| dbpprop:abstract
|
- Stellaland, officially known as the Republic of Stellaland from 1882-1883 and, after unification with the neighbouring State of Goshen, as the United States of Stellaland from 1883-1885, was a Boer republic located in an area of Bechuanaland, west of the Transvaal. During its short history, Stellaland, though small in size, became a focal point of conflict between the British Empire and the South African Republic, the two major players vying over the territory. After a series of claims and annexations, British fears of Boer expansionism ultimately led to its demise and, among other factors, set the stage for the Second Boer War.
- Stellaland war eine kurzlebige Burenrepublik, die von 1882 bis 1885 auf dem südöstlichen Teil des damaligen britischen Protektorats Bechuanaland, angrenzend an die Südafrikanische Republik bestand. Heute ist das Gebiet Teil der Republik Südafrika.
- | Capital | Vryburg | Creació | 26 de juliol de 1882 Independència | Dissolució | 30 de setembre de 1885 Annexió Britànica | Llengua oficial | Neerlandès La República de Stellaland fou una república bòer de l'antiga Sud-àfrica, localitzada al territori de l'antiga regió de Betxuanalàndia, (formada pel protectorat d'aquest nom, avui Botswana, i la colonia de Betxuanalàndia, unida després a la colònia i província del Cap de Bona Esperança). Alguns voortrekeers (colons bòers) es van poder establir a la regió després del 1837. Vers el 1865 el govern bòer de Transvaal amb el suport dels bòers de la regió va voler cobrar taxes als Ba Rolong, un dels principals grups tswanes (betxuanes); una expedició que hi fou enviada fou rebutjada i el cap tswana Montshioa va demanar un arbitratge de l'Alt Comissionat Britànic; Transvaal (Pretorius i Kruger) va demanar al cap Ba Rolong de incorporar el seu territori a la República de Transvaal i evitar així el domini britànic, però Montshioa va rebutjar la proposta. Com que les reclamacions dels bòers van seguir, el Ba Rolong i altres tribus van sotmetre la qüestió a l'arbitratge de R. W. Keate, lloctinent-governador de Natal, i la seva fallada arbitral va determinar que els territoris en litigi estaven fora dels límits dels Transvaal, aturant així el projecte bòer d'expansió cap a Betxuanalàndia. El 1872 T. F. Burgers, president de Transvaal, va planejar substituir a Montshioa al capdavant dels Ba Rolong, per col·locar a Moshette, que fou declarat cap legítim del poble Ba Rolong. El 1874 Montshioa va demanar ajut als britànics i es va posar sota la seva protecció, petició que va tenir el suport del cap Khama dels bamangwats, i fou ben acollida pels polítics de la colònia del Cap de Bona Esperança; així el 1878 la part sud de Betxuanalàndia fou ocupada pels britànics dirigits pel llavors coronel (després general) Charles Warren, i hi van restar fins l'abril del 1881, però el país no fou declarat protectorat, i amb la retirada britànica el territori va caure en una mena d'anarquia; un acord amb Transvaal sobre la frontera (Convenció de Pretòria, agost de 1881) no va servir de gaire; al nord va esclatar la lluita entre Montshioa i Moshette, mentre més al sud el cap dels Ba Tlapin, David Massow (Messaw o Messau), va demanar ajut als bòers contra Mankorane, un altre aspirant a la direcció del poble dels korana (també escrit com a koranna); els bòers van veure la oportunitat sobretot perquè els britànics no estaven massa disposats a enviar ajut als nadius ja que estaven cansats d'aquestos afers. Amb territoris cedits per Massow a canvi de l'ajut dels bòers, el cap d'aquestos Gerrit Jacobus van Niekerk (1849-1896) es va establir a Vryburg i el 26 de juliol del 1882 uns quatre-cents colons van proclamar la República de Stellaland ocupant la regió al sud-oest de Mahikeng. La república tenia 15.490 km² i uns 15.000 habitants, i capital a Vryburg. Poc temps després es va proclamar al nord la república de Heliopolis/Rooigrond o Terra de Goshen. El govern britànic no va poder impedir aquestes proclamacions, però no va reconèixer cap vincle dels caps tswanes i hotentots amb el Transvaal i teòricament restaven independents. El 7 d'agost de 1883 Stellaland es va unir a la república de Goshen i van formar els Estats Units de Stellaland, estat que va restar sota influència de la República de Transvaal. El febrer de 1884 es va formalitzar la convenció de Londres que redefinia els límits entre Transvaal i Betxuanalàndia, segons la qual una part de la Betxuanalàndia oriental era inclosa en territori bòer. Stellaland