| dbpprop:abstract
|
- The Treaty of Rastatt of 7 March 1714, was essentially part of the Treaty of Utrecht. In 1713 and 1714, this treaty was negotiated by Marshal of France, Claude Louis Hector de Villars and the Austrian prince, Prince Eugene of Savoy. Along with the Treaty of Utrecht, it resolved the War of Spanish Succession (1701-1714). This treaty, in particular, ended hostilities between King Louis XIV and Holy Roman Emperor Charles VI, which had continued after the rest of the war was resolved.
- Mit dem Rastatter Frieden wurde der spanische Erbfolgekrieg (1701–1714) beendet. Der Vertrag zwischen Frankreich und Österreich bestätigte im Wesentlichen den vorausgegangenen Frieden von Utrecht, den Österreich noch nicht hatte akzeptieren wollen. Die Friedensverhandlungen in Rastatt begannen am 26. November 1713. Am 6. März 1714 (nach anderen Quellen am 7. März) wurde der Friede abgeschlossen. Dem Rastatter Frieden folgte noch der Friede von Baden zwischen weiteren Kriegsbeteiligten, insbesondere zwischen Frankreich und dem Heiligen Römischen Reich. Auf französischer Seite verhandelte Marschall Villars, für den Kaiser war Prinz Eugen von Savoyen mit der Verhandlungsführung beauftragt. An Österreich fielen Breisach am Rhein, Freiburg im Breisgau und Kehl, die Spanischen Niederlande, Sardinien und die früher zur spanischen Krone gehörenden Teile in Italien, einschließlich der Lombardei mit Mailand, Mantua und das Königreich Neapel. Frankreich musste alle insbesondere rechtsrheinischen Eroberungen im Reich räumen, blieb aber im Besitz der Stadt Landau in der Pfalz mit seiner Festung. Der Kaiser musste den französischen Verbündeten, Kurfürst Max Emanuel von Bayern und dem Erzbischof von Köln, Joseph Clemens von Bayern, ihren früheren Status und Besitz wieder zurückgeben. Der Vertrag war in französischer Sprache statt dem bisher üblichen Latein abgefasst. Trotz einer Klausel, dass damit kein Präzedenzfall für künftige internationale Verträge geschaffen werden sollte, entwickelte sich Französisch in der Folge zur Diplomatiesprache.
- El Tractat de Rastat conclòs al 1714 entre Àustria i França va finalitzar la Guerra de Successió Espanyola i completar el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar. Els partits van començar les negociacions al 26 de novembre de 1713 i van signar-lo el 6 o el 7 de març de 1714. Va seguir ancara un tercer tractat, el tractat de Baden al setembre del mateix any, per a reglar les darreres desavinences entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Els tractadors n'eren Claude-Louis-Hector de Villars per a França i Eugeni de Savoia per a l'imperador austríac. Austria va obtenir Breisach am Rhein, Freiburg im Breisgau i Kehl, els Països Baixos espanyols, Sardenya i les possessions de la corona espanyola a Itàlia: Llombardia, Màntua i el regne de Nàpols. França havia de retirar-se de tots els territoris ocupats al marge dret del Rin però podia quedar-se la ciutat fortificada de Landau. L'emperador havia de tornar les possessions als aliats francesos, el príncep-elector Maximilià II Manuel de Baviera i l'arquebisbe de Colònia, Josep Climent de Baviera. Aquest tractat va ser el primer tractat redigit en francès. Tot i haver-hi una clàusula que diu que això no podria considerar-se com un precedent, va ser l'inici de l'ús del francès com a llengua franca de la diplomàcia
- El tratado de Rastatt, firmado el 6 de marzo de 1714, supuso el fin de la Guerra de Sucesión Española entre Francia y Austria, admitiendo a Felipe V como rey de España, pero esto suponía que Felipe V no podía acceder al trono francés y España perdió sus posesiones en Nápoles, Cerdeña, Milán, Flandes a los Austriacos, Menorca y Gibraltar a los ingleses. Se firmó un año después del Tratado de Utrecht, en el que Luis XIV de Francia, y Carlos VI de Alemania, quien pretendía alzarse con el trono español, reconocía a Felipe de Anjou, como rey de España. A consecuencia de estas perdidas y la guerra, se reconoció el reinado de Felipe V en España, por lo que Felipe V impuso los Decretos de Nueva Planta donde se vengaba de las zonas rebeldes, suprimiéndoles los privilegios en estos estados de España que habían luchado en contra de Felipe V y en parte a esas perdidas hizo que Felipe V durante su reinado intentara recuperar Italia y Gibraltar. Los catalanes liderados por Rafael Casanova por temor a reformas que les quitaran sus privilegios fiscales aguantaron a las tropas reales en Barcelona, que combatieron a las tropas Borbónicas, las tropas borbónicas habían penetrado en la ciudad, los catalanes seguían luchando, intentando que Cataluña se uniera a Austria, o crear un nuevo estado Independiente de España donde Carlos fuera rey de Cataluña. En el tratado de Rastatt donde los catalanes habían puesto muchas esperanzas en unirse a la Corona de Austria, pero no fue así, por lo que la Generalidad pidió al pueblo que dejara las armas por que ya era inútil, por lo que Cataluña no se unió a Austria ni Independizó de España.
