| dbpprop:abstract
|
- Staurakios or Stauracius, was Byzantine emperor from July 26 to October 2, 811. The son of Emperor Nikephoros I, Staurakios had been crowned as co-emperor by his father in 803. The chronicler Theophanes the Confessor claims that Staurakios was guilty of rape, a claim perhaps colored by his hostility to Nikephoros I. In 807 Staurakios married the Athenian Theophano, a relative of the deposed Empress Irene. Staurakios participated in his father's expedition against Krum of Bulgaria in 811, and barely escaped with his life from the disastrous Battle of Pliska, in which his father was killed. However, Staurakios was paralyzed by a sword wound near his neck, and was saved by the imperial guard which retreated from the battlefield. Because of his uncertain condition he was hastily crowned at Adrianople, the first time an emperor of the Eastern Empire had been crowned outside Constantinople. Due to his debilitating wound, Staurakios was unable to exercise actual authority. As his condition worsened, the court was split between the factions of his wife Theophano and his sister Prokopia, who hoped that her husband Michael Rangabe would be chosen as the emperor's heir. As it became clear that Staurakios intended to designate Theophano as his successor (or else to abolish the empire and declare a republic), the supporters of Michael forced the emperor to abdicate on October 2, 811. Staurakios retired to a monastery where he died from the effects of his wound on January 11, 812. Michael Rangabe became emperor, as Michael I.
- Staurakios war im Jahr 811 für wenige Wochen byzantinischer Kaiser. Stauriakos war der Sohn Kaiser Nikephoros’ I. Er wurde von diesem im Jahr 803 zum Mitkaiser erhoben. 807 heiratete er Theophano, eine Verwandte der ehemaligen Kaiserin Irene. In der Schlacht am Warbiza-Pass gegen die Bulgaren im Jahr 811 fiel sein Vater im Kampf. Stauriakos, der ebenfalls an der Schlacht teilgenommen hatte, entkam schwer verwundet und wurde am 28. Juli in Hadrianopel zum Kaiser gekrönt. Nach Konstantinopel zurückgekehrt, ernannte er seine Gattin zur Mitregentin. Aufgrund seiner schweren Verletzungen wurde er jedoch Anfang Oktober 811 vom Patriarchen Nikephoros abgesetzt und in ein Kloster verbannt, wo er Anfang Januar des darauffolgenden Jahres verstarb. Manche Quellen berichten, dass er von seiner Schwester Prokopia vergiftet worden sei. Sein Nachfolger wurde Michael I. Rangabe, der die Schlacht unverletzt überlebt hatte und mit Prokopia verheiratet war.
- Estauraci (Stauracius, Σταυράκιος fou emperador bizantí fill de Nicèfor I. El seu pare el va associar al govern i a la seva mort fou proclamat emperador únic, sent coronat primer el desembre del 803, el segon any del regnat del seu pare, a Santa Sofia, pel patriarca Tarasi. Es va casar al desembre del 807 amb Teofano una dama atenenca parenta de l'emperadriu Irene, seleccionada per Nicèfor pel seu fill després d'una intensa recerca entre dones solteres de l'Imperi; llavors ja estava promesa a un altre home amb el que ja havia consumat la unió; aquesta elecció del pare va disgustar al príncep, que a més preferia altres dames més maques que estaven entre les candidates. El 811 va sortir de Constantinoble per enfrontar als búlgars; l'exèrcit bizantí va aterrir als búlgars i el rei va demanar la pau que fou refusada; els primers xocs foren dirigits per Estauraci, i van ser victoriosos. Els búlgars van demanar altre cop la pau i altre cop fou refusada. Una gran batalla decisiva es va lliurar poc després i Nicèfor i va morir i l'exèrcit grec fou quasi aniquilat. Estauraci va resultar ferit però es va poder escapar a Adrianòpolis on fou proclamat emperador únic, i va tenir el suport de part dels oficials que el preferien al seu pare. Alguns oficials van voler proclamar a Miquel el curopalata, marit de Procòpia, la filla de