| dbpprop:abstract
|
- Superconductivity is a phenomenon occurring in certain materials generally at very low temperatures, characterized by exactly zero electrical resistance and the exclusion of the interior magnetic field. It was discovered by Heike Kamerlingh Onnes in 1911. Like ferromagnetism and atomic spectral lines, superconductivity is a quantum mechanical phenomenon. It cannot be understood simply as the idealization of "perfect conductivity" in classical physics. The electrical resistivity of a metallic conductor decreases gradually as the temperature is lowered. However, in ordinary conductors such as copper and silver, impurities and other defects impose a lower limit. Even near absolute zero a real sample of copper shows a non-zero resistance. The resistance of a superconductor, despite these imperfections, drops abruptly to zero when the material is cooled below its "critical temperature" (not the same concept as critical temperature in phase transitions). An electric current flowing in a loop of superconducting wire can persist indefinitely with no power source. SQUIDS, the Josephson Effects and Superconducting Electronics, John C. Gallop, CRC Press, 1990, pg. 20. ISBN 0750300515 Superconductivity occurs in a wide variety of materials, including simple elements like tin and aluminium, various metallic alloys and some heavily-doped semiconductors. Superconductivity does not occur in noble metals like gold and silver, nor in pure samples of ferromagnetic metals. In 1986 the discovery of a family of cuprate-perovskite ceramic materials known as high-temperature superconductors, with critical temperatures in excess of 90 kelvin, spurred renewed interest and research in superconductivity for several reasons. As a topic of pure research, these materials represented a new phenomenon not explained by the current theory. In addition, because the superconducting state persists up to more manageable temperatures, past the economically-important boiling point of liquid nitrogen (77 kelvin), more commercial applications are feasible, especially if materials with even higher critical temperatures could be discovered. See also the history of superconductivity.
- Supraleiter sind Materialien, deren elektrischer Widerstand beim Unterschreiten einer kritischen Temperatur Tc sprunghaft auf einen unmessbar kleinen Wert fällt.
- La superconductivitat és la capacitat intrínseca que posseeixen certs materials per conduir el corrent elèctric amb resistència nul·la en determinades condicions. La superconductivitat es dóna per sota d'una determinada temperatura; no obstant això, no és suficient amb refredar el material, també és necessari no excedir un corrent crític ni un camp magnètic crític per poder mantenir l'estat superconductor. Aquesta propietat va ser descoberta en 1911 pel físic holandès Heike Kamerlingh Onnes, quan va observar que la resistència elèctrica del mercuri desapareixia quan el refredava a 4 K (-269 °C). El fenomen es produeix en diversos materials: des d'elements simples, com l'estany i l'alumini, a semiconductors molt dopats i determinats compostos ceràmics que contenen plans d'àtoms de coure i oxigen. No es produeix en metalls com l'or o la plata ni en la majoria de metalls ferromagnètics. La superconductivitat és un efecte purament quàntic, i no es pot entendre extrapolant les lleis clàssiques de la conductivitat elèctrica i l'electromagnetisme. Actualment, si bé es comprèn perfectament a nivell teòric el fenomen convencional de la superconductivitat, encara no es disposa d'una explicació teòrica per a la superconductivitat d'alta temperatura, descoberta el 1987 i que apareix en la majoria de cuprats.
- Supravodivost je jev kvantové mechaniky, při němž materiál neklade žádný zaznamenatelný odpor průchodu elektrického proudu, neuvolňuje se žádné ohmické teplo a materiál vypuzuje ze svého objemu magnetické siločáry, čímž odpuzuje vnější magnetická pole a při průchodu proudu sám kolem sebe vytváří velmi silné magnetické pole.
- Se denomina superconductividad a la capacidad intrínseca que poseen ciertos materiales para conducir corriente eléctrica con resistencia y pérdida de energía nulas en determinadas condiciones. La resistividad eléctrica de un conductor metálico disminuye gradualmente a medida que la temperatura se reduce. Sin embargo, en los conductores ordinarios, como el cobre y la plata, las impurezas y otros defectos producen un valor límite. Incluso cerca de cero absoluto una muestra de cobre muestra una resistencia no nula. La resistencia de un superconductor, en cambio, desciende bruscamente a cero cuando el material se enfría por debajo de su temperatura crítica. Una corriente eléctrica que fluye en una espiral de cable superconductor puede persistir indefinidamente sin fuente de alimentación. Al igual que el ferromagnetismo y las líneas espectrales atómicas, la superconductividad es un fenómeno de la mecánica cuántica. La superconductividad ocurre en una gran variedad de materiales, incluyendo elementos simples como el estaño y el aluminio, diversas aleaciones metálicas y algunos semiconductores fuertemente dopados. La superconductividad no ocurre en metales nobles como el oro y la plata, ni en la mayoría de los metales ferromagnéticos.
