| dbpprop:abstract
|
- In law, treason is the crime that covers some of the more serious acts of disloyalty to one's sovereign or nation. Historically, treason also covered the murder of specific social superiors, such as the murder of a husband by his wife (treason against the king was known as high treason and treason against a lesser superior was petit treason). A person who commits treason is known in law as a traitor. Oran's Dictionary of the Law (1983) defines treason as: "... [a]... citizen's actions to help a foreign government overthrow, make war against, or seriously injure the [parent nation]. " In many nations, it is also often considered treason to attempt or conspire to overthrow the government, even if no foreign country is aided or involved by such an endeavour. Outside legal spheres, the word "traitor" may also be used to describe a person who betrays (or is accused of betraying) their own political party, nation, family, friends, ethnic group, team, religion, social class, or other group to which they may belong. Often, such accusations are controversial and disputed, as the person may not identify with the group of which they are a member, or may otherwise disagree with the group leaders making the charge. See, for example, race traitor. At times, the term "traitor" has been levelled as a political epithet, regardless of any verifiable treasonable action. In a civil war or insurrection, the winners may deem the losers to be traitors. Likewise the term "traitor" is used in heated political discussion – typically as a slur against political dissidents, or against officials in power who are perceived as failing to act in the best interest of their constituents. In certain cases, as with the German Dolchstoßlegende, the accusation of treason towards a large group of people can be a unifying political message. In English law, high treason was punishable by being hanged, drawn and quartered (men) or burnt at the stake (women), the only crime which attracted those penalties. The penalty was used by later monarchs against people who could reasonably be called traitors, although most modern jurists would call it excessive. Many of them would now just be considered dissidents. In William Shakespeare's play King Lear (circa 1600), when the King learns that his daughter Regan has publicly dishonoured him, he says They could not, would not do 't; 'tis worse than murder: a conventional attitude at that time. In Dante Alighieri's Inferno, the ninth and lowest circle of Hell is reserved for traitors; Judas Iscariot, who betrayed Jesus, suffers the worst torments of all: being constantly gnawed at by one of Lucifer's own three mouths. His treachery is in fact so notorious that his name has long been synonymous with traitor, a fate he shares with Benedict Arnold, Marcus Junius Brutus (who too is depicted in Dante's Inferno, suffering the same fate as Judas along with Cassius Chaerea), and Vidkun Quisling. Indeed, the etymology of the word traitor originates with Judas' handing over of Jesus to the Roman authorities: the word is derived from the Latin traditorem which means "one who delivers."
- La traïció és un delicte contra la seguretat nacional amb accions que perjudiquin els interessos d'un país. Legalment la traïció implica intentar derrocar el poder de l'Estat, revelar secrets oficials o ajudar l'enemic en cas de conflicte. També implica causar decepció a les persones properes, anant contra els ideals o costums establerts i defraudant la confiança d'altri, sigui un cap, un amic o un familiar. La traïció suposa abandonar l'honor.
- Zrada je záměrné a druhou stranou nečekané porušení závazku, povinnosti, očekávání, slibu a podobně, zvlášť směřuje-li toto jednání proti někomu, komu je člověk povinován loajalitou. V užším smyslu ve vztahu ke státu je zrada trestný čin spočívající v jednání proti státu, jehož je člověk občanem. Za zrádce tedy bývá považován člověk, který se snaží svrhnout vládu, pomáhá cizí mocnosti při vedení války proti jeho zemi, jedná proti základním hodnotám hájeným státem apod.
- Técnicamente, es traición renegar con dichos o acciones (sean éstas voluntarias o involuntarias), un compromiso de lealtad hacia una idea, asociación, o grupo de pertenencia. Familiarmente, la traición consiste en defraudar a familia, amigos, grupo étnico, religión, u otro grupo al cual pueda pertenecerse, haciendo contrariamente a los que los otros espectan. A menudo, cuando se acusa de traidor, tales acusaciones son controvertidas y disputadas, cuando la persona no puede identificarse con el grupo del cual es miembro, o de lo contrario está en desacuerdo con los líderes del grupo que hacen el cargo.
- Valtiopetos on rikos, joka loukkaa valtion alueellista koskemattomuutta tai oikeudellista järjestystä. Olennainen ero maanpetokseen on se, että valtiopetoksessa rikos tehdään yhteiskuntajärjestystä vastaan toimimatta vieraan valtion hyväksi.