Nicèfor, que també havia escapat viu i sense ferides de la batalla, però Miquel va renunciar. Estauraci va anar llavors a Constantinoble en llitera on el patriarca Nicèfor li va demanar de buscar el favor de Deu alliberant als que el seu pare havia condemnat; estava també angoixat per l'esgotament de les finances imperials després de tant desgraciada guerra i d'altra banda Teofano aspirava a poder d'emperadriu i conspirava amb els partits; Estauraci es va barallar amb el seu cunyat Miquel el Curopalata i altres alts oficials que no volien que la seva dona governés l'Imperi; alguns fins i tot proposaven el restabliment de la república. Quan Estauraci va proposar cegar a Miquel va esclatar una revolta i Estauraci va ser deposat i va haver de vestir els hàbits. Va morir no gaire després. El seu regnat va durar només dos mesos i sis dies. Teofano fou enviada a un monestir. Miquel el Curopalata, proclamat emperador com Miquel I, li va donar mitjans per viure dignament. El cos d'Estauraci i després el de Teofano foren enterrats al seu monestir que primer es va dir Hebraica i per corrupció Braca que més tard va ser el monestir de Stauraca . Més tard el cos de Estauraci fou portat al monestir de Satyrus.
- Staurakios byl byzantský císař vládnoucí od července do října roku 811. Jeho otcem byl císař Nikeforos I. , sestrou Prokopia, provdaná za kuropalata Michaela Rangaba. Císařem se Staurakios stal po prohrané bitvě s Bulhary, která jeho otce stála život a jemu samotnému vynesla těžké poranění na krku, jež mu prakticky znemožňovalo efektivně vládnout. Toho využila Prokopia, ambiciózní císařova sestra, aby se pokusila získat trůn pro svého muže Michaela. Staurakios sice učinil nesmělý pokus jmenovat následnicí svou ženu Theofano, ale 2. října 811 došlo ke státnímu převratu, který vynesl k moci Michaela s Prokopií. Umírající Staurakios byl poslán do kláštera, kde po několika měsících v tichosti zemřel.
- Estauracio, a veces escrito como Stavrakios, fue un emperador bizantino, hijo de Nicéforo I, que reinó desde el 26 de julio hasta el 2 de octubre del 811; tras abdicar, falleció el 11 de enero del 812. Estauracio era el único hijo varón de Nicéforo I, que lo coronó como co-emperador en diciembre del 803, tras la rebelión y la posterior derrota de Bardanio Turco, gobernador del thema de Anatolia. En el 806, y tras la invasión de Anatolia por Harún al-Rashid, Nicéforo I solicitó la paz al califa abasí, a cambio de un tributo anual de 30 mil sólidos y de un rescate personal por él mismo y su hijo. Durante la campaña contra los búlgaros del kan Krum, planteada para sojuzgar definitivamente a este pueblo, Estauracio resultó paralizado por la herida producida por una espada en la batalla de Plisca, en la que murió su padre. Fue salvado por la Guardia imperial, que le retiró del campo de batalla, protegiéndole como heredero de la corona. A causa de sus heridas, fue coronado formalmente en Adrianópolis, siendo la primera vez, desde la deposición del último emperador de Occidente en 476, que un emperador era coronado fuera de Constantinopla. No obstante, la gravedad de sus heridas hacía imposible pensar en su recuperación, por lo que durante su corto reinado tuvo lugar una constante pugna en la corte imperial por la sucesión. Como hija de Nicéforo, su hermana Procopia trató de obtener la designación para su marido Miguel Rangabé, mientras que su propia esposa, la ateniense Teófano, trataba de hacerse con el poder como ya hiciera Irene. Finalmente, ante la indecisión del emperador en elegir un sucesor, se consiguió imponer su cuñado, que fue aclamado como emperador en el Hipódromo por el ejército, el senado y el pueblo, siendo coronado en Santa Sofía el 2 de octubre de 811. Incapaz de hacer frente a los hechos, Estauracio abdicó y tomó los hábitos, retirándose a un monasterio donde moriría tres meses después.
