| dbpprop:abstract
|
- The Ukrainian Soviet Socialist Republic or the Ukrainian SSR was one of the founders of the Soviet Union constituent republic that made up the former Soviet Union from its formation in 1922 to its abolition in 1991.
- Die Ukrainische Sozialistische Sowjetrepublik (Abkürzung USSR, ukrainisch Українська Радянська Соціалістична Республіка, УРСР, russ. Украинская Советская Социалистическая Республика, УССР) wurde am 24. Dezember 1918/ 6. Januar 1919 ausgerufen und war seit der Gründung der Union der Sozialistischen Sowjetrepubliken (UdSSR) 1922 bis zu deren Ende 1991 eine ihrer Unionsrepubliken. Hauptstadt war von 1918 bis 1934 Charkow, danach Kiew.
- La República Socialista Soviètica d'Ucraïna o RSS d'Ucraïna va ser creada el 25 de desembre de 1917, en la reunió dels grups minoritaris bolxevics fugits del soviet de treballadors, pagesos i soldats d'Ucraïna reunida a Kíev i que havia proclamat una república popular de caire socialista però anti-comunista i que agrupava a sectors d'ideologies diferents, que no reconegueren el cop d'estat de Petrograd. Inici de la guerra entre els dos estats. Els bolxevics es reuniren a Khàrkiv, amb grups del sector miner de Donbass-amb gran població russa- que advocaven per seguir les directrius del partit de Petrograd. El baix suport popular va quedar patentat en tenir a tota Ucraïna sols un 6% dels membres del partit (havien rebut el suport en les eleccions de 12,14 i 15 de Novembre a l'assemblea constituent de Petrograd, de sols un 10% dels electors -754.000 votants, la majoria dels vots -75%- van anar a candidats anticomunistes, principalment socialistes revolucionaris). Durant el període entre la Pau de Brest-Litovsk la república va deixar d'existir, refugiant-se els seus dirigents a Taganrog (Rússia), ja que Ucraïna (República Popular independent) i l'Estat Bolxevic es van reconèixer mútuament i les tropes bolxevics van evacuar el país. En ser derrotats els estat centrals a la primera guerra mundial, els bolxevic ucraïnesos junt a un exèrcit de mariners russos van iniciar la invasió de la república estenent la guerra civil als territoris de la república popular independent d'Ucraïna. Va ser una de les repúbliques fundadores de la Unió Soviètica el 1922, un cop acabada la guerra civil i assassinats tots els opositors, principalment intel·lectuals ucraïnesos (a demés de l'exèrcit de la república de Petliura i l'exèrcit anarquista de Majnó) i altres opositors russos (majoritàriament russos blancs i menxevics). Durant els anys vint, sobretot durant la NEP (Nova política econòmica), la república socialista va veure un renaixement econòmic, acompanyat pel desenvolupament i renaixement de la cultura i llengua ucraïnesa, fruit de dos elements; primer l'aprofitament de totes les universitats, acadèmies, escoles i entitats i societats culturals fundades durant la breu independència d'Ucraïna. Segon la política menada des dels òrgans comunistes de la república on s'advocava en la "ucraninització del partit i de la república". Cal destacar que les ucraïnesos conformaven el 78% de la població de la república però sols el 25% de la població urbana. El partit va considerar important fer ús de la mitologia cultural i de l'alfabetització en ucraïnès de la població autòctona com a mitjà de influir en les masses camperoles ucraïneses, i convertir-les al socialisme i ateisme. Aquest renaixement es va aturar en espantar-se les autoritats de Moscou, descobrint que el tractament de la llengua russa a les escoles ucraïneses era el mateix que el d'altres llengües estrangeres com el francès o l'anglès. Ja el gener de 1928 es van iniciar les execucions de l'elit intel·lectual ucraïnesa acusats de nacionalistes i separatistes. Es va implementar una política cultural de russificació sovint superant els pitjors períodes de russificació tsarista. Les purgues internes al partit comunista ucraïnès va acabar amb qualsevol rastre d'elements autòctons del partit. Es famosa la condemna de la política colonial tant econòmica com cultural feta el febrer de 1928 per Mykhailo Volobouiev. El juliol de 1929 (fins al setembre) es produeixen arrestos i internaments de gran part de les personalitats del món científic i cultural ucraïnès acusats de pertànyer a una organització inventada per Stalin; La Unió per a l'alliberament d'Ucraïna". La reacció, a l'oposició contra les polítiques de col·lectivització va ser la fam artificial o el genocidi conegut internacionalment i reconegut per l'Assemblea General de l'ONU com a HOLODOMOR, una fam artificial provocada a la tardor del 1932 i primavera del 1933 amb el resultat de 10.000.000 de víctimes civils a tota l'URSS, de