Simon de Montfort, 6th Earl of Leicester (May 23, 1208 – August 4, 1265), was a French-English nobleman, notable as the principal leader of the baronial opposition to King Henry III of England. After the rebellion of 1263 and 1264, de Montfort became de facto ruler of England and called the first directly elected parliament in medieval Europe. For this reason, de Montfort is regarded today as one of the progenitors of modern parliamentary democracy.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Simon de Montfort, 6th Earl of Leicester (May 23, 1208 – August 4, 1265), was a French-English nobleman, notable as the principal leader of the baronial opposition to King Henry III of England. After the rebellion of 1263 and 1264, de Montfort became de facto ruler of England and called the first directly elected parliament in medieval Europe. For this reason, de Montfort is regarded today as one of the progenitors of modern parliamentary democracy.
  • Simon V. von Montfort, 6. Earl of Leicester, war ein englischer Adeliger französischer Abstammung aus dem Adelsgeschlecht Montfort-l'Amaury und Schwager König Heinrichs III. Montfort war der Anführer der ersten Revolution auf englischem Boden, de facto Regent Englands und starb im Kampf gegen die Truppen seines Schwagers.
  • Simó V de Montfort, comte de Leicester. Fill de Simó IV de Montfort el fort, es casà amb Elionor d'Anglaterra, germana d'Enric III d'Anglaterra i dirigí la revolta dels nobles contra ell, però fou derrotat. Tercer fill del comte Simó IV de Montfort, abandonà França a causa d'un contesa amb la mare de Lluís IX, Blanca de Castella, la qual s'oposava al casament amb Joana comtessa de Flandes. Llavors s'establí a Anglaterra, ja que el seu propi interès li aconsellava cercar fortuna en aquest país, doncs pertanyien a la seva família els títols hereditaris de comte de Leicester i senescal d'Anglaterra, dels que havia esta desposseïda aquella, com represàlies de la conquesta de Normandia per Felip August. Entrà, doncs, al servei del rei d'Anglaterra, Enric III d'Anglaterra, el 1229, i assolí d'aquest que el reconegués el títol de comte de Leicester, que havia renunciat al seu favor el seu germà gran Amauri, a canvi de la cessió que aquest féu Simó de tots els bens que posseïa a França. El 1238 casà secretament amb Leonor Plantagenet, germana d'Enric III. Aquesta era vídua de Guillem de Pembroke, i com en enviudar havia fet vot de castedat, el matrimoni de Leonor disgustà molt al Papa, però Simó va obtenir del Pontífex romà la remissió d'aquell vot, en agraïment a la part activa que prengué Simó en la croada a Terra Santa de 1240 a 1242, capitanejada per Ricard de Cornualles, germà del rei. El 1248, Enric III l'envia de governador a la Gascunya per a restaurar en aquell país l'autoritat reial, donant-li grans poders. Simó assolí un èxit complet contra els revoltosos; desterrà als principals caps o els féu presoners, assolint així la completa pacificació del país el 1251. Això li’n creà molts enemics, els qual es queixaren al monarca anglès, i al final aconseguiren que Simó fos destituït del seu govern. Continuà, no obstant, al servei d'Enric III, que li confia algunes missions, però paulatinament Simó va anar perdent el recolzament del seu cunyat, i decidí, finalment, passar-se al partit de la oposició al rei. Aprofitant el disgust que regnava a Anglaterra amb motiu de l'absolutisme d'Enric III, en detriment del Parlament, i de les enormes despeses que ocasionava la conquesta de Sicília, corona la qual Enric III havia acceptat pel seu fill Edmond, excità Simó als barons anglesos a la revolució, posant-se al cap d'ells el 1258, i obligà al monarca a convocar un nou Parlament extraordinari a Oxford, assemblea en la qual es promulgaren les cèlebres concessions conegudes Estatuts o Provisions d'Oxford. Tota això donà molta preponderància a Simó de Montfort, essent llavors absolut el poder que exercia aquest a Anglaterra. Cansat el rei de sofrir aquest jou i aprofitant la defecció d'alguns barons a la causa de Montfort, li presentà batalla a Lewes, en la qual el monarca restà derrotat i fou fet presoner junt amb el seu fill el príncep Eduard. El comte de Leicester obligà llavors al rei vençut a subscriure un tractat ignominiós. L'any següent Simó convocà una Dieta a la que i foren cridats, a més de la noblesa i clero, els representants del comerç i del poble, començant els fonaments de la Constitució parlamentaria d'Anglaterra. Sorgiren algunes complicacions exteriors i si bé el comte de Leicester pogué fer front a elles, el seu partit fou fonent-se, i havent el comte de Gloucester afavorit l'evasió d'Eduard, príncep de Gal·les, presoner encara des de la batalla de Lewes, aquest príncep s'apoderà de la ciutat de Gloucester, derrotà a Kenihvorth al fill de Montfort, i llavors Simó marxà al seu encontre, però llurs tropes eren poques i indisciplinades; en aquestes condicions es lliurà la batalla d’Evesham, en la que fou derrotat per complet, i perdent la vida en ella.
