| dbpprop:abstract
|
- Seleucus I (ca. 358 BCE–281 BCE), was a Macedonian officer of Alexander the Great and one of the Diadochi. In the Wars of the Diadochi that took place after Alexander's death, Seleucus established the Seleucid dynasty and the Seleucid Empire. His kingdom would be one of the last holdouts of Alexander's former empire to Roman rule. They were only outlived by the Ptolemaic Kingdom in Egypt by roughly 34 years. After the death of Alexander, Seleucus was nominated as the satrap of Babylon in 323 BCE. Antigonus forced Seleucus to flee from Babylon, but, supported by Ptolemy, he was able to return in 312 BCE. Seleucus' later conquests include Persia and Media. He formed an alliance with the Indian King Chandragupta Maurya. Seleucus defeated Antigonus in the battle of Ipsus in 301 BCE and Lysimachus in the battle of Corupedium in 281 BCE. He was assassinated by Ptolemy Ceraunus during the same year. Seleucus' successor was his son Antiochus I. Seleucus founded a number of new cities, including Antioch and Seleucia.
- Seleukos I. Nikator (griechisch Σέλευκος Α’ Νικάτωρ – der Siegreiche) war makedonischer Feldherr unter Alexander dem Großen und später König des von ihm selbst gegründeten Seleukidenreiches (305–281 v. Chr.). Seleukos war einer der Diadochen.
- Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador del Imperi Selèucida. Va néixer vers el 358 aC i era fill d'Antíoc, un general del rei Filip II de Macedònia. A la mort d'Alexandre el gran, Perdicas d'Orèstia el va nomenar com el seu lloctinent, però dos anys després va assassinar al seu cap amb l'ajut de Pithon, sàtrapa de Mèdia, i a la reunió de Triparadisos, pocs dies després, els generals d'Alexandre es van repartir l'imperi i Seleuc va rebre a satrapia de Babilònia. El 318 aC Seleuc es va aliar a Antígon el Borni, i Èumenes de Cardia no va tardar en atacar-lo i ocupar la satrapia de Babilònia. Seleuc va fugir a la cort de Ptolomeu I d'Egipte on va rebre asil. El 316 aC es va aliar a Cassandre i Lisímac de Tràcia que governaven Macedònia i Tràcia, contra Antígon el Borni. De l'aliança formaven també part Ptolomeu i Assandre, i van exigir a Antígon una nova partició però la qual Síria quedaria adjudicada a Ptolomeu, Babilònia restituïda a Seleuc, Lisímac rebria la Frígia Helespòntica, i Assandre la Lícia, Pamfília i Capadòcia; però Antígon es va negar i va esclatar la III guerra dels diàdocs. El 312 aC Ptolomeu va envair Síria on inicialment va obtenir la victòria, però la derrota de la seva avantguarda, que s'havia avançat imprudentment, el va fer retirar. Però abans de la retirada ja havia deixat un cos d'exèrcit al seu amic Seleuc per que reconquerís Babilònia. Seleuc amb les tropes egípcies va avançar cap els seu antic domini, on tenia partidaris, que van fomentar una revolta de manera que quant Seleuc hi va arribar ja els seus seguidors dominaven la ciutat i la satrapia. Al prendre possessió va assolir el nom de Seleuc I Nicàtor (el Victoriós). El intent de Demetri (fill d'Antígon) de reconquerir el territori, fou rebutjat i molt poc desprès es va fer la pau en la qual a Ptolomeu li fou reconeguda la possessió d'Egipte, Cirene i Xipre, a Lisímac la Tràcia i es van reconèixer els drets d'Antígon sobre Babilònia que romandria administrada per Seleuc. Cassandre va ser reconegut regent del Regne Macedoni fins a la majoria del rei infant Alexandre IV, i Polipercon va perdre la regència. El 309 aC Antígon va atacar Babilònia i va tornar a ser rebutjar i finalment va reconèixer a Seleuc l'administració sense renunciar als seus drets. El 306 aC Seleuc ja dominava las satrapies de Babilònia, Susiana i Mèdia, i es va estendre cap a l'Iran i Bactriàna. El 305 aC va prendre el títol de rei de Babilònia i va completar el domini de les regions orientals. El 302 aC va fer la pau amb el rei Chandragupta Maurya, fundador de la dinastia Maurya, que dominava la vall del