| dbpprop:abstract
|
- The Spanish Civil War was a major conflict that devastated Spain from 17 July 1936 to 1 April 1939. It began after an attempted coup d'état by a group of Spanish Army generals against the government of the Second Spanish Republic, then under the leadership of president Manuel Azaña. The nationalist insurgency was supported by the conservative Spanish Confederation of the Autonomous Right (Confederación Española de Derechas Autónomas, or C.E.D. A), monarchists known as Carlist groups, and the Fascist Falange (Falange Española de las J.O.N.S.). The war ended with the victory of the rebel forces, the overthrow of the Republican government, and the founding of a dictatorship led by General Francisco Franco. In the aftermath of the civil war, all right-wing parties were fused into the state party of the Franco regime. Republicans (republicanos) were supported by the Soviet Union and Mexico, while the followers of the rebellion, Nationalists (nacionales), received the support of Fascist Italy and Nazi Germany, as well as neighbouring Portugal. Although the United States was officially neutral, major American corporations such as Texaco, General Motors, Ford Motors and Firestone greatly assisted the Nationalist rebels with their constant supply of trucks, tires, machine tools and fuel. The war increased international tensions in Europe in the lead-up to World War II, and was largely seen as a proxy war between the Communist Soviet Union and Fascist states Italy and Germany. In particular, new tank warfare tactics and the terror bombing of cities from the air were features of the Spanish Civil War which played a significant part in the later general European war. The Spanish Civil War has been dubbed as "the first media war", with the writers and journalists covering it wanting their work "to support the cause". Foreign correspondents covering it included Ernest Hemingway, Martha Gellhorn, George Orwell and Robert Capa. Like most civil wars, it became notable for the passion and political division it inspired, and for atrocities committed on both sides of the conflict. The Spanish Civil War often pitted family members, neighbors, and friends against each other. Apart from the combatants, many civilians were killed for their political or religious views by both sides, and after the war ended in 1939, Republicans were at times persecuted by the victorious Nationalists.
- Der Spanische Bürgerkrieg wurde zwischen Juli 1936 und April 1939 zwischen der demokratisch gewählten republikanischen Regierung Spaniens und den Putschisten unter General Francisco Franco ausgetragen. Er endete mit dem Sieg der Anhänger Francos und dessen bis 1975 anhaltender Diktatur, dem sogenannten Franquismus.
- La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar al govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el decurs dels decennis anteriors. La guerra es va iniciar amb una aixecament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant. Les tropes de l'exèrcit africà van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid i el nord industrial, mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Aragó. El general Francisco Franco va llançar una ofensiva en el front d'Aragó el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu assolit en ser ocupat Vinaròs el mes d'abril. La reacció republicana va ser una ofensiva sobre la línia de l'Ebre, que significà la campanya més llarga i sagnant de la guerra civil. La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya; fet que va precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid. La reraguarda republicana havia viscut situacions difícils que van afeblir la seva capacitat a causa de les divisions entre els diferents partits polítics i forces sindicals que en molts llocs van simultanejar l'esforç de guerra amb l'intent d'organitzar una revolució social. La rereguarda de la zona nacional, en canvi, va tenir una direcció política i militar molt més centralitzada, que el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, va fer més efectiva, i una repressió que va continuar durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra i la cultura i la llengua catalana, basca i gallega.
- Vegeu també: Guerra Civil espanyola 17 de juliol: Revolta de l'exèrcit al Marroc. 18 de juliol: La revolta s'estén al territori peninsular. 19 de juliol: El general Franco vola des de Canàries a Tetuan i pren el comandament de l'exèrcit d'Àfrica. Dimiteix Santiago Casares Quiroga, cap del govern republicà. S'encarrega la formació de nou govern a Diego Martínez Barrio, que davant la falta de suports declina l'encàrrec. Forma govern José Giral, que ordena el lliurament d'armes al poble. Revolta a les Balears. 20 de juliol: Comença el setge a l'Alcàsser de Toledo (Acadèmia d'Infanteria). 21 de juliol: Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries, Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre (excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya). En grans ciutats la revolta ha triomfat a Sevilla, però ha fracassat a Madrid i Barcelona. 23 de juliol: La Junta de Defensa Nacional (govern dels rebels, autoanomenats nacionals) es reuneix per vegada primera a Burgos. Juliol-agost: Revolució espontània de col·lectivizacions. 14 d'agost: Amb la presa de Badajoz, per forces manades pel coronel Yagüe, queden unides les dues parts de la zona nacional. 4 de setembre: Amb Largo Caballero arriben els socialistes al govern. Les tropes manades pel capità Alberto Bayo reembarquen a Portocristo. 1 d'octubre: Franco es converteix en Cap d'Estat i Generalíssim. El govern de la República concedeix l'autonomia al País Basc. José Antonio Aguirre és designat president d'Euskadi. 4 de novembre: Amb els nacionals a les portes de Madrid, la CNT s'uneix al govern de Largo Caballero. 6 de novembre: Per a organitzar la defensa de Madrid es crea la Junta de Defensa de Madrid, dirigida pel general Miaja. El govern republicà es trasllada a València. 