- Suprajohtavuus tarkoittaa monilla aineilla olevaa ominaisuutta, jossa riittävän alhaisessa lämpötilassa aineen resistiivisyys katoaa ja havaitaan Meissnerin ilmiö. Suprajohteessa sähkövirta siis etenee häviöttömästi ja ulkoinen magneettivuo ei pysty tunkeutumaan materiaaliin. Lämpötilan pitää olla alle kullekin suprajohteelle ominaisen kriittisen lämpötilan Tc. Myöskään sähkövirran tiheys ja magneettivuon tiheys eivät saa ylittää kullekin aineelle ominaista arvoa tai suprajohtavuus katoaa. Usein esitetyn hypoteesin mukaan kaikki metalliset alkuaineet muuttuvat joko ferromagneettisiksi tai suprajohteiksi kun lämpötilaa viedään kohti absoluuttista nollapistettä, eli kohti 0 kelvinin lämpötilaa eli −273,15 celsiusastetta. Näin on havaittu useimpien alkuaineiden kohdalla – kummankaanlaista järjestynyttä olomuotoa ei vielä ole löydetty esimerkiksi kuparista. Metallien seoksilla transitiolämpötila, jonka alapuolella ne ovat suprajohtavia, on usein korkeampi kuin niissä esiintyvillä puhtailla alkuaineilla. On myös väitetty että neutronitähden ydin olisi suprajohteinen.
- La supraconductivité est un phénomène caractérisé par l'absence de résistance électrique et l'annulation du champ magnétique — l'effet Meissner — à l'intérieur de certains matériaux dits supraconducteurs. La supraconductivité découverte historiquement en premier, et que l'on nomme communément supraconductivité conventionnelle, se manifeste à des températures très basses, proches du zéro absolu (-273,15 °C). Dans les supraconducteurs conventionnels, des interactions complexes se produisent entre les atomes et les électrons libres et conduisent à l'apparition de paires liées d'électrons, appelées paires de Cooper, du nom du physicien qui en a expliqué l'origine en 1956. L'explication de la supraconductivité est donc intimement liée aux caractéristiques quantiques de la matière. Alors que les électrons sont des fermions, ces paires d'électrons se comportent comme des bosons, de spin égal à 0, et sont « condensées » dans un seul état quantique, sous la forme d'une condensation de Bose-Einstein. Un effet voisin de la supraconductivité est la superfluidité ou suprafluidité, caractérisant un écoulement sans aucune résistance, c'est-à-dire qu'une petite perturbation que l'on soumet à ce type de liquide ne s'arrête jamais, de la même façon que les paires de Cooper se déplacent sans aucune résistance dans un supraconducteur. Il existe également d'autres classes de matériaux, collectivement appelés « supraconducteurs non conventionnels » (par opposition à la dénomination de supraconductivité conventionnelle), dont les propriétés ne sont pas expliquées par la théorie conventionnelle. En particulier, la classe des cuprates (ou « supraconducteurs à haute température critique »), découverte en 1986, présente des propriétés supraconductrices à des températures bien plus élevées que les supraconducteurs conventionnels (la température critique des supraconducteurs à hautes température critique peut être supérieure d'un facteur 10 par rapport à celle des supraconducteurs conventionnels). Toutefois, ce que les physiciens nomment « haute température » reste extrêmement bas (le maximum est 133 K, soit -140 °C). Bien que ce sujet soit, depuis près de deux décennies, considéré comme le sujet le plus important de la physique du solide, aucune théorie n'est actuellement satisfaisante pour décrire le phénomène de la supraconductivité à haute température critique. La température de l'azote liquide -196 °C, qui peut être fabriqué industriellement, est généralement prise en référence comme température en dessous de laquelle on entre dans les très basses températures. Une autre définition fait appel à des notions de changement de phase magnétique.
