| dbpprop:abstract
|
- Symposium originally referred to a drinking party (the Greek verb sympotein means "to drink together") but has since come to refer to any academic conference, or a style of university class characterized by an openly discursive format, rather than a lecture and question–answer format. The sympotic elegies of Theognis of Megara and two Socratic dialogues, Plato's Symposium and Xenophon's Symposium all describe symposia in the original sense.
- Der altgriechische Ausdruck Symposion steht sinngemäß für „gemeinsames, geselliges Trinken“. Die Übersetzung als Gastmahl führt dazu, im Symposion fälschlich ein nur ausgelassenes Trink- und Essgelage zu sehen. Für die Griechen der Antike stand aber die gemeinsame gottverbundene und entsprechend ritualisierte Geselligkeit im Mittelpunkt.
- Simpòsium o simposi (del grec symposion a través del llatí), era el nom donat a la segona part dels banquets celebrats pels grecs, en els quals els comensals bevien d'acord amb la prescripció del simposiarca, cantaven poemes, recitaven poesies o conversaven. Hi podia haver fins a quinze convidats, que estirats en divans gaudien de bon menjar i de la música executada per joves complaents anomenades hetairas. Els participants d'aquests banquets s'adornaven el cap amb corones de flors. Les representacions dels simposis són freqüents a la ceràmica grega També jugaven al Kottabos, que consistia a llançar el vi de la copa, intentant encertar en un lloc determinat. El simposi sempre seguia a una menjada i sovint s'hi afegien persones que no havien participat en el menjar i només anaven al beure. Es creu que els grecs no bevien durant el menjar i que es va introduir la costum de beure vi després. Plató esmenta el seu simposi, en què després del dinar es feien les libacions i es discutia sobre filosofia. Els simposis eren molts freqüents a Atenes. Al beure l'acompanyava una conversa agradable, amb musiques i danses, fins i tot amb jocs i distraccions de diversa mena. L'única beguda era el vi de raïm (apart d'aigua) ja que el vi de palma i la cervesa, tot i que coneguts no es van introduir mai. L'abundància del vi permetia a persones de condició mitjana poder oferir simposis als seus amics. Sembla que els simposis atenencs acabaven sovint en conflictes i per això foren prohibits a Esparta i Creta. El vi era quasi sempre barrejat amb aigua ja que beure'l sense barrejar era considerat una costum dels bàrbars; fins i tot Zaleuc diu que a Lòcrida hi havia una llei que condemnava a mort a qui bevia el vi sense aigua excepte si ho manava el metge. El rei espartà Cleòmenes era sospitós de beure el vi sense barrejar i aquesta practica se sap que es donava entre els escites. La barreja era variable però en general sempre hi havia d'haver més aigua que vi. Segons Plutarc, Ateneu i Eustaci les proporcions més comunes eren 3:1, 2:1 i 3:2. Hesíode recomanava 3:1. Es podia barrejar amb aigua calenta o freda; la calenta (els romans l'anomenen calida) era menys comuna, i en general s'utilitzava aigua freda, el més freda possible, fent ús de neu i gel; alguna vegada s'afegia mel al vi, o alguna espècie i algun altre ingredient esmentat més ocasionalment. La barreja es feia en uns recipients des de els que s'abocava a les copes; també el corn de beure era utilitzat sovint. Els participants al simposi es reclinaven en lliteres i portaven garlandes de flors. Un mestre de cerimònies o simposiarca conduïa el simposi i les seves indicacions eren obeïdes per tots. Els romans tenien el mateix costum i els seu simposiarca es deia magister o rex convivii o arbiter bibendi. El simposiarca determinava en quina proporció s'havia de barrejar vi i aigua i quan podia beure cadascun; també els esclaus que s'encarregaven de la barreja quedaven sota les seves ordes encara que no fossin els seus esclaus; si no hi havia simposiarca el vi es bevia com agradava a cadascú. Abans de començar s'acordava el que es beuria ja que no es permetia deixar a cadascú que begués tant com vulgues. En els primers temps es bevia en copes petites però més tard es van introduir copes força grans. Al simposi de Plató es descriuen grans copes de vuit còtiles que es bevien d'un sol trago. Les copes rodaven de dreta a esquerra i el mateix orde es mantenia en la conversa. El tema més freqüent era el de la salut. La música i dansa es van obrir pas als simposis, però sense presencia de dones musiques; Plató s'hi mostrava en contra. Finalment es van acabar introduint les dones ballarines o flautistes i van fer funcions d'heteres. També es van introduir jocs com endevinalles i altres enigmes; un joc molt popular fou el cottabos; el latbuncili consistia en fer girar una moneda posada dreta per la vora i fent-la parar posant un dit al damunt. Els simposis romans es deien sovint convivium però la paraula comissatio, també utilitzada, es més propera al significat grec. Els romans bevien normalment durant el menjar (coena) que prolongaven algunes hores, però la costum sobre el beure era molt similar a la grega.