Indo, al que va cedir Paropamisade, Aracòsia i Gedròsia, a canvi de 500 elefants i un tractat de pau; una filla de Seleuc es va casar amb Chandragupta. Després es va aliar amb el rei de facto macedoni, Cassandre, i amb el proclamat rei de Tràcia, Lisímac, contra Antígon el borni rei de Sardes, que havia estat proclamat hegemon de la Lliga de Corint (de la qual el seu fill Demetri Poliorcetes era l'estrategos). Antígon va tenir noticies de què Seleuc, amb els 500 elefants, volia avançar contra ell al Àsia Menor, i va fer matar al rei del Pont, Mitridates II Ctistes (el fundador) del qual desconfiava, però atacat al mateix temps per Lisímac de Tràcia, fou abandonat per alguns dels seus generals i a la tardor va haver de cridar en ajut al seu fill Demetri Poliorcetes. El 301 aC els aliats (principalment Lisímac) van obtenir la victòria decisiva de Ipsos i Antígon va morir. Seleuc va rebre una part del seus territoris, concretament els regnes de Capadòcia, Armènia i Atropatene, que serien vassalls (nominalment) del sobirà de Babilònia, així com Síria (Celesíria fou cedida a Ptolomeu d'Egipte). També en van rebre altres parts els altres aliats: el fill de Cassandre de Macedònia, Plistarc, va rebre la costa sud del Àsia Menor; i Lisímac la resta del Àsia Menor amb els regnes de Pont i Bitínia que serien vassalls, i Heraclea del Pont (el tirà local portava el títol de rei) i les altres ciutats gregues lliures. El fill d'Antígon, Demetri, va conservar Efes, amb la flota, Milet, Xipre, algunes ciutats gregues encapçalades per Corint, i algunes ciutats fenícies, especialment Tir i Sidó. El 300 aC va establir la seva capital a la ciutat d'Antioquia a la riba del Orontes, que va fundar (li va donar el nom en honor del seu pare) i va poblar amb grecs. Al mateix temps va fundar Seléucia del Tigris (en front de Ctesifont), Apamea (en honor de la seva muller Apama) i Laodicea (en honor de la seva mare Laodice). En total se li atribueix la fundació d'unes cinquanta ciutats (algunes Seléucia, Antioquia i Alexandria). El 299 aC Seleuc va capgirar la seva aliança, i va mantenir converses amb Demetri que van acabar amb el casament de Seleuc amb una filla de Demetri, de nom Estratonice, enllaç que va tenir lloc a Rosos (Síria). Demetri va obtenir ajut per conquerir Cilícia que estava en mans de Plistarc. El 294 aC, ocupat Demetri a Grècia (on en un cop de ma es va proclamar rei de Macedònia), el seu sogre li va arrabassar la Cilícia (menys alguns punts estratègics defensats per la flota), mentre els egipcis van ocupar Xipre, i Lisímac de Tràcia va entrar a Efes i Milet. El 285 aC Demetri, expulsat de Macedònia, es va refugiar a les seves possessions de Cilícia, però assetjat per Seleuc es va haver de rendir i fou enviat presoner a una residencia reial a la riba del Orontes on va morir vers el 283 aC. El 282 aC Seleuc va declarar la guerra a Lisímac de Tràcia i Macedònia, que per intrigues familiars havia fet matar al seu propi fill Agàtocles. El 281 aC Seleuc va iniciar la campanya i va atacar Frígia; la batalla principal es va lliurar a la Plana de Curopedion, al oest de Sardes, i Lisímac fou derrotat i mort i les seves possessions asiàtiques foren ocupades. Seleuc va prendre també el títol de rei de Macedònia i Tràcia que es va fer donar per l'exèrcit, i es va traslladar a Europa deixant com a regent d'Àsia al seu fill Antíoc. Però el setembre del 281 aC fou assassinat a Lisimàquia per Ptolomeu Ceraune, en revenja perquè no li havia entregat la corona d'Egipte que li havia promès. Ptolomeu Ceraune es va fer proclamar rei de Macedònia per l'exèrcit però el seu govern fou efímer. Antíoc I Soter (el Salvador) fill de Seleuc, fou reconegut a totes les possessions del seu pare al Àsia, menys a la Jònia (Efes, Milet i la seva regió) on una flota enviada per Egipte va fer reconèixer la sobirania dels Ptolomeus i constituí durant un temps la província de la Jònia egípcia.
