The Spring and Autumn Period was a period in Chinese history, which roughly corresponds to the first half of the Eastern Zhou dynasty (from the second half of the 8th century BC to the first half of the 5th century BC). Its name comes from the Spring and Autumn Annals, a chronicle of the state of Lu between 722 BC and 481 BC, which tradition associates with Confucius. During the Spring and Autumn period, China was ruled by a feudal system.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • The Spring and Autumn Period was a period in Chinese history, which roughly corresponds to the first half of the Eastern Zhou dynasty (from the second half of the 8th century BC to the first half of the 5th century BC). Its name comes from the Spring and Autumn Annals, a chronicle of the state of Lu between 722 BC and 481 BC, which tradition associates with Confucius. During the Spring and Autumn period, China was ruled by a feudal system. The Zhou dynasty kings held nominal power, but only directly ruled over a small Royal Domain, revolving around their capital. They granted fiefdoms over the rest of China to several hundred hereditary nobles (Zhuhou 諸侯). These were descendants of members of the Zhou clan, close associates of the founders of the dynasty, or local potentates. The most important feudal princes (known later as the twelve princes, 十二諸侯) met during regular conferences, where important matters, such as military expeditions against foreign groups or offending nobles were decided. During these conferences, one prince was sometimes declared hegemon (伯, later 霸), and given leadership over the armies of all the feudal states. As the era unfolded, larger more powerful states annexed or claimed suzerainty over smaller ones. By the 6th century BC, most small states had disappeared, and a few large and powerful principalities dominated China. Some southern states, such as Chu and Wu, claimed independence from the Zhou. Wars were undertaken to oppose some of these states (Wu and Yue). In the state of Jin, six powerful families fought for supremacy, and a series of civil wars resulted in the splitting of Jin into three smaller states by the beginning of the fifth century. At the same time, the control Zhou kings exerted over feudal princes slowly but inexorably faded. Eventually the nominal Zhou kings lost all real influence, the feudal system crumbled, and the Warring States Period began.
  • Die Zeit der Frühlings- und Herbstannalen ist eine Bezeichnung für eine Periode der chinesischen Geschichte. Sie bezieht sich auf die Existenz von Reichsannalen im Herzogtum Lu für die Jahre 722 bis 481 v. Chr. und ist nach dem Titel dieser Annalen (chin. 春秋, Chūnqiū „Frühling und Herbst“) benannt.
  • El Període de les Primaveres i de les Tardors o Període Chunqiu designa, en la història de la Xina, la primera meitat de la dinastia dels Zhou de l'Est, és a dir un període que va de la segona meitat del vuitè segle a la primera meitat del cinquè segle. Treu el seu nom dels Annals de les Primaveres i de les Tardors, una crònica dels esdeveniments sobrevinguts en l'Estat de Lu, un petit regne de la península de Shandong, entre el 722 aC i el 481 aC, que s'atribuïa tradicionalment a Confuci. En aquesta època, el poder la Xina es va descentralitzar. Els reis de la dinastia dels Zhou no controlaven directament més que un petit domini reial, centrat sobre la seva capital. A qualsevol altre lloc, el poder era exercit per la noblesa, a través de feus. Es compten, al vuitè segle, diversos centenars de petits estats vassalls dels Zhou, dirigits per prínceps hereditaris, o bé membres del mateix clan que els Zhou (en tota la Xina central), o bé famílies aliades, o bé potentats locals. Els estats del període de les Primaveres i de les Tardors eren petits, això permetia un millor control del territori i la població i, també, facilitava la competència entre ells: aquest període veurà tant la desaparició dels bàrbars interiors amb els qui s'havien estat escaramussant durant segles els Zhou de l'Oest com la generalització de les guerres entre xinesos. Eren sempre guerres en què els nobles, fent ús dels carros, combatien segons un estricte codi de cavalleria i en què les forces d’infanteria que els acompanyaven eren de dimensions modestes: rara vegada es mobilitzaven més de 10.000 soldats i les campanyes duraven unes poques setmanes. Tot i així, les lluites van distorsionar tot l'ordre religiós i ritual i en van quedar afectades tant les relacions del regnes entre ells com el vincles entre els llinatges que ocupaven una mateixa ciutat. El lent progrés de la noblesa va resultar en un augment en l'alfabetització; i l'augment de l'alfabetització va animar la llibertat de pensament i l'avenç tecnològic. Aquesta era va ser seguida pel període dels Regnes Combatents.
