| dbpprop:abstract
|
- Valencian Sign Language (LSCV or LSPV) is a sign language used by people with hearing impairments in the Valencian Community, Spain. Some linguists consider LSCV, Spanish Sign Language (LSE) and Catalan Sign Language (LSC) as variants related to a language group, while others believe it is a dialect of the latter. The vocabulary of LSCV is 72% similar to that of LSE, so some linguists maintain that the former is unique enough to have its own grammar, as is the case with Catalan Sign Language (LSC). Organisations like FESORD, which work with the hearing-impaired in Valencia have not yet expressed their views on this matter but they do refer to LSCV as Llengua de Signes en la Comunitat Valenciana (Sign Language of the Community of Valencia). Valencia (which is the first Spanish autonomous community to support the use of sign-language in the Statute of Autonomy), does not mention specifically which sign language is to be used officially. The use of LSCV in Valencia has, however, diminished and is restricted to administrative communications and occasional usage in the media.
- La llengua de signes valenciana és un llenguatge signat utilitzat per més de 15.000 persones al País Valencià, la gran majoria com a persones sordes. Segons alguns lingüistes, la LSCV i la llengua de signes espanyola (LSE) són dues variants d'una mateixa llengua, mentre que altres ho defineixen com a dialectes amb una important grau de variació i, per tant, tenen entitat com per a tenir gramàtiques diferents, com passa amb la llengua de signes catalana. La semblança lèxica entre la LSCV i la LSE es troba al voltant del 70% del vocabulari, entre la LSCV i la LSC es troba prop del 65%, mentre que entre la LSC i la LSE el percentatge és del 70%. Per tant, lingüísticament es consideraria que totes tres es troben en una frontera en què, per una banda, poden ser dialectes d'un estàndar inexistent o bé, per altra banda, poden ser diferents llengües que pertanyen a una mateixa família, segons l'únic estudi dialectològic publicat fins la data sobre variants de llengües de signes a Espanya, realitzat pel lingüista Stephen Parkhurst i editat per Promotora Española de Lingüística. Les entitats de persones sordes del País Valencià, com per exemple FESORD, en canvi, fins ara no s'han posicionat formalment sobre aquesta qüestió, però sovint el definixen com a "Llengua de Signes en la Comunitat Valenciana", tal com s'esmenta als seus materials didàctics. De fet, FESORD disposa d'un "Centre Referent de Llengua de Signes de la Comunitat Valenciana" (CR-LSCV) des d'on treballa com a autoritat normativa de facte de la llengua de signes valenciana. A més a més, per aquest objectiu, ha establit convenis amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb RTVV i amb les Cortes Valencianes. El primer diccionari sobre LSCV, i únic fins la data, s'inclou en el Curso de lenguaje mímico valenciano publicat en 1982. A més a més, el País Valencià és la primera Comunitat Autònoma de l'Estat espanyol en donar recolzament a la llengua de signes al seu Estatut d'Autonomia (2006), de manera que a l'Article 16 hi diu: "La Generalitat garantirà l'ús de la llengua de signes pròpia de les persones sordes, que haurà de ser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.". En el mateix sentit, ací també s'observa que no s'especifica quina LS es refereix. No obstant això, a l'aprovació d'una Llei autonòmica del Sector Audiovisual s'hi esmenta específicament la LSE com un dels recursos per a superar les barreres de comunicació per a les persones amb sordesa. Es desconeix la seua evolució lingüística anterior, però l'origen remot més conegut es troba a les escoles de sords fundats en València a les acaballes del segle XIX. Les influències d'altres llengües de signes és gairebé irrellevant, destacant-se principalment alguna influència lèxica de la LSE a la ciutat d'Alacant, si bé no hi han prou estudis al respecte. Per altra banda, hui dia, la utilització de la LSCV es limita al pla de les comunicacions informals, dels tràmits administratius, i una reduïda presència puntual als mitjans de comunicació, principalment en esdeveniments públics o institucionals. Encara no s'ha introduït en àmbits on segueix absent, com ara l'ensenyament, si bé existixen diversos centres acadèmics gestionats per FESORDS on s'hi impartixen cursos d'aquesta llengua.
- La Lengua de Signos Valenciana es una lengua de signos utilizada por más de 15.000 personas en la Comunidad Valenciana, tratándose la gran mayoría de personas sordas. Según algunos lingüistas, la LSCV y la lengua de signos española (LSE) son dos variantes de una misma lengua mientras que, como pasa con la lengua de signos catalana, otros lo definen como un dialecto que tiene un importante grado de variación y, por tanto, tiene suficiente entidad como para tener autonomía normativa. La semejanza léxica de la LSCV y de la LSC que tienen ambas con la LSE está alrededor del 70% del vocabulario, mientras que entre la LSCV y la LSC se encuentra alrededor del 65%. Por tanto, lingüísticamente se consideraría que las tres se encuentran en una frontera en la que, por un lado, pueden ser dialectos de un estándar inexistente, o bien, por otro lado, pueden ser diferentes lenguas que pertenecen a una misma familia, según el único estudio dialectológico publicado hasta la fecha sobre variantes de lenguas de signos en España, realizado por el lingüista Stephen Parkhurst y editado por PROEL. Las entidades de personas sordas de la Comunidad Valenciana, como por ejemplo FESORD, en cambio, hasta ahora no se han posicionado formalmente sobre esta cuestión, pero frecuentemente lo definen como "Lengua de Signos en la Comunidad Valenciana", tal como se menciona en sus materiales didácticos. De hecho, FESORD dispone de un "Centro Referente de Lengua de Signos de la Comunidad Valenciana" desde la cual trabaja como autoridad normativa de facto de la lengua de signos valenciana. Además, para cuyo objetivo ha establecido convenios con la Academia Valenciana de la Lengua, con RTVV y con las Cortes Valencianas. El primer diccionario sobre LSCV, y único hasta la fecha, se incluye en el Curso de lenguaje mímico valenciano publicado en 1982. Además, la Comunidad Valenciana es la primera Comunidad Autónoma en dar apoyo a la lengua de signos en su nuevo Estatuto de Autonomía, de manera que en el Artículo 16 dice: "La Generalitat garantizará el uso de la lengua de signos propia de las personas sordas, que deberá ser objeto de enseñanza, protección y respeto. ", sin pronunciarse, sin embargo acerca de a qué lengua de signos se refiere. No obstante, en la reciente aprobación de una Ley autonómica del Sector Audiovisual se menciona específicamente la LSE como uno de los recursos para superar las barreras de comunicación para las personas con sordera, si bien dicha ley se había redactado como proyecto antes de iniciarse la reforma del Estatuto. Se desconoce su evolución lingüística anterior, pero su origen más remoto que se conoce lo sitúa en los colegios de sordos fundados en Valencia a finales del siglo XIX, las influencias de otras lenguas de signos es inapreciable, destacándose principalmente alguna influencia léxica de la LSE en la ciudad de Alicante, si bien apenas existen estudios al respecto. Por otra parte, hoy en día, la utilización de la LSCV en la Comunidad Valenciana se limita en el plano de las comunicaciones informales, de los trámites administrativos, y una reducida presencia puntual en los medios de comunicación, principalmente en eventos públicos o institucionales. Aún no se ha introducido en ámbitos en el que sigue ausente, como por ejemplo en la enseñanza, aunque existen varios centros académicos gestionados por FESORD que imparten cursos de esta lengua.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
