Stefan Uroš IV Dušan, called Silni ("the Mighty"), was the King of Serbia and Emperor (Tsar) of the Serbs and Greeks. Under his rule Serbia reached its territorial peak and, as the Serbian Empire, was one of the larger states in Europe at the time. Apart from significant territorial gains, in 1349 and 1354 he made and enforced Dušan's Code, a universal system of laws. He is also the only ruler from the house of Nemanjić who has not been canonised as a saint.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Stefan Uroš IV Dušan, called Silni ("the Mighty"), was the King of Serbia and Emperor (Tsar) of the Serbs and Greeks. Under his rule Serbia reached its territorial peak and, as the Serbian Empire, was one of the larger states in Europe at the time. Apart from significant territorial gains, in 1349 and 1354 he made and enforced Dušan's Code, a universal system of laws. He is also the only ruler from the house of Nemanjić who has not been canonised as a saint. Dušan was also noted as a man of gigantic proportions, and according to Papal ambassadors he was the tallest man of his time, estimated at close to seven feet tall. His death in 1355 was a "catastrophe" for Orthodoxy in the Balkans, since he ruled over the only Balkan power capable of halting the advance of the "militantly Islamic and expansionary Ottoman Turks". His Crown is kept at the Cetinje Monastery in Montenegro.
  • Stefan Uroš IV. Dušan der Gewaltige, auch Stefan Dušan oder Nemanjitsch IX. genannt, war Herrscher von Serbien und regierte von 1331 bis 1355. Ihm folgte sein Sohn Stefan Uroš V. , genannt „der Schwache“, auf den serbischen Thron.
  • Stefan Dusan o Stefan Dušan,en llengua sèrbia:Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels grecs de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski. Stefan Dušan va ser coronat rei de tots els serbis el 8 de setembre de 1331 (altres fonts indiquen el 21 de setembre). Sota el seu regnat Sèrbia va atènyer el seu apogeu territorial i el seu imperi era un dels grans estats d'aquella època. Va fer aplicar un sistema universal de lleis anomenat el codi de Dusan. Stefan Dusan es va aprofitar de les lluites internes dins l'Imperi Bizantí i a vegades hi participà mitjançant aliances i així aconseguí eixamplar els seu regne en direcció de Macedònia, Albània, Épir, Etòlia i Tessàlia. Gràcies al seu casament amb la filla del tsar de Bulgària també es feu amb el control d'aquest territori. El 1346, a Skoplie, es va fer coronar emperador del Serbis i del Romans, és a dir dels grecs bizantins. Maldà per apoderar-se de Constantinopla mitjançant una aliança amb els venecians. va patir una derrota el 1352 a Dimòtica contra els turcs. Morí misteriosament als 48 anys i heretà el tron el seu fill inexpert, Oroch, que no pugué evitar la dissolució de l'imperi.
  • Štěpán Dušan byl srbský král vládnoucí v letech 1331 až 1355; je s ním spojen značný rozkvět země, mimo jiné připojení některé části Makedonie k Srbsku. Dal se korunovat císařem Řeků a Srbů. Byl autorem tzv. Dušanova zákoníku z roku 1349, jedné z nejdůležitějších kulturně-historických památek středověkého Srbska. Jeho koruna je dodnes k vidění v klášteře ve městě Cetinje v Černé Hoře.
  • Stefan Uroš IV Dušan Nemanjić, fue el rey serbio y el primer zar serbio. nació alrededor del año 1308 y murió en 1355. Fue el mayor gobernador serbio de la historia. Perteneciente a la dinastía Nemanjić, bajo su liderazgo, Serbia consiguió su máximo esplendor y apogeo, durante el siglo XIV. Con su muerte, desapareció también el Imperio Serbio.
  • Stefan Uroš IV Dušan Mahtava oli Serbian kuningas 1331 – 1346 ja Serbian tsaari 1346 – 1355. Stefan loi mahtavan Serbian valtakunnan joka oli eräs aikansa suurvalta ja Euroopan suurimpia valtakuntia. Vuonna 1346 Stefan antoi kruunata itsensä "serbien, kreikkalaisten, bulgarien ja albanien tsaariksi".
