| dbo:abstract
|
- الإمبراطور لوشيوس سيبتموس سيفيروس أرابيكوس (بالإنجليزية: Lucius Septimius Severus) أو «سيفروس الأول»، وهو لوسيوس سيبتيموس سيفيروس أوغسطس. (11 أبريل 145 - 4 فبراير 211)، الإمبراطور الروماني الحادي والعشرون (193-211) ولد بمدينة لبدة الكبرى عاصمة إقليم طرابلس آنذاك (إحدى مدن غرب ليبيا حالياً) الذي كان يعد وقتها من ضمن بمقاطعة أفريكا الرومانية، في عام 193 خلال السنة التي عُرفت باسم سنة الأباطرة الخمسة. ترقى في هرم المناصب الروماني تحت حكم الأباطرة ماركوس أوريليوس وكومودوس. ووصل إلى السلطة بعد وفاة الإمبراطور برتيناكس. (ar)
- Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa. Va néixer a Leptis Magna, a uns 100 km al sud-est de Cartago, a la costa nord de la província d'Àfrica. La seva família pertanyia a la noblesa fenícia. Segons alguns historiadors parlava el llatí amb un marcat accent púnic i destacava per ser summament supersticiós. El 172 va ser nomenat senador, probablement per l'emperador Marc Aureli. Fou procònsol de la Tarraconense entre el 178 i el 180. El 190 va aconseguir el càrrec de cònsol. A l'any següent Còmmode li va assignar el comandament de les legions a Pannònia. Després de l'assassinat de Pèrtinax el 193 (Any dels cinc emperadors), aquestes legions varen proclamar-lo emperador. De seguida se'n va anar cap a Itàlia per a ocupar Roma, sense trobar resistència. Mentrestant, les legions a Síria havien proclamat Pescenni Níger, mentre que a Britània va ser proclamat Clodi Albí com a emperador. Després d'una aliança passatgera amb Clodi Albí va aconseguir derrotar Pescenni Níger, però va trigar fins al 197 per a eliminar també l'altre rival al tron a la batalla de Lugdunum i restablir la unitat territorial de l'imperi. Com a general va conduir amb èxit una guerra contra els parts. Com a conseqüència, la part nord de Mesopotàmia va tornar sota control romà. Els seus soldats van saquejar la ciutat de Ctesifont i van vendre els supervivents com a esclaus. Les seves relacions amb el Senat no van ser bones. Es va fer especialment impopular en retallar el poder senatorial amb l'ajuda dels militars. Va fer eliminar i executar dotzenes de senadors després d'acusacions de corrupció o conspiració. Després els substituïa per nous senadors que comptessin amb el seu beneplàcit. Va dissoldre les cohorts pretorianes i les va substituir per la seva pròpia força militar. Uns 50.000 soldats romans fidels a les seves ordres van acampar a Roma i els seus voltants. Encara que les seves ànsies de poder van convertir Roma en una dictadura militar, Septimi Sever era molt popular entre la població. Va restablir la moral romana després dels anys decadents del govern de Còmmode i va aconseguir limitar la corrupció. En tornar de la seva victòria sobre els parts va aixecar un arc de triomf al Fòrum que duu el seu nom. En els últims anys Septimi Sever havia de lluitar contra els atacs dels bàrbars, que posaven en perill la integritat territorial de l'imperi. Sobretot tenia problemes amb aixecaments a Britània. En 208 Sever va viatjar a Gran Bretanya amb la intenció de conquistar Caledònia amb un exèrcit de més de 40.000 homes, tenint en compte alguns dels campaments construïts de la seva campanya. Va enfortir el Mur d'Adrià i va reconquerir les terres altes del sud fins al Mur d'Antoní, que també va ser millorat. Sever va construir un camp de 165 acres al sud de la Muralla d'Antoni a Trimontium, i es va dirigir cap al nord amb el seu exèrcit, resseguint els passos de Gneu Juli Agrícola més d'un segle abans. Després de la seva mort va ser declarat Divus pel senat. La seva herència va passar als seus fills, Publi Septimi Geta i Caracal·la. Geta va ser assassinat poc després pel seu germà gran. (ca)
- Lucius Septimius Severus, jako císař Lucius Septimius Severus Pertinax (11. dubna 146 Leptis Magna, Afrika – 4. února 211 Eburacum, Británie), byl římský císař vládnoucí od 9. dubna 193 do 4. února 211, nejprve spolu s Clodiem Albinem (193–196/197), později se svými syny Caracallou a Getou. Severus založil novou dynastii, vyvedl římskou říši z vnitropolitické krize a přistoupil k zásadním reformám v oblasti vojenství a správy. Vedle Diocletiana je bezpochyby nejvýznamnějším panovníkem 3. století. (cs)