- A szupravezetés azon fizikai jelenség, melynek során egyes ún. szupravezető anyagok nagyon alacsony hőmérsékleten (általában -200 °C alatt) elvesztik elektromos ellenállásukat, valamint kizárják magukból a mágneses mezőt. 1911-ben fedezte fel a holland Heike Kamerlingh Onnes.
- La superconduttività o superconduzione è un fenomeno fisico non descrivibile con la fisica classica scoperto per la prima volta da H. K. Onnes, nel 1911, il quale notò che alcuni particolari materiali, detti materiali superconduttori o semplicemente superconduttori, assumevano resistenza nulla al passaggio di corrente elettrica al di sotto di una certa temperatura; un fatto correlato alla superconduzione è la espulsione dal conduttore del campo magnetico (effetto Meissner).
- 超伝導（ちょうでんどう、Superconductivity）とは、特定の金属や化合物などの物質を超低温に冷却したときに、電気抵抗が急激にゼロになる現象。同時にマイスナー効果により外部からの磁力線が遮断されることから、電気抵抗の測定によらずとも超伝導状態が判別できる。1911年、オランダの物理学者ヘイケ・カメルリング・オンネスにより発見された。電気工学分野では「超電導」と表記されることもある。この現象が現れるときの温度は超伝導転移温度と呼ばれ、この温度を室温程度に上昇させること（室温超伝導）は、現代物理学の重要な研究目標の一つ。
- Supergeleiding (vroeger ook wel suprageleiding genoemd) is het verschijnsel dat de elektrische weerstand van sommige materialen beneden een bepaalde (meestal zeer lage) temperatuur opeens helemaal verdwijnt. Het verschijnsel is ontdekt door Heike Kamerlingh Onnes in Leiden in 1911 bij zijn baanbrekende werk op het gebied van de extreem lage temperaturen. In de jaren tachtig en negentig van de twintigste eeuw vond men ook supergeleiding bij veel hogere temperaturen in keramische materialen. Supergeleiding wil zeggen dat als er stroom op gang gebracht wordt in een gesloten kring die bestaat uit een supergeleidend materiaal, deze stroom ook zonder aangelegde elektrische spanning zal blijven rondlopen. Doordat een kringstroom een magnetisch veld opwekt kan men op deze manier een permanent magnetisch veld opwekken. Supergeleidende magneten vinden daarom veel toepassing, maar een groot nadeel is dat supergeleiding in de meeste materialen slechts bij bijzonder lage temperaturen optreedt, enkele graden boven het absolute nulpunt. Supergeleidende magneten moeten dus met grote en kostbare installaties worden gekoeld, meestal met vloeibaar helium. Een uitzondering is magnesiumdiboride (MgB2), dat tot de relatief hoge temperatuur van 39 kelvin supergeleidend is. Er zijn sinds een aantal jaren enkele cupraten die bij temperaturen tot 135 kelvin supergeleidend zijn, maar zij hebben weer andere nadelen; het zijn keramische materialen die zich moeilijk tot een draad laten vormen en zij verdragen vaak niet zulke hoge stromen.
- En superleder er i fysikken en tilstand med nøyaktig null elektrisk motstand og frastøtning av magnetfelt. Null elektrisk motstand vil også si at energi overføres uten tap, i motsetning til stort sett all annen type energioverføring. Ved Ohms lov er det heller ikke noen elektrisk spenning i superledere. Den temperaturen som skiller superledning og ikke superleding for et metall kalles den kritiske temperaturen, Tc. Over den kritiske temperaturen er altså stoffet et vanlig metall, mens under den kritiske temperaturen er det en superleder. Den kritiske temperaturen er normalt svært lav, dvs. noen få Kelvin, ca. -270 °C, for de fleste metaller. De høyeste kritiske temperaturene finner vi i en klasse av keramiske kopperoksider, som i utgangspunktet er svært dårlige elektriske ledere. Denne klassen stoffer kalles høytemperatur-superledere og ble funnet å være superledende i 1986. Høyeste kritiske temperatur ved normalt trykk er ca. -150 °C. Superledning ble først oppdaget i 1911 av Heike Kamerlingh Onnes som fant at motstanden til kvikksølv falt til null ved -269 °C.
- Nadprzewodnictwo - cecha przewodnika elektrycznego, polegająca na tym, że w pewnych warunkach ma on zerową rezystancję. Innymi ważnymi zjawiskami zachodzącymi w nadprzewodnikach są: wypychanie pola magnetycznego oraz kwantowanie strumienia magnetycznego przechodzącego przez nadprzewodzącą pętlę. Większość materiałów wykazuje nadprzewodnictwo dopiero w temperaturze bliskiej zera absolutnego, czyli 0 K.
