| dbpprop:abstract
|
- The Songhai Empire, also known as the Songhay Empire, was an African state of west Africa. From the early 15th to the late 16th century, Songhai was one of the largest African empires in history. This empire bore the same name as its leading ethnic group, the Songhai. Its capital was the city of Gao, where a small Songhai state had existed since the 11th century. Its base of power was on the bend of the Niger River in present day Niger and Burkina Faso.
- Vom frühen 15. bis zum späten 16. Jahrhundert war das Songhaireich eines der größten afrikanischen Reiche der Geschichte. Die zentrale Macht des Reiches, die auf der Lage am Niger beruhte, ging von der Stadt Gao aus, die seit dem frühen Mittelalter Zentrum des Gaoreiches war. Das Songhaireich dehnte sich von dort im Osten bis zu den Hausastädten Kano und Katsina aus und im Westen bis an die heutige Grenze Senegals. Der Name des Reiches stammt von seiner dominierenden ethnischen Gruppe, den Songhai.
- L'Imperi Songhai és un dels més antics de l'oest de l'Àfrica. Va ser fundat en Koukia el segle VII pel cap amazic Za el-Aiamen, que fugia de la invasió àrab. Va gaudir fins al segle XI d'una important posició comercial a vores del riu Níger, on la dinastia islamitzada dels Dia va fundar la seva capital a Gao. Segons al-Bakri només el rei era musulmà, mentre el poble continuava sent animista. Els historiadors discrepen sobre quan es va produir l'annexió de Gao com a província de Mali. Per a uns va ser en època del mansa Ulé mentre que, per a d'altres, va anar el mansa KanKu Musa el que va realitzar la conquesta. A partir de 1400 els prínceps songhai de Gao van començar a independitzar-se de Mali fins que van assolir la plena independència amb Sonni Alí Ber, verdader artífex de l'imperi songhai, combatent contra els Fulbe i els Tuareg. Aquest sobirà restaurador, animista convençut, va constituir en vint-i-set anys un poderós imperi que anava des de Kebbi, a Nigèria, fins a l'actual regió de Segu. Entre 1464 i 1468 va fer que el seu imperi songhai controlés el vital eix comercial Timbuctu-Djenné i, d'aquesta manera, tot el comerç transsaharià. Sonni Alí va perseguir als musulmans i especialment als cercles intel·lectuals de Timbuctu lligats als tuareg i fulbe. Tota la seva política en aquest sentit es va ensorrar amb la seva mort el 1492. El seu successor va ser el general Sarakollé Mohamed Toure amb el títol d'"askia". L'askia Mohamed I (1493-1528) produeix l'apogeu de l'imperi songhay. Aquest regnat aconsegueix islamitzar el regne songhay. De la seva peregrinació a La Meca, en 1496-97, va tornar amb títol de califa, la qual cosa li va permetre realitzar una verdadera reforma de la societat, segons els consells del jurista islàmic al-Maghili, i continuar les conquestes del seu antecessor Sonní Alí. Va instal·lar una burocràcia complexa, amb ministeris separats per a l'agricultura, l'exèrcit, i Hisenda. Va designar un funcionari supervisor per a cada un d'ells. Va ser un musulmà devot, va fundar escoles religioses públiques, mesquites i va obrir el seu tall a erudits i a poetes del món musulmà. Entre 1514 i 1517 va conquerir les mines de Bambuk, va controlar els rics mercats de les ciutats haussa de Kano i Katsina i va aconseguir mantenir al desert als tuareg. Mohamed I va ser destronat pels seus fills, iniciant-se un període d'inestabilitat a causa de les lluites fratricides entre els prínceps de la família real, fins que el 1591 el sultà Mulay Ahmad de Marroc, sabedor de la debilitat interna de l'imperi songhai, va enviar contra ell un exèrcit de mercenaris, que el va conquerir després de la batalla de Tondibi. Després d'aquesta batalla el sobirà va ser assassinat i l'imperi es converteix en una província del Marroc. Timbuctu va ser destruït per una expedició marroquina equipada d'armes de foc, enviada pel sultà Ahmad al-Mansur, que volia beneficiar-se del comerç d'or. Va arribar així el final d'un dels grans imperis africans.
