The Septuagint, or simply "LXX", referred to in critical works by the abbreviation 𝔊 or 𝔖, is the Koine Greek version of the Hebrew Bible, translated in stages between the 3rd and 1st centuries BC in Alexandria. It is the oldest of several ancient translations of the Hebrew Bible into Greek, lingua franca of the eastern Mediterranean Basin from the time of Alexander the Great (356-323 BC).

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • The Septuagint, or simply "LXX", referred to in critical works by the abbreviation 𝔊 or 𝔖, is the Koine Greek version of the Hebrew Bible, translated in stages between the 3rd and 1st centuries BC in Alexandria. It is the oldest of several ancient translations of the Hebrew Bible into Greek, lingua franca of the eastern Mediterranean Basin from the time of Alexander the Great (356-323 BC). The word septuaginta means "seventy" (LXX) in Latin and derives from a tradition that seventy (or seventy-two) Jewish scholars translated the Pentateuch (Torah) from Hebrew into Greek for Ptolemy II Philadelphus, 285–246 BC. The Septuagint includes some books not found in the Hebrew Bible. Many Protestant Bibles follow the Jewish canon and exclude the additional books. Roman Catholics, however, include some of these books in their canon while Eastern Orthodox Churches use all the books of the Septuagint. Anglican lectionaries also use all of the books except Psalm 151, and the full Authorized (King James) Version includes these additional books in a separate section labelled the "Apocrypha". The Septuagint was held in great respect in ancient times; Philo and Josephus ascribed divine inspiration to its authors. Besides the Old Latin versions, the LXX is also the basis for the Slavonic, Syro-Hexaplar (but not the Peshitta), Old Armenian, Old Georgian and Coptic versions of the Old Testament. Of significance for all Christians and for Bible scholars, the LXX is quoted by the Christian New Testament and by the Apostolic Fathers. While Jews have not used the LXX in worship or religious study since the second century AD, recent scholarship has brought renewed interest in it in Judaic Studies. Some of the Dead Sea scrolls attest to Hebrew texts other than those on which the Masoretic Text was based; in many cases, these newly found texts accord with the LXX version. The oldest surviving codices of LXX date to the fourth century AD.
  • Die Septuaginta ist die älteste durchgehende Bibelübersetzung. Sie übersetzt die hebräische Bibel - den späteren Tanach - in die damalige altgriechische Alltagssprache, die Koine, durchsetzt mit „Hebraismen“, die Syntax und Wortgebrauch hebräischer Textvorlagen nachahmten. Sie entstand etwa von 250 v. Chr. bis 100 n. Chr. im hellenistischen Judentum, vorwiegend in Alexandria.
  • La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i I aC a Alexandria, en l'actualitat, Egipte. És la primera de moltes traduccions antigues de la Bíblia hebrea a la llengua grega, la lingua franca del Mediterrani oriental des dels temps d'Alexandre Magne. La paraula septuaginta, que significa setanta en llatí i es deriva de la tradició que setanta o setanta-dos erudits jueus traduïren el Pentateuc (o la Torà) de l'hebreu al grec per a Ptolomeu II Filadelf, entre el 285 i el 246 aC. La Septuaginta era altament respectada des de temps antics, Filó d'Alexandria i Flavi Josep atribuïren inspiració divina als seus autors. A més de ser el fonament de les versions llatines antigues de la Bíblia, la Septuaginta també fou el fonament de les versions eslavòniques, sirohexapla (però no pas en la Peshitta), armènia, georgiana i copta de l'Antic Testament. La Septuaginta ha estat molt important al llarg de la història cristiana des dels temps de l'Església primitiva, en ser citada fins i tot als escrits dels pares apostòlics als evangelis i les epístoles. La Septuagina inclou alguns llibres que no es troben a la Bíblia hebrea o Tanakh, i per tant no formaren tampoc part del primer cànon cristià ni del cànon protestant; a partir el Concili de Trento, foren acceptats en el cànon de l'Església Catòlica Romana (coneguts com a deuterocanònics).
