| dbpprop:abstract
|
- Mohamed Siad Barre (b. 1919 – January 2, 1995) was the President of Somalia from 1969 to 1991, and has been described as a dictator. Prior to his presidency, he was an army commander under the then young democratic government of Somalia. During his rule, he styled himself as Jaalle Siyaad ("Comrade Siad"). At the time of independence in 1960, Somalia was touted in the West as the model of a rural democracy in Africa. However, clanism and extended family loyalties and conflicts were societal problems the civilian government failed to eradicate and eventually succumbed to itself. The new military junta that came to power after the ensuing coup d'etat said it would adapt scientific socialism to the needs of Somalia. It drew heavily from the traditions of China. Volunteer labor harvested and planted crops, and built roads and hospitals. Almost all industry, banks, and businesses were nationalized. Cooperative farms were promoted. The government forbade clanism and stressed loyalty to the central authorities. An entirely new writing script for the Somali language was introduced. To spread the new language and the methods and message of the revolution, secondary schools were closed in 1974 and 25,000 students from fourteen to sixteen years of age were sent to rural areas to educate their nomadic brothers and sisters.
- Mohamed Siad Barre war ein somalischer Offizier, der 1969 durch einen Militärputsch Präsident Somalias wurde. Seine Herrschaft wurde verbreitet als Diktatur charakterisiert. In den 1970er Jahren führte er sein Land nach den Prinzipien des „wissenschaftlichen Sozialismus“ und führte diverse, zum Teil populäre Reformen durch. 1977/1978 führte er den Ogadenkrieg gegen Äthiopien, den Somalia verlor, und wechselte in dessen Verlauf von der Seite der Sowjetunion auf diejenige der USA, da die Sowjetunion Äthiopien unterstützte. In den 1980er Jahren wurde seine Regierung korrupter, unpopulärer und repressiver und zunehmend von verschiedenen Guerillabewegungen bekämpft, bis Barre 1991 gestürzt wurde. Sein Sturz markierte zugleich die Eskalation des Bürgerkrieges in Somalia, da sich die verschiedenen Anti-Barre-Bewegungen nicht auf eine Nachfolgeregierung einigen konnten. Seine letzten Jahre verbrachte Barre in Kenia und Nigeria. Er selbst ließ sich bevorzugt Jaalle Siyaad („Kamerad Siad“) nennen. Ein weiterer Name war Afweyne („Großmaul“), ein Spitzname, der ihm in seiner Jugend von anderen Hirtenjungen gegeben worden war.
- Muhammad Siad Barre (o Muhammad Siyad Barre) en somali Maxamed Siyaad Barre, fou un militar i polític somali, membre del subclan marehan del grup de clans darod. El 1941 va ingressar a la policia colonial. El 1950 va ingressar a la acadèmia militar. Va estudiar a Itàlia i va exercir diversos càrrecs. El 1966 fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit. El 15 d'octubre de 1969 es va concertar una aliança establerta entre polítics i militars somalis dels subclans marehan, ogadeni i dhulbahante del grup de clans darod, coneguda per aliança MOD, que va assolir el poder per mitjà d'un cop d'estat. Si bé alguns dels militars eren comunistes, altres van donar suport al cop d'estat per lleialtat de clan. Siad Barre fou nomenat president del Consell Revolucionari i els partits polítics foren prohibits. Barre va establir un regim comunista que va suposar un avanç en àrees com l'educació (va introduir un nou alfabet amb caràcters llatins) i la sanitat però no va poder eliminar la cultura de clans. La base naval de Berbera fou concedida a la Unió Soviètica. El 1974 fou president de torn de l'Organització de la Unitat Africana (1974-1975). El 1976 va fundar el Partit Socialista Revolucionari de Somàlia, com a partit únic amb el monopoli del