| dbpprop:abstract
|
- London Pact (Italian Patto di Londra), or more correctly, the Treaty of London, 1915, was a secret pact between Italy and Triple Entente, signed in London on 26 April 1915 by the Kingdom of Italy, the United Kingdom, France and Russia. According to the pact, Italy was to leave the Triple Alliance and join Triple Entente, as already stated in a secret agreement signed in London, on 4-5 September 1914. Furthermore, Italy was to declare war against Germany and Austria-Hungary within a month — and in fact the declaration of war was published 23 May of the same year. In exchange, Italy was to obtain some territorial gains at the end of the war. Tyrol, up to the Alpine water divide, which includes the modern-day provinces of Trento (Trentino) and Bolzano-Bozen (South Tyrol). Trieste Gorizia and Gradisca Istria, but not Fiume(Rijeka) part of Inner Carniola Northern Dalmatia, including Zara (Zadar) and most of the islands. Dodecanese Vlorë Protectorate over Albania part of the German Asian and African colonial empire To the Kingdom of Serbia it was promised the Dalmatian coast between the Krka and Ston, including the Pelješac peninsula (Sabbioncello), the port of Split, and the island of Brač. The Kingdom of Montenegro was assigned the Dalmatian coast between Budva and Ston, including Dubrovnik and the Kotor Bay, but without the Pelješac peninsula; and the coast south to the Albanian port Shengjin (San Giovanni di Medua). Also, but less precisely, Serbia was promised Bosnia and Herzegovina Srem Bačka Slavonia (this one against the Italian objections), and some unspecified areas of Albania (to be divided between Serbia, Montenegro, and Greece). The Italians insisted, and the Allies agreed, that the question of the Croatian coast between Zara and Istria should be settled after the war. They also insisted that Serbia should not be informed about the agreements. This, however, the Allies overruled by sending to the Government of Serbia an official Note, dated 4 August 1915, confirming the postwar territorial claims of Serbia and Montenegro. The pact was to be kept secret, but after the October Revolution, it was published by Russian journal Izvestia, in November 1917. At the Paris Peace Conference, the Italians insisted that they would negotiate only with their wartime allies Serbia and Montenegro, not with defeated enemies included in delegation of the new Kingdom of Serbs, Croats and Slovenes. In particular they were incensed that three members of the delegation were former Austro-Hungarian deputies, and that one had served as Minister in the wartime Austrian Cabinet. The pact was nullified with the Treaty of Versailles, because President Woodrow Wilson, supporting Slavic claims and not recognizing the treaty, rejected Italian requests on Dalmatian territories. The Partition of the Tyrol was confirmed by the Treaty of St. Germain.