  • Stefan Uroš IV Dušan Nemanjić, fut le roi serbe de 1331 à 1345 et empereur des serbes et des grecs de 1346 à 1355, souverain serbe de la dynastie des Nemanjić. Il est le fils du roi Stefan Uroš III Dečanski. Sous son règne, la Serbie atteignit son apogée territoriale; l'Empire serbe était l'un des plus grands états de l'Europe d'alors. En dehors des conquêtes, il fit appliquer le Code de Dušan, un système universel de lois. Il est aussi le seul régent de la dynastie des Nemanjić à ne pas avoir été canonisé comme saint après sa mort.
  • Figlio di Stefano Dečanski e di Teodora di Bulgaria, nel 1314 seguì suo padre in esilio a Costantinopoli dopo che il nonno, Re Milutin lo scacciò dalla Serbia per paura che volesse compiere un colpo di stato. Visse insieme alla sua famiglia nel monastero del Pantocrator avendo rapporti con la corte bizantina. Rientrato in patria, nel 1321 dopo la morte di Milutin, assistette all'ascesa di suo padre al trono, alle lotte tra quest'ultimo e il fratellastro Costantino che ambiva alla corona serba, e alla guerra col cugino di Dečanski, Vladislav con cui non era ancora terminato l'antico contenzioso dinastico che risaliva alla rivalità tra i due Re precedenti, Milutin e Dragutin. Quando a Costantinopoli scoppiò la guerra per il trono tra l'Imperatore legittimo Andronico II e suo nipote Andronico III e Dečanski decise di aiutare il primo con le sue truppe, Andronico III, che risultò vittorioso, divenne nemico giurato della Serbia. Alleandosi con la Bulgaria di Michele Asen III Šišman, il nuovo Imperatore dichiarò guerra a Dečanski nel 1330. Il Re allestì un esercito poderoso che sbaragliò il nemico, grazie anche alla maestria di una truppa scelta di cavalleria guidata proprio da Dušan.
  • ウロシュ4世（Цар Стефан Душан силни, Stefan Uroš IV Dušan Silni, 1308年 - 1355年12月20日）は、セルビア王国、セルビア帝国のネマニッチ朝の君主（国王在位：1331年9月8日 - 1346年、皇帝在位：1346年 - 1355年12月5日）。ウロシュ3世の子。即位前の名はステファン・ドゥシャン。 父・ウロシュ3世と祖父・ウロシュ2世ミルティンの抗争に巻き込まれ、父と共に東ローマ帝国に亡命して少年生活を過ごした。やがて父がセルビア王として即位すると、その副王となって父を補佐する。1330年には侵攻してきたブルガリアの大軍を少数の軍勢で見事に撃破して名を馳せた。そして翌年、父がブルガリアと和睦したことに不満を抱く貴族、自身の前年の戦いにおける功績などを背景にして、父を廃してセルビア王として即位した。 この頃、東ローマ帝国ではアンドロニコス2世パレオロゴスとアンドロニコス3世パレオロゴスによる内紛が起こり、勢力が減退していたが、ウロシュ4世はその隙につけ込んでアルバニアとマケドニアを奪取して、セルビア王国の最大領土を形成した。さらにその拡大した勢力を背景として1345年、「セルビア人とローマ人の皇帝」と称してセルビア主教を総主教に格上げし、翌年には皇帝として即位するにいたった。1349年には、『ドゥシャン法典』を発布して、政軍ともに帝国の全盛期を築き上げたのである。 1355年、東ローマ帝国が内紛やオスマン帝国との戦いで疲弊しているのを見て、その征服を決意して遠征を開始したが、その遠征途上のテッサロニキで急死してしまった。これには、一説には毒殺説もあるが、いずれにせよ英主であったウロシュ4世の死はセルビア帝国にとっては大きな痛手となり、その帝国は急速に衰退してネマニャ朝も1371年に断絶するにいたったのである。 だが、ウロシュ4世の黄金時代はセルビアの史書や大セルビア主義者の間では、大いに評価されている。
  • Stefan Uroš IV Dušan Silni "de Sterke" was koning van Servië van 1331 tot 1346 en tsaar van Servië en Griekenland van 1346 tot 1355. Hij was de zoon van Stefan Uroš III Dečanski en behoorde tot het geslacht der Nemanjiden. Hij was in die tijd één van de machtigste vorsten van Zuid-Oost-Europa; onder zijn heerschappij bereikte Servië haar territoriale hoogtepunt. Dušan blonk uit als een uitstekend veldheer, heerser en wettenmaker, en zou -volgens de kronieken- een van de grootste mannen (in lengte) van zijn tijd geweest zijn, namelijk meer dan 2 meter. Hij vaardigde ook een wetboek uit, beter bekend als Dušans Wetboek.