les quals 8.000.000 foren ucraïnesos, car la majoria de víctimes foren en àrees rurals on es concentrava la població ucraïnesa. El 13 de maig se suïcida el comunista Mykola Khvylovy com a protesta contra la política de destrucció de la cultura ucraïnesa, seguida pel suïcidi de Mykola Skrypnyk el 7 de juliol de 1933. E 21 de gener de 1934 es transfereix la Kapital de la república de Kharkiv a Kíev. Amb la intensificació de les purgues per la para noia de Stalin, el president de la República Socialista d'Ucraïna; Panas Lioubtchenko es va suïcidar el 30 d'agost. Tota la cúpula directiva del partit es internada al sistema Gulag. El 27 de gener de 1938 Nikita Khruschov reemplaça Stanislav Kosior com a primer secretari del Consell Central del Partit Comunista Ucraïnès. El 17 de setembre, seguint el pacte Molotov-Ribbentropp, l'exèrcit roig travessa la frontera polonesa i ocupa els territoris ètnics d'ucraïnesos i bielorussos, procedint ala "deopolonització" amb la deportació massiva de polonesos habitants de zones urbanes (molts d'ells des del sXIV) com de Lviv o Rivne. A més es van perseguir els nacionalistes ucraïnesos (fins aleshores combatien el sistema d'apartheid cultural i religiós imposat pel règim polonès de Pilsudsky, la majoria d'ucraïnesos eren grecocatòlics o ortodoxos). Els territoris són annexats a la república d'Ucraïna i Bielorússia. El 28 de juny de 1940 l'exèrcit obliga al govern romanès a cedir la Bukovina del nord i Bessarabia, integrant-se parts a la República d'Ucraïna, quedant un 90% del territori ètnic ucraïnès dins de les fronteres de la república, alhora que es manipulaven les poblacions amb deportacions massives a Sibèria i Kazhakhstan (sovint equivalents a condemnes a mort). La invasió alemanya de la república el 22 de juny de 1941 topa inicialment amb poca resistència ja que amplis sectors de la població els van considerar llibertadors de l'opressió estalinista. La república esdevé camp de batalla principal, junt amb Bielorússia del front oriental, el famós "front rus" que tant temien els alemanys. Hi ha resistència de partisans comunistes ucraïnesos i russos contra els alemanys a la part central i oriental del país (cal recordar que ja a l'hivern de 1941 la totalitat de la república va quedar sota l'ocupació alemanya . Per altra banda cal destacar que a la part occidental del país els ucraïnesos no comunistes i recentment incorporats-a la força- a la república es van dividir entre els que per sobre de tot odiaven el comunisme rus i van combatre amb els alemanys i els nacionalistes de l'UPA que des del 1943 es van aixecar en un exèrcit que controlà amplies àrees rurals de Volyhinia i Galizia-Transcarpatia lluitant a tres bandes contra els alemanys, sobretot contra les ss i els einsatzgruppen, l'Armjia Kraiowa polonesa i partisans comunistes arribats des de l'est primer i desprès contra l'exercit roig desprès de "l'alliberament". La guerra de guerrilles anticomunista va durar fins al 1954. Durant la Segona Guerra Mundial, es van acceptar algunes esmenes de la Constitució de la RSS d'Ucraïna que permetien que aquesta actués com a estat separat de la URSS en afers internacionals, sols com a mecanisme per que el règim soviètic tingués més vots en els organismes internacionals acabada la guerra, 2.000.000 d'esclaus deportats per a la construcció de la muralla atlàntica, la indústria de guerra i esclaves sexuals per a la Whermacht alamana . Sense oblidar una massacre important de la comunitat jueva del país, més de 800.000 . Seguida irònicament el 1945 d'una purga contra el "cosmopolitisme" dins del partit comunista que atacà exclusivament a la comunitat jueva soviètica. Per aquest motiu va ser un dels estats fundadors de les Nacions Unides, juntament amb la URSS i la RSS de Bielorússia. Això només va tenir un sentit simbòlic, ja que a la pràctica, la RSS d'Ucraïna estava supeditada al poder de Moscou, continuadora de la tradició imperialista russa, amb tots els tics del xovinisme tsarista rus heretat pel règim soviètic, molt allunyat, sobretot durant l'època estalinista, del socialisme teòric. De fet, va permetre a la Unió Soviètica disposar de més poder a les Nacions Unides. El 1948 desprès d'una relaxació de les polítiques de russificació per aprofitar el "patriotisme ucraïnès" com a instigador de la lluita contra la ocupació nazi, sobretot aprofitant la mitologia cultural ucraïnesa del sich de Zaporozhie . De febrer a Novembre de 1944 gran ofensiva de les tropes soviètiques seguida d'una repressió a tots els suposadament col·laboradors . El 4 de novembre de 1945 es va deportar a tota la cúpula de l'església greco-catòlica ucraïnesa amb els seu metropolità