| dbpprop:abstract
|
- Troezen, modern: Troizina or Trizina is a small town (pop. 671 in 2001) in the northeastern Peloponnese, located southwest of Athens and a few miles south of Methana. It is also the name of the surrounding municipality (pop. 6,507), with seat in Galatas (pop. 2,592). Troizina is part of Piraeus Prefecture(in antiquity it was part of Argolis). The municipality has a land area of 190.697 km². Its largest towns and villages are Galatás, Kalloní (pop. 751), Troizína, Taktikoúpoli (391), Karatzás (350), Dryópi (318), Ágios Geórgios (284), and Agía Eléni (227). There are numerous smaller settlements.
- Troizen, auch Trözēn, war eine Stadt im antiken Griechenland. Sie liegt nordwestlich des heutigen Ortes Trizina an der Nordküste der Halbinsel Argolis in der Nähe von Methana. Troizen war seit dem 2. Jahrtausend v. Chr. besiedelt. Es galt als Geburtsort des attischen Heroen Theseus, obwohl es von Dorern bewohnt war. Bei Homer ist es im Schiffskatalog der Ilias erwähnt. Während des Perserkriegs wurden 480 v. Chr. Frauen und Kinder aus Athen nach Troizen evakuiert. Eine Inschrift mit dem auf Betreiben des Themistokles gefassten Beschluss darüber wurde 1959 in Troizen gefunden. Ihre Echtheit ist in der Forschung allerdings umstritten, da sie zwar Inschriften des 3. Jahrhunderts v. Chr. stilistisch ähnelt, andererseits aber auch eine Wiederaufzeichnung der ursprünglichen Inschrift sein könnte. Später stand Troizen auf der Seite Spartas. Es bestand noch in byzantinischer Zeit. Die Stadt ist nur teilweise ausgegraben. Zu sehen sind Überreste eines Tempels für Hippolytos, ein Asklepiosheiligtum mit einer Herberge für ca. 60 Gäste, ein hellenistischer Wehrturm und die Reste eines byzantinischen Klosters.
- Trozen o Troizen o Trezen fou una ciutat del Peloponès el territori de la qual es conegut com a Trezene (Trezènia) o Trozènia o Troizènia, i que formava el cantó sud-est de la regió coneguda per Argòlida. Era propera a la costa en una plana fèrtil. La llegenda diu que el país fou poblat pels jònics i que es va dir Orea, pel deu egipci Horus (Orus) i després Althèpia derivat del rei Althepos, fill de Posidó i de Leis (aquesta darrera filla d'Horus). La llegenda diu que Posidó i Atenea van lluitar per la possessió de la ciutat però que per mediació de Zeus finalment van acordar ser guardians conjunts del territori; un trident i un cap d'Atenea apareixen a les monedes antigues de la ciutat. A Athepos el va succeir Saron, que va construir un temple dedicat a Artemisa prop del mar, a unes maresmes que foren anomenades Phoibaia limnê però mes tar, quant hi fou enterrat Saron, van prendre el nom de Saronis. Els següents reis foren Hyperes i Anthas que van fundar les ciutats d'Hypereia i d'Antheia. Aëtios, fill d'Hyperes, va heretar el regne del seu pare i oncle i va anomenar a una de les seves ciutats com Posidònies. Durant el seu regnat, Trozen i Pittheos, que son anomenats fills de Pelops, i eren probablement prínceps aqueus, es van establir a la regió i es van repartir el poder amb Aëtios, però finalment els nou vinguts van eliminar l'antiga dinastia i van originar la dels Pelopiades i quant va morir Trozen, Pittheos va unir els dos establiments en una sola ciutat de nom Trozen en honor al seu germà. Pittheos fou el besavi de Teseu per la seva filla Aethra i el gran heroi atenenc va néixer i créixer a Trozen. Dos importants demo del