| dbpprop:abstract
|
- The Third Mithridatic War was the last and longest of three Mithridatic Wars fought between Mithridates VI of Pontus and his allies and the Roman Republic. The war ended in defeat for Mithridates, ending the menace of his Pontic Kingdom and resulted in the Kingdom of Armenia becoming an allied client state of Rome.
- La tercera guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre Roma i el Regne del Pont. El 74 aC va morir el rei Nicomedes IV de Bitínia sense hereus i va deixar el regne a Roma. Mitridates VI Eupator del Pont va al·legar que la reina Nisa, l'esposa de Nicomedes IV, tenia un fill legítim, i en suport d'aquest fill va envair el país i va ocupar el regne annexionant la costa fins a Heraclea del Pont, deixant només sense ocupar la península de Calcedònia on van arribar milers de refugiats que fugien dels pòntics. Mitridates disposava d'un exèrcit de 120000 infants ben entrenats, de 16000 cavallers i un centenar de carruatges escites. Tenia també milers d'auxiliars de les tribus dels calibis, aqueans, armenis, escites i sàrmates. La flota de Mitridates tornava a ser poderosa i dominava la mar. Quan els consols romans Marc Aureli Cotta i Luci Licini Lucul·le van estar preparats i Cotta va poder presentar batalla a les portes de Calcedònia, fou greument derrotat per terra i mar i es va haver de tancar darrera les muralles de la ciutat. Mitridates inicialment el va assetjar però després va canviar de idea i va marxar contra Cízic que va assetjar per terra i mar; els enginys de setge, dirigits per Nicònides, eren novedosos i hàbilment utilitzats. Però Lucul·le, que venia de Frígia en suport de Cotta, va agafar una avantatjosa posició prop del camp de Mitridates i li va impedir rebre subministraments per terra quedant dependent dels subministraments per mar. Els atacs dels pòntics a la ciutat van fallar i quan la gana va afectar a les tropes, el rei va haver d'abandonar el setge; una part de l'exèrcit fou atacat i destruït per Lucul·le, i la resta es va retirar per la costa patint contínuament els atacs de Lucul·le i va tenir fortes baixes quan van creuar els rius Aesepus i Granicus. El rei va marxar per mar a Parium on va reunir noves forces; va deixar part de la seva flota sota el comandament de Vari (Varius) per mantenir posicions a l'Hel·lespont i la mar Egea, i es va retirar amb la resta, en direcció a Perint, que va atacar sense èxit i després cap a Nicomèdia però fou tallat per l'exèrcit roma de Cotta que havia rebut reforços de Lucul·le dirigits per Luci Valeri Triari i Voconi Barba; aquestos darrers havien ocupat Prúsies i Nicea de Bitínia i estaven disposat a assetjar al mateix Mitridates a Nicomèdia; mentre la flota de Vari fou derrotada a Ténedos, i per seguretat va abandonar la zona i es va dirigir per mar al Pont; durant el viatge una violenta turmenta li va fer perdre uns quants vaixells i es va haver d'escapar en la galera lleugera d'un capità pirata. Va capturar per sorpresa la ciutat d'Heraclea del Pont, que s'havia declarat neutral, i que va haver d'acceptar guarnició pòntica. Després va retornar a Sinope. Destruït el seu exèrcit ara no tenia medis per oposar-se al avanç dels romans de Lucul·le però va desplegar altre cop la seva energia inesgotable i va aixecar un altre exèrcit i encara que va deixar la zona costera oberta als romans, es va fer fort a l'interior, amb seu a Cabeira on progressivament va anar rebent tropes de tots els districtes. Va demanar ajut al seu fill Macares del Bòsfor i al seu cunyat Tigranes II d'Armènia. Mentre Lucul·le va assetjar sense èxit Amisos i a la primavera del 72 aC va abandonar la zona per anar cap a l'interior i es va situar en posició oposada a Cabeira. Com que Mitridates tenia millor cavalleria Lucul·le va evitar la batalla a la plana i durant un temps es va lliurar una guerra estratègica entre les dues parts per tallar una a l'altre els subministraments; finalment un fort destacament reial fou destruït i Mitridates va decidir abandonar el seu camp cap a un altra posició, però aquesta orde fou interpretada com una derrota i el seu exèrcit en pànic es va dispersar i Lucul·le va poder fàcilment eliminar a nombrosos grups separats. Mitridates es va poder escapar d'un tumult en el que va estar a punt de caure en mans dels romans. Per dissuadir als seus perseguidors va tirar monedes o objectes valuosos al seu darrera que els romans es van entretenir a agafar. Mitridates va arribar sa i estalvi a Comana on va poder reunir 2000 cavallers. Lucul·le el perseguia i Mitridates va enviar al seu fidel eunuc Bacquides a matar a les seves dones i germanes que havia deixat a Farnàcia, i ell mateix va fugir cap a Armènia.
- La Tercera Guerra Mitridática fue una de las tres Guerras Mitridáticas que enfrentaron a Mitrídates VI, rey del Ponto, con la República de Roma. Los romanos ganaron la guerra y Mitrídates se suicidó, finalizando de ese modo la amenaza del Reino del Ponto y sometiendo al Reino de Armenia.
- Kolmas Mithridateen sota oli kolmas ja viimeinen osa Mithridateen sotia, jotka käytiin Pontoksen ja Rooman välillä. Rooma voitti sodan Mithridateen tehtyä itsemurhan.