Yosif Slipej acusats de nacionalisme burgès . El 1946-1949 es produeix l'anomenat període de Zhdanov on es retorna a a rusificació i a la persecució de les poques llibertats culturals ucraïneses logrades durant el caos de la guerra i fins durant l'ocupació alemanya. Del 1918 al 1934 la capital de la república va ser Kharkiv i, posteriorment, Kíev. El 19 de febrer de 1954 es va transferir Crimea des de la RSFSR, com a commemoració del tricentenari de l'anomenada "reunificació" d'Ucraïna a la "germana gran" Rússia . Entre el 1954 i el 1956 es produeix la deportació de 100.000 joves ucraïnesos per a roturar camps verges al Kazakhstan. El 12 de maig de 1954 la R.S. S d'Ucraïna esdevé membre de la UNESCO i de l'organització mundial del traball. Amb la desestalinització s'inicia el període de "desgel" amb un renaixement nacional i cultural ucraïnès. A la tardor del mateix any es fa l'alliberament parcial dels detinguts polítics. La dècada dels seixanta veu l'aparició de l'anomenat "grup dels seixanta": Vasyl Symonenko, Lina Kostenko, Ivan Drach, Mykola Vinhranovsky, Yevhen Houtsalo, Ivan Dziouba, Yevhen Sverstiouk entre d'altres poetes, escriptors i intel·lectuals. El gener de l'any següent a Lviv es produeix un procés judicial polític contra els membres de l'Unió obrera i pagesa ucraïnesa que defensaven la legalitat constitucional i el dret de l'escisió o sortida d'Ucraïna de l'URSS . Entre 1961-65 és actiu a kiev el grup de creació jove. El 24 de maig de 1954 es produeix l'incendi provocat per les autoritats de la Biblioteca pública de l'acadèmia de ciències ucraïnesa, cremant-se part de les publicacions, llibres i documents en ucraïnès, quedant sols obertes les biblioteques en llengua russa. El agost-setembre de 1965 primera gran ona de detencions d'intel·lectuals ucraïnesos, el 4 de setembre hi ha una manifestació contra les detencions a la sala Cinem Ucraïna a Kiev. El desembre Ivan Dziuba adressa a Petro Chelest, president d'Ucraïna una carta de protesta contra les mesures de repressió; carta acompanyada de l'assaig "INTERNACIONALISME O RUSSIFICACIÓ?". El 1967 detenció dels membres del Front Nacional Ucraïnès. El 1968 publicació a nivell internacional de l'assaig internacionalisme o Russificació d'Ivan Dziuoba, difós per tota Ucraïna en secret. El 1969 els detinguts polítics; Mykhailo Horyn, Ivan Kandyba i Levko Loukianenko Adressen una carta a la commissió dels Drets de L'home de l'ONU una carta sobre l'enverinament dels presoners polítics a l'URSS. Als anys seixanta dins un esforç important d'industrialització de la república ucraïnesa, l'URSS no aposta per a la formació de tècnics ucraïnesos . S'aposta per una massiva immigració de treballadors i tècnics russos. El cens de la república el 1970 dóna les següents dades; de 47.127.000 d'habitants sols 35.283.857 són ucraïnesos, amb més de 3.000.000 d'ucraïnesos a la federació russa i casi 2.000.000 a les repúbliques centro-asiàtiques i les Caucàsiques. De totes maneres la carrera armamentística i espacial no permet la suficient producció de béns de consum, a més el subsidi i entrega de part dels bens a les repúbliques amigues de Cuba, Polònia, Txecoslovàquia, Hongria i altres del pacte de Varsóvia llastren l'economia. Quan el renaixement cultural i polític ucraïnès, immers en les convulsions mundials dels anys seixanta, arriba a les classes obreres de l'est del país fins a part dels ètnicament russos provoca una reacció el 1972. De gener fins a maig hi ha la segona gran ona de detencions i al maig la destitució del primer secretari de comitè central del Partit Comunista d'Ucraïna, cada cop més favorable al renaixement ucraïnès . El segueixen les purgues al partit i el nomenament de l'ultraconservador Volodymyr Chterbytsky fins a la independència. L'estiu de 1974 els detinguts polítics bàltics, caucàsics i ucraïnesos s'adrecen al Soviet Suprem de l'URSS exigint el retorn als drets nacionals a les repúbliques no russes. L'any següent una vintena de detinguts polítics renuncien a la ciutadania soviètica. La resposta és una directiva de l'11 de novembre de 1978 del ministeri de educació de la RSS d'Ucraïna sobre la russificació a les aules, anomenada internacionalització . El 1979 més detencions d'intel·lectuals. El 1984-1985, ja en aplicació de la perestrojika, sota presidència de Gorbachov, es produeixen la mort d'Oleksa Tykhyi, Yourii Lytvyn, Valerii Martchenko i Vasyl Stous als camps de concentració. Les polítiques de russificació no canvien. La ineficàcia del règim queda palesa a nivell econòmic, amb un mercat negre perillosament preponderant en l'economia interna, una corrupció, iniciada en temps de Khruschov i ampliada