poder polític, de marcada tendència comunista prosoviètica. El 1977, degut al conflicte intern a Etiòpia on la monarquia havia estat enderrocada, va donar suport al Front d'Alliberament de Somàlia Occidental, un petit grup guerriller del clan ogadeni, que reclamava la separació de l'Ogaden d'Etiòpia i la seva unió a Somàlia, al que va donar subministraments, i va enviar al exèrcit somali a lluitar al seu costat dominant amb poc temps casi tot l'Ogaden; però els soviètics i cubans es van decantar pel nou líder etíop, Menguistu Haile Mariam, i van derrotar els somalis. Aquesta derrota va provocar un intent de cop d'estat dels subclans del grup darod oposats als ogadenis i marehan, l'abril de 1979, intent que fou sufocat. Barre es va acostar des llavors al Estats Units als que va concedir la base de Berbera per deu anys, i va buscar aliances amb Aràbia Saudita i Líbia. Els majeerteen i harti (sota cobert del Front Democràtic de Salvació de Somàlia) es van revoltar el 1982 dirigits per antics oficials de l'exèrcit que havien participat en el cop, i en resposta es va exercir una forta repressió sobre els majeerteen, en la que va tenir part destacada el seu gendre, el general Morgan, tot i que era del subclan majeerteen. Del 1982 al 1988 Somàlia i Etiòpia van lliurar una constant guerra fronterera que va acabar amb un acord de pau pel qual Somàlia deixava d'ajudar al Front d'Alliberament de Somàlia Oriental i Etiòpia al Moviment Nacional Somali (organització del grup de clans issaq) i al Front Democràtic de Salvació de Somàlia, el que va provocar l'oposició del subclan ogadeni. El 1989 el Moviment Nacional Somali, que havia sortit de les seves bases a Etiòpia, va ocupar bona part del nord oest del país que va dominar parcialment, però l'exèrcit somali va intervenir massivament i va recuperar la zona (1989-1990), destacant altre cop el seu gendre Morgan en la repressió, especialment a Hargeisa, durament bombardejada. L'aixecament del grup hawiye, combinat amb la pressió de majeerteen i harti i dels issaq, va acabar minant l'exèrcit, que a finals de 1990 ja només tenia el suport dels membres del subclan marehan. A meitats de gener de 1991, quant els hawiye eren a 100 km de la capital, Barre va anunciar el retorn al multipartidisme, però ja era massa tard i el 27 de gener, amb les milícies hawiye a la vora del palau presidencial, Barre va fugir a Kenya. Ali Mahdi Muhammad d'un subclan dels hawiye, es va proclamar president provisional en nom del Congrés de la Somàlia Unificada, que no el va acceptar ja que el su líder era Muhammad Fara Hassan, àlies Aydid, antic militar i ambaixador. Barre va fugir a Gabarharrey i de allí a Kenya, i va tractar de reorganitzar les seves tropes amb la col·laboració del Front Nacional Somali, la milícia del subclan marehan que s'havia format sota la direcció dels seus lleials i de la que per un temps va agafar la presidencia el seu gendre el general Muhammad Siyad Hersi, àlies Morgan; Barre va entrar altra cop al país. La primavera del 1992 va establir la seva residencia a Baidoa, però fou derrotat per la milícia del subclan habar gedir dels hawiye dirigida per Muhammad Fara Hassan, àlies Aydid, amb ajut dels rahanweyn, i va haver d'evacuar Baidoa cap a les seves posicions al Jubaland. En aquest moment donava ja alguns símptomes de senilitat i va quedar apartat de la direcció política i militar, retirant-se a Kenya des on es va traslladar a Nigèria, on va morir el 2 de gener de 1995.
- Mohamed Siad Barre byl v letech 1969 až 1991 prezidentem Somálské republiky. Narodil se v roce 1919 v Etiopii. Během své vlády užíval titul Jaalle Siyaad (soudruh Siad). V roce 1991 ho svrhly klanové milice a přinutily ho uprchnout do exilu do Lagosu v Nigérii, kde v roce 1995 zemřel.