principalment, però també Goshen, van haver de cedir part del seu territori a Transvaal (uns 3.000 km²), però en la resta, fora de l'esfera de interessos de Transvaal, els governs republicans van romandre, formant de fet una punta de llança del Transvaal a l'oest de les seves fronteres. L'abril de 1884 John Mackenzie, successor de Livingstone, fou enviat a la zona per arreglar els afers. Mackenzie va negociar amb els caps betxuanes (tswanes) amb facilitat, però no va passar el mateix amb els bòers; Goshen va desafiar la seva autoritat i Stellaland només va acceptar les propostes a contracor. El maig es va formar al Cap un nou govern sota control de l'afrikaner Bond, i Mackenzie fou acusat de ser favorable als betxuanes, i li fou refusat cap ajut militar en la seva missió, i finalment cridat el 30 de juliol per l'Alt Comissionat Sir Hercules Robinson; el cap de l'oposició parlamentaria del Cap, Cecil Rhodes, fou enviat a Betxuanalàndia en el seu lloc. El prestigi britànic, minvant després de la guerra de 1881, va fer difícil la seva posició; Rhodes assumia que no podia esperar ajut efectiu de les autoritat colonials o imperials i va adoptar un to conciliador. Stellaland, que havia acceptat les propostes moderades de Mackenzie, romandria com una república sota una mena de protectorat britànic. Però Goshen refusava qualsevol arranjament; el cap militar bòer de Goshen, P. J. Joubert, després d'una entrevista amb Rhodes a Rooigrond, va atacar territori del cap tswana Montshioa, i Rhodes va declarar que aquesta acció era una declaració de guerra a la Gran Bretanya. El 10 de setembre de 1884 Goshen va demanar l'establiment del protectorat de Transvaal en violació de la convenció de Londres, però el president Kruger va acceptar, declarant que era un mesura pel be de la humanitat. Els britànics van despatxar a la zona (octubre) al general Sir Charles Warren. Abans de l'arribada del general, el govern del Cap dirigit pel primer ministre Sir Thomas Upington, acompanyat del tresorer general Sir Gordon Sprigg, van anar a Betxuanalàndia per signar un arranjament que preveia deixar als bòers en possessió dels seus territoris, però l'acord fou vetat pel govern imperial. Warren al front de 4000 mil homes (Bechuanaland Expeditionary Force) va arribar al riu Vaal el gener del 1885 i el dia 22 es va trobar amb Kruger al riu Modder; Kruger va provar d'aturar la seva marxa assolint el compromís de restablir l'ordre, però Warren no va acceptar i va continuar. El març del 1885 Warren va arribar a la Orange River Station, el final de la línia fèrria (el pont sobre el riu Orange encara no existia); els bòers de la regió no van oferir resistència. Sense disparar un sol tret, la República de Stellaland fou annexionada a la colònia del Cap el 30 de setembre de 1885, al mateix temps que Betxuanalàndia era declarada protectorat britànic. L'esfera de influencia britànica es va estendre cap al nord fins als 22 graus S, i al oest fins el 20 graus E (que marcava el límit oriental de l'Àfrica Sud Occidental Alemanya). El desembre, Stellaland fou inclosa a la colònia de Betxuanalàndia. Mahikeng, capital de Goshen, reanomenada Mafeking, va servir aleshores com a capital per la colònia britànica de Betxuanalàndia (British Bechuanaland) al sud del Molopo, i el Protectorat de Betxuanalàndia (Bechuanaland Protectorate). El 1895 el British Bechauanaland fou unit a la província del Cap.
- Le Stellaland était une république boer qui exista de 1882 à 1885, entre le Bechuanaland britannique et l'Afrique du Sud.
- Stellaland was van 1882-1883 één van de kleinere Boerenrepublieken, onafhankelijke staten gesticht door voormalig Nederlandse kolonisten die de Britse overname van de Kaap niet zagen zitten. Vandaag de dag wordt de naam nog gebruikt om de streek waarin de vroegere hoofdstad Vryburg ligt en andere dorpen als Stella en Vostershoop.
- Stellaland var en kortlivet boer–republikk fra 1882 til 1885 som lå i et område av Bechuanaland, vest for Sørafrikanske republikk. Republikken ble formelt opprettet den 26. juli 1882 av David Massouw og 400 tilhengere under lederskapet til Gerrit Jacobus van Niekerk (1849–1896). Byen Vryburg ble grunnlagt og erklært som hovedstad. Den 7. august 1883 forente Stellaland seg med Goshen og dannet «Stellalands forente stater». Storbritannia sendte i 1885 en styrke under Charles Warren i 1885 som avskaffet republikken den 30. september og førte territoriet tilbake til Britisk Bechuanaland. Mens den eksisterte, adopterte Stellaland tre forskjellige flagg.
