| dbpprop:abstract
|
- The Umayyad conquest of Hispania began as an army of the Umayyad Caliphate consisting largely of Berbers, inhabitants of Northwest Africa recently converted to Islam, invaded the Christian Visigothic Kingdom located on the Iberian peninsula. Under the authority of the Umayyad Caliph Al-Walid I of Damascus, and commanded by Tariq ibn Ziyad, they disembarked in early 711, perhaps at Gibraltar, and campaigned their way northward. Tariq's forces were reinforced the next year by those of his superior, the Emir Musa ibn Nusair. During the eight–year campaign, most of the Iberian Peninsula was brought under Muslim occupation, save for remote areas in the northwest and largely Basque regions in the Pyrenees. The conquered territory, under the Arabic name al-Andalus, became part of the expanding Umayyad empire. The invaders subsequently moved northeast across the Pyrenees, but were defeated by the Frank Charles Martel at the Battle of Tours in 732. Muslim control of territory in what became France was intermittent and ended in 975. Though Muslim armies dominated the peninsula for centuries afterward, Pelayo of Asturias's victory at the Battle of Covadonga in 722 preserved at least one Christian principality in the north. This battle later assumed major symbolic importance for Spanish Christians as the beginning of the Reconquista.
- El 710 Mussa ibn Nussayr, el valí d'Ifriquiya va demanar a Tarif ibn Màlik de fer una petita expedició a la península Ibèrica, que va permetre comprovar que era fàcil arribar-hi. Els dos partits que es disputaven el poder al Regne de Toledo van demanar ajuda als musulmans, segurament a través d'Olban, governador visigot de Ceuta. Mussa va consultar què fer al califa Al-Walid I, qui va aconsellar no intervenir però Mussa, temptat pel tresor reial visigot, va desobeir-lo. Tàriq ibn Ziyad va creuar l'estret el 711, segurament com aliat del pretendent Àquila II, que tenia el suport de la Tarraconense i la Septimània, i va derrotar a la batalla de Guadalete el rei Roderic que tenia el seu suport principal a la Bètica i Lusitània, i es va apoderar del tresor reial visigot, el qual havia de lliurar a Mussa, descomptada la cinquena part pel califa, i tot seguit ocupà Medina-Sidònia, Carmona i Sevilla sense lluita. El 712 Mussa va deixar el seu fill Abd-Al·lah com a governador delegat a Ifríqiya i, acompanyat del seu altre fill Abd-al-Aziz, va creuar l'estret amb un exèrcit de divuit mil homes fins a territori visigot, i desfeta la resistència a Emèrita, on va emprar un any per el setge i la conquesta, va reunir-se amb Tàriq a Toledo l'estiu del 713, si és que abans no s'havien trobat ja, rebent arreu la submissió dels magnats, senyors i ciutats, que s'obligaven a ser fidels al valí d'Hispània, a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada súbdit cristià; a canvi, se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religió, i les esglésies no podrien ser cremades. Els comes i duces que se sotmetien se'ls donaven les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el país, als que havien participat a la conquesta, menys la cinquena part pel califa. Mussa va avançar cap a Astorga i Cantàbria sense trobar resistència. Després Tàriq devia col·laborar en les expedicions que va fer Mussa. Després d'ocupar per la força Ocilis, va arribar fins a Saragossa, ocupada sense lluita i on va rebre la submissió de Cassi, origen dels Banu Qasi. Sobre aquest temps es va conèixer que Àquila, a Damasc, havia renunciat a la corona i al regne que havia cedit al califa a canvi d'ésser reconegut comes, de recobrar els seus béns, expropiats per Roderic, i de tres mil hisendes. Aquest va ésser el títol jurídic en què es fonamentà el domini musulmà sobre Hispània, i des de llavors Mussa va ser realment valí. Els gots no ho van acceptar i van elegir Ardó com a nou rei. Mussa va marxar contra l'est del país, destruint Tarraco, on Àquila primer i segurament després Ardó, tenien molts partidaris. Potser aquesta ferotge resistència va fer desistir Mussa de seguir cap a Narbona, capital d'Ardó. Mussa va fer el seu avanç cap a l'oest, conquerint Seguia, però les terres, que havien d'ésser distribuïdes entre els soldats, després de deduir la cinquena part del califa, no ho van ser com a gest als vascons que vivien a la ciutat, ja que tot seguit havia de penetrar en terres vascones i volia entrar-hi amb bon peu, però el país va resultar ser tant pobre que Mussa, decebut, en va sortir ràpidament després de rebre un submissió més que teòrica. D'allí va passar a la Rioja, i esquivant prudentment Astúries, on s'hi havien reagrupat alguns magnats gots resistents, a Cantàbria, on els magnats locals es van sotmetre ràpidament, passant llavors a Galícia on tampoc va trobar resistència. El Setembre del 714, Mussa i Tàriq van passar cap al Sud de la península amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifríqiya, on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missió. Cassi viatjava amb Mussa juntament amb altres magnats, i van arribar a Damasc poc abans de la mort del califa Al-Walid. El govern d'Hispània, amb seu a Sevilla, va quedar confiat a Abd-al-Aziz ibn Mussa, que es va casar amb Egilo, vídua del rei Roderic. Mussa i Tàriq, a l'arribar a Damasc, van caure en desgràcia per la seva desobediència, però la mort del califa va evitar altres conseqüències.
|
| rdfs:comment
|
- The Umayyad conquest of Hispania began as an army of the Umayyad Caliphate consisting largely of Berbers, inhabitants of Northwest Africa recently converted to Islam, invaded the Christian Visigothic Kingdom located on the Iberian peninsula. Under the authority of the Umayyad Caliph Al-Walid I of Damascus, and commanded by Tariq ibn Ziyad, they disembarked in early 711, perhaps at Gibraltar, and campaigned their way northward.
- El 710 Mussa ibn Nussayr, el valí d'Ifriquiya va demanar a Tarif ibn Màlik de fer una petita expedició a la península Ibèrica, que va permetre comprovar que era fàcil arribar-hi. Els dos partits que es disputaven el poder al Regne de Toledo van demanar ajuda als musulmans, segurament a través d'Olban, governador visigot de Ceuta. Mussa va consultar què fer al califa Al-Walid I, qui va aconsellar no intervenir però Mussa, temptat pel tresor reial visigot, va desobeir-lo.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