  • Simon de Montfort, 6. hrabě z Leicesteru byl hlavním vůdcem baronského odporu vůči Jindřichovi III. Po vzpouře z let 1263-1264 se Montfort stal de facto vládcem Anglie a svolal jednání prvního voleného parlamentu v Evropě. Proto je Simon de Montfort považován za jednoho z předchůdců myšlenky moderní parlamentní demokracie.
  • Simón V de Montfort, conde de Leicester. Hijo de Simón IV de Montfort, el fuerte; caso con Leonor de Inglaterra, hermana de Enrique III de Inglaterra, y dirigió la revuelta de los nobles contra éste, pero fue derrotado en la Batalla de Evesham.
  • Simon V de Montfort, 6 comte de Leicester et comte de Chester est l'un des grand barons anglais qui s'opposèrent à Henri III d'Angleterre.
  • ファイル:Blason Montfort-l'Amaury. svg シモン・ド・モンフォールの紋章 シモン・ド・モンフォール（Simon de Montfort V, 1208年 - 1265年8月4日）は、イングランドの貴族（第6代レスター伯）。イングランドの議会制度の基礎を作り上げた人物として有名で、不当な権力に反抗する不屈の闘士として、イングランドでは英雄視されている。 シモンの父はフランスのノルマンディー出身の名門貴族であり、アルビジョア十字軍で活躍した彼と同名のシモン・ド・モンフォール4世（第5代レスター伯）である。 シモンは1230年にイングランドに渡って、1239年にレスター伯となった。はじめはヘンリー3世の寵臣として重用され、その妹エリノアを妻として与えられるほどであったが、1248年にフランスのガスコーニュにおける統治に失敗してヘンリー3世の信頼を失い、対立するようになる。 シモンはヘンリー3世が失政を続けるのを見て、ヘンリー3世に反発する貴族を糾合して挙兵し、1258年に王権制限と貴族による国政監督組織を作ることを定めたオックスフォード条項を認めさせた。しかし1261年、力を盛り返したヘンリー3世がこの条例を一方的に破棄して再び王権強化を図ったため、1263年にシモンは再び挙兵（バロン戦争）して、1265年にはヘンリー3世とその弟コーンウォール伯リチャードを捕らえて戦いに勝利し、イングランドの実権を握るにいたった。そして、イングランドの諸侯や聖職者、騎士から都市の代表などによる議会を召集して政治改革を行なおうとした。 これが、現在におけるイギリス議会の基礎となったのである。しかしシモンが召集した議会は寄せ集めに過ぎず、貴族の一部からシモンに権力が集中することを恐れた一派がヘンリー3世の子・エドワード1世と通じて反乱を起こしたため、シモンはこの鎮圧に向かったが、イーヴシャムの戦いでエドワード1世の反撃を受けて戦死したのである。 なお、コーンウォール伯リチャードの息子を暗殺したのはシモンの遺族の差し金であったと言われている。
  • Simon V van Montfort, 6e graaf van Leicester was de belangrijkste leider van adellijke oppositie tegen koning Hendrik III van Engeland. Hij was de jongste zoon van zijn gelijknamige vader, Simon IV van Montfort, en moeder Alix of Montmorency beiden stammend uit de Franse adel. In zijn jonge jaren heeft Simon van Montfort zijn vader vergezeld tijdens de campagnes tegen de katharen in zuid Frankrijk. Na de dood van zijn vader erfde hij de Engelse gebiedsdelen van de familie Montfort, terwijl zijn twee oudere broers Amalrik en Simon de Franse gebieden erfden. In 1238 trouwde Simon van Montfort met Eleonora Plantagenet, de dochter van de Engelse koning Jan zonder Land. In 1239 werd hij beleend met het graafschap Leicester. In 1240 ging hij op kruistocht naar het Heilige Land. In de jaren 50 van de 13e eeuw werd hij de belangrijkste leider van adellijke oppositie tegen koning Hendrik III van Engeland. Het buitenlandse beleid van de koning kostte veel geld en leverde weinig op. Dit was aanleiding tot een conflict met de baronnen, die meer invloed wensten in het landsbestuur. Tijdens dit langdurige conflict nam Simon in 1264 Hendrik III gevangen tijdens de slag van Lewes. Daarna vormde hij het eerste Engelse parlement waarin de steden zeggenschap kregen en waaruit later het Engelse Lagerhuis voortkwam. Simon van Montfort stierf op 4 augustus 1265 tijdens de slag van Evesham tegen de zoon van Hendrik III, Eduard I van Engeland. Hij werd in de nabijgelegen Abdij van Evesham begraven. Zijn kinderen waren: Hendrik Simon Amalrik, kanunnik van York Gwijde, graaf van Nola Richard Eleonora, gehuwd met Llewelyn de Laatste, prins van Wales.
  • Szymon z Montfort, Simon V de Montfort, 6. earl Leicester, przywódca buntu możnowładców przeciwko królowi Anglii, Henrykowi III Plantagenetowi, przez około rok dyktatorski władca Anglii, prekursor parlamentaryzmu, jedna z wybitniejszych i ciekawszych postaci epoki.