sota Brezhniev a nivell de tota l'U.R.S. S, una baixa productivitat, una ineficàcia i pitjor eficiència dels complexos industrials, desfasats i sols mantinguts per les fonts internes d'energia. El baix nivell educatiu a nivell universitari sumat a la corrupció i baixa competència de polítics i tècnics porten al desastre de Txernòbil el 26 d'abril de 1986. Catalitzador de les protestes tant a Ucraïna com a Bielorússia pels efectes humans, econòmics i ecològics. Es desperten els moviments nacionals, amb un nou renaixement sota la glasnost, però molt més popular i menys elitista, moviments per la pau, ecologisme i encara més innovador en el conservadorisme social del bloc comunista; el feminisme. El 8 i 10 de setembre de 1989 es constitueix "el Rukh", com a moviment nacional d'Ucraïna, on el intel·lectual Ivan Drach n'és escollit president. El 21 de gener de 1990 una cadena humana entre Lviv, Ivano Frankivsk i Kíev commemora la unificació el 21 de gener de 1919 de la República Popular d'Ucraïna i la República popular Occidental d'Ucraïna en un sol estat confirmat aquell any pels parlaments de les dues repúbliques aparegudes respectivament de l'Imperi rus i l'Austro-Hongarès. La commemoració resulta un desafiament al govern comunista ucraïnès fruit de la destrucció d'aquells dos estats per exèrcits bolxevics russo-ucraïnesos. El 30 de gener de 1990 l'Exarcat de l'església ortodoxa russa és rebatejada com a Església Ortodoxa Ucraïnesa. A les eleccions del 18 de març el Bloc democràtic obté una quarta part dels diputats . El 16 de juliol el consell suprem de la RSS d'Ucraïna adopta la Declaració de sobirania d'Ucraïna, tot desprès que ho fes Ieltsin a Rússia. El 23 del mateix mes Leonid Kravchuk és escollit president del consell suprem de la RSS d'Ucraïna, sota un ambient de dissolució del partit comunista amb abandonament massiu del partit dels membres del partit. El conservador Txerbitsky ha d'abandonar. El 24 s'hissa la bandera prohibida de la república popular ucraïnesa, a l'ajuntament de Kíev. El 2 d'octubre es legalitza l'església ortodoxa autocèfala ucraïnesa . Fins el 17 del mateix més es produeix una vaga de fam d'estudiants a Kiev exigint la dimissió del govern ucraïnès, eleccions sota una base multipartidista, la prohibició que joves ucraïnesos serveixin a l'exèrcit fora de les fronteres de la república. El 28 de maig de 1991 es legalitza l'església greco catòlica ucraïnesa, amb la reobertura de centenars d'esglésies tancades des del 1944. Una nova onada de "recristianització" creua el país. El 24 d'agost de 1991 el consell suprem de la RSS d'Ucraïna va proclamar la independència de l'URSS, reanomenant-se. República d'Ucraïna i, a la vegada, va esdevenir un estat independent. L'1 de desembre del mateix any es convoca un referendum que plebiscita l'Acte de proclamació de l'independència. De les 25 oblasts, 14 superen els 95% de si, 5 superen els 90 % de vots afirmatius, tres superen el 83% de si, fins les províncies més russificades van votar afirmativament amb un 63.86% i un 54.19 respectivament. El 7 i 8 de desembre amb els resultats a la mà, els dirigents d'Ucraïna; Leonid Kravchuk, de Bielorússia i Rússia presidents de les repúbliques fundadores de l'URSS declaren en una reunió a Minsk, que l'URSS, com a objecte de dret internacional i realitat geopolítica deixa d'existir a aquests efectes. Es crea l Comunitat d'Estats Independents que el parlament Ucraïnès ratifica el 10 de desembre.
- Ukrajinská SSR byla jednou z patnácti republik Sovětského svazu. Vznikla 25. prosince 1917, do SSSR vstoupila 30. prosince 1922. V důsledku rusko-polské války přišla Ukrajina o západní část svého území, které připadlo Polsku. Po anexi Sovětského svazu do východních částí Polska v roce 1939 získala Ukrajinská SSR svá západní území zpět. Roku 1954 získala Ukrajinská SSR Krym, který byl předtím ruský a který byl administrativně přičleněn k Ukrajině. Od SSSR se Ukrajinská SSR odtrhla 24. srpna 1991 a získala samostatnost. Stejně jako ostatní Svazové republiky měla vlastní ústavu i symboliku a jako jedna z mála republik SSSR byla též zastoupena samostatně i v OSN.
- La RSS de Ucrania (ucraniano Українська Радянська Соціалістична Республіка, ruso Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) fue creada el 25 de diciembre de 1917, y fue una república de la Unión Soviética desde su formación en 1922. Después de la Segunda Guerra Mundial fue internacionalmente reconocida como estado independiente con sus propios derechos y sitio en la ONU. La capital fue inicialmente Járkov y posteriormente Kiev. Crimea fue trasferida a la RSS en 1954. Fue declarada independiente en 1991 como Ucrania.