- Mohamed Siad Barre, Muhammad Siad Barre, Mohammed Siyad Barreh o Maxamed Siyaad Barre fue un Militar y Político Somalí, Jefe de Estado (1969-1991) Hijo de un nómada, Barre solo realizó estudios básicos, sirvió a la policía somalí (1941-1960) ascendiendo hasta inspector, con la independencia en 1960 de su país, entró en 1969 en el ejército y consiguió después del asesinato y consiguiente jefe de estado de la reciente Somalia independizada, Abdirashid Ali Shermarke el más alto cargo, ejerciendo un gobierno autoritario, se enfrentó contra Etiopía por posesión de la región de Ogaden, en una guerra que perdió. Somalia, víctima de la Guerra Fría por su situación estratégica en el paso del Mar Rojo, levantaba intereses por las potencias, Estados Unidos y la Unión Soviética. El gobierno de Barre se inclinó en un primer momento por los soviéticos, que le ayudaron económicamente hasta 1977. Estados Unidos aprovechó la ruptura con la Unión Soviética para apoyar a al régimen de Barre, enfrentado con Etiopía, esta última apoyada por los soviéticos. En la década de 1980 los clanes exigían más autonomía, en especial las regiones del norte del país (que conformaba la antigua Somalia Británica). Barre mandó tropas para controlar a los grupos independentistas mediante una fuerte represión sin éxito, debido a que en 1991, milicias rebeldes lograron penetrar en Mogadiscio tras lo cual fue capturado y pusieron fin no solo a su gobierno, sino también a la integración del propio estado que se desmembró en diferentes sectores controlados por los líderes de clanes, y el surgimiento de las nuevas repúblicas no reconocidas de Somalilandia y en 1998 Puntland. Desde ese momento los restos territoriales de Somalia son controlados por los "señores de la guerra" agrupados en distintos clanes, dejando al país en una situación de anarquía total, sin un gobierno efectivo.
- Mohamed Siad Barre, somaliksi Maxamed Siyaad Barre oli Somalian presidentti 1969–1991. Siad Barre syntyi ilmeisesti Shilabossa Etiopiassa, mutta päästäkseen italialaiseen koulutukseen väärensi syntymäpaikakseen Garbahaarreyn silloisen Italian Somalimaan puolella. Barre sai Italiassa sotilaskoulutuksen ja liittyi paikallispoliisiin. Maan itsenäistyttyä 1960 hänestä tuli armeijan varakomentaja. 1960-luvun alussa hänestä tuli sosialisti saatuaan vaikutteita neuvostojoukoilta joiden kanssa järjesti yhteisiä sotaharjoituksia. 1969 sotilasvallankaappauksen jälkeen Barre oli vallassa kunnes sisällissota kiihtyi liikaa. Siad Barren hallituskaudella vuonna 1977 Lufthansan lento kaapattiin Mogadishuun. Lentokoneen kaappaajat olivat palestiinalainen terroristijärjestö PFLP ja länsisaksalainen Punainen armeijakunta. Saksan liittokanslerin Helmut Schmidtin ja Siad Barren välisten neuvottelujen jälkeen Saksan liittotasavallan rajavartioston erityisjoukko GSG-9 päätti onnistuneesti kaappauksen. 1991 hänet syrjäytettiin sotilasvallankaappauksessa. Barre pakeni Keniaan. Hän asui Nairobissa jonkin aikaa, mutta kun Kenian oppositio kapinoi hallitusta vastaan siitä, että he olivat antaneet Barrelle turvapaikan, Barre muutti Nigeriaan. Siad Barre kuoli sydänkohtaukseen 2. tammikuuta vuonna 1995 Lagosissa, Nigeriassa. Valtakaudellaan Barre tai hänen lähipiirinsä pyrkivät lisäämään henkilöpalvontaa ja koristamaan pääkaupunkia Barren kuvilla. Pohjoinen Somalimaa valitti joutuneensa syrjityksi liittovaltiossa, kun valta ja vauraus keskittyi Mogadishuun. Somalimaa syyttää Barren taitamatonta vallankäyttöä sisällissodasta, joka on riehunut jo vuodesta 1977.