  • Stefan Uroš IV Dušan, król Serbii w okresie 8 września 1331 – 1346. Od roku 1346 roku był pierwszym i jedynym carem Serbii. Jego panowanie było okresem apogeum potęgi średniowiecznej Serbii. Serbia za jego panowania, ze stolicą w Skopje, zyskała miano Wielkiej Serbii. W wyniku wojny z Bułgarami i Bizancjum opanował Macedonię, Albanię, Epir i Tesalię oraz utworzył odrębny patriarchat serbski. Popierał rozwój handlu oraz górnictwa.
  • Estêvão IX Duchan (1308-1355), em servo-croata Stefan Dušan, foi rei e, depois, imperador dos sérvios (1331-1355). Seu reinado se confunde com o breve apogeu da Sérvia na Idade Média. Sabendo se aproveitar das lutas internas do Império Bizantino e por vezes participando diretamente delas (através de alianças com as partes envolvidas), conseguiu expandir consideravelmente o reino na direção da Macedônia, Albânia, Épiro, Aetólia e Tessália. Pelo seu casamento com a filha do tsar da Bulgária, praticamente reduziu este país à vassalagem. Em 1346, fez-se coroar em Skoplie “imperador dos Sérvios e dos Romanos” (ou seja, dos gregos bizantinos). Desejando se apoderar de Constantinopla, tentou se aliar com os venezianos. Entretanto, em 1352 os sérvios são derrotados pelos turcos em Dimótica. Afastando-se da Igreja de Constantinopla e aproximando-se da de Roma, Duchan foi proclamado pelo papa “capitão contra os turcos”. Faleceu misteriosamente em 1355 (aos 48 anos) provocando a decomposição política do país nas mãos de seu filho jovem e incompetente (Oroch). Batricevic, Ana, "Legal Transplants and the Code of Serbian Tsar Stephan Dushan: A Comparative Study" (December 22, 2006). Available at SSRN: http://ssrn. com/abstract=953277 A site made on the occasion of the 650th anniversary of the promulgation of Dushan's Code. Contains the full text of the Code in Serbian, Russian and English: http://www. dusanov-zakonik. co. yu/indexe. html
  • Ştefan Uroş IV Duşan (Stefan Uroš IV Dušan), a fost regele Serbiei şi ţar al sârbilor şi grecilor. Sub conducerea sa, Serbia şi-a atins apogeul extinderii teritoriale, Imperiul Sârbesc fiind unul dintre cele mai mari state din Europa în acea vreme. Stefan Uroš IV Dušan şi Ioan Alexandru al Bulgariei au realizat o alianţă, consfinţită prin căsătoria regelui sârb cu Elena a Bulgariei, soră a lui Ioan Alexandru, în ziua de Paşti din anul 1332. Coroana sa este păstrată la mănăstirea Cetinje din Muntenegru.
  • Стефан Урош IV Душан (сербск. Стефан Урош IV Душан, известен также как Душан Сильный) — сербский король («краль») из рода Неманичей, с 1346 года — «царь сербов и греков» (до смерти в 1355 году). В ходе ряда успешных войн под его руководством Сербское королевство превратилось в самую сильную державу региона, включив в свой состав значительную часть Балканского полуострова и составив реальную конкуренцию Византийской империи. В правление царя Стефана в стране была проведена кодификация права (в частности, был создан «Законник» — свод юридических норм средневековой Сербии), получила распространение византийская культура.
  • Stefan Uroš IV Dušan (serbiska Стефан Урош IV Душан) (ofta bara Stefan Dušan eller Dušan den store), född cirka 1308, död 20 december 1355, var kung av Serbien från 1331 till 1346 och sedan tsar av Serbien fram till sin död 1355. Under Dušans regeningstid nåde det medeltida Serbien sin territoriella höjdpunkt och var en av dåtidens starkaste militärmakter i Europa. Han skapade även "Dušans lagbalk", vilket var en gemensam lagbok, gällande över hela hans rike. Han är dock den enda härskaren av Nemanjićdynastin som inte blev helgonförklarad direkt efter sin död. Enligt källor från påvens samtida ambassadör i Serbien var Dušan väldigt reslig och nådde över 210 centimeter. Kronan som användes vid hans kröning till tsar förvaras i ett kloster i Cetinje.
