| dbpedia-owl:abstract
|
- La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU va ser part de l'URSS. Va ser creada el 25 de desembre de 1917, en la reunió dels grups minoritaris bolxevics fugits del soviet de treballadors, pagesos i soldats d'Ucraïna reunida a Kýiv i que havia proclamat una república popular de caire socialista però anti-comunista i que agrupava a sectors d'ideologies diferents, que no reconegueren el cop d'estat de Petrograd. Inici de la guerra entre els dos estats. Els bolxevics es reuniren a Khàrkiv, amb grups del sector miner de Donbass-amb gran població russa- que advocaven per seguir les directrius del partit de Petrograd. El baix suport popular va quedar patentat en tenir a tota Ucraïna sols un 6% dels membres del partit (havien rebut el suport en les eleccions de 12,14 i 15 de Novembre a l'assemblea constituent de Petrograd, de sols un 10% dels electors -754.000 votants, la majoria dels vots -75%- van anar a candidats anticomunistes, principalment socialistes revolucionaris). Durant el període entre la Pau de Brest-Litovsk la república va deixar d'existir, refugiant-se els seus dirigents a Taganrog, a la costa sud-est de la mar d'Azov (Rússia), ja que Ucraïna (República Popular independent) i l'Estat Bolxevic es van reconèixer mútuament i les tropes bolxevics van evacuar el país. En ser derrotats els estat centrals a la primera guerra mundial, els bolxevic ucraïnesos junt a un exèrcit de mariners russos van iniciar la invasió de la república estenent la guerra civil als territoris de la república popular independent d'Ucraïna. Va ser una de les repúbliques fundadores de la Unió Soviètica el 1922, un cop acabada la guerra civil i assassinats tots els opositors, principalment intel·lectuals ucraïnesos (a demés de l'exèrcit de la república de Petliura i l'exèrcit anarquista de Makhnó) i altres opositors ucraïnesos o russos (majoritàriament "russos blancs" i menxevics). Durant els anys vint, sobretot durant la NEP, la república socialista va veure un renaixement econòmic, acompanyat pel desenvolupament i renaixement de la cultura i llengua ucraïnesa, fruit de dos elements; primer l'aprofitament de totes les universitats, acadèmies, escoles i entitats i societats culturals fundades durant la breu independència d'Ucraïna. Segons la política menada des dels òrgans comunistes de la república on s'advocava el retorn a l'ucraïnès o la "ucraïnització del partit i de la república". Cal destacar que els ucraïnesos conformaven el 78% de la població de la república però sols el 25% de la població urbana. El partit va considerar important fer ús de la mitologia cultural i de l'alfabetització en ucraïnès de la població autòctona com a mitjà d'influir en les masses camperoles ucraïneses, i convertir-les al socialisme i ateisme. Aquest renaixement es va aturar en espantar-se les autoritats de Moscou, descobrint que el tractament de la llengua russa a les escoles ucraïneses era el mateix que el d'altres llengües estrangeres com el francès o l'anglès. Ja el gener de 1928 es van iniciar les execucions de l'elit intel·lectual ucraïnesa acusats de nacionalistes i separatistes. Es va implementar una política cultural de russificació sovint superant els pitjors períodes de russificació tsarista. Les purgues internes al partit comunista ucraïnès va acabar amb qualsevol rastre d'elements autòctons del partit. És famosa la condemna de la política colonial tant econòmica com cultural feta el febrer de 1928 per Mykhailo Voloboiev. El juliol de 1929 (fins al setembre) es produeixen arrestos i internaments de gran part de les personalitats del món científic i cultural ucraïnès acusats de pertànyer a una organització inventada per Stalin: "La Unió per a l'alliberament d'Ucraïna". La reacció, a l'oposició contra les polítiques de col·lectivització va ser la fam artificial o genocidi conegut internacionalment i reconegut per l'Assemblea General de l'ONU com a Holodomor, una fam artificial provocada a la tardor del 1932 i primavera del 1933 amb el resultat de 10.000.000 de víctimes civils a tota l'URSS, de les quals 8.000.000 foren ucraïnesos, car la majoria de víctimes foren en àrees rurals on es concentrava la població ucraïnesa. El 13 de maig se suïcida el comunista Mykola Khvylovy com a protesta contra la política de destrucció de la cultura ucraïnesa, seguida pel suïcidi de Mykola Skrypnyk el 7 de juliol de 1933. E 21 de gener de 1934 es transfereix la capital de la república de Khàrkiv a Kýiv. Amb la intensificació de les purgues per la paranoia de Stalin, el president de la República Socialista d'Ucraïna; Panas Lioubtchenko es va suïcidar el 30 d'agost. Tota la cúpula directiva del partit es internada al sistema Gulag. El 27 de gener de 1938 Nikita Khruschov reemplaça Stanislav Kosior com a primer secretari del Consell Central del Partit Comunista Ucraïnès. El 17 de setembre, seguint el pacte Ribbentropp-Molotov, l'exèrcit roig travessa la frontera polonesa i ocupa els territoris ètnics d'ucraïnesos i bielorussos, procedint a la "deopolonització" amb la deportació massiva de polonesos habitants de zones urbanes (molts d'ells des del sXIV) com de Lviv o Rivne. A més es van perseguir els nacionalistes ucraïnesos (fins aleshores combatien el sistema d'apartheid cultural i religiós imposat pel règim polonès de Pilsudsky, la majoria d'ucraïnesos eren grecocatòlics o ortodoxos). Els territoris són annexats a la república d'Ucraïna i Bielorússia. El 28 de juny de 1940 l'exèrcit obliga al govern romanès a cedir la Bukovina del nord i Bessarabia, integrant-se parts a la República d'Ucraïna, quedant un 90% del territori ètnic ucraïnès dins de les fronteres de la república, alhora que es manipulaven les poblacions amb deportacions massives a Sibèria i Kazhakhstan (sovint equivalents a condemnes a mort). La invasió alemanya de la república el 22 de juny de 1941 topa inicialment amb poca resistència ja que amplis sectors de la població els van considerar llibertadors de l'opressió estalinista. La república esdevé camp de batalla principal, junt amb Bielorússia del front oriental, el famós "front rus" que tant temien els alemanys. Hi ha resistència de partisans comunistes ucraïnesos i russos contra els alemanys a la part central i oriental del país (cal recordar que ja a l'hivern de 1941 la totalitat de la república va quedar sota l'ocupació alemanya . Per altra banda cal destacar que a la part occidental del país els ucraïnesos no comunistes i recentment incorporats-a la força- a la república es van dividir entre els que per sobre de tot odiaven el comunisme rus i van combatre amb els alemanys i els nacionalistes de l'UPA que des del 1943 es van aixecar en un exèrcit que controlà amplies àrees rurals de Volyhinia i Galizia-Transcarpatia lluitant a tres bandes contra els alemanys, sobretot contra les SS i els einsatzgruppen, l'Armjia Kraiowa polonesa i partisans comunistes arribats des de l'est primer i després contra l'exercit roig després de "l'alliberament". La guerra de guerrilles anticomunista va durar fins al 1954. Durant la Segona Guerra Mundial, es van acceptar algunes esmenes de la Constitució de la RSS d'Ucraïna que permetien que aquesta actués com a estat separat de la URSS en afers internacionals, sols com a mecanisme per que el règim soviètic tingués més vots en els organismes internacionals acabada la guerra, 2.000.000 d'esclaus deportats per a la construcció de la muralla atlàntica, la indústria de guerra i esclaves sexuals per a la Whermacht alemanya . Sense oblidar una massacre important de la comunitat jueva del país, més de 800.000 . Seguida irònicament el 1945 d'una purga contra el "cosmopolitisme" dins del partit comunista que atacà exclusivament a la comunitat jueva soviètica. Per aquest motiu va ser un dels estats fundadors de les Nacions Unides, juntament amb la URSS i la RSS de Bielorússia. Això només va tenir un sentit simbòlic, ja que a la pràctica, la RSS d'Ucraïna estava supeditada al poder de Moscou, continuadora de la tradició imperialista russa, amb tots els tics del xovinisme tsarista rus heretat pel règim soviètic, molt allunyat, sobretot durant l'època estalinista, del socialisme teòric. De fet, va permetre a la Unió Soviètica disposar de més poder a les Nacions Unides. El 1948 després d'una relaxació de les polítiques de russificació per aprofitar el "patriotisme ucraïnès" com a instigador de la lluita contra l'ocupació nazi, sobretot aprofitant la mitologia cultural ucraïnesa del sich de Zaporozhie . De febrer a Novembre de 1944 gran ofensiva de les tropes soviètiques seguida d'una repressió a tots els suposadament col·laboradors . El 4 de novembre de 1945 es va deportar a tota la cúpula de l'església greco-catòlica ucraïnesa amb els seu metropolità Yosif Slipej acusats de nacionalisme burgès . El 1946-1949 es produeix l'anomenat període de Zhdanov on es retorna a a rusificació i a la persecució de les poques llibertats culturals ucraïneses logrades durant el caos de la guerra i fins durant l'ocupació alemanya. Del 1918 al 1934 la capital de la república va ser Khàrkiv i, posteriorment, Kíev. El 19 de febrer de 1954 es va transferir Crimea des de la RSFSR, com a commemoració del tricentenari de l'anomenada "re-unificació" d'Ucraïna a la "germana gran" Rússia . Entre el 1954 i el 1956 es produeix la deportació de 100.000 joves ucraïnesos per a roturar camps verges al Kazakhstan. El 12 de maig de 1954 la R.S. S d'Ucraïna esdevé membre de la UNESCO i de l'organització mundial del treball. Amb la desestalinització s'inicia el període de "desgel" amb un renaixement nacional i cultural ucraïnès. A la tardor del mateix any es fa l'alliberament parcial dels detinguts polítics. La dècada dels seixanta veu l'aparició, en el camp de la literatura, de l'anomenat "grup dels seixanta": Vassyl Symonenko, Lina Kostenko, Ivan Dratx, Mykola Vinhranovsky, Yevhen Hutsalo, Ivan Dziuba, Yevhen Sverstiuc, entre d'altres poetes, escriptors i intel·lectuals. El gener de l'any següent a Lviv es produeix un procés judicial polític contra els membres de la Unió obrera i pagesa