8 de novembre: Comença la batalla de Madrid, que dura fins el dia 23 de novembre que, amb ambdós bàndols exhausts, s'estabilitza el front. Arribada de les Brigades Internacionals. 18 de novembre: Reconeixement per part d'Itàlia i Alemanya del govern de Franco. 19 de novembre: És greument ferit en el front de Madrid el líder anarquista Buenaventura Durruti, que mor a l'endemà. 20 de novembre: És afusellat a la presó d'Alacant, on estava pres des d'abans de l'aixecament, José Antonio Primo de Rivera, fill del Dictador Miguel Primo de Rivera i fundador de la Falange. 29 de novembre: Comença la batalla de la carretera de la Corunya, un intent amb dues ofensives per part de les forces franquistes d'encerclar Madrid i que acaba a mitjans de gener del 1937 amb l'estabilització del front. 17 de gener: Comença la batalla de Màlaga. Tres columnes nacionals convergeixen sobre la ciutat, procedents de Sevilla i Granada. El 6 de febrer, les tropes republicanes, mal organitzades, s'han retirat cap a Almeria, sent durament batudes per l'artilleria naval alemanya. 6 de febrer: Comença l'ofensiva nacional a la batalla del Jarama amb l'objectiu d'aïllar Madrid. Després de durs combats, entre forces del general Orgaz (nacional) i els generals Pozas i Miaja (republicans), no s'aconsegueix l'objectiu d'aïllar la capital, acabant la batalla el 24 de febrer. 8 de març: Comença la batalla de Guadalajara amb l'objectiu d'aïllar Madrid. Després d'un ràpid avanç de les tropes nacionals i italianes, es va produir un contraatac dels republicans, auxiliats per tancs i avions russos, en el qual els italians van sofrir un seriós daltabaix. Va acabar el dia 18 de març sense aconseguir-se l'objectiu. 31 de març: S'inicia l'ofensiva dels nacionals dirigits pel general Mola per a la presa de Bilbao, defensada per forces al comandament del general Llano de la Encomienda. Després de la mort, el 3 de juny, en accident aeri del general Mola pren el comandament de les tropes nacionals el general Fidel Dávila. 19 d'abril: Decret d'Unificació, Franco amalgama "des d'arriba" a la Falange i els carlins. Neix Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET i de les JONS) 26 d'abril: Bombardeig de Guernica per la Legió Còndor. 3-8 de maig: Regirada del POUM i la CNT a Barcelona. 17 de maig: Caiguda del govern de Largo Caballero. El doctor Juan Negrín López, socialista, és designat cap de govern. 16 de juny: El POUM és declarat fora de la llei i els seus dirigents arrestats. 17 de juny: El cuirassat Jaime I, un dels millors bucs de l'esquadra republicana és enfonsat a Cartagena, ciutat autònoma. 19 de juny: Presa de Bilbao pels nacionals, una vegada produït l'ensulsiada del sistema defensiu anomenat "Cinturó de Ferro" a causa de la traïció del seu creador. 21 de juny: És assassinat per agents soviètics el líder del POUM Andreu Nin. 7 de juliol: Comença la Batalla de Brunete . A fi de disminuir la pressió nacional sobre Madrid, el general Miaja ordena una ofensiva dirigida pels generals Juan Modesto i Enrique Jurado cap a la zona de Brunete, que és pres, produint-se una penetració d'uns 8 km en la línia del front. No obstant això, es produeix un contraatac nacional, dirigit pel general Varela, i les tropes republicanes al terme de la batalla, el 26 de juliol, han estat obligades a retrocedir gairebé a la situació inicial. 24 d'agost: Comença la Batalla de Belchite amb l'objectiu de frenar l'avanç feixista. 30 de novembre: El Govern republicà es trasllada de València a Barcelona. 15 de desembre: Comença la batalla de Terol 8 de gener: Tropes republicanes encapçalades pels generals Hernández Sarabia i Leopoldo Menéndez prenen la ciutat de Terol en rendir-se el Coronel Rey de Harcourt al no arribar a temps, a causa del cru hivern, les tropes enviades per Franco sota el comandament dels generals Varela i Aranda. 20 de febrer: Les tropes republicanes que ocupen Terol són obligades a retirar-se per la carretera de València arran de la pressió de tropes marroquines comandades pel general Yagüe. La batalla de Terol ha acabat. 15 d'abril: Els nacionals arriben al Mediterrani, per Vinaròs i divideixen en dos la zona republicana. 24 de juliol: Comença la Batalla de l'Ebre, amb l'objectiu de distreure forces de l'atac nacional a València i alhora disminuir la pressió sobre Catalunya. Inicialment les tropes republicanes, comandades pel general Juan Modesto, aconsegueixen un èxit considerable, però el superior poder aeri dels nacionals frena l'atac republicà i finalment un massiu atac llançat el 30 d'octubre força a les tropes republicanes a tornar a creuar l'Ebre, finalitzant la batalla el 18 de novembre. 21 de setembre: El president del govern republicà Doctor Negrín anuncia, en una missatge a la Societat de Nacions, la retirada de les Brigades Internacionals del front de guerra. 21 de desembre: Primer bombardeig aeri a Manresa per l'aviació italoalemana aliada als franquistes que causà 33 morts entre la població civil. 23 de desembre: Comença la Batalla per Barcelona. Sis exèrcits nacionals es llancen sobre Catalunya en un front que s'estén des dels Pirineus fins el sud de l'Ebre. Prenen Borges Blanques, envolten Tarragona i arriben a les proximitats de Barcelona. El govern que era a Barcelona es retira a Girona encara que les tropes que defensen Barcelona mantenen la seva resistència. 26 de gener: Barcelona cau en poder dels nacionals. 5 de febrer: Els nacionals prenen Girona. L'exèrcit republicà a Catalunya està pràcticament desintegrat. 28 de febrer: Manuel Azaña dimiteix com President de la República 4-12 de març: Cop anticomunista del coronel Segismundo Casado. Esclata en els carrers de Madrid una guerra civil dintre de la guerra civil. El Consell de Defensa Nacional, dirigit pel coronel Casado, tracta de negociar amb Franco sense resultats. El govern republicà, surt cap a l'exili a França 28 de març: Desintegració dels exèrcits republicans. Els nacionals prenen Madrid. 29 de març: Cessen les hostilitats. 1 d'abril: Franco anuncia que la guerra ha acabat.