  • Septuaginta (z lat. septuaginta sedmdesát; odtud často označovaná pouze římskou číslicí LXX nebo řeckým Οʹ) je překlad Starého zákona do řečtiny a vůbec nejstarší zachovalý překlad Starého zákona, který vznikal v Alexandrii přibližně od 3. do 1. století př. n. l.
  • La antigua Biblia judía griega alejandrina, mejor conocida como la Biblia de los LXX (70), o Septuaginta, representa la más antigua e importante entre las colecciones de textos y escritos sagrados judíos, bastante más antigua que la Tanach judía palestinense, conjuntamente con la cual constituye la fuente para el Antiguo Testamento de las Biblias cristianas.
  • Septuaginta on ensimmäinen tunnettu juutalaisten Tanakin eli heprealaisen Raamatun kreikankielinen käännös. Myöhemmin Septuagintasta tuli pohja kristinuskon Vanhalle testamentille.
  • La Septante est une version du Tanakh (Bible hébraïque) en langue grecque. Selon une légende rapportée dans la Lettre du pseudo-Aristée, document sans authenticité historique, la traduction de la Torah aurait été réalisée par 72 (Septante-deux) traducteurs à Alexandrie, vers 270 av. J. -C. , pour les Juifs qui y étaient alors relativement nombreux, à la demande de Ptolémée II. Une légende postérieure veut que ces 72 érudits aient tous traduit séparément l'intégralité du texte, et qu'au moment de comparer leurs travaux, on se soit aperçu avec émerveillement que les 72 traductions étaient identiques. Dans sa paraphrase de ce récit, Flavius Josèphe arrondit à 70 traducteurs, d'où le nom retenu par la postérité. Par extension, on appelle Septante la version grecque ancienne de la totalité des Écritures bibliques. Le judaïsme n'a pas adopté la Septante, restant fidèle au texte hébreu et à des traductions grecques ou araméennes plus proches dudit texte. Plusieurs manuscrits de la Septante nous sont parvenus. Quelques différences existent entre ces différentes versions. Quatre codex complets écrits en onciales existent : Le codex vaticanus Le codex sinaiticus Le codex alexandrinus Le codex venetus De nombreuses autres versions en minuscules existent.
  • Fájl:Lxx Minorprophets. gif Részlet a Septuagintából A Septuaginta (rövidítése LXX, görögül "Μετάφραση των Εβδομήκοντα") a Héber Biblia görög nyelvű fordítása. i. e. 300 körül íródott, az egyiptomi Alexandria városában II. Ptolemaiosz egyiptomi uralkodó idejében. A Septuaginta a legrégebbi ismert görög fordítása az Ószövetségnek. A latin nyelvű elnevezés "hetven"-et jelent és arra utal – amint ál-Aristeia levele alapján alexandriai Philóntól tudjuk –, hogy hetvenkét zsidó bölcs írta. A bölcsek a tizenkét zsidó törzs tagjai voltak, minden törzsből hatan képviseltették magukat a fordítás elkészítésekor.
  • La versione dei Settanta (Septuaginta in latino, indicata anche, secondo la numerazione latina, con LXX o, secondo la numerazione greca, con la lettera omicron seguita da un apice O'), è la versione della Bibbia in lingua greca, che la tradizione vuole tradotta direttamente dall'ebraico da 70 saggi ad Alessandria d'Egitto; in questa città cosmopolita e tra le maggiori dell'epoca vi era una grandissima e famosa biblioteca e vi si trovava una importante e attiva comunità ebraica. Questa versione costituisce tuttora la versione liturgica dell'Antico Testamento per le chiese ortodosse orientali di tradizione greca.