- Lucius Septimius Severus Pertinax (* 11. April 146 in Leptis Magna im heutigen Libyen; † 4. Februar 211 in Eboracum, heute York) war römischer Kaiser vom 9. April 193 bis zum 4. Februar 211. Er begründete die Dynastie der Severer und war einer der Protagonisten des zweiten Vierkaiserjahres. (de)
- Ο Λεύκιος Σεπτίμιος Σευήρος Αύγουστος (Lucius Septimius Seuerus Augustus, 11 Απριλίου 146 - 4 Φεβρουαρίου 211), γνωστός και ως Σευήρος, ήταν Ρωμαίος αυτοκράτορας από το 193 έως το 211. Ο Σευήρος γεννήθηκε στη Λέπτις Μάγκνα στη ρωμαϊκή επαρχία της Αφρικής. Ως νέος άνδρας προωθήθηκε μέσω του cursus honorum -του συνηθισμένου τρόπου διαδοχής στα αξιώματα- υπό τη βασιλεία του Μάρκου Αυρηλίου και του Κόμμοδου. Ο Σευήρος κατέλαβε την εξουσία μετά το θάνατο του αυτοκράτορα Δίδιου Ιουλιανού το 193 κατά τη διάρκεια του Έτους των Πέντε Αυτοκρατόρων. Μετά την καθαίρεση και τη δολοφονία του αυτοκράτορα Διδίου Ιουλιανού, ο Σευήρος πολέμησε εναντίον των αντίπαλων διεκδικητών. Το 194, ο Σευήρος πραγματοποίησε μία σύντομη εκστρατεία πέραν των ανατολικών συνόρων, προσαρτώντας το βασίλειο της Οσροηνής ως νέα επαρχία. Μετά την εδραίωση της κυριαρχίας του στις δυτικές επαρχίες, ο Σευήρος διεξήγαγε έναν άλλο σύντομο και πιο επιτυχημένο πόλεμο στα ανατολικά εναντίον της δυναστείας των Αρσακιδών της Παρθίας, καταλαμβάνοντας την πρωτεύουσά τους Κτησιφών και επεκτείνοντας τα ανατολικά σύνορα μέχρι τον Τίγρη. Ήταν και ιδρυτής της δυναστείας των Σευήρων (193-238). Ο Σευήρος ανήκε στην τάξη των ιππέων και υπηρέτησε σε διάφορα ανώτερα αξιώματα της αυτοκρατορίας. Μεταξύ άλλων, έγινε συγκλητικός επί Μάρκου Αυρηλίου, το 173 μ.Χ, και ύπατος επί Κομμόδου, το 190 μ.Χ. Μετά τη δολοφονία του διαδόχου του Κομμόδου από τους τον Μάρτιο του 193 μ.Χ., και την ανακήρυξη από την πραιτοριανή φρουρά ως αυτοκράτορα ύστερα από πλειστηριασμό του συγκλητικού Μάρκου Διδίου Ιουλιανού, ο Σευήρος ανακηρύχτηκε αυτοκράτορας από τα στρατεύματά του και στο όνομα της εκδίκησης για τη δολοφονία του Περτίνακος βάδισε εναντίον της Ρώμης. (el)
- Septimo Severo (latine Lucius Septimius Severus; naskita en 146; mortinta en 211) estis romia imperiestro ekde 193 ĝis 211. Li estis la unua romia imperiestro de deveno el Nordafriko kiu atingis la tronon kaj la fondinto de la dinastio Severa. Post sia morto, li estis proklamita Divus (dio) fare de la Senato. (eo)
- Lucio Septimio Severo (en latín: Lucius Septimius Severus; Leptis Magna, África, 11 de abril de 146-Eboracum, Britania, 4 de febrero de 211) fue emperador del Imperio romano de 193 a 211. Fue el primer emperador romano de origen norteafricano en alcanzar el trono y el fundador de la dinastía de los Severos. Tras su muerte, fue deificado por el Senado. De ascendencia itálica (por su madre) y púnica-bereber (por su padre), Severo logró hacerse sitio en la sociedad romana e incluso tener una próspera carrera política, en la que llegó a ser gobernador de Panonia. Ya que su padre no pertenecía al orden senatorial, ni realizó servicios al Estado, no debió ser ajeno a su promoción el hecho de que dos primos de su padre habían sido cónsules durante el reinado de Antonino Pío. Tras la muerte del emperador Pertinax, los pretorianos vendieron el trono del Imperio a Didio Juliano, un rico e influyente senador. Sin embargo, desde el inicio de su reinado Juliano tuvo que enfrentarse a una férrea oposición procedente del pueblo y del ejército. Aprovechando la debilidad del nuevo emperador, algunos gobernadores de provincia, entre los que se encontraba el propio Severo, se rebelaron contra el orden establecido. Con el fin de adelantarse a sus rivales en la sucesión, el exgobernador de Panonia marchó contra Roma y depuso a Juliano, quien murió ejecutado por órdenes del Senado. Tras unos años de guerras civiles, en los que tuvo que enfrentarse a Pescenio Níger en