- El simposio o banquete era común a todos los antiguos griegos, a quienes les gustaba mucho la alegría de los banquetes con motivo de las fiestas familiares, fiestas de la ciudad o cualquier otro acontecimiento digno de celebrarse: éxitos diversos, sobre todo en los concursos de los poetas o de los atletas, la llegada o la partida de un amigo. Los banquetes (simposia) hicieron surgir incluso un género literario, como demuestran, entre otros, El Banquete de Platón y el de Jenofonte, y mucho más tarde las Charlas de mesa (Simposíaca) de Plutarco y el Banquete de los eruditos (Deipnosofistas) de Ateneo. La palabra simposio, que traducimos por banquete, significa propiamente «reunión de bebedores». Para entenderlo bien hay que saber que cualquier invitación o banquete de cofradía religiosa u otro tipo de asociación (tiaso) tenía dos partes: En primer lugar se saciaba el hambre con la comida propiamente dicha. En segundo lugar se procedía a la ingestión de bebidas, vino sobre todo, paralelamente a toda clase de distracciones en común y muy diversas, según los lugares y las épocas. , como conversaciones, adivinanzas, audiciones musicales, espectáculos de danza, etc. Pero en la primera parte no quedaba excluida la bebida, y en la segunda tampoco todo alimento sólido. Los invitados si lo deseaban, se les servía vino y después, durante el simposio propiamente dicho, para tener sed, picoteaban «postres» (tragémata), como fruta fresca o seca, dulces, habas o garbanzos tostados, etc. Tanto en Atenas como en las sissitías espartanas, se trata siempre de comidas entre hombres. Las mujeres quedaban totalmente excluidas de estas reuniones sociales. Como compensación tenían banquetes reservados para ellas, por ejemplo, en Atenas, en las tesmoforias. En el Banquete de Platón, Diotima, la extranjera de Mantinea, no figura como invitada. Sócrates se limita a contar lo que se le ha oído decir y, a pesar de esta ficción literaria, se trata seguramente de la exposición de sus propios pensamientos, e incluso los del autor, Platón. En el siglo de Pericles las mujeres no solían frecuentar los banquetes más que para servir a los hombres y para distraerlos, sobre todo en la segunda parte de la reunión y se trataba de cortesanas, o bien de bailarinas o intérpretes musicales. Los amigos o los miembros de un mismo grupo decidían a veces reunirse en casa de unos y otros alternativamente, aportando la comida y la bebida entre todos: era un éranos. Pero casi siempre se celebraban los banquetes por invitación de un huésped lo bastante rico como para correr con los gastos de la reunión. Estas invitaciones podían ser bastante improvisadas. Se encontraba a unos amigos en el ágora se les invitaba a cenar. También podía ocurrir que un invitado llevara a uno de sus amigos por propia iniciativa, sin que lo hubieran invitado. Los parásitos de los que tanto se burlaron los poetas cómicos, buscaban siempre un pretexto para comer y beber bien. Una vez llegado a casa del anfitrión, el invitado se descalzaba, para pasar a la sala del banquete. A veces se coronaba a los invitados con guirnaldas de hojas o de flores y también podían llevar en el pecho unos adornos llamados hipothýmides. Solían comer tumbados, o más bien con las