- Španělská občanská válka patří k nejkrvavějším, ale i nejnepřehlednějším konfliktům 20. století, zároveň jde o válku která na velmi dlouhou dobu hluboce rozdělila nejen španělskou společnost. Vypukla v momentě, kdy proti demokraticky zvolené republikánské vládě vojensky vystoupila armáda pod vedením generála Francisca Franca.
- Se denomina Guerra Civil Española a la guerra civil que tuvo lugar en España entre el pronunciamiento del 17 y 18 de julio de 1936 y el último parte de guerra firmado por Francisco Franco el 1 de abril de 1939. Suele dársele también el nombre de guerra de España, que comparte con otras guerras civiles del siglo XIX. Los bandos en contienda se denominaron a sí mismos bando nacional (el vencedor, organizado en torno a los militares sublevados) y bando republicano (el perdedor, que se fue constituyendo en torno al gobierno de la Segunda República Española, ejercido por el Frente Popular desde las elecciones de febrero de 1936); mientras que recibían de su contrario los adjetivos de fascista y rojo. En líneas generales, se identificaban respectivamente con la derecha política y la izquierda política, las clases altas (que en zonas de pequeña propiedad agrícola -Galicia, Castilla la Vieja, Navarra- contaban con apoyos más amplios) y el movimiento obrero (muy dividido, que protagonizó durante la guerra una frustrada Revolución española y violentos enfrentamientos internos), la iglesia católica y el anticlericalismo (con significativas excepciones, como el nacionalismo vasco), y con distintas ideas de España y opciones de organización territorial, de forma de Estado o de su misma existencia. El contexto internacional pasaba por los momentos críticos anteriores a la Segunda Guerra Mundial. Mientras que las democracias liberales procuraron el mantenimiento de una política de no intervención, cada uno de los bandos fue claramente apoyado por las potencias identificadas con el fascismo y el comunismo. El tema de la Guerra Civil es el de mayor producción literaria de toda la historiografía española, Error en la cita: Guerra Civil EspañolaNacimientoFallecimientoNacionalidadOcupación, Patrimonio de Antonina Ivanovna Pojarkova (* -) fue una destacada, y . Realizó importantes exploraciones botánicas al Abreviatura La Pojark. se emplea para indicar a Guerra Civil Española como autoridad en la descripción y de los vegetales. Realizó una extensa y exhaustiva labor taxonómica, identificando y clasificando más de 450 nuevas, las que publicaba habitualmente en : Trudy Bot. Inst. Akad. Nauk S.S.S.R. ; Novosti Sist. Vyssh. Rast. ; Fl. URSS, ed. Komarov; Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk S.S.S.R. ; Bot. Journ. , URSS; Journal Botanique de l'URSS; Fl. Murm. Prov. ; Referat. Nauch. -Issl. Rab. Akad. Nauk SSSR, Biol. ; Bot. Zhurn. ; Opred. Rast. Kavk. ; Notul. Syst. Inst. Bot. Komarov. Acad. Sci. URSS; Čas. Nár. Mus. , Odd. Přír. Referencias ↑ La bibliografía sobre la guerra civil española es gigantesca. Se ha dicho que supera ampliamente a la existente respecto a cualquier otro gran conflicto del siglo veinte, incluida la segunda guerra mundial, y es cierto.. Una búsqueda en da 5108 documentos. Una búsqueda en una librería especializada da 571 libros comercializados a 2 de julio de 2009. así como el más polémico y generador de debate social y político (véase). Ni siquiera en las fechas hay acuerdo total: los denominados proponen la como inicio de la guerra, mientras que la propia declaración del fue divergente en ambos bandos: el gobierno republicano no declaró el estado de guerra hasta casi su final (para mantener el control civil de todas las instituciones), mientras que el gobierno de Franco no levantó la declaración hasta varios años después de terminada (para garantizar su control militar). Las consecuencias de la Guerra civil han marcado en gran medida la historia posterior de España, por lo excepcionalmente dramáticas y duraderas: tanto las (aumento de la mortalidad y descenso de la natalidad que marcaron la durante generaciones) como las materiales (destrucción de las ciudades, la estructura económica, el patrimonio artístico), intelectuales (fin de la denominada) y políticas (la en la retaguardia de ambas zonas -mantenida por los vencedores con mayor o menor intensidad durante todo el - y el), y que se perpetuaron mucho más allá de la prolongada, incluyendo la excepcionalidad geopolítica del mantenimiento del hasta 1975. ↑ Recolecciones botánicas en el Cáucaso ↑ Algunas nuevas especies Enlaces externos *Archivo:Wikispecies-logo. svg tiene un artículo sobre . * Antonina Ivanovna Pojarkova en
- Espanjan sisällissota käytiin vuosina 1936–1939 vapailla vaaleilla valitun Espanjan tasavaltalaisen hallituksen (republicanos) ja kenraali Francisco Francon johtamien kansallismielisten kapinallisten (nacionalistas) välillä. Franco voitti sodan pitkälti Saksan ja Italian avulla.