- La troisième guerre mithridatique se déroule de 74 av. J. -C. à 63 av. J. -C. entre Rome et le Royaume du Pont. Elle se conclut par la victoire de Rome, dont le Royaume du Pont, joint à la Bithynie, devient une province romaine, et par le suicide de Mithridate. Mithridate compte sur l’aide du roi d’Arménie, Tigrane II, et sur celle du marianiste Sertorius qui, en Espagne, résiste toujours. Au printemps de 74 av. J. -C. , il envahit la Bithynie, enferme dans Chalcédoine le consul Cotta et assiège Cyzique. L’autre consul, Lucius Licinius Lucullus, bloque et affame les assiégeants, contraignant Mithridate à lever le siège au printemps suivant, après de très lourdes pertes. Lucullus détruit ce qui reste de la flotte pontique près de Ténédos et poursuit Mithridate dans son royaume, où il assiège les cités de la côte. Replié à Cabeira, Mithridate organise la défense des vallées intérieures. Au début de 72 avant J. -C, Lucullus marche sur Cabeira, mais est tenu en échec par la cavalerie adverse. Il doit passer l’hiver 72-71 av. J. -C. sur les hauteurs dominant la ville. Au printemps, l’annonce d’un revers jette la panique dans l’armée royale : désespéré, Mithridate se retire auprès de son gendre Tigrane, roi d’Arménie, tandis que les Romains s’emparent des villes de la côte pontique. Tenu à l’écart durant plus d’une année, Mithridate reprend du service aux côtés de Tigrane, que Lucullus avait chassé de sa capitale Tigranocerte : après avoir réorganisé l’armée arménienne durant l’hiver 69-68 avant J. -C, il soutient l’été suivant l’attaque dirigée par Lucullus contre la ville d’Artaxata. Mithridate reçoit alors de Tigrane les moyens nécessaires pour récupérer la Petite Arménie où il est accueilli en libérateur, remportant de belles victoires sur Fabius Hadrianus et Triarius. Il espère reconquérir les provinces pontiques à partir de son réduit montagnard en profitant de la lassitude des Romains. Mais, au printemps de 66 avant J. -C, Pompée, vainqueur des pirates, arrive de Cilicie. Après d’infructueuses négociations, les Romains prennent l’offensive et, sans livrer de grande bataille, Pompée disperse un adversaire indiscipliné. Mithridate gagne la Colchide et y passe l’hiver 66-65 avant J. -C.. S’étant rendu maître de la Crimée, où il écrase une révolte de son fils Macharès, il recrute sur place une armée qu’il veut transporter dans la région danubienne que le frère de Lucullus, Marcus, vient de soumettre. Mais, par un blocus naval, Pompée pousse à la révolte les cités de Crimée, exaspérées par la fiscalité et la ruine de leur commerce. Une révolution de palais, menée par son fils Pharnace, contraint Mithridate au suicide. Joint à la Bithynie, son royaume héréditaire constitue une nouvelle province, tandis que Pharnace reçoit de Pompée la Crimée. Mithridate a laissé, comme Hannibal, le souvenir d’un adversaire déterminé de Rome. Mais il a épuisé ses ressources dans des aventures mal calculées, de telle sorte qu’il ne peut résister à l’assaut final.
- 第三次ミトリダテス戦争（だいさんじミトリダテスせんそう）は、ポントゥスとローマの間に紀元前75年から紀元前65年に起きた戦争で、三度にわたるミトリダテス戦争の最後のものである。この戦争ではミトリダテス6世が率いるポントゥスが先手を打って攻勢に出たが、ローマが逆転し、グナエウス・ポンペイウスの遠征軍がポントゥスを滅ぼした。ポンペイウスは余勢をかってアルメニア、シリア、ユダヤまでローマの勢力圏におさめた。
- Третья Митридатова война…
|
| rdfs:comment
|
- The Third Mithridatic War was the last and longest of three Mithridatic Wars fought between Mithridates VI of Pontus and his allies and the Roman Republic. The war ended in defeat for Mithridates, ending the menace of his Pontic Kingdom and resulted in the Kingdom of Armenia becoming an allied client state of Rome.
- La tercera guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre Roma i el Regne del Pont. El 74 aC va morir el rei Nicomedes IV de Bitínia sense hereus i va deixar el regne a Roma.
- La Tercera Guerra Mitridática fue una de las tres Guerras Mitridáticas que enfrentaron a Mitrídates VI, rey del Ponto, con la República de Roma. Los romanos ganaron la guerra y Mitrídates se suicidó, finalizando de ese modo la amenaza del Reino del Ponto y sometiendo al Reino de Armenia.
- Kolmas Mithridateen sota oli kolmas ja viimeinen osa Mithridateen sotia, jotka käytiin Pontoksen ja Rooman välillä. Rooma voitti sodan Mithridateen tehtyä itsemurhan.
- La troisième guerre mithridatique se déroule de 74 av. J. -C. à 63 av. J. -C. entre Rome et le Royaume du Pont. Elle se conclut par la victoire de Rome, dont le Royaume du Pont, joint à la Bithynie, devient une province romaine, et par le suicide de Mithridate. Mithridate compte sur l’aide du roi d’Arménie, Tigrane II, et sur celle du marianiste Sertorius qui, en Espagne, résiste toujours. Au printemps de 74 av. J. -C.
- Третья Митридатова война…
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