- Songhaj byla západoafrická říše soustředěná v největším ohybu řeky Niger dosahující svého zenitu v 15. a 16. století. Obyvatelstvo Songhaje tvořili především rybáři a obchodníci pocházející z oblasti Dendi na severozápadě Nigérie. Ti hlavně v 8. století postupně rozšiřovali své teritorium vzhůru proti proudu Nigeru. Přibližně kolem roku 800 bylo založeno správní středisko Gao, které se brzy stalo vzkvétajícím obchodním městem, přicházejícím do blízkého kontaktu s muslimy ze severu. Národ Songhaj postupem času přijal islám (obzvláště rychle byl přijímán krátce po roce 1000). Po několik století dominovala Songhaj sousedním malým přilehlým státům, avšak stále byla zastiňována silnou říší Mali na západě. Ve 13. století sílu Songhaje upevnila dynastie Sunni, která postupně získala nezávislost a začala využívat slábnoucí síly říše Mali. Songhajská expanze nabyla na agresivitě především za vlády Sunni Ali, který začlenil východní část Mali do svého područí a podrobil si Djenné v roce 1471. Sunni Ali byl ve vládnoucí pozici následován Ali Muhammadem z dynastie Askia. Ten dále rozšiřoval vliv Songhajské říše a vybudoval z města Timbuktu (Tombouctou) prosperující kulturní středisko. Ostatní následovníci Muhammada již kvůli vzájemné rivalitě neměli dostatek času k dalšímu rozšiřování a spravování říše a nastal postupný úpadek spojený s oslabením vlivu, což bylo také zapříčiněno revoltou a nájezdy sousedních států ujišťujících se o své vlastní síle. Útok marockých ozbrojených sil vybavených střelnými zbraněmi v roce 1591 byl posledním úderem, ze kterého se stát Songhaj již nikdy nevzpamatoval.
- El Imperio Songhay, es uno de los más antiguos del oeste de África. Fue fundado en Koukia en el siglo VII por el jefe bereber Za el-Ayamen, que huía de la invasión árabe. Disfrutó hasta el siglo XI de una importante posición comercial a orillas del río Níger, donde la dinastía islamizada de los Dia fundó su capital en Gao. Según al-Bakri sólo el rey era musulmán, mientras el pueblo seguía siendo animista. En su edad de oro llego a tener 6,2 millones de habitantes, incluyendo un 40 % de musulmanes Los historiadores discrepan sobre cuándo se produjo la anexión de Gao como provincia de Malí. Para unos fue en época del mansa Ulé mientras que, para otros, fue el mansa KanKu Musa el que realizó la conquista. A partir de 1400 los príncipes songhay de Gao comenzaron a independizarse de Malí hasta que alcanzaron la plena independencia con Sonni Alí Ber (1464-1492), verdadero artífice del imperio songhay, combatiendo contra los peuls y los tuaregs. Este soberano restaurador, animista convencido, constituyó en veintisiete años un poderoso imperio que iba desde Kebbi, en Nigeria, hasta la actual región de Segu. Entre 1464 y 1468 hizo que su imperio songhay controlase el vital eje comercial Tombuctú-Djenné y, de esta manera, todo el comercio transahariano. Sonni Alí persiguió a los musulmanes y especialmente a los círculos intelectuales de Tombuctú ligados a los tuareg y fulbé. Toda su política en este sentido se vino abajo con su muerte en 1492. Su sucesor fue el general Sarakollé Mohamed Ture con el título de "askia". El askia Mohamed I (1493-1528) produce el apogeo del imperio songhay. Este reinado consigue islamizar el reino songhay. De su peregrinación a La Meca, en 1496-97, regresó con título de califa, lo que le permitió realizar una verdadera reforma de la sociedad, según los consejos del jurista islámico al-Maghili, y continuar las conquistas de su antecesor Sonní Alí. Instaló una burocracia compleja, con ministerios separados para la agricultura, el ejército, y Hacienda. Designó a un funcionario supervisor para cada uno de ellos. Fue un musulmán devoto, fundó escuelas religiosas públicas, mezquitas y abrió su corte a eruditos y poetas del mundo musulmán. Entre 1514 y 1517 conquistó las minas de Bambuk, controló los ricos mercados de las ciudades hausa de Kano y Katsina y logró mantener en el desierto a los tuareg. Mohamed I fue destronado por sus hijos, iniciándose un periodo de inestabilidad debido a las luchas fratricidas entre los príncipes de la familia real, hasta que en 1591 el sultán Mulay Ahmad de Marruecos, sabedor de la debilidad interna del imperio songhay, envió contra él un ejército de mercenarios, que lo conquistó tras la batalla de Tondibi. Tras esta batalla el soberano fue asesinado y el imperio se convierte en una provincia de Marruecos. Tombuctú fue destruido por una expedición marroquí equipada de armas de fuego, enviada por el sultán Ahmad al-Mansur, que quería beneficiarse del comercio de oro. Llegó así el fin de uno de los grandes imperios africanos.
