Self-determination is defined as free choice of one’s own acts without external compulsion; and especially as the freedom of the people of a given territory to determine their own political status. In other words, it is the right of the people of a nation to decide how they want to be governed without the influence of any other country.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • Self-determination is defined as free choice of one’s own acts without external compulsion; and especially as the freedom of the people of a given territory to determine their own political status. In other words, it is the right of the people of a nation to decide how they want to be governed without the influence of any other country. The latter is a complex concept with conflicting definitions and legal criteria for determining which groups may legitimately claim the right to self-determination.. This often coincides with various nationalist movements.
  • Bei dem Selbstbestimmungsrecht der Völker (vereinzelt auch Wilsonsches System genannt), das im 20. Jahrhundert maßgeblich durch den amerikanischen Präsidenten Woodrow Wilson ins Gespräch gebracht wurde, geht es um einen völkerrechtlichen Rechtssatz, demzufolge jede Nation das Recht hat, frei, also unabhängig von ausländischen Einflüssen, über ihren politischen Status, ihre Staats- und Regierungsform und ihre wirtschaftliche, soziale und kulturelle Entwicklung zu entscheiden.
  • El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural. " El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1. El dret a l'autodeterminació és una norma de ius cogens. Les normes de ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han d'ésser obeïdes sempre.
  • Právo národů na sebeurčení je principem, ze kterého některé státy odvozují svou legitimitu, zatímco v jiných případech je pokládán za nepřípustný a destabilizující separatismus. Toto právo je odvozováno z idey národního státu. Jeho cílem nebo prostředkem je zpravidla vytvoření státu nebo autonomního území podle etnických územních hranic, případně etnická samospráva na personálním principu.
  • El derecho de libre determinación de los pueblos o derecho de autodeterminación es el derecho de un pueblo a decidir sus propias formas de gobierno, perseguir su desarrollo económico, social y cultural y estructurarse libremente, sin injerencias externas y de acuerdo con el principio de igualdad. La libre determinación está recogida en algunos de los documentos internacionales más importantes, como la Carta de las Naciones Unidas o los Pactos Internacionales de Derechos Humanos, aunque no en la Declaración Universal de los Derechos Humanos. También numerosas resoluciones de la Asamblea General de la ONU hacen referencia a este principio y lo desarrollan: por ejemplo, las resoluciones 1514 (XV), 1541 (XV) ó 2625 (XXV). Es un principio fundamental del Derecho internacional público y un derecho de los pueblos, que tiene carácter inalienable y genera obligaciones erga omnes para los Estados. Incluso, de acuerdo con muchos autores, la libre determinación ha devenido norma de ius cogens. El concepto de libre determinación tiene una gran fuerza y un carácter especialmente polémico. El Comité de Derechos Humanos ha puesto de manifiesto su naturaleza fundamental, al señalar que es requisito necesario para la plena efectividad de los derechos humanos individuales. Pero su mención en el discurso político contemporáneo puede levantar temores de destabilización, incluso violenta; también se ha asociado con posiciones políticas extremistas y chauvinismos étnicos. El principio no se vincula exclusivamente con el nacionalismo: por ejemplo, el marxismo define la libre determinación como el fundamento para el derecho del proletariado para autogobernarse. La Revolución Francesa se considera un paradigma básico de cómo el pueblo derrocó la monarquía y la aristocracia en el poder y estableció un régimen republicano donde el pueblo se gobernaría a sí mismo. Esta multiplicidad de sentidos se deriva de que la libre determinación está estrechamente ligada al término «pueblos», término que es a su vez problemático y que no ofrece un único significado. Por el contrario, tanto la doctrina como los Estados u otros agentes internacionales han tratado de hacer valer sus respectivas concepciones. A partir de 1960, la definición de los pueblos coloniales como sujetos de la libre determinación supuso un impulso esencial para la descolonización y colaboró en una auténtica universalización de la sociedad internacional. Una concepción mayoritariamente occidental considera también «pueblo» al conjunto de habitantes de un Estado unitariamente considerado, mientras que diversas minorías nacionales o pueblos indígenas dentro de Estados se han autodefinido como pueblos. Sus reivindicaciones ponen de manifiesto la tensión y los conflictos que existen entre el derecho de libre determinación de los pueblos y la integridad territorial de los Estados.
  • Itsemääräämisoikeus eli autonomia tarkoittaa ihmisen tai ihmisryhmän oikeutta määrätä itseensä liittyvissä asioissa. Muilla moraalisilla toimijoilla on velvollisuus kunnioittaa yksilön tai ryhmän itsemääräämisoikeutta, ja periaate kuuluu näin ollen velvollisuusetiikan piiriin.