- La guerre d'Espagne (également souvent désignée sous le nom de guerre civile espagnole ou moins fréquemment de révolution espagnole), est un conflit qui opposa, en Espagne, le camp des « nationalistes » à celui des « républicains » réunissant, parfois avec de vives tensions, communistes, socialistes, républicains et anarchistes. Elle se déroula de juillet 1936 à mai 1939 et s'acheva par la défaite des républicains et l'établissement de la dictature de Francisco Franco, qui conserva le pouvoir absolu jusqu'à sa mort en 1975. Cette guerre fut la conséquence dramatique, sur le long terme, des malaises sociaux, économiques, culturels et politiques qui accablaient l'Espagne depuis plusieurs générations. Après la proclamation de la IIe République en 1931, l'exacerbation croissante des tensions entre Espagnols culmina avec l'insurrection durement réprimée des Asturies et la résurgence de troubles civils et de violences réciproques au printemps 1936, après la victoire électorale du Frente Popular. Préparé de longue date, le soulèvement militaire et civil du camp franquiste éclata le 18 juillet 1936, mais sa mise en échec partielle contraignit les deux camps à se livrer une guerre totale imprévue, longue et meurtrière. Le conflit prit aussi la forme, dans certains territoires sous contrôle républicain, d'une révolution sociale qui aboutit à la collectivisation des terres et des usines, et expérimenta différentes sortes d'organisation de type socialiste (soutenues notamment par des anarchistes de la CNT).
- A spanyol polgárháború 1936. július 17. és 1939. április 1. között zajlott Spanyolországban, amely a Második Spanyol Köztársaság elleni katonai puccskísérlet után tört ki. A világgazdasági válság és a belső feszültségek miatt egyre nehezebb volt fenntartani a demokratikus rendszert, de a nemzetiszocialista Németország és a fasiszta Olaszország külső beavatkozása nélkül nem lehetett volna sikeres a francóista felkelés. A köztársasági oldalt csak Mexikó és a Szovjetunió - ezen kívül nemzetközi kommunista brigádok segítették (lásd lejjebb).
- La guerra civile spagnola, nota in Italia anche semplicemente come guerra di Spagna, fu un conflitto combattuto dal luglio 1936 all'aprile 1939 fra i nazionalisti anti-marxisti, noti come Nacionales, ed i Republicanos composti da truppe governative e sostenitori della Repubblica spagnola, guerra terminata con la sconfitta della causa repubblicana che diede il via alla dittatura del generale nazionalista Francisco Franco. La guerra accese un appassionato interesse nelle comunità politiche e intellettuali internazionali. Il generale Francisco Franco era appoggiato dalla Germania nazista e dall'Italia fascista. Dal regime fascista italiano fu vista come una "crociata" per la civiltà europea e per la civiltà cristiana contro la barbarie dei "rossi", la cui sconfitta rinforzò la posizione del Duce italiano sia sul piano nazionale che internazionale. Anche se la causa fondamentale furono gli ideali nazionalisti spagnoli, il conflitto venne seguito attentamente in tutto il mondo come la prima importante contesa militare tra le forze di sinistra e quelle sempre più potenti e pesantemente armate del fascismo. Il numero delle vittime è stato a lungo dibattuto, con stime che vanno dalle 500.000 ad un milione di persone uccise dalla guerra. Molti artisti ed intellettuali spagnoli (compresa gran parte della Generazione spagnola del 1927) vennero uccisi o costretti all'esilio. L'economia spagnola ebbe bisogno di decenni per recuperare. Le ripercussioni politiche ed emotive della guerra andarono ben oltre i confini della nazione. A seconda dei punti di vista è stata considerata una guerra tra tirannia e democrazia, fascismo e libertà o comunismo e civiltà. È stata in seguito guardata come un'anteprima della seconda guerra mondiale.