ucraïnesa que defensaven la legalitat constitucional i el dret de l'escissió o sortida d'Ucraïna de l'URSS . Entre 1961-65 és actiu a Kýiv el grup de creació jove. El 24 de maig de 1954 es produeix l'incendi provocat per les autoritats de la Biblioteca pública de l'acadèmia de ciències ucraïnesa, cremant-se part de les publicacions, llibres i documents en ucraïnès, quedant sols obertes les biblioteques en llengua russa. El agost-setembre de 1965 primera gran ona de detencions d'intel·lectuals ucraïnesos, el 4 de setembre hi ha una manifestació contra les detencions a la sala Cinem Ucraïna a Kýiv. El desembre Ivan Dziuba adressa a Petró Txelest, president d'Ucraïna una carta de protesta contra les mesures de repressió; carta acompanyada de l'assaig "Internacionalisme o russificació?". El 1967 detenció dels membres del Front Nacional Ucraïnès. El 1968 publicació a nivell internacional de l'assaig internacionalisme o Russificació d'Ivan Dziuba, difós per tota Ucraïna en secret. El 1969 els detinguts polítics; Mykhailo Horyn, Ivan Kandyba i Levkó Lukianenko. Adressen una carta a la comissió dels Drets de l'Home de l'ONU sobre l'enverinament dels presoners polítics a l'URSS. Als anys seixanta dins un esforç important d'industrialització de la república ucraïnesa, l'URSS no aposta per a la formació de tècnics ucraïnesos . S'aposta per una massiva immigració de treballadors i tècnics russos. El cens de la república el 1970 dóna les següents dades; de 47.127.000 d'habitants sols 35.283.857 són ucraïnesos, amb més de 3.000.000 d'ucraïnesos a la federació russa i casi 2.000.000 a les repúbliques centro-asiàtiques i les Caucàsiques. De totes maneres la carrera armamentística i espacial no permet la suficient producció de béns de consum, a més el subsidi i entrega de part dels bens a les repúbliques amigues de Cuba, Polònia, Txecoslovàquia, Hongria i altres del pacte de Varsòvia llastren l'economia. Quan el renaixement cultural i polític ucraïnès, immers en les convulsions mundials dels anys seixanta, arriba a les classes obreres de l'est del país fins a part dels ètnicament russos provoca una reacció el 1972. De gener fins a maig hi ha la segona gran ona de detencions i al maig la destitució del primer secretari de comitè central del Partit Comunista d'Ucraïna, cada cop més favorable al renaixement ucraïnès . El segueixen les purgues al partit i el nomenament de l'ultraconservador Volodýmyr Txterbytsky fins a la independència. L'estiu de 1974 els detinguts polítics bàltics, caucàsics i ucraïnesos s'adrecen al Soviet Suprem de l'URSS exigint el retorn als drets nacionals a les repúbliques no russes. L'any següent una vintena de detinguts polítics renuncien a la ciutadania soviètica. El 1976 es forma el grup de dissidents, "Comitè de Vigilància d'Hèlsinki d'Ucraïna" o "Grup Hèlsinki-Ucraïna" amb la finalitat de protestar i vigilar els drets humans a Ucraïna. La resposta és una directiva de l'11 de novembre de 1978 del ministeri de educació de la RSS d'Ucraïna sobre la russificació a les aules, anomenada "internacionalització" . El 1979 més detencions d'intel·lectuals. El 1984-1985, ja en aplicació de la perestroika, sota la presidència de Gorbatxov, es produeixen la mort d'Oleksa Tykhyi, Iurii Lytvyn, Valerii Martxenko i Vassyl Stus als camps de concentració . Les polítiques de russificació no canvien. La ineficàcia del règim queda palesa a nivell econòmic, amb un mercat negre perillosament preponderant en l'economia interna, una corrupció, iniciada en temps de Khrusxov i ampliada sota Brezhnev a nivell de tota l'URSS, una baixa productivitat, una ineficàcia i pitjor eficiència dels complexos industrials, desfasats i sols mantinguts per les fonts internes d'energia. El baix nivell educatiu a nivell universitari sumat a la corrupció i baixa competència de polítics i tècnics porten al desastre de Txernòbill el 26 d'abril de 1986. Catalitzador de les protestes tant a Ucraïna com a Bielorússia pels efectes humans, econòmics i ecològics. Es desperten els moviments nacionals, amb un nou renaixement sota la glasnost, però molt més popular i menys elitista, moviments per la pau, ecologisme i encara més innovador en el conservadorisme social del bloc comunista: el feminisme. El 8 i 10 de setembre de 1989 es constitueix "el Rukh", com a moviment nacional d'Ucraïna, on el intel·lectual Ivan Dratx n'és escollit president. El 21 de gener de 1990 una cadena humana entre Lviv, Ivano-Frankivsk i Kýiv commemora la unificació el 21 de gener de 1919 de la República Popular d'Ucraïna i la República popular Occidental d'Ucraïna en un sol estat confirmat aquell any pels parlaments de les dues repúbliques aparegudes respectivament de l'imperi Rus i l'Austro-Hongarès. La commemoració representa un desafiament al govern comunista ucraïnès fruit de la destrucció d'aquells dos estats per exèrcits bolxevics russo-ucraïnesos. El 30 de gener de 1990 l'Exarcat de l'Església Ortodoxa Russa és rebatejat com a Església Ortodoxa Ucraïnesa. A les eleccions del 18 de març el Bloc democràtic