Siria y a Clodio Albino en Galia, Severo logró consolidar su poder y fundar una dinastía que continuarían sus hijos, Caracalla y Geta, y otros familiares; poco después de la muerte de su padre, el hijo menor, Geta, fue asesinado por su hermano Caracalla. Militarmente su reinado se caracterizó por la exitosa guerra que llevó a cabo contra el Imperio parto, consecuencia de la cual Mesopotamia volvió a caer bajo control romano. En esta campaña sus soldados saquearon la ciudad de Ctesifonte y vendieron a los supervivientes como esclavos. A su regreso a Roma, se erigió un arco del triunfo a fin de conmemorar esta victoria. En sus últimos años, tuvo que defender las fronteras de los ataques de los bárbaros, que ponían en peligro la integridad territorial del Imperio. Especialmente duros fueron los levantamientos que tuvieron lugar en Britania, por lo que Severo mandó reforzar el muro de Adriano. Sus relaciones con el Senado nunca fueron buenas, pues se había hecho especialmente impopular entre los senadores al acotar su poder con apoyo del ejército. Ordenó ejecutar a docenas de senadores bajo acusaciones de corrupción y conspiración, y los reemplazó por hombres fieles a su causa. Disolvió la Guardia Pretoriana, sustituyéndola por su guardia personal a fin de asegurarse un total control político y su propia seguridad. Durante su reinado acamparon en las inmediaciones de la capital imperial unos 50 000 soldados. Aunque sus ansias de poder convirtieron a Roma en una dictadura militar, Septimio Severo fue muy popular entre la población debido a que restableció la moral tras los años decadentes del gobierno de Cómodo, y consiguió contener la corrupción que se había instalado en todos los órdenes. (es)
- Luzio Septimio Severo (latinez: Lucius Septimius Severus; Leptis Magna, 146ko apirilaren 11 - York, 211ko otsailaren 4) erromatar enperadorea izan zen 193ko apirilaren 9tik hil zen arte. (eu)
- Septime Sévère (Lucius Septimius Severus Pertinax), né le 11 avril 146 à Leptis Magna (actuelle Libye) et mort le 4 février 211 à Eboracum (Bretagne, aujourd'hui York, en Angleterre) est un empereur romain, qui régna de 193 à 211. Avec lui accédèrent au pouvoir des provinciaux d'ascendance non romaine et la dynastie des Sévères dont il est la figure éponyme. Avec Macrin, il est l'un des deux empereurs nés dans la province d'Afrique. (fr)
- Lucius Septimius Severus (/səˈvɪərəs/ sə-VEER-əs; Latin: ; 11 April 145 - 4 Februari 211) adalah Kaisar Romawi yang memerintah antara tahun 193 sampai 211. Septimius Severus berasal dari Leptis Magna (sekarang dekat Al Khums, Libya), dan pada tahun 172, ia diangkat sebagai senator oleh Marcus Aurelius. Severus dinobatkan sebagai Kaisar Romawi pada tanggal 14 April 193, saat itu pula ia sudah bersiap untuk bertempur melawan Didius Julianus, tetapi Legiun Julianus menolak untuk bertempur. Tak sampai tahun 197, semua lawan politiknya dieliminasi. Pada akhir pemerintahannya, Severus menjalankan sejumlah tindakan militer untuk mempertahankan Britania dari serangan dadakan orang barbar dan melanjutkan rekonstruksi Tembok Hadrianus sebelum ia meninggal di Eboracum (sekarang York, Inggris), pada tanggal 4 Februari 211. (in)
- Lucius Septimius Severus (Latin: [sɛˈweːrʊs]; 11 April 145 – 4 February 211) was Roman emperor from 193 to 211. He was born in Leptis Magna (present-day Al-Khums, Libya) in the Roman province of Africa. As a young man he advanced through the customary succession of offices under the reigns of Marcus Aurelius and Commodus. Severus seized power after the death of the emperor Pertinax in 193 during the Year of the Five Emperors. After deposing and killing the incumbent emperor Didius Julianus, Severus fought his rival claimants, the Roman generals Pescennius Niger and Clodius Albinus. Niger was defeated in 194 at the Battle of Issus in Cilicia. Later that year Severus waged a short punitive campaign beyond the eastern frontier, annexing the Kingdom of Osroene as a new province. Severus defeated