  • Období Jara a Podzimu je období historie Číny mezi roky 722 - 481 př. n. l.. Název je odvozený z díla Anály Jara a Podzimu, kroniky státečku Lu. Podle tradice byl Konfucius editorem této kroniky. Během období Jara a Podzimu došlo k decentralizaci moci. Bylo plné bitev, válek a vzájemného obsazování mezi 170 státečky v oblasti, z nich ale asi jenom 12 mělo větší význam. Také byly časté boje o moc uvnitř jednotlivých států. Nastal ale i rozvoj literatury, filozofie a techniky. Na tuto éru navázalo Období válčících států.
  • El periodo de las Primaveras y Otoños (Chūnqiū Shídài) representó una era en la historia china entre el 722 a. C. y el 481 a. C. Este periodo toma su nombre de los Anales de las primaveras y otoños, una crónica del periodo cuya autoría se atribuía tradicionalmente a Confucio. Durante el periodo de las Primaveras y Otoños, el poder se descentralizó. Este periodo estuvo plagado de batallas y las anexiones de unos 170 pequeños estados. El lento progreso de la nobleza resultó en un aumento en la alfabetización; el incremento en la alfabetización animó la libertad de pensamiento y el avance tecnológico. Esta era fue seguida por el periodo de los Reinos Combatientes.
  • Kevättä ja syksyä -kausi (春秋時代) vallitsi Kiinassa 770 eaa. – 476 eaa. Tällöin Zhou-dynastian valta ulottui vain pienelle alueelle, ja maata hallitsivat lääninherrat, jotka johtivat käytännössä omia valtioitaan, joita olivat muun muassa Qi, Jin ja Chu. Kungfutse ja monia muita ajattelijoita eli tällä kaudella. Virkamiesvaltio alkoi nostaa päätään aikaisemman sukulaisuuteen perustuvien virkapaikkojen sijaan, ja rauta yleistyä. Kevään ja syksyn kaudella vuorottelivat sodat ja diplomatia. Kausi päättyi valtioiden välisten sotien lisääntyessä, ja silloin alkoi taistelevien valtioiden kausi.
  • La Période des Printemps et des Automnes ou période Chunqiu désigne, dans l'histoire de Chine, la première moitié de la dynastie des Zhou Orientaux, c'est-à-dire une période allant de la seconde moitié du huitième siècle à la première moitié du cinquième siècle avant J. -C. Elle tire son nom des Annales des Printemps et des Automnes, une chronique des événements survenus dans l'État de Lu entre 722 av. J. -C. et 481 av. J. -C.. A cette époque, la Chine est soumise à un régime féodal. Les rois de la dynastie des Zhou ne contrôlent directement qu'un petit domaine royal, centré sur leur capitale. Partout ailleurs, le pouvoir est exercé par la noblesse, au travers de fiefs. On compte, au huitième siècle, plusieurs centaines de petits États vassaux des Zhou, dirigés par des princes héréditaires, soit membres du même clan que les Zhou (dans toute la Chine centrale), soit familles alliées, soit potentats locaux. Les plus grands de ces États sont appelés princes feudataires (诸侯), la tradition en compte douze. Ils se réunissent régulièrement et signent des traités, où sont décidées les expéditions militaires (contre des peuples étrangers ou des nobles rebelles) qu'ils mènent au nom de la maison royale. Au cours de certaines de ces réunions, le plus puissant des feudataires est parfois nommé hégémon (霸), prenant ainsi la tête des armées vassales des Zhou. Au fil des années, les grands États tendent à annexer, ou réduire à l'état de vassal, les plus petits. A la fin du sixième siècle, la plupart des petits États du début de la période ont disparu, le pouvoir des princes féodaux les plus puissants est considérablement renforcé, rendant de plus en plus théorique la suzeraineté des Zhou. Au sud, les princes de Chu et de Wu se proclament rois, affirmant ainsi leur indépendance vis-à-vis des Zhou. Des guerres éclatent entre États puissants, contre lesquelles l'ancien système (qui reposait sur des traités entre princes) se révèle inefficace. Au Jin, où six grandes familles se disputent la prééminence, provoquant une guerre civile et la partition de cet État en trois. Vers le milieu du cinquième siècle, le système féodal mis en place par les Zhou n'est plus réellement appliqué en pratique. On entre dans la période des Royaumes combattants.
