| dbpprop:abstract
|
- Sisebut (also Sisebuth, Sisebuto, Sisebur, Sisebod or Sigebut; ca 565 - 620 or 621) was Visigothic King of Hispania, Septimania and Galicia from 612 until his death. He campaigned successfully against the remains of Byzantine power in Spania, strengthened Visigothic control over the Basques and Cantabrians, developed friendly relations with the Lombards of Italy, and reinforced the fleet which had been established by his predecessor Leovigild. In 616, he ordered that those Jews who refused to convert to Christianity should be punished with the lash. He was closely associated with the great statesman and encyclopaedist Isidore, bishop of Seville, and is usually regarded as the author of a Latin poem on astronomy, Carmen de Luna or Praefatio de Libro Rotarum, dedicated to a friend who is identified with Isidore. He married firstly to an unknown wife, by whom he had a daughter Theodora, born circa 590, who married Suintila, and secondly to his son in law's illegitimate sister, bastard daughter of Reccared I by Floresinda, by whom he had a son Reccared II.
- Sisebut war König der Westgoten von Februar/März 612 bis Februar 621.
- Sisebut (també Sisebodus o Sisebuth) fou un rei dels visigots del 612 al 621. Fou elegit pels nobles com a successor de Gundemar. Sisebut va iniciar el seu regnat en la primavera de l'any 612 i probablement pertanyia a la mateixa tendència nobiliària que el seu antecessor. Se li atribueix la construcció de l'Església de Santa Leocadia a Toledo, que més tard va ser seu de quatre concilis. De les seves característiques personals es diu que desaprovava el teatre (pel que sembla en l'època estava mal considerat almenys entre els catòlics, car Isidor de Sevilla també el desaprovava) i en una carta reprèn al Bisbe Eusebi de Tarraco (que ja era Bisbe en el Sínode provincial de la Tarraconense del 614) per la seva afició a l'art escènic. Designava bisbes, car a la mateixa carta que reprenia a Eusebi, ordenava a aquest, com metropolità, que consagrés bisbe de Barcino al portador de la carta. Era contrari que els Bisbes entressin en monestirs, car quan Caecilius de Mentesa (Cecili de Montiel) va voler fer-ho (segurament després del seu alliberament pels bizantins) va ser durament reprès pel rei qui a més va exposar el seu punt de vista a altres bisbes que va fer cridar amb aquesta finalitat. En canvi va tractar afectuosament a Theudila, fill de Cecili, que havia ingressat en un monestir. Sisebut va participar en la política internacional de l'època, intentant (sense el menor èxit) convertir al catolicisme al rei llombard Adaudald o Adaloald, que era arrià. Com escriptor va gaudir de certa fama a causa d'un poema sobre els eclipsis i a la seva obra "Vida de Sant Desideri" en la qual narra la vida del sant gal, que va ser executat cap al 606 o 607 per ordre del rei Teodoric de Borgonya i de la seva àvia la visigoda Brunequilda, els dos enemics de diversos reis visigots. Amb Sisebut es va iniciar una ferotge persecució dels jueus. La primera norma legal sobre això deriva d'una llei complementada mitjançant una carta que va ser enviada a tres Bisbes: Caecilius de Mentesa (Montiel), Agapius de Còrdova, i Agapius de Tucci; així mateix anava adreçada als jutges i capellans d'aquestes tres ciutats i d'altres nou ciutats de la Bètica Oriental i del sud de la Cartaginense. A la Llei el rei deplorava l'incompliment de les normes de Recared sobre els jueus. Va haver de ser publicada gairebé al principi del seu regnat, abans de juliol del 612 (i probablement el març o sbril). La Llei intentava que cap jueu pogués posseir esclaus cristians, ni manumesos sota el seu patrocini, i fins i tot promovia la idea que cap jueu pogués tenir treballadors a sou (encara que no va arribar a posar-se en pràctica); la llei preveia que els jueus haurien de vendre a cristians i a un preu raonable als seus esclaus cristians i les seves propietats (peculium). No podien vendre'ls als seus coreligionaris a Àfrica o França i la venda havia de realitzar-se a prop del lloc de residència; si l'esclau no posseïa propietats el propietari n'havia de proporcionar alguna. El jueu podia manumetre a l'esclau que en aquest cas es convertia en ciutadà romà, subjecte a les lleis corresponents, però