- Supercondutividade (SC) é uma propriedade física. De característica intrínseca de certos materiais, quando se esfriam a temperaturas extremamente baixas, para conduzir corrente sem resistência nem perdas, funcionando também como um diamagneto perfeito abaixo de uma temperatura crítica. Esta propriedade foi descoberta em 1911 pelo físico holandês Heike Kamerlingh Onnes, quando observou que a resistência elétrica do mercúrio desaparecia quando resfriado a 4K (-452°F, -269.15°C). O recorde atual, a temperatura mais elevada em que um material se comporta como supercondutor é apresentada por um composto cerâmico de mercúrio-cobre; temperatura de transição: 138 K (ou -131º C). Para isso também se usa hélio líquido, material caro e pouco eficiente, o que impede seu uso em tecnologias que procurem explorar o fenômeno. Em 1986, os fisicos da IBM Karl, Alexander Müller e Johannes Georg Bedborz, conseguiram supercondutividade em uma cerâmica composta de bário, lantânio, cobre e oxigênio a 35K (-238ºC). Essa descoberta possibilitou um grande desenvolvimento nas pesquisas mundiais de supercondutores, no sentido de se conseguirem materiais que funcionem a temperaturas cada vez mais elevadas. Merecem destaque as descobertas do físico Paul Ching-Wu Chu, o qual desenvolveu uma ceràmica supercondutora a 92K (-181ºC). Em 1993 esse mesmo cientista desenvolveu outra cerâmica supercondutora, mas desta vez a 160K (-113ºC). A supercondutividade pode ser entendida como um fenômeno quântico-macroscópico, ou seja, este estado pode ser descrito por uma única função de onda. O material supercondutor exibe duas características: resistividade nula, quando resfriado abaixo de certa temperatura crítica, Tc, e diamagnetismo perfeito, ou seja, exclusão do campo magnético de seu interior. Esta última característica é denominada Efeito Messner. A aniquilação da fase supercondutora se dá pela ocorrência de um ou mais dos seguintes fatores: a aplicação de campo externo, a elevação da temperatura na região experimental e, por fim, a aplicação de correntes de transporte, Jtr. Curiosamente acima de Tc (estado normal) os materiais supercondutores não são bons condutores. Materiais como cobre, prata e ouro não exibem o fenômeno da supercondutividade.
- Supraconductibilitatea este un fenomen în care rezistivitatea electrică a unui material tinde la zero, dacă temperatura sa este mai mică decât o anumită valoare specifică materialului, numită temperatură critică. Fenomenul a fost observat pentru prima dată de către Heike Kamerlingh Onnes în 1911. Studiind dependenţa de temperatură a mercurului, el a observat că sub o anumită temperatură, apropiată de temperatura heliului lichid (4,2 K), rezistivitatea scade brusc către zero. Ulterior s-a putut determina o temperatură critică pentru diferite elemente chimice simple şi compuse. S-a observat de asemenea că, dacă se aplică supraconductorului un câmp magnetic, fenomenul de supraconductibilitate dispare la o anumită intensitate a câmpului, numită intensitate critcă. Aceasta depinde de asemenea de material şi de temperatură. Dacă densitatea curentului prin supraconductor, depăşeşte o anumită valoare critcă, supraconductibiltatea dispare. Alt fenomen observat a fost expulsarea câmpului magnetic dintr-un corp aflat în stare de supraconductibilitate. Acest fenomen este numit Efectul Meissner.
