| dbpprop:abstract
|
- Tigranes the Great (ruled 95 BC–55 BC) (also called Tigranes II and sometimes Tigranes I) was a king of Armenia under whom the country became, for a short time, the strongest state east of the Roman Republic. Tigranes was born around 140 BCE and was the son or nephew of either Artavasdes I or Tigranes I. Tigranes the Great represented the Artaxiad Royal House. He was married to Cleopatra, daughter of Mithridates VI of Pontus. He was involved in many battles during his reign against opponents such as the Parthian and Seleucid empires, and the Roman Republic.
- Tigranes II. der Große († um 55 v. Chr. ), der Sohn von Tigranes I. , war von etwa 95 bis 55 v. Chr. König von Armenien aus der Dynastie der Artaxiden.
- Tigranes II (conegut com Tigranes el gran) fou rei d'Armènia del 95 aC fins el 55 aC. Va néixer vers el 140 aC i era probablement fill d'Artavasdes II d'Armènia (una traducció complicada fa que no se sàpiga segur si era fill o nebot). Vers el final del regnat del rei part Mitridates el gran (123-88 aC) Armènia fou envaïda pels Parts. El rei Artavasde II fou derrotat i el seu fill Tigranes fou fet presoner. A la mort d'Artavasde, el seu fill Tigranes va heretar el regne, però per obtenir la llibertat va haver de cedir 70 valls i comarques frontereres, després del qual fou alliberat i va pujar al tron, on serà conegut com Tigranes el gran. Sembla que el primer que va fer es establir un districte militar per defensar el nord, a la Gogarene, districte que fou confiat a un Bdeachkh (el títol era "Bdeachkh del costat de Masqath"). Després no va tardar a atacar l'Armènia Sofene, on era rei Artanes, que havia recuperat Tomisa dels capadocis (per compra, ja que la Capadòcia necessitava finançament per la seva guerra amb el Pont). Artanes va morir a la lluita i el regne de Sofene va arribar a la fi. Mitridates VI Eupator del Pont volia conquerir Capadòcia des el 99 aC, i per això va buscar l'aliança d'Armènia. Mitridates va donar la seva filla Cleòpatra (d'uns 15 anys) com a dona de Tigranes (que les fonts diuen que tenia el triple d'edat o sigui uns 45 anys). Vers el 94 o 93 aC Tigranes va enviar tropes a Capadòcia, va espolsar a Ariobarzanes I, i va col·locar al tron al jove fill de Mitridates, Ariarates X, sota la regència de Gordios o Gordià però el romà Sul·la va restaurar l'any següent a Ariobarzanes I. Sul·la a mes a mes va signar un tractat amb els parts que reconeixia al riu Eufrates com a frontera entre la zona d'influència dels parts i dels romans. Durant un temps Tigranes no va poder continuar la guerra però quant la guerra social a Roma va desviar les legions del Àsia, va renovar l'aliança amb el seu sogre Mitridates. El 90 aC van envair altre cop Capadòcia i van deposar a Ariobarzanes i restaurar nominalment a Ariarates X, però ja acabada la guerra social un ultimàtum romà va imposar l'evacuació, i Ariobarzanes fou restituït una vegada mes (89 aC) però nomes l'any següent tornarà a ser deposat, aquesta vegada sense intervenció de Tigranes. Aquest mateix any havia arribat al tron del Imperi Part el rei Artaban II que aviat va haver de fer front a la invasió dels escites i Tokharis pel nord-est, i una de les tribus (els Sarakaukes) inclòs arribaran a col·locar al tron al seu successor. Aprofitant aquests fets Tigranes va envair el país Adiabé i va avançar cap a Arbela i Ninive. Els armenis van arribar a les portes d'Echbatana la capital dels parts, i el palau del sàtrapa de Mèdia fou cremat. Per obtenir la pau el rei part Artaban II va haver de retornar els setanta districtes cedits per Armènia el 95 aC i a mes la Mesopotàmia del nord, bàsicament la Gordiene, Adiabene, Arzanene, Migdònia i Osroene (Osrhoene o país d'Edessa), regides per dinastes o sàtrapes que van conservar el poder sota un nou sobirà. El dinasta d'Atropatene (Mèdia) va considerar prudent fer homenatge