- Der Londoner Vertrag 1915 (italienisch Patto di Londra) wurde zwischen Italien auf der einen und den Alliierten Mächten Großbritannien, Frankreich und Russland auf der anderen Seite geschlossen. Vor dem Ersten Weltkrieg war Italien als Mitglied des Dreibundes mit Deutschland und Österreich-Ungarn verbündet. Da der Dreibund aber ein Defensivbündnis war, der Krieg aber mit der Kriegserklärung der Habsburgermonarchie an Serbien begann, war Italien nicht zum Beistand verpflichtet und erklärte seine Neutralität. Nach der Annexion Libyens durch Italien 1911 war die Verärgerung über die französische Besetzung Tunesiens im Jahre 1881 in Italien abgeflaut. Andererseits lebten immer noch Italiener unter österreichischer Herrschaft im Trentino und im Küstenland. Umgekehrt war Frankreich im Krieg daran interessiert, seine Wachtruppen von der Alpengrenze zu Italien abziehen zu können, um die Front gegen Deutschland zu stärken. 1915 wurde in London eine Konferenz abgehalten mit dem Ziel des Kriegseintritts Italiens auf Seiten der Triple Entente. Unterzeichnet wurde der Bündnisvertrag am 26. April. Vereinbart wurde, dass Heeres- und Marineabkommen zur Koordinierung der Kriegsanstrengungen gegen die Mittelmächte abgeschlossen werden sollten. Insbesondere verpflichtete sich Russland zu Entlastungsangriffen auf Österreich-Ungarn, wenn dieses seine Hauptmacht gegen Italien richten sollte, Frankreich und Großbritannien verpflichteten sich zur aktiven Bekämpfung der österreichischen Flotte im Mittelmeer. Im Gegenzug verpflichtete sich Italien, gegen alle Gegner mit allen verfügbaren Kräften zu kämpfen. Für den Friedensschluss wurden Italien große Gebietsgewinne zugesichert: Tirol bis zum Brenner Triest und Istrien außer Rijeka das nördliche und mittlere Dalmatien mit den vorgelagerten Inseln der Besitz des bereits von Italien besetzten Dodekanes in der Ägäis wurde garantiert der Besitz des bereits besetzten Libyen wurde garantiert Italien solle einen gerechten Anteil bei einer möglicherweise erfolgenden Aufteilung der Türkei erhalten (das Gebiet von Antalya und angrenzende Gebiete bis einschließlich Konya) im Falle einer Aufteilung der deutschen Kolonien wurden Italien Kompensationen in Afrika zugesagt Italien wurde das Recht zugesprochen, die Außenbeziehungen Albaniens zu leiten Italien wiederum verpflichtete sich, die Ansprüche Serbiens und Montenegros auf einen Küstenstreifen um Rijeka sowie im südlichen Dalmatien anzuerkennen und sich einer Aufteilung Albaniens auf Serbien, Montenegro, Griechenland und einen kleinen albanischen Reststaat um Durazzo nicht zu widersetzen. Der genaue Inhalt wurde wie damals üblich geheim gehalten. Nach der Oktoberrevolution veröffentlichte der Rat der Volkskommissare noch im November 1917 den russischen Vertragstext in der Regierungszeitung Iswestija, um die Bevölkerung über die imperialistischen Kriegsziele Italiens aufzuklären. Nach Ende des Krieges erhielt Italien tatsächlich Südtirol, Triest und Istrien und behielt Libyen und den Dodekanes. Dalmatien wurde allerdings dem neu gebildeten Jugoslawien zugeschlagen, die Zone im Süden der Türkei musste wieder geräumt werden, da die Regierung unter Kemal Atatürk den Friedensvertrag nicht akzeptierte, und bei der Verteilung der deutschen Kolonien ging Italien ebenfalls leer aus. Zwar waren die italienischen Kriegsanstrengungen weniger erfolgreich gewesen als ursprünglich angenommen, aber trotzdem war die Enttäuschung in Italien groß. Dies war einer der Gründe für das Erstarken des Faschismus.
