| dbpprop:abstract
|
- The Tyndall effect is an effect of light scattering by colloidal particles or particles in suspension. It is named after the 19th century Irish scientist John Tyndall. It is similar to Rayleigh scattering, in that the intensity of the scattered light depends on the fourth power of the frequency, so blue light is scattered more strongly than red light. An example in everyday life is the blue colour sometimes seen in the smoke emitted by motor bikes. The phenomenon is best explained by Mie theory as the particle size is much greater than the wavelength of light. The basis for distinguishing between Tyndall and Rayleigh scattering is the intensity of the phenomenon. Colloidal particles are much larger than atoms or molecules. It follows from scattering theory that Tyndall scattering (by colloidal particles) is much more intense than Rayleigh scattering (by atoms or molecules). Tyndall scattering can be used to determine the size of colloidal particles. Tyndall scattering is also often used to describe light scattering by macroscopic particles such as dust in the air. However, this phenomenon is more like reflection, as the macroscopic particles become visible in the process. When measuring Raman spectra of solutions, ultrafiltration may be needed to minimize interference by Tyndall scattering. Prolonged and brilliantly coloured sunsets and twilights were frequently seen in London in the summer of 1815 due to Tyndall scattering of sunlight by ash particles in the upper atmosphere, produced by the earlier eruption of the volcano Tambora. Such a sunset may have been the inspiration for the brilliant and evocative sunset in the painting The Fighting Temeraire, though a similar effect could have been produced by Rayleigh scattering with exceptionally high atmospheric pressure.
- Der Tyndall-Effekt beschreibt die Streuung von Licht an submikroskopischen Schwebeteilchen, mit Abmessungen ähnlich der Lichtwellenlänge, die in einer Flüssigkeit oder einem Gas suspendiert sind. Der Effekt ist nach seinem Entdecker John Tyndall benannt, der die Streuung von Licht in kolloiden Lösungen untersucht hat.
- L'efecte Tyndall és el fenomen què mitjançant la dispersió de la llum ajuda a determinar si una barreja homogènia és realment una solució o un sistema coloidal, com les suspensions o les emulsions. Rep el nom de l'irlandès John Tyndall, que l'estudià durant el segle XIX.
- Tyndallův jev je difúzní rozptyl světla, který vzniká, pokud paprsek prochází prostředím, které málo absorbuje mikroskopické částečky, které odklánějí procházející světlo, čímž se procházející paprsky stávají viditelnými v podobě kužele.
- El Efecto Tyndall es el fenómeno que ayuda por medio de la dispersión de la luz a determinar si una mezcla homogénea es realmente una solución o un sistema coloidal, como suspensiones o emulsiones. Recibe su nombre por el científico irlandés John Tyndall. Por ejemplo, el efecto Tyndall es notable cuando los faros de un automóvil se usan en la niebla. La luz con menor longitud de onda se dispersa mejor, por lo que el color de la luz esparcida tiene un tono azulado. La luz que reciben las partículas es desviada de la trayectoria inicial y se hacen visibles las partículas. También por este mismo efecto el cielo se percibe azul. La luz del sol es dispersada por la atmósfera, en mayor medida por la región del espectro electromagnético que corresponde al azul. Las soluciones verdaderas son claras y transparentes y no es posible distinguir ni macroscópica ni microscópicamente sus partículas disueltas de la fase dispersante. En cambio, las dispersiones groseras presentan un aspecto turbio que se debe a la facilidad con que se visualizan las partículas suspendidas en el medio líquido. En cuanto a las dispersiones coloidales, si bien aparecen perfectamente claras en el microscopio, al ser examinadas de una manera especial se comportan de forma muy singular. En efecto, cuando un rayo