obté una quarta part dels diputats . El 16 de juliol el consell suprem de la RSS d'Ucraïna adopta la Declaració de sobirania d'Ucraïna, tot després que ho fes Ieltsin a Rússia. El 23 del mateix mes, Leonid Kravtxuk és escollit president del consell suprem de la RSS d'Ucraïna, sota un ambient de dissolució del partit comunista amb abandonament massiu del partit dels membres del partit. El conservador Txerbitsky ha d'abandonar. El 24 s'hissa la bandera prohibida de la república popular ucraïnesa, a l'ajuntament de Kýiv. El 2 d'octubre es legalitza l'església ortodoxa autocèfala ucraïnesa . Fins el 17 del mateix mes es produeix una vaga de fam d'estudiants a Kýiv exigint la dimissió del govern ucraïnès, eleccions sota una base multipartidista, la prohibició que joves ucraïnesos serveixin a l'exèrcit fora de les fronteres de la república. El 28 de maig de 1991 es legalitza l'església greco-catòlica ucraïnesa, amb la reobertura de centenars d'esglésies tancades des del 1944. Una nova onada de "recristianització" creua el país. El 24 d'agost de 1991 el consell suprem de la RSS d'Ucraïna va proclamar la independència de l'URSS, reanomenant-se República d'Ucraïna i, a la vegada, va esdevenir un estat independent. L'1 de desembre del mateix any es convoca un referèndum que plebiscita l'Acte de proclamació de la independència. De les 25 óblasts, 14 superen els 95% de sí, 5 superen els 90 % de vots afirmatius, tres superen el 83% de sí, fins les províncies més russificades van votar afirmativament amb un 63.86% i un 54.19 respectivament. El 7 i 8 de desembre amb els resultats a la mà, els dirigents d'Ucraïna, de Bielorússia i Rússia, presidents de les repúbliques fundadores de l'URSS, declaren en una reunió a Minsk, que l'URSS, com a objecte de dret internacional i realitat geopolítica deixa d'existir a aquests efectes. Es crea la Comunitat d'Estats Independents que el parlament Ucraïnès ratifica el 10 de desembre.
- Ukrajinská sovětská socialistická republika byla jednou z patnácti svazových republik Sovětského svazu. Vznikla 25. prosince 1917, do SSSR vstoupila 30. prosince 1922. V důsledku rusko-polské války přišla Ukrajina o západní část svého území, které připadlo Polsku. Po anexi Sovětského svazu do východních částí Polska v roce 1939 získala Ukrajinská SSR svá západní území zpět. V letech 1944-1946 byla k USSR připojena Podkarpatská Rus/Zakarpatská Ukrajina. Roku 1954 získala Ukrajinská SSR Krym, který byl předtím ruský a který byl administrativně přičleněn k Ukrajině. Od SSSR se Ukrajinská SSR odtrhla 24. srpna 1991 a získala samostatnost. Stejně jako ostatní svazové republiky měla vlastní ústavu i symboliku a jako jedna z mála republik SSSR byla též zastoupena samostatně i v OSN (vlastní zastoupení měla ještě Běloruská SSR).
- Die Ukrainische Sozialistische Sowjetrepublik (Abkürzung USSR, ukrainisch Українська Радянська Соціалістична Республіка, УРСР, russisch Украинская Советская Социалистическая Республика, УССР) wurde am 24. Dezember 1918/ 6. Januar 1919 ausgerufen und war seit der Gründung der Union der Sozialistischen Sowjetrepubliken (UdSSR) 1922 bis zu deren Ende 1991 eine ihrer Unionsrepubliken. Hauptstadt war von 1918 bis 1934 Charkow, danach Kiew.
- The Ukrainian Soviet Socialist Republic or in short, the Ukrainian SSR (Ukrainian: Українська Радянська Соціалістична Республіка, Українська РСР; Russian: Украинская Советская Социалистическая Республика, Украинская ССР; See Name section) or Soviet Ukraine was a sovereign Soviet Socialist state (Article 68, Constitution of Ukraine 1978) and one of the fifteen constituent republics of the Soviet Union lasting from its inception in 1922 (the Ukrainian SSR was formally established in 1919) to the breakup in 1991. Although the Ukrainian SSR was a founding member of the United Nations formed after the end of World War II, it practically had no say in its foreign affairs, which was tightly controlled by Moscow authorities. Upon the Soviet Union's dissolution and perestroika, the Ukrainian SSR was transformed into the modern nation-state of Ukraine, although Ukraine's new constitution was only ratified on June 28, 1996. Throughout its 72-year history, the republic's borders changed many times, with a significant portion of what is now Western Ukraine being annexed by Soviet forces in 1939 and the addition of formerly Russian Crimea in 1954. From the start, the eastern city of Kharkiv served as the republic's capital. However, in 1934, the seat of government was subsequently moved to the city of Kiev, which remained the capital of newly-independent Ukraine. Geographically, the Ukrainian SSR was situated in Eastern Europe to the north of the Black Sea, bordered by the Soviet republics of Moldova, Belarus, and Russia. The Ukrainian SSR's border with Czechoslovakia formed the Soviet Union's western-most border point. With the Soviet Census of 1989, the republic's population consisted of 51,706,746 inhabitants, although the population would fall sharply after the breakup of the Soviet Union.