- Staurakios oli Bysantin keisari lyhyen ajan vuonna 811. Staurakios oli keisari Nikeforoksen poika. Hän haavoittui taistelussa bulgaareja vastaan ja hallitsi vain yhden kuukauden ajan. Staurakioksen lanko Mikael I julistautui keisariksi ja Staurakios vetäytyi luostariin jossa hän kuoli viisi kuukautta myöhemmin.
- Staurakios, mort le 11 janvier 812, était empereur byzantin en 811. Il était le fils de Nicéphore I et de l'impératrice Procopia et avait épousé Théophano, une cousine de l'impératrice Irène. Staurakios devient Empereur à la mort tragique de son père, le 26 juillet 811. Paralysé par une blessure de l'épée au cou pendant la bataille de Pliska contre les Bulgares du khan Kroum, il régna seulement deux mois, du 28 juillet au 1 octobre, avant de se retirer dans un monastère, où il mourut le 11 janvier 812. Il abdiqua en faveur de son beau-frère Michel I Rhangabé.
- Fájl:Solidus-Nicephorus I and Staraucius-sb1604. jpg I. Niképhorosz és fia, Sztaurakiosz solidusa Sztaurakiosz a Bizánci Birodalom császára, I. Niképhorosz fia és 803-tól kezdve tárcsászára volt. 807-ben vette feleségül a hajdani Eiréné császárnő rokonát, az athéni Theophanót. Miután atyja diadalmasan előretörő seregét a bolgárok bekerítették a hegyekben, majd lemészárolták a császárral együtt, a súlyos sérülést kapott trónörököst maradék katonái kimentették és Adrianopoliszba szállították, ahol császárrá kiáltották ki. Mivel felgyógyulására nem volt sok remény, leginkább egy alkalmas utód kijelölésére volt szükség Sztaurakioszra. A legvalószínűbb jelölt sógora, Mikhaél Rhangabé volt, de a császárné, Theophanó is magának követelte a regensi hatalmat. Sztaurakiosz nem tudott dönteni. A fenyegető külpolitikai katasztrófa árnyékában végül puccs döntötte el a vitát. Október 2-án a hadsereg, a senatus és a nép Niképhorosz pátriárka támogatásával császárrá kiáltotta ki Mikhaélt, azaz I. Mihályt. Sztaurakiosz tudomásul vette a döntést, lemondott és kolostorba vonult, ahol három hónap múlva, 812. január 11-én meg is halt.
- スタウラキオス（：Σταυράκιος （Staurakios）, ? - 812年1月11日）は、東ローマ帝国の皇帝（在位：811年7月26日 - 10月1日）。ニケフォロス1世の子。 803年にニケフォロス1世によって共同皇帝とされ、807年にエイレーネーの一族のテオファノと結婚した。811年、父と共にブルガリアの討伐に出陣したが、父は戦死し、自身も瀕死の重傷を負ってしまった。彼は辛うじてコンスタンティノポリスに帰還するものの、政務を執れる状態にはなかった。このため、彼の後継をめぐって対立が起きる。テオファノは自ら即位しようとするが果たせず、結局義弟のミカエル1世ランガベーに譲位して修道院に隠退し、翌年に死去した。
- Staurakios was in 811 keizer van Byzantium. Staurakios, de zoon van keizer Nikephoros I, was sinds 803 medekeizer van zijn vader. In 807 werd hij uitgehuwelijkt aan Theophano, een verwant van keizerin Irene. Hij nam in 811 deel aan zijn vaders expeditie tegen de Bulgarenkan Kroem, die eindigde in de desastreuze Slag bij Pliska, waarbij Nikephoros om het leven kwam. Staurakios wist zwaargewond met enkele metgezellen naar Adrianopel te vluchten. Daar werd hij, als rechtmatig troonopvolger, provisorisch tot keizer uitgeroepen. Omdat duidelijk was dat hij het niet lang meer zou maken, werd hij naar Constantinopel gevoerd om zijn opvolger aan te wijzen. De voor de hand liggende kandidaat was zijn zwager Michaël Rangabe, gesteund door Staurakios' aanhangers en patriarch Niceforus I. Ook Theophano aasde in navolging van Irene echter op de troon. Terwijl de keizer twijfelde kwam het in Constantinopel tot een staatsgreep, waarin Michaël in het Hippodroom door leger en senaat tot keizer werd uitgeroepen. Staurakios, voor dit voldongen feit gesteld, trok zich terug in een klooster en stierf drie maanden later.