- Seleukos I. (pozdější generace ho obdařily přízviskem Níkátór – „Vítěz“; * kolem 358 př. n. l. , † 281 př. n. l. ) byl makedonský důstojník Alexandra Velikého a jeden z vůdčích diadochů. Během válek diadochů, které vypukly nedlouho po Alexandrově smrti, se Seleukos stal zakladatelem dynastie Seleukovců a seleukovské říše.
- Seleuco I, llamado Nicátor (el 'vencedor') fue el último de los llamados diádocos. Reinó en Babilonia y Siria desde el 305 a. C. al 280 a. C. Fue el fundador de la Dinastía Seléucida y del Imperio Seléucida.
- Seleukos I Nikator oli makedonialainen sotilas, Aleksanteri Suuren upseeri ja yksi diadokeista. Seleukoksesta tuli lopulta Persian kuningas. Hän oli Seleukidien hallitsijasuvun perustaja. Seleukos nimitettiin Babylonian satraapiksi Aleksanterin kuoltua 323 eaa. Antigonos karkotti Seleukoksen Babylonista, mutta hän pääsi palaamaan Ptolemaioksen tuella vuonna 312 eaa. Seleukos valtasi muun muassa Persian ja Meedian. Hän solmi liiton intialaisen Chandragupta Mauryan kanssa. Seleukos kukisti Antigonoksen Ipsoksen taistelussa vuonna 301 eaa. ja Lysimakhoksen Korupedionin taistelussa vuonna 281 eaa. Pian sen jälkeen Ptolemaios Keraunos murhasi hänet. Seleukoksen seuraaja oli hänen poikansa Antiokhos I. Seleukos perusti useita kaupunkeja, muun muassa Antiokian ja Seleukian.
- Séleucos (ou Séleucus) I Nicator, en grec ancien Σέλευκος Νικάτωρ / Seleukos Nikatôr (« le Vainqueur »), né à Europos en Macédoine vers 358 avant J. -C. , mort près de Lysimacheia en 280, général d'Alexandre le Grand, satrape de Babylonie puis roi de Syrie, il fonde la dynastie des Séleucides.
- [[Fájl:Seleuco I Nicatore. JPG|bélyegkép|275px||I. Szeleukosz. Görög szobor [[Herculaneumban talált római másolata I. Szeleukosz Nikatór egyike volt azon [[diadokhoszoknak, akik [[III. Alexandrosz makedón király|Nagy Sándor halála után megpróbálták magukhoz ragadni a hatalmas birodalom teljes irányítását. A széthulló egységes állam keleti szeletét kaparintotta meg hosszú évek háborúi során Szeleukosz, aki győzelmes csatáival megalapította a [[Szeleukida Birodalom|Szeleukida Birodalmat. Az államalapító rettenthetetlen uralkodóként és hadvezérként vonult be népe emlékezetébe, akik évek múltán a Nikatór, azaz Győzedelmes utónévvel tisztelték meg.
- Figlio di un generale macedone chiamato Antioco, segue Alessandro Magno nella sua campagna d'Asia nel 333 a.C. Dopo essersi distinto in India nel 326 a.C. , è nominato chiliarca. Alla morte di Alessandro, nel 323 a.C. la sua carica corrispondeva a quella di un attuale ministro. Membro dell'entourage del reggente Perdicca, fa parte del complotto dei diadochi che lo assassinarono nel 321 a.C. In occasione della seconda divisione dell'impero che avvenne nello stesso anno, ricevette la satrapia di Babilonia. Nel 316 a.C. , sentendosi minacciato da Antigono Monoftalmo, satrapo della Frigia, che cercava di ricostituire a suo vantaggio l'impero di Alessandro, Seleuco fugge in Egitto, dove si allea a Tolomeo I e a altri diadochi contro Antigono. Nel 312 a.C. , vince Demetrio I Poliorcete, figlio di Antigono, a Gaza, e recupera il suo dominio, aggingendovi la Media e la Susiana. È in questo anno che si fa normalmente iniziare l’impero dei Seleucidi. Poi, Seleuco stenderà il suo impero fino all'Indo, ma non riuscirà a sottomettere il Punjab, dopo la guerra contro il re indiano Chandragupta, a cui dovette cedere parte dell'Aracosia e della Gedrosia. Nel 305 a.C. , con l’estinzione della linea reale macedone, si proclamerà re. Nel 301 a.C. , torna in occidente, si allea a Lisimaco e uccide Antigono nella battaglia di Ipso. Annetté la Siria la Mesopotamia e la parte orientale dell'Asia Minore, mentre Tolomeo si rifiuta di lasciargli la Celesiria, fonda sull'Oronte la città di Antiochia, con l’obiettivo di regnare sul mare. Vi trasferisce la capitale, prima situata a Seleucia sul Tigri, città che aveva fondato nel 307 a.C. In quegli anni fonda anche Laodicea al Mare. Nel 293 a.C. , nomina il figlio Antioco I vice-re. Nel 283 a.C. , si libera di Demetrio Poliorcete, fatto prigioniero due anni prima nella campagna per conquistare la Caria e la Cilicia, e poi di Lisimaco, nella battaglia di Corupedio del 281 a.C. aggiungendo ai suoi domini la parte occidentale dell'Asia Minore, la Tracia, la Grecia e la Macedonia. Nel tentativo di sottomettere definitivamente quest'ultima, muore nel 281 a.C. , presso Lisimacheia, assassinato da Tolomeo Cerauno.