- La trahison désigne le fait d'abandonner, de livrer à ses ennemis ou de tromper la confiance d'un groupe (politique ou religieux), d'une personne (ami, amant, famille) ou de principes. L'épithète de « traître » a souvent été utilisé à des fins politiques, notamment à l'issue d'une guerre civile ou insurrection, les vainqueurs prenant soin de désigner les vaincus comme traîtres. Au Moyen Âge, le pape Innocent III édicta la décrétale Vergentis in senium qui affirmait que l'hérésie pouvait être assimilée à la trahison, ce qui déclencha plusieurs inquisitions; des jugements civils tels que le Parlement du feu et des fagots scellèrent alors l'alliance entre le trône et l'autel. L'utilisation politique de ce terme peut être également courante, désignant les personnes d'un camp opposé qui manqueraient supposément à leurs devoirs envers le peuple. La légende du « coup de poignard dans le dos » propagée par les nazis dans les années 1920 étant un bon exemple d'accusation de trahison à des fins d'unification derrière un message politique. Certaines figures historiques ou de légende, par l'ignominie de leurs actes, se sont vues associées au personnage du « traître » : c'est le cas de Judas, Ganelon, Vlassov. En France, la trahison est définie juridiquement par les articles 411-1 à 411-11 du Code pénal. Ainsi, un Français ou un militaire au service de la France qui livre des soldats français ou une partie du territoire national à une puissance étrangère ou sous contrôle étranger est puni de la détention criminelle à perpétuité et d'une amende de 750 000 euros.
- A hazaárulás az adott állam biztonsága ellen saját állampolgára(i) által elkövetett bűncselekmény.
- Nella giurisprudenza, il tradimento è un crimine che riguarda una serie di atti di lealtà/infedeltà nei confronti di uno Stato sovrano. Storicamente si riferisce anche all'omicidio di figure di rango in uno Stato di Diritto, quale il regicidio (atto definito "alto tradimento"). L'attore di questo gesto è definito "traditore".
- 外患罪（がいかんざい、外患に関する罪、刑法第81条～第89条）は、外国と通謀して日本国に対し武力を行使させる、又は、外国からの武力の行使において外国に加担する罪である。
- Landverraad is een verzamelnaam van misdrijven waarbij de externe veiligheid van een land in gevaar wordt gebracht. Hieronder vallen onder meer het doorspelen van staatsgeheimen aan een vreemde mogendheid en het medewerking verlenen aan een vijand in oorlogstijd. Bij militairen wordt gesproken van militair verraad.
- Forræderi betegner bedrag eller svik, særlig handlinger som er rettet mot statens sikkerhet eller selvstendighet. Det skilles gjerne mellom høyforræderi, landsforræderi og krigsforræderi. Høyforræderi er forbrytelser mot statsforfatning og statsoverhodet. Landsforræderi er forbrytelser mot statens selvstendighet og sikkerhet. Krigsforræderi er å yte fienden bistand i krig.
- Traição, como uma forma de decepção ou repúdio da prévia suposição, é o rompimento ou violação da presunção do contrato social (verdade ou da confiança) que produz conflitos morais e psicológicos entre os relacionamentos individuais, entre organizações ou entre indivíduos e organizações. Geralmente a traição é o ato de suportar o grupo rival, ou, é uma ruptura completa da decisão anteriormente tomada ou das normas presumidas pelas outros.
- Госуда́рственная изме́на — преступление, заключающееся в деянии, сознательно направленном против интереса государства, гражданином которого является преступник, или так или иначе служит ему. В частности, к измене относится: переход на сторону противника во время войны; выдача вероятному противнику в мирное время государственной тайны; сепаратные переговоры с противником против воли правительства и прочие.
- Landsförräderi, juridisk term som avser brott som utgör angrepp på en stats rätt eller säkerhet i förhållande till en främmande makt, till skillnad från högförräderi som utgör angrepp på statens bestånd i sig. Enligt svensk rätt kan landsförräderi endast begås då Sverige är i krig. Landsförräderi innebär enligt svensk lag att man hindrar, missleder eller förråder dem som är verksamma för rikets försvar eller förleder dem till myteri, trolöshet eller modlöshet alternativt förråder, förstör eller skadar egendom som är av betydelse för totalförsvaret alternativt åt fienden anskaffar krigsfolk, egendom eller tjänster eller begår annan liknande förrädisk gärning (brottsbalken 22 kap. 1 §). Man kan urskilja dels militäriskt landsförräderi, dels diplomatiskt landsförräderi, beroende på om handlingen utförts i samband med befintligt eller förestående krig med främmande makt, respektive om brottet begåtts i fredstid. Vanligen förutsätts att förbrytaren är undersåte till det land mot vilken förbrytelsen begås eller att någon annan orsak till nationell lojalitet finns för handen. Landsförräderi har traditionellt straffats mycket hårt. I Sverige är det lägsta straffet fyra års fängelse, och det högsta livstids fängelse.
