| dbo:abstract
|
- Els Diàlegs Socràtics formen part d'un gènere en prosa literària desenvolupat a l'Antiga Grècia a finals del segle IV a. C. i que van ser preservats en els diàlegs platònics i l'obra socràtica de Xenofont - tant dramàtica com narrativa - en les quals els personatges discuteixen problemes morals i filosòfics per il·lustrar el mètode socràtic. Sòcrates és el personatge principal. En sentit més estricte, el terme es refereix a les obres en les quals Sòcrates és el personatge principal, encara que altres gèneres són inclosos, com les Lleis de Plató i Hieró de Xenofont que són diàlegs socràtics en els quals un home savi que no és altre que Sòcrates, dirigeix la discussió. A més el format de l'estil dels diàlegs poden variar: els diàlegs de Plató contenen generalment les paraules directes de cada parlant, mentre en els diàlegs de Xenofont aquestes estan escrites en una història contínua que conté al costat de les narracions de les circumstàncies, les dites dels parlants. (ca)
- الحوار السقراطي (يونانية قديمة: Σωκρατικὸς λόγος) هي نوع من الأعمال الأدبية النثرية انتشر في اليونان مطلع القرن الرابع قبل الميلاد وتم الحفاظ عليها في أعمال أفلاطون وزينوفون. تناقش الشخصيات المختلفة المعضلات الفلسفية والأخلاقية، موضحين نسخة من منهج سقراط. تتخذ الحوارات أنماطاً سردية أو درامية، وغالبا ما يكون سقراط الشخصية الرئيسية. (ar)
- Los diálogos socráticos (en griego: Σωκρατικός λόγος o Σωκρατικός διάλογος) forman parte de un género en prosa literaria desarrollado en la Antigua Grecia a finales del siglo IV a. C.. Fueron preservados en los diálogos platónicos y la obra socrática de Jenofonte - tanto dramática como narrativa -, en los cuales los personajes discuten problemas morales y filosóficos para ilustrar el método socrático. En sentido más estricto, el término se refiere a las obras en las cuales Sócrates es el personaje principal, aunque otros géneros son incluidos, como las Leyes de Platón y de Jenofonte, que son diálogos socráticos en los cuales un hombre sabio que no es otro que Sócrates, dirige la discusión. Además el formato del estilo de los diálogos pueden variar: los diálogos de Platón contienen generalmente las palabras directas de cada hablante, mientras en los diálogos de Jenofonte estas están escritas en una historia continua que contiene junto a las narraciones de las circunstancias, los dichos de los hablantes. De acuerdo a un fragmento de Aristóteles, el primer autor de los diálogos socráticos fue , pero no se sabe nada acerca de él y si Sócrates aparece en su obra o si es confiable la negativa apreciación de Aristóteles acerca de él. Adicionalmente, muchos otros escribieron diálogos socráticos como Platón y Jenofonte, Antístenes, Aesquines de Espetos, Faedo, Euclides de Megara, Teocritus, Tissafernes y Aristóteles. Posteriormente Cicerón escribió diálogos similares en latín acerca de filosofía y temas retóricos, por ejemplo en su De re publica. También Séneca escribiría diálogos. El diálogo socrático como género filosófico-literario inventado por Platón es deudor del teatro antiguo (comedia y tragedia) adaptado a la filosofía, motivo de que se aprecien diálogos en la obra de comediógrafos como Aristófanes y Luciano de Samosata. En épocas posteriores, Boecio, Berkeley, Galileo Galilei, Voltaire, Rousseau, Diderot y en España Juan Valdés y su hermano Alfonso Valdés, al igual que Fray Luis de León, compusieron diálogos socráticos o textos filosófico-literarios de inspiración platónica en la forma. (es)