- Staurakios - cesarz bizantyjski przez kilka miesięcy od 27 lipca do 2 października 811. Syn cesarza Nicefora I. Został przez niego koronowany na współwładcę już w grudniu 803. W 807 ożenił się z Atenką Teofano, krewną zdetronizowanej cesarzowej Ireny. Po wielkiej klęsce Bizantyjczyków w wąwozie pod Wyrbicą 26 lipca 811 Staurakiosa, ciężko rannego strzałą w szyję, uratowali żołnierze, którzy przenieśli go w bezpieczne miejsce a następnie przetransportowali do Adrianopola. Zgodnie z wolą cesarza przewieziono go następnie do Konstantynopola, gdzie zaopiekowali się nim lekarze, jednak rana nie poddawała się leczeniu. Korzystając z choroby cesarza po władzę sięgnął jego szwagier, mąż jego siostry Prokopii - Michał, który zebrał wokół siebie grupę ludzi zdecydowanych na zamach stanu. 2 października 811 r. Staurakios został zmuszony do abdykacji. Zmarł niedługo potem, 11 stycznia 812 r.
- Estaurário, foi imperador de Bizâncio de 26 de Julho a 2 de Outubro de 811. Filho do imperador Nicéforo I, Estaurácio foi coroado co-imperador pelo seu pai em 803. O cronista Teófanes o Confessor relata contra Estaurácio havia queixas de violação, algo que poderia traduzir a animorsidade do cronista para com Nicéforo I. Em 807 Estaurácio casou-se com a ateniense Teófano, parente da imperatriz deposta Irene. Estaurácio participou na expedição do seu pai contra Krum da Bulgária em 811, e escapou com vida, a muito custo, da desastrosa batalha de Pliska, na qual o seu pai perdeu a vida. Estaurácio ficou parazilado por um golpe de espada no pescoço, e foi salvo pela guarda imperial em retirada. Por causa da incerteza quanto ao seu estado de saúde foi coroado paressadamente em Andrinopla, na primeira coroação a ter lugar fora de Constantinopla desde a queda do Império Romano do Ocidente em 476. Por causa da sua ferida debilitante, Estairácio nunca pôde exercer de facto o poder. À medida que a sua saúde se degradava, a corte dividiu-se entre as facções da sua mulher Teófano e da sua irmã Procópia, a qual esperava que o seu marido Miguel viesse a ser escolhido como sucessor de Estaurácio. Quando se tornou evidente que Estaurácio queria designar como sua sucessora Teófano (ou então abolir o império e proclamar a república), os partidários de Miguel obrigaram o imperador a abdicar a 2 de Outubro de 811. Estaurácio foi viver para um mosteiro, onde morreu a 11 de Janeiro de 812.