- La RSS de Ucrania (ucraniano Українська Радянська Соціалістична Республіка, ruso Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) fue creada el 25 de diciembre de 1917, y fue una república de la Unión Soviética desde su formación en 1922. Después de la Segunda Guerra Mundial fue internacionalmente reconocida como estado independiente con sus propios derechos y sitio en la ONU. La capital fue inicialmente Járkov y posteriormente Kiev. Crimea fue trasferida a la RSS en 1954. Fue declarada independiente en 1991 como Ucrania.
- Ukrainan sosialistinen neuvostotasavalta, lyh. Ukrainan SNT (ukr. Українська Радянська Соціалістична Республіка, Ukrajinska Radjanska Sotsialistytšna Respublika, lyh. Українська РСР, Ukrajinska RSR; ven. Украинская Советская Социалистическая Республика, Ukrainskaja Sovetskaja Sotsialistitšeskaja Respublika), oli asukasluvultaan toiseksi ja pinta-alaltaan kolmanneksi suurin Neuvostoliiton neuvostotasavalloista. Ukrainan neuvostovaltio perustettiin 1917 ja se kuului Neuvostoliittoon sen perustamisesta 1922 saakka, kunnes julistautui itsenäiseksi Ukrainaksi elokuussa 1991.
- La République socialiste soviétique d'Ukraine était l'une des 15 républiques formant l'Union soviétique avant la dislocation de cette dernière en 1991. Par sa population, l'Ukraine était la deuxième république fédérée de l'URSS, et par sa superficie elle était la troisième (3 % de sa superficie et 18 % de sa population). Elle était membre de l'Organisation des Nations unies.
- Az Ukrán Szovjet Szocialista Köztársaság, röviden Ukrán SZSZK a Szovjetunió tagállama volt 1922–1991 között. Északon a Belorusz SZSZK, északkeleten és keleten az Oroszországi SZSZSZK, délnyugaton a Moldovai SZSZK és Románia, nyugaton Magyarország, Csehszlovákia és Lengyelország határolta. Délen a Fekete- és az Azovi-tenger határolta. Fővárosa Kijev volt. Az 1960-as évektől közigazgatásilag 25 területből és 2 területi jogú városból állt.
- La Repubblica Socialista Sovietica Ucraina o RSSU fu una delle 15 repubbliche dell'Unione Sovietica dalla sua nascita, il 25 dicembre 1917 alla sua sostituzione da parte dell'Ucraina indipendente il 24 agosto 1991.
- ウクライナ・ソビエト社会主義共和国（ウクライナ・ソビエトしゃかいしゅぎきょうわこく）は、かつてウクライナに存在した国家である。ソビエト社会主義共和国連邦構成共和国のひとつであった。1917年12月25日にハルキウに成立したウクライナ人民共和国がその祖となっており、その後、いくつかのソビエト共和国を併合し、また国号を変更するなどして1991年8月24日まで存続した。
- 우크라이나 소비에트 사회주의 공화국은 과거 소비에트 연방을 이루었던 15개 공화국 중 하나로, 현재의 우크라이나이다. 우크라이나 소비에트 사회주의 공화국은 벨로루시 소비에트 사회주의 공화국과 함께 소련과는 별도로 국제연합에 가입되어 있었다.
- De Oekraïense Socialistische Sovjetrepubliek of OEkrSSR werd gecreëerd op 25 december 1917 en was vanaf de formatie van de Sovjet-Unie in 1922 een republiek hiervan. Na de Tweede Wereldoorlog werden in 1945 enkele amendementen op de grondwet van de Oekraïense SSR aangenomen, die het toestonden om als een aparte entiteit voor de internationale wetgeving naar buiten te treden, zij het alleen in bepaalde gevallen en met een zekere reikwijdte, terwijl het op hetzelfde moment ook onderdeel bleef van de Sovjet-Unie. Deze amendementen hadden vooral hun belang doordat het de Oekraïense SSR toestond om een van de leden te worden die de Verenigde Naties stichtten gezamenlijk met de Sovjet-Unie en de Wit-Russische SSR. Dit betekende in de praktijk echter niets anders dan dat de Sovjet-Unie extra zetels (en dus extra stemmen) kreeg in de VN, aangezien de Oekraïense SSR geen onafhankelijke stem had in het buitenlands beleid. Op 24 augustus 1991 werd de Oekraïense SSR hernoemd tot Oekraïne en afgescheiden van de Sovjet-Unie op dezelfde dag, waarmee het een onafhankelijke staat werd.