- Mohamed Siad Barré était un général de brigade et homme d'État somalien de 1969 à 1991. Avant d'accéder à la présidence, il est commandant dans l'armée du gouvernement démocratique de Somalie mis en place à l'indépendance en 1960.
- Orfano di un pastore, senza alcuna istruzione scolastica, nel 1941 entra nel corpo di polizia territoriale della colonia. Negli anni cinquanta frequenta la Scuola Allievi sottufficiali Carabinieri di Firenze e, con il grado di Sottotenente dei Carabinieri, fa ritorno in Somalia, dove presta servizio nell'Arma. Con l'indipendenza della Somalia, lascia la polizia per l'esercito, dove fa carriera fino a diventarne comandante in capo. In occasione di addestramenti congiunti con ufficiali sovietici, ha modo di conoscere le teorie del marxismo e ne abbraccia gli ideali. Nel 1969 viene assassinato il presidente Abdirashid Ali Shermarke e la Somalia si trova sull'orlo della guerra civile. Già nel 1962 il Somaliland richiede a larga maggioranza l'indipendenza. Grazie a un colpo di stato da lui stesso architettato e portato a compimento, il 21 ottobre 1969 prende il potere, proclamando la Seconda Repubblica e decretando l'uguaglianza di tutti i cittadini, uomini e donne, in una società arcaica e maschilista. Tiranno illuminato, crea un sistema a partito unico, instaura un sistema di gratuità delle cure mediche e di istruzione scolastica, rendendo obbligatorio l'insegnamento della lingua somala. Questo crea un senso di unità nazionale, ma costituisce un problema di comunicazione per le nuove generazioni, che necessitano di una terminologia scientifica e commerciale. Molte tribù nomadi acquisiscono una residenza stabile, la maggior parte si inurba nei dintorni di Mogadiscio. Nel 1976 fonda il Partito Socialista Rivoluzionario Somalo. In seguito, si indirizza verso una politica sempre più autoritaria e verso un culto esasperato della personalità (ancora oggi molte sue immagini di grandi dimensioni campeggiano sugli edifici di Mogadiscio). Durante gli anni della guerra fredda, sia gli Stati Uniti che l'Unione Sovietica si interessano alla Somalia data la sua posizione strategica all'ingresso del Mar Rosso. Siad Barre crea un'intesa con quest'ultima, ma il patto si rompe nel 1977, quando la Somalia ingaggia un conflitto con l'Etiopia per il controllo dell'Ogaden. Gli USA rientrano allora in scena e sostengono la Somalia con circa 100 milioni di dollari di aiuti economici e militari. Nell'ottobre del 1977 un commando palestinese, con l'aiuto della RAF tedesca, dirotta un aereo della Lufthansa partito da Palma di Maiorca facendolo atterrare a Mogadiscio. Il cancelliere tedesco Helmut Schmidt si trova così a dover negoziare con Siad Barre per far sì che la squadra anti-terrorismo GSG-9 intervenga sull'aeroporto e liberi gli ostaggi. Verso la fine degli anni Ottanta, a causa di una rapida perdita di consensi, si rafforza l'opposizione interna e Siad Barre è costretto a comportamenti sempre più deliranti. Nel luglio del 1990, in occasione di una partita di calcio allo stadio di Mogadiscio, fa aprire il fuoco sugli spettatori perché questi avevano manifestato rumorosamente il loro dissenso verso il dittatore. Nel nord del paese si sviluppa un movimento di liberazione somalo grazie anche ai finanziamenti dell'Etiopia: la repressione è spietata e Barre fa strage di civili (più di 50 mila morti fra il 1988 e il 1990, uno dei conflitti più sanguinosi della storia dell'Africa). Fece intervenire anche l'aviazione per bombardare la città di Hargheisa nel Gennaio 1991. Il 26 gennaio del 1991 Siad Barre viene finalmente destituito e ripara nel sud ovest del paese, in una regione controllata da suo genero Mohamed Said Hersi. Da lì tenta due volte di riprendere il potere su Mogadiscio, ma il generale Aidid ne decreta l'esilio nel maggio del 1992. Ripara allora su Nairobi, ma la levata di scudi dell'opposizione al governo keniota fanno sì che Barre si sposti dopo due sole settimane a Lagos in Nigeria. Malgrado i suoi fedeli lo spingano a riprendere il potere, Barre rifiuta da allora di svolgere qualsiasi ruolo politico, affermando -con molta preveggenza- che la Somalia non sarebbe più ritornata governabile. In Nigeria morirà per una crisi cardiaca il 2 gennaio del 1995. I resti verranno inumati in Somalia nella sua città natale. Dalla caduta di Siad Barre, in Somalia vi sono stati 13 tentativi di ristabilire un governo efficace, ma a tutt'oggi non è stato raggiunto un accordo nelle conferenze di pace e non si è affermato nessun leader nazionale capace di creare una qualsiasi forma di governo.