- Ukrainan sosialistinen neuvostotasavalta (ukrainaksi Українська Радянська Соціалістична Республіка, venäjäksi Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) oli asukasluvultaan toiseksi ja pinta-alaltaan kolmanneksi suurin Neuvostoliiton sosialistisista tasavalloista. Ukrainan SNT perustettiin 25. joulukuuta 1917, ja Sosialististen neuvostotasavaltojen liittoon alusta 30. joulukuuta 1922 sen purkautumiseen 24. elokuuta 1991 saakka, jolloin Kazahstanin sosialistinen neuvostotasavalta, Valko-Venäjän sosialistinen neuvostotasavalta, Venäjän sosialistinen federatiivinen neuvostotasavalta ja Ukrainan sosialistinen neuvostotasavalta julistautuivat itsenäisiksi Sosialististen neuvostotasavaltojen liitosta. Näin Neuvostoliitto jäi poliittiseksi ja taloudelliseksi tyhjiöksi oleellisimpien neuvostotasavaltojen julistauduttua siitä itsenäisiksi. Itsenäiseksi julistautuneiden federaation ja neuvostotasavaltojen osalta kysymys Neuvostoliittoon kuulumisesta ratkaistiin yhdessä Neuvostoliittoon jääneiden neuvostotasavaltojen osalta lakkauttamalla Neuvostoliitto 25. joulukuuta 1991 ja perustamalla Neuvostoliitolta jääneille yhteisille asioille Itsenäisten valtioiden yhteisö.
- La République socialiste soviétique d'Ukraine était l'une des 15 Républiques membres de l'Union soviétique avant la chute de cette dernière en 1991. Par sa population, l'Ukraine était la deuxième république fédérée de l'URSS, et par sa superficie elle était la troisième (3% de sa superficie et 18% de sa population). Elle était membre de l'Organisation des nations unies.
- Az Ukrán Szovjet Szocialista Köztársaság, röviden Ukrán SZSZK a Szovjetunió tagállama volt 1922–1991 között. Északon a Belorusz SZSZK, északkeleten és keleten az Oroszországi SZSZSZK, délnyugaton a Moldovai SZSZK és Románia, nyugaton Magyarország, Csehszlovákia és Lengyelország határolta. Délen a Fekete- és az Azovi-tenger határolta. Fővárosa Kijev volt. Az 1960-as évektől közigazgatásilag 25 területből és 2 területi jogú városból állt.
- La Repubblica socialista sovietica ucraina o RSSU fu una delle 15 repubbliche dell'Unione Sovietica dalla sua nascita, il 25 dicembre 1917 alla sua sostituzione da parte dell'Ucraina indipendente il 24 agosto 1991.
- ウクライナ・ソビエト社会主義共和国（ウクライナ・ソビエトしゃかいしゅぎきょうわこく）は、かつてウクライナに存在した国家である。ソビエト社会主義共和国連邦構成共和国のひとつであった。1917年12月25日にハルキウに成立したウクライナ人民共和国がその祖となっており、その後、いくつかのソビエト共和国を併合し、また国号を変更するなどして1991年8月24日まで存続した。
- De Oekraïense Socialistische Sovjetrepubliek of OEkrSSR werd gecreëerd op 25 december 1917 en was vanaf de formatie van de Sovjet-Unie in 1922 een republiek hiervan. Na de Tweede Wereldoorlog werden in 1945 enkele amendementen op de grondwet van de Oekraïense SSR aangenomen, die het toestonden om als een aparte entiteit voor de internationale wetgeving naar buiten te treden, zij het alleen in bepaalde gevallen en met een zekere reikwijdte, terwijl het op hetzelfde moment ook onderdeel bleef van de Sovjet-Unie. Deze amendementen hadden vooral hun belang doordat het de Oekraïense SSR toestond om een van de leden te worden die de Verenigde Naties stichtten gezamenlijk met de Sovjet-Unie en de Wit-Russische SSR. Dit betekende in de praktijk echter niets anders dan dat de Sovjet-Unie extra zetels (en dus extra stemmen) kreeg in de VN, aangezien de Oekraïense SSR geen onafhankelijke stem had in het buitenlands beleid. Op 24 augustus 1991 werd de Oekraïense SSR hernoemd tot Oekraïne en afgescheiden van de Sovjet-Unie op dezelfde dag, waarmee het een onafhankelijke staat werd.