- El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia. Segons el pacte, Itàlia havia de deixar la Triple Aliança i sumar-se a la Triple Entesa, com ja indicava un acord secret signat a Londres entre el 4 i el 5 de setembre de 1914. A més, Itàlia havia de declarar la guerra contra Alemanya i Àustria-Hongria en el termini d'un mes. De fet, la declaració de guerra es va fer pública el 23 de maig del mateix any. A canvi, Itàlia havia d'obtenir guanys territorials al final de la guerra. Tirol, fins a la divisió d'aigües alpina, que inclou les províncies modernes de Trento (Trentino) i Bolzano-Bozen (Alto Adige/Südtirol). Trieste Gorízia i Gradisca Ístria, però no Fiume (Rijeka) part de la Carniola Interior Dalmàcia septentrional, incloent Zara (Zadar). Dodecanès Protectorat sobre Albània Vlorë Part de l'imperi colonial alemany a Àsia i Àfrica Al Regne de Sèrbia se li va prometre: Split La costa i les illes al sud de Krka fins a Dubrovnik (Ragusa), i la península Pelješac (Sabbioncello). Al Regne de Montenegro se li va assignar: Dubrovnik i la costa al sud del port albanès de Shëngjin (San Giovanni di Medua). També, però més vagament, es va prometre a Sèrbia: Bòsnia i Hercegovina Srem Bačka Eslavònia (aquesta en contra de les objeccions italianes), i àrees sense especificar d'Albània (que s'havien de dividir entre Sèrbia, Montenegro i Grècia). Els italians van insistir, i els aliats van estar d'acord que la qüestió de la costa croata entre Zara i Ístria s'havia de dirimir després de la guerra. També van insistir que Sèrbia no havia de ser informada dels acords. No obstant això, els Aliats van ignorar-ho enviant una nota oficial al Govern de Sèrbia, amb data de 4 d'agost de 1915, confirmant les pretensions territorials de Sèrbia i Montenegro per després de la guerra. El pacte s'havia de mantenir en secret, però després de la Revolució d'Octubre, es va publicar pel diari rus Izvestia, el novembre de 1917. A la Confèrencia de Pau de París, els italians van insistir que només negociarien amb els seus aliats en la guerra Sèrbia i Montenegro, i no amb els enemics derrotats que s'incloïen a la delegació del nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. Els va ofendre especialment que tres membres de la delegació eren antics diputats Austro-Hongaresos (els croats Ante Trumbić, Josip Smodlaka, i l'eslovè Otokar Ribarž), i que un (l'eslovè Ivan Žolger) havia estat ministre al Gabinet austríac durant la guerra. El pacte va quedar anul·lat pel Tractat de Versalles, perquè Woodrow Wilson, donant suport a les pretensions eslaves i no reconeixent el tractat, va rebutjar les peticions italianes sobre els territoris dàlmates. La partició del Tirol va ser confirmada pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye.
- Londýnská dohoda definovala soubor podmínek vstupu Italského království do první světové války na straně Dohody. Po vypuknutí první světové války zachovala Itálie neutralitu, přestože byla formálním spojencem dvou bojujících mocnostní Německa a Rakousko-Uherska. Za možnost vstupu do války Itálie požadovala teritoriální kompenzace na rakouském území, což Vídeň rezolutně odmítala. Ovšem tyto požadavky byla ochotná přislíbit druhá strana, tj. Dohoda, která se vůči Itálii zavázala po konečném vítězství nad centrálními mocnostmi připojit tato území: Jižní Tyrolsko, Tridentsko, Istrii, většinu Dalmácie, získat kontrolu nad Albánií a plnou suverenitu nad soustrovím Dodekanésos, (které Itálie okupovala od roku 1912). V případě rozdělení Turecka, byla Itálii slíbená jihozápadní část Malé Asie, taktéž měla obdržet díl z německých afrických kolonií. Smlouva mezi mocnostmi Dohody a Itálií byla podepsána v Londýně 26. dubna 1915. Podle ní měla Itálie do jednoho měsíce vstoupit do války. To se také stalo, když 3. května 1915 vypověděla trojspolkovou smlouvu a 23. května 1915 vyhlásila válku Rakousku-Uhersku,. Samotné znění londýnské dohody bylo uveřejněno po Říjnové revoluci, poté co Trockij publikoval tajné smlouvy carského Ruska, což diskreditovalo politiku Dohody a především pak rozzuřilo amerického prezidenta Woodrow Wilsona. I přes spojenecké vítězství v první světové válce byly slíbené závazky vůči Itálii nereálné a nemohly být zcela uskutečněny. Tato frustrace byla jedním z důvodů, které dopomohly Benitu Mussolinimu k získání moci.