- セレウコス1世（ギリシア語:Σέλευκος Νικάτωρ ローマ字転写:Seleukos I、紀元前358年 - 紀元前281年）はセレウコス朝の創始者（在位：紀元前312年－紀元前281年）。ニカトール（勝利王）と呼ばれた。
- Seleucus I, bijgenaamd Nicator, de stichter van het naar hem genoemde Seleucidenrijk, was aanvankelijk veldheer onder Alexander de Grote en één van zijn diadochen, onder wie hij doorgaat als de meest humane en bekwame. In de strijd om het rijk van Alexander was zijn grootste tegenstander in het algemeen Antigonus I Monophthalmus, later diens zoon Demetrius Poliorcetes. De gebieden van de beide diadochen grensden aan elkaar, want Seleucus' machtscentrum lag aanvankelijk in Mesopotamië en spreidde zich nog verder uit richting het oosten. Met behulp van Ptolemaeus wist Seleucus Demetrios uit te schakelen, waarmee hij het opperbevel verkreeg over de ruiterij van Alexander. Hij bracht het in 321 tot satraap van Babylon, en in deze functie kreeg hij tijdens en als gevolg van de diadochenstrijd het oostelijk deel van Alexanders rijk grotendeels in zijn macht. In het jaar 305 nam hij de koningstitel aan, in navolging van Antigonus I Monophthalmus van Macedonië. Dit was het begin van de dynastie der Seleuciden, die over Syrië zou regeren tot de Romeinen hier in 64 v. Chr. door het optreden van Pompejus hun gezag zouden vestigen. Van de Indische vorst Chandragupta Maurya kreeg hij 500 krijgsolifanten cadeau en dit bezorgde hem het militaire overwicht tegen Antigonus I, die hij met een coalitieleger versloeg bij Ipsus in 301. Door deze overwinning verkreeg hij Syrië, en hij stichtte het jaar daarop aan de rivier Orontes de stad Antiochia ad Orontem of Antiochia dei Siri naar de naam van zijn vader Antiochos. Antiochia werd het centrum van verfijnde luxe en parvenuachtige vertoon. Naast het strand schiep men de wijk 'Dafne', waar de welvarendsten van de toenmalige wereld hun leven sleten. Ook op cultureel gebied spande de stad de kroon. Aan de Tigris bouwde hij Seleukeia, niet ver gelegen van Babylon. De gunstige positie en de nieuwe heersers van Seleukeia brachten de Babyloniërs ertoe meer en meer uit hun stad te verhuizen. Babylon zelf werd een spookachtige ruïneheuvel. Na de stichting van Antiochia richtte hij zijn aandacht vrijwel uitsluitend op het westen van zijn rijk, en verkreeg ook de macht over het grootste deel van Klein-Azië, door een overwinning op Lysimachus in de Slag bij Corupedium in 281 v. Chr. Door uitgebreide stedenstichtingen, Apamea (Syrië) aan de Orontes en Seleucia aan de Tigris (het eerder genoemde Seleukeia), verspreidde Seleucus de Griekse cultuur in een oosterse omgeving. Hij was ook de enige van de diadochen die zijn oosterse echtgenote, Apame, niet verstootte, maar naast haar trad hij ook in het huwelijk met de veel jongere Stratonice, de dochter van Demetrius Poliorcetes. Later stond hij haar, zoals onder oosterse vorsten gebruikelijk was, af aan zijn zoon Antiochus I, die daarmee sedert 293 ook zijn mederegent en beoogde opvolger was. Bij een poging om ook Macedonië en Thracië in te lijven werd hij, enkele weken onmiddellijk nadat hij Lysimachus had verslagen, door Ptolemaeus Ceraunus, zoon van Ptolemaeus I, gedood.