- Den ukrainske sosialistiske sovjetrepublikk var en sosialistisk stat i Ukraina, og en av de 15 republikkene i Sovjetunionen.
- Ukraińska Socjalistyczna Republika Radziecka, Ukraińska SRR, Ukraina (ros. Украинская Советская Социалистическая Республика, Ukrainskaja Sowietskaja Socyalisticzeskaja Riespublika, ukr. Українська Радянська Соціалістична Республіка, Ukrajinśka Radianśka Socialistyczna Respublika) - państwo marionetkowe zależne od RFSRR w latach 1919–1922, od 1922 republika związkowa ZSRR. Ukraińska SRR była członkiem założycielem Organizacji Narodów Zjednoczonych i członkiem większości organizacji wyspecjalizowanych ONZ; obok Białoruskiej SRR i Rosyjskiej FSRR była jedną z trzech republik radzieckich będących podmiotem prawa międzynarodowego.
- A República Socialista Soviética da Ucrânia (em ucraniano Українська Радянська Соціалістична Республіка, russo Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) foi criada em 25 de dezembro de 1917, e após os anos de guerra civil se tornou uma república da União Soviética em 1922. Depois da Segunda Guerra Mundial foi internacionalmente reconhecida como estado independente com seus próprios direitos e assento na ONU. A capital foi inicialmente Kharkov e posteriormente Kiev. Criméia foi trasferida à RSS em 1954. Declarou a sua independência em 1991, adoptando a denominação de Ucrânia.
- Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР (укр. Українська Радянська Соціалістична Республіка, УРСР) — одна из союзных республик Советского Союза (СССР). Была вторым по важности экономическим компонентом СССР, значительно превосходя в производстве остальные республики, производя в четыре раза больше продукции, чем следующая по рангу республика. На плодородных чернозёмах УССР выращивалась четверть всей сельскохозяйственной продукции СССР. Была одним из двух несуверенных членов ООН.
- Ukrainska socialistiska sovjetrepubliken, förkortat Ukrainska SSR; var en sovjetrepublik åren 1921-1991, geografiskt motsvarande det från 1954 det numera självständiga Ukraina. Huvudstad mellan 1917 och 1934 var Charkiv, därefter Kiev.
- Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка (УРСР, до 1937 р. — УСРР, Українська Соціялістична Радянська Республіка) — одна з 15 союзних республік колишнього СРСР, соціалістична державно-політична формація, що була створена окупаційним більшовицьким режимом внаслідок україно-радянської війни 1917-1921 років на території колишньої Української Народної Республіки у 1917-1920 роках. Утворена 10 березня 1919 року (в результаті об'єднання кількох радянських республік на території України, та анексії залишків Української Народної Республіки). За площею (603,7 тис. км² — на час ліквідації СРСР) була третьою союзною республікою СРСР — після РРФСР і Казахської РСР. Із 6466 кілометрів кордонів УРСР 4142 км припадали на інші республіки СРСР. Населення УРСР 1981 року складало 50,1 млн. осіб (у тому числі — 31,4 млн. міського населення), з них 36,6 млн українців (за кількістю населення УРСР стояла на 2-му місці в СРСР після РРФСР). За переписом населення СРСР 1989 року чисельність населення УРСР складала 51,707 млн. осіб. Адміністративно УРСР в 1959 — 1991 роки була поділена на 25 областей. Вони поділялися на 479 районів і 8522 сільські ради; мала 402 міста і 901 селище міського типу. Не вся українська етнічна територія, що після 1922 року залишилась у межах СРСР (747,5 тис. км², населення — 57 млн), була включена керівництвом держави до складу УСРР. Частина земель була віднесена до БРСР, а значні території приєднані до РСФРР. Столиці — Харків; Київ.
- Cộng hòa Xã hội Chủ nghĩa Xô viết Ukraina là một quốc gia xã hội chủ nghĩa ở Ukraina và là một trong mười lăm nước cộng hòa hợp thành Liên Xô.