- スペイン内戦（スペインないせん、Guerra Civil Española、1936年7月 - 1939年3月）とは、第二共和政期のスペインで勃発した内戦。マヌエル・アサーニャ率いる左派の人民戦線政府と、フランシスコ・フランコ将軍を中心とした右派の反乱軍とが争った。反ファシズム陣営である人民戦線をソビエト連邦が支援し、フランコをファシズム陣営のドイツ・イタリアが支持するなど、第二次世界大戦の前哨戦としての様相を呈した。 スペイン内戦は、スペイン軍の将軍グループがスペイン第二共和国政府に対してクーデターを起こしたことにより始まったスペイン国内の抗争だった。内戦は1936年7月17日から1939年4月1日まで続き、スペイン国土を荒廃させ、共和国政府を打倒した反乱軍側の勝利で終結し、フランシスコ・フランコ将軍に率いられた独裁政治を樹立した。フランコ政権の政党ファランヘ党は自らの影響力を拡大し、フランコ政権下で完全なファシスト体制への転換を目指した。 内戦中、政府側の共和国派（レプブリカーノス）の人民戦線軍はソビエト連邦とメキシコの支援を得た一方、反乱軍側である民族独立主義派（ナシオナーレス）の国民戦線軍は隣国ポルトガルの支援だけでなく、イタリアとドイツからも支援を得た。この戦争は第二次世界大戦前夜の国際関係の緊張を高めた。また、共産主義とファシスト枢軸との間の代理戦争との見方がなされていた。 この戦争では特に戦車および空からの爆撃が、ヨーロッパの戦場で主要な役割を果たし注目された。戦場マスコミ報道の出現は空前のレベルで人々の注目を集め（小説家アーネスト・ヘミングウェイ、女性戦場特派員マーサ・ゲルホーン、全体主義批判作家ジョージ・オーウェル、従軍戦場写真家ロバート・キャパらが関わった）そのため、この戦争は激しい感情的対立と政治的分裂を引き起こし、双方の側の犯した虐殺行為が知れわたり有名になった。他の内戦の場合と同様にこのスペイン内戦でも家族内、隣近所、友達同士が敵味方に別れた。共和国派は新しい反宗教な共産主義体制を支持し、反乱軍側の民族独立主義派は特定複数民族グループと古来のカトリック・キリスト教、全体主義体制を支持し、別れて争った。戦闘員以外にも多数の市民が政治的、宗教的立場の違いのために双方から殺害され、さらに1939年に戦争が終結したとき、敗北した共和国派は勝利した民族独立派によって迫害された。
- De Spaanse Burgeroorlog, die van 1936 tot 1939 duurde, was een gewapend intern conflict op Spaanse bodem tussen republikeinen, communisten (met steun van de communistische Sovjet-Unie), anarchisten en internationale vrijwilligers enerzijds en zogenoemde nationalisten en monarchisten anderzijds. Het totale dodental, inclusief de republikeinse zuiveringen en excessen gedurende de oorlog en de nationalistische repressie na afloop, bedroeg ongeveer een half miljoen mensen.
- Den spanske borgerkrig ble utkjempet mellom 1936 og 1939 i Spania mellom spanske nasjonalister og republikanere. Krigen startet med et kuppforsøk fra en gruppe høyere offiserer, rettet mot Den andre spanske republikken under ledelse av Manuel Azaña. Dette nasjonalistiske opprøret ble etter hvert støttet av en gruppe konservative spanske grupper, som Confederación Española de Derechas Autónomas, eller C.E.D. A), karlistene og den fascistiske Falange. Nasjonalistene hadde en hovedsakelig rural, konservativ, katolsk base og ble støttet av adelen, hæren og kirken, og ønsket å gjeninnføre monarkiet. Venstresiden som først og fremst omfattet sosialister, anarkister og liberalere hadde støtte i mer sekulære og urbane områder, og blant de fattige landarbeiderne. Nasjonalistene under ledelse av de tre generalene Francisco Franco, Emilio Mola og José Sanjurjo satte inn hæren mot den venstreorienterte regjeringen, men møtte sterk motstand fra arbeidere og bønder som grep til våpen og avvæpnet garnisoner over store deler av landet. Mange soldater sluttet seg også til folkefronten. Først etter tre års blodige kamper gikk nasjonalistene seirende ut av borgerkrigen, og Francisco Franco ble Spanias diktator og alle partier ble forbudt eller innlemmet i Farncos statsbærende parti. Krigen ble utkjempet med omfattende terror og massakrer fra begge sider, mot fanger, mot faktiske og antatte motstandere. Krigen fikk er bred internasjonal pressedekning for brakte videre terroren og drapene, uten at denne pressedekningen alltid var preget av kildekritikk og særlig tidlig i krigen var ofte ryktebasert. Krigen er blitt kalt for historiens første «mediekrig», hvor reporterne gjennom sine reportasjer ønsket «å støtte saken». Dette førte til at den internasjonale opinionen ikke tok noe tydelig standpunkt til fordel for republikken før etter bombingen av Guernica, med denne støtten kom på et tidspunkt hvor republikken var i ferd med å tape krigen. Krigen er også omtalt som en av de få krigene hvor den mest aksepterte versjonen ble skrevet av de som tapte krigen, noe som har sammenheng med de senere internasjonale begivenhetene med andre verdenskrig.