- Le dialogue socratique (logos sokratikos) est un genre littéraire en prose developpé au début du IVe siècle av. J.-C. en Grèce. Ce genre littéraire est pratiqué par quelques-uns des disciples de Socrate, parmi lesquels le plus connu est Platon. D'autres disciples de Socrate, dont Xénophon, Antisthène, Eschine et Phédon, ont écrit des tamment des Apologies de Socrate), mais il n'en reste à peu près rien. La liste des dialogues socratiques de Platon est la suivante : Alcibiade, Charmide, Criton, Euthyphron, les deux Hyppias, Ion, Lachès, Lysis. Dans Eupalinos ou l'Architecte, Paul Valéry met en scène un dialogue entre Socrate et Phèdre au royaume des ombres. Il utilise la forme du dialogue socratique pour revisiter les concepts platoniciens de mimesis, de réel (ou de réalité), ou encore des effets de l'écriture. Il remet ainsi à l'ordre du jour cette forme de pratique philosophique de plus en plus utilisée à partir des années 1970, notamment par (de), Michel Tozzi et Michel Weber. Le dialogue socratique est aussi très utilisé dans des techniques de thérapie psy, comme la . (fr)
- Dialog Sokrates (bahasa Yunani Σωκρατικός λόγος atau Σωκρατικός διάλογος) adalah sebuah genre karya sastra prosa yang dikembangkan di Yunani pada peralihan abad ke-4 SM, yang dilestarikan pada masa kini dalam bentuk dialog-dialog Plato dan karya Xenophon untuk Sokrates - baik dalam bentuk dramatis ataupun naratif. Di dalam dialog-dialog ini dibahas masalah-masalah moral dan filsafat, menggambarkan metode Sokrates. Sokrates sering kali menjadi tokoh utamanya. Lebih tepatnya, istilah ini merujuk kepada karya-karya yang menampilkan Sokrates sebagai tokohnya, meskipun sebagai sebuah genre, teks-teks lainnya juga diikutsertakan. karya Plato dan karya Xenophon adalah dialog-dialog Sokrates yang di dalamnya seorang bijaksana lain dan bukan Sokrates yang memimpin diskusinya (masing-masing adalah Orang Asing dari Athena dan . Demikian pula, format gaya dialognya bisa berbeda-beda. Dialog-dialog Plato biasanya hanya mengandung kata-kata langsung dari masing-masing pembicaranya, sementara dialog-dialog Xenophon ditulis sebagai sebuah cerita yang melanjut, dan bersama-sama dengan narasi keadaan dialognya, memuat "kutipan-kutipan" dari para pembicaranya. Menurut sebuah fragmen Aristoteles, pengarang pertama dialog Sokrates adalah Alexamenes dari Teos, tetapi kita tidak mempunyai informasi apapun tentang dia, apakah Sokrates muncul dalam karya-karyanya, atau seberapa akurat Aristoteles dalam penilaiannya yang negatif tentang Alexamenes. Selain Plato dan Xenophon, Antisthenes, , , , , Theocritus, Tissaphernes dan Aristoteles, semuanya menulis dialog-dialog Sokrates. Cicero menulis dialog-dialog yang sama dalam bahasa Latin mengenai tema-tema filsafat dan retorika, misalnya . (in)
- Socratic dialogue (Ancient Greek: Σωκρατικὸς λόγος) is a genre of literary prose developed in Greece at the turn of the fourth century BC. The earliest ones are preserved in the works of Plato and Xenophon and all involve Socrates as the protagonist. These dialogues and subsequent ones in the genre present a discussion of moral and philosophical problems between two or more individuals illustrating the application of the Socratic method. The dialogues may be either dramatic or narrative. While Socrates is often the main participant, his presence in the dialogue is not essential to the genre. (en)
- De socratische dialoog (Grieks Σωκρατικὸς λόγος of Σωκρατικὸς διάλογος) is een literair prozagenre, ontwikkeld in Griekenland omstreeks 400 v.Chr. De bekendste voorbeelden zijn de dialogen van Plato en het socratisch werk van Xenophon. Kenmerkend voor het genre zijn de dialoogvorm en de morele en filosofische problemen die de personages bespreken. (nl)