Àtica van derivar el seu nom de dos fills de Trozen: Anaphlystos i Sphettos. Esteve esmenta com altres antics noms de la ciutat Afrodísies, Sarònia, Posidònies, Apol·lònies i Anthanis. Estrabó diu que es va dir Posidònia perquè havia estat consagrada a Posidó. Després del 1200 aC Trozen va quedar subjecta a Argos i una colònia dòrica d'Argos es va establir allí i foren ben rebuts pels antics habitants que van restar majoritaris. Mes tard es va independitzar i va esdevenir un poderós estat marítim que va fundar les colònies d'Halicarnàs i Mindos a Cària i van participar junt amb els aqueus a la fundació de Síbaris a la Magna Grècia; la informació de que els aqueus els van expulsar de l'empresa colonitzadora deu ser errònia i referida a que els aqueus van expulsar a un colònia dòrica procedent de Trozen que havia fundat una ciutat anomenada Posidònia (Paestum). Després de la batalla de les Termòpiles el port de Trozen fou seu de la concentració de la flota grega i quant els atenencs es van retirar de l'Àtica davant l'avanç de Xerxes, es van refugiar a Trozen on foren molt ben rebuts. Trozen va enviar 5 vaixells a Artemision i Salamina i 1000 homes a Platees, i van lluitar també a la batalla de Micale. Després de la guerra l'aliança amb Atenes va continuar fins el 455 aC i Atenes hi va tenir una guarnició. A la pau del 455 aC Atenes va haver d'entregar Trozen. Al esclatar la guerra del Peloponès Trozen es va aliar amb Esparta, segurament per enemistat amb Argos, i el país fou objectiu de la flota d'Atenes, que era prou propera. A l'anomenada Guerra de Corint el 394 aC Trozen va estar també al costat dels lacedemonis; i el 373 aC torna a aparèixer al costat d'Esparta contra Atenes. Durant el domini macedoni Trozen va romandre com estat independent però sotmès a la política del regne. El 303 aC Demetri Poliorcetes li va retornar la llibertat juntament amb Argos, però després va tornar a caure en mans de Macedònia fins que el 278 aC fou ocupada pel espartà Cleonimos. No va tardar però a passar altre cop a Macedònia. Aratos la va incorporar a la Lliga Aquea després d'alliberar Corint. A la guerra entre la Lliga i Esparta, Trozen fou ocupada per Cleomenes el 223 aC però després de que fou derrotat a Selàsia el 221 aC va ser tornada als aqueus. Després no se’n tenen noticies. Es suposa que va seguir el camí de la Lliga Aquea i va passar a Roma, i es sap que en temps d'Estrabó era una ciutat important. El segle II s'esmenten els seus nombrosos edificis públics en el relat de Pausanies. Aquest escriptor dona com a principals monuments l’àgora, el sagrat recinte del Hipòlit, i el recinte de l’acròpoli. Al centre de l'àgora hi havia el temple d'Artemisa suposadament construït per Teseu, i al darrera el monument de Pittheos, fundador de la ciutat; no lluny el temple de les Muses, fundat per Ardalos fill de Hefestos. El teatre tenia al costat un altra temple d'Artemisa (Artemisa Liceia) fundat per Hipòlit; al darrera la pedra a la que Orestes fou purificat per nou habitants de Trozen i la tenda on Orestes es va refugiar abans d'expiar; prop el temple d'Apol·lo (Teari) el mes antic conegut per Pausanies; l'aigua era portada de la font sagrada de Hippocrene; a la rodalia l'estàtua d'Hermes Poligi i una olivera salvatge, i el temple de Zeus Soter suposadament construït per Aëtios, rei mític de la ciutat. El recinte del Hipòlit tenia un santuari dedicat a