piernas extendidas, en un lecho, pero con el torso recto o ligeramente inclinado apoyado en cojines o almohadones, como se ve en tantas pinturas de vasos y bajorrelieves que representan escenas de banquetes. El número y colocación de estos lechos era muy variable. En un mismo lecho podían estar dos e incluso tres invitados. Como en la actualidad, existían problemas de prelación y de etiqueta. Los lugares de honor eran los más próximos al anfitrión, que podía indicar personalmente a cada invitado el sitio que le correspondía, pero que no siempre lo hacía. Las mesas, pequeñas, eran portátiles. Podía haber una por comensal o por lecho. Las había cuadradas o rectangulares, o redondas, con tres patas. Los esclavos colocaban en ellas los platos en raciones ya preparadas en cuencos o fuentes. En cuanto se instalaban los invitados, los criados les ofrecían el aguamanil y la jarra para se lavaran las manos (quernips), práctica muy útil dado que luego comían con los dedos casi toda la comida. La cena comenzaba a menudo con el propoma, que podríamos traducir por «aperitivo». Se trataba de una copa de vino aromatizado de la que se bebía por turno antes de empezar a comer. No había servilletas, por lo cual se limpiaban con bolitas de miga de pan que luego tiraban, con los huesos y demás desperdicios a los perros de la casa que circulaban por debajo de las mesas y los lechos. Algunos invitados, a los que sólo se espera para el simposio propiamente dicho, podían llegar después de la cena. Se empezaba a beber con las libaciones habituales en honor de los dioses, sobre todo de Dioniso, la «bondad divina» que ha dado el vino a los hombres. La libación consistía en beber una pequeña cantidad de vino puro y en rociar algunas gotas invocando el nombre del dios. Luego se cantaba un himno a Dioniso, y después se designaba, casi siempre al azar, con los dados, al «rey del banquete» (simposiarca), cuya función principal consistía en fijar las proporciones de la mezcla del agua y vino en la crátera y decidir cuántas copas debía vaciar cada invitado. Se acostumbraba a beber por la salud de todos los asistentes. El que desobedecía al rey del banquete debía cumplir una especie de castigo, por ejemplo bailar desnudo o dar tres vueltas a la habitación llevando en brazos a la tañedora de oboe, cuya presencia era obligada. A menudo los banquetes terminaban en medio de la embriaguez general, y las pinturas de los vasos muestran a mujeres que sostienen y llevan con dificultad a sus casas a los bebedores en estado lamentable.
- Pidot on kirjallisuuden käsitteenä peräisin antiikin ajalta. Kuuluisaksi sen on tehnyt kreikkalaisen filosofin Platonin samanniminen dialogi Pidot, jossa kuvataan filosofista keskustelutilaisuutta, symposionia: vapaat miehet kokoontuivat iltaisin syömään, juomaan ja pitämään puheita filosofisista aiheista. Dialogissa Platon esittää käsityksensä rakkaudesta. Myös muiden muassa Ksenofon kirjoitti teoksen Pidot. Pidot esiintyvät myös roomalaisen Petronius Arbiterin vain fragmentteina säilyneen romaanin Satyricon laajassa säilyneessä kohtauksessa, joka on suomennettu erillisenä nimellä Trimalkion pidot. Satyriconin fragmentit sisältäen Trimalkion pidot ovat saatavissa mm. englanniksi käännettyinä.