- Songhain kuningaskunta oli 1400- ja 1500-luvuilla yksi Afrikan mahtavimmista valtioista. Se kasvoi Malin vallan heikentyessä. Songhain pääkaupunki oli Gao, ja sen valta keskittyi Niger-joen mutkaan nykyisen Nigerin ja Burkina Fason alueelle. Valtakunta sai nimensä sen pääasiallisen etnisen ryhmän mukaan. Tuaregien sukulaisia songhaita elää edelleen Länsi-Afrikassa. Songhai-valtakunnan ensimmäinen suuri kuningas oli nimeltään Sonni Ali (tai Sunni Ali). Ali oli muslimi kuten Malin kuninkaatkin, mutta hän säilytti myös paikallisia animismin perinteitä. Ali oli voittoisa sotilas, joka vuoteen 1460 mennessä oli vallannut monet naapurimaat, myös entisen Malin kuningaskunnan alueen. Kun Songhain hallussa olivat tärkeät kauppareitit mm. Timbuktun kautta, sen vauraus kasvoi jatkuvasti. Songhain kultakaudella oli hallitsijana Alin seuraaja Askia Mohammad Ture. Kun Ali muistetaan valloituksistaan, Mohammad muistetaan poliittisista muutoksista ja elvytyksestä. Askian hauta on hänen hautakammionsa. Songhai-valtakunta kukoisti 1500-luvun lopulle asti, kunnes se heikkeni vallanperimyskiistojen aiheuttamassa sisällissodassa, mikä antoi marokkolaisille mahdollisuuden vallata osia maasta. Marokon hyökkäys 1591 johti Songhain kuningaskunnan loppuun.
- L'Empire songhaï, des Sonrhaïs, fut fondé à Koukia au VII siècle, suite aux métissages qui s'effectuèrent entre les Sonrhaïs, et les Berbères dirigés par le chef Za el-Ayamen, qui fuyaient devant l'invasion arabe. Ce métissage entre Sonrhaïs et Berbères donnera la dynastie des Dia. Initialement petit royaume au niveau du fleuve Niger au VII siècle, qui sera vassal des empires du Ghana et du Mali, il devient empire, durant le XV siècle. L'empire sonrhaï s'étendait sur plus ou moins le Niger, le Mali et une partie du Nigeria actuels. Vers 1010, les rois de Koukia s'installèrent à Gao et se convertirent à l'islam. La ville voisine de Tombouctou devient le point de regroupement des caravanes et le centre du commerce transsaharien, ce qui en fait non seulement la métropole économique de l'empire mais aussi le principal centre religieux et intellectuel. Cette cité mystérieuse s'honore alors de nombreux monuments en pisé (mélange de terre et de paille), telles les mosquées Jingereber, Sidi Yaya et Sankore. Le Français René Caillié la découvrira bien plus tard. Vers l'an 1300, le Songhaï passe sous la coupe de l'empire du Mali. Mais il retrouve son indépendance sous le règne de Sonni Ali Ber de la dynastie des Si qui combat les Peuls et les Touareg, ainsi que les lettrés musulmans de la ville sainte de Tombouctou. Sonni Ali tente de préserver la culture africaine de son royaume. Le successeur de Sonni Ali, Sarakollé Mohammed Touré, soninké originaire du tekrour, prend le contrepied de sa politique, achève d'islamiser le royaume avec une extrême brutalité que rapporte le voyageur Léon l'Africain. Il fonde la dynastie musulmane des Askia sous laquelle l'empire songhaï devint un champion de l'islam et connut son apogée. Le Songhaï s'effondre en 1591 suite à l'invasion des armées du sultan marocain Ahmed al-Mansur Saadi sous le commandement de Djouder à la bataille de Tondibi. L'empire éclatera en une douzaine de principautés.