- El Tratado de Londres, también conocido como "London Pact" (en inglés) o (en italiano), "Patto di Londra", fue firmado en Londres el 26 de abril de 1915 por el que Italia entró en la Primera Guerra Mundial del lado de la Entente. El tratado era secreto y los países firmantes fueron: Italia, Gran Bretaña, Francia y Rusia Según el tratado, Italia recibiría las zonas habitadas por italianos en Austria-Hungría, gran parte de la costa dálmata y el resto de los territorio balcánicos del Imperio austrohúngaro se repartiría entre tres estados independientes: Serbia, Montenegro y Croacia. A cambio, Italia se comprometía a abandonar la Triple Alianza, que la unía a los imperios Alemán y Austrohúngaro y entrar en la guerra del lado de la Entente. El cambio de bando se había acordado ya a comienzos de septiembre de 1914 en un convenio secreto firmado en Londres. La entrada en la guerra debía producirse en menos de un mes desde la firma del tratado y así se hizo, siendo la declaración de guerra italiana proclamada el 23 de mayo. En concreto, Italia recibiría: El Tirol hasta la separación de cuencas, situada en los Alpes, que incluye las provincias del y Trentino-Alto Adigio. Trieste El condado de Gorizia y Gradisca Istria, sin Fiume (Rijeka) Parte de Carniola El norte de Dalmacia, incluyendo Zara (Zadar) y la mayoría de las islas del Adriático El archipiélago del Dodecaneso. Vlorë. Un protectorado sobre Albania. Parte de las colonias alemanas en África y Asia. A Serbia se le prometió: La costa dámata entre Krka y Ston, incluyendo al península de Pelješac (Sabbioncello), el puerto de Split, y la isla de Brač. A Montenegro se le adjudicaban: La costa [Dalmacia|dálmata]] entre Budva y Ston, incluyendo Dubrovnik y la bahía de Kotor, exluyendo la península de Pelješac. La costa sur, hasra el puerto albanés de Shengjin (San Giovanni di Medua). Asimismo, aunque sin mucho detalle, se prometió a Serbia: Bosnia y Herzegovina. Srem. Bačka. Eslavonia (a pesar de los reparos italianos). Partes de Albania, que quedaría dividida entre Serbia, Montenegro y Grecia,sin detallar. Los italianos reclamaron que la posesión de la costa entre Zara e Istria se decidiese tras la guerra, a lo que accedieron los países de la Entente. Además, insistieron en que no debía comunicarse el acuerdo a Serbia, cosa que no lograron pues la Entente envió una nota oficial sobre el mismo el 4 de agosto de 1915 en el que se indicaban sus ganacias territoriales que recibirían al terminar la guerra. El pacto, que debía haber permanecido en secreto, fue publicado por los bolcheviques rusos tras su toma del poder en Izvestia, en noviembre de 1917. En la Conferencia de Paz de París, los italianos expresaron su deseo de negociar únicamente con Serbia y Montenegro como aliados suyos durante la contienda, pero no con representantes del enemigo derrotado, categoría en la que englobaban a los representantes del nuevo Reino de los Serbios, Croatas y Eslovenos. Su malestar con la delegación yugoslava era aún mayor al contarse entre sus miembros antiguos diputados austrohúngaros. Un delegado, el esloveno Ivan Žolger, había sido incluso ministro del gabinete austriaco durante la guerra. El acuerdo fue finalmente abrogado por el Tratado de Versailles, ya que el presidente estadounidense Woodrow Wilson, que apoyaba las aspiraciones eslavas y no reconocía el tratado que su nación no había suscrito, rechazó las exigencias italianas sobre la costa dálmata. La partición del Tirol fue confirmada en el Tratado de Saint Germain.
- Le pacte de Londres, du 26 avril 1915, est un traité secret signé par le gouvernement italien avec les représentants de la Triple Entente par lequel l’Italie s’oblige à entrer en guerre contre les Empires Centraux lors de la Première Guerre mondiale en échange de substantielles compensations territoriales. Cet acte est décidé par le gouvernement, le roi et la hiérarchie militaire, sans la consultation du Parlement .