- Presso i Greci e i Romani, il simposio era quella pratica conviviale, che faceva seguito al banchetto, durante la quale i commensali bevevano secondo le prescrizioni del simposiarca, intonavano canti conviviali, si dedicavano ad intrattenimenti di vario genere.
- シンポジウム (symposium) は、古代ギリシャの饗宴（Συμπόσιον symposion）に由来する言葉である。「シンポジウム」は特定の言語での読みではなく、ラテン語では「シンポシウム」、英語では「シンポジアム」である。 本来はいっしょに酒を飲む、という意味。プラトンの対話編『饗宴』にもその様子が描かれている。
- Symposion (gresk sym- «sammen» + posis «drikk») var et drikkegilde i aristokratiske kretser i antikkens Hellas.
- Sympozjon (gr. Συμπόσιον symposion - wspólne picie) – w starożytnej Grecji część zebrania towarzyskiego - uczty, która następowała po głównym posiłku.
- Симпосий — ритуализированное пиршество в Древней Греции, сопровождавшееся буйным весельем, важная составляющая мужского времяпрепровождения. Симпосий проводился после трапезы у домашнего алтаря и начинался с ритуального омовения рук и обрызгивания благовониями. Участники симпосия — симпосиасты — украшали себя и сосуды с вином венками из плюща, мирта и цветов. В качестве украшений также использовались белые и красные повязки, символизировавшие преданность богу Дионису. Первый глоток вина из чаши, пускаемой по кругу, выпивался в честь доброго духа — демона. Богам также полагалось вино, которое выплёскивалось из кубков под старинную культовую песню, посвящённую богу Аполлону, и музыкальное сопровождение флейтой. Файл:Psykter symposion Staatliche Antikensammlungen SL461. jpg Псиктер с изображением симпосия. 510 г. до н. э. Государственное античное собрание. Мюнхен Роль виночерпиев обычно исполняли молодые юноши, в обязанности которых входило разносить вино среди собравшихся и разводить его водой. Во время симпосиев кифаристки и флейтистки исполняли музыкальные произведения, а приглашённые танцоры, акробаты и певцы обоих полов услаждали взоры гостей. Сами гости тоже исполняли песни, называвшиеся сколиями. Ксенофан сообщает, что на симпосиях устраивались артистические представления, проводились конкурсы импровизированных речей и игры в сравнения, и разгадывались загадки. Принимать участие в симпосиях приглашались и гетеры. Файл:AGMA Kylix kottabos. jpg Игрок в коттаб. Музей Агоры. Афины Симпосии славились своими играми. Наиболее популярной был так называемый «коттаб», изображения которого сохранились на многих вазах, в том числе на знаменитом псиктере Ефрония из Государственного Эрмитажа. Во время этой игры участники выплескивали остатки вина из своих открытых сосудов, пытаясь попасть в цель. В античное время существовало немало сосудов различных форм, получивших в современной литературе название сосудов «грязной шутки» (dirty tricks). Среди них были килики с отверстием в ножке, вино из которых неожиданно проливалось на пьющего, сосуды с двойным дном, сосуды, в конструкции которых использовался эффект сообщающихся сосудов, а вино то появлялось, то исчезало. Все эти сосуды использовались во время симпосиев, чтобы повеселить собравшихся на пирушке. Файл:Symposion Staatliche Antikensammlungen 8935 A. jpg Изображение симпосия на краснофигурном аттическом кубковом кратере работы Ефрония. 510—500 гг. до н. э. Государственное античное собрание. Мюнхен Из числа присутствующих на симпосии выбирался симпосиарх. Он руководил пирушкой, следил за порядком и выбирал темы для бесед. От порядочного человека ожидалось, что выпивая он сохранит добродетели и самостоятельно найдёт дорогу домой. Единственные сохранившиеся письменные предписания по проведению симпосиев содержатся в «Законах» Платона. Одноимённое стихотворение Ксенофана Колофонского свидетельствует о том, что симпосии проводились ещё в VI в. до н. э. В описанной форме традиция симпосиев сохранялась до самого конца античного времени.