- L' Impero Songhai si originò intorno al VII secolo dal popolo Songhai lungo il corso interno del Niger. Dal X secolo iniziò a espandersi sotto la dinastia Sa, che portò la capitale a Gao e che introdusse l'Islam. Nel 1325 Gao fu conquistato da Mansa Musa, l'Imperatore del Mali. Grazie a Sonni Ali Kilnu la nazione si liberò dal dominio dell'Impero Mali nel 1336 e sempre lui stabilì una nuova dinastia animista. La potenza del Songhai nacque col re islamico Sonni Ali Ber che con una serie di campagne militari riuscì a conquistare le terre rimanenti dell'Impero Mali, che era caduto in rovina e a occupare temporaneamente le città di Timbuktu e di Djenné. Grazie a queste conquiste Sonni Ali Ber riuscì a controllare rotte commerciali che portarono grandi ricchezze, anche maggiori di quelle dell'Impero Mali. A Sonni Ali Ber successe Askia Mohammad, del popolo mandè, dopo che delle fazioni islamiche si erano ribellate al successore di Sonni Ali. Egli completò le campagne militari del suo predecessore, occupando definitivamente Timbuktu. Ora Songhai confinava a nord con il Marocco e a sud-est con le città Hausa. Askia Mohammad fece riforme in molti campi e da devoto musulmano riuscì a completare il pellegrinaggio verso La Mecca. Songhai prosperò fino alla fine del XVI secolo, fino alla fine del regno di Askia Daoud. Dopo la sua morte vi fu una guerra civile che portò all' indebolimento l'impero. Nel 1591 un esercito marocchino guidato da Judar Pasha sconfisse l'esercito di Songhai nella Battaglia di Tondibi e mise a ferro e fuoco le città di Gao, Timbuktu e di Djenné, ponendo fine all'Impero Songhai. Dopo la sua caduta, il Marocco comunque non riuscì a dominare la regione, facendo nascere altri piccoli staterelli.
- ソンガイ帝国(Songhay、1464年 - 1590年)とは、15世紀後半から16世紀にニジェール川湾曲部を中心に西スーダンのほぼ全域を事実上支配した黒人王国である。首都の名を取ってガオ帝国とも呼ばれる。
- Songhairiket var en afrikansk stat fra 1400- til 1500-tallet. Riket var dannet rundt byen Gao som ligger langs Niger i dagens Mali. Riket var et av de største i afrikansk historie og dekket en stor del av det indre Vestafrika, sentrert rundt elven Niger. Riket fikk navn etter rikets ledende folkegruppe, Songhai. Før Songhairiket eksisterte Maliriket i omtrent samme område, men på grunn av indre uro løsrev endel seg fra Maliriket, deriblant Songhairiket. Songhairiket nøt god vekst frem til en marokkansk invasjon på slutten av 1500-tallet. Marokanerne hadde skytevåpen til sin disposisjon og slo Songhairiket. Marokko fant senere ut at de ikke klarte å holde kontrollen over området Songhairiket hadde bestyrt og ble delt opp i mange mindre kongedømmer.