- Diálogo socrático (em grego: Σωκρατικός λόγος, transl. Sokratikós lógos, ou Σωκρατικός διάλογος, Sokratikós diálogos) é um gênero literário em prosa desenvolvido na Grécia Antiga, por volta do século IV a.C., e preservado atualmente nos diálogos de Platão e nas obras socráticas de Xenofonte, tanto dramáticas quanto narrativas, nas quais os personagens discutem problemas morais e filosóficos, ilustrando alguma versão do método socrático. Sócrates, tutor do próprio Platão, frequentemente é o personagem principal destas obras. O termo pode se referir mais especificamente às obras nas quais Sócrates é um personagem, embora outros textos sejam incluídos: as , de Platão, e , de Xenofonte, por exemplo, são diálogos socráticos nos quais um sábio, que não é Sócrates, conduz a discussão (o Estranho Ateniense e Simônides, respectivamente). Da mesma maneira, o formato estilístico dos diálogos pode variar: os diálogos de Platão contêm geralmente a transcrição direta de cada um dos falantes, enquanto os diálogos de Xenofonte são escritos na forma de uma história contínua, que contém, juntamente com a narrativa das circunstâncias do diálogo, as "citações" dos seus participantes. Sócrates costumava iniciar uma discussão sobre algo com uma pergunta, buscando obter as opiniões de seu interlocutor, as quais ele, a princípio, não refutava. Depois, por meio de novas perguntas e respostas, mostrava a contradição ou o absurdo das opiniões iniciais do interlocutor, levando-o a reconhecer, ele próprio, seu erro ou desconhecimento sobre o assunto. Essa primeira parte do método de Sócrates, destinada a levar o indivíduo à convicção do erro, é a ironia. Depois, continuando o diálogo, e retomando as respostas equivocadas do interlocutor, constrói, com o ele, o conhecimento daquilo que se discute. Sócrates deu a esta última parte o nome de maiêutica — a arte de fazer nascer as ideias. É esse o método que encontramos amplamente desenvolvido nos diálogos socráticos de Platão, onde a verdade nasce da discussão e não de uma "verdade" anterior afirmada. De acordo com um fragmento de Aristóteles, o primeiro autor do diálogo socrático teria sido , porém nada se conhece a respeito do autor, se o próprio Sócrates aparecia em suas obras, ou quão preciso Aristóteles era em seu julgamento desfavorável a seu respeito. Além de Platão e Xenofonte, Antístenes, Ésquines de Esfeto, Fédon de Élis, Euclides de Megara, Simão, o Sapateiro, Teócrito, Tissafernes e Aristóteles teriam todos escrito diálogos socráticos, e o romano Cícero também teria escrito obras semelhantes, em latim, sobre temas filosóficos e retóricos (por exemplo, ). (pt)
- Сократический диалог (др.-греч. Σωκρατικὸς λόγος) — жанр литературной прозы, развившийся в Древней Греции на рубеже IV века до н. э. Самые ранние образцы жанра сохранились в трудах Платона и Ксенофонта — и во всех них Сократ является персонажем. Эти и последующие диалоги представляют собой обсуждение моральных и философских проблем между двумя или несколькими персонажами, иллюстрируя применение сократического метода. Диалоги бывают как драматическими, так и повествовательными. Хотя Сократ часто является главным участником, его присутствие в диалоге не является обязательным для жанра. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- الحوار السقراطي (يونانية قديمة: Σωκρατικὸς λόγος) هي نوع من الأعمال الأدبية النثرية انتشر في اليونان مطلع القرن الرابع قبل الميلاد وتم الحفاظ عليها في أعمال أفلاطون وزينوفون. تناقش الشخصيات المختلفة المعضلات الفلسفية والأخلاقية، موضحين نسخة من منهج سقراط. تتخذ الحوارات أنماطاً سردية أو درامية، وغالبا ما يكون سقراط الشخصية الرئيسية. (ar)
