| dbpprop:abstract
|
- Vasily Konstantinovich Blücher (also spelled Blyukher, Blukher, Bliukher etc,, Soviet military commander, was among the prominent victims of Stalin's Great Purge of the late 1930s. Blücher was born into a Russian peasant family in village Barschinka, now in Yaroslavl Oblast. Despite his German surname, he was not of German descent as is sometimes written: the name was given to his family by a 19th century landlord after a famous Prussian Marshal Gebhard Leberecht von Blücher. A factory worker before World War I, he joined the army of the Russian Empire in 1914 and served as a non-commissioned officer. In 1916 he joined the Russian Social Democratic Labour Party, and took part in the Russian Revolution of 1917 in Samara. In the late November 1917 he was sent into Chelyabinsk to suppress Dutov revolt as Red Guard commissar. Blücher joined the Red Army in 1918 and was soon a commander. During the Russian Civil War he was one of the outstanding figures on the Bolshevik side. After Czech Legion Revolt started, in August-September 1918 the 10,000-strong South Urals Partisan Army under Blücher's command marched 1,500 km in 40 days of continuous fighting to attack the White forces from the rear, then join with regular Red Army units. For this achievement in September 1918 he became the first recipient of the Order of the Red Banner, his citation saying: "The raid made by Comrade Blücher's forces under impossible conditions can only be equated with Suvorov's crossings in Switzerland. " After the force rejoined the Red Army lines in the 3rd Red Army area, Blücher's force was reorganised as the 51st Division, which he later led to further triumphs against Baron Wrangel in November 1920. After the Civil War, he served as military commander of the Far Eastern Republic in 1921-1922. From 1924 to 1927 Blücher was a Soviet military adviser in China, where he used the name Galen while attached to Chiang Kai-Shek's military headquarters. He was responsible for the military planning of the Northern Expedition which began the Kuomintang unification of China. Among those he instructed in this period was Lin Biao, later a leading figure in the Chinese Peoples Liberation Army. On his return he was given command of the Ukraine military region, and then in 1929 he was transferred to the vitally important military command in the Soviet Far East, known as the Special Red Banner Eastern Army . Based at Khabarovsk, Blücher exercised a degree of autonomy in the Far East unusual for a Soviet military commander. With Japan steadily extending its grip on China and hostile to the Soviet Union, the Far East was an active military command. In the Russo-Chinese Chinese Eastern Railroad War of 1929-1930 he defeated the Chinese warlord forces in a lightning campaign. For this outstanding achievement he became the first recipient of the Order of the Red Star in September 1930. In 1935 he was made a Marshal of the Soviet Union. In July and August 1938 he commanded Far East Front in a less decisive action against the Japanese at the Battle of Khasan Lake, on the border between the Soviet Union and Japanese-occupied Korea. The importance of the Far East Front gave Blücher a certain degree of immunity from Stalin's purge of Red Army command, which had begun in 1937 with the execution of Mikhail Tukhachevsky. In fact, Blücher had been a member of the tribunal that convicted Tukhachevsky. In 1938 he was accused of inadequate armed forces leadership during the Battle of Khasan Lake and dismissed from his post. On October 22 he was arrested, convicted of espionage for Japan. A contributory factor in Blücher's downfall was the defection to Japan in June, 1938, of the NKVD chief in the Far East, Genrikh Lyushkov, who feared arrest. In prison Blücher refused to confess and was never formally tried. He was severely tortured in Lefortovo jail in Moscow, which according to one source led to his death on November 9, 1938, though another says he was shot on Stalin's orders. When people began to ask on his whereabouts they were told that he was fighting in China under a pseudonym. His death was officially known in 1956 when he was posthumously rehabilitated. He continues to be a popular figure in Russia, and a documentary film on his life and several publications by family members have appeared.
- Wassili Konstantinowitsch Blücher war General der Roten Armee und Marschall der Sowjetunion.