- 乌克兰苏维埃社会主义共和国（乌克兰语：Українська Радянська Соціалістична Республіка，俄语：Украинская Советская Социалистическая Республика），苏联的第三個加盟共和国。乌克兰在苏联的加盟共和国中，人口仅次于俄罗斯苏维埃联邦社会主义共和国，面积也居第三位，居俄罗斯联邦和哈萨克苏维埃社会主义共和国之后，是苏联经济较为发达的加盟共和国。共和国首都开始为哈尔科夫（1918－1934），后迁至基辅。 烏克蘭原本是隸屬俄羅斯聯邦管轄的自治共和國（ACCP），於1920年8月1日蘇共17周年黨慶當天脫離俄羅斯聯邦改制升格為蘇聯直轄的加盟共和國。 1917年12月5日，乌克兰苏维埃社会主义共和国成立，1920年，西乌克兰（波列西耶）被波兰占领。1922年苏联成立，东乌克兰成为苏联创始国之一。1939年11月，苏军攻入波兰第二共和国东部，将西乌克兰与乌克兰苏维埃社会主义共和国合并。1940年8月，将原属于罗马尼亚领土的北布科维纳和比萨拉比亚的一部分并入乌克兰。1941年6月22日苏德战争爆发之后，乌克兰被纳粹德国占领，1944年10月，乌克兰解放。1945年10月，乌克兰苏维埃社会主义共和国作为一个非独立国同苏联一起加入联合国，成为联合国创始成员国之一。1954年，克里米亚从俄羅斯移交乌克兰，成为乌克兰一个州。 1990年7月16日，乌克兰最高苏维埃宣称乌克兰宪法与法律高于联盟法律，并有权建立自己的武装部队。1991年8月24日，乌克兰宣布脱离苏联独立。
|
| rdfs:comment
|
- La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU va ser part de l'URSS. Va ser creada el 25 de desembre de 1917, en la reunió dels grups minoritaris bolxevics fugits del soviet de treballadors, pagesos i soldats d'Ucraïna reunida a Kýiv i que havia proclamat una república popular de caire socialista però anti-comunista i que agrupava a sectors d'ideologies diferents, que no reconegueren el cop d'estat de Petrograd. Inici de la guerra entre els dos estats.
- Ukrajinská sovětská socialistická republika byla jednou z patnácti svazových republik Sovětského svazu. Vznikla 25. prosince 1917, do SSSR vstoupila 30. prosince 1922. V důsledku rusko-polské války přišla Ukrajina o západní část svého území, které připadlo Polsku. Po anexi Sovětského svazu do východních částí Polska v roce 1939 získala Ukrajinská SSR svá západní území zpět. V letech 1944-1946 byla k USSR připojena Podkarpatská Rus/Zakarpatská Ukrajina.
- Die Ukrainische Sozialistische Sowjetrepublik (Abkürzung USSR, ukrainisch Українська Радянська Соціалістична Республіка, УРСР, russisch Украинская Советская Социалистическая Республика, УССР) wurde am 24. Dezember 1918/ 6. Januar 1919 ausgerufen und war seit der Gründung der Union der Sozialistischen Sowjetrepubliken (UdSSR) 1922 bis zu deren Ende 1991 eine ihrer Unionsrepubliken. Hauptstadt war von 1918 bis 1934 Charkow, danach Kiew.
- The Ukrainian Soviet Socialist Republic or in short, the Ukrainian SSR (Ukrainian: Українська Радянська Соціалістична Республіка, Українська РСР; Russian: Украинская Советская Социалистическая Республика, Украинская ССР; See Name section) or Soviet Ukraine was a sovereign Soviet Socialist state (Article 68, Constitution of Ukraine 1978) and one of the fifteen constituent republics of the Soviet Union lasting from its inception in 1922 (the Ukrainian SSR was formally established in 1919) to the breakup in 1991.
- La RSS de Ucrania (ucraniano Українська Радянська Соціалістична Республіка, ruso Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) fue creada el 25 de diciembre de 1917, y fue una república de la Unión Soviética desde su formación en 1922. Después de la Segunda Guerra Mundial fue internacionalmente reconocida como estado independiente con sus propios derechos y sitio en la ONU. La capital fue inicialmente Járkov y posteriormente Kiev. Crimea fue trasferida a la RSS en 1954.
- Ukrainan sosialistinen neuvostotasavalta, lyh. Ukrainan SNT (ukr. Українська Радянська Соціалістична Республіка, Ukrajinska Radjanska Sotsialistytšna Respublika, lyh. Українська РСР, Ukrajinska RSR; ven. Украинская Советская Социалистическая Республика, Ukrainskaja Sovetskaja Sotsialistitšeskaja Respublika), oli asukasluvultaan toiseksi ja pinta-alaltaan kolmanneksi suurin Neuvostoliiton neuvostotasavalloista.
- La République socialiste soviétique d'Ukraine était l'une des 15 républiques formant l'Union soviétique avant la dislocation de cette dernière en 1991. Par sa population, l'Ukraine était la deuxième république fédérée de l'URSS, et par sa superficie elle était la troisième (3 % de sa superficie et 18 % de sa population). Elle était membre de l'Organisation des Nations unies.
- Az Ukrán Szovjet Szocialista Köztársaság, röviden Ukrán SZSZK a Szovjetunió tagállama volt 1922–1991 között. Északon a Belorusz SZSZK, északkeleten és keleten az Oroszországi SZSZSZK, délnyugaton a Moldovai SZSZK és Románia, nyugaton Magyarország, Csehszlovákia és Lengyelország határolta. Délen a Fekete- és az Azovi-tenger határolta. Fővárosa Kijev volt. Az 1960-as évektől közigazgatásilag 25 területből és 2 területi jogú városból állt.
- La Repubblica Socialista Sovietica Ucraina o RSSU fu una delle 15 repubbliche dell'Unione Sovietica dalla sua nascita, il 25 dicembre 1917 alla sua sostituzione da parte dell'Ucraina indipendente il 24 agosto 1991.