- A londoni egyezmény egy titkos szerződés volt Olaszország és az antant hatalmak, Egyesült Királyság, Franciaország és Oroszország között, amit Londonban írtak alá 1915. április 26-án.
- Il Patto di Londra (o Trattato di Londra) del 26 aprile 1915 fu un trattato segreto stipulato dal governo italiano con i rappresentanti della Triplice Intesa in cui l'Italia si obbligò a scendere in guerra contro gli Imperi Centrali nella prima guerra mondiale in cambio di cospicui compensi territoriali. Il patto restò segreto sino alla sua inattesa pubblicazione, alla fine del 1917, da parte dei bolscevichi, appena giunti al potere in seguito alla Rivoluzione russa. Il governo rivoluzionario, infatti, diede immediata e massima pubblicità ai patti diplomatici segreti rinvenuti negli archivi zaristi, e tra essi il "Patto di Londra". La pubblicazione ebbe vasta risonanza internazionale e causò grave imbarazzo alle potenze firmatarie, suscitando inquietudine presso l'opinione pubblica mondiale e ponendo in scacco il metodo della diplomazia segreta, seguito da decenni dalle potenze europee. L'emergere del Patto di Londra diede il via ad una modifica degli orientamenti politici internazionali che influì notevolmente sulla sua non completa implementazione a guerra finita. La risoluta opposizione alla diplomazia segreta, e la sua denuncia quale metodo inaccettabile nelle relazioni internazionali, fu uno dei principali motivi ispiratori della stesura, da parte del presidente degli Stati Uniti, Woodrow Wilson, dei suoi celebri Quattordici punti e, non a caso, il presidente statunitense si oppose risolutamente alla completa realizzazione delle rivendicazioni territoriali italiane basate sul Patto di Londra - per altro mai firmato dagli Stati Uniti - non riconoscendo ad esso alcuna validità. La non completa implemetazione del Patto causò grave malcontento ed agitazione in Italia, facendo sorgere il mito della "Vittoria mutilata", strumento politico che contribuì in modo decisivo alla crisi del governo liberale e alla nascita ed avvento del fascismo. Essendo i Patti un atto deciso da governo, re e gerarchie militari all'insaputa del parlamento, è da molti storici ritenuto l´atto finale del periodo di governo liberale e l´inizio di fatto di un´epoca di governi autoritari illiberali culminata con il ventennio fascista di Benito Mussolini.
- Het Pact van Londen is een geheim verdrag dat gesloten werd in 1915 tussen Italië en de Entente. Dit verdrag regelde de beloning voor Italië als het zou overstappen naar het geallieerde kamp. Met het Pact van Londen kon Italië een maximale expansie naar het oosten realiseren, daar het als basis diende voor het Verdrag van Rapallo.
- Лондонский пакт — секретное соглашение между Италией и странами Антанты, подписанное в Лондоне 26 апреля 1915 года представителями Италии, Великобритании, Франции и России. Определяло условия вступления Италии в Первую мировую войну. Согласно соглашению, Италия покидала Тройственный союз и присоединялась к Антанте, что уже было установлено секретным соглашением, подписанным в Лондоне 4-5 сентября 1914 года. Кроме того, в течение месяца Италия должна была объявить войну Германии и Австро-Венгрии, что и было сделано (декларация об объявлении войны была опубликована 23 мая того же года). Взамен Италия претендовала по окончании войны на часть земель, принадлежавших Австро-Венгрии, а также на другие территории. Файл:Tirol-Suedtirol-Trentino. png Раздел Тироля. Красным отмечены территории, отошедшие Австрии. Италии должны были отойти: Тироль вплоть до альпийского водораздела, что включает в себя современные итальянские