al rei armeni i va emparentar amb ell casant amb una filla de Tigranes. Sembla que tanmateix els georgians i els albans van acceptar alguna mena de dependència de Tigranes vers el 84 aC. Commagena també va reconèixer la sobirania de Tigranes segurament el mateix 84 aC. Síria, on el poder selèucida, estava en descomposició després de la mort d'Antíoc XII, i els caps àrabs s'havien fet amb el poder a alguns llocs (els nabateus fins a Damasc, el xeic Sampsikermaos a Emesa, i d'altres a les viles mes al interior) i a Antioquia, Selèucia i algun altra ciutat s'havia proclamat la república. Un partit del país va cridar a Tigranes i aquest no s'ho va pensar i va enviar al seu exercit a Síria. El rei selèucida Filip es va refugiar a Cilícia, i es creu que fins allí fou perseguit, capturat i executat per Tigranes vers el 83 aC. Cilícia i les regions adjacents van quedar aquell any sotmeses. Síria fou constituïda en un dels 4 virregnats (Bdeachkh) en què es va dividir administrativament Armènia i es coneix el nom d'un virrei: Megadates. La república d'Antioquia es van sotmetre a Tigranes el mateix any, pacíficament, però Selèucia va resistir. La princesa selèucida, Cleòpatra V Selene, vídua d'Antíoc X, va resistir per un temps a Ptolemais, però finalment el 71 aC la ciutat va ser ocupada per Tigranes i Selene feta presonera. Pel mateix temps va obligar a rendir-se a les ciutats fenícies que no ho havien fet. En canvi no va intentar res conta els nabateus de Damasc ni contra els asmoneus del país dels jueus. En aquest temps va fer construir una nova capital, al centre dels seus dominis, que va portar el nom de Tigranocerta, i la ubicació de la qual no està establerta (per Estrabó a Migdònia, per Eutrop a Arzanene, Lehmann-Haupt pensa que seria la futura Martiròpolis entre l'Arzanene i la Sofanene; la ciutat fou poblada amb adiabens i gordians . També i va portar molts habitants de Mazaca, la capital de Capadòcia, capturats en un atac al país el 78 o 77 aC, i de la colònia grega de Soli, a Cilícia. L'estiu del 72 aC el rei Mitridates VI Eupator del Pont, expulsat pels romans, es va refugiar a Armènia, regne del seu sogre. Tigranes li va donar un castell i una guàrdia però no el va anar a veure. Durant 20 mesos Mitridates va romandre al castell . Un enviat romà, Api Claudi, cunyat del general Lucul·le, en va demanar l'entrega el 71 aC. Tigranes va cridar a Api Claudi a Antioquia, on ell havia de retornar . Durant la seva estància Api va fer contacte amb el rei Zarbienos de la Gordiene i algun altre dinasta, i amb els caps grecs d'algunes ciutats de Síria. Al arribar el rei a Antioquia va rebre un ultimàtum: o entregava a Mitridates o Roma declararia la guerra. Tigranes va considerar deshonrós entregar al seu parent, i va refusar l'ultimàtum tot i que volia evitar la guerra . Assabentat dels contactes amb Api, el rei de Gordiene fou executat i les seves fortaleses ocupades . A la primavera del 69 aC Tigranes es va entrevistar amb Mitridates al que es va encarregar reconquerir el Pont mentre l'exèrcit armeni envaïa l'Àsia Menor per Licaònia. Però abans de començar la guerra ja el general Lucul·le havia iniciat l'ofensiva amb ajut d'Ariobarzanes de Capadòcia, atacant Melitene, creuant l'Eufrates per Tomisa. , i entrant a la Sofene per avançar en direcció cap a Tigranocerta. Tigranes va enviar un cos d'exèrcit sota el comandament del general Mitrobarzanes, que fou aniquilat pel legat roma Sextili. Tigranes llavors es va retirar cap el nord, a l'Armènia pròpia junt amb totes les tropes dirigides pel governador de Síria Magadates, deixant la zona del sud del Tigris defensada per sa germà Guras a la fortalesa de Nisibe, i el seu lloctinent Mankaios a Tigranocerta. Lucul·le va arribar davant Tigranocerta, i en va ocupar les rodalies i algun palau fora ciutat, però els mercenaris grecs i cilicis van resistir amb coratge