Albinus three years later at the Battle of Lugdunum in Gaul. Following the consolidation of his rule over the western provinces, Severus waged another brief, more successful war in the east against the Parthian Empire, sacking their capital Ctesiphon in 197 and expanding the eastern frontier to the Tigris. He then enlarged and fortified the Limes Arabicus in Arabia Petraea. In 202, he campaigned in Africa and Mauretania against the Garamantes, capturing their capital Garama and expanding the Limes Tripolitanus along the southern desert frontier of the empire. He proclaimed as augusti (co-emperors) his elder son Caracalla in 198 and his younger son Geta in 209, both born of his second wife Julia Domna. Severus travelled to Britain in 208, strengthening Hadrian's Wall and reoccupying the Antonine Wall. In 209 he invaded Caledonia (modern Scotland) with an army of 50,000 men but his ambitions were cut short when he fell fatally ill of an infectious disease in late 210. He died in early 211 at Eboracum (today York, England), and was succeeded by his sons, who were advised by their mother and his powerful widow, Julia Domna, thus founding the Severan dynasty. It was the last dynasty of the Roman Empire before the Crisis of the Third Century. (en)
- ルキウス・セプティミウス・セウェルス（ラテン語: Lucius Septimius Severus、146年4月11日 - 211年2月4日）は、ローマ帝国の皇帝（在位：193年4月9日 - 211年2月4日）である。セウェルス朝の創始者であり、アフリカ属州生まれ（ではない）の皇帝となった。カルタゴ人。 (ja)
- Lucio Settimio Severo Augusto (in latino: Lucius Septimius Severus Augustus; Leptis Magna, 11 aprile 146 – Eboracum, 4 febbraio 211) è stato un imperatore romano dal 193 alla sua morte. Giunto al potere dopo la guerra civile romana del 193-197, fu il fondatore della dinastia severiana. In linea con le scelte di Marco Aurelio ripristinò alla sua morte il principio dinastico di successione, facendo subentrare i figli Caracalla e Geta. L'ascesa di Settimio Severo costituisce uno spartiacque nella storia romana; è considerato infatti l'iniziatore della nozione di "dominato" in cui l'imperatore non è più un privato gestore dell'impero per conto del Senato, come durante il principato, ma è unico e vero dominus, che trae forza dall'investitura militare delle legioni (anche se anticipazioni di questa tendenza si erano avute durante la guerra civile seguita alla morte di Nerone). Egli fu inoltre iniziatore di un nuovo culto che si incentrava sulla figura dell'imperatore, ponendo le basi per una sorta di "monarchia sacra" mutuata dall'oriente ellenistico. Adottò infatti il titolo di dominus ac deus che andò a sostituire quello di princeps, che sottintendeva una condivisione del potere con il Senato. (it)
- 루키우스 셉티미우스 세베루스(Lucius Septimius Severus, 146년 4월 11일 - 211년 2월 4일)는 193년부터 211년까지의 로마 황제이다. 아들 카라칼라에게 황제 자리를 물려주면서 로마 황제 자리의 세습제를 사실상 시작한 황제이다. (ko)
- Lucjusz Septymiusz Sewer, Lucius Septimius Severus (ur. 11 kwietnia 145/146 w Leptis Magna, zm. 4 lutego 211 w Eboracum (obecnie York)) – cesarz rzymski w latach 193–211. (pl)
- Lucius Septimius Severus, ook wel Septimus Severus (Leptis Magna (het huidige Al Khums, Libië), 11 april 145 – Eboracum (nu: York), 4 februari 211) was keizer van Rome van 193 tot 211. Hij staat bekend als een krachtige heerser die het intern verdeelde Romeinse rijk na een aantal burgeroorlogen onder één gezag herenigde en onder wiens heerschappij het Imperium zijn grootste omvang bereikte. Severus werd geboren in Leptis Magna in de Romeinse provincie Africa. Als jonge man met goede connecties in de hoogste kringen doorliep hij onder het bewind van de keizers Marcus Aurelius en Commodus de gebruikelijke opeenvolging van ambten. Na de moord op keizer Pertinax in 193 tijdens het jaar van de vijf keizers greep Severus de macht. Na de zittende keizer Didius Julianus afgezet en gedood te hebben versloeg Severus achtereenvolgens zijn rivalen de tegenkeizers Pescennius Niger (in het oosten) en Clodius Albinus (in het westen). Niger werd in 194 in de slag bij Issus in Cilicië verslagen. Later dat jaar voerde