- Den ukrainske sosialistiske sovjetrepublikk var en sosialistisk stat i Ukraina, og en av de 15 republikkene i Sovjetunionen. Etter den russiske revolusjon prøvde flere politiske fraksjoner å skape en uavhengig Ukrainsk stat. Den 28. juni 1917 erklærte Ukraina seg som en autonom del av Den russiske sosialistiske føderative sovjetrepublikk. Den 20. november 1917 opprettet ukrainske bolsjeviker og mensjeviker Den ukrainske nasjonale republikk, og erklærte uavhengighet fra Russland. Bolsjevikene ønsket en føderasjon med den russiske sovjetrepublikken, men manglet bred folkelig støtte. Under en separat kongress deklarerte de opprettelsen av Sovjetrepublikken Ukraina (Respublyka Rad Ukrajiny) den 25. desember 1917, som imidlertid også var uavhengig av Russland. Den 22. januar 1918 ble deretter den ikke-kommunistiske ukrainske folkerepublikk, opprettet – også uavhengig av Russland. Mellom 27. januar og 1. mars 1918 ble landet okkupert av russerne, og internt fulgte en serie allianser mellom anarkister og paramillitære grupper av haydamaker. Mellom 1. mars og 16. desember 1918 ble landet deretter okkupert av en allianse mellom Tyskland og Østerrike-Ungarn. Bolsjevikene ble fullstendig fordrevet fra Ukraina, og mellom 18. april og 20. november 1918 var den kommunistiske staten oppløst i samband med Freden i Brest-Litovsk som sa la Ukraina i den tyske innflytelsessfæren. Etter Tysklands nederlag i første verdenskrig ble denne avtalen ignorert og den 14. desember 1918 ble deretter den ukrainske folkerepublikken gjenopprettet. Mellom 18. desember 1918 og 8. april 1919 ble Odessa okkupert av de vestallierte. Den 6. januar 1919 ble Den ukrainske sosialistiske konsilie-republikk grunnlagt, for deretter å opphøre den 21. desember 1919. Den 7. mai 1921 var imidlertid den ikke-kommunistiske delen av Ukraina absorbert av Den ukrainske sosialistiske sovjetrepublikk. Den 30. desember 1922, var Den ukrainske sosialistiske sovjetrepublikk, sammen med Den russiske sosialistiske føderative sovjetrepublikk, Den hviterussiske sovjetrepublikk og Den transkaukasiske sosialistiske føderative sovjetrepublikk, en av de fire grunnleggende medlemmer av Sovjetunionen. I 1945 ble det foretatt enkelte tilføyelser til Grunnloven i Den ukrainske sosialistiske sovjetrepublikk, som tillot en begrenset autonomi i internasjonale spørsmål. Disse tilføyelser gjorde det mulig for Ukraina å bli en av grunnleggerne av FN, sammen med Sovjetunionen og Hviterussland. I virkeligheten innebar dette kun flere seter og stemmer i FN, ettersom Den ukrainske sosialistiske sovjetrepublikk ikke hadde noen uavhengig stemme i internasjonale spørsmål. Den ukrainske sosialistiske sovjetrepublikk ble en uavhengig stat den 24. august 1991, og skiftet navn til Ukraina.
- Ukraińska Socjalistyczna Republika Radziecka, Ukraińska SRR (ros. Украинская Советская Социалистическая Республика, Ukrainskaja Sowietskaja Socijalisticzieskaja Riespublika, ukr. Українська Радянська Соціалістична Республіка, Ukrajinska Radianska Socialistyczna Respublika) - państwo marionetkowe zależne od RFSRR w latach 1918–1922, od 1922 republika związkowa ZSRR.
- A República Socialista Soviética da Ucrânia (em ucraniano Українська Радянська Соціалістична Республіка, russo Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) foi criada em 25 de dezembro de 1917, e após os anos de guerra civil se tornou uma república da União Soviética em 1922. Depois da Segunda Guerra Mundial foi internacionalmente reconhecida como estado independente com seus próprios direitos e assento na ONU. A capital foi inicialmente Kharkov e posteriormente Kiev. Criméia foi trasferida à RSS em 1954. Declarou a sua independência em 1991, adoptando a denominação de Ucrânia.
- | align=center colspan=2 | Deviza naţională: în limba ucrainiană: Пролетарі всіх країн, єднайтеся!Proletari din toate ţările, uniţi-vă! | align=center colspan=2 | | Capitala | Kiev | Limba oficială | Limba ucrainiană şi limba rusă | Preşedintele al Sovietului Suprem | | Leonid Kravciuk (în momentul proclamării independenţei) | Data constituiriiÎn URSS: - din - până | 25 decembrie 1917 30 decembrie 1922 24 august 1991 | Suprafaţa - Totală - Apă (%) | Pe locul al 3-lea în URSS 603.700 km² neglijabilă | Populaţia - Totală - Densitatea | Pe locul al 2-lea în URSS 51.706.746 85,6/km² | Monedă | Rubla (карбованець) | Ora locală | UTC + 3 | Imnul naţional | Imnul RSS Ucrainiene | colspan=2 align=left style="padding: 0 5px 0 5px" | . Republica Sovietică Socialistă Ucrainiană a fost creată pe 25 decembrie 1917, fiind una dintre cele patru republici constituente ale Uniunii Sovietice din momentul în care a fost formată Uniunea în 1922. După al doilea război mondial, în 1945, au fost făcute anumite amendamente în Constutuţia RSS Ucrainiană, care permiteau republicii să acţioneze ca un subiect separat al legii internaţionale în anumite cazuri şi cu un anumit grad de libertate, rămânând în acelaşi timp parte a URSS-ului. În particular, aceste amendamente au permia RSS Ucrainiene să devină unul dintre membrii fondatori ai Organizaţiei Naţiunilor Unite, alături de RSS Bielorusă şi de Uniunea Sovietică. În realitate, acest fapt asigura încă un vot în Adunarea Generală a Organizaţiei Naţiunilor Unite pentru URSS, de vreme ce Ucraina nu avea o politică externă independentă. În 1954, RSS Ucrainană a căpătat regiunea Crimeea, până în acel moment parte a RSFS Ruse. În zilele noastre, regiunea, locuită de o majoritate rusofonă, este subiect de dispută cu Rusia, în zonă funcţionând o republică autonomă, cu tendinţe separatiste. RSS Ucrainiană a fost redenumită Ucraina pe 24 august 1991, în momentul în care s-a desprins de Uniunea Sovietică şi a devenit o ţară independentă. Prima capitală a fost Harkov, după care capitala a fost mutată la Kiev. Conducătorii Partidului Comunist din RSS Ucrainiană şi conducătorii de facto ai republicii au fost: Gheorghi Piatakov (1918) Stanislav Kosior (1919-1920) Dmitri Manuilski (1921-1923) Emmanuil Kviring (1923-1925) Lazar Kaganovici (1925-1928) Stanislav Kosior (1928-1938) Nikita Hruşciov (1938-1949) Leonid Melnikov (1949-1953) Alexei Kiricenko (1953-1957) Nicolai Podgornîi (1957-1963) Petro Şelest (1963-1972) Volodimir Şcerbiţski (1972-1989) Vladimir Ivaşko (1989-1990) Stanislav Gurenko (1990-1991)
- Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР (укр. Українська Радянська Соціалістична Республіка, УРСР) — одна из республик Советского Союза (СССР).