sense possibilitat de patrocini per part de l'antic amo jueu. Les vendes fictícies eren castigades severament. La Llei entrava en vigor l' 1 de juliol del 612 i si es descobria que després d'aquesta data algun jueu posseïa un esclau se li confiscaria la meitat de les seves propietats i l'esclau seria alliberat. Quant a la conversió d'un cristià al judaisme, es van agreujar de nou les penes (suavitzades per Recared) i, com en temps de Alaric II, el jueu seria executat i les seves propietats confiscades; el convers al judaisme que no volgués tornar a l'Església catòlica, seria fuetejat públicament, patiria decalvació i seria lliurat com esclau a la corona o a algú designat pel rei. Un jueu que es casés amb un catòlic (el que era il·legal) i es negués a convertir-se, seria desterrat de per vida, però si es convertia al catolicisme podria conservar els seus béns incloent els esclaus. Finalment el rei llançava una maledicció sobre els futurs monarques que no fessin complir la Llei. Pel que sembla la llei de Sisebut va comptar amb l'aprovació del officium palatí, però el clero es va mantenir al marge. A més de la llei es van posar en pràctica altres mesures per la mera ordre real sense suport d'una Llei o un Concili: els fills dels matrimonis mixtes haurien de ser batejats com cristians; les conversions forçades es van fer extensives a alguns jueus cap al 615, sense comptar amb l'oberta aprovació de l'Església oficial, que no obstant això va admetre els fets consumats. Alguns jueus van emigrar a França, però sembla que la majoria romangué a Hispània, i passat el furor inicial la persecució va disminuir. Gairebé immediatament d'accedir al tron es rebel·lar els àsturs, però Riquila o Rèquila, comte o Thiufadi els va sotmetre ràpidament, encara que probablement sense aconseguir dominar completament les inaccessibles muntanyes asturianes. Altres generals van dominar a la tribu dels roccons, refugiats en les seves muntanyes, que probablement era una tribu gallega o àstur (i no càntabra com suggereixen alguns autors) identificada amb la tribu dels runcons amb la qual havia combatut el rei sueu Miro el 572. Probablement també van haver-hi revoltes a Cantàbria (vers 612), i els vascons van prosseguir la seva activitat saqueadora doncs a l'any següent (613) Sisebut es va embarcar (no se sap on) en una flota visigoda de recent creació (que es composava d'uns pocs vaixells), i va desembarcar a les costes de Cantàbria i Autrigònia (Vardúlia, Carístia i Autrigònia) per combatre a càntabres i vascons, sense que sapiguem el resultat dels combats, encara que és segur que no van aconseguir dominar completament les zones muntanyoses de Cantàbria i segurament tampoc van poder controlar totalment als ferotges vascons de l'actual Euskadi. En els anys 611 i 612 alguns eclipsis van ser visibles en diverses parts d'Hispània, i segurament la ignorància del poble va propiciar un renaixement de pràctiques paganes, fins i tot bastant esteses al camp i majoritàries en determinades zones com Astúries, Cantàbria i Vascònia. Mentre estava en campanya a Cantàbria o el País Basc, en el 613, Sisebut va compondre un notable poema sobre els eclipsis, que va dirigir al bisbe de Sevilla Isidor. El poema es titula Astronomicon i consta de cinquanta-cinc versos hexàmetres llatins. El 13 de gener del 614 es va reunir un Sínode de la Tarraconense a Egara, presidit pel metropolità Eusebi, en el qual es van confirmar les decisions del Sínode d'Osca del 598 sobre celibat de clergues. El 614 i el 615 va combatre contra els bizantins, contra els que va obtenir diverses victòries, i entre elles una de molt important: la conquesta de Màlaga. En el Sínode de Sevilla del 619 ja apareix a les actes el Bisbe de Màlaga Teodulf. Sembla que el governador bizantí Carsarius (Cesariu) va apel·lar al rei visigot perquè cessés la guerra per evitar que corregués més sang catòlica, i Sisebut, molt sensible, el va atendre, car tot indica que en una tercera campanya hauria aconseguit expulsar definitivament als bizantins. Carsarius va alliberar al bisbe Caecilius de Mentesa (Montiel) al qual tenia presoner, i es va ajustar la pau. Alguns autors sostenen que les tropes visigodes van travessar l'Estret i van sotmetre algunes places bizantines o de