Severus een korte strafcampagne buiten de oostelijke grenzen. Hij lijfde het Koninkrijk Osroene als nieuwe Romeinse provincie in. Hij zou de laatste keizer zijn die nieuwe gebieden aan het imperium toevoegde. Drie jaar later, in 197, wist Severus in Gallië zijn laatst overgebleven rivaal Clodius Albinus tijdens de slag bij Lugdunum beslissend te verslaan. Nadat hij na het winnen van de slag bij Lugdunum ook zijn heerschappij over de westelijke provincies had gevestigd, voerde Severus nog een korte, maar succesvolle oorlog tegen het Parthische Rijk. In 197 plunderde hij hun hoofdstad Ctesiphon en breidde hij de oostelijke grens naar de Tigris uit. Verder heeft hij de Limes Arabicus in Arabia Petraea uitgebreid en versterkt. In 202 voerde hij in Africa en Mauretania campagne tegen de Garamanten; hun hoofdstad Garama werd veroverd en de Limes Tripolitanus langs de zuidelijke grens van het rijk, werd uitgebreid. Laat in zijn regering reisde hij naar Britannia, waar hij de muur van Hadrianus versterkte en de muur van Antoninus herbezette. In 208 voerde hij een invasie in Caledonië (het moderne Schotland) uit. Maar zijn ambities werden gefnuikt toen hij in het najaar van 210 door een dodelijke ziekte getroffen werd. Severus stierf in het begin van 211 in Eboracum (het huidige York). Hij werd opgevolgd door zijn zonen Caracalla en Geta. Met de opvolging van zijn zonen werd Severus de stichter van de Severische dynastie, de laatste dynastie van het Romeinse rijk voor de crisis van de derde eeuw. (nl)
- Lúcio Septímio Severo (português europeu) ou Lúcio Sétimo Severo (português brasileiro) (em latim: Lucius Septimius Severus Pertinax; Léptis Magna, 11 de abril de 146 - Eboraco, 4 de fevereiro de 211) foi imperador romano de 193 a 211. Foi o primeiro cidadão oriundo de província, sem ascendentes romanos, a atingir o trono. Quando morreu foi proclamado Divus pelo senado. De ascendência púnica e berbere, Severo conseguiu situar-se na sociedade romana e até mesmo ter uma próspera carreira política e chegou a ser governador da Panônia. Após a morte do imperador Pertinax, os pretorianos venderam o trono do império a Dídio Juliano, um rico e influente senador. Contudo, desde o começo do seu reinado Juliano teve de enfrentar uma férrea oposição procedente do povo e o do exército. Aproveitando a debilidade do novo imperador, uma série de governadores de província entre os que se encontrava o próprio Severo, rebelaram-se. Com o fim de antecipar-se em relação a seus rivais na sucessão, Severo marchou contra Roma e depôs Juliano, que veio a ser executado por ordem do senado. Após uns anos de guerras civis nos quais teve de enfrentar com Pescênio Níger em Síria e a Clódio Albino na Gália, Severo conseguiu consolidar o seu poder e fundar uma dinastia que perpetuariam os seus filhos, Geta e Caracala. Apesar de Geta ser assassinado pouco depois da morte do seu pai pelo seu irmão maior. Militarmente, o seu reinado caracterizou-se pela bem-sucedida guerra que efetuou contra o Império Parta, consequência da qual a Mesopotâmia voltou a cair sob controle romano. Nesta campanha, os seus soldados saquearam a cidade de Ctesifonte e venderam os sobreviventes como escravos. Ao seu regresso a Roma, foi erigido um Arco do Triunfo a fim de comemorar esta vitória. Nos seus últimos anos teve de defender as fronteiras dos ataques dos bárbaros, que punham em perigo a integridade territorial do império. Especialmente duros foram os levantamentos na Britânia, pelo qual Severo mandou reforçar o Muro de Adriano. As suas relações com o senado nunca foram boas, pois tornara-se impopular entre os senadores ao demarcar o seu poder com apoio do exército. Ordenou executar dúzias de senadores sob acusações de corrupção e conspiração, e substituiu-os por homens fiéis à sua causa. Dissolveu a guarda pretoriana e substituiu-a pela sua própria guarda pessoal a fim de se assegurar um total controle político e a sua própria segurança. Durante o seu reinado acamparam nas imediações da capital imperial cerca de 50 000 soldados. Embora sua ânsia de poder tornasse Roma numa ditadura militar, Septímio Severo foi muito popular entre a população devido ao fato de ter restabelecido o moral após os anos decadentes do governo de Cómodo e a conseguir conter a corrupção. (pt)