  • L’autodétermination (ou auto-détermination), également appelée droit des peuples à disposer d'eux-mêmes, est le principe selon lequel chaque peuple dispose d'un choix libre et souverain de déterminer la forme de son régime politique. Il a été proclamé, pendant la Première Guerre mondiale, dans les Quatorze points de Wilson, légitimant après-guerre les nouvelles frontières de l'Europe. C'est, en droit international, le principe selon lequel un peuple doit avoir le droit de déterminer sa propre forme de gouvernement, indépendamment de toute influence étrangère. Il a été réaffirmé, après la Seconde guerre mondiale, dans la Charte des Nations unies, signée en 1945, qui inclut, parmi « les buts des Nations Unies », celui de « développer entre les nations des relations amicales fondées sur le respect du principe de l'égalité de droits des peuples et de leur droit à disposer d'eux-mêmes » (article 1, alinéa 2).
  • Il principio di autodeterminazione dei popoli sancisce il diritto di un popolo sottoposto a dominazione straniera ad ottenere l'indipendenza, associarsi a un altro stato o comunque a poter scegliere autonomamente il proprio regime politico. Tale principio costituisce una norma di diritto internazionale generale cioè una norma che produce effetti giuridici (diritti ed obblighi) per tutta la Comunità degli Stati. Inoltre questo principio rappresenta anche una norma di jus cogens, cioè diritto inderogabile (Significa che esso è un principio supremo ed irrinunciabile del diritto internazionale, per cui non può essere derogato mediante convenzione internazionale). Come tutto il diritto internazionale, il diritto di autodeterminazione ratificato da leggi interne, per esempio la L.n.881/1977, esso vale come legge dello Stato che prevale sul diritto interno (Cass. pen. 21-3 1975).
  • 民族自決(みんぞくじけつ、self-determination)とは、各民族集団が自らの意志に基づいて、その帰属や政治組織、政治的運命を決定し、他民族や他国家の干渉を認めないとする集団的権利。自決権ともいう。
  • Het zelfbeschikkingsrecht is een internationaal bepaald begrip dat volkeren van de hele wereld toelaat te bepalen onder welke soevereiniteit ze vallen. Dit zelfbeschikkingsrecht werd het eerst geformuleerd door Woodrow Wilson in 1916. Critici vermoeden hier echter achter dat de bepaling vooral bedoeld was om het machtige blok Oostenrijk-Hongarije te versnipperen. Tijdens de grote dekolonisatie van de jaren '60 bepaalden de Verenigde Naties in 1960 in hun resolutie 1514 de basis van het moderne zelfbeschikkingsrecht. Artikel 2 bepaalt immers dat alle volkeren het recht hebben op zelfbeschikking; door dat recht bepalen zij hun politieke status en streven zij economische, sociale en culturele ontwikkeling na. Artikel 3 bepaalt overigens dat politieke, economische, sociale en educatieve onvoorbereidheid nooit als een grond mogen dienen om de onafhankelijkheid uit te stellen. Artikel 4 stelt dat elke gewapende actie of repressie tegen de afhankelijke volkeren zal moeten stoppen opdat ze hun onafhankelijkheid kunnen bereiken. Maar artikel 4 bepaalt ook dat de integriteit van hun grondgebied zal bewaard blijven. Dat laatste artikel is van belang geweest om bv. de onafhankelijkheid van Katanga af te wijzen van Congo. Artikel 6 stelt ten slotte dat de nationale eenheid en de territoriale integriteit van het grondgebied van een land nooit verstoord mag worden, dus de splitsing van Tsjecho-Slowakije zou in 1960 nooit aanvaard worden. In 1970 vulde men dit laatste artikel aan met een bepaling uit resolutie 2625, namelijk dat de integriteit van een grondgebied enkel geldt wanneer de staat zich houdt aan bepaalde voorwaarden, namelijk dat het gelijke rechten garandeert aan zijn inwoners, het zelfbeschikkingsrecht accepteert, en een bestuur bezit dat het hele volk vertegenwoordigt zonder onderscheid van ras of geloof. Critici hebben ook al meermaals laten blijken dat artikel 6 en de bepaling van 1970 in feite het zelfbeschikkingsrecht van de volkeren beperkt, en een toegift is aan bv. de Sovjet-Unie. Deze laatste had er alle belang bij de onafhankelijkheid van de westerse koloniën te bespoedigen om zijn eigen invloedssfeer uit te breiden. Nochtans bestond de Sovjet-Unie zelf uit verschillende volkeren, zelf geannexeerde landen als Letland, Estland en Litouwen, die van dit zelfbeschikkingsrecht gebruik zouden maken. Daarom werd bepaald dat enkel gebieden die exclaves waren en dus niet grensden aan het moedergebied onafhankelijk mochten worden. Ook België stond op artikel 6 van 1514, net als Tsjecho-Slowakije en Joegoslavië, staten die allemaal te maken hadden met volkeren die de onafhankelijkheid nastreefden en die op België na momenteel niet meer bestaan.