- Le traité de Rastatt, le 6 mars 1714, met fin à la guerre de succession d'Espagne. Il est signé entre la France et l'Autriche à la suite de négociations menées depuis novembre 1713 entre le Prince Eugène et le duc de Villars.
- La Pace di Rastatt fu un accordo del 1714 sottoscritto dalla Francia di Luigi XIV e dall'arciduca d'Austria e re d'Ungheria Carlo VI d'Asburgo nella cittadina tedesca omonima per porre fine al conflitto fra i due stati rivali nella Guerra di Successione Spagnola. Esso fu di fatto un'appendice al trattato di Utrecht che né l'Austria né il Sacro Romano Impero avevano sottoscritto, pur avendo partecipato con loro rappresentanti alle trattative. Anche il Sacro Romano Impero chiuderà la vertenza pochi mesi dopo con il trattato di Baden (vedi oltre).
- ラシュタット条約(ラシュタットじょうやく)は1714年に、神聖ローマ皇帝カール6世とフランス王ルイ14世との間に結ばれたスペイン継承戦争の講和条約。主な内容は以下の通り。 オーストリアがスペイン領ネーデルラント・ミラノ・ナポリ・サルデーニャを領有。 スペイン継承戦争の終結。
- De Vrede van Rastatt, gesloten op 7 maart 1714 in het Duitse Rastatt, was in wezen een vervolg van de vrede van Utrecht. Het verdrag werd in 1713 en 1714 onderhandeld door de maarschalk van Frankrijk, Claude Louis Hector de Villars en de Oostenrijkse prins Eugenius van Savoye. Samen met de vrede van Utrecht maakte het een eind aan de Spaanse Successieoorlog (1701-1714). Daardoor kwamen onder meer de Zuidelijke Nederlanden aan de Oostenrijkse Habsburgers. Na Rastatt waren de vijandelijkheden tussen Lodewijk XIV van Frankrijk en Karel VI van het Heilige Roomse Rijk nog niet helemaal beëindigd. Daartoe volgde nog de vrede van Baden in het najaar.
- Pokój w Rastatt 7 marca 1714 roku między Austrią a Francją ostatecznie kończył wojnę sukcesyjna hiszpańską (1700-1714). Niektóre kraje uzgodniły swe warunki pokojowe już w kwietniu 1713 w pokoju w Utrechcie. Rok później po pokoju w Utrechcie, w południowo-zachodnich Niemczech, cesarz Karol VI uzyskał od wycieńczonej wojną Francji i Hiszpanii: wyspę Sardynię. Królestwo Neapolu, Mediolan, Niderlandy południowe, porty toskańskie. Po pokoju w Utrechcie Francja i Wielka Brytania zawarły porozumienie gwarantujące równowagę w Europie zachodniej i w koloniach. W 1718 przystąpiły do niego Niderlandy i Austria tworząc tzw. "czwórprzymierze". Doprowadziło to do wojny o Włochy, w której Sabaudia wymieniała się z Austrią w 1720 - biorąc Sardynię w zamian za Sycylię. Władcy Sabaudii przyjęli jednocześnie tytuł Królów Sardynii. Według traktatu z Rastatt Austria otrzymała Austriackie Niderlandy, które Karol VI Habsburg chciał wymienić na Bawarię, ale ani Francja, ani mediatorzy (Wielka Brytania, Holandia) nie wyraziły na to zgody.
- O tratado de Rastatt (ou de Radstadt) assinado em 6 de março de 1714 termina a Guerra da Sucessão Espanhola. Foi assinado entre a França e a Áustria depois de negociações efetuadas desde 1713 entre o Príncipe Eugênio para a Áustria e o duque de Villars para a França. Este tratado, complemento do tratado de Utrecht, é o reconhecimento pela França da autoridade pela Áustria sobre o Ducado de Milão, a Sardenha e os Países Baixos. O tratado de Rastatt é o primeiro que foi redigido em francês ao invés do latim.