- Lucius Septimius Severus, född 11 april 145 i Leptis Magna i Libyen i Afrika, död av sjukdom 4 februari 211 i York, var romersk kejsare från den 9 april 193 till sin död den 4 februari 211. Efter att ha erhållit alla de traditionella romerska ämbetena blev han kejsare med namnet Imperator Caesar Lucius Septimus Severus Pertinax Augustus, under det turbulenta femkejsaråret. Severus var gift först med (cirka 155–186) och sedan med Julia Domna med vilken han fick sönerna Caracalla och Geta. (sv)
- Лу́ций Септи́мий Севе́р (лат. Lucius Septimius Severus; 11 апреля 146 года, Лептис-Магна, Африка — 4 февраля 211 года, Эборак, Британия) — римский император, правивший с апреля 193 года по 4 февраля 211 года. Септимий Север родился в африканском городе Лептис-Магна во всаднической семье. Во время правления Марка Аврелия и Коммода он сделал карьеру в имперской администрации: управлял разными провинциями, в 189 году занимал должность консула-суффекта. Зимой 192/193 годов, когда империю охватил кризис, Луций был наместником Верхней Паннонии и командовал сильной армией. Солдаты провозгласили его императором после гибели Пертинакса (апрель 193 года). Объявив своей целью месть за погибшего, Север двинулся на Рим и одержал почти бескровную победу над новым императором Дидием Юлианом, который был убит. Затем Луций разгромил двух других претендентов на власть — Песценния Нигера, контролировавшего восточные провинции (193—195 годы), и Клодия Альбина, наместника Британии (196—197 годы). Сразу после разгрома Нигера Север сделал римской провинцией Осроену. В 197 году он разбил парфян, разграбив их столицу Ктесифон и отодвинув восточную границу империи к Тигру, позже укрепил лимес в Петрейской Аравии, в 202—203 годах провёл успешную кампанию против гарамантов на южной границе империи (в Африке и Мавретании). В 208 году Север отправился в Британию, где укрепил вал Адриана и восстановил более северный вал Антонина. В 209 году он вторгся в Каледонию (современная Шотландия), но в конце 210 года был вынужден прервать поход в связи с болезнью. Септимий Север скончался в начале 211 года в Эбораке (современный Йорк, Англия). Ему наследовали сыновья Каракалла и Гета, которых он сделал своими номинальными соправителями в 198 и 209 годах соответственно. Этих императоров и потомков свояченицы Луция Септимия, Юлии Месы, принято считать династией Северов. Исследователи отмечают, что Север смог укрепить императорскую власть после гражданской войны. Он повысил боеспособность армии и укрепил границы империи, отодвинув их на некоторых участках; при этом разрешение легионерам заводить семьи и получать землю во время службы имело в долгосрочной перспективе серьёзные негативные последствия. При Севере продолжалось сближение в правах провинциалов и италиков. Сенат при этом императоре окончательно превратился в декоративный орган, зато выросла роль в управлении бюрократического аппарата. (ru)
- 塞普蒂米烏斯·塞維魯（拉丁語：Septimius Severus，146年4月11日－211年2月4日）在193年4月14日－211年2月4日出任羅馬皇帝。他出生于罗马帝国阿非利加行省的大莱普提斯，在马可·奥勒留和康茂德治下任公职，于193年（五帝之年）在前任皇帝佩蒂纳克斯被杀后取得皇位。 在杀死当时在位的罗马皇帝尤利安努斯后，塞维鲁先后于194年和197年击败与他争夺皇位的两位将军。此间他还向东发动战役，夺取奥斯若恩并将之并入罗马帝国版图。在稳固自己对西部行省的统治之后他再次向东方的安息帝国开战并取得胜利，劫掠其都城泰西封，将帝国版图拓展到底格里斯河流域。在非洲地区他扩大了阿拉比亚行省的范围，并于202年在阿非利加和毛里塔尼亚发动战役，进一步推进了帝国的南部国境线。 塞维鲁在统治后期来到不列颠尼亚，加强了哈德良长城的防御并重新驻扎安東尼長城。公元208年他试图征服喀里多尼亚（今苏格兰），但在210年年末病倒，并于次年年初在艾伯拉肯去世。其子卡拉卡拉和盖塔继承皇位。 塞维鲁创立了三世纪危机前的最后一个王朝——塞维鲁王朝。 (zh)