luminoso atraviesa un recipiente transparente que contiene una solución verdadera, es imposible visualizarlo a través de ella, por lo que se dice que es una solución ópticamente vacía, esto es, en el ultramicroscopio presentan un fondo negro sin puntos brillantes pero, si dicho rayo penetra en una habitación oscurecida, su trayectoria estará demarcada por una sucesión de partículas que, al reflejar y refractar las radiaciones luminosas, se conviertan en centros emisores de luz. Con las soluciones coloidales pasa exactamente lo mismo; sus micelas gozan de la propiedad de reflejar y refractar la luz, con el agregado de que la luz dispersada está polarizada. De este modo, el trayecto que sigue el rayo luminoso en una solución Coloidal es visualizado gracias a las partículas coloidales, convertidas en centros emisores de luz. Esto fenómeno se conoce con el nombre de Efecto Tyndall y es tanto más intenso cuanto menor sea la longitud de onda del rayo incidente; de ahí que del conjunto de los colores que constituyen el espectro solar, el azul y el violeta son los preferentemente difractados, lo que explica el color azul que tienen la atmósfera y el mar. Asimismo, es tanto más pronunciado cuanto mayor sea el tamaño de las partículas coloidales. El efecto Tyndall no debe ser confundido con la fluorescencia, con la que tiene una apariencia análoga y de la que se diferencia porque al iluminar las soluciones fluorescentes con un haz de luz en el que se han eliminado los colores azul y violeta, desaparece su aspecto turbio, lo que no sucede con los coloides. Además, la luz dispersada por las micelas está polarizada y la de las fluorescentes, no. La propiedad dispersante de la luz de que gozan las micelas ha posibilitado su visualización mediante un dispositivo especial llamado ultramicroscopio. El método consiste en iluminar lateralmente las partículas coloidales ubicadas sobre un fondo oscuro: para ello se sitúa la preparación sobre un bloque de vidrio en forma de paralelepípedo oblicuo, cuyas caras forman con la base un ángulo de 51º. Cuando un rayo luminoso incide normalmente sobre una de las caras oblicuas, en lugar de refractarse es totalmente reflejado e ilumina tangencialmente las partículas que constituyen el preparado coloidal; si en esas condiciones se examina el campo mediante un microscopio ubicado de modo que su eje sea perpendicular a los rayos reflejados, éstos no pueden ser visualizados, por lo cual, cualquier punto luminoso que se enfoque con el microscopio proviene de las imágenes de difracción formadas por las micelas coloidales cuyo aspecto, en su conjunto, recuerda al de las estrellas resaltando sobre un campo totalmente oscuro. La ultramicroscopia es un valioso auxiliar de la Medicina, que la utiliza para visualizar al treponema pálido, microorganismo responsable de la propagación de la sífilis
- L'effet Tyndall est un phénomène de dispersion de lumière incidente sur des particules de matière, de dimensions comparables aux longueurs d'onde. Cet effet est visible dans les systèmes colloïdaux, les suspensions ou les émulsions. Le phénomène est facilement observable puisqu'en observant des rayons de lumière lorsqu'ils traversent des zones où des particules solides ou liquides (par exemple de la poussière ou des gouttes d'eau). Ce phénomène optique s'explique aujourd'hui dans celui du cadre de la Diffusion Rayleigh. Cet effet a été décrit pour la première fois au XIX siècle par le scientifique irlandais John Tyndall. Cependant il ne lui donna pas une description complète. Ce fut le physicien Gustav Mie qui l'étudia de manière rigoureuse à partir de 1908. L'intensité du phénomène est linéairement proportionnelle à la concentration des particules suspendues et au cube de leurs dimensions. Par conséquent l'effet Tyndall d'une suspension colloïdale de 1 ppm de particules de 10 μm de diamètre sera 100 fois plus intense qu'une suspension avec la même concentration de particules grandes 1 μm.