- Songhaj - średniowieczne państwo istniejące w VII-XVI w. na terenie zachodniej Afryki. Od XII w. wpływy islamskie, następnie przejściowo uzależnione od Mali. Rozkwit i szczyt potęgi w drugiej połowie wieku XV oraz pierwszym ćwierćwieczu XVI, gdy Songhaj opanował ośrodki handlowe - Timbuktu i Dżenne, przejmując kontrolę nad szlakami handlowymi. W okresie tym państwem rządził Muhammad Ture. Po jego detronizacji kraj znalazł się w stanie kryzysu politycznego. Porządek w kraju przywrócił dopiero Daud, za którego rządów nastąpiło odrodzenie gospodarcze kraju. W roku 1590 sułtan Maroka Ahmad I al-Mansur rozpoczął wojnę z państwem Songhaj. Pretekstem stało się nie dotrzymanie postanowień układów handlowych. Na czele armii sułtańskiej stanął Hiszpan Dżawdar. 4-tysięczna armia uzbrojona w broń palną i artylerię, rozbiła doszczętnie Songhajczyków w bitwie pod Tondibi.
- O Império Songhai, também conhecido como o Império Songhay foi um estado pré-colonial africano e grande civilização oriental, em Mali. Do início dos século XV até o final do século 16, Songhai foi um dos maiores impérios africanos da história. Este império tinha o mesmo nome de seu grupo étnico líder, os Songhai. Sua capital era a cidade de Gao, onde uma pequeno estado Songhai já existia desde o século XI. Sua base de poder era sobre a volta do rio Níger nos dias atuais Níger e Burkina Faso. Antes do Império Songhai, a região tinha sido dominada pelo Império Mali, uma das civilizações mais ricas da história do mundo. Mali tornou-se famoso devido à sua imensa riqueza obtida através do comércio com o mundo árabe, e os lendários hajj de Mansa Musa. No início do século XV, o Império do Mali começou a declinar. As disputas pela sucessão enfraqueceram a coroa e muitos afastaram-se. Os Songhai foram um deles, fazendo a cidade proeminente de Gao a sua nova capital. A cidade do Songhai originou-se na região de Dendi, do noroeste de Nigéria e o rio expandido chega gradualmente de Níger, no século VIII. No ano 800, estabeleceram uma cidade do mercado florescendo em Gao. Aceitaram o Islão em torno do ano 1000. Por diversos séculos, dominaram os estados adjacentes pequenos, quando foram controlados ao mesmo tempo pelo império poderoso de Mali ao oeste.
- Сонгай — торговое государство, созданное в XV—XVI вв. народом сонгаи вдоль среднего течения реки Нигер на территории современных государств Мали, Нигер и Нигерия.
- Västafrikanska rikenföre kolonisationen Tidiga riken Ghanariket (ca.300 –)ca. 750 – 1076) Songhairiket(Za-dynastin) 690 – 1275 Nri ca. 900 – ca. 1400 Maliriket ca. 1200 – ca. 1450 Grundade på medeltiden Songhairiket 1275 – 1901 Wolofriket ca. 1350 – 1890 Kanem-Bornu 1389 – 1893 Oyoriket ca. 1400 – 1835 KungadömetBenin ca. 1400 – 1897 KungadömetKaabu 1537 – 1867 Dahomey 1600 – 1900 Kénédougou 1650 – 1898 Grundade efter 1650 Ashanti 1670 – 1896 Kong 1710 – 1895 Bamana 1712 – 1861 Sokotokalifatet 1804 – 1903 Wassoulou 1878 – 1898 Se även: Afrikas historia Songhairiket, rike i västafrika som bildades under 1000-talet runt staden och handelsplatsen Goa.
- VII. Yüzyılın ortalarından 1593'e dek bugünkü Mali, Burkina Faso ve Nijerdevletlerinin topraklarında hüküm sürmüş devlet. Daha önceleri Gao Krallığı olarak bilinen devlet 1493'ten sonraki krallar Songhai hanedanından geldiği için Songhai İmparatorluğu olarak adlandırılmaya başlanmıştır.
- Файл:SONGHAI empire map. PNG Держава Сонгай бл. 1500 року Сонгай (Сонгаї, Імперія Гао) - середньовічна держава в Західній Африці. Заснована не пізніше ІХ—ХІ століть, найбільшого розквіту досягає у XV—XVI століттях. Є найзначнішою середньовічною державою регіону Західний Судан, у пору свого розквіту підкоривши і включивши до свого складу низку менших державних утворень (Малі у XVI столітті). Столиця - місто Гао. Етнічне ядро держави становив народ сонгаї, у епоху найбільшого розквіту включала також землі сонінке, бамбара, волоф, фулані та інших народів регіону. У Імперії Гао значно розвинулися феодальні відносини і централізація влади. Великих успіхів досягли ремесла і торгівля. В 1591 році держава Сонгай зазнала навали військ султана Марокко і, не встоявши, на початку XVII століття припинила своє існування.