  • Симон V де Монфор — 6-й граф Лестер, граф Честер, глава сопротивления баронов королю Англии Генриху III. Симон де Монфор — граф Лестерский, один из руководителей баронской оппозиции английскому королю Генриху III. Пытался ограничить королевскую власть в пользу баронов. Монфор и его сторонники одержали победу над сторонниками короля при Льюисе. Став лордом-протектором Англии, в январе 1265 г. созвал первый парламент, положивший начало сословному представительству в Англии. Был разбит королевскими войсками в битве при Ившеме.
  • Simon de Montfort, 6:e earl av Leicester, född 1208, död 4 augusti 1265, var ledare för baronernas uppror mot kung Henrik III av England.
dbpprop:after
  • Forfeit
dbpprop:before
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:years
  • 1218–1265
  • 1264–1265
rdfs:comment
  • Simon de Montfort, 6th Earl of Leicester (May 23, 1208 – August 4, 1265), was a French-English nobleman, notable as the principal leader of the baronial opposition to King Henry III of England. After the rebellion of 1263 and 1264, de Montfort became de facto ruler of England and called the first directly elected parliament in medieval Europe. For this reason, de Montfort is regarded today as one of the progenitors of modern parliamentary democracy.
  • Simon V. von Montfort, 6. Earl of Leicester, war ein englischer Adeliger französischer Abstammung aus dem Adelsgeschlecht Montfort-l'Amaury und Schwager König Heinrichs III. Montfort war der Anführer der ersten Revolution auf englischem Boden, de facto Regent Englands und starb im Kampf gegen die Truppen seines Schwagers.
  • Simó V de Montfort, comte de Leicester. Fill de Simó IV de Montfort el fort, es casà amb Elionor d'Anglaterra, germana d'Enric III d'Anglaterra i dirigí la revolta dels nobles contra ell, però fou derrotat. Tercer fill del comte Simó IV de Montfort, abandonà França a causa d'un contesa amb la mare de Lluís IX, Blanca de Castella, la qual s'oposava al casament amb Joana comtessa de Flandes.
  • Simon de Montfort, 6. hrabě z Leicesteru byl hlavním vůdcem baronského odporu vůči Jindřichovi III. Po vzpouře z let 1263-1264 se Montfort stal de facto vládcem Anglie a svolal jednání prvního voleného parlamentu v Evropě. Proto je Simon de Montfort považován za jednoho z předchůdců myšlenky moderní parlamentní demokracie.
  • Simón V de Montfort, conde de Leicester. Hijo de Simón IV de Montfort, el fuerte; caso con Leonor de Inglaterra, hermana de Enrique III de Inglaterra, y dirigió la revuelta de los nobles contra éste, pero fue derrotado en la Batalla de Evesham.
  • Simon V de Montfort, 6 comte de Leicester et comte de Chester est l'un des grand barons anglais qui s'opposèrent à Henri III d'Angleterre.
  • ファイル:Blason Montfort-l'Amaury.
  • Simon V van Montfort, 6e graaf van Leicester was de belangrijkste leider van adellijke oppositie tegen koning Hendrik III van Engeland. Hij was de jongste zoon van zijn gelijknamige vader, Simon IV van Montfort, en moeder Alix of Montmorency beiden stammend uit de Franse adel. In zijn jonge jaren heeft Simon van Montfort zijn vader vergezeld tijdens de campagnes tegen de katharen in zuid Frankrijk.
  • Szymon z Montfort, Simon V de Montfort, 6. earl Leicester, przywódca buntu możnowładców przeciwko królowi Anglii, Henrykowi III Plantagenetowi, przez około rok dyktatorski władca Anglii, prekursor parlamentaryzmu, jedna z wybitniejszych i ciekawszych postaci epoki.
  • Симон V де Монфор — 6-й граф Лестер, граф Честер, глава сопротивления баронов королю Англии Генриху III. Симон де Монфор — граф Лестерский, один из руководителей баронской оппозиции английскому королю Генриху III. Пытался ограничить королевскую власть в пользу баронов.
  • Simon de Montfort, 6:e earl av Leicester, född 1208, död 4 augusti 1265, var ledare för baronernas uppror mot kung Henrik III av England.
rdfs:label
  • Simon de Montfort, 6th Earl of Leicester
  • Simon de Montfort, 6. Earl of Leicester
  • Simó V de Montfort
  • Simon de Montfort, 6. hrabě z Leicesteru
  • Simón V de Montfort
  • Simon V de Montfort
  • シモン・ド・モンフォール
  • Simon V van Montfort
  • Szymon z Montfort (młodszy)
  • Симон де Монфор, 6-й граф Лестер
  • Simon de Montfort, 6:e earl av Leicester
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander of
is dbpedia-owl:commander of
is dbpprop:_4 of
is dbpprop:after of
is dbpprop:before of
is dbpprop:commander of
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:spouse of