- ウクライナ・ソビエト社会主義共和国（ウクライナ・ソビエトしゃかいしゅぎきょうわこく）は、かつてウクライナに存在した国家である。ソビエト社会主義共和国連邦構成共和国のひとつであった。1917年12月25日にハルキウに成立したウクライナ人民共和国がその祖となっており、その後、いくつかのソビエト共和国を併合し、また国号を変更するなどして1991年8月24日まで存続した。
- 우크라이나 소비에트 사회주의 공화국은 과거 소비에트 연방을 이루었던 15개 공화국 중 하나로, 현재의 우크라이나이다. 우크라이나 소비에트 사회주의 공화국은 벨로루시 소비에트 사회주의 공화국과 함께 소련과는 별도로 국제연합에 가입되어 있었다.
- De Oekraïense Socialistische Sovjetrepubliek of OEkrSSR werd gecreëerd op 25 december 1917 en was vanaf de formatie van de Sovjet-Unie in 1922 een republiek hiervan.
- Den ukrainske sosialistiske sovjetrepublikk var en sosialistisk stat i Ukraina, og en av de 15 republikkene i Sovjetunionen.
- Ukraińska Socjalistyczna Republika Radziecka, Ukraińska SRR, Ukraina (ros. Украинская Советская Социалистическая Республика, Ukrainskaja Sowietskaja Socyalisticzeskaja Riespublika, ukr. Українська Радянська Соціалістична Республіка, Ukrajinśka Radianśka Socialistyczna Respublika) - państwo marionetkowe zależne od RFSRR w latach 1919–1922, od 1922 republika związkowa ZSRR.
- A República Socialista Soviética da Ucrânia (em ucraniano Українська Радянська Соціалістична Республіка, russo Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) foi criada em 25 de dezembro de 1917, e após os anos de guerra civil se tornou uma república da União Soviética em 1922. Depois da Segunda Guerra Mundial foi internacionalmente reconhecida como estado independente com seus próprios direitos e assento na ONU. A capital foi inicialmente Kharkov e posteriormente Kiev.
- Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР (укр. Українська Радянська Соціалістична Республіка, УРСР) — одна из союзных республик Советского Союза (СССР). Была вторым по важности экономическим компонентом СССР, значительно превосходя в производстве остальные республики, производя в четыре раза больше продукции, чем следующая по рангу республика. На плодородных чернозёмах УССР выращивалась четверть всей сельскохозяйственной продукции СССР.
- Ukrainska socialistiska sovjetrepubliken, förkortat Ukrainska SSR; var en sovjetrepublik åren 1921-1991, geografiskt motsvarande det från 1954 det numera självständiga Ukraina. Huvudstad mellan 1917 och 1934 var Charkiv, därefter Kiev.
- Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка (УРСР, до 1937 р. — УСРР, Українська Соціялістична Радянська Республіка) — одна з 15 союзних республік колишнього СРСР, соціалістична державно-політична формація, що була створена окупаційним більшовицьким режимом внаслідок україно-радянської війни 1917-1921 років на території колишньої Української Народної Республіки у 1917-1920 роках.
- Cộng hòa Xã hội Chủ nghĩa Xô viết Ukraina là một quốc gia xã hội chủ nghĩa ở Ukraina và là một trong mười lăm nước cộng hòa hợp thành Liên Xô.
- 乌克兰苏维埃社会主义共和国（乌克兰语：Українська Радянська Соціалістична Республіка，俄语：Украинская Советская Социалистическая Республика），苏联的第三個加盟共和国。乌克兰在苏联的加盟共和国中，人口仅次于俄罗斯苏维埃联邦社会主义共和国，面积也居第三位，居俄罗斯联邦和哈萨克苏维埃社会主义共和国之后，是苏联经济较为发达的加盟共和国。共和国首都开始为哈尔科夫（1918－1934），后迁至基辅。 烏克蘭原本是隸屬俄羅斯聯邦管轄的自治共和國（ACCP），於1920年8月1日蘇共17周年黨慶當天脫離俄羅斯聯邦改制升格為蘇聯直轄的加盟共和國。 1917年12月5日，乌克兰苏维埃社会主义共和国成立，1920年，西乌克兰（波列西耶）被波兰占领。1922年苏联成立，东乌克兰成为苏联创始国之一。1939年11月，苏军攻入波兰第二共和国东部，将西乌克兰与乌克兰苏维埃社会主义共和国合并。1940年8月，将原属于罗马尼亚领土的北布科维纳和比萨拉比亚的一部分并入乌克兰。1941年6月22日苏德战争爆发之后，乌克兰被纳粹德国占领，1944年10月，乌克兰解放。1945年10月，乌克兰苏维埃社会主义共和国作为一个非独立国同苏联一起加入联合国，成为联合国创始成员国之一。1954年，克里米亚从俄羅斯移交乌克兰，成为乌克兰一个州。 1990年7月16日，乌克兰最高苏维埃宣称乌克兰宪法与法律高于联盟法律，并有权建立自己的武装部队。1991年8月24日，乌克兰宣布脱离苏联独立。
|