  • 七十人訳聖書（しちじゅうにんやくせいしょ、羅：Septuaginta, 「70」の意。LXXと略す）は、ヘブライ語のユダヤ教聖典（旧約聖書）のギリシア語訳であり、紀元前3世紀中葉から前1世紀間に、徐々に翻訳・改訂された集成の総称を言う。ギリシヤ語読みであるセプトゥアギンタとも呼ばれる。Septuaginta の由来については諸説あるが、旧約偽典のアリステアスの手紙の伝える、プトレマイオス2世フィラデルフォスのため、72の訳者が72日間で「律法」（モーセ五書）の翻訳をなしたという伝説によるという説が有力である（その構成については旧約聖書の項を参照のこと）。
  • Septuagint of Septuaginta, afkorting van interpretatio septuaginta interpretum virorum, Grieks: η μετάφραση των εβδομήκοντα, "vertaling van de zeventig mannen", vaak afgekort tot LXX (= 70 in Romeinse cijfers), is de naam voor de Griekse vertaling van de Tenach of Oude Testament die tussen circa 250 v. Chr. en 100 v. Chr. werd gemaakt. De Septuagint is volgens het Jodendom de naam van de Griekse vertaling van de eerste vijf boeken van de Tenach, ook wel de Torah genoemd. Dit gebeurde door 70 of 72 vertalers die hoewel onafhankelijk werkend op miraculeuze wijze toch allen dezelfde vertaling maakten. Volgens het Christendom was het wonder slechts een legende en werd dit uitgelegd als een teken van goedkeuring door God van deze Grieks/Hebreeuwse vertaling. In eerste instantie was deze vertaling ten behoeve van de grote groep Griekstalige joden in Egypte. Deze spraken namelijk niet meer Hebreeuws als moedertaal. Volgens de Brief van Aristeas wilde bovendien de Hellenistische koning van Egypte Ptolemeus II Philadelphos een vertaling voor zijn groeiende bibliotheek, maar de meeste historici staan hier sceptisch tegenover. Voor de christenen is de LXX van grote betekenis geweest bij hun zendingswerk. De meeste bekeerlingen in de eerste eeuwen waren namelijk Griekstalig en deze hadden met de LXX direct een vertaling van het OT bij de hand. Het belang van de LXX blijkt verder uit het feit dat veel citaten in de nieuw testamentische brieven en de evangeliën uit het Griekse OT volgens de LXX zijn en niet uit de masoretische Hebreeuwse tekst. Zo zijn in het Bijbelboek Mattheus alle aanhalingen uit het Oude Testament uit de Griekse LXX genomen en niet rechtstreeks uit het Hebreeuws.
  • Septuaginta er en oversettelse av de hebraiske skriftene som er kjent blant oss som Det gamle testamente og noen beslektede skrifter til gresk en gang mellom 200-tallet og 100-tallet f. Kr. i Alexandria. I teologisk litteratur forkortes tittelen ofte til romertallet LXX. Den nevnes først i «brev fra Aristeas». Brevet er en pseudepigraf, dvs. ikke skrevet av Aristeas selv eller på hans tid, og dateres ofte til andre århundret f. Kr. I brevet fortelles det at 72 lærde jøder, 6 fra hver av de 12 israelske stammene, sto bak oversettelsen. Senere gjenfortellinger av legenden opererer med 70 oversettere, derav kommer navnet septuaginta, som er latin for 70. Samlingen inneholder 46 gammeltestamentlige skrifter, det vil si de 39 bøker i den jødiske kanon (i jødisk tradisjon deles disse opp i kun 24 bøker) samt de deuterokanoniske bøker. De sistnevnte, som det er syv av, utgjør en del av den katolske og den ortodokse Bibelen. I motsetning til en del moderne bibelutgaver der de deuterokanoniske bøker er tatt med, er disse ikke plassert i en egen del, men er satt mellom de andre bøkene i en forsøksvis kronologisk/tematisk orden. I tillegg til disse kommer fire skrifter og en salme som kun er regnet som kanoniske i noen enkelte kirkesamfunn. Septuaginta er den offisielle versjon av Det gamle testamente i Den ortodokse kirke, selv om enkelte bøker ikke regnes som kanoniske.