- Socratic dialogue (Ancient Greek: Σωκρατικὸς λόγος) is a genre of literary prose developed in Greece at the turn of the fourth century BC. The earliest ones are preserved in the works of Plato and Xenophon and all involve Socrates as the protagonist. These dialogues and subsequent ones in the genre present a discussion of moral and philosophical problems between two or more individuals illustrating the application of the Socratic method. The dialogues may be either dramatic or narrative. While Socrates is often the main participant, his presence in the dialogue is not essential to the genre. (en)
- De socratische dialoog (Grieks Σωκρατικὸς λόγος of Σωκρατικὸς διάλογος) is een literair prozagenre, ontwikkeld in Griekenland omstreeks 400 v.Chr. De bekendste voorbeelden zijn de dialogen van Plato en het socratisch werk van Xenophon. Kenmerkend voor het genre zijn de dialoogvorm en de morele en filosofische problemen die de personages bespreken. (nl)
- Сократический диалог (др.-греч. Σωκρατικὸς λόγος) — жанр литературной прозы, развившийся в Древней Греции на рубеже IV века до н. э. Самые ранние образцы жанра сохранились в трудах Платона и Ксенофонта — и во всех них Сократ является персонажем. Эти и последующие диалоги представляют собой обсуждение моральных и философских проблем между двумя или несколькими персонажами, иллюстрируя применение сократического метода. Диалоги бывают как драматическими, так и повествовательными. Хотя Сократ часто является главным участником, его присутствие в диалоге не является обязательным для жанра. (ru)
- Els Diàlegs Socràtics formen part d'un gènere en prosa literària desenvolupat a l'Antiga Grècia a finals del segle IV a. C. i que van ser preservats en els diàlegs platònics i l'obra socràtica de Xenofont - tant dramàtica com narrativa - en les quals els personatges discuteixen problemes morals i filosòfics per il·lustrar el mètode socràtic. Sòcrates és el personatge principal. (ca)
- Los diálogos socráticos (en griego: Σωκρατικός λόγος o Σωκρατικός διάλογος) forman parte de un género en prosa literaria desarrollado en la Antigua Grecia a finales del siglo IV a. C.. Fueron preservados en los diálogos platónicos y la obra socrática de Jenofonte - tanto dramática como narrativa -, en los cuales los personajes discuten problemas morales y filosóficos para ilustrar el método socrático. (es)
- Le dialogue socratique (logos sokratikos) est un genre littéraire en prose developpé au début du IVe siècle av. J.-C. en Grèce. Ce genre littéraire est pratiqué par quelques-uns des disciples de Socrate, parmi lesquels le plus connu est Platon. D'autres disciples de Socrate, dont Xénophon, Antisthène, Eschine et Phédon, ont écrit des tamment des Apologies de Socrate), mais il n'en reste à peu près rien. La liste des dialogues socratiques de Platon est la suivante : Alcibiade, Charmide, Criton, Euthyphron, les deux Hyppias, Ion, Lachès, Lysis. (fr)
- Dialog Sokrates (bahasa Yunani Σωκρατικός λόγος atau Σωκρατικός διάλογος) adalah sebuah genre karya sastra prosa yang dikembangkan di Yunani pada peralihan abad ke-4 SM, yang dilestarikan pada masa kini dalam bentuk dialog-dialog Plato dan karya Xenophon untuk Sokrates - baik dalam bentuk dramatis ataupun naratif. Di dalam dialog-dialog ini dibahas masalah-masalah moral dan filsafat, menggambarkan metode Sokrates. Sokrates sering kali menjadi tokoh utamanya. (in)
- Diálogo socrático (em grego: Σωκρατικός λόγος, transl. Sokratikós lógos, ou Σωκρατικός διάλογος, Sokratikós diálogos) é um gênero literário em prosa desenvolvido na Grécia Antiga, por volta do século IV a.C., e preservado atualmente nos diálogos de Platão e nas obras socráticas de Xenofonte, tanto dramáticas quanto narrativas, nas quais os personagens discutem problemas morais e filosóficos, ilustrando alguma versão do método socrático. Sócrates, tutor do próprio Platão, frequentemente é o personagem principal destas obras. (pt)
|