- Stauraciu (Staurakios), a fost împărat bizantin între 26 iulie şi 2 octombrie 811, fiul lui Nicefor I. În 803 a fost asociat de către tatăl său la domnie. În 807, Stauraciu s-a căstorit cu Theopano, o rudă a fostei împărătese Irina Ateniana. În 811, a participat alături de tatăl său în campania din Bulgaria, şi a reuşit să scape din bătălia de la Pliska. Din păcate, a paralizat din cauza unei lovituri de spadă la gât, şi a fost retras de pe câmpul de luptă de către garda imperială. Din condiţii necunoscute, a fost încoronat la Adrianopol, ci nu în Constantinopol. Din cauza incapabilităţii sale de a conduce, Curtea s-a împţit în două facţiuni: cea a soţiei lui Staurakios, Theopano, şi cea a sorei lui, Prokopia, care voia ca soţul ei, Mihail I Rangabe să devină împărat. Pe 2 Octombrie, 811, Mihail Rangabe l-a forţat pe Staurakios să abdice. Acesta s-a retras într-o mănăstire unde a murit pe 11 Ianuarie, 812.
- Ставракий — византийский император, соправитель в 803 г. — 811 г. единовластный в 811 г. Ставракий был сыном императора Никифора I (Геника). Став императором Никифор в 803 г. объявил Ставракия соправителем и стал искать тому невесту. После долгого выбора по всей империи, был устроен смотр невест, и он нашёл наконец подходящую женщину. Хотя та уже была обручена с мужем, Никифор развёл их и выдал её за своего сына. В 811 г. во время несчастного для римлян похода в Болгарию, когда от рук болгар пал сам Никифор и с ним множество других знатных людей, Ставракий был сам сильно ранен в шею и едва живой вышел из сражения. Сильно страдая от раны он добрался до города Адрианополя, и здесь был провозглашён императором, несмотря на то, что не видом, не силой, не разумом был годен для столь высокого назначения. От сильного кровопускания Ставракий настолько ослаб что остаток пути до Константинанополя, его несли на носилках. Феофан также рассказывает что он имел непреклонный характер и часто осыпал ругательствами тех, кто воздвиг его на царство. В конце концов, они решили свергнуть Ставракия и передать власть его зятю, Михаилу Рангаве, женатому на сестре императора. Ставракий прослыхал об этом, и он решил отдать приказ ослепить Михаила. Но видимо приказ опоздал, 2 октября 811 г. заговорщики собрали легионы на ипподроме и уговорили солдат признать императором Михаила. Сенат и патриарх также поддержали Михаила. Ставракий, услышав о своём низложении, тотчас надел монашеское платье. Михаил сохранил Ставракию жизнь и позволил ему остаться в столице, где он и умер 11 января 812 г.
- Staurakios blev bysantinsk kejsare den 26 juli 811 när hans far Nikeforos I stupade i strid mot Krum av Bulgarien. Han abdikerade dock den 2 oktober 811 och levde därefter som munk tills han avled den 11 januari 812.
- Stavrakios, 16 Temmuz ile 2 Ekim, 811 arasında Bizans İmparatorluğu İmparatoru olmuştur. İmparator I. Nikeforos'un oğlu olan Stavrakios 803de babasına ortak imparator olarak taç giydirilmiştir. I. Nikeforos'a karşı çok karşı olan zamanın kilise tarihçisi Günah Çıkartıcı Theophanes Stavrakios'u gençliğinde genç kızlara tecavüzcü olmakla suçlamaktadır; ancak bu kaynağın çok aksi yanlı olduğu da bilinmektedir. 