  • Il "Periodo delle primavere e degli autunni" (春秋時代) fu un periodo della storia cinese dal 770 a.C. al 454 a.C.. Prende il nome dalle cronache di quel tempo, gli Annali delle primavere e degli autunni, tradizionalmente attribuiti a Confucio, che narrano gli avvenimenti dello stato di Lu dal 770 a.C. al 481 a.C. In realtà il periodo delle "Primavere e degli Autunni" (Chunqiu) termina nel 454 a.C. , anno in cui il principato di Jin si divide in tre stati indipendenti. In questo periodo i capi militari locali al servizio della dinastia Zhou ingaggiarono una guerra interna allo scopo di affermare la propria egemonia. Inoltre la situazione si aggravò ulteriormente con l'invasione di alcune popolazioni straniere provenienti da nord-ovest, tra cui i barbari del Quanrong che costrinse gli Zhou a spostare la capitale più a est, da Hao a Luoyang. Ebbe così inizio la seconda era della dinastia Zhou: la dinastia Zhou orientale. Emersero 7 stati principali, in perenne lotta tra loro: Han, Zhao, Wei, Yan, Qin, Qi, Chu; i prìncipi di quegli stati detenevano tutto il potere ma continuarono solo formalmente a servire la dinastia dominante. Fu questo un periodo molto ricco per sviluppo della filosofia cinese; sorsero infatti, in risposta ai profondi cambiamenti del mondo politico, le cosiddette Cento Scuole di Pensiero,così come alcuni fra i più influenti movimenti.
  • 春秋時代(しゅんじゅうじだい)とは、中国の時代区分の一つ。紀元前770年、周の幽王が犬戎に殺され洛邑(成周)へ都を移してから、晋が三国に分裂した紀元前403年までである。 春秋の名称は、四書五経の一つ『春秋』に記述された時代、という意味を持つ。 春秋時代と戦国時代をあわせて、春秋戦国時代(しゅんじゅうせんごくじだい)といったり東周時代(とうしゅうじだい)といったりする。どこをもって春秋時代と戦国時代の境目とするかは歴史家の間で意見が分かれている。詳しくは春秋戦国時代を参照。
  • De Periode van Lente en Herfst (春秋時代) was een tijdperk in de Geschiedenis van China. Deze werd voorafgegaan door de Westelijke Zhou-dynastie en gevolgd door de Periode van de Strijdende Staten.
  • Vår- og høstannalenes tid er en periode i Kinas historie fra 722 til 481 f. Kr.. Perioden innordnes i begynnelsen av Det østlige Zhou-dynasti. Epokenavnet kommer fra Vår- og høstannalene, en historiekrønike for perioden som ble ført i pennen av Konfucius. Under Vår- og høstannalenes tid ble makten desentralisert i Zhou-riket. Det var en urolig tid med stadig større og mindre kriger, og omkring 170 mindre stater ble annektert av de større. Adelsstandens gradvise sammenbrudd førte med seg at lesekunsten bredte om seg. Og som stadig flere kunne lese, fremmet det tankens frihet og de tekniske landevinninger. Perioden ble avløst av det historikerne kaller De stridende staters tid.
  • Okres Wiosen i Jesieni - to okres w historii Chin między 722 a 481 r. p.n.e. Jego nazwa pochodzi od Kroniki Wiosen i Jesieni, których autorstwo tradycja przypisuje Konfucjuszowi. W okresie tym doszło do decentralizacji władzy, o supremację walczyło przeszło 170 państw i państewek. Chaos, który wówczas panował, popchnął rodzącą się wówczas chińską myśl filozoficzną na tory filozofii politycznej i społecznej. Walki wyłoniły kilka największych państw, które walczyły o władze nad Chinami w okresie kolejnym - Walczących Królestw.
  • O período das Primaveras e Outonos (Chūnqiū Shídài) representou uma era na história chinesa entre 722 a.C. e 481 a.C.. Este período tomou o seu nome dos Anais das Primaveras e Outonos, uma crónica do período cuja autoria se atribuía tradicionalmente a Confúcio. Durante o período das Primaveras e Outonos, o poder descentralizou-se. Este período foi marcado por batalhas e anexações entre uns 170 pequenos estados. O lento progresso da nobreza resultou num aumento na alfabetização; o incremento na alfabetização estimulou a liberdade de pensamento e o avanço tecnológico. Esta era foi seguida pelo período dos Reinos Combatentes.
  • Период Весны и Осени — период китайской истории с 722 до н. э. по 481 до н. э. , соответствующий летописи Чуньцю, составителем которой считают Конфуция. Этот период относят к началу династии Восточное Чжоу. Наиболее подробно история периода известна по сочинению «Цзочжуань», составленному в виде комментариев на хронику «Чуньцю», а также Го юй и «Ши цзи» Сыма Цяня.