i van usar nafta en flames, versió armènia del foc grec. Mentre ja estaven arribant a la regió del Llac Van les forces enviades pels vassalls: els reis d'Adiabene i Atropatene amb els seus exercits, i nombrosos contingents d'ibers, albans i àrabs. Al mateix temps Mitridates marxava cap a la regió amb els seus lleials, precedit pel seu general Taxil, que va aconsellar a Tigranes no arriscar en una sola batalla i fer petits combats i, aprofitant la superioritat de la cavalleria armènia, tallar les línies de subministrament dels romans; el rei no el va escoltar i va avançar cap a Tigranocerta. Una avantguarda de sis mil homes va trencar les línies romanes amb un núvol de fletxes i va entrar a la ciutat assetjada, i es va emportar a la reina i el tresor, tornant a passar per les línies romanes. Lucul·le, assabentat de l'arribada del rei armeni, va deixar davant la ciutat sis mil homes sota el comandament del seu lloctinent Murena i amb la resta, uns dotze mil homes i tres mil cavallers, va sortir a buscar a Tigranes. El combat decisiu tingué lloc el 6 d'octubre del 69 aC a la riba del Tigris, probablement una mica mes amunt del lloc de confluència del Centrites . Tigranes manava el centre, la dreta era del rei de Atropatene i l'esquerra del de Adiabene. Lucul·le, amb una brillant estratègia, va obtenir una victòria complerta i Tigranes i els seus es van retirar, però Síria i la regió al sud del Tigris ja es podia donar per perduda. Els mercenaris grecs i cilicis de Tigranocerta van desertar i Lucul·le i feu la seva entrada i va permetre el retorn a casa seva de tots aquells que ho volien, especialment els grecs. Els dinastes locals van haver de acceptar el protectorat romà, entre ells el rei de Commagene, Antíoc. Els romans van passar el hivern a la Gordiene. Nisibe encara resistia sota la direcció del enginyer grec Calimac. Tigranes va recórrer Armènia i va reunir un nou exercit per passar a l'atac al bon temps del any següent, es a dir a la primavera del 68 aC. Oficials grecs van instruir a tota presa a quaranta mil soldats i trenta mil cavallers, armenis, ibers i gent de Mèdia, entre d'altres. Aprofitant els saquejos dels temples i santuaris que feien els romans, es va poder donar a la lluita un caire de defensa de la nació i de la religió. A la primavera del 68 aC Lucul·le va decidir atacar Artaxata, al cor d'Armènia i va sortir de Migdònia cap a aquella capital una mica tard, ja a l'estiu i va tenir problemes de subministres sobre el terreny degut al clima. Tigranes, acompanyat de Mitridates, van refusar la batalla frontal, i amb la cavalleria intentaven evitar el proveïment dels romans. Per forçar el combat Lucul·le va pujar l'Arsanies cap a Artaxata. Prop d'un riu a la vora de Manazkert els armenis van presentar batalla i van emprar la que després fou anomenada tàctica dels parts, consistent en recular ràpidament per de seguit girar-se i cosir de fletxes als perseguidors. Tigranes i el seu gendre el rei d'Atropatene, presentaven batalla frontal i Mitridates atacava als romans per la reraguarda. Lucul·le va contenir a Tigranes i va fer fugir als atropatens, i Mitridates també fou rebutjat. Finalment Lucul·le va poder conservar el camp i els armenis van perdre cinc mil homes, però després de la batalla els romans van quedar molt afeblits. L'estiu s'estava acabant i al avançar cap el nord el fred es va fer sentir. L'avanç no portava enlloc i aviat les aigües eren glaçades i el menja mancava; la gent del país era hostil i les forces armènies i els seus aliats els atacaven en punts estratègics. Les legions amenaçaven d'amotinar-se i Lucul·le va haver d'ordenar la retirada. A la tardor es va presentar davant Nisibe, que finalment fou conquerida. Els armenis van avançar cap a la regió del Tigris i van ocupar els districtes al nord i casi be van obligar a rendir-se a la legió dirigida per Fanni que nomes