- 桑海帝国(Empire of Songhai),西非一古国,15世纪至16世纪最盛,为萨赫勒地区最后一个黑人土著大帝国。 7世纪时桑海人在登迪建立小王国,后迁至加奥,先后臣属于加纳帝国和马里帝国,逐渐皈依伊斯兰教。15世纪后期,桑尼·阿里即位後沿尼日尔河大力扩张,占领马里帝国中心城市廷巴克图,正式建立桑海帝国。桑海最盛时期领土西至大西洋,东至豪萨人区域,北至摩洛哥南境。 桑尼·阿里死后国家陷入内乱,1549年登位的阿斯吉亞·達烏德曾經一度重振帝國,但他在1582年去世後,帝位繼承問題令帝國再次陷入內亂。1590年,摩洛哥派遣四千人的軍隊入侵,1591年3月擊敗為數約四萬人但武器落後的桑海軍,占领加奥、廷巴克图等地,桑海帝国瓦解。
|
| rdfs:comment
|
- The Songhai Empire, also known as the Songhay Empire, was an African state of west Africa. From the early 15th to the late 16th century, Songhai was one of the largest African empires in history. This empire bore the same name as its leading ethnic group, the Songhai. Its capital was the city of Gao, where a small Songhai state had existed since the 11th century. Its base of power was on the bend of the Niger River in present day Niger and Burkina Faso.
- Vom frühen 15. bis zum späten 16. Jahrhundert war das Songhaireich eines der größten afrikanischen Reiche der Geschichte. Die zentrale Macht des Reiches, die auf der Lage am Niger beruhte, ging von der Stadt Gao aus, die seit dem frühen Mittelalter Zentrum des Gaoreiches war. Das Songhaireich dehnte sich von dort im Osten bis zu den Hausastädten Kano und Katsina aus und im Westen bis an die heutige Grenze Senegals.
- L'Imperi Songhai és un dels més antics de l'oest de l'Àfrica. Va ser fundat en Koukia el segle VII pel cap amazic Za el-Aiamen, que fugia de la invasió àrab. Va gaudir fins al segle XI d'una important posició comercial a vores del riu Níger, on la dinastia islamitzada dels Dia va fundar la seva capital a Gao. Segons al-Bakri només el rei era musulmà, mentre el poble continuava sent animista.
- Songhaj byla západoafrická říše soustředěná v největším ohybu řeky Niger dosahující svého zenitu v 15. a 16. století. Obyvatelstvo Songhaje tvořili především rybáři a obchodníci pocházející z oblasti Dendi na severozápadě Nigérie. Ti hlavně v 8. století postupně rozšiřovali své teritorium vzhůru proti proudu Nigeru.
- El Imperio Songhay, es uno de los más antiguos del oeste de África. Fue fundado en Koukia en el siglo VII por el jefe bereber Za el-Ayamen, que huía de la invasión árabe. Disfrutó hasta el siglo XI de una importante posición comercial a orillas del río Níger, donde la dinastía islamizada de los Dia fundó su capital en Gao. Según al-Bakri sólo el rey era musulmán, mientras el pueblo seguía siendo animista.
- Songhain kuningaskunta oli 1400- ja 1500-luvuilla yksi Afrikan mahtavimmista valtioista. Se kasvoi Malin vallan heikentyessä. Songhain pääkaupunki oli Gao, ja sen valta keskittyi Niger-joen mutkaan nykyisen Nigerin ja Burkina Fason alueelle. Valtakunta sai nimensä sen pääasiallisen etnisen ryhmän mukaan. Tuaregien sukulaisia songhaita elää edelleen Länsi-Afrikassa. Songhai-valtakunnan ensimmäinen suuri kuningas oli nimeltään Sonni Ali (tai Sunni Ali).