caps beréberes més o menys vinculats als grecs. Res important se sap de les seves activitats entre el 616 i el 619. En aquest últim any es va convocar un Sínode provincial de la Bètica a Hispalis, a l'Església del Sagrat Cor, presidit pel Bisbe local Isidor. Va assistir a l'acte un funcionari amb el títol de Viri Illustris i el càrrec de Rector rerum fiscalium, que probablement era el delegat del comes patrimonii a la Bètica, que tenia un nom got (Suanila) el que indicaria que alguns gots començaven a assumir funcions que abans sol sabien desenvolupar els romans. També va assistir un altre Vir Il·lustre al qual es fa referència com rector rerum publicarum, anomenat Sisiscle, que es creu havia de ser el comte local o el dux provincial. Es va ocupar d'algunes qüestions disciplinàries i organitzatives, dels errors en el dret canònic fetes pel difunt bisbe de Còrdova Agapius, i de la secta dels Acèfals, que estava adreçada pel que sembla per un sirià anomenat Gregori, que tenia el rang de bisbe dins de l'organització, i que va ser convençut per Isidor de l'error de les seves idees sent admès a l'Església Catòlica, després de reconèixer que hi havia dues naturaleses en una sola persona, un únic i mateix Jesucrist, i que la naturalesa de la divinitat no podia patir. Sisebut va morir el febrer del 621, a Toledo i de mort natural, i el va succeir el seu fill Recared II.
- Sisebuto, rey de los visigodos, sucedió a Gundemaro. Probablemente pertenecía a la misma tendencia nobiliaria que su antecesor. A Sisebuto hay que atribuir la construcción de la Iglesia de Santa Leocadia en Toledo, que más tarde fue sede de cuatro concilios. Conocemos algunas de sus características personales: desaprobaba el teatro (al parecer en la época estaba mal considerado al menos entre los católicos, pues Isidoro de Sevilla también lo desaprobaba) y en una carta reprende al obispo Eusebio de Tarraco (que ya era obispo en el Sínodo provincial de la Tarraconense del 614) por su afición al arte escénico. Sabemos que designaba obispos, pues en la misma carta en que reprendía a Eusebio, ordenaba a éste, como metropolitano, que consagrara obispo de Barcino al portador de la carta. Era contrario a que los obispos entraran en monasterios, ya que cuando Cecilio de Montiel quiso hacerlo (seguramente después de su liberación por los bizantinos) fue duramente reprendido por el rey, quien además expuso su punto de vista a otros obispos que hizo llamar al efecto. En cambio trató afectuosamente a su hijo Teudila que había ingresado en un monasterio. Sisebuto participó en la política internacional de la época, intentando (sin el menor éxito) convertir al catolicismo al rey lombardo Adaloaldo (hijo del rey Agilulfo), que era arriano. En el año 619 se convocó un sínodo provincial de la Bética en Sevilla, en la Iglesia del Sagrado Corazón, presidido por el obispo Isidoro. Asistió al acto un funcionario con el título de Viri Illustris y el cargo de Rector rerum fiscalium, que probablemente era el delegado del comes patrimonii en la Bética, el cual tenía un nombre godo (Suanila), lo que indicaría que algunos godos empezaban a asumir funciones que antes solamente habían desarrollado los hispanorromanos. También asistió otro Vir Ilustre, al que se hace referencia como rector rerum publicarum, llamado Sisisclo, que se cree debía ser el conde local (o el dux provincial) y se ocupaba de algunas cuestiones disciplinarias y organizativas, de los errores en el derecho canónico del fallecido obispo de Córdoba, Agapius (fallecido en 619), y de los herejes acéfalos (una versión extremista de los monofisitas), que estaban dirigidos al parecer por un sirio llamado Gregorio, convertido posteriormente al catolicismo por Isidoro, que afirma que había dos naturalezas en Jesucristo y que la naturaleza de la divinidad no podía sufrir. Sisebuto murió en febrero del 621 en Toledo en extrañas circunstancias, sucediéndole su hijo Recaredo II. Como escritor gozó de cierta fama debido a un poema sobre los eclipses y a su obra “Vida y pasión de San Desiderio”, en la cual narra la vida del santo galo, que fue ejecutado hacia el 606 o 607 por orden del rey Teodorico de Borgoña y de su abuela la visigoda Brunegilda, ambos enemigos de diversos reyes visigodos.