  • Septuaginta (łac. siedemdziesiąt; oznaczana też rzymską liczbą LXX oznaczającą 70) – pierwsze tłumaczenie Biblii hebrajskiej na grekę. Nazwa pochodzi od liczby tłumaczy, którzy mieli brać udział w pracach nad przekładem.
  • Septuaginta é o nome da versão da Bíblia hebraica para o grego koiné, traduzida em etapas entre o terceiro e o primeiro século a.C. em Alexandria. Dentre outras tantas, é a mais antiga tradução da bíblia hebraica para o grego, língua franca do Mediterrâneo oriental pelo tempo de Alexandre, o Grande. A tradução ficou conhecida como a Versão dos Setenta (ou Septuaginta, palavra latina que significa setenta, ou ainda LXX), pois setenta e dois rabinos trabalharam nela e, segundo a lenda, teriam completado a tradução em setenta e dois dias. A Septuaginta foi usada como base para diversas traduções da Bíblia. A Septuaginta inclui alguns livros não encontrados na bíblia hebraica. Muitas bíblias da Reforma seguem o cânone judaico e excluem estes livros adicionais. Entretanto, católicos romanos incluem alguns destes livros em seu cânon e as Igrejas ortodoxas usam todos os livros conforme a Septuaginta. Anglicanos, assim como a Igreja oriental, usam todos os livros exceto o Salmo 151, e a bíblia do rei James em sua versão autorizada inclui estes livros adicionais em uma parte separada chamada de Apocrypha. A Septuaginta foi tida em alta conta nos tempos antigos. Fílon de Alexandria e Flávio Josefo consideravam-na divinamente inspirada. Além das traduções latinas antigas, a LXX também foi a base para as versões em eslavo eclesiástico, para a Héxapla de Orígenes (parte) e para as versões armênia, georgiana e copta do Antigo testamento. De grande significado para muitos cristãos e estudiosos da Bíblia, é citada no Novo Testamento e pelos Padres da Igreja. Muito embora judeus não usassem a LXX desde o século II AD recentes estudos acadêmicos troxeram um novo interesse sobre o tema nos estudos judaicos. Alguns dos pergaminhos do Mar Morto sugerem que o texto hebraico pode ter tido outras fontes que não apenas aquelas que formaram o texto massorético. Em vários casos, estes novos textos encontrados estão de acordo com a LXX. Os mais antigos códices da LXX datam do século IV AD.
  • Septuaginta este traducerea Pentateuhului şi a celorlalte cărţi ale Vechiului Testament din ebraică în greacă. Ulterior, denumirea s-a extins asupra tuturor cărţilor Vechiului Testament. Legenda, transmisă nouă de Scrisoarea lui Aristeas şi de Philon din Alexandria spune că traducerea respectivă a fost opera comună a şaptezeci (sau, după o altă variantă, a şaptezeci şi doi) de înţelepţi evrei, aleşi câte şase din fiecare trib şi că ea s-a realizat la Alexandria, în secolul al III-lea a. Chr. , sub domnia lui Ptolemeu al II-lea (285-247). Scopul traducerii nu se cunoaşte cu precizie (probabil pentru a suplini uitarea limbii ebraice de către evreii din diaspora). Conform altei ipoteze, Ptolemeu însuşi s-ar afla la originea iniţiativei, din dorinţa de a cunoaşte codul de legi al unei comunităţi importante din Egipt, cum era comunitatea evreiască. Până la începutul erei creştine, evreii folosesc Septuaginta fără urmă de suspiciune. Respingerea ei categorică se manifestă o dată cu apariţia creştinismului. În secolul I p. Chr. , rabinii stabilesc canonul Bibliei ebraice, sensibil diferit de versiunea oferită de Septuaginta (celebrul "conciliu" de la Iamnia). Duşmănia dintre cele două religii— iudaică şi creştină — are drept consecinţă înmulţirea traducerilor cât mai aproape de originalul iudaic, ca replici intenţionate la versiunea Septuagintei.