  • Nasjonal selvråderett er et begrep som betegner ulike nasjonaliteters rett til å bestemme over sine egne anliggender. Begrepet oppsto i kjølvannet av den første verdenskrig og ble benyttet som strategi av såvidt ulike statsmenn som Woodrow Wilson og Vladimir Lenin. Begrepet er også innarbeidet i FNs traktater. Det er samtidig en politisk strategi som står eller kan stå i motsetning til territoriell integritet, som i Spania, Storbritannia, Israel/Palestina, Canada og det tidligere Jugoslavia. I Norge har begrepet fremfor alt vært knyttet til forholdet til EU, og var et argument som ble benyttet av nei-siden i både 1972 og 1994.
  • Samostanowienie narodów, prawo do swobodnego określania statusu politycznego, społecznego, gospodarczego oraz kulturowego a także prawo do utworzenia własnego państwa lub połączenia się z państwem już istniejącym. prawo międzynarodowe uznaje prawo do samostanowienia narodu tylko i wyłącznie, jeżeli jest ono zgodne z obowiązującym prawem lokalnym (np. z konstytucją) uznanego państwa w którym ma się ustanowić. Przykładem jest uznanie za zgodne z prawem międzynarodowym samostanowienie państw będących byłymi republikami Związku Radzieckiego, gdyż zezwalała na to konstytucja ZSRR. Początki prawa do samostanowienia narodów sięgają prądów umysłowych końca I wojny światowej. Samostanowienie narodów jako zasadę polityczną, przyznającą wszystkim narodom prawo do tworzenia i posiadania własnej państwowości sformułował m. in. Włodzimierz Lenin. Przejawiała się ona na przykład w deklaracji prezydenta USA Woodrowa Wilsona, przyznającej m. in. Polakom prawo do posiadania państwa. Samostanowienie narodów jest jedynym prawem człowieka o charakterze zbiorowym, traktowanym jako warunek korzystania z innych praw człowieka. Przyjmuje się, że samostanowienie narodów może być realizowane tylko przez ludność zamieszkującą określony obszar i dominującą na nim.
  • A autodeterminação dos povos é um direito que as populações habitantes de um determinado território que compõem ou não um estado-nação têm de afirmarem perante todas as outras populações sua capacidade de se auto-governarem, manterem a criação cultural e tradições próprias, de terem soberania, e de constituirem as suas próprias leis. Principio pelo qual Lenin, líder expressivo da Revolução Russa, era contrário. Autodeterminação - direito humano individual Direito internacional dos direitos humanos
  • Право народов на самоопределение — в конституционном и международном праве — право народов определять форму своего государственного существования в составе другого государства или в виде отдельного государства. В общем смысле, это право той или иной группы людей (не обязательно объединённых по этническому принципу) на коллективный выбор своей общей судьбы. Лозунг «самоопределения наций» был одним из популярных большевистских лозунгов во время революции и гражданской войны в России.
  • 民族自決(有時被誤寫成民族自覺,兩者皆可同意通用)倡言全世界各大小民族,皆可自行決定自己歸屬的政府體制、執政政黨組織、政治環境與命運等。而這些決定不得為他國或其他政權決定。一般來說,此主義來自1918年1月美國總統威爾遜提出的十四點和平原則。 在亞洲,民族自決主義影響朝鮮的三一事件與中國的五四運動,也令不少帝國主義國家調整其殖民地經營方向。 第二次世界大戰之後,《公民權利與政治權利國際公約》以及《經濟、社會與文化權利國際公約》這兩大世界人權文件皆在第一條明列民族自決原則:「所有人民都有自決權。他們憑這種權利自由決定他們的政治地位,並自由謀求他們的經濟、社會和文化的發展。」 雖然前述兩大文件在第一條之後所列舉的較偏向個人的人權,但第一條民族自決原則也成為民族權(或稱集體權)的基礎。繼二次大戰之後殖民地獨立的風潮之後,1970年代以來的全球原住民族運動也援引民族自決權利,作為其運動的終極目標。
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:otheruses4Property
  • Self-determination theory
  • self-determination in politics
  • the psychology theory
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
rdfs:comment
  • Self-determination is defined as free choice of one’s own acts without external compulsion; and especially as the freedom of the people of a given territory to determine their own political status. In other words, it is the right of the people of a nation to decide how they want to be governed without the influence of any other country.