- L'effetto Tyndall è un fenomeno di dispersione della luce dovuto alla presenza di particelle, di dimensioni comparabili a quelle delle lunghezze d'onda della luce incidente, presenti in sistemi colloidali, nelle sospensioni o nelle emulsioni. Il nome proviene dallo scienziato irlandese John Tyndall (1820 - 1893) che per primo lo descrisse nel XIX secolo, senza però darne una trattazione completa. Fu il fisico Gustav Mie (1868 - 1957) che lo studiò in maniera rigorosa nel 1908. Questo effetto è utilizzato per distinguere la dispersione della luce operata da sistemi di diversa natura, ovvero soluzioni, colloidi e sospensioni; lo studio dell'effetto Tyndall consente anche di elaborare dei metodi per determinare la massa e la dimensione di macromolecole o di fumo. Il fenomeno è facilmente rilevabile nella vita di tutti i giorni: ad esempio, osservando dei raggi di luce quando attraversano sistemi in cui sono sospese o disperse delle particelle solide o liquide (ad esempio della polvere o delle gocce d'acqua). L'effetto Tyndall è rilevabile anche in oftalmologia a seguito della comparsa patologica di corpuscolatura (cellule infiammatorie) dell'umore acqueo presente nella camera anteriore dell'occhio. L'intensità del fenomeno è linearmente proporzionale alla concentrazione delle particelle sospese ed al cubo delle loro dimensioni. Pertanto l'effetto Tyndall di una sospensione colloidale di 1 ppm di particelle di 10 μm di diametro sarà 100 volte più intenso di una sospensione con la medesima concentrazione di particelle grandi 1 μm.
- チンダル現象(-げんしょう)(英: Tyndall effect)は、分散系に光を通したときに光が主にミー散乱により散乱され、光の通路がその斜めや横からでも光って見える現象で、ジョン・チンダルによって発見されたためこの名がある。ミー散乱の強度は粒子径と波長がほぼ等しいときに最大となり、光の入射方向より特に前方側に多く散乱する特徴がある。ミー散乱の強度は波長に特に依存しないので、太陽光の場合は白っぽく見えることになる。
- Het Tyndall-effect is de elastische verstrooiing van licht door vaste deeltjes, waarbij de verstrooiende deeltjes groter zijn dan de golflengte van het betreffende licht. Het effect is vooral bekend van colloïdale oplossingen en suspensies. Het verchil met Rayleigh-verstrooing is het formaat van de verstrooiende deeltjes. Bij Rayleigh- verstrooiing is er sprake van een verstrooiing door individuele moleculen of deeltjes, die veel kleiner zijn dan de golflengte van het licht. De Tyndall-verstrooiing wordt het best beschreven door varianten van de Mie-theorie. Kleinere golflengtes worden meer verstrooid (omgekeerd evenredig met de vierde macht van de golflengte) dan grotere waardoor een blauwe waas ontstaat bij invallend wit licht. Ook de blauwe kleur van een heiige atmosfeer bij opvallend licht wordt door het Tyndall-effect verklaard. Het onderscheid met reflectie door b.v. rookdeeltjes of ijskristalletjes in wolken is dat de individuele deeltjes bij het Tyndall-effect niet zichtbaar zijn. Reflectie is niet afhankelijk van de golflengte, waardoor wolken en rook grijs of wit zijn. Analyse van de Tyndall-verstrooing is een geschikte methode voor de bepaling van de grootte van de verstrooiende deeltjes. Een andere bron van verstrooiing is Raman-verstrooiing. Hierbij is sprake van inelastische verstrooiing van het licht, wat resulteert in een grotere golflengte van het verstrooide licht. Raman spectra worden gebruikt als analysemethode, omdat ze afhankelijk zijn van de aard van de verstrooiende deeltjes. Tyndall-verstrooiing is bij deze methode een storende factor, die wordt uitgeschakeld door ultrafiltratie van de oplossing. Het verschijnsel is voor het eerst beschreven door de Engelsman John Tyndall.
- Efekt Tyndalla - zjawisko fizyczne polegające na rozpraszaniu światła przez koloid z wytworzeniem charakterystycznego stożka świetlnego. Jeżeli przez roztwór koloidalny przepuści się wiązkę światła, to wskutek uginania się promieni na cząstkach fazy rozproszonej, światło staje się widoczne w postaci tzw. stożka Tyndalla. Intensywność tego zjawiska jest tym większa, im większa jest różnica między współczynnikiem załamania fazy rozproszonej i ośrodka dyspersyjnego. Zjawisko to zostało opisane w 1893 roku przez irlandzkiego XIX-wiecznego badacza Johna Tyndalla. Efekt Tyndalla pozwala na ocenę stężenia roztworu koloidalnego →. Został też wykorzystany w konstrukcji ultramikroskopu, który ma duże zastosowanie w różnorodnych badaniach koloidów, np. liczenie cząsteczek, obserwacja ruchów Browna, pomiar szybkości koagulacji i inne. Kształty geometryczne cząstek fazy rozproszonej o wymiarach odpowiadających rozdrobnieniom koloidalnym można obserwować jedynie w mikroskopie elektronowym.