провинции Тренто и Больцано (Южный Тироль). Триест. Горица и Градишка. Истрия, кроме города Риека. Часть Внутренней Крайны. Северная Далмация, включая Задар и большинство островов. Острова Додеканес. Город Влёра. Протекторат над Албанией. Часть азиатских и африканских колоний Германии. Сербскому королевству были обещаны: Побережье Далмации между рекой Крка и селением Стон, включая Пелешац. Сплит. Остров Брач. Черногорскому королевству предназначались: Побережье Далмации между городом Будва и селением Стон, включая Дубровник и Которский залив, но исключая Пелешац. Часть побережья Албании. Также (однако менее определённо) Сербии были обещаны: Босния и Герцеговина. Срем. Бачка. Славония. Часть территории Албании. Файл:LandsForSerbia. PNG Территории, обещанные Сербии. Италия предложила и союзники согласились, что вопрос о дальнейшей судьбе побережья Хорватии между Истрией и Задаром должен быть урегулирован после войны. Италия также настаивала на том, что Сербия не должна быть уведомлена о договорённостях. Однако 4 августа 1915 года союзники направили сербским властям официальную ноту, подтверждающую послевоенные территориальные претензии Сербии и Черногории. Соглашение держалось в тайне, однако было обнародовано после Октябрьской революции в России (опубликовано в газете «Известия» в ноябре 1917 года). На Парижской мирной конференции представители Италии настаивали на ведении переговоров лишь со своими бывшими союзниками, представителями Сербии и Черногории, но не с представителями побеждённой стороны, включёнными в состав делегации нового государственного образования, Королевства сербов, хорватов и словенцев. Конкретно, итальянская делегация выражала протест против участия в конференции двух хорватов и двух словенцев, трое из которых были депутатами, а один — министром в австрийском кабинете во время войны. Соглашение было аннулировано в 1919 году Версальским мирным договором, поскольку президент США Вудро Вильсон, поддерживая требования славянских народов и не признавая договор, отверг претензии Италии на Далмацию. Раздел Тироля был подтверждён в том же году Сен-Жерменским мирным договором.
- Londonfördraget 1915 var en hemlig överenskommelse mellan Italien och ententen och som skrevs under den 26 april 1915 i London av Italien, Storbritannien, Frankrike och Ryssland.
- Londra Paktı ya da Londra Antlaşması, 26 Nisan 1915 tarihinde, Büyük Britanya, Fransa, Rusya ve İtalya arasında yapılan gizli bir antlaşmadır. Bu antlaşma ile İtalya'ya, kuzeydoğuda Birleşik İtalya'yı tamamlamak için istediği topraklar veriliyor, ayrıca Arnavutluk kıyılarındaki Valona, Oniki Ada, Batı Anadolu'da Antalya ve Konya yöresi ve Afrika'daki Alman sömürgelerinin bir kısmını da vaadediyordu. Ayrıca Trablusgarp'ta Osmanlı İmparatorluğu'na ait olan bütün hak ve ayrıcalıklar da İtalya'ya geçiyordu. Bu olay üzerine İtalya, 3 Mayıs 1915'te İttifak Devletleri'nden ayrıldığını duyurdu. 23 Mayıs 1915'te Almanya ve Avusturya-Macaristan İmparatorluğu'na savaş açtığını açıkladı.
- 1915年倫敦條約是意大利與三國協約的秘密協定，於1915年4月26日由意大利王國、英國、法國和俄羅斯簽署。 根據協定，意大利要退出三國同盟，加入三國協約。1914年9月4日至5日，在倫敦簽署的秘密協議，已經包括此條款。而且，意大利必須在一個月內向德國和奧匈帝國宣戰。其實，意大利的確在該年的5月23日向奧匈帝國宣戰。意大利將會在戰後獲得領土作為報酬（詳見尚未收復的意大利）。
|
| rdfs:comment
|
- London Pact (Italian Patto di Londra), or more correctly, the Treaty of London, 1915, was a secret pact between Italy and Triple Entente, signed in London on 26 April 1915 by the Kingdom of Italy, the United Kingdom, France and Russia. According to the pact, Italy was to leave the Triple Alliance and join Triple Entente, as already stated in a secret agreement signed in London, on 4-5 September 1914.