- Sisebuth (Flavius Sisebutus en latin; Flavio Sisebuto en espagnol) est un roi wisigoth d'Espagne règnant de 612 à février 621.
- Sisebuto, anche in spagnolo, in catalano ed in portoghese, regnò dal 612 al 621.
- Sisebut (of Sisebuth) (612 - 620/21) was koning over de Visigoten in wat nu Spanje is. Hij was succesvol in zijn strijd tegen de laatste steunpunten van het Byzantijnse rijk in Spanje. De Gotische greep op Spanje werd versterkt door belangrijke delen van Noord Spanje te onderwerpen, waaronder het gebied van de Basken. In zijn buitenlandse politiek zocht hij toenadering tot de Langobarden in Italië. De door zijn voorganger Leovigild opgerichte vloot werd door hem verder uitgebouwd. In zijn binnenlandse politiek werd Sisebuts regering gekarakteriseerd door het in de Middeleeuwen zo bekende anti-semitisme. In 616 werden alle Joden verplicht zich te bekeren tot het Christendom.
- Sisebur var vestgoternes konge i Hispania fra 612 til 620 eller 621. Han drev en vellykket kampanje mot restene av bysantinernes makt i Hispania, styrket vestgotisk kontroll over baskerne og cantabrierne, styrket forbindelsene med langobardene i Italia og styrket flåten som ble etablert av hans forgjenger Liuvigild. I 616 beordret han at de jødene som nektet å konvertere til kristendom skulle straffes med pisking.
- Sisebut (ur. ? – zm. 621) – król Wizygotów w latach 612-621. Sisebut prowadził wiele kampanii wojennych. Dwie z nich, przeciwko Bizantyjczykom, prowadził osobiście. Jego dowódcy stłumili powstanie w Asturii i pokonali Ruccones. Sisebut pokonał również księcia o imieniu Franco, dzięki czemu odzyskał Kantabrię, która, według kronikarza Fredegara, znajdowała się pod panowaniem frankijskim, co jest jednak mało prawdopodobne. Sisebut wydał dekret, w którym nakazał ochrzcić wszystkich Żydów żyjących w królestwie. To postanowienie nie przysporzyło mu jednak popularności. Po jego śmierci zwołano w Toledo czwarty synod Kościoła Wizygockiego, na którym to obradowano o sposobach i skutkach cofnięcia tej decyzji. Skrytykowano przymusową zmianę wiary, lecz nie pozwolono ochrzczonym Żydom powrócić do swej wiary, gdyż sakrament chrztu jest nieodwracalny.
- Sisebuto foi o vigésimo terceiro rei visgodo. Sucedeu a Gundemaro e reinou desde a primavera de 612 até fevereiro de 621. Provavelmente tinha a mesma origem nobre de seu antecessor. A Sisebuto deve-se que atribuir a construção da Igreja de Santa Leocádia em Toledo, que mais tarde foi sede de quatro concílios. Sisebuto morreu em fevereiro de 621 em Toledo em circunstâncias estranhas e foi sucedido por seu filho Recaredo II.