- モハメド・シアド・バーレ（ソマリ語: Maxamed Siyaad Barre、 1919年? - 1995年1月2日）は、ソマリアの政治家・軍人で第3代大統領。1969年にクーデターでシェルマルケ第2代大統領を打倒し大統領に就任したが、1991年に反政府勢力連合統一ソマリア会議 (USC)に政権を打倒され、ナイジェリアのラゴスに亡命。1995年に死去。 氏族主義の追放のために社会主義を掲げたが、次第に乖離が目立つようになり、オガデン戦争を契機に独裁色を強めた。
- Siad Barre, Siyad Barre of Mohammed Siyad Barre, was een Somalisch politicus. Hij was president van 1969 tot 1991. Barre behoorde tot Marehan-clan. In 1950 werd hij hoofdinspecteur van de politie van Italiaans Somaliland. Daarna volgde hij een militaire opleiding in Italië en werd in 1960 bevorderd tot kolonel. Op 15 oktober 1969 pleegde hij samen met collega-officieren een staatsgreep tegen president sjeik Abdi-rashid Ali Shermarke. Barre werd daarna voorzitter van de Opperste Revolutionaire Raad (SRC), en daarmee in feite staatshoofd van Somalië. De grondwet werd uitgeschakeld en Barre beloofde de corruptie aan te pakken. In 1970 introduceerde hij het wetenschappelijk socialisme, de officiële ideologie. Hij probeerde het land om te vormen tot een socialistische en links-islamitische staat. Het nieuwe regime knoopte nauwe betrekkingen aan met de Sovjet-Unie en Oost-Europese landen. Hoewel zijn bewind zich formeel tegen het tribalisme keerde, werd het regime van Barre in de loop der jaren vooral een familieaangelegenheid. In 1976 kreeg Somalië een nieuwe, socialistische grondwet. Barre werd president en tevens secretaris-generaal van de Somalische Socialistische Revolutionaire Partij (SSRP). In 1977 brak tussen Somalië en Ethiopië oorlog uit om de Ogaden-woestijn. Ethiopië werd hierbij op grote schaal gesteund door de Sovjet-Unie. Barre wendde zich voor hulp tot de Verenigde Staten. Aanvankelijk was de VS niet bereid het Somalische regime te helpen, maar in 1980 begon de VS Somalië op grote schaal te steunen, in ruil voor strategische bases. In 1980 riep president Barre de staat van beleg uit en installeerde een nieuwe Opperste Revolutionaire Raad, om de 'revolutie in goede banen te leiden. ' Siad Barre ontpopte zich tot een dictator, die binnenlandse oppositie tegen zijn regime onderdrukte. Mensen die hem niet steunden, werden geëxecuteerd. Zijn bewind heeft meer dan 200.000 mensen het leven gekost. Bovendien worden 230.000 personen vermist. Zijn bondgenoten waren Libië, Uganda, Irak en de Congo. Halverwege de jaren tachtig doken diverse verzetsgroepen op tegen het regime. Deze verzetsgroepen waren vooral langs etnische en stamlijnen georganiseerd. Siad Barre werd alleen nog gesteund door zijn eigen clan, de politie en het leger. In 1988 sloten Somalië en Ethiopië vrede, maar de burgeroorlog ging gewoon door. In 1990 beheerste Siad Barre alleen nog de hoofdstad Mogadishu en omgeving. Zijn tegenstanders noemden hem spottend "de burgemeester van Mogadishu. " In januari 1991 werd Mogadishu door de verzetsgroepen omsingeld en vluchtte hij naar Nigeria. De voorzitter van het Verenigde Somalische Congres (een verzetsbeweging), Ali Mohammed Mahdi, werd president. Vanaf dat moment heeft Somalië geen wettig parlement meer en hebben ook geen verkiezingen meer plaatsgevonden. Aanhangers van Siad Barre bleven tot diens dood in 1995 een guerrillastrijd uitvechten tegen de regeringstroepen en de verzetsbewegingen.