- Ukrainska socialistiska sovjetrepubliken var en sovjetrepublik åren 1921-1991, geografiskt motsvarande det numera självständiga Ukraina. Huvudstad mellan 1917 och 1934 var Charkiv, därefter Kiev.
- SSCB'yi oluşturan 15 birlik Cumhuriyeti’nden biri. Kuzeyde ve doğuda RSFSC, güneyde Azak Denizi ve Karadeniz, güneybatıda Moldovya SSC ve Romanya, batıda Mcaristan, Çekoslavakya ve Polonya kuzeybatıda Belorusya SSC ile çevrilidir.
- Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка (УРСР, до 1937 р. — УСРР, Українська соціялістична радянська республіка) — одна з 15 союзних республік колишнього СРСР, соціалістична державно-політична формація, що постала внаслідок громадянської війни на території колишньої Російської імперії при допомозі місцевих більшовиків у 1917-1920 років. Утворена 10 березня 1919 року (в результаті об'єднання кількох радянських республік на території України). За площею (603,7 тис. км²) була третьою союзною республікою СРСР — після РРФСР і Казахської РСР. Із 6466 кілометрів кордонів УРСР 4142 км припадали на інші республіки СРСР. Населення УРСР 1981 року складало 50,1 млн. осіб (у тому числі — 31,4 млн. міського населення), з них 36,6 млн українців (за кількістю населення УРСР стояла на 2-му місці в СРСР після РРФСР). Адміністративно УРСР в останні роки існування, від 1959 до 1991, була поділена на 25 областей. Вони поділялися на 479 районів і 8522 сільські ради; мала 402 міста і 901 селище міського типу. Не вся українська етнографічна територія (747,5 тис. км², населення — 57 млн) входила до складу УРСР. Столиці — Харків; Київ.
- 乌克兰苏维埃社会主义共和国，苏联加盟共和国之一，也是苏联的创始国之一。乌克兰在苏联的加盟共和国中，人口仅次于俄罗斯苏维埃联邦社会主义共和国，面积也居第三位，居俄罗斯联邦和哈萨克苏维埃社会主义共和国之后，是苏联经济较为发达的加盟共和国。共和国首都开始为哈尔科夫（1918－1934），后迁至基辅。 1917年12月5日，乌克兰苏维埃社会主义共和国成立，1918年，西乌克兰（第涅伯河西部）被波兰占领。1922年苏联成立，东乌克兰成为苏联创始国之一。1939年11月，苏军进入波兰东部，将西乌克兰与乌克兰苏维埃社会主义共和国合并。1940年8月，将原属于罗马尼亚领土的北布科维纳和比萨拉比亚的一部分并入乌克兰。1941年，乌克兰被德国法西斯占领，1944年10月，乌克兰解放。1945年10月，乌克兰苏维埃社会主义共和国作为一个非独立国同苏联一起加入联合国，成为联合国创始成员国之一。1954年，克里米亚从俄羅斯移交乌克兰，成为乌克兰一个州。 1990年7月16日，乌克兰最高苏维埃宣称乌克兰宪法与法律高于联盟法律，并有权建立自己的武装部队。1991年8月24日，乌克兰正式宣布脱离苏联独立，和俄罗斯、白俄罗斯、哈萨克斯坦等国一起组建独立国家联合体，并改国名为乌克兰。
|
| rdfs:comment
|
- The Ukrainian Soviet Socialist Republic or the Ukrainian SSR was one of the founders of the Soviet Union constituent republic that made up the former Soviet Union from its formation in 1922 to its abolition in 1991.
- Die Ukrainische Sozialistische Sowjetrepublik (Abkürzung USSR, ukrainisch Українська Радянська Соціалістична Республіка, УРСР, russ. Украинская Советская Социалистическая Республика, УССР) wurde am 24. Dezember 1918/ 6. Januar 1919 ausgerufen und war seit der Gründung der Union der Sozialistischen Sowjetrepubliken (UdSSR) 1922 bis zu deren Ende 1991 eine ihrer Unionsrepubliken.