- Божественний Лу́цій Септи́мій Севе́р (лат. Lucius Septimius Severus; 11 квітня 146 — 4 лютого 211) — 21-й римський імператор з 9 квітня 193 до 4 лютого 211. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- الإمبراطور لوشيوس سيبتموس سيفيروس أرابيكوس (بالإنجليزية: Lucius Septimius Severus) أو «سيفروس الأول»، وهو لوسيوس سيبتيموس سيفيروس أوغسطس. (11 أبريل 145 - 4 فبراير 211)، الإمبراطور الروماني الحادي والعشرون (193-211) ولد بمدينة لبدة الكبرى عاصمة إقليم طرابلس آنذاك (إحدى مدن غرب ليبيا حالياً) الذي كان يعد وقتها من ضمن بمقاطعة أفريكا الرومانية، في عام 193 خلال السنة التي عُرفت باسم سنة الأباطرة الخمسة. ترقى في هرم المناصب الروماني تحت حكم الأباطرة ماركوس أوريليوس وكومودوس. ووصل إلى السلطة بعد وفاة الإمبراطور برتيناكس. (ar)
- Lucius Septimius Severus, jako císař Lucius Septimius Severus Pertinax (11. dubna 146 Leptis Magna, Afrika – 4. února 211 Eburacum, Británie), byl římský císař vládnoucí od 9. dubna 193 do 4. února 211, nejprve spolu s Clodiem Albinem (193–196/197), později se svými syny Caracallou a Getou. Severus založil novou dynastii, vyvedl římskou říši z vnitropolitické krize a přistoupil k zásadním reformám v oblasti vojenství a správy. Vedle Diocletiana je bezpochyby nejvýznamnějším panovníkem 3. století. (cs)
- Lucius Septimius Severus Pertinax (* 11. April 146 in Leptis Magna im heutigen Libyen; † 4. Februar 211 in Eboracum, heute York) war römischer Kaiser vom 9. April 193 bis zum 4. Februar 211. Er begründete die Dynastie der Severer und war einer der Protagonisten des zweiten Vierkaiserjahres. (de)
- Septimo Severo (latine Lucius Septimius Severus; naskita en 146; mortinta en 211) estis romia imperiestro ekde 193 ĝis 211. Li estis la unua romia imperiestro de deveno el Nordafriko kiu atingis la tronon kaj la fondinto de la dinastio Severa. Post sia morto, li estis proklamita Divus (dio) fare de la Senato. (eo)
- Luzio Septimio Severo (latinez: Lucius Septimius Severus; Leptis Magna, 146ko apirilaren 11 - York, 211ko otsailaren 4) erromatar enperadorea izan zen 193ko apirilaren 9tik hil zen arte. (eu)
- Septime Sévère (Lucius Septimius Severus Pertinax), né le 11 avril 146 à Leptis Magna (actuelle Libye) et mort le 4 février 211 à Eboracum (Bretagne, aujourd'hui York, en Angleterre) est un empereur romain, qui régna de 193 à 211. Avec lui accédèrent au pouvoir des provinciaux d'ascendance non romaine et la dynastie des Sévères dont il est la figure éponyme. Avec Macrin, il est l'un des deux empereurs nés dans la province d'Afrique. (fr)
- ルキウス・セプティミウス・セウェルス（ラテン語: Lucius Septimius Severus、146年4月11日 - 211年2月4日）は、ローマ帝国の皇帝（在位：193年4月9日 - 211年2月4日）である。セウェルス朝の創始者であり、アフリカ属州生まれ（ではない）の皇帝となった。カルタゴ人。 (ja)
- 루키우스 셉티미우스 세베루스(Lucius Septimius Severus, 146년 4월 11일 - 211년 2월 4일)는 193년부터 211년까지의 로마 황제이다. 아들 카라칼라에게 황제 자리를 물려주면서 로마 황제 자리의 세습제를 사실상 시작한 황제이다. (ko)
- Lucjusz Septymiusz Sewer, Lucius Septimius Severus (ur. 11 kwietnia 145/146 w Leptis Magna, zm. 4 lutego 211 w Eboracum (obecnie York)) – cesarz rzymski w latach 193–211. (pl)
- Lucius Septimius Severus, född 11 april 145 i Leptis Magna i Libyen i Afrika, död av sjukdom 4 februari 211 i York, var romersk kejsare från den 9 april 193 till sin död den 4 februari 211. Efter att ha erhållit alla de traditionella romerska ämbetena blev han kejsare med namnet Imperator Caesar Lucius Septimus Severus Pertinax Augustus, under det turbulenta femkejsaråret. Severus var gift först med (cirka 155–186) och sedan med Julia Domna med vilken han fick sönerna Caracalla och Geta. (sv)
- 塞普蒂米烏斯·塞維魯（拉丁語：Septimius Severus，146年4月11日－211年2月4日）在193年4月14日－211年2月4日出任羅馬皇帝。他出生于罗马帝国阿非利加行省的大莱普提斯，在马可·奥勒留和康茂德治下任公职，于193年（五帝之年）在前任皇帝佩蒂纳克斯被杀后取得皇位。 在杀死当时在位的罗马皇帝尤利安努斯后，塞维鲁先后于194年和197年击败与他争夺皇位的两位将军。此间他还向东发动战役，夺取奥斯若恩并将之并入罗马帝国版图。在稳固自己对西部行省的统治之后他再次向东方的安息帝国开战并取得胜利，劫掠其都城泰西封，将帝国版图拓展到底格里斯河流域。在非洲地区他扩大了阿拉比亚行省的范围，并于202年在阿非利加和毛里塔尼亚发动战役，进一步推进了帝国的南部国境线。 塞维鲁在统治后期来到不列颠尼亚，加强了哈德良长城的防御并重新驻扎安東尼長城。公元208年他试图征服喀里多尼亚（今苏格兰），但在210年年末病倒，并于次年年初在艾伯拉肯去世。其子卡拉卡拉和盖塔继承皇位。 塞维鲁创立了三世纪危机前的最后一个王朝——塞维鲁王朝。 (zh)
- Божественний Лу́цій Септи́мій Севе́р (лат. Lucius Septimius Severus; 11 квітня 146 — 4 лютого 211) — 21-й римський імператор з 9 квітня 193 до 4 лютого 211. (uk)
- Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa. Va néixer a Leptis Magna, a uns 100 km al sud-est de Cartago, a la costa nord de la província d'Àfrica. La seva família pertanyia a la noblesa fenícia. Segons alguns historiadors parlava el llatí amb un marcat accent púnic i destacava per ser summament supersticiós. Després de la seva mort va ser declarat Divus pel senat. La seva herència va passar als seus fills, Publi Septimi Geta i Caracal·la. Geta va ser assassinat poc després pel seu germà gran. (ca)
- Ο Λεύκιος Σεπτίμιος Σευήρος Αύγουστος (Lucius Septimius Seuerus Augustus, 11 Απριλίου 146 - 4 Φεβρουαρίου 211), γνωστός και ως Σευήρος, ήταν Ρωμαίος αυτοκράτορας από το 193 έως το 211. Ο Σευήρος γεννήθηκε στη Λέπτις Μάγκνα στη ρωμαϊκή επαρχία της Αφρικής. Ως νέος άνδρας προωθήθηκε μέσω του cursus honorum -του συνηθισμένου τρόπου διαδοχής στα αξιώματα- υπό τη βασιλεία του Μάρκου Αυρηλίου και του Κόμμοδου. Ο Σευήρος κατέλαβε την εξουσία μετά το θάνατο του αυτοκράτορα Δίδιου Ιουλιανού το 193 κατά τη διάρκεια του Έτους των Πέντε Αυτοκρατόρων. (el)
- Lucio Septimio Severo (en latín: Lucius Septimius Severus; Leptis Magna, África, 11 de abril de 146-Eboracum, Britania, 4 de febrero de 211) fue emperador del Imperio romano de 193 a 211. Fue el primer emperador romano de origen norteafricano en alcanzar el trono y el fundador de la dinastía de los Severos. Tras su muerte, fue deificado por el Senado. (es)
- Lucius Septimius Severus (Latin: [sɛˈweːrʊs]; 11 April 145 – 4 February 211) was Roman emperor from 193 to 211. He was born in Leptis Magna (present-day Al-Khums, Libya) in the Roman province of Africa. As a young man he advanced through the customary succession of offices under the reigns of Marcus Aurelius and Commodus. Severus seized power after the death of the emperor Pertinax in 193 during the Year of the Five Emperors. (en)
- Lucius Septimius Severus (/səˈvɪərəs/ sə-VEER-əs; Latin: ; 11 April 145 - 4 Februari 211) adalah Kaisar Romawi yang memerintah antara tahun 193 sampai 211. Septimius Severus berasal dari Leptis Magna (sekarang dekat Al Khums, Libya), dan pada tahun 172, ia diangkat sebagai senator oleh Marcus Aurelius. Severus dinobatkan sebagai Kaisar Romawi pada tanggal 14 April 193, saat itu pula ia sudah bersiap untuk bertempur melawan Didius Julianus, tetapi Legiun Julianus menolak untuk bertempur. Tak sampai tahun 197, semua lawan politiknya dieliminasi. Pada akhir pemerintahannya, Severus menjalankan sejumlah tindakan militer untuk mempertahankan Britania dari serangan dadakan orang barbar dan melanjutkan rekonstruksi Tembok Hadrianus sebelum ia meninggal di Eboracum (sekarang York, Inggris), pada t (in)
- Lucio Settimio Severo Augusto (in latino: Lucius Septimius Severus Augustus; Leptis Magna, 11 aprile 146 – Eboracum, 4 febbraio 211) è stato un imperatore romano dal 193 alla sua morte. Giunto al potere dopo la guerra civile romana del 193-197, fu il fondatore della dinastia severiana. In linea con le scelte di Marco Aurelio ripristinò alla sua morte il principio dinastico di successione, facendo subentrare i figli Caracalla e Geta. (it)
- Lucius Septimius Severus, ook wel Septimus Severus (Leptis Magna (het huidige Al Khums, Libië), 11 april 145 – Eboracum (nu: York), 4 februari 211) was keizer van Rome van 193 tot 211. Hij staat bekend als een krachtige heerser die het intern verdeelde Romeinse rijk na een aantal burgeroorlogen onder één gezag herenigde en onder wiens heerschappij het Imperium zijn grootste omvang bereikte. (nl)
- Lúcio Septímio Severo (português europeu) ou Lúcio Sétimo Severo (português brasileiro) (em latim: Lucius Septimius Severus Pertinax; Léptis Magna, 11 de abril de 146 - Eboraco, 4 de fevereiro de 211) foi imperador romano de 193 a 211. Foi o primeiro cidadão oriundo de província, sem ascendentes romanos, a atingir o trono. Quando morreu foi proclamado Divus pelo senado. (pt)
- Лу́ций Септи́мий Севе́р (лат. Lucius Septimius Severus; 11 апреля 146 года, Лептис-Магна, Африка — 4 февраля 211 года, Эборак, Британия) — римский император, правивший с апреля 193 года по 4 февраля 211 года. (ru)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