- L'Empire songhaï, des Sonrhaïs, fut fondé à Koukia au VII siècle, suite aux métissages qui s'effectuèrent entre les Sonrhaïs, et les Berbères dirigés par le chef Za el-Ayamen, qui fuyaient devant l'invasion arabe. Ce métissage entre Sonrhaïs et Berbères donnera la dynastie des Dia. Initialement petit royaume au niveau du fleuve Niger au VII siècle, qui sera vassal des empires du Ghana et du Mali, il devient empire, durant le XV siècle.
- L' Impero Songhai si originò intorno al VII secolo dal popolo Songhai lungo il corso interno del Niger. Dal X secolo iniziò a espandersi sotto la dinastia Sa, che portò la capitale a Gao e che introdusse l'Islam. Nel 1325 Gao fu conquistato da Mansa Musa, l'Imperatore del Mali. Grazie a Sonni Ali Kilnu la nazione si liberò dal dominio dell'Impero Mali nel 1336 e sempre lui stabilì una nuova dinastia animista.
- ソンガイ帝国(Songhay、1464年 - 1590年)とは、15世紀後半から16世紀にニジェール川湾曲部を中心に西スーダンのほぼ全域を事実上支配した黒人王国である。首都の名を取ってガオ帝国とも呼ばれる。
- Songhairiket var en afrikansk stat fra 1400- til 1500-tallet. Riket var dannet rundt byen Gao som ligger langs Niger i dagens Mali. Riket var et av de største i afrikansk historie og dekket en stor del av det indre Vestafrika, sentrert rundt elven Niger. Riket fikk navn etter rikets ledende folkegruppe, Songhai. Før Songhairiket eksisterte Maliriket i omtrent samme område, men på grunn av indre uro løsrev endel seg fra Maliriket, deriblant Songhairiket.
- Songhaj - średniowieczne państwo istniejące w VII-XVI w. na terenie zachodniej Afryki. Od XII w. wpływy islamskie, następnie przejściowo uzależnione od Mali. Rozkwit i szczyt potęgi w drugiej połowie wieku XV oraz pierwszym ćwierćwieczu XVI, gdy Songhaj opanował ośrodki handlowe - Timbuktu i Dżenne, przejmując kontrolę nad szlakami handlowymi. W okresie tym państwem rządził Muhammad Ture. Po jego detronizacji kraj znalazł się w stanie kryzysu politycznego.
- O Império Songhai, também conhecido como o Império Songhay foi um estado pré-colonial africano e grande civilização oriental, em Mali. Do início dos século XV até o final do século 16, Songhai foi um dos maiores impérios africanos da história. Este império tinha o mesmo nome de seu grupo étnico líder, os Songhai. Sua capital era a cidade de Gao, onde uma pequeno estado Songhai já existia desde o século XI.
- Сонгай — торговое государство, созданное в XV—XVI вв. народом сонгаи вдоль среднего течения реки Нигер на территории современных государств Мали, Нигер и Нигерия.
- Västafrikanska rikenföre kolonisationen Tidiga riken Ghanariket (ca.300 –)ca. 750 – 1076) Songhairiket(Za-dynastin) 690 – 1275 Nri ca. 900 – ca. 1400 Maliriket ca. 1200 – ca. 1450 Grundade på medeltiden Songhairiket 1275 – 1901 Wolofriket ca. 1350 – 1890 Kanem-Bornu 1389 – 1893 Oyoriket ca. 1400 – 1835 KungadömetBenin ca.
- VII. Yüzyılın ortalarından 1593'e dek bugünkü Mali, Burkina Faso ve Nijerdevletlerinin topraklarında hüküm sürmüş devlet. Daha önceleri Gao Krallığı olarak bilinen devlet 1493'ten sonraki krallar Songhai hanedanından geldiği için Songhai İmparatorluğu olarak adlandırılmaya başlanmıştır.
- Файл:SONGHAI empire map. PNG Держава Сонгай бл. 1500 року Сонгай (Сонгаї, Імперія Гао) - середньовічна держава в Західній Африці. Заснована не пізніше ІХ—ХІ століть, найбільшого розквіту досягає у XV—XVI століттях.
|