- Hiszpańska wojna domowa – wojna domowa pomiędzy lewicowym rządem hiszpańskim i wspierającymi go siłami (republikanami), a prawicową opozycją (nacjonalistami, frankistami), jaka toczyła się w Hiszpanii w latach 1936–1939. Obie strony wojny miały wsparcie z zagranicy, przy czym nacjonalistów wspierały bezpośrednio oddziały wojskowe przysłane przez Włochy i III Rzeszę, siły rządowe mogły liczyć na wsparcie zagranicznych ochotników oraz stalinowskiego ZSRR i Meksyku. Pomoc ZSRR była w pełni odpłatna i wyniosła ogółem ponad 1,5 miliarda peset, III Rzeszy częściowo kredytowana – za dostawy broni i doradców wojskowych z ZSRR rząd republikański zapłacił z rezerw Banku Hiszpanii złotem (510 ton złota – ponad dwie trzecie z czwartego wówczas na świecie zapasu złota banku centralnego) o wartości ówczesnych 500 mln dolarów – wysłano je 26 października 1936 statkiem do Odessy w ZSRR, pod nadzorem funkcjonariusza NKWD Aleksandra Orłowa. Gdy hiszpańskie zapasy złota skończyły się, w listopadzie 1938 skończyły się również dostawy sowieckiego sprzętu wojennego dla Republiki Hiszpańskiej. W marcu 1939 wojna domowa zakończyła się zwycięstwem nacjonalistów. Mimo iż była to wojna domowa, jej kontekst był znacznie szerszy. Konflikt ten bywa uważany za preludium II wojny światowej.
- A chamada Guerra Civil Espanhola foi um conflito bélico deflagrado após um fracassado golpe de estado de um setor do exército contra o governo legal e democrático da Segunda República Espanhola. A guerra civil teve início após um pronunciamento dos militares rebeldes, entre 17 e 18 de julho de 1936, e terminou em 1° de abril de 1939, com a vitória dos rebeldes e a instauração de um regime ditatorial de caráter fascista, liderado pelo general Francisco Franco.
- Războiul Civil Spaniol, care a durat de la 17 iulie 1936 până la 1 aprilie 1939, a fost un conflict în care forţele franchiste sau naţionaliste, conduse de generalul Francisco Franco au învins forţele Republicane sau Legaliste – cuprinzând liberali anticlerici, socialişti, comunişti, anarhişti şi autonomişti – ale celei de A doua republică spaniolăa doua Republici Spaniole. Republicanii au obţinut sprijinul Uniunea SovieticăUniunii Sovietice şi al Mexicului, iar naţionaliştii au fost susţinuţi de Regatul Italiei (1861-1946)Italia fascistă, Germania nazistă şi de Portugalia vecină. Războiul a crescut tensiunile din perioada premergătoare celui de-al doilea război mondial şi a fost văzut ca o confruntare indirectă între Uniunea Sovietică comunistă şi axa fascistă germano-italiană. S-a recurs la tancuri şi la bombardamente ale oraşelor, cum avea să se întâmple şi în cazul conflagraţiei mondiale ulterioare. Mass-media au atras un nivel de atenţie fără precedent asupra conflictului, mari scriitori precum Ernest Hemingway şi George Orwell scriind despre acesta. Războiul a rămas în istorie pentru pasiunile şi conflictele politice pe care le-a angajat, dar şi atrocităţile comise de ambele tabere. Ambele părţi au masacrat numeroşi civili pentru convingerile lor politice, şi, după terminarea războiului, republicanii au continuat să fie persecutaţi de naţionaliştii învingători.
- Гражда́нская война́ в Испа́нии (исп. Guerra Civil Española) — конфликт между Второй Испанской республикой и политическими группами левого крыла с одной стороны, и, с другой стороны, националистами правого крыла (мятежниками) под предводительством профашистского генерала Франсиско Франко, поддержанного фашистской Италией, нацистской Германией и Португалией, который в результате военных действий в конце концов ликвидировал Испанскую республику и сверг республиканское правительство, поддерживавшееся социалистическим СССР, Мексикой и (в начальный период войны) республиканской Францией. Гражданская война явилась результатом сложных политических, экономических и культурных различий между «двумя Испаниями» (по выражению испанского писателя Антонио Мачадо . Республиканцы включали в себя как центристов, поддержавших капиталистическую либеральную демократию, так и разного рода социалистов, а также анархистов и анархо-синдикалистов; их поддерживало население преимущественно городских и промышленных регионов, таких как Астурия и Каталония. Националисты включали в себя: монархистов-карлистов, монархистов-альфонсистов, фалангистов, сторонников партии СЭДА, представителей иных католических и консервативных организаций. Открытую поддержку им оказала Католическая Церковь. Испанцы, боровшиеся против Республики, считали свою борьбу «Крестовым походом» против безбожия, анархизма и марксистского хаоса. Наибольшую поддержку Франко нашёл в сельских районах, таких провинциях, как Наварра и Галисия, таких городах, как Бургос и Саламанка.
- Spanska inbördeskriget var det inbördeskrig i Spanien som pågick 1936-1939 när Francisco Franco ledde en militärkupp mot andra republiken och den sittande parlamentariska regeringen. Rebellsidan utgjordes av konservativa, nationalistiska och fascistiska krafter, vilka bland annat ville återinföra monarkin. De utgjorde tillsammans en högerkoalition, där även katolska kyrkan och den övre borgarklassen ingick. Andra spanska republiken utropades 1931 efter att Alfons XIII av Spanien abdikerat. De sista valen hölls i januari 1936 och resulterade i en klar majoritet för folkfronten som utgjordes av den spanska arbetarklassen; kommunister, socialister och syndikalister. Även liberaler anslöt sig till den republikanska sidan.