- Файл:Meissner effect p1390048. jpg Магнит, поднятый над высокотемпературным сверхпроводником, охлажденным жидким азотом Сверхпроводи́мость — свойство некоторых материалов обладать строго нулевым электрическим сопротивлением при достижении ими температуры ниже определённого значения. Существует множество чистых элементов, сплавов и керамик, переходящих в сверхпроводящее состояние. Температурный интервал перехода в сверхпроводящее состояние для чистых образцов не превышает тысячных долей Кельвина и поэтому имеет смысл определённое значение Тс — температуры перехода в сверхпроводящее состояние. Эта величина называется критической температурой перехода. Ширина интервала перехода зависит от неоднородности металла, в первую очередь — от наличия примесей и внутренних напряжений. Известные ныне температуры Тс изменяются в пределах от 0,0005 К у магния (Mg) до 23,2 К у интерметаллида ниобия и германия (Nb3Ge, в плёнке) и 39 К у диборида магния у низкотемпературных сверхпроводников (Тс ниже 77°К, температуры кипения жидкого азота), до примерно 135К у ртутьсодержащих высокотемпературных сверхпроводников. В настоящее время фаза HgBa2Ca2Cu3O8+d (Hg−1223) имеет наибольшее известное значение критической температуры — 135°К, причем при внешнем давлении 350 тысяч атмосфер температура перехода возрастает до 164°К, что лишь на 19°К уступает минимальной температуре, зарегистрированной в природных условиях на поверхности Земли. Таким образом, сверхпроводники в своём развитии прошли путь от металлической ртути (4.2°К) к ртутьсодержащим высокотемпературным сверхпроводникам (164°К).
- Supraledning är ett fenomen i fasta tillståndets fysik som uppträder under en viss kritisk temperatur (ofta betecknad Tc) i vissa material. Ett supraledande material karakteriseras av sin oändligt stora elektriska ledningsförmåga och av att det inte kan innehålla något magnetiskt fält i innandömet. Fenomenet förklaras teoretiskt av att elektronerna vid tillräckligt låga temperaturer parar ihop sig till Cooper-par. Supraledning upptäcktes år 1911 av Heike Kamerlingh Onnes. Vid mätningar av ledningsförmågan av olika metaller vid låga temperaturer upptäckte han att kvicksilver blev supraledande vid en temperatur på 4,2 K. Det finns många fler metaller som blir supraledande vid tillräckligt låg temperatur. Bland grundämnena har bly med 7,2 K ett av de högsta värden av kritisk temperatur. År 1957 publicerade Bardeen, Cooper och Schrieffer en teori som förklarar hur Cooperpar uppstår genom koppling till gitterrörelser och hur detta ger upphov till supraledning. Ett stort genombrott för supraledande material kom 1986 då Bednorz och Alex Müller syntetiserade ett kopparoxidbaserat keramiskt ämne,2CuO4, som blev supraledande under Tc = 35 K, en då rekordhög kritisk temperatur. Ett liknande ämne med formeln YBa2Cu3O7 hittades redan året efter. Detta blir supraledande vid 92 K, vilket gör att det kan hållas kylt med flytande kväve (kokpunkt 77 K) som är förhållandevis hanterbart och billigt. Upptäckten av dessa högtemperatursupraledare belönades redan 1987 med Nobelpriset i fysik. Den kopparoxid-baserade typen av supraledare har idag ingen tillfredsställande teori, då de blir supraledande vid betydligt mycket högre temperaturer än vad man kan förklara med gittervibrationer enligt BCS-teorin – i fallet HgBa2Ca2Cu3O8 vid så höga temperaturer som 130 K vid atmosfärstryck, vilket stiger till 164 K under högt tryck.
- 1986'da George Bednorz, kayıp olmaksızın enerjiyi transfer edebilen bir madde geliştirdi. Böylece süper iletken kavramı hayatımıza girmiş oldu. Süper iletkenler, bilgi çağı açısından çok önemli bir gelişmedir. Sıradan bir bakır telden iletildiğinde enerjinin yaklaşık % 40'ı kaybolmaktadır. İşte bu yüzden süper iletkenler insanlığın enerjiyi doğru ve verimli kullanabilmesi açısından çok önemlidir. Süper iletken bir fen konusudur. Elektrikte, direnç üstü bir kavramdır.
- Надпровідність — квантове явище протікання електричного струму у твердому тілі без втрат. Явище надпровідності було відкрито в 1911 році голландським науковцем Камерлінґ-Оннесом (нід. Heike Kamerlingh Onnes), лауреатом Нобелівської премії 1913 року. Усього за відкриття в області надпровідності було видано п'ять Нобелівських премій з фізики: в 1913, 1972, 1973, 1987 та 2003 роках. Явище надпровідності існує для низки матеріалів, не обов'язкого добрих провідників при звичайних температурах. Перехід до надпровідного стану відбувається при певній температурі, яку називають критичною температурою надпровідного переходу. Надпровіднсть, проте, може бути зруйнована, якщо помістити зразок у зовнішнє магнітне поле, яке перевищує певне критичне значення. Це критичне магнітне поле зменшується при збільшенні температури.