807de Stavrakios babasının tahttan indirdiği İmparatoriçe İrene'nin bir akrabası olan bir Atinalı genç kız olan Theophano ile evlenmiştir. Stavrakios 811de babasının Bulgaristan hükümdari Krum Han'a karşı yaptığı askerî sefere iştirak etmiştir. Pliska Savaşı faciasında bir dağ geçidinde tuzağa düşürülen Bizans ordusu tamamen yenilip ortadan silinmiş ve babası İmparator I. Nikeforos'da bu savaşta ölmüştür. Stavriakios ise omzuna ve ensesine bir kılıç darbesi almış ve vücuduna felç inmiştir. Savaş meydanında yaralı yatarken Bizans İmparatorluk Muhafızları tarafından bulunmuş ve sedye ile savaş alanından kaçırılmıştır ve bu savaş faciasından kaçabilen çok az Bizanslı asker arasına girmiştir. Yarasının ciddiliği ve çektiği acı dolayısıyla Bizans tarihinde ilk defa olarak Konstantinopolis dışında Adrianople (Edirne)'de alelacele bir tac giyme töreni düzenlenmiş ve Stavrakios tek Bizans İmparatoru olmuştur. Sonra sedye ile Konstantinopolis'e getirilmiştir. Çok ciddi olan yarası ve çektiği acı dolayısıyla Stravrakios imparatorluk gücünü fiilen kullanamamaktaydı. Saray burokrasisi fiili iktidarın kime verilmesi üzerine ikiye bölünmüştü. Bir taraf imparatorun karısı olan Theophano'yu desteklemekte idiler; diğer tarafsa imparatorun kızkardeşi Prokopi'nin kocası olan ve Pliska Savaşı faciasından büyük şansla kurtulan Mikhail Rangabeyi tutmaktaydı. İmparator Stavrakios'un iktidarin karısına verilmesini istediği anlaşılmışdi. Ancak daha önceki hiç hoşlanmadıkları İrene'nin kadın idaresindeki saltanatını hatırlayan saray bürokrasisi bir komplo hazırlayıp 2 Ekim,811de Stavrakios'un tahttan feragat edip yerine I. Mikhail Rangabe'nin imparator olmasını sağladılar. Stavrakios yaraları, felci ve acıları ile bir manastıra konuldu ve çok geçmeden 11 Ocak,811de orada öldü.
|
| rdfs:comment
|
- Staurakios or Stauracius, was Byzantine emperor from July 26 to October 2, 811. The son of Emperor Nikephoros I, Staurakios had been crowned as co-emperor by his father in 803. The chronicler Theophanes the Confessor claims that Staurakios was guilty of rape, a claim perhaps colored by his hostility to Nikephoros I. In 807 Staurakios married the Athenian Theophano, a relative of the deposed Empress Irene.
- Staurakios war im Jahr 811 für wenige Wochen byzantinischer Kaiser. Stauriakos war der Sohn Kaiser Nikephoros’ I. Er wurde von diesem im Jahr 803 zum Mitkaiser erhoben. 807 heiratete er Theophano, eine Verwandte der ehemaligen Kaiserin Irene. In der Schlacht am Warbiza-Pass gegen die Bulgaren im Jahr 811 fiel sein Vater im Kampf. Stauriakos, der ebenfalls an der Schlacht teilgenommen hatte, entkam schwer verwundet und wurde am 28. Juli in Hadrianopel zum Kaiser gekrönt.
- Estauraci (Stauracius, Σταυράκιος fou emperador bizantí fill de Nicèfor I. El seu pare el va associar al govern i a la seva mort fou proclamat emperador únic, sent coronat primer el desembre del 803, el segon any del regnat del seu pare, a Santa Sofia, pel patriarca Tarasi.
- Staurakios byl byzantský císař vládnoucí od července do října roku 811. Jeho otcem byl císař Nikeforos I. , sestrou Prokopia, provdaná za kuropalata Michaela Rangaba. Císařem se Staurakios stal po prohrané bitvě s Bulhary, která jeho otce stála život a jemu samotnému vynesla těžké poranění na krku, jež mu prakticky znemožňovalo efektivně vládnout. Toho využila Prokopia, ambiciózní císařova sestra, aby se pokusila získat trůn pro svého muže Michaela.
- Estauracio, a veces escrito como Stavrakios, fue un emperador bizantino, hijo de Nicéforo I, que reinó desde el 26 de julio hasta el 2 de octubre del 811; tras abdicar, falleció el 11 de enero del 812. Estauracio era el único hijo varón de Nicéforo I, que lo coronó como co-emperador en diciembre del 803, tras la rebelión y la posterior derrota de Bardanio Turco, gobernador del thema de Anatolia.