- 在法律上，一個人叛國，指該人對其所屬的國家不忠誠。違背其效忠宣言或誠心與其國家的敵人合作的人會被稱為叛徒。《法律詞典》（Oran's Dictionary of the Law）〔1983年版〕對叛國的定義是：「一個公民協助外國政府推翻或嚴重侵害他所屬的國家，或慫恿外國對他所屬的國家宣戰。」 叛國的相似詞是革命，因為革命幾乎會利用國內外一切可用勢力行來從事推翻原政府政權的行為，叛國與革命的認定則由觀點立場的不同而有差異，進行革命的人通常會被原始政府視為叛國或密謀顛覆等，被捕後通常會以前述之罪名予以處決、監禁或是驅逐出境（有外國勢力介入者的可能性較大），如孫中山利用海外華僑及世界列強如美國、日本等勢力進行反清革命，建立中華民國、中國共產黨利用苏联勢力對抗中國國民黨領導的中华民国，並且奪取中國大陸等等。
|
| rdfs:comment
|
- In law, treason is the crime that covers some of the more serious acts of disloyalty to one's sovereign or nation. Historically, treason also covered the murder of specific social superiors, such as the murder of a husband by his wife (treason against the king was known as high treason and treason against a lesser superior was petit treason). A person who commits treason is known in law as a traitor. Oran's Dictionary of the Law (1983) defines treason as: "... [a]...
- La traïció és un delicte contra la seguretat nacional amb accions que perjudiquin els interessos d'un país. Legalment la traïció implica intentar derrocar el poder de l'Estat, revelar secrets oficials o ajudar l'enemic en cas de conflicte. També implica causar decepció a les persones properes, anant contra els ideals o costums establerts i defraudant la confiança d'altri, sigui un cap, un amic o un familiar. La traïció suposa abandonar l'honor.
- Zrada je záměrné a druhou stranou nečekané porušení závazku, povinnosti, očekávání, slibu a podobně, zvlášť směřuje-li toto jednání proti někomu, komu je člověk povinován loajalitou. V užším smyslu ve vztahu ke státu je zrada trestný čin spočívající v jednání proti státu, jehož je člověk občanem.
- Técnicamente, es traición renegar con dichos o acciones (sean éstas voluntarias o involuntarias), un compromiso de lealtad hacia una idea, asociación, o grupo de pertenencia. Familiarmente, la traición consiste en defraudar a familia, amigos, grupo étnico, religión, u otro grupo al cual pueda pertenecerse, haciendo contrariamente a los que los otros espectan.
- Valtiopetos on rikos, joka loukkaa valtion alueellista koskemattomuutta tai oikeudellista järjestystä. Olennainen ero maanpetokseen on se, että valtiopetoksessa rikos tehdään yhteiskuntajärjestystä vastaan toimimatta vieraan valtion hyväksi.
- La trahison désigne le fait d'abandonner, de livrer à ses ennemis ou de tromper la confiance d'un groupe (politique ou religieux), d'une personne (ami, amant, famille) ou de principes. L'épithète de « traître » a souvent été utilisé à des fins politiques, notamment à l'issue d'une guerre civile ou insurrection, les vainqueurs prenant soin de désigner les vaincus comme traîtres.
- A hazaárulás az adott állam biztonsága ellen saját állampolgára(i) által elkövetett bűncselekmény.
- Nella giurisprudenza, il tradimento è un crimine che riguarda una serie di atti di lealtà/infedeltà nei confronti di uno Stato sovrano. Storicamente si riferisce anche all'omicidio di figure di rango in uno Stato di Diritto, quale il regicidio (atto definito "alto tradimento"). L'attore di questo gesto è definito "traditore".
- 外患罪（がいかんざい、外患に関する罪、刑法第81条～第89条）は、外国と通謀して日本国に対し武力を行使させる、又は、外国からの武力の行使において外国に加担する罪である。
- Landverraad is een verzamelnaam van misdrijven waarbij de externe veiligheid van een land in gevaar wordt gebracht. Hieronder vallen onder meer het doorspelen van staatsgeheimen aan een vreemde mogendheid en het medewerking verlenen aan een vijand in oorlogstijd. Bij militairen wordt gesproken van militair verraad.
- Forræderi betegner bedrag eller svik, særlig handlinger som er rettet mot statens sikkerhet eller selvstendighet. Det skilles gjerne mellom høyforræderi, landsforræderi og krigsforræderi. Høyforræderi er forbrytelser mot statsforfatning og statsoverhodet. Landsforræderi er forbrytelser mot statens selvstendighet og sikkerhet. Krigsforræderi er å yte fienden bistand i krig.
- Traição, como uma forma de decepção ou repúdio da prévia suposição, é o rompimento ou violação da presunção do contrato social (verdade ou da confiança) que produz conflitos morais e psicológicos entre os relacionamentos individuais, entre organizações ou entre indivíduos e organizações. Geralmente a traição é o ato de suportar o grupo rival, ou, é uma ruptura completa da decisão anteriormente tomada ou das normas presumidas pelas outros.
- Госуда́рственная изме́на — преступление, заключающееся в деянии, сознательно направленном против интереса государства, гражданином которого является преступник, или так или иначе служит ему.
- Landsförräderi, juridisk term som avser brott som utgör angrepp på en stats rätt eller säkerhet i förhållande till en främmande makt, till skillnad från högförräderi som utgör angrepp på statens bestånd i sig. Enligt svensk rätt kan landsförräderi endast begås då Sverige är i krig.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