- Vasili Konstantinovitx Bliukher va ser un comandant militar soviètic, i és una de les principals víctimes de la Gran Purga estalinista de finals de la dècada de 1930. Bliukher va néixer a una família de camperols al poble de Barschinka, avui a la província de Iaroslavl. Tot i al seu nom alemany, no era de procedència germànica: la seva família rebé el nom d'un terratinent al segle XIX en honor del famós mariscal prussià Blücher. Treballador a una fàbrica abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, s'uní a l'exèrcit imperial al 1914, servint com a sots-oficial. Al 1916 s'uní al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, i participà en la Revolució Russa de 1917 a Samara. A finals de novembre de 1917 va ser enviat a Txeliabinsk per suprimir la revolta de Dutov com a Comissari de la Guàrdia Roja. Bliukher s'uní a l'Exèrcit Roig al 1918 i ben aviat va esdevenir comandant. Durant la Guerra Civil Russa va ser una de les principals figures del bàndol bolxevic. Desprées de que s'iniciés la Revolta de la Legió Txeca, entre agost i setembre de 1918 els 10.000 membres de l'Exèrcit Partisà del Sud dels Urals, a les ordres de Bliukher, marxà 1.500 km en 40 dies de lluita contínua per atacar l'Exèrcit Blanc des de la reraguar-da, i llavor unir-se a les unitats regulars de l'Exèrcit Roig. Per aquesta acció va ser el primer receptor, al setembre de 1918, de l'Orde de la Bandera Roja (encara la rebria en 4 ocasions més, dos cops al 1921 i dos cops més al 1928) Després de la Guerra Civil, serví com a comandant militar de la República de l'Extrem Orient, portant tots aquells territoris a l'òrbita soviètica entre 1921-23. entre 1924 i 1927 va ser conseller militar soviètic a Xina, al quarter general de Chiang Kai-shek. Va ser responsable dels plans militars de l'Expedició del Nord, que començà amb la unificació de Xina del Kuomintang. Entre tots aquells als que va instruir en aquella època està Lin Biao, posteriorment una figura capdal de l'Exèrcit Popular d'Alliberament. Al seu retorn va ser nomenat comandant militar d'Ucraïna, i al 1929, va ser destinat al vitalment important comandament de l'Extrem Orient Soviètic, conegut com a Exèrcit Oriental Especial Bandera Roja (OKDVA). Amb seu a Khabarovsk, Bliukher tingué un grau d'autonomia gens usual per a un comandant militar soviètic. Amb Japó introduint-se a Xina i hostil a la Unió Soviètica, l'extrem orient era un comandament militar actiu. Amb la Guerra Soviètico-Xinesa del Ferrocarril Oriental de 1929-1930 derrotà les forces dels Senyors de la Guerra Xinesos en una campanya. Pel seu èxit va ser el primer receptor de l'Orde de l'Estrella Roja al setembre de 1930. Al 1935 va ser promogut al rang de Mariscal de la Unió Soviètica; i al juliol i agost de 1938 comandà el Front de l'Extrem Orient contra els japonesos a la Batalla del Llac Khasan, a la frontera de la Corea ocupada pels soviètics i els japonesos. La importància del Front de l'Extrem Orient li donà a Bliukher una certa immunitat durant la Purga del Comandament de l'Exèrcit Roig de Stalin, que començà al 1937 amb l'execució de Mikhail Tukhachevsky (de fet, Bliuker va ser membre del tribunal que sentencià a Tukhatxevski). No obstant, al 1938 va ser acusat d'un lideratge inadequat de les forces armades durant la Batalla del Llac Khasan i va ser retirat del seu càrrec. El 22 d'octubre va ser detingut, acusat d'espionatge pel Japó. Un factor decisiu en la caiguda de Bliukher va ser la deserció al Japó al juny de 1938 del cap del NKVD a l'Extrem Orient, Genrikh Liuixkov, doncs es temia que també seria arrestat. Mentre que estava a la presó, Bliukher rebutjà confessar i mai no va ser jutjat formalment. Va ser durament torturat (van arribar a deixar-lo sense un dels globus oculars) a la Presó de Lefortovo, a Moscou, morint poc després. Al 1957 va ser rehabilitat per Khrusxov. Encara avui, Bliukher segueix sent una figura popular a Rússia, on s'ha rodat un documental sobre la seva vida i han aparegut diverses publicacions sobre ell escrites pels seus familiars.
- Vasilij Konstantinovič Bljucher 19. listopadu 1890 – 9. listopadu 1938 sovětský voják, státní a stranický činitel, Maršál SSSR (1935). Byl popraven v rámci stalinských čistek v Rudé armádě. Rehabilitován po 20. sjezdu KSSS v roce 1956.