- 超导现象是指材料在低于某一温度时，电阻变为零的现象，而这一温度称为超导转变温度（Tc）。超导现象的特征是零电阻和完全抗磁性。 金屬導體的電阻會隨著溫度降低而逐漸減少。然而，對於普通導體如銅和銀，純度和其他缺陷也會影響其極限。即使接近絕對零度時，純樣的銅也仍然保有電阻值。 而超導體的電阻值，相反地，則是當材料低於其"臨界溫度"時，電阻會驟降為零，通常在絕對溫度 20 度或更低時。在超導體線材裡面的電流能夠不斷地持續而不需提供電能。如同磁性和原子譜線等現象，超導特性也是種量子效應。這種性質無法單純靠傳統物理學中理想化的「全導特性」來理解。 超導現象可在各種不同的材料上發生，包括單純的元素如錫和鋁，各種金屬合金和一些經過掺杂的半導體材料。超導現象不會發生在貴金屬像是金和銀，也不會發生在大部分的磁性金屬上。 在1986年發現的銅氧鈣鈦陶瓷材料等系列，即所謂的高溫超導體，具有臨界溫度超過90度Ｋ的特質，基於各種因素促使學界又再度燃起研究的興趣。對於純研究的領域而言，這些材質呈現一種現象是目前理論所無法解釋的。而且，因為這種超導狀態可在較容易達成的溫度下進行，尤其若能發現具備更高臨界溫度的材料時，則更能實現於業界應用。
|
| rdfs:comment
|
- Superconductivity is a phenomenon occurring in certain materials generally at very low temperatures, characterized by exactly zero electrical resistance and the exclusion of the interior magnetic field. It was discovered by Heike Kamerlingh Onnes in 1911. Like ferromagnetism and atomic spectral lines, superconductivity is a quantum mechanical phenomenon. It cannot be understood simply as the idealization of "perfect conductivity" in classical physics.
- Supraleiter sind Materialien, deren elektrischer Widerstand beim Unterschreiten einer kritischen Temperatur Tc sprunghaft auf einen unmessbar kleinen Wert fällt.
- La superconductivitat és la capacitat intrínseca que posseeixen certs materials per conduir el corrent elèctric amb resistència nul·la en determinades condicions. La superconductivitat es dóna per sota d'una determinada temperatura; no obstant això, no és suficient amb refredar el material, també és necessari no excedir un corrent crític ni un camp magnètic crític per poder mantenir l'estat superconductor.
- Supravodivost je jev kvantové mechaniky, při němž materiál neklade žádný zaznamenatelný odpor průchodu elektrického proudu, neuvolňuje se žádné ohmické teplo a materiál vypuzuje ze svého objemu magnetické siločáry, čímž odpuzuje vnější magnetická pole a při průchodu proudu sám kolem sebe vytváří velmi silné magnetické pole.
- Se denomina superconductividad a la capacidad intrínseca que poseen ciertos materiales para conducir corriente eléctrica con resistencia y pérdida de energía nulas en determinadas condiciones. La resistividad eléctrica de un conductor metálico disminuye gradualmente a medida que la temperatura se reduce. Sin embargo, en los conductores ordinarios, como el cobre y la plata, las impurezas y otros defectos producen un valor límite.
- Suprajohtavuus tarkoittaa monilla aineilla olevaa ominaisuutta, jossa riittävän alhaisessa lämpötilassa aineen resistiivisyys katoaa ja havaitaan Meissnerin ilmiö. Suprajohteessa sähkövirta siis etenee häviöttömästi ja ulkoinen magneettivuo ei pysty tunkeutumaan materiaaliin. Lämpötilan pitää olla alle kullekin suprajohteelle ominaisen kriittisen lämpötilan Tc.
- La supraconductivité est un phénomène caractérisé par l'absence de résistance électrique et l'annulation du champ magnétique — l'effet Meissner — à l'intérieur de certains matériaux dits supraconducteurs. La supraconductivité découverte historiquement en premier, et que l'on nomme communément supraconductivité conventionnelle, se manifeste à des températures très basses, proches du zéro absolu (-273,15 °C).
- A szupravezetés azon fizikai jelenség, melynek során egyes ún. szupravezető anyagok nagyon alacsony hőmérsékleten (általában -200 °C alatt) elvesztik elektromos ellenállásukat, valamint kizárják magukból a mágneses mezőt. 1911-ben fedezte fel a holland Heike Kamerlingh Onnes.