  • Септуаги́нта; перевод 72-и толковников (лат. Interpretatio Septuaginta Seniorum — «перевод семидесяти двух старцев», или просто LXXII — «семьдесят два»; др. -греч. Μετάφραση, Εβδομήκοντα) — собрание переводов Ветхого Завета на древнегреческий язык, выполненных в III—II веках до н.  э. в Александрии.
  • Septuaginta är den äldsta grekiska översättningen av Gamla testamentet. Dess tidigaste del, en översättning av de fem Moseböckerna, tillkom i Alexandria i början av 200-talet f. Kr. Översättningen av Psaltaren tillhör de äldre delarna och tillkom strax efter 200 f. Kr. Dock skrev historikern Josefus år 94 i sitt verk Antiquitates Judaicae (Josephus, Antiquities of the Jews, XII, ii, 1-4) att Septuaginta enbart var en översättning av Moses lag, d v s de fem Moseböckerna. Denna uppfattning återges senare explicit i Talmud (Tractate Megillah). Andra delar av Septuaginta framställdes senare – vissa i Alexandria, andra i Palestina. Namnet Septuaginta, som betyder "sjuttio", kommer av den på Jesu tid allmänt spridda traditionen att översättningen av moseböckerna gjorts av 72 uttolkare (avrundat till 70), vars översättningar på ett mirakulöst sätt överensstämde. Ofta används förkortningen LXX, vilket är talet 70 skrivet med romerska siffror. Septuagintas 5 Moseböcker tillkom på uppdrag av konungen av Alexandria, därför att ett stort antal judar i diasporan inte längre förstod hebreiska eller arameiska. Omkring år 100 e. Kr och därefter avvisades den allmänt inom judendomen. De hebreiska manuskripten till Torah standardiserades från 700-800-talet och framåt till den s k Masoretiska bibeltexten se även masoreter), varvid man för säkerhets skull utförde alla nya avskrifter från en enda källa, och förstörde alla andra. Samtliga ord som utan gudomlig upplysning med det vokallösa hebreiska skriftspråket varit tvetydiga, fixerades nu i betydelse genom ett nytt system av vokaltecken. Sedan utfördes nya översättningar till grekiska och andra språk utgående från denna standardiserade hebreiska text, bland annat av Aquila av Sinope och Symmachos. För den kristna kyrkan såg saken helt annorlunda ut. Först fanns ju ingen annan översättning att tillgå, men senare visade sig Septuaginta innehålla flera viktiga anspelningar och förutsägelser om Kristus, som fördunklades i de nya översättningarna från hebreiskan. På grund av detta och de märkliga omständigheterna kring dess tillkomst 200 f. Kr. kom Septuaginta av de kristna att betraktas som ett verk av Guds försyn, och den blev östkyrkans självklara källa till Gamla Testamentet. De första latinska bibelöversättningarna gjordes också från denna text, som än idag är normgivande för den ortodoxa kyrkan. Från judiskt håll framhålls dock att enbart de fem moseböckerna ingick när de skapade den första septuagintan, vilket förklarar kristus-anspelningar i senare (kristna) översättningar av septuaginta. Septuaginta har i modern tid länge ansetts otillförlitlig, eftersom dess text ofta skiljer sig från den hebreiska, men inte ens katolska kyrkan som själv driver denna skepticism, har kunnat frigöra sig från vissa läsarter från Septuaginta, utan vilka gudstjänstspråket blir obegripligt. Senare forskning har också visat att den är av stort intresse eftersom den på flera ställen bygger på äldre hebreiska textvarianter än den judiska standardtexten till den hebreiska bibeln.
  • Септуаґінта (від лат. septuaginta, сімдесятьох; як скорочення вживається LXX) - грецький переклад Старого Заповіту, що виник серед юдеїв у Єгипті у III - II ст. до н. е. Містить книги, які сповідники юдаїзму і протестанти вважають неканонічними.