- Stellaland - krótko istniejąca republika burska, położona na terenie dzisiejszej Republiki Południowej Afryki. Republikę powołało 26 lipca 1882 400 burskich osadników. Prezydentem wybrano Gerrita Jacobusa van Niekerk. Założono miasto Vryburg, które obwołano stolicą. 7 sierpnia 1883 do Stellalandu włączono republikę Goshen i utworzono nową republikę Verenigde Staten van Stellaland.
- Stellalândia foi uma república Boer de curta duração localizada na área da Bechuanalândia, a Oeste da então República Sul-Africana. A república foi formalmente criada a 26 de Julho de 1882 por David Massouw e 400 seguidores, sob a liderança de Gerrit Jacobus van Niekerk. A cidade de Vryburg foi fundada e declarada sua capital. A 7 de Agosto de 1883 uniu-se com o estado de Goshen para formar os "Estados Unidos de Stellalândia". Em 1885, a Grã-Bretanha enviou uma força comandada por Charles Warren que aboliu a república a 30 de Setembro e reincorporou o território na Bechuanalândia.
|
| rdfs:comment
|
- Stellaland, officially known as the Republic of Stellaland from 1882-1883 and, after unification with the neighbouring State of Goshen, as the United States of Stellaland from 1883-1885, was a Boer republic located in an area of Bechuanaland, west of the Transvaal. During its short history, Stellaland, though small in size, became a focal point of conflict between the British Empire and the South African Republic, the two major players vying over the territory.
- Stellaland war eine kurzlebige Burenrepublik, die von 1882 bis 1885 auf dem südöstlichen Teil des damaligen britischen Protektorats Bechuanaland, angrenzend an die Südafrikanische Republik bestand. Heute ist das Gebiet Teil der Republik Südafrika.
- | Capital | Vryburg | Creació | 26 de juliol de 1882 Independència | Dissolució | 30 de setembre de 1885 Annexió Britànica | Llengua oficial | Neerlandès La República de Stellaland fou una república bòer de l'antiga Sud-àfrica, localitzada al territori de l'antiga regió de Betxuanalàndia, (formada pel protectorat d'aquest nom, avui Botswana, i la colonia de Betxuanalàndia, unida després a la colònia i província del Cap de Bona Esperança).
- Le Stellaland était une république boer qui exista de 1882 à 1885, entre le Bechuanaland britannique et l'Afrique du Sud.
- Stellaland was van 1882-1883 één van de kleinere Boerenrepublieken, onafhankelijke staten gesticht door voormalig Nederlandse kolonisten die de Britse overname van de Kaap niet zagen zitten. Vandaag de dag wordt de naam nog gebruikt om de streek waarin de vroegere hoofdstad Vryburg ligt en andere dorpen als Stella en Vostershoop.
- Stellaland var en kortlivet boer–republikk fra 1882 til 1885 som lå i et område av Bechuanaland, vest for Sørafrikanske republikk. Republikken ble formelt opprettet den 26. juli 1882 av David Massouw og 400 tilhengere under lederskapet til Gerrit Jacobus van Niekerk (1849–1896). Byen Vryburg ble grunnlagt og erklært som hovedstad. Den 7. august 1883 forente Stellaland seg med Goshen og dannet «Stellalands forente stater».
- Stellaland - krótko istniejąca republika burska, położona na terenie dzisiejszej Republiki Południowej Afryki. Republikę powołało 26 lipca 1882 400 burskich osadników. Prezydentem wybrano Gerrita Jacobusa van Niekerk. Założono miasto Vryburg, które obwołano stolicą. 7 sierpnia 1883 do Stellalandu włączono republikę Goshen i utworzono nową republikę Verenigde Staten van Stellaland.
- Stellalândia foi uma república Boer de curta duração localizada na área da Bechuanalândia, a Oeste da então República Sul-Africana. A república foi formalmente criada a 26 de Julho de 1882 por David Massouw e 400 seguidores, sob a liderança de Gerrit Jacobus van Niekerk. A cidade de Vryburg foi fundada e declarada sua capital. A 7 de Agosto de 1883 uniu-se com o estado de Goshen para formar os "Estados Unidos de Stellalândia".
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