- La superconduttività o superconduzione è un fenomeno fisico non descrivibile con la fisica classica scoperto per la prima volta da H. K. Onnes, nel 1911, il quale notò che alcuni particolari materiali, detti materiali superconduttori o semplicemente superconduttori, assumevano resistenza nulla al passaggio di corrente elettrica al di sotto di una certa temperatura; un fatto correlato alla superconduzione è la espulsione dal conduttore del campo magnetico (effetto Meissner).
- Supergeleiding (vroeger ook wel suprageleiding genoemd) is het verschijnsel dat de elektrische weerstand van sommige materialen beneden een bepaalde (meestal zeer lage) temperatuur opeens helemaal verdwijnt. Het verschijnsel is ontdekt door Heike Kamerlingh Onnes in Leiden in 1911 bij zijn baanbrekende werk op het gebied van de extreem lage temperaturen. In de jaren tachtig en negentig van de twintigste eeuw vond men ook supergeleiding bij veel hogere temperaturen in keramische materialen.
- En superleder er i fysikken en tilstand med nøyaktig null elektrisk motstand og frastøtning av magnetfelt. Null elektrisk motstand vil også si at energi overføres uten tap, i motsetning til stort sett all annen type energioverføring. Ved Ohms lov er det heller ikke noen elektrisk spenning i superledere. Den temperaturen som skiller superledning og ikke superleding for et metall kalles den kritiske temperaturen, Tc.
- Nadprzewodnictwo - cecha przewodnika elektrycznego, polegająca na tym, że w pewnych warunkach ma on zerową rezystancję. Innymi ważnymi zjawiskami zachodzącymi w nadprzewodnikach są: wypychanie pola magnetycznego oraz kwantowanie strumienia magnetycznego przechodzącego przez nadprzewodzącą pętlę. Większość materiałów wykazuje nadprzewodnictwo dopiero w temperaturze bliskiej zera absolutnego, czyli 0 K.
- Supercondutividade (SC) é uma propriedade física. De característica intrínseca de certos materiais, quando se esfriam a temperaturas extremamente baixas, para conduzir corrente sem resistência nem perdas, funcionando também como um diamagneto perfeito abaixo de uma temperatura crítica. Esta propriedade foi descoberta em 1911 pelo físico holandês Heike Kamerlingh Onnes, quando observou que a resistência elétrica do mercúrio desaparecia quando resfriado a 4K (-452°F, -269.15°C).
- Supraconductibilitatea este un fenomen în care rezistivitatea electrică a unui material tinde la zero, dacă temperatura sa este mai mică decât o anumită valoare specifică materialului, numită temperatură critică. Fenomenul a fost observat pentru prima dată de către Heike Kamerlingh Onnes în 1911. Studiind dependenţa de temperatură a mercurului, el a observat că sub o anumită temperatură, apropiată de temperatura heliului lichid (4,2 K), rezistivitatea scade brusc către zero.
- Файл:Meissner effect p1390048.
- Supraledning är ett fenomen i fasta tillståndets fysik som uppträder under en viss kritisk temperatur (ofta betecknad Tc) i vissa material. Ett supraledande material karakteriseras av sin oändligt stora elektriska ledningsförmåga och av att det inte kan innehålla något magnetiskt fält i innandömet. Fenomenet förklaras teoretiskt av att elektronerna vid tillräckligt låga temperaturer parar ihop sig till Cooper-par. Supraledning upptäcktes år 1911 av Heike Kamerlingh Onnes.
- 1986'da George Bednorz, kayıp olmaksızın enerjiyi transfer edebilen bir madde geliştirdi. Böylece süper iletken kavramı hayatımıza girmiş oldu. Süper iletkenler, bilgi çağı açısından çok önemli bir gelişmedir. Sıradan bir bakır telden iletildiğinde enerjinin yaklaşık % 40'ı kaybolmaktadır. İşte bu yüzden süper iletkenler insanlığın enerjiyi doğru ve verimli kullanabilmesi açısından çok önemlidir. Süper iletken bir fen konusudur.
- Надпровідність — квантове явище протікання електричного струму у твердому тілі без втрат. Явище надпровідності було відкрито в 1911 році голландським науковцем Камерлінґ-Оннесом (нід. Heike Kamerlingh Onnes), лауреатом Нобелівської премії 1913 року.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