  • 七十士譯本（Septuagint，或用羅馬數字 LXX 表示 70 這個數字），是新約時代通行的舊約希臘文聖經譯本。這個譯本普遍為猶太教和基督教信徒所認同。全卷書除了包括今日普遍通行的《聖經·舊約》以外，還包括次經和猶太人生活的文獻。
dbpprop:bibleverseProperty
  • 24:1-8
  • Exod
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wikisourcelangProperty
  • The complete Greek text of the modern Septuagint
  • el
  • Παλαιά Διαθήκη
rdf:type
rdfs:comment
  • The Septuagint, or simply "LXX", referred to in critical works by the abbreviation 𝔊 or 𝔖, is the Koine Greek version of the Hebrew Bible, translated in stages between the 3rd and 1st centuries BC in Alexandria. It is the oldest of several ancient translations of the Hebrew Bible into Greek, lingua franca of the eastern Mediterranean Basin from the time of Alexander the Great (356-323 BC).
  • Die Septuaginta ist die älteste durchgehende Bibelübersetzung. Sie übersetzt die hebräische Bibel - den späteren Tanach - in die damalige altgriechische Alltagssprache, die Koine, durchsetzt mit „Hebraismen“, die Syntax und Wortgebrauch hebräischer Textvorlagen nachahmten. Sie entstand etwa von 250 v. Chr. bis 100 n. Chr. im hellenistischen Judentum, vorwiegend in Alexandria.
  • La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i I aC a Alexandria, en l'actualitat, Egipte. És la primera de moltes traduccions antigues de la Bíblia hebrea a la llengua grega, la lingua franca del Mediterrani oriental des dels temps d'Alexandre Magne.
  • Septuaginta (z lat. septuaginta sedmdesát; odtud často označovaná pouze římskou číslicí LXX nebo řeckým Οʹ) je překlad Starého zákona do řečtiny a vůbec nejstarší zachovalý překlad Starého zákona, který vznikal v Alexandrii přibližně od 3. do 1. století př. n. l.
  • La antigua Biblia judía griega alejandrina, mejor conocida como la Biblia de los LXX (70), o Septuaginta, representa la más antigua e importante entre las colecciones de textos y escritos sagrados judíos, bastante más antigua que la Tanach judía palestinense, conjuntamente con la cual constituye la fuente para el Antiguo Testamento de las Biblias cristianas.
  • Septuaginta on ensimmäinen tunnettu juutalaisten Tanakin eli heprealaisen Raamatun kreikankielinen käännös. Myöhemmin Septuagintasta tuli pohja kristinuskon Vanhalle testamentille.
  • La Septante est une version du Tanakh (Bible hébraïque) en langue grecque. Selon une légende rapportée dans la Lettre du pseudo-Aristée, document sans authenticité historique, la traduction de la Torah aurait été réalisée par 72 (Septante-deux) traducteurs à Alexandrie, vers 270 av. J. -C. , pour les Juifs qui y étaient alors relativement nombreux, à la demande de Ptolémée II.
  • Fájl:Lxx Minorprophets. gif Részlet a Septuagintából A Septuaginta (rövidítése LXX, görögül "Μετάφραση των Εβδομήκοντα") a Héber Biblia görög nyelvű fordítása. i. e. 300 körül íródott, az egyiptomi Alexandria városában II. Ptolemaiosz egyiptomi uralkodó idejében. A Septuaginta a legrégebbi ismert görög fordítása az Ószövetségnek.
  • La versione dei Settanta (Septuaginta in latino, indicata anche, secondo la numerazione latina, con LXX o, secondo la numerazione greca, con la lettera omicron seguita da un apice O'), è la versione della Bibbia in lingua greca, che la tradizione vuole tradotta direttamente dall'ebraico da 70 saggi ad Alessandria d'Egitto; in questa città cosmopolita e tra le maggiori dell'epoca vi era una grandissima e famosa biblioteca e vi si trovava una importante e attiva comunità ebraica.