  • Стефан Урош IV Душан Неманич — сербський цар з роду Неманичів, з 1346 року — «цар сербів і греків» (до смерті в 1355 році). Син Стефана Душана, Стефан Урош V, був останнім царем Сербії.
dbpprop:after
dbpprop:before
dbpprop:date
  • July 2009
dbpprop:dateOfBirth
  • c. 1308
dbpprop:dateOfDeath
dbpprop:father
dbpprop:fullName
  • Stefan Uroš IV Nemanjić
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:house
dbpprop:mother
dbpprop:name
  • Dušan the Mighty
dbpprop:placeOfBurial
dbpprop:predecessor
dbpprop:reference
dbpprop:reign
  • 16 April 1346 – 20 December 1355
  • 8 September 1331 – 16 April 1346
dbpprop:spouse
dbpprop:succession
  • Emperor of the Serbs and the Greeks
  • King of Serbia
dbpprop:successor
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
dbpprop:years
  • 1331–1346
  • 1346–1355
rdf:type
rdfs:comment
  • Stefan Uroš IV Dušan, called Silni ("the Mighty"), was the King of Serbia and Emperor (Tsar) of the Serbs and Greeks. Under his rule Serbia reached its territorial peak and, as the Serbian Empire, was one of the larger states in Europe at the time. Apart from significant territorial gains, in 1349 and 1354 he made and enforced Dušan's Code, a universal system of laws. He is also the only ruler from the house of Nemanjić who has not been canonised as a saint.
  • Stefan Uroš IV. Dušan der Gewaltige, auch Stefan Dušan oder Nemanjitsch IX. genannt, war Herrscher von Serbien und regierte von 1331 bis 1355. Ihm folgte sein Sohn Stefan Uroš V. , genannt „der Schwache“, auf den serbischen Thron.
  • Stefan Dusan o Stefan Dušan,en llengua sèrbia:Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels grecs de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski. Stefan Dušan va ser coronat rei de tots els serbis el 8 de setembre de 1331 (altres fonts indiquen el 21 de setembre).
  • Štěpán Dušan byl srbský král vládnoucí v letech 1331 až 1355; je s ním spojen značný rozkvět země, mimo jiné připojení některé části Makedonie k Srbsku. Dal se korunovat císařem Řeků a Srbů. Byl autorem tzv. Dušanova zákoníku z roku 1349, jedné z nejdůležitějších kulturně-historických památek středověkého Srbska. Jeho koruna je dodnes k vidění v klášteře ve městě Cetinje v Černé Hoře.
  • Stefan Uroš IV Dušan Nemanjić, fue el rey serbio y el primer zar serbio. nació alrededor del año 1308 y murió en 1355. Fue el mayor gobernador serbio de la historia. Perteneciente a la dinastía Nemanjić, bajo su liderazgo, Serbia consiguió su máximo esplendor y apogeo, durante el siglo XIV. Con su muerte, desapareció también el Imperio Serbio.
  • Stefan Uroš IV Dušan Mahtava oli Serbian kuningas 1331 – 1346 ja Serbian tsaari 1346 – 1355. Stefan loi mahtavan Serbian valtakunnan joka oli eräs aikansa suurvalta ja Euroopan suurimpia valtakuntia. Vuonna 1346 Stefan antoi kruunata itsensä "serbien, kreikkalaisten, bulgarien ja albanien tsaariksi".
  • Stefan Uroš IV Dušan Nemanjić, fut le roi serbe de 1331 à 1345 et empereur des serbes et des grecs de 1346 à 1355, souverain serbe de la dynastie des Nemanjić. Il est le fils du roi Stefan Uroš III Dečanski. Sous son règne, la Serbie atteignit son apogée territoriale; l'Empire serbe était l'un des plus grands états de l'Europe d'alors. En dehors des conquêtes, il fit appliquer le Code de Dušan, un système universel de lois.