Diomedes; a mes del temple d'Hipòlit tenia un temple dedicat a Apol·lo Epibateri; a un cantó hi havia l'estadi i al damunt el temple d'Afrodita Calascòpia; a la rodalia la tomba de Fedra, el monument d'Hipòlit, la casa del heroi, i la font anomenada Herculana. L'acròpoli era coronada pel temple d'Atenea Polies o Stenies; a la vora de la muntanya hi havia el santuari de Pan Literi; mes avall el temple d'Isis construït pels Halicarnasians, i el temple de Afrodita Ascrea. Les ruïnes de la ciutat es conserven a la vila de Dhamalá, però son força minses en relació a la importància de la ciutat. A la plana es conserven les ruïnes d'antigues esglésies, que probablement foren abans temples; del temple d'Afrodita Calascòpia en queden algunes restes. El riu a la vora del qual estava la ciutat es diu avui Potámni i era antigament el Taurios i mes tard Hyllicos; el rierol Crysorrh oas creuava la ciutat. El territori de Trozen estava rodejat al oest pel d'Epidaur, al sud-oest pel d'Hermíone; i al nord, est i sud-est pel mar. La plana en front del mar formava la part essencial del territori que era limitat al sud per unes muntanyes que acabaven als caps Scyllaon i Bucèfala, els punts mes orientals del Peloponès. Al costat del promontori de Scyllaon i havia una gran badia de nom Pogon, amb l'illa Calaureia; a aquesta badia es va reunir la flota grega abans de la batalla de Salamina. El port de la ciutat es deia Celenderis, i era a la part oest de la badia de Pogon. La península de Methana pertanyia a Trozen i estava unida a la costa per un estret istme. A mes de l'illa Calaureia hi havia també la de Sphèria, mes tard Hiera; les dues illes es van unir en època moderna a terra per una llengua d'arena.
- Trecén es una villa del Peloponeso, en la costa norte de la Argólida, cuyo territorio es conocido como Trezene (Trezenia) o Trozenia. Se considera que Trecén es la villa natal de Teseo. Estaba cerca de la costa en una llanura fértil.
- Trézène est une ville du Péloponnèse, sur la côte nord de l'Argolide. Trézène est considérée comme la ville natale de Thésée. C'est à Trézène que Racine situa sa tragédie Phèdre. Ce fut à Trézène que se tint une des Assemblées nationales lors de la guerre d'indépendance grecque, en 1827. Elle élit Ioánnis Kapodístrias chef de l'État.
- Trezene era un'antica città greca dell'Argolide orientale. Fu il punto di transito tra le popolazioni doriche e quelle attiche. Circa all'inizio del I millennio a.C. fu occupata dai Dori, mantenendo tuttavia la sua indipendenza. Nella seconda parte del VI secolo a.C. entrò a far parte della Lega peloponnesiaca, diventando alleata fedele di Sparta. Fu attaccata da Atene durante la guerra del Peloponneso. Aderì alla Lega achea nel 243 a.C. , nella quale rimase fino alla conquista romana. Fu distrutta dalle invasioni slave. Grazie agli scavi condotti all'inizio del XX secolo conosciamo oggi alcuni dei suoi antichi monumenti, tra cui un tempio in antis che risale al VI secolo a.C. e, fuori dalle mura, un tempio dedicato ad Ippolito, l'eroe venerato nella città. Secondo la tradizione mitologica, Trezene fu la patria di Teseo. Vi fiorino in particolare i culti di Poseidone, Artemide, Atena. A Trezene nel 1960 venne ritrovata, durante gli scavi, una stele su cui una iscrizione riportava un decreto relativo alla evacuazione della città di Atene all'approssimarsi della invasione persiana del 480 a.C.