- O efeito Tyndall é uma técnica usada para identificar uma dispersão coloidal. O efeito Tyndall foi descoberto em 1766, por Richard Tyndall, que em uma de suas experiências, percebeu o espalhamento de um feixe de luz num meio contendo partículas em suspensão, Tyndall observou que uma sala cheia de fumo ou poeira, tornava visível um feixe de luz que entrasse pela janela. As partículas que compõem os sistemas coloidais são muito pequenas para serem identificadas a olho nu, mas o seu tamanho é maior do que o do comprimento de onda da luz visível. Por isso, uma luz que atravesse um sistema coloidal será refratada pelas partículas. Baseado nessa observação, basta apontar um feixe de luz para um sistema para identificá-lo. Partículas em solução saturada irão aparecer a olho nu sob o feixe de luz. Um colóide irá fazer o feixe de luz se espalhar pela refração desta nas partículas. Uma solução não altera o feixe de luz. Em uma solução coloidal autêntica, a energia interna das partículas aumenta de acordo com a intensidade da luz aplicada.
- Файл:WaterAndFlourSuspensionLiquid. jpg Кажется, что мука, растворенная в воде, имеет синий цвет. Этот эффект объясняется тем, что синий свет рассеян частицами муки более сильно, чем красный свет. Эффект Тиндаля, рассеяние Тиндаля — оптический эффект, рассеяние света при прохождении светового пучка через оптически неоднородную среду. Обычно наблюдается в виде светящегося конуса (конус Тиндаля), видимого на тёмном фоне. Характерен для растворов коллоидных систем, в которых частицы и окружающая их среда различаются по показателю преломления. На эффекте Тиндаля основан ряд оптических методов определения размеров, формы и концентрации коллоидных частиц и макромолекул. Эффект Тиндаля назван по имени открывшего его Джона Тиндаля.
- Tyndalleffekten är ett fenomen som består i att ljus sprids bort från strålriktningen av kolloidala partiklar och att ljuset som sprids med en vinkel på 90° är linjärt polariserat. När det inkommande ljuset är vitt, är det spridda ljuset blått eller blåaktigt. Fenomenet observerades av John Tyndall i laboratorium, och han såg det som förklaring till att himmelen är blå och solnedgångar röda.
- 丁铎尔效應(英語:Tyndall effect)指光被懸浮的膠體粒子(例如:乳劑、混懸劑)散射。此現象以十九世紀的愛爾蘭科學家約翰·廷得耳命名。 當光射向溶液時,光受到的散射較少,大部分光都能通過溶液。但射向膠體時,膠體的粒子散射光,使得那些粒子有被散射的光的顏色。最易看見的例子便是藍色的天空。
|
| rdfs:comment
|
- The Tyndall effect is an effect of light scattering by colloidal particles or particles in suspension. It is named after the 19th century Irish scientist John Tyndall. It is similar to Rayleigh scattering, in that the intensity of the scattered light depends on the fourth power of the frequency, so blue light is scattered more strongly than red light. An example in everyday life is the blue colour sometimes seen in the smoke emitted by motor bikes.
- Der Tyndall-Effekt beschreibt die Streuung von Licht an submikroskopischen Schwebeteilchen, mit Abmessungen ähnlich der Lichtwellenlänge, die in einer Flüssigkeit oder einem Gas suspendiert sind. Der Effekt ist nach seinem Entdecker John Tyndall benannt, der die Streuung von Licht in kolloiden Lösungen untersucht hat.
- L'efecte Tyndall és el fenomen què mitjançant la dispersió de la llum ajuda a determinar si una barreja homogènia és realment una solució o un sistema coloidal, com les suspensions o les emulsions. Rep el nom de l'irlandès John Tyndall, que l'estudià durant el segle XIX.