- Mohammed Siad Barre (Maxamed Siyaad Barre), w latach 1969 - 1991 prezydent Somalii. Od 1960 naczelny wódz armii, po zamachu na poprzedniego prezydenta doszedł do władzy w wyniku przewrotu wojskowego. Sprawując władzę czerpał ze wzorów sowieckich (m. in. korzystanie z radzieckich doradców wojskowych). Wprowadził w Somalii kult jednostki. W roku 1977 doprowadził do aneksji wschodnioetiopskiej prowincji Ogaden, co doprowadziło do wojny etiopsko-somalijskiej, przegranej przez Somalię. Od końca lat 80. rozwój ruchu oporu przeciwko prezydentowi- wybuch wojny domowej w północnej części kraju. Ostatecznie obalony w wyniku zamachu stanu 26 stycznia 1991 i zmuszony do emigracji. Zmarł na wygnaniu w Nigerii.
- Muhammad Siad Barre foi o líder do estado da Somália de 1969 a 1991.
- Мухаммед Сиад Барре — сомалийский государственный и военный деятель, президент Сомали (Сомалийской Демократической Республики) в 1969—1991 годы, основатель Сомалийской революционной социалистической партии (СРСП).
- Mohammad Siyad Barre, född mellan 1919 och 1921 i Ganana, Italienska Somaliland, död 2 januari 1995 i Lagos, Nigeria, var Somalias president och diktator från det han tog makten genom en militärkupp 1969 fram till att han störtades 1991. Till en början var hans politik effektiv, men då han under slutet av 1970-talet började avsätta kända politiker från klanerna Isaaq och Majeerten ökade oroligheterna. Han satte medlemmar av sin egen underklan Marehan på höga poster och utestängde andra klaner från att komma in i Somalias politik. Detta syntes mer för befolkningen 1980 efter kriget om regionen Ogaden i Etiopien. Flera motståndsorganisationer bildades bland under 1980-talet. Barre hade kontroll över landet fram till 1988, men hans motståndare samarbetade och lyckades störta hans regim år 1991. Efter Siyad Barres fall utbröt det långvariga inbördeskriget i Somalia som fortfarande 2009 pågår.
|
| rdfs:comment
|
- Mohamed Siad Barre (b. 1919 – January 2, 1995) was the President of Somalia from 1969 to 1991, and has been described as a dictator. Prior to his presidency, he was an army commander under the then young democratic government of Somalia. During his rule, he styled himself as Jaalle Siyaad ("Comrade Siad"). At the time of independence in 1960, Somalia was touted in the West as the model of a rural democracy in Africa.
- Mohamed Siad Barre war ein somalischer Offizier, der 1969 durch einen Militärputsch Präsident Somalias wurde. Seine Herrschaft wurde verbreitet als Diktatur charakterisiert. In den 1970er Jahren führte er sein Land nach den Prinzipien des „wissenschaftlichen Sozialismus“ und führte diverse, zum Teil populäre Reformen durch.