  • Bei dem Selbstbestimmungsrecht der Völker (vereinzelt auch Wilsonsches System genannt), das im 20. Jahrhundert maßgeblich durch den amerikanischen Präsidenten Woodrow Wilson ins Gespräch gebracht wurde, geht es um einen völkerrechtlichen Rechtssatz, demzufolge jede Nation das Recht hat, frei, also unabhängig von ausländischen Einflüssen, über ihren politischen Status, ihre Staats- und Regierungsform und ihre wirtschaftliche, soziale und kulturelle Entwicklung zu entscheiden.
  • El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural. " El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945.
  • Právo národů na sebeurčení je principem, ze kterého některé státy odvozují svou legitimitu, zatímco v jiných případech je pokládán za nepřípustný a destabilizující separatismus. Toto právo je odvozováno z idey národního státu. Jeho cílem nebo prostředkem je zpravidla vytvoření státu nebo autonomního území podle etnických územních hranic, případně etnická samospráva na personálním principu.
  • El derecho de libre determinación de los pueblos o derecho de autodeterminación es el derecho de un pueblo a decidir sus propias formas de gobierno, perseguir su desarrollo económico, social y cultural y estructurarse libremente, sin injerencias externas y de acuerdo con el principio de igualdad.
  • Itsemääräämisoikeus eli autonomia tarkoittaa ihmisen tai ihmisryhmän oikeutta määrätä itseensä liittyvissä asioissa. Muilla moraalisilla toimijoilla on velvollisuus kunnioittaa yksilön tai ryhmän itsemääräämisoikeutta, ja periaate kuuluu näin ollen velvollisuusetiikan piiriin.
  • L’autodétermination (ou auto-détermination), également appelée droit des peuples à disposer d'eux-mêmes, est le principe selon lequel chaque peuple dispose d'un choix libre et souverain de déterminer la forme de son régime politique. Il a été proclamé, pendant la Première Guerre mondiale, dans les Quatorze points de Wilson, légitimant après-guerre les nouvelles frontières de l'Europe.
  • Il principio di autodeterminazione dei popoli sancisce il diritto di un popolo sottoposto a dominazione straniera ad ottenere l'indipendenza, associarsi a un altro stato o comunque a poter scegliere autonomamente il proprio regime politico. Tale principio costituisce una norma di diritto internazionale generale cioè una norma che produce effetti giuridici (diritti ed obblighi) per tutta la Comunità degli Stati.
  • 民族自決(みんぞくじけつ、self-determination)とは、各民族集団が自らの意志に基づいて、その帰属や政治組織、政治的運命を決定し、他民族や他国家の干渉を認めないとする集団的権利。自決権ともいう。
  • Het zelfbeschikkingsrecht is een internationaal bepaald begrip dat volkeren van de hele wereld toelaat te bepalen onder welke soevereiniteit ze vallen. Dit zelfbeschikkingsrecht werd het eerst geformuleerd door Woodrow Wilson in 1916. Critici vermoeden hier echter achter dat de bepaling vooral bedoeld was om het machtige blok Oostenrijk-Hongarije te versnipperen.
  • Nasjonal selvråderett er et begrep som betegner ulike nasjonaliteters rett til å bestemme over sine egne anliggender. Begrepet oppsto i kjølvannet av den første verdenskrig og ble benyttet som strategi av såvidt ulike statsmenn som Woodrow Wilson og Vladimir Lenin. Begrepet er også innarbeidet i FNs traktater.
  • Samostanowienie narodów, prawo do swobodnego określania statusu politycznego, społecznego, gospodarczego oraz kulturowego a także prawo do utworzenia własnego państwa lub połączenia się z państwem już istniejącym. prawo międzynarodowe uznaje prawo do samostanowienia narodu tylko i wyłącznie, jeżeli jest ono zgodne z obowiązującym prawem lokalnym (np. z konstytucją) uznanego państwa w którym ma się ustanowić.
  • A autodeterminação dos povos é um direito que as populações habitantes de um determinado território que compõem ou não um estado-nação têm de afirmarem perante todas as outras populações sua capacidade de se auto-governarem, manterem a criação cultural e tradições próprias, de terem soberania, e de constituirem as suas próprias leis. Principio pelo qual Lenin, líder expressivo da Revolução Russa, era contrário.
  • Право народов на самоопределение — в конституционном и международном праве — право народов определять форму своего государственного существования в составе другого государства или в виде отдельного государства.
rdfs:label
  • Self-determination
  • Selbstbestimmungsrecht der Völker
  • Autodeterminació
  • Právo národů na sebeurčení
  • Derecho de autodeterminación
  • Itsemääräämisoikeus
  • Autodétermination
  • Autodeterminazione dei popoli
  • 民族自決
  • Zelfbeschikkingsrecht
  • Nasjonal selvråderett
  • Samostanowienie narodów
  • Autodeterminação
  • Право на самоопределение
  • 民族自決
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:ideology of
is dbpprop:redirect of