- Vasili Konstantínovich Blücher (también se deletrea como Blyúkher, Blukher, Bliújer, etc. ) Ruso: Василий Константинович Блюхер). Era comandante militar soviético, y se encontró entre las víctimas mejor conocidas de la Gran Purga de Stalin a finales de los años 1930. Blücher nació cerca de Yaroslavl, en el seno de una familia campesina. A pesar de su apellido alemán, no tenía ninguna herencia alemana; un terrateniente le había puesto ese nombre a la familia de Blücher en el siglo XIX. El apellido se escogió para conmemorar al Mariscal prusiano Gebhard Leberecht von Blücher. Trabajaba en un fábrica hasta el comienzo de la Primera Guerra Mundial en 1914, cuando ingresó en el ejército imperial como Suboficial. Se unió al Partido Comunista en 1916 y participó en la Revolución rusa de 1917 en Samara. Blücher se unió al Ejército Rojo en 1918, y pronto se convirtió en comandante. Durante la Guerra Civil Rusa, fue uno de los comandantes bolcheviques más destacados. Tras cuarenta días consecutivos de lucha, el ejército de 10.000 soldados de Blücher logró marchar 1.500 kilómetros y atacar a las fuerzas blancas desde detrás, juntándose entonces con otras unidades del ejército bolchevique. Por ello, Blücher fue el primer galardonado con la Orden de la Bandera Roja. Después de la guerra civil, se hizo comandante militar de la República del Extremo Oriente, incorporando esos territorios en la Unión Soviética entre los años 1921 y 1923. Sirvió de consejero militar soviético a Chiang Kai-Shek en China entre 1924 y 1927, llamándose Galen (el nombre se basó en los nombres de sus hijos). Planeó la Expedición norteña que inició la unificación de China bajo el Kuomintang. Entre sus estudiantes estaba Lin Biao, que en el futuro sería un comandante importante del Ejército Popular de Liberación. Al volver a la URSS, se encargó de la región militar de Ucrania y en 1929 se encargó del ejército del Extremo Oriente Soviético, que se llamaba Ejército Oriental Especial de la Bandera Roja (OKDVA). En 1935 ascendió a Mariscal de la Unión Soviética. Blücher se estableció en Jabárovsk. En la guerra del ferrocarril oriental chino entre Rusia y China en 1929 y 1930, derrotó a sus adversarios. En julio y agosto de 1938, encabezó las fuerzas soviéticas y ganó una victoria no muy decisiva contra los japoneses en la Batalla del lago Khasan, en la frontera entre la URSS y Corea japonesa. En octubre de 1938, durante la Gran Purga, fue arrestado en Moscú, probablemente a causa de las imperfecciones del ejército rojo en la Batalla del lago Khasán, y de su popularidad entre los militares. Mientras estaba encarcelado, Blücher se negó a ser juzgado y formalmente nunca lo fue. Fue sometido a duras torturas, e incluso llegaron a dejarle sin uno de sus globos oculares; murió poco después. En 1957, Nikita Jrushchov le exoneró. Blücher sigue siendo un personaje popular en Rusia. Se ha rodado una película documental biográfica y algunos de sus familiares han publicado escritos sobre él.