- Staurakios oli Bysantin keisari lyhyen ajan vuonna 811. Staurakios oli keisari Nikeforoksen poika. Hän haavoittui taistelussa bulgaareja vastaan ja hallitsi vain yhden kuukauden ajan. Staurakioksen lanko Mikael I julistautui keisariksi ja Staurakios vetäytyi luostariin jossa hän kuoli viisi kuukautta myöhemmin.
- Staurakios, mort le 11 janvier 812, était empereur byzantin en 811. Il était le fils de Nicéphore I et de l'impératrice Procopia et avait épousé Théophano, une cousine de l'impératrice Irène. Staurakios devient Empereur à la mort tragique de son père, le 26 juillet 811.
- Fájl:Solidus-Nicephorus I and Staraucius-sb1604. jpg I. Niképhorosz és fia, Sztaurakiosz solidusa Sztaurakiosz a Bizánci Birodalom császára, I. Niképhorosz fia és 803-tól kezdve tárcsászára volt. 807-ben vette feleségül a hajdani Eiréné császárnő rokonát, az athéni Theophanót.
- Staurakios was in 811 keizer van Byzantium. Staurakios, de zoon van keizer Nikephoros I, was sinds 803 medekeizer van zijn vader. In 807 werd hij uitgehuwelijkt aan Theophano, een verwant van keizerin Irene. Hij nam in 811 deel aan zijn vaders expeditie tegen de Bulgarenkan Kroem, die eindigde in de desastreuze Slag bij Pliska, waarbij Nikephoros om het leven kwam. Staurakios wist zwaargewond met enkele metgezellen naar Adrianopel te vluchten.
- Staurakios - cesarz bizantyjski przez kilka miesięcy od 27 lipca do 2 października 811. Syn cesarza Nicefora I. Został przez niego koronowany na współwładcę już w grudniu 803. W 807 ożenił się z Atenką Teofano, krewną zdetronizowanej cesarzowej Ireny.
- Estaurário, foi imperador de Bizâncio de 26 de Julho a 2 de Outubro de 811. Filho do imperador Nicéforo I, Estaurácio foi coroado co-imperador pelo seu pai em 803. O cronista Teófanes o Confessor relata contra Estaurácio havia queixas de violação, algo que poderia traduzir a animorsidade do cronista para com Nicéforo I. Em 807 Estaurácio casou-se com a ateniense Teófano, parente da imperatriz deposta Irene.
- Stauraciu (Staurakios), a fost împărat bizantin între 26 iulie şi 2 octombrie 811, fiul lui Nicefor I. În 803 a fost asociat de către tatăl său la domnie. În 807, Stauraciu s-a căstorit cu Theopano, o rudă a fostei împărătese Irina Ateniana. În 811, a participat alături de tatăl său în campania din Bulgaria, şi a reuşit să scape din bătălia de la Pliska.
- Ставракий — византийский император, соправитель в 803 г. — 811 г. единовластный в 811 г. Ставракий был сыном императора Никифора I (Геника). Став императором Никифор в 803 г. объявил Ставракия соправителем и стал искать тому невесту.
- Staurakios blev bysantinsk kejsare den 26 juli 811 när hans far Nikeforos I stupade i strid mot Krum av Bulgarien. Han abdikerade dock den 2 oktober 811 och levde därefter som munk tills han avled den 11 januari 812.
- Stavrakios, 16 Temmuz ile 2 Ekim, 811 arasında Bizans İmparatorluğu İmparatoru olmuştur. İmparator I. Nikeforos'un oğlu olan Stavrakios 803de babasına ortak imparator olarak taç giydirilmiştir. I. Nikeforos'a karşı çok karşı olan zamanın kilise tarihçisi Günah Çıkartıcı Theophanes Stavrakios'u gençliğinde genç kızlara tecavüzcü olmakla suçlamaktadır; ancak bu kaynağın çok aksi yanlı olduğu da bilinmektedir.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