- Selevkos I, makedonske offiser til Aleksander den store. I Diadoki-krigene, etter Aleksanders død, etablerte han selevkid-dynastiet og Selevkidriket.
- Seleukos I Nikator. Był synem jednego z generałów Filipa II, Antiocha (Antiochosa) i Laodike. Służył jako oficer w armii Aleksandra Wielkiego, ciesząc się jego uznaniem. Po śmierci Aleksandra został królem znacznej wschodniej części jego imperium - obejmującej m. in. - i założycielem dynastii Seleucydów, panującej na Bliskim Wschodzie do roku 63 p.n.e. Był jednym z tzw. diadochów (gr. diadochos - dziedzic).
- Seleuco I Nicator, foi um oficial Macedónio de Alexandre, o Grande. Nas guerras que opuseram os Diádocos que se seguiram à morte de Alexandre, Seleuco estabeleceu o Império Selêucida em 312 a.C. e inaugurou a dinastia com o mesmo nome. Ficou conhecido mais tarde com o cognome de Nicator que significa "vencedor". Nasceu em Europos, Macedônia, fundador do reino selêucida, centrado na Síria e no Irã, surgido com a desagregação do império macedônico. Filho de Antíoco, general de Filipe II, este pai de Alexandre, participou da conquista do império persa como oficial de Alexandre (321 a. C. ), quando o império foi dividido, coube-lhe a satrapia da Babilônia. Obteve vitórias como aliado de outro general de Alexandre, Antígono Monoftalmos, com quem posteriormente desentendeu-se. Esteve a serviço (316-312 a. C. ) de Ptolomeu do Egito e coordenou a união das forças de Ptolomeu, Lisímaco, governante da Trácia, e Cassandro, que reivindicava a Macedônia, na guerra (315-311 a. C. ) contra Antígono, que pretendia tornar-se rei do império de Alexandre. Após a reconquista da Babilônia (312 a. C. ), deu início à dinastia selêucida. Com o nome de Seleuco I Nicator (o vencedor), governou segundo modelos helenísticos: incentivou a pesquisa científica, fundou novas cidades e expandiu o reino até a fronteira da Índia. Devido a conflitos com Ptolomeu, transferiu a capital do reino da cidade de Selêucia, no Tigre, para a recém fundada Antióquia, no Orontes (300 a. C.). Casou-se (298 a. C. ) com Stratonice, filha de Demétrio e partiu para restabelecer o império de Alexandre. Após uma série de vitórias e prestes a realizar o desejo, foi assassinado (281 a. C. ) por Ptolomeu Cerauno, filho de Ptolomeu do Egito, perto de Lisimáquia, na Trácia, quando se dirigia para a Macedônia. Seu filho Antíoco I sepultou-o em Selêucia e ordenou sua veneração como Zeus Nicator. Helenismo Império Selêucida Macedônia Dinastia Ptolomaica
- Файл:Seleuco I Nicatore. JPG Селевк I. Римская копия с греческого оригинала, найдена в Геркулануме Селевк I Никатор, начальник конницы Александра Македонского, один из диадохов. В результате войн диадохов, начавшихся после смерти Александра, Селевк основал царство Селевкидов. После смерти Александра, Селевк стал одним из главных претендентов на власть в его империи. Сатрап Вавилона с 323 г. до н. э. , был изгнан оттуда Антигоном, но в 312 г. до н. э. вернулся, будучи поддержанным Птолемеем I Сотером. В 301 г. до н. э. в битве при Ипсе разбил Антигона, а в 281 г. до н. э. в битве при Корупедии Лисимаха. В том же году убит сыном Птолемея I Птолемеем II Керавном. Основал несколько городов, в частности, Селевкию (312 г. до г. э. ) и Антиохию-на-Оронте (300 г. до н. э.). После смерти Селевка к власти пришёл его сын Антиох I Сотер. Селевкиды правили Сирией вплоть до завоевания страны римлянами в 64 до н. э.
