| dbpprop:abstract
|
- Swedish languageSwedish is descended from Old Norse. Compared to its progenitor, Swedish grammar is much less characterized by inflection. Modern Swedish has two grammatical gendergenders and no longer Grammatical conjugationconjugates verbs based on person or number. Its nouns have lost the morphological distinction between nominative and accusative grammatical casecases that denoted grammatical subject and object in Old Norse in favor of marking by word order. Swedish uses some inflection with nouns, adjectives, and verbs. It is generally a Subject Verb Object (SVO) language with V2 word order.
- La gramàtica del suec és típica de les llengües germàniques. Els substantius i adjectius suecs es declinen en gèneres i nombre. Els substantius pertanyen a un d'entre dos gèneres – comú per la forma en i neutre per la forma ett. – que també determinen la declinació dels adjectius. Per exemple, la paraula fisk és un substantiu comú (en fisk) i pot tenir les següents formes: La forma definida singular d'un substantiu es crea afegint un sufix (-en, -n, -et o -t), depenent del seu gènere i de si el substantiu acaba en vocal o no. Els articles definits den, det i de s'utilitzen per variar la definitud d'un substantiu. Poden servir de pronoms demostratius o determinant quan se'ls usa amb adverbis com här (aquí) o där (allà) per formar den/det här (que també pot ser denna/detta; "aquest"), den/det där (que també pot ser dessa; "aquests") o de där ("aquells"). Per exemple, den där fisken significa "aquell peix" i es refereix a un peix específic; den fisken és menys definit i significa "aquell peix" en un sentit més abstracte, com ara "aquell conjunt de peixos"; mentre que fisken vol dir "el peix". En certs casos, la forma definida indica possessió, per exemple, jag måste tvätta händerna ("m'he de rentar les mans"). Els adjectius es declinen en dues flexions: – definit i indefinit – i han de concordar amb el substantiu que modifiquen en gènere i en nombre. Les formes indefinida neutra i plurals d'un adjectiu es formen afegint un sufix (-t o -a) a la forma comú de l'adjectiu; per exemple, en grön stol (una cadira verda), ett grönt hus (una casa verda), o gröna stolar (cadires verdes). La forma definida d'un adjectiu és idèntica a la forma indefinida plural, com a den gröna stolen (la cadira verda), det gröna huset (la casa verda) i de gröna stolarna (les cadires verdes). L'adjectiu irregular liten (petit) es declina diferentment: Els pronoms personals suecs tenen distinció de gènere en la tercera persona del singular i presenten una forma nominativa, una de genitiva i una d'objecte. Aquestes són les formes nominativa, genitiva i d'objecte del pronom hon (ella): hon - hennes - henne La possessió s'expressa amb la partícula enclítica -s, que s'afegeix al final d'un sintagma nominal (possiblement complex). En el llenguatge escrit, tanmateix, els llibres d'estil no solen recomanar afegir l'enclític a cap altre substantiu que no sigui el nucli del sintagma; però això és habitual en el llenguatge oral. mannen; "l'home" mannens hatt; "el barret de l'home" mannen i grå kavaj; "l'home amb un vestit gris" mannen i grå kavajs hatt; "el barret de l'home amb un vestit gris" Els verbs es conjuguen segons el temps. Un grup de verbs (els que acaben en -er en el present) tenen una forma imperativa especial, tot i que en la majoria de verbs aquesta forma és idèntica a l'infinitiu. L'ús del participi absolut i el participi actiu com a adjectius és molt comú: Participi absolut: en stekt fisk; "un peix fregit" Participi actiu: en stinkande fisk; "un peix pudent" A diferència del català i moltes altres llengües, el suec no utilitza el participi absolut per formar el perfet d'indicatiu i altres temps perfets. El verb auxiliar ha precedeix una forma especial, denominada supí, utilitzada únicament per aquesta fi (tot i que sol ser igual al participi absolut): Participi absolut: målad; "pintat" - supí målat, perfet compost har målat; "ha pintat" Participi absolut: stekt, "fregit" - supine stekt, perfet compost har stekt; "ha fregit" En canvi, el participi absolut seveix per formar la veu passiva composta. En una clàusula subordinada, el verb auxiliar ha és opcional i se'l sol ometre, particularment en la llengua escrita. Jag ser att han (har) stekt fisken; "Veig que ell (ha) fregit el peix" En ocasions s'usa el mode subjuntiu amb certs verbs, però cada cop és més rar i pocs parlants consideren el grapat de verbs d'ús habitual (com ara vore o månne) com a conjugacions diferents, i la majoria ja només existeixen com a idiotismes. La manca de casos en suec és compensada per una gran varietat de preposicions, similars a les de l'anglès. Com en l'alemany modern, les preposicions solien determinar el cas en suec, però aquest tret només continua existint en expressions com ara till sjös (genitiu) o man ur huse (datiu singular), tot i que algunes d'elles encara són bastant comunes. Com que el suec és una llengua germànica, la sintaxi presenta semblances a la de l'anglès i l'alemany. Com l'anglès, el suec té un ordre de paraules bàsic de Subjecte Verb Objecte, però com l'alemany, utilitza un ordre de verb segona paraula en clàusules principals, com ara després d'adverbis, sintagmes adverbials i proposicions subordinades. Els sintagmes preposicionals segueixen un ordre Lloc Manera Temps, com en anglès i a diferència de l'alemany. Els adjectius precedeixen el substantiu que modifiquen.