- Der Londoner Vertrag 1915 (italienisch Patto di Londra) wurde zwischen Italien auf der einen und den Alliierten Mächten Großbritannien, Frankreich und Russland auf der anderen Seite geschlossen. Vor dem Ersten Weltkrieg war Italien als Mitglied des Dreibundes mit Deutschland und Österreich-Ungarn verbündet.
- El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia. Segons el pacte, Itàlia havia de deixar la Triple Aliança i sumar-se a la Triple Entesa, com ja indicava un acord secret signat a Londres entre el 4 i el 5 de setembre de 1914.
- Londýnská dohoda definovala soubor podmínek vstupu Italského království do první světové války na straně Dohody. Po vypuknutí první světové války zachovala Itálie neutralitu, přestože byla formálním spojencem dvou bojujících mocnostní Německa a Rakousko-Uherska. Za možnost vstupu do války Itálie požadovala teritoriální kompenzace na rakouském území, což Vídeň rezolutně odmítala. Ovšem tyto požadavky byla ochotná přislíbit druhá strana, tj.
- El Tratado de Londres, también conocido como "London Pact" (en inglés) o (en italiano), "Patto di Londra", fue firmado en Londres el 26 de abril de 1915 por el que Italia entró en la Primera Guerra Mundial del lado de la Entente.
- Le pacte de Londres, du 26 avril 1915, est un traité secret signé par le gouvernement italien avec les représentants de la Triple Entente par lequel l’Italie s’oblige à entrer en guerre contre les Empires Centraux lors de la Première Guerre mondiale en échange de substantielles compensations territoriales. Cet acte est décidé par le gouvernement, le roi et la hiérarchie militaire, sans la consultation du Parlement .
- A londoni egyezmény egy titkos szerződés volt Olaszország és az antant hatalmak, Egyesült Királyság, Franciaország és Oroszország között, amit Londonban írtak alá 1915. április 26-án.
- Il Patto di Londra (o Trattato di Londra) del 26 aprile 1915 fu un trattato segreto stipulato dal governo italiano con i rappresentanti della Triplice Intesa in cui l'Italia si obbligò a scendere in guerra contro gli Imperi Centrali nella prima guerra mondiale in cambio di cospicui compensi territoriali. Il patto restò segreto sino alla sua inattesa pubblicazione, alla fine del 1917, da parte dei bolscevichi, appena giunti al potere in seguito alla Rivoluzione russa.
- Het Pact van Londen is een geheim verdrag dat gesloten werd in 1915 tussen Italië en de Entente. Dit verdrag regelde de beloning voor Italië als het zou overstappen naar het geallieerde kamp. Met het Pact van Londen kon Italië een maximale expansie naar het oosten realiseren, daar het als basis diende voor het Verdrag van Rapallo.
- Лондонский пакт — секретное соглашение между Италией и странами Антанты, подписанное в Лондоне 26 апреля 1915 года представителями Италии, Великобритании, Франции и России. Определяло условия вступления Италии в Первую мировую войну.
- Londonfördraget 1915 var en hemlig överenskommelse mellan Italien och ententen och som skrevs under den 26 april 1915 i London av Italien, Storbritannien, Frankrike och Ryssland.
- Londra Paktı ya da Londra Antlaşması, 26 Nisan 1915 tarihinde, Büyük Britanya, Fransa, Rusya ve İtalya arasında yapılan gizli bir antlaşmadır. Bu antlaşma ile İtalya'ya, kuzeydoğuda Birleşik İtalya'yı tamamlamak için istediği topraklar veriliyor, ayrıca Arnavutluk kıyılarındaki Valona, Oniki Ada, Batı Anadolu'da Antalya ve Konya yöresi ve Afrika'daki Alman sömürgelerinin bir kısmını da vaadediyordu.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