- Seleukos, Seleukos Nikator, eller Seleukos I, En av Alexander den stores befälhavare och efter dennes död kung över Syrien, Babylonien, Susiana och Medien, död 281 f. Kr.. Seleukos kom att ta kontroll över den större delen av Alexanders rike, han lät sälja de avlägsna områdena i Indusdalen till kung Chandragupta 305 f. Kr.-304 f. Kr. Seleukos var starkt inspirerad av Alexanders kulturimperialistiska idéer och fortsatte dessa genom att han grundade grekiska kolonier. Han grundlade staden Seleukia vid Tigris som med sin fria författning kom att bli den nya huvudstaden och dess befolkning växte till att bli Asiens största stad med omkring en halvmiljon invånare. Seleukos I och hans son Antiochos I var de största stadsgrundarna i hela världshistorien.. Den kolonisation, som Alexander påbörjat, fortsatte de i stor stil över hela Asien fram till Indien och till stäpperna i norr. Det är bland de största kolonisationer, som någonsin planmässigt utförts av en regering. Seleukos mördades år 281 f. Kr. och han efterträddes av sin son Antiochos I.
- Selevkos I ya da I. Selevkos (diğer kuşaklar için Nikator soyadını almıştır) Yunanca: Σέλευκος Νικάτωρ Büyük İskender'in Makedon kumandanı. İskender'in ölümünden sonra başlayan Diadoki Savaşları'nda Selevkos, Selevkos hanedanını ve Selevkos İmparatorluğu'nu kurmuştur. Krallığı İskender'den sonra kurulan devletler arasında Romalılara en fazla dayanan ülkelerden biridir. Mısır'daki Ptolemi Krallığı Selevkosların çöküşünden sonra 34 yıl daha dayanabilmiştir.
- Селевк І Нікатор, грец. Σέλευκος Νικάτωρ — Селевк Переможець — діадох, начальник кінноти Александра Македонського. Засновник династії та держави Селевкідів.
- 塞琉古一世（胜利者）（希腊语：Σέλευκος ό Νικάτωρ，约前358年~前281年）古马其顿政治家，塞琉古帝國的创始人。
|
| rdfs:comment
|
- Seleucus I (ca. 358 BCE–281 BCE), was a Macedonian officer of Alexander the Great and one of the Diadochi. In the Wars of the Diadochi that took place after Alexander's death, Seleucus established the Seleucid dynasty and the Seleucid Empire. His kingdom would be one of the last holdouts of Alexander's former empire to Roman rule. They were only outlived by the Ptolemaic Kingdom in Egypt by roughly 34 years.
- Seleukos I. Nikator (griechisch Σέλευκος Α’ Νικάτωρ – der Siegreiche) war makedonischer Feldherr unter Alexander dem Großen und später König des von ihm selbst gegründeten Seleukidenreiches (305–281 v. Chr.). Seleukos war einer der Diadochen.
- Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador del Imperi Selèucida. Va néixer vers el 358 aC i era fill d'Antíoc, un general del rei Filip II de Macedònia.
- Seleukos I. (pozdější generace ho obdařily přízviskem Níkátór – „Vítěz“; * kolem 358 př. n. l. , † 281 př. n. l. ) byl makedonský důstojník Alexandra Velikého a jeden z vůdčích diadochů. Během válek diadochů, které vypukly nedlouho po Alexandrově smrti, se Seleukos stal zakladatelem dynastie Seleukovců a seleukovské říše.
- Seleuco I, llamado Nicátor (el 'vencedor') fue el último de los llamados diádocos. Reinó en Babilonia y Siria desde el 305 a. C. al 280 a. C. Fue el fundador de la Dinastía Seléucida y del Imperio Seléucida.
- Seleukos I Nikator oli makedonialainen sotilas, Aleksanteri Suuren upseeri ja yksi diadokeista. Seleukoksesta tuli lopulta Persian kuningas. Hän oli Seleukidien hallitsijasuvun perustaja. Seleukos nimitettiin Babylonian satraapiksi Aleksanterin kuoltua 323 eaa. Antigonos karkotti Seleukoksen Babylonista, mutta hän pääsi palaamaan Ptolemaioksen tuella vuonna 312 eaa. Seleukos valtasi muun muassa Persian ja Meedian. Hän solmi liiton intialaisen Chandragupta Mauryan kanssa.