  • Vår- och höstperioden i Kinas historia löper från 722 till 481 f. Kr. och inföll under den första delen av Östra Zhoudynastin. Denna del var relativt lugn jämfört med den senare som kom att kallas de krigande staternas period. Två stora tänkare framträdde under perioden i Kina: Konfucius och Lao Zi. Konfucius skrev vår- och höstannalerna vilka kom att ge upphov till namnet på perioden.
  • İlkbahar ve Sonbahar Dönemi, Çin'de M. Ö. 722 - M. Ö. 481 tarihleri arasına denk gelen dönemdir. Bu dönem adını, Konfüçyüs'e atfedilen İlkbahar ve Sonbahar Kayıtları adlı kitaptan almaktadır. İlkbahar ve Sonbahar döneminde Çin 170 küçük devlete parçalanmıştı; bu küçük devletler arasında meydana gelen savaş ve istilalar dönemin karakteristik özelliği olmuştur.
  • 春秋时期,简称春秋,前770年-前476年,东周的一个时期,春秋时代周王的势力减弱,群雄纷争,齐桓公、宋襄公、晋文公、秦穆公、楚庄王相继称霸,史称“春秋五霸”。(一说是齐桓公、晋文公、楚庄王、吴王阖闾、越王勾践)。 春秋时期的得名,是因孔子修订《春秋》而得名。这部书记载了从鲁隐公元年(前722年)到鲁哀公十四年(前481年)的历史。现代的学者为了方便起见,一般从周平王元年(前770年)东周立国起,到周敬王四十三年(前477年)或四十四年(前476年)为止(也有学者认为应到三家灭智(前453年)或三家分晋(前403年)),称为“春秋时期”。春秋时期之后是战国时期。
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
rdfs:comment
  • The Spring and Autumn Period was a period in Chinese history, which roughly corresponds to the first half of the Eastern Zhou dynasty (from the second half of the 8th century BC to the first half of the 5th century BC). Its name comes from the Spring and Autumn Annals, a chronicle of the state of Lu between 722 BC and 481 BC, which tradition associates with Confucius. During the Spring and Autumn period, China was ruled by a feudal system.
  • Die Zeit der Frühlings- und Herbstannalen ist eine Bezeichnung für eine Periode der chinesischen Geschichte. Sie bezieht sich auf die Existenz von Reichsannalen im Herzogtum Lu für die Jahre 722 bis 481 v. Chr. und ist nach dem Titel dieser Annalen (chin. 春秋, Chūnqiū „Frühling und Herbst“) benannt.
  • El Període de les Primaveres i de les Tardors o Període Chunqiu designa, en la història de la Xina, la primera meitat de la dinastia dels Zhou de l'Est, és a dir un període que va de la segona meitat del vuitè segle a la primera meitat del cinquè segle.
  • Období Jara a Podzimu je období historie Číny mezi roky 722 - 481 př. n. l.. Název je odvozený z díla Anály Jara a Podzimu, kroniky státečku Lu. Podle tradice byl Konfucius editorem této kroniky. Během období Jara a Podzimu došlo k decentralizaci moci. Bylo plné bitev, válek a vzájemného obsazování mezi 170 státečky v oblasti, z nich ale asi jenom 12 mělo větší význam. Také byly časté boje o moc uvnitř jednotlivých států.
  • El periodo de las Primaveras y Otoños (Chūnqiū Shídài) representó una era en la historia china entre el 722 a. C. y el 481 a. C. Este periodo toma su nombre de los Anales de las primaveras y otoños, una crónica del periodo cuya autoría se atribuía tradicionalmente a Confucio. Durante el periodo de las Primaveras y Otoños, el poder se descentralizó. Este periodo estuvo plagado de batallas y las anexiones de unos 170 pequeños estados.
  • Kevättä ja syksyä -kausi (春秋時代) vallitsi Kiinassa 770 eaa. – 476 eaa. Tällöin Zhou-dynastian valta ulottui vain pienelle alueelle, ja maata hallitsivat lääninherrat, jotka johtivat käytännössä omia valtioitaan, joita olivat muun muassa Qi, Jin ja Chu. Kungfutse ja monia muita ajattelijoita eli tällä kaudella. Virkamiesvaltio alkoi nostaa päätään aikaisemman sukulaisuuteen perustuvien virkapaikkojen sijaan, ja rauta yleistyä.