- İspanya İç Savaşı, 17 Temmuz 1936 - 1 Nisan 1939 tarihlerinde İspanya'da milliyetçiler ile cumhuriyetçiler arasıda gerçekleşmiş iç savaştır. Savaş, 17 Temmuz 1936'da General Francisco Franco'nun komutasındaki milliyetçi güçlerin seçimle işbaşına gelen Cumhuriyetçi "Halk Cephesi" koalisyonuna karşı ayaklanmasıyla başlamıştır. Üç yıl süren ve İspanya'da büyük yıkıma yol açan iç savaş, 1 Nisan 1939'da milliyetçilerin zaferi ile sonlanmıştır. Savaşın sonucunda İspanya'da Franco'nun, 1975'deki ölümüne kadar sürecek olan, diktatörlüğü dönemi başlamıştır. Hitler ve Mussolini isyanın başlamasından hemen sonra Franco'nun emrine birer uçak filosu göndererek 13,500 kişiyi Fas'tan İspanya'ya taşıdılar. Müteakip günlerde de 200,000'i geçen Alman, İtalyan ve Arap askeri bölgeye sevk edildi. Bunun karşısında Cumhuriyetçiler, SSCB'nin desteği ve muhtelif ülkelerden gelen gönüllülerin desteğini aldılar. Bu savaşta Alman Kondor Lejyonu hava taktiklerini ve teorilerini denemek fırsatı buldu. Bunlar içinde en önemlisi 27 Nisan 1937 yılında Guernica'nın yoğun hava bombardımanı ile yokedilmesiydi. İspanya'ya oldukça fazla miktarda tank ve zırhlı araç gönderilmişti. Ne var ki, bunlar, zırhlı birlik teorisine uygun olarak kullanılmadı. Tanklar, piyade destek elemanı olarak kaldı. Bu durum, batılı gözlemcilerin zihinlerinde yanlış imaj bıraktı ve onlar tankın stratejik bir unsur olmadığı yanılgısına düştüler. Mart 1939'da Falanjistler, yarım milyon ölü-yaralı, bir milyondan fazla sürgün ve sınırsız tahribata sebep olarak ülkeye hakim oldular. Almanlar deneyim açısından en kazançlı çıkan ülke oldu. İspanya İç Savaşı Hitler'in durumunu güçlendirdi. Fransa üçüncü bir Faşist komşuya sahip oldu. Ayrıca Akdeniz'deki bu gerginlik Hitler'in Orta Avrupa'da rahat hareket etmesini; Avusturya ile Çekoslovakya'yı ilhakını kolaylaştırdı. Ayrıca Madrid'i Berlin-Roma Anti Kominterin paktına yakınlaştırdı. 1940'da Çelik Pakt adını alacak olan üçlü dayanışmanın temelleri de atılmış oldu.
- Громадя́нська війна́ в Іспа́нії 1936—1939 — війна між лівим урядом Іспанської республіки та правими силами, яка закінчилась встановленням фашистського режиму генерала Франко.
- 西班牙内战指的是从1936年7月17日至1939年4月1日间，由一次对西班牙第二共和国的失败的军事政变演变成西班牙全境的一场内战。内战以弗朗西斯科·佛朗哥领导的西班牙国民军胜利而告终，西班牙佛朗哥统治时期开始。
|
| rdfs:comment
|
- The Spanish Civil War was a major conflict that devastated Spain from 17 July 1936 to 1 April 1939. It began after an attempted coup d'état by a group of Spanish Army generals against the government of the Second Spanish Republic, then under the leadership of president Manuel Azaña. The nationalist insurgency was supported by the conservative Spanish Confederation of the Autonomous Right (Confederación Española de Derechas Autónomas, or C.E.D.
- Der Spanische Bürgerkrieg wurde zwischen Juli 1936 und April 1939 zwischen der demokratisch gewählten republikanischen Regierung Spaniens und den Putschisten unter General Francisco Franco ausgetragen. Er endete mit dem Sieg der Anhänger Francos und dessen bis 1975 anhaltender Diktatur, dem sogenannten Franquismus.
- La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar al govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes.
- Vegeu també: Guerra Civil espanyola 17 de juliol: Revolta de l'exèrcit al Marroc. 18 de juliol: La revolta s'estén al territori peninsular. 19 de juliol: El general Franco vola des de Canàries a Tetuan i pren el comandament de l'exèrcit d'Àfrica. Dimiteix Santiago Casares Quiroga, cap del govern republicà. S'encarrega la formació de nou govern a Diego Martínez Barrio, que davant la falta de suports declina l'encàrrec.
- Španělská občanská válka patří k nejkrvavějším, ale i nejnepřehlednějším konfliktům 20. století, zároveň jde o válku která na velmi dlouhou dobu hluboce rozdělila nejen španělskou společnost. Vypukla v momentě, kdy proti demokraticky zvolené republikánské vládě vojensky vystoupila armáda pod vedením generála Francisca Franca.
- Se denomina Guerra Civil Española a la guerra civil que tuvo lugar en España entre el pronunciamiento del 17 y 18 de julio de 1936 y el último parte de guerra firmado por Francisco Franco el 1 de abril de 1939. Suele dársele también el nombre de guerra de España, que comparte con otras guerras civiles del siglo XIX.
- Espanjan sisällissota käytiin vuosina 1936–1939 vapailla vaaleilla valitun Espanjan tasavaltalaisen hallituksen (republicanos) ja kenraali Francisco Francon johtamien kansallismielisten kapinallisten (nacionalistas) välillä. Franco voitti sodan pitkälti Saksan ja Italian avulla.