- Švédská gramatika je mluvnický popis švédštiny. Švédská mluvnice vychází z podobných principů jako mluvnice ostatních germánských jazyků. Minimální flexe dává současné švédštině převažující charakter izolačního (analytického) jazyka.
- La grammaire désigne ici un ensemble de règles connues inconsciemment par les locuteurs d'une langue et qui permettent la création d'un nombre infini d'énoncés, acceptés au sein d'une communauté linguistique comme étant bien formés. Traditionnellement, la grammaire limite son terrain d'analyse à la phrase. On présentera donc pas à pas les unités et les règles qui permettent la construction de la phrase : aussi bien les différentes parties du discours (ou catégories de mots) reconnues par la tradition (nom, verbe, adjectif, etc. ), que les règles régissant la formation des groupes de mots et des phrases.
- A svéd nyelvtan számos hasonlóságot mutat más germán nyelvek nyelvtanával.
- -or som i flicka - flickor (pike - piker) og panna - pannor (panne - panner) -ar som i pojke - pojkar (gutt - gutter) og vår - vårar (vår - vårer) -er som i rad - rader (rad - rader) og hand - händer (hånd - hender) -r som i ko - kor (ku - kyr) -n som i äpple - äpplen (eple - epler) og bi - bin (bie - bier) 0 (ingen ending) som i hus - hus (hus - hus) og löv - löv (løv/blad - løv/blad) Noen ganger slås -er og -r sammen i en og samme pluralbøyning. Enkelte ord av ikke-svensk opphav bøyes noen ganger eller alltid med en såkalt etymologisk plural, det vil si at man anvender den pluralbøyningen man finner for det aktuelle ordet i dets originalspråk. Det gjelder først og fremst latinske (faktum - fakta) og greske (schema - schemata) låneord, samt i låneord fra språk der -s er en vanlig pluralending, som i engelsk (fan - fans) og i spansk (tortilla - tortillas). For de aller fleste såkalte «s-ord» anbefaler imidlertid Svenska Akademiens ordlista som ofte framholdes som en norm, at man benytter en annen plural enn den fra originalspråket som første alternativ eller som eneste alternativ. Også fra det svenske språkrådet frarådes det å bruke s-plural. Det finnes også en rekke substantiv i det svenske språket som har uregelmessig bøyning, som f. eks. mus - möss (mus - mus), gås - gäss (gås - gjess) og mann - män (mann - menn). Disse ordene tilhørte opprinnelig den fjerde deklinasjonen over, men gjennom i-omlyd har a blitt ä og u har blitt y.
- O sueco tem artigos definidos e indefinidos. Os artigos indefinidos são en ou ett, conforme o género do substantivo associado. En bil - um carro Ett hus - uma casa Os artigos definidos têm duas formas, das quais a enclítica é a mais frequente. Esta forma consiste num sufixo -en/-n/-et/-t adicionado ao substantivo: Bil – carro Bilen – o carro Hus – casa Huset – a casa
- Den här artikeln beskriver grammatiken i svenska.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