  • Figlio di Stefano Dečanski e di Teodora di Bulgaria, nel 1314 seguì suo padre in esilio a Costantinopoli dopo che il nonno, Re Milutin lo scacciò dalla Serbia per paura che volesse compiere un colpo di stato. Visse insieme alla sua famiglia nel monastero del Pantocrator avendo rapporti con la corte bizantina.
  • Stefan Uroš IV Dušan Silni "de Sterke" was koning van Servië van 1331 tot 1346 en tsaar van Servië en Griekenland van 1346 tot 1355. Hij was de zoon van Stefan Uroš III Dečanski en behoorde tot het geslacht der Nemanjiden. Hij was in die tijd één van de machtigste vorsten van Zuid-Oost-Europa; onder zijn heerschappij bereikte Servië haar territoriale hoogtepunt.
  • Stefan Uroš IV Dušan, król Serbii w okresie 8 września 1331 – 1346. Od roku 1346 roku był pierwszym i jedynym carem Serbii. Jego panowanie było okresem apogeum potęgi średniowiecznej Serbii. Serbia za jego panowania, ze stolicą w Skopje, zyskała miano Wielkiej Serbii. W wyniku wojny z Bułgarami i Bizancjum opanował Macedonię, Albanię, Epir i Tesalię oraz utworzył odrębny patriarchat serbski. Popierał rozwój handlu oraz górnictwa.
  • Estêvão IX Duchan (1308-1355), em servo-croata Stefan Dušan, foi rei e, depois, imperador dos sérvios (1331-1355). Seu reinado se confunde com o breve apogeu da Sérvia na Idade Média. Sabendo se aproveitar das lutas internas do Império Bizantino e por vezes participando diretamente delas (através de alianças com as partes envolvidas), conseguiu expandir consideravelmente o reino na direção da Macedônia, Albânia, Épiro, Aetólia e Tessália.
  • Ştefan Uroş IV Duşan (Stefan Uroš IV Dušan), a fost regele Serbiei şi ţar al sârbilor şi grecilor. Sub conducerea sa, Serbia şi-a atins apogeul extinderii teritoriale, Imperiul Sârbesc fiind unul dintre cele mai mari state din Europa în acea vreme. Stefan Uroš IV Dušan şi Ioan Alexandru al Bulgariei au realizat o alianţă, consfinţită prin căsătoria regelui sârb cu Elena a Bulgariei, soră a lui Ioan Alexandru, în ziua de Paşti din anul 1332.
  • Стефан Урош IV Душан (сербск. Стефан Урош IV Душан, известен также как Душан Сильный) — сербский король («краль») из рода Неманичей, с 1346 года — «царь сербов и греков» (до смерти в 1355 году).
  • Stefan Uroš IV Dušan (serbiska Стефан Урош IV Душан) (ofta bara Stefan Dušan eller Dušan den store), född cirka 1308, död 20 december 1355, var kung av Serbien från 1331 till 1346 och sedan tsar av Serbien fram till sin död 1355. Under Dušans regeningstid nåde det medeltida Serbien sin territoriella höjdpunkt och var en av dåtidens starkaste militärmakter i Europa. Han skapade även "Dušans lagbalk", vilket var en gemensam lagbok, gällande över hela hans rike.
  • Стефан Урош IV Душан Неманич — сербський цар з роду Неманичів, з 1346 року — «цар сербів і греків» (до смерті в 1355 році). Син Стефана Душана, Стефан Урош V, був останнім царем Сербії.
rdfs:label
  • Stefan Uroš IV Dušan of Serbia
  • Stefan Uroš IV. Dušan
  • Stefan Dusan
  • Štěpán Dušan
  • Stefan Uroš IV Dušan Nemanjić
  • Stefan Dusan
  • Stefan Uroš IV Dušan
  • Stefano Uroš IV Dušan
  • ウロシュ4世
  • Stefan Uroš IV Dušan
  • Stefan Urosz IV Duszan
  • Estêvão IX Duchan
  • Ştefan Duşan
  • Стефан Урош IV Душан
  • Stefan Uroš IV Dušan
  • Стефан Душан
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpedia-owl:Person/father of
is dbpedia-owl:Person/predecessor of
is dbpedia-owl:father of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpprop:before of
is dbpprop:caption of
is dbpprop:commander of
is dbpprop:father of
is dbpprop:founder of
is dbpprop:issue of
is dbpprop:leader of
is dbpprop:predecessor of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of