- Symposium är en vetenskaplig konferens. Ordet symposium kommer från grekiskans sympotein, som avser att dricka i sällskap, men syftar allmänt till akademiska konferenser - även de utan dryckesintag.
|
| rdfs:comment
|
- Symposium originally referred to a drinking party (the Greek verb sympotein means "to drink together") but has since come to refer to any academic conference, or a style of university class characterized by an openly discursive format, rather than a lecture and question–answer format. The sympotic elegies of Theognis of Megara and two Socratic dialogues, Plato's Symposium and Xenophon's Symposium all describe symposia in the original sense.
- Der altgriechische Ausdruck Symposion steht sinngemäß für „gemeinsames, geselliges Trinken“. Die Übersetzung als Gastmahl führt dazu, im Symposion fälschlich ein nur ausgelassenes Trink- und Essgelage zu sehen. Für die Griechen der Antike stand aber die gemeinsame gottverbundene und entsprechend ritualisierte Geselligkeit im Mittelpunkt.
- Simpòsium o simposi (del grec symposion a través del llatí), era el nom donat a la segona part dels banquets celebrats pels grecs, en els quals els comensals bevien d'acord amb la prescripció del simposiarca, cantaven poemes, recitaven poesies o conversaven. Hi podia haver fins a quinze convidats, que estirats en divans gaudien de bon menjar i de la música executada per joves complaents anomenades hetairas. Els participants d'aquests banquets s'adornaven el cap amb corones de flors.
- El simposio o banquete era común a todos los antiguos griegos, a quienes les gustaba mucho la alegría de los banquetes con motivo de las fiestas familiares, fiestas de la ciudad o cualquier otro acontecimiento digno de celebrarse: éxitos diversos, sobre todo en los concursos de los poetas o de los atletas, la llegada o la partida de un amigo.
- Pidot on kirjallisuuden käsitteenä peräisin antiikin ajalta. Kuuluisaksi sen on tehnyt kreikkalaisen filosofin Platonin samanniminen dialogi Pidot, jossa kuvataan filosofista keskustelutilaisuutta, symposionia: vapaat miehet kokoontuivat iltaisin syömään, juomaan ja pitämään puheita filosofisista aiheista. Dialogissa Platon esittää käsityksensä rakkaudesta. Myös muiden muassa Ksenofon kirjoitti teoksen Pidot.
- Presso i Greci e i Romani, il simposio era quella pratica conviviale, che faceva seguito al banchetto, durante la quale i commensali bevevano secondo le prescrizioni del simposiarca, intonavano canti conviviali, si dedicavano ad intrattenimenti di vario genere.
- シンポジウム (symposium) は、古代ギリシャの饗宴（Συμπόσιον symposion）に由来する言葉である。「シンポジウム」は特定の言語での読みではなく、ラテン語では「シンポシウム」、英語では「シンポジアム」である。 本来はいっしょに酒を飲む、という意味。プラトンの対話編『饗宴』にもその様子が描かれている。
- Symposion (gresk sym- «sammen» + posis «drikk») var et drikkegilde i aristokratiske kretser i antikkens Hellas.
- Sympozjon (gr. Συμπόσιον symposion - wspólne picie) – w starożytnej Grecji część zebrania towarzyskiego - uczty, która następowała po głównym posiłku.
- Симпосий — ритуализированное пиршество в Древней Греции, сопровождавшееся буйным весельем, важная составляющая мужского времяпрепровождения. Симпосий проводился после трапезы у домашнего алтаря и начинался с ритуального омовения рук и обрызгивания благовониями.
- Symposium är en vetenskaplig konferens. Ordet symposium kommer från grekiskans sympotein, som avser att dricka i sällskap, men syftar allmänt till akademiska konferenser - även de utan dryckesintag.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