  • La Période des Printemps et des Automnes ou période Chunqiu désigne, dans l'histoire de Chine, la première moitié de la dynastie des Zhou Orientaux, c'est-à-dire une période allant de la seconde moitié du huitième siècle à la première moitié du cinquième siècle avant J. -C. Elle tire son nom des Annales des Printemps et des Automnes, une chronique des événements survenus dans l'État de Lu entre 722 av. J. -C. et 481 av. J. -C..
  • Il "Periodo delle primavere e degli autunni" (春秋時代) fu un periodo della storia cinese dal 770 a.C. al 454 a.C.. Prende il nome dalle cronache di quel tempo, gli Annali delle primavere e degli autunni, tradizionalmente attribuiti a Confucio, che narrano gli avvenimenti dello stato di Lu dal 770 a.C. al 481 a.C. In realtà il periodo delle "Primavere e degli Autunni" (Chunqiu) termina nel 454 a.C. , anno in cui il principato di Jin si divide in tre stati indipendenti.
  • De Periode van Lente en Herfst (春秋時代) was een tijdperk in de Geschiedenis van China. Deze werd voorafgegaan door de Westelijke Zhou-dynastie en gevolgd door de Periode van de Strijdende Staten.
  • Vår- og høstannalenes tid er en periode i Kinas historie fra 722 til 481 f. Kr.. Perioden innordnes i begynnelsen av Det østlige Zhou-dynasti. Epokenavnet kommer fra Vår- og høstannalene, en historiekrønike for perioden som ble ført i pennen av Konfucius. Under Vår- og høstannalenes tid ble makten desentralisert i Zhou-riket. Det var en urolig tid med stadig større og mindre kriger, og omkring 170 mindre stater ble annektert av de større.
  • Okres Wiosen i Jesieni - to okres w historii Chin między 722 a 481 r. p.n.e. Jego nazwa pochodzi od Kroniki Wiosen i Jesieni, których autorstwo tradycja przypisuje Konfucjuszowi. W okresie tym doszło do decentralizacji władzy, o supremację walczyło przeszło 170 państw i państewek. Chaos, który wówczas panował, popchnął rodzącą się wówczas chińską myśl filozoficzną na tory filozofii politycznej i społecznej.
  • O período das Primaveras e Outonos (Chūnqiū Shídài) representou uma era na história chinesa entre 722 a.C. e 481 a.C.. Este período tomou o seu nome dos Anais das Primaveras e Outonos, uma crónica do período cuja autoria se atribuía tradicionalmente a Confúcio. Durante o período das Primaveras e Outonos, o poder descentralizou-se. Este período foi marcado por batalhas e anexações entre uns 170 pequenos estados.
  • Период Весны и Осени — период китайской истории с 722 до н. э. по 481 до н. э. , соответствующий летописи Чуньцю, составителем которой считают Конфуция. Этот период относят к началу династии Восточное Чжоу.
  • Vår- och höstperioden i Kinas historia löper från 722 till 481 f. Kr. och inföll under den första delen av Östra Zhoudynastin. Denna del var relativt lugn jämfört med den senare som kom att kallas de krigande staternas period. Två stora tänkare framträdde under perioden i Kina: Konfucius och Lao Zi. Konfucius skrev vår- och höstannalerna vilka kom att ge upphov till namnet på perioden.
  • İlkbahar ve Sonbahar Dönemi, Çin'de M. Ö. 722 - M. Ö. 481 tarihleri arasına denk gelen dönemdir. Bu dönem adını, Konfüçyüs'e atfedilen İlkbahar ve Sonbahar Kayıtları adlı kitaptan almaktadır. İlkbahar ve Sonbahar döneminde Çin 170 küçük devlete parçalanmıştı; bu küçük devletler arasında meydana gelen savaş ve istilalar dönemin karakteristik özelliği olmuştur.
rdfs:label
  • Spring and Autumn Period
  • Zeit der Frühlings- und Herbstannalen
  • Primaveres i Tardors
  • Období Jara a Podzimu
  • Primaveras y Otoños
  • Kevättä ja syksyä
  • Période des Printemps et des Automnes
  • Periodo delle primavere e degli autunni
  • 春秋時代
  • Periode van Lente en Herfst
  • Vår- og høstannalenes tid
  • Okres Wiosen i Jesieni
  • Período das Primaveras e Outonos
  • Период Чуньцю
  • Vår- och höstperioden
  • İlkbahar ve Sonbahar Dönemi
  • 春秋时期
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/partOf of
is dbpedia-owl:partOf of
is dbpprop:created of
is dbpprop:era of
is dbpprop:partof of
is dbpprop:redirect of