- La República Socialista Soviètica d'Ucraïna o RSS d'Ucraïna va ser creada el 25 de desembre de 1917, en la reunió dels grups minoritaris bolxevics fugits del soviet de treballadors, pagesos i soldats d'Ucraïna reunida a Kíev i que havia proclamat una república popular de caire socialista però anti-comunista i que agrupava a sectors d'ideologies diferents, que no reconegueren el cop d'estat de Petrograd. Inici de la guerra entre els dos estats.
- Ukrajinská SSR byla jednou z patnácti republik Sovětského svazu. Vznikla 25. prosince 1917, do SSSR vstoupila 30. prosince 1922. V důsledku rusko-polské války přišla Ukrajina o západní část svého území, které připadlo Polsku. Po anexi Sovětského svazu do východních částí Polska v roce 1939 získala Ukrajinská SSR svá západní území zpět. Roku 1954 získala Ukrajinská SSR Krym, který byl předtím ruský a který byl administrativně přičleněn k Ukrajině.
- La RSS de Ucrania (ucraniano Українська Радянська Соціалістична Республіка, ruso Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) fue creada el 25 de diciembre de 1917, y fue una república de la Unión Soviética desde su formación en 1922. Después de la Segunda Guerra Mundial fue internacionalmente reconocida como estado independiente con sus propios derechos y sitio en la ONU.
- Ukrainan sosialistinen neuvostotasavalta (ukrainaksi Українська Радянська Соціалістична Республіка, venäjäksi Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) oli asukasluvultaan toiseksi ja pinta-alaltaan kolmanneksi suurin Neuvostoliiton sosialistisista tasavalloista. Ukrainan SNT perustettiin 25. joulukuuta 1917, ja Sosialististen neuvostotasavaltojen liittoon alusta 30.
- La République socialiste soviétique d'Ukraine était l'une des 15 Républiques membres de l'Union soviétique avant la chute de cette dernière en 1991. Par sa population, l'Ukraine était la deuxième république fédérée de l'URSS, et par sa superficie elle était la troisième (3% de sa superficie et 18% de sa population). Elle était membre de l'Organisation des nations unies.
- Az Ukrán Szovjet Szocialista Köztársaság, röviden Ukrán SZSZK a Szovjetunió tagállama volt 1922–1991 között. Északon a Belorusz SZSZK, északkeleten és keleten az Oroszországi SZSZSZK, délnyugaton a Moldovai SZSZK és Románia, nyugaton Magyarország, Csehszlovákia és Lengyelország határolta. Délen a Fekete- és az Azovi-tenger határolta. Fővárosa Kijev volt. Az 1960-as évektől közigazgatásilag 25 területből és 2 területi jogú városból állt.
- La Repubblica socialista sovietica ucraina o RSSU fu una delle 15 repubbliche dell'Unione Sovietica dalla sua nascita, il 25 dicembre 1917 alla sua sostituzione da parte dell'Ucraina indipendente il 24 agosto 1991.
- De Oekraïense Socialistische Sovjetrepubliek of OEkrSSR werd gecreëerd op 25 december 1917 en was vanaf de formatie van de Sovjet-Unie in 1922 een republiek hiervan.
- Den ukrainske sosialistiske sovjetrepublikk var en sosialistisk stat i Ukraina, og en av de 15 republikkene i Sovjetunionen. Etter den russiske revolusjon prøvde flere politiske fraksjoner å skape en uavhengig Ukrainsk stat. Den 28. juni 1917 erklærte Ukraina seg som en autonom del av Den russiske sosialistiske føderative sovjetrepublikk. Den 20. november 1917 opprettet ukrainske bolsjeviker og mensjeviker Den ukrainske nasjonale republikk, og erklærte uavhengighet fra Russland.
- Ukraińska Socjalistyczna Republika Radziecka, Ukraińska SRR (ros. Украинская Советская Социалистическая Республика, Ukrainskaja Sowietskaja Socijalisticzieskaja Riespublika, ukr. Українська Радянська Соціалістична Республіка, Ukrajinska Radianska Socialistyczna Respublika) - państwo marionetkowe zależne od RFSRR w latach 1918–1922, od 1922 republika związkowa ZSRR.
- A República Socialista Soviética da Ucrânia (em ucraniano Українська Радянська Соціалістична Республіка, russo Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) foi criada em 25 de dezembro de 1917, e após os anos de guerra civil se tornou uma república da União Soviética em 1922.
- Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР (укр. Українська Радянська Соціалістична Республіка, УРСР) — одна из республик Советского Союза (СССР).
- Ukrainska socialistiska sovjetrepubliken var en sovjetrepublik åren 1921-1991, geografiskt motsvarande det numera självständiga Ukraina. Huvudstad mellan 1917 och 1934 var Charkiv, därefter Kiev.
- SSCB'yi oluşturan 15 birlik Cumhuriyeti’nden biri. Kuzeyde ve doğuda RSFSC, güneyde Azak Denizi ve Karadeniz, güneybatıda Moldovya SSC ve Romanya, batıda Mcaristan, Çekoslavakya ve Polonya kuzeybatıda Belorusya SSC ile çevrilidir.
- Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка (УРСР, до 1937 р.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