- Séleucos (ou Séleucus) I Nicator, en grec ancien Σέλευκος Νικάτωρ / Seleukos Nikatôr (« le Vainqueur »), né à Europos en Macédoine vers 358 avant J. -C. , mort près de Lysimacheia en 280, général d'Alexandre le Grand, satrape de Babylonie puis roi de Syrie, il fonde la dynastie des Séleucides.
- [[Fájl:Seleuco I Nicatore. JPG|bélyegkép|275px||I. Szeleukosz. Görög szobor [[Herculaneumban talált római másolata I. Szeleukosz Nikatór egyike volt azon [[diadokhoszoknak, akik [[III. Alexandrosz makedón király|Nagy Sándor halála után megpróbálták magukhoz ragadni a hatalmas birodalom teljes irányítását.
- Figlio di un generale macedone chiamato Antioco, segue Alessandro Magno nella sua campagna d'Asia nel 333 a.C. Dopo essersi distinto in India nel 326 a.C. , è nominato chiliarca. Alla morte di Alessandro, nel 323 a.C. la sua carica corrispondeva a quella di un attuale ministro. Membro dell'entourage del reggente Perdicca, fa parte del complotto dei diadochi che lo assassinarono nel 321 a.C.
- セレウコス1世（ギリシア語:Σέλευκος Νικάτωρ ローマ字転写:Seleukos I、紀元前358年 - 紀元前281年）はセレウコス朝の創始者（在位：紀元前312年－紀元前281年）。ニカトール（勝利王）と呼ばれた。
- Seleucus I, bijgenaamd Nicator, de stichter van het naar hem genoemde Seleucidenrijk, was aanvankelijk veldheer onder Alexander de Grote en één van zijn diadochen, onder wie hij doorgaat als de meest humane en bekwame. In de strijd om het rijk van Alexander was zijn grootste tegenstander in het algemeen Antigonus I Monophthalmus, later diens zoon Demetrius Poliorcetes.
- Selevkos I, makedonske offiser til Aleksander den store. I Diadoki-krigene, etter Aleksanders død, etablerte han selevkid-dynastiet og Selevkidriket.
- Seleukos I Nikator. Był synem jednego z generałów Filipa II, Antiocha (Antiochosa) i Laodike. Służył jako oficer w armii Aleksandra Wielkiego, ciesząc się jego uznaniem. Po śmierci Aleksandra został królem znacznej wschodniej części jego imperium - obejmującej m. in. - i założycielem dynastii Seleucydów, panującej na Bliskim Wschodzie do roku 63 p.n.e. Był jednym z tzw. diadochów (gr. diadochos - dziedzic).
- Seleuco I Nicator, foi um oficial Macedónio de Alexandre, o Grande. Nas guerras que opuseram os Diádocos que se seguiram à morte de Alexandre, Seleuco estabeleceu o Império Selêucida em 312 a.C. e inaugurou a dinastia com o mesmo nome. Ficou conhecido mais tarde com o cognome de Nicator que significa "vencedor". Nasceu em Europos, Macedônia, fundador do reino selêucida, centrado na Síria e no Irã, surgido com a desagregação do império macedônico.
- Файл:Seleuco I Nicatore. JPG Селевк I. Римская копия с греческого оригинала, найдена в Геркулануме Селевк I Никатор, начальник конницы Александра Македонского, один из диадохов. В результате войн диадохов, начавшихся после смерти Александра, Селевк основал царство Селевкидов.
- Seleukos, Seleukos Nikator, eller Seleukos I, En av Alexander den stores befälhavare och efter dennes död kung över Syrien, Babylonien, Susiana och Medien, död 281 f. Kr.. Seleukos kom att ta kontroll över den större delen av Alexanders rike, han lät sälja de avlägsna områdena i Indusdalen till kung Chandragupta 305 f. Kr.-304 f. Kr. Seleukos var starkt inspirerad av Alexanders kulturimperialistiska idéer och fortsatte dessa genom att han grundade grekiska kolonier.
- Selevkos I ya da I. Selevkos (diğer kuşaklar için