- La guerre d'Espagne (également souvent désignée sous le nom de guerre civile espagnole ou moins fréquemment de révolution espagnole), est un conflit qui opposa, en Espagne, le camp des « nationalistes » à celui des « républicains » réunissant, parfois avec de vives tensions, communistes, socialistes, républicains et anarchistes.
- A spanyol polgárháború 1936. július 17. és 1939. április 1. között zajlott Spanyolországban, amely a Második Spanyol Köztársaság elleni katonai puccskísérlet után tört ki. A világgazdasági válság és a belső feszültségek miatt egyre nehezebb volt fenntartani a demokratikus rendszert, de a nemzetiszocialista Németország és a fasiszta Olaszország külső beavatkozása nélkül nem lehetett volna sikeres a francóista felkelés.
- La guerra civile spagnola, nota in Italia anche semplicemente come guerra di Spagna, fu un conflitto combattuto dal luglio 1936 all'aprile 1939 fra i nazionalisti anti-marxisti, noti come Nacionales, ed i Republicanos composti da truppe governative e sostenitori della Repubblica spagnola, guerra terminata con la sconfitta della causa repubblicana che diede il via alla dittatura del generale nazionalista Francisco Franco.
- De Spaanse Burgeroorlog, die van 1936 tot 1939 duurde, was een gewapend intern conflict op Spaanse bodem tussen republikeinen, communisten (met steun van de communistische Sovjet-Unie), anarchisten en internationale vrijwilligers enerzijds en zogenoemde nationalisten en monarchisten anderzijds. Het totale dodental, inclusief de republikeinse zuiveringen en excessen gedurende de oorlog en de nationalistische repressie na afloop, bedroeg ongeveer een half miljoen mensen.
- Den spanske borgerkrig ble utkjempet mellom 1936 og 1939 i Spania mellom spanske nasjonalister og republikanere. Krigen startet med et kuppforsøk fra en gruppe høyere offiserer, rettet mot Den andre spanske republikken under ledelse av Manuel Azaña. Dette nasjonalistiske opprøret ble etter hvert støttet av en gruppe konservative spanske grupper, som Confederación Española de Derechas Autónomas, eller C.E.D. A), karlistene og den fascistiske Falange.
- Hiszpańska wojna domowa – wojna domowa pomiędzy lewicowym rządem hiszpańskim i wspierającymi go siłami (republikanami), a prawicową opozycją (nacjonalistami, frankistami), jaka toczyła się w Hiszpanii w latach 1936–1939. Obie strony wojny miały wsparcie z zagranicy, przy czym nacjonalistów wspierały bezpośrednio oddziały wojskowe przysłane przez Włochy i III Rzeszę, siły rządowe mogły liczyć na wsparcie zagranicznych ochotników oraz stalinowskiego ZSRR i Meksyku.
- A chamada Guerra Civil Espanhola foi um conflito bélico deflagrado após um fracassado golpe de estado de um setor do exército contra o governo legal e democrático da Segunda República Espanhola. A guerra civil teve início após um pronunciamento dos militares rebeldes, entre 17 e 18 de julho de 1936, e terminou em 1° de abril de 1939, com a vitória dos rebeldes e a instauração de um regime ditatorial de caráter fascista, liderado pelo general Francisco Franco.
- Războiul Civil Spaniol, care a durat de la 17 iulie 1936 până la 1 aprilie 1939, a fost un conflict în care forţele franchiste sau naţionaliste, conduse de generalul Francisco Franco au învins forţele Republicane sau Legaliste – cuprinzând liberali anticlerici, socialişti, comunişti, anarhişti şi autonomişti – ale celei de A doua republică spaniolăa doua Republici Spaniole.
- Гражда́нская война́ в Испа́нии (исп.
- Spanska inbördeskriget var det inbördeskrig i Spanien som pågick 1936-1939 när Francisco Franco ledde en militärkupp mot andra republiken och den sittande parlamentariska regeringen. Rebellsidan utgjordes av konservativa, nationalistiska och fascistiska krafter, vilka bland annat ville återinföra monarkin. De utgjorde tillsammans en högerkoalition, där även katolska kyrkan och den övre borgarklassen ingick.
- İspanya İç Savaşı, 17 Temmuz 1936 - 1 Nisan 1939 tarihlerinde İspanya'da milliyetçiler ile cumhuriyetçiler arasıda gerçekleşmiş iç savaştır. Savaş, 17 Temmuz 1936'da General Francisco Franco'nun komutasındaki milliyetçi güçlerin seçimle işbaşına gelen Cumhuriyetçi "Halk Cephesi" koalisyonuna karşı ayaklanmasıyla başlamıştır. Üç yıl süren ve İspanya'da büyük yıkıma yol açan iç savaş, 1 Nisan 1939'da milliyetçilerin zaferi ile sonlanmıştır.
- Громадя́нська війна́ в Іспа́нії 1936—1939 — війна між лівим урядом Іспанської республіки та правими силами, яка закінчилась встановленням фашистського режиму генерала Франко.
- 西班牙内战指的是从1936年7月17日至1939年4月1日间，由一次对西班牙第二共和国的失败的军事政变演变成西班牙全境的一场内战。内战以弗朗西斯科·佛朗哥领导的西班牙国民军胜利而告终，西班牙佛朗哥统治时期开始。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