- Раштаттский мирный договор, подписанный 7 марта 1714 г. , представлял собой, по сути, часть Утрехтского мира, завершившего Войну за испанское наследство (1701—1714). В течение 1713—1714 гг. этот договор был подготовлен маршалом Франции Клодом Луи Гектором де Вилларом (Claude Louis Hector de Villars) и австрийским принцем Евгением Савойским. В частности, этот договор покончил с враждой между королем Людовиком XIV и императором Священной Римской империи Карлом VI, которая продолжалась и после того, как конфликт был разрешен в остальных отношениях.
|
| rdfs:comment
|
- The Treaty of Rastatt of 7 March 1714, was essentially part of the Treaty of Utrecht. In 1713 and 1714, this treaty was negotiated by Marshal of France, Claude Louis Hector de Villars and the Austrian prince, Prince Eugene of Savoy. Along with the Treaty of Utrecht, it resolved the War of Spanish Succession (1701-1714). This treaty, in particular, ended hostilities between King Louis XIV and Holy Roman Emperor Charles VI, which had continued after the rest of the war was resolved.
- Mit dem Rastatter Frieden wurde der spanische Erbfolgekrieg (1701–1714) beendet. Der Vertrag zwischen Frankreich und Österreich bestätigte im Wesentlichen den vorausgegangenen Frieden von Utrecht, den Österreich noch nicht hatte akzeptieren wollen. Die Friedensverhandlungen in Rastatt begannen am 26. November 1713. Am 6. März 1714 (nach anderen Quellen am 7. März) wurde der Friede abgeschlossen.
- El Tractat de Rastat conclòs al 1714 entre Àustria i França va finalitzar la Guerra de Successió Espanyola i completar el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar. Els partits van començar les negociacions al 26 de novembre de 1713 i van signar-lo el 6 o el 7 de març de 1714. Va seguir ancara un tercer tractat, el tractat de Baden al setembre del mateix any, per a reglar les darreres desavinences entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic.
- El tratado de Rastatt, firmado el 6 de marzo de 1714, supuso el fin de la Guerra de Sucesión Española entre Francia y Austria, admitiendo a Felipe V como rey de España, pero esto suponía que Felipe V no podía acceder al trono francés y España perdió sus posesiones en Nápoles, Cerdeña, Milán, Flandes a los Austriacos, Menorca y Gibraltar a los ingleses.
- Le traité de Rastatt, le 6 mars 1714, met fin à la guerre de succession d'Espagne. Il est signé entre la France et l'Autriche à la suite de négociations menées depuis novembre 1713 entre le Prince Eugène et le duc de Villars.
- La Pace di Rastatt fu un accordo del 1714 sottoscritto dalla Francia di Luigi XIV e dall'arciduca d'Austria e re d'Ungheria Carlo VI d'Asburgo nella cittadina tedesca omonima per porre fine al conflitto fra i due stati rivali nella Guerra di Successione Spagnola. Esso fu di fatto un'appendice al trattato di Utrecht che né l'Austria né il Sacro Romano Impero avevano sottoscritto, pur avendo partecipato con loro rappresentanti alle trattative.
- ラシュタット条約(ラシュタットじょうやく)は1714年に、神聖ローマ皇帝カール6世とフランス王ルイ14世との間に結ばれたスペイン継承戦争の講和条約。主な内容は以下の通り。 オーストリアがスペイン領ネーデルラント・ミラノ・ナポリ・サルデーニャを領有。 スペイン継承戦争の終結。
- De Vrede van Rastatt, gesloten op 7 maart 1714 in het Duitse Rastatt, was in wezen een vervolg van de vrede van Utrecht. Het verdrag werd in 1713 en 1714 onderhandeld door de maarschalk van Frankrijk, Claude Louis Hector de Villars en de Oostenrijkse prins Eugenius van Savoye. Samen met de vrede van Utrecht maakte het een eind aan de Spaanse Successieoorlog (1701-1714). Daardoor kwamen onder meer de Zuidelijke Nederlanden aan de Oostenrijkse Habsburgers.
- Pokój w Rastatt 7 marca 1714 roku między Austrią a Francją ostatecznie kończył wojnę sukcesyjna hiszpańską (1700-1714). Niektóre kraje uzgodniły swe warunki pokojowe już w kwietniu 1713 w pokoju w Utrechcie. Rok później po pokoju w Utrechcie, w południowo-zachodnich Niemczech, cesarz Karol VI uzyskał od wycieńczonej wojną Francji i Hiszpanii: wyspę Sardynię. Królestwo Neapolu, Mediolan, Niderlandy południowe, porty toskańskie.
- O tratado de Rastatt (ou de Radstadt) assinado em 6 de março de 1714 termina a Guerra da Sucessão Espanhola. Foi assinado entre a França e a Áustria depois de negociações efetuadas desde 1713 entre o Príncipe Eugênio para a Áustria e o duque de Villars para a França. Este tratado, complemento do tratado de Utrecht, é o reconhecimento pela França da autoridade pela Áustria sobre o Ducado de Milão, a Sardenha e os Países Baixos.
- Раштаттский мирный договор, подписанный 7 марта 1714 г. , представлял собой, по сути, часть Утрехтского мира, завершившего Войну за испанское наследство (1701—1714). В течение 1713—1714 гг.
|