- トロイゼーン（トロイゼン）（Troezen, ギリシア語: Τροιζήν)は、ペロポネソス半島北東部にある、アッティカ地方（ペリフェリエス）の小さな町トロイジナ（Troizina, ギリシア語: Τροιζήνα, またはトリジナ Trizina）の古称。アテネの南西、メサナ（en:Methana）の少し南にある。人口は自治体としては6,507人、町としては671人（2001年現在）。自治体所在地は人口2,592人のGalatás（ギリシア語: Γαλατάς）で、他に、Kalloní （人口751人)、Troizína、Taktikoúpoli（391人）、Karatzás（350人）、Dryópi（318人）、Ágios Geórgios（284人）、Agía Eléni（227人）といった町や村、さらに多数の小さな居住地がある。 地図（Coordinates）: 37°28′00″N, 23°25′00″E
- Troezen is een Grieks dorp en gemeente in het noordoosten van de Peloponnesos, enkele kilometers ten zuiden van Methana en ten westen van Poros en Galatas. Het behoort administratief tot de nomos Attika, al is het daarmee over land niet rechtstreeks verbonden. De hoofdplaats van de gemeente is in Galatas.
|
| rdfs:comment
|
- Troezen, modern: Troizina or Trizina is a small town (pop. 671 in 2001) in the northeastern Peloponnese, located southwest of Athens and a few miles south of Methana. It is also the name of the surrounding municipality (pop. 6,507), with seat in Galatas (pop. 2,592). Troizina is part of Piraeus Prefecture(in antiquity it was part of Argolis). The municipality has a land area of 190.697 km². Its largest towns and villages are Galatás, Kalloní (pop.
- Troizen, auch Trözēn, war eine Stadt im antiken Griechenland. Sie liegt nordwestlich des heutigen Ortes Trizina an der Nordküste der Halbinsel Argolis in der Nähe von Methana. Troizen war seit dem 2. Jahrtausend v. Chr. besiedelt. Es galt als Geburtsort des attischen Heroen Theseus, obwohl es von Dorern bewohnt war. Bei Homer ist es im Schiffskatalog der Ilias erwähnt. Während des Perserkriegs wurden 480 v. Chr. Frauen und Kinder aus Athen nach Troizen evakuiert.
- Trozen o Troizen o Trezen fou una ciutat del Peloponès el territori de la qual es conegut com a Trezene (Trezènia) o Trozènia o Troizènia, i que formava el cantó sud-est de la regió coneguda per Argòlida. Era propera a la costa en una plana fèrtil. La llegenda diu que el país fou poblat pels jònics i que es va dir Orea, pel deu egipci Horus (Orus) i després Althèpia derivat del rei Althepos, fill de Posidó i de Leis (aquesta darrera filla d'Horus).
- Trecén es una villa del Peloponeso, en la costa norte de la Argólida, cuyo territorio es conocido como Trezene (Trezenia) o Trozenia. Se considera que Trecén es la villa natal de Teseo. Estaba cerca de la costa en una llanura fértil.
- Trézène est une ville du Péloponnèse, sur la côte nord de l'Argolide. Trézène est considérée comme la ville natale de Thésée. C'est à Trézène que Racine situa sa tragédie Phèdre. Ce fut à Trézène que se tint une des Assemblées nationales lors de la guerre d'indépendance grecque, en 1827. Elle élit Ioánnis Kapodístrias chef de l'État.
- Trezene era un'antica città greca dell'Argolide orientale. Fu il punto di transito tra le popolazioni doriche e quelle attiche. Circa all'inizio del I millennio a.C. fu occupata dai Dori, mantenendo tuttavia la sua indipendenza. Nella seconda parte del VI secolo a.C. entrò a far parte della Lega peloponnesiaca, diventando alleata fedele di Sparta. Fu attaccata da Atene durante la guerra del Peloponneso. Aderì alla Lega achea nel 243 a.C. , nella quale rimase fino alla conquista romana.
- Troezen is een Grieks dorp en gemeente in het noordoosten van de Peloponnesos, enkele kilometers ten zuiden van Methana en ten westen van Poros en Galatas. Het behoort administratief tot de nomos Attika, al is het daarmee over land niet rechtstreeks verbonden. De hoofdplaats van de gemeente is in Galatas.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