- Tyndallův jev je difúzní rozptyl světla, který vzniká, pokud paprsek prochází prostředím, které málo absorbuje mikroskopické částečky, které odklánějí procházející světlo, čímž se procházející paprsky stávají viditelnými v podobě kužele.
- El Efecto Tyndall es el fenómeno que ayuda por medio de la dispersión de la luz a determinar si una mezcla homogénea es realmente una solución o un sistema coloidal, como suspensiones o emulsiones. Recibe su nombre por el científico irlandés John Tyndall. Por ejemplo, el efecto Tyndall es notable cuando los faros de un automóvil se usan en la niebla. La luz con menor longitud de onda se dispersa mejor, por lo que el color de la luz esparcida tiene un tono azulado.
- L'effet Tyndall est un phénomène de dispersion de lumière incidente sur des particules de matière, de dimensions comparables aux longueurs d'onde. Cet effet est visible dans les systèmes colloïdaux, les suspensions ou les émulsions. Le phénomène est facilement observable puisqu'en observant des rayons de lumière lorsqu'ils traversent des zones où des particules solides ou liquides (par exemple de la poussière ou des gouttes d'eau).
- L'effetto Tyndall è un fenomeno di dispersione della luce dovuto alla presenza di particelle, di dimensioni comparabili a quelle delle lunghezze d'onda della luce incidente, presenti in sistemi colloidali, nelle sospensioni o nelle emulsioni. Il nome proviene dallo scienziato irlandese John Tyndall (1820 - 1893) che per primo lo descrisse nel XIX secolo, senza però darne una trattazione completa. Fu il fisico Gustav Mie (1868 - 1957) che lo studiò in maniera rigorosa nel 1908.
- Het Tyndall-effect is de elastische verstrooiing van licht door vaste deeltjes, waarbij de verstrooiende deeltjes groter zijn dan de golflengte van het betreffende licht. Het effect is vooral bekend van colloïdale oplossingen en suspensies. Het verchil met Rayleigh-verstrooing is het formaat van de verstrooiende deeltjes. Bij Rayleigh- verstrooiing is er sprake van een verstrooiing door individuele moleculen of deeltjes, die veel kleiner zijn dan de golflengte van het licht.
- Efekt Tyndalla - zjawisko fizyczne polegające na rozpraszaniu światła przez koloid z wytworzeniem charakterystycznego stożka świetlnego. Jeżeli przez roztwór koloidalny przepuści się wiązkę światła, to wskutek uginania się promieni na cząstkach fazy rozproszonej, światło staje się widoczne w postaci tzw. stożka Tyndalla. Intensywność tego zjawiska jest tym większa, im większa jest różnica między współczynnikiem załamania fazy rozproszonej i ośrodka dyspersyjnego.
- O efeito Tyndall é uma técnica usada para identificar uma dispersão coloidal. O efeito Tyndall foi descoberto em 1766, por Richard Tyndall, que em uma de suas experiências, percebeu o espalhamento de um feixe de luz num meio contendo partículas em suspensão, Tyndall observou que uma sala cheia de fumo ou poeira, tornava visível um feixe de luz que entrasse pela janela.
- Файл:WaterAndFlourSuspensionLiquid. jpg Кажется, что мука, растворенная в воде, имеет синий цвет. Этот эффект объясняется тем, что синий свет рассеян частицами муки более сильно, чем красный свет.
- Tyndalleffekten är ett fenomen som består i att ljus sprids bort från strålriktningen av kolloidala partiklar och att ljuset som sprids med en vinkel på 90° är linjärt polariserat. När det inkommande ljuset är vitt, är det spridda ljuset blått eller blåaktigt. Fenomenet observerades av John Tyndall i laboratorium, och han såg det som förklaring till att himmelen är blå och solnedgångar röda.
- 丁铎尔效應(英語:Tyndall effect)指光被懸浮的膠體粒子(例如:乳劑、混懸劑)散射。此現象以十九世紀的愛爾蘭科學家約翰·廷得耳命名。 當光射向溶液時,光受到的散射較少,大部分光都能通過溶液。但射向膠體時,膠體的粒子散射光,使得那些粒子有被散射的光的顏色。最易看見的例子便是藍色的天空。
|