  • Septuagint of Septuaginta, afkorting van interpretatio septuaginta interpretum virorum, Grieks: η μετάφραση των εβδομήκοντα, "vertaling van de zeventig mannen", vaak afgekort tot LXX (= 70 in Romeinse cijfers), is de naam voor de Griekse vertaling van de Tenach of Oude Testament die tussen circa 250 v. Chr. en 100 v. Chr. werd gemaakt. De Septuagint is volgens het Jodendom de naam van de Griekse vertaling van de eerste vijf boeken van de Tenach, ook wel de Torah genoemd.
  • Septuaginta er en oversettelse av de hebraiske skriftene som er kjent blant oss som Det gamle testamente og noen beslektede skrifter til gresk en gang mellom 200-tallet og 100-tallet f. Kr. i Alexandria. I teologisk litteratur forkortes tittelen ofte til romertallet LXX. Den nevnes først i «brev fra Aristeas». Brevet er en pseudepigraf, dvs. ikke skrevet av Aristeas selv eller på hans tid, og dateres ofte til andre århundret f. Kr.
  • Septuaginta (łac. siedemdziesiąt; oznaczana też rzymską liczbą LXX oznaczającą 70) – pierwsze tłumaczenie Biblii hebrajskiej na grekę. Nazwa pochodzi od liczby tłumaczy, którzy mieli brać udział w pracach nad przekładem.
  • Septuaginta é o nome da versão da Bíblia hebraica para o grego koiné, traduzida em etapas entre o terceiro e o primeiro século a.C. em Alexandria. Dentre outras tantas, é a mais antiga tradução da bíblia hebraica para o grego, língua franca do Mediterrâneo oriental pelo tempo de Alexandre, o Grande.
  • Septuaginta este traducerea Pentateuhului şi a celorlalte cărţi ale Vechiului Testament din ebraică în greacă. Ulterior, denumirea s-a extins asupra tuturor cărţilor Vechiului Testament.
  • Септуаги́нта; перевод 72-и толковников (лат. Interpretatio Septuaginta Seniorum — «перевод семидесяти двух старцев», или просто LXXII — «семьдесят два»; др. -греч. Μετάφραση, Εβδομήκοντα) — собрание переводов Ветхого Завета на древнегреческий язык, выполненных в III—II веках до н.  э.
  • Septuaginta är den äldsta grekiska översättningen av Gamla testamentet. Dess tidigaste del, en översättning av de fem Moseböckerna, tillkom i Alexandria i början av 200-talet f. Kr. Översättningen av Psaltaren tillhör de äldre delarna och tillkom strax efter 200 f. Kr. Dock skrev historikern Josefus år 94 i sitt verk Antiquitates Judaicae (Josephus, Antiquities of the Jews, XII, ii, 1-4) att Septuaginta enbart var en översättning av Moses lag, d v s de fem Moseböckerna.
  • Септуаґінта (від лат. septuaginta, сімдесятьох; як скорочення вживається LXX) - грецький переклад Старого Заповіту, що виник серед юдеїв у Єгипті у III - II ст. до н. е. Містить книги, які сповідники юдаїзму і протестанти вважають неканонічними.
  • 七十士譯本（Septuagint，或用羅馬數字 LXX 表示 70 這個數字），是新約時代通行的舊約希臘文聖經譯本。這個譯本普遍為猶太教和基督教信徒所認同。全卷書除了包括今日普遍通行的《聖經·舊約》以外，還包括次經和猶太人生活的文獻。
rdfs:label
  • Septuagint
  • Septuaginta
  • Septuaginta
  • Septuaginta
  • Septuaginta
  • Subir a por aire
  • Septuaginta
  • Septante
  • Septuaginta
  • Septuaginta
  • 七十人訳聖書
  • Septuagint
  • Septuaginta
  • Septuaginta
  • Septuaginta
  • Septuaginta
  • Септуагинта
  • Septuaginta
  • Септуаґінта
  • 七十士譯本
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:homepage
foaf:page
is dbpedia-owl:Person/spouse of
is dbpedia-owl:spouse of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:sources of
is dbpprop:textualBasis of
is owl:sameAs of