- Vassili Konstantinovich Blücher était un maréchal de l'Union soviétique. Issu d'un milieu de paysans, dans le village Barschinka, maintenant dans Yaroslavl Oblast. En dépit de son nom de famille allemand, il n'était pas de descendance allemande comme cela est parfois écrit. Il exerce de multiples petits métiers, comme ouvrier, puis sous-officier, adhère au parti bolchévique en 1916. Durant la Grande Guerre, il devient officier et est mobilisé dans l'armée du front sud-ouest. Hospitalisé entre 1915 et 1916, il reprendra du service comme volontaire et devient commissaire politique d'un détachement des gardes rouges dans la région de l'Oural. Il fut envoyé à Tcheliabinsk pour éliminer la révolte de l'ataman Doutov. Puis il dirige en 1919 la 51 division de l'Armée rouge. Faisant preuve d'une grande valeur militaire, il combat les troupes contre-révolutionnaires russes et tchécoslovaques et devient commandant adjoint dans la III armée, qui défend Viatka. Il fut conseiller militaire en Chine de 1924 à 1927, maréchal en 1934. On lui donna le haut commandement des forces soviétiques en Extrême-Orient, basées à Khabarovsk; Blyukher a exercé un degré d'autonomie en Extrême-Orient peu commun pour un commandant militaire soviétique. Il préside notamment le tribunal qui juge les chefs de l'armée rouge en 1938 durant les grandes purges. Il fut notamment l'un des membres du tribunal qui a condamné le maréchal Mikhaïl Toukhatchevski. Durant la même année, la lutte pour le pouvoir en Extrême-Orient entre le Japon et l'Union soviétique est à son comble. L'armée impériale du Japon met à l'épreuve les défenses soviétiques, avec une lutte qui s'étend sur plusieurs mois. Devant le peu de panache de l'armée rouge, le NKVD arrête le maréchal, puis l'exécute sous le prétexte d'être un espion à la solde du Japon. Même sous la torture, il ne confirmera pas cette accusation. Il sera rétabli en 1956. Le maréchal reste une figure populaire en Russie.
- ファイル:Ac. blyukher. jpg ヴァシーリー・ブリュヘル ヴァシーリー・コンスタンチノヴィチ・ブリュヘル(Василий Константинович Блюхер, Vasily Konstantinovich Blyukher, 1889年11月19日 - 1938年11月9日)は、ソ連軍司令官、ソ連邦元帥。1930年代末におけるスターリン大粛清の著名な犠牲者の一人。赤旗勲章と赤星勲章の受章者第1号。
- Vasilij Konstantinovitsj Bljukher (Blücher) var en sovjetisk militær kommandør. Blücher var en av de mange framstående ofre for Stalin sine utrenskninger i siste del av 1930-årene. Bljukher ble født i en bondefamilie nær Jaroslavl, nordøst for Moskva. Til tross for hans tyske slektsnavn, var han ikke av tysk opprinnelse. Familien hans fikk navnet på 1800-tallet av en godseier. På denne tiden talte en stor del av Russlands elite tysk og språket ble regnet som langt finere enn russisk, som var bøndenes språk. Han sluttet seg til hæren i det russiske tsarriket i 1914 og tjenestegjorde som underoffiser. I 1916 ble han medlem av Bolsjevikpartiet, og deltok i den russiske revolusjonen i Samara.
- Wasilij Konstantynowicz Blücher, ros. Василий Константинович Блюхер – działacz partii bolszewickiej, radziecki dowódca wojskowy, Marszałek Związku Radzieckiego (1935).
- Васи́лий Константи́нович Блю́хер — советский военный, государственный и партийный деятель, Маршал Советского Союза. Кавалер Ордена Красного Знамени № 1. Умер в тюрьме на допросе в ходе сталинских репрессий. Реабилитирован после XX съезда КПСС в 1956 году.
- Васи́ль Костянти́нович Блю́хер — радянський військовий діяч, Маршал Радянського Союзу. Член ВКП(б) з 1916, з 1934 — кандидат в члени ЦК ВКП(б). Учасник першої світової війни. Загинув в ході сталінських репресій. Реабілітований після XX з'їзду КПРС в 1956 році. Після Жовтневого перевороту вступив до Червоної гвардії, а потім до Червоної Армії. 1918 Блюхер першим хто був нагороджений орденом Червоного Прапора. 1919 командував дивізією в боях проти Колчака, пізніше — проти Врангеля. 1921—22 — головнокомандувач, військовий міністр і голова Військової ради Далекосхідної республіки. Після громадянської війни — командир 1-го корпусу і начальник Петроградського укріпленого району, заступник командувача військами Українського військового округу. 1924—27 — головний військовий радник революційного уряду в Кантоні, Китай. З 1929 — командувач Особливою Червонопрапорною Далекосхідною армією.