- Сисебут — король вестготов, правил в 612 — 621 гг. Сын Реккареда I и дочери короля Австразии Сигиберта I и Брунгильды Хлодосвинты.
|
| rdfs:comment
|
- Sisebut (also Sisebuth, Sisebuto, Sisebur, Sisebod or Sigebut; ca 565 - 620 or 621) was Visigothic King of Hispania, Septimania and Galicia from 612 until his death. He campaigned successfully against the remains of Byzantine power in Spania, strengthened Visigothic control over the Basques and Cantabrians, developed friendly relations with the Lombards of Italy, and reinforced the fleet which had been established by his predecessor Leovigild.
- Sisebut war König der Westgoten von Februar/März 612 bis Februar 621.
- Sisebut (també Sisebodus o Sisebuth) fou un rei dels visigots del 612 al 621. Fou elegit pels nobles com a successor de Gundemar. Sisebut va iniciar el seu regnat en la primavera de l'any 612 i probablement pertanyia a la mateixa tendència nobiliària que el seu antecessor. Se li atribueix la construcció de l'Església de Santa Leocadia a Toledo, que més tard va ser seu de quatre concilis.
- Sisebuto, rey de los visigodos, sucedió a Gundemaro. Probablemente pertenecía a la misma tendencia nobiliaria que su antecesor. A Sisebuto hay que atribuir la construcción de la Iglesia de Santa Leocadia en Toledo, que más tarde fue sede de cuatro concilios.
- Sisebuth (Flavius Sisebutus en latin; Flavio Sisebuto en espagnol) est un roi wisigoth d'Espagne règnant de 612 à février 621.
- Sisebuto, anche in spagnolo, in catalano ed in portoghese, regnò dal 612 al 621.
- Sisebut (of Sisebuth) (612 - 620/21) was koning over de Visigoten in wat nu Spanje is. Hij was succesvol in zijn strijd tegen de laatste steunpunten van het Byzantijnse rijk in Spanje. De Gotische greep op Spanje werd versterkt door belangrijke delen van Noord Spanje te onderwerpen, waaronder het gebied van de Basken. In zijn buitenlandse politiek zocht hij toenadering tot de Langobarden in Italië. De door zijn voorganger Leovigild opgerichte vloot werd door hem verder uitgebouwd.
- Sisebur var vestgoternes konge i Hispania fra 612 til 620 eller 621. Han drev en vellykket kampanje mot restene av bysantinernes makt i Hispania, styrket vestgotisk kontroll over baskerne og cantabrierne, styrket forbindelsene med langobardene i Italia og styrket flåten som ble etablert av hans forgjenger Liuvigild. I 616 beordret han at de jødene som nektet å konvertere til kristendom skulle straffes med pisking.
- Sisebut (ur. ? – zm. 621) – król Wizygotów w latach 612-621. Sisebut prowadził wiele kampanii wojennych. Dwie z nich, przeciwko Bizantyjczykom, prowadził osobiście. Jego dowódcy stłumili powstanie w Asturii i pokonali Ruccones. Sisebut pokonał również księcia o imieniu Franco, dzięki czemu odzyskał Kantabrię, która, według kronikarza Fredegara, znajdowała się pod panowaniem frankijskim, co jest jednak mało prawdopodobne.
- Sisebuto foi o vigésimo terceiro rei visgodo. Sucedeu a Gundemaro e reinou desde a primavera de 612 até fevereiro de 621. Provavelmente tinha a mesma origem nobre de seu antecessor. A Sisebuto deve-se que atribuir a construção da Igreja de Santa Leocádia em Toledo, que mais tarde foi sede de quatro concílios. Sisebuto morreu em fevereiro de 621 em Toledo em circunstâncias estranhas e foi sucedido por seu filho Recaredo II.
- Сисебут — король вестготов, правил в 612 — 621 гг. Сын Реккареда I и дочери короля Австразии Сигиберта I и Брунгильды Хлодосвинты.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