- Muhammad Siad Barre (o Muhammad Siyad Barre) en somali Maxamed Siyaad Barre, fou un militar i polític somali, membre del subclan marehan del grup de clans darod. El 1941 va ingressar a la policia colonial. El 1950 va ingressar a la acadèmia militar. Va estudiar a Itàlia i va exercir diversos càrrecs. El 1966 fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit.
- Mohamed Siad Barre byl v letech 1969 až 1991 prezidentem Somálské republiky. Narodil se v roce 1919 v Etiopii. Během své vlády užíval titul Jaalle Siyaad (soudruh Siad). V roce 1991 ho svrhly klanové milice a přinutily ho uprchnout do exilu do Lagosu v Nigérii, kde v roce 1995 zemřel.
- Mohamed Siad Barre, somaliksi Maxamed Siyaad Barre oli Somalian presidentti 1969–1991. Siad Barre syntyi ilmeisesti Shilabossa Etiopiassa, mutta päästäkseen italialaiseen koulutukseen väärensi syntymäpaikakseen Garbahaarreyn silloisen Italian Somalimaan puolella. Barre sai Italiassa sotilaskoulutuksen ja liittyi paikallispoliisiin. Maan itsenäistyttyä 1960 hänestä tuli armeijan varakomentaja.
- Mohamed Siad Barré était un général de brigade et homme d'État somalien de 1969 à 1991. Avant d'accéder à la présidence, il est commandant dans l'armée du gouvernement démocratique de Somalie mis en place à l'indépendance en 1960.
- Orfano di un pastore, senza alcuna istruzione scolastica, nel 1941 entra nel corpo di polizia territoriale della colonia. Negli anni cinquanta frequenta la Scuola Allievi sottufficiali Carabinieri di Firenze e, con il grado di Sottotenente dei Carabinieri, fa ritorno in Somalia, dove presta servizio nell'Arma. Con l'indipendenza della Somalia, lascia la polizia per l'esercito, dove fa carriera fino a diventarne comandante in capo.
- Siad Barre, Siyad Barre of Mohammed Siyad Barre, was een Somalisch politicus. Hij was president van 1969 tot 1991. Barre behoorde tot Marehan-clan. In 1950 werd hij hoofdinspecteur van de politie van Italiaans Somaliland. Daarna volgde hij een militaire opleiding in Italië en werd in 1960 bevorderd tot kolonel. Op 15 oktober 1969 pleegde hij samen met collega-officieren een staatsgreep tegen president sjeik Abdi-rashid Ali Shermarke.
- Mohammed Siad Barre (Maxamed Siyaad Barre), w latach 1969 - 1991 prezydent Somalii. Od 1960 naczelny wódz armii, po zamachu na poprzedniego prezydenta doszedł do władzy w wyniku przewrotu wojskowego. Sprawując władzę czerpał ze wzorów sowieckich (m. in. korzystanie z radzieckich doradców wojskowych). Wprowadził w Somalii kult jednostki. W roku 1977 doprowadził do aneksji wschodnioetiopskiej prowincji Ogaden, co doprowadziło do wojny etiopsko-somalijskiej, przegranej przez Somalię.
- Muhammad Siad Barre foi o líder do estado da Somália de 1969 a 1991.
- Мухаммед Сиад Барре — сомалийский государственный и военный деятель, президент Сомали (Сомалийской Демократической Республики) в 1969—1991 годы, основатель Сомалийской революционной социалистической партии (СРСП).
- Mohammad Siyad Barre, född mellan 1919 och 1921 i Ganana, Italienska Somaliland, död 2 januari 1995 i Lagos, Nigeria, var Somalias president och diktator från det han tog makten genom en militärkupp 1969 fram till att han störtades 1991. Till en början var hans politik effektiv, men då han under slutet av 1970-talet började avsätta kända politiker från klanerna Isaaq och Majeerten ökade oroligheterna.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