- 瓦西里·康斯坦丁諾維奇·布留赫尔,是苏联早期军事领袖,在苏联国内战争中立下战功,是苏联第一枚红旗勋章的获得者,后来化名加伦将军到中国为北伐战争的参谋,1935年首批授衔的5名苏联元帅之一,1938年死于斯大林的大清洗。
|
| rdfs:comment
|
- Vasily Konstantinovich Blücher (also spelled Blyukher, Blukher, Bliukher etc,, Soviet military commander, was among the prominent victims of Stalin's Great Purge of the late 1930s. Blücher was born into a Russian peasant family in village Barschinka, now in Yaroslavl Oblast. Despite his German surname, he was not of German descent as is sometimes written: the name was given to his family by a 19th century landlord after a famous Prussian Marshal Gebhard Leberecht von Blücher.
- Wassili Konstantinowitsch Blücher war General der Roten Armee und Marschall der Sowjetunion.
- Vasili Konstantinovitx Bliukher va ser un comandant militar soviètic, i és una de les principals víctimes de la Gran Purga estalinista de finals de la dècada de 1930. Bliukher va néixer a una família de camperols al poble de Barschinka, avui a la província de Iaroslavl. Tot i al seu nom alemany, no era de procedència germànica: la seva família rebé el nom d'un terratinent al segle XIX en honor del famós mariscal prussià Blücher.
- Vasilij Konstantinovič Bljucher 19. listopadu 1890 – 9. listopadu 1938 sovětský voják, státní a stranický činitel, Maršál SSSR (1935). Byl popraven v rámci stalinských čistek v Rudé armádě. Rehabilitován po 20. sjezdu KSSS v roce 1956.
- Vasili Konstantínovich Blücher (también se deletrea como Blyúkher, Blukher, Bliújer, etc. ) Ruso: Василий Константинович Блюхер). Era comandante militar soviético, y se encontró entre las víctimas mejor conocidas de la Gran Purga de Stalin a finales de los años 1930. Blücher nació cerca de Yaroslavl, en el seno de una familia campesina.
- Vassili Konstantinovich Blücher était un maréchal de l'Union soviétique. Issu d'un milieu de paysans, dans le village Barschinka, maintenant dans Yaroslavl Oblast. En dépit de son nom de famille allemand, il n'était pas de descendance allemande comme cela est parfois écrit. Il exerce de multiples petits métiers, comme ouvrier, puis sous-officier, adhère au parti bolchévique en 1916. Durant la Grande Guerre, il devient officier et est mobilisé dans l'armée du front sud-ouest.
- ファイル:Ac. blyukher. jpg ヴァシーリー・ブリュヘル ヴァシーリー・コンスタンチノヴィチ・ブリュヘル(Василий Константинович Блюхер, Vasily Konstantinovich Blyukher, 1889年11月19日 - 1938年11月9日)は、ソ連軍司令官、ソ連邦元帥。1930年代末におけるスターリン大粛清の著名な犠牲者の一人。赤旗勲章と赤星勲章の受章者第1号。
- Vasilij Konstantinovitsj Bljukher (Blücher) var en sovjetisk militær kommandør. Blücher var en av de mange framstående ofre for Stalin sine utrenskninger i siste del av 1930-årene. Bljukher ble født i en bondefamilie nær Jaroslavl, nordøst for Moskva. Til tross for hans tyske slektsnavn, var han ikke av tysk opprinnelse. Familien hans fikk navnet på 1800-tallet av en godseier.
- Wasilij Konstantynowicz Blücher, ros. Василий Константинович Блюхер – działacz partii bolszewickiej, radziecki dowódca wojskowy, Marszałek Związku Radzieckiego (1935).
- Васи́лий Константи́нович Блю́хер — советский военный, государственный и партийный деятель, Маршал Советского Союза. Кавалер Ордена Красного Знамени № 1. Умер в тюрьме на допросе в ходе сталинских репрессий. Реабилитирован после XX съезда КПСС в 1956 году.
- Васи́ль Костянти́нович Блю́хер — радянський військовий діяч, Маршал Радянського Союзу. Член ВКП(б) з 1916, з 1934 — кандидат в члени ЦК ВКП(б). Учасник першої світової війни. Загинув в ході сталінських репресій. Реабілітований після XX з'їзду КПРС в 1956 році.
- 瓦西里·康斯坦丁諾維奇·布留赫尔,是苏联早期军事领袖,在苏联国内战争中立下战功,是苏联第一枚红旗勋章的获得者,后来化名加伦将军到中国为北伐战争的参谋,1935年首批授衔的5名苏联元帅之一,1938年死于斯大林的大清洗。
|