fou salvada per l'arribada del propi Lucul·le. A finals del 68 aC Mitridates, amb vuit mil soldats, la meitat armenis, entrava al Pont i el reconqueria fàcilment en uns mesos de combat . A començaments del 67 aC el rei d'Atropatene, fou enviat contra Capadòcia on va combatre a les guarnicions romanes que foren aniquilades i a l'estiu ja dominava una bona part del país. Tigranes havia estat de mala sort amb els fills que havia tingut de la seva muller Cleòpatra: el mes gran Zariadres al front de megistans armenis descontents, s'havia revoltat en una data no prou establerta i havia mort en combat; el segon, assabentat de què el seu pare havia caigut de cavall, el va donar per mort i es va proclamar rei, i després fou desheretat pel pare; i el tercer, Tigranes el jove, es va revoltar el 67 aC i fou derrotat havent de fugir refugiant-se a la cort del rei part Fraates III, amb una filla del qual es va casar; llavors el sogre va decidir envair Armènia i restaurar al seu gendre; va arribar fins a Artaxata però no la va poder conquerir i abans que arribes el hivern es va retirar amb bona part de les seves tropes i va deixar la resta al seu gendre perquè continues el setge. Al sortir el gros del exercit part el rei armeni es va presentar a la vota de la ciutat i va desfer les forces del seu fill que va fugir i es va entregar al general romà Gneu Pompeu, successor de Lucul·le al Àsia Menor, a qui va oferir de guiar per Armènia, oferta acceptada per Pompeu. Pompeu va passar del Eufrates a l'Araxes avançant cap a Artaxata. Prop de la ciutat Tigranes va demanar negociar i es va presentar voluntàriament al camp de Pompeu. La seva confiança va obtenir recompensa, perquè Pompeu va actuar com corresponia a un romà. Li va posar la corona i li va dir que no havia perdut un regne sinó que havia guanyat l'amistat de Roma. Tigranes va renunciar formalment a Síria, Commagene, Osroene, Migdònia i va pagar una indemnització de guerra, i Armènia fou declarat regne amic de Roma. Pompeu en canvi va castigar al fill traïdor, al que s'havia promès el regne de Sofene, que no l'havia fet prou content, i el va empresonar, i va donar Sofene al rei de Capadòcia. Pompeu, amb la neutralitat de Tigranes, va poder derrotar els albans del Baix Kura, als ibers i va enviar tropes sota el comandament del seu lloctinent Afranius, a protegir la Gordiene, província que formava part d'Armènia i que els parts reclamaven. Tigranes va regnar sota protecció romana fins la seva mort vers el 55 aC. quant tenia vers els 85 anys. El va succeir el seu fill Artavasdes III.
- Tigranes II el Grande (en armenio Տիգրան Մեծ, armenio del este Tigran Mets, armenio oriental Dikran Medz, también llamado a veces Tigranes I, dado que Tigranes I fue un caudillo legendario de cuya existencia se duda) fue un rey de Armenia entre 95 y 55 a. C. que llevó a Armenia a la cúspide de su poder convirtiéndola en la mayor potencia en el Este romano. Tigranes nació sobre 140 a. C. y era hijo o sobrino de Artavasdes I o de Tigranes I. Era miembro pues de la Dinastía Artáxida. Se casó con Cleopatra, hija de Mitrídates VI del Ponto. Su reinado se vio inmerso en numerosos conflictos contra los imperios parto, seléucida y contra la República romana.
- Tigrane II le Grand est un roi artaxiade d'Arménie ayant régné de 95 à 55 av. J. -C.. Sous son règne, l'Arménie connaît son expansion maximale et devient pendant quelques années l'État le plus puissant de l'Orient romain. Succédant à son frère Artavazde (II) ou à son père Tigrane I (certains auteurs contestent l'existence du premier), Tigrane épouse notamment Cléopâtre, fille de Mithridate VI, roi du Pont. Il est impliqué dans les guerres de son époque, contre les Parthes, les Séleucides et les Romains. Vaincu par ces derniers, Tigrane devient leur allié avant de s'éteindre à quatre-vingt-cinq ans. Son fils Artavazde II lui succède.
- La sua paternità è discussa, alcuni studiosi affermano che fosse figlio di re Tigrane I, fratello di Artavaside I che non lasciò eredi alla sua morte. Altri sostengono che fosse invece figlio di Artavaside I.
- ティグラネス2世（Tigranes II、在位：紀元前95年頃 - 紀元前55年）は、アルタクシアス朝のアルメニア王。アルサケス朝の弱体化に乗じてメディア地方やシリアに勢力を拡大し「大王」、「諸王の王」を称した。しかし治世の後半にはローマとの戦いに敗れ征服地の大半を失った。
- Tigranes II de Grote (Տիգրան Մեծ, OA: Tigran Mets, WA: Dikran Medz, Grieks: Τιγράνης ο Μέγας was koning van Armenië. Onder zijn regering bereikte het land, zij het voor korte tijd, de status van de sterkste staat ten oosten van de zich uitbreidende Romeinse Republiek. Tigranes werd rond 140 v. Chr. geboren en was de zoon of neef van ofwel Artavasdes I of van Tigranes I. Tigranes de Grote stamde uit het Huis der Artaxiaden. Hij was gehuwd met Cleopatra, de dochter van Mithridates VI van Pontus. Hij was verwikkeld in vele geschillen met zijn tegenstanders zoals de Parthen, de Seleuciden en de Romeinen.
- Tigranes I (også kalt Tigranes II og Tigranes den store) var konge av Armenia. Han var sønnen til Artavasdes I. Rundt 100 f. Kr. kjøpte han seg fri partherne fre parthisk fangeskap. Han bygget raskt opp sin makt, og allierte seg med Mithridates VI av Pontus og giftet seg med hans datter Kleopatra. Til slutt førte de to kongenes forsøk på å kontrollere Kappadokia i romersk intervensjon av Sulla. Tigranes ekspanderte også sine områder inn i Parthia, og gikk så langt inn i Media som Ekbatana og til Arbela i Assyria. Han erobret dermed det nordlige Mesopotamia. I 83 f. Kr. tok han over Syria, Fønikia og Kilikia, og gjorde dermed effektivt slutt på seleukide-dynastiet. Mange av innbyggerne i de erobrede byene ble sendt til hans nye metropolis Tigranokerta. Men hans imperium skulle ikke vare. I 69 f. Kr. kriget han med Roma, og mistet til slutt Tigranokerta til Lucullus og ble separert fra Mithridates av Pompeius i 66. Tigranes sin sønn gikk ober til Pompeius og da de nærmet seg Artaxata overgav Tigranes seg. Han gav opp alle sine territorier unntatt Armenia, og fullførte sitt liv som skattepliktig til Roma. Han ble etterfulgt som konge i Armenia av sin sønn, Artavasdes II
- Tigranes II, zwany później Wielkim - król Armenii w latach 95-56 p.n.e. z dynastii Artaksydów. Syn Tigranesa I lub Artawazdesa I. Za jego czasów Armenia uzyskała status mocarstwa.
- Tigranes o Grande (também chamado de Tigranes II e as vezes de Tigranes I) foi um rei da Armênia que sob o seu controle, o país se tornou por um curto tempo, o Estado mais poderoso do leste romano. Tigranes nasceu por volta de 140 a.C. e foi filho ou sobrinho de Artavasdes I ou Tigranes I. Tigranes, o Grande representou a Casa Real dos Artáxias. Casou com Cleópatra, filha de Mitrídates VI do Ponto. Ele se envolveu em muitas batalhas durante o seu reinado. Lutou batalhas contra os Partos, os Selêucidas e a República Romana.
- Армянская монета 1994, серебро Империя Тиграна Великого в период наибольшего расширения Файл:20tigranes95-66. gif Малая Азия в III—I вв. до н. э. Тигра́н II Вели́кий — царь Великой Армении в 95 — 55 до н. э. из династии Арташесидов, носил титул «Царь царей», зять Митридата, покорил Месопотамию и Сирию, покорил парфян, в 69 до н. э. побеждён римским полководцем Лукуллом при Тигранакерте, в 66 до н. э. подчинился Помпею. Тиграном Великим совершены наиболее значительные завоевания Великой Армении. Согласно энциклопедии Ираника, Тигран II был наиболее выдающимся представителем династии Артаксидов, которая, как сейчас установлено, являлась ветвью более ранней династии Ервандидов иранского происхождения, правившей Арменией как минимум с V века до н. э. В первые годы правления присоединил к своему царству Софену, Атропатену, западную часть Мидии и часть Каппадокии Мелитену — когда-то центр образования армянской народности. Цари Албании Кавказской и Иберии признали себя зависимыми от Тиграна II. Он заключил военный и политический союз и породнился с понтийским царём Митридатом VI, женившись на его дочери, после чего присоединил сирийские владения Селевкидов, а город Антиохия на реке Оронт стал одной из столиц Армении. Столицей и главным городом нового царства стал Тигранакерт, построенный Тиграном Великим и поэтому получивший название «город Тиграна». Родство с Митридатом VI Евпатором вовлекло Тиграна в войну с римлянами. Митридат, побеждённый римлянами, был вынужден искать защиты у Тиграна, который сначала не особенно был расположен поддерживать его, но наконец согласился. Тогда Лукулл двинулся в Армению и разбил Тиграна при Тигранакерте. Тогда Тигран прибегнул к другой тактике: он дал римлянам углубиться в страну, маленькими атаками ослабляя их армию, и при Артаксате Лукулл был разбит. В 66 до н. э. Помпей двинулся против Тиграна и осадил его в Артаксате. Тигран вынужден был сдаться, уступить все завоевания за пределами Великой Армении, заплатить 6000 талантов и довольствоваться титулом друга и союзника римлян; Малая Армения досталась союзнику римлян Дейотару. Тигран умер в 55 до н. э. ; преемником его сделался его сын Артавазд.
- Tigran II, den store, född ca. 140 f. Kr. , död ca. 55 f. Kr. , var en av de största kungarna inom Armeniens historia. Han regerade från 95 f. Kr. till sin död och gjorde Armenien till en stormakt som sträckte sig från hav till hav. Tigran var bror eller son till kung Artavasdes och sändes som gisslan till partherkungen Mithridates II. Tigran köpte sig senare fri med mark - 70 dalgångar som gränsade till Medien. Efter detta började Tigran att utöka sitt rike. Han skapade en allians genom att gifta sig med Kleopatra, dotter till kung Mithridates VI Eupator av Pontos. Partherriket var försvagat av tronstrider och skytiska angrepp efter kung Mithridates död. Tigran inledde ett krig som blev mycket framgångsrikt. Han återtog de 70 dalgångarna han tvingats ge upp tidigare och annekterade norra Mesopotamien. Flera kungariken tvingades in som vasaller till Tigran. År 83 f. Kr. erbjöds han syriernas kungakrona och 79 f. Kr. till 78 f. Kr. erövrade Tigran II Kappadokien. Tigran II antog nu titeln Konungarnas konung och anlade en ny huvudstad, Tigranokerta, på gränsen mellan Armenien och Mesopotamien. Det exakta läget av staden är nu inte känt. Nya hot väntade dock i väster. År 72 f. Kr. tvingades kung Mithradades av Pontus fly till Armenien från romarna. Och 69 f. Kr. invaderades Armenien av romerska legioner ledda av Lucullus. Tigrans här förlorade slaget vid Tigranokerta 6 oktober 69 f. Kr. och återigen i september följande år i närheten av den gamla huvudstaden Arataxata. Lucullus återkallades till Rom, vilket gav Tigran en viss respit, men en av hans söner med namnet Tigran gjorde uppror med stöd från Parterriket. Tigran den store lyckades besegra sin son. Denne flydde till romarna som nu leddes av Pompejus. När dennes här trängde in i Armenien gav Tigran spelet förlorat och kapitulerade 66 f. Kr. Han fick sitta kvar som romersk lydkonung i ett förminskat Armenien fram till sin död omkring 55 f. Kr. då han efterträddes av sin son Artavasdes II.
- Dikran II, Büyük Dikran, Latince: Tigranes II ya da Tigran (MÖ 140 - MÖ 55), MÖ 95 - MÖ 55 arasında hüküm süren Ermeni kralı. Yönetimi sırasında Ermenistan kısa bir süre Doğu Roma dünyasının en güçlü devleti konumuna gelmiştir. I. Artayasdes'in oğlu ya da kardeşi olan Dikran, MÖ 2. yüzyıl başlarında Artaksias'ın başlattığı hanedanın bir üyesiydi. Genç yaşta Part kralı II. Mithradates'in sarayına rehin olarak gönderildi. Daha sonra İran'ın güneybatı kesimindeki Media'ya bitişik 70 vadiyi Partlara bırakınca özgürlüğüne kavuştu. İzleyen dönemde krallığını genişletme çabasına girdi. Önce Yukarı Fırat Irmağının doğusuna düşen Sophene adlı krallığı topraklarına kattı. Pontus kralı VI. Mithridates'le ittifak kurdu ve onun kızı Kleopatra'yla evlendi. Kapadokya'da toprak kazanmak amacıyla Pontus kralıyla birlikte düzenlediği sefer Roma'nın müdahalesiyle MÖ 92'de başarısızlığa uğradı. Bunun üzerine doğuya dönerek Hazar Denizinin güneydoğusunda kalan Part topraklarına yöneldi. II. Mithradates'in ölümünden (MÖ y. 87) sonra başlayan iç çekişmeler ve İskitlerin saldırıları Part İmparatorluğu'nda geçici bir zayıflamaya yol açmıştı. Bu durumdan yararlanarak daha önce Partlara bıraktığı vadileri geri aldı ve Media'nın büyük bölümünü yakıp yıktı. Bugünkü Azerbaycan topraklarında bulunan Atropatane, Yukarı Dicle Irmağı kıyısında yer alan Gordyene ve Adiabene ile Osroene krallıklarını kendisine bağladı. Kuzey Mezopotamya'yı topraklarına kattı ve Kafkaslar'daki Iberia ve Albania krallıklarına egemenliğini kabul ettirdi. Selevkos hanedanının iç çekişmelerinden bıkan Suriye halkı MÖ 83'te kendisine başa geçme çağrısında bulundu. MÖ 78-77 yıllarında ikinci bir sefer düzenleyerek Kapadokya'yı ele geçirmeyi başardı. Artan gücünün bir göstergesi olarak krallar kralı unvanını aldı ve Ermenistan ile Mezopotamya sınırında Tigranocerta adıyla yeni bir başkent kurdu. Bütün servetini topladığı bu kente Kapadokya, Kilikya ve Suriye'deki 12 kentin halkını yerleştirdi. Tigranocerta'nın bulnduğu yer konusunda farklı görüşler vardır. Roma baskısı altında kalan Pontus kralı Mithradates MÖ 72'de Ermenistan'a kaçtı. Bunun üzerine Lucullus'un komutası altındaki Roma orduları Ermenistan'a saldırdı. Dikran MÖ Ekim 69'da Tigranocerta'da, ardından MÖ Eylül 68'de eski başkenti Artaksata'da yenilgiye uğradı. Lucullus'un Roma'ya geri çağrılması bir ölçüde rahatlamasını sağladı. Bu arada kendisiyla aynı adı taşıyan oğlu, yönetime başkaldırdı. Part kralı III. Phraates'in bir orduyla verdiği desteğe karşın babası karşısında tutunamayan genç prens, Roma komutanı Pompeius'a sığınmak zorunda kaldı. Ermenistan'a giren Pompeius MÖ 66'da teslim olan Dikran'a iyi davrandı ve Suriye ile güneyde ele geçirdiği öbür toprakları Roma'ya bırakması karşılığında krallığının başında kalmasına izin verdi. Dikran yaklaşık 10 yıl daha Ermenistan'ı yönetti. Ama Sophene ve Gordyene dışında daha önce fethetmiş olduğu bütün toprakları yitirdi. Yerine oğlu II. Artavasdes geçti.
- 提格兰二世（大帝）（亚美尼亚语：Տիգրան Մեծ；希腊语：Τιγράνης ο Μέγας；拉丁语：Tigranes Magnus，？—前56年）亚美尼亚历史上最伟大的统治者（约前95年—前86年在位）。在他执政时期，古代亚美尼亚王国达到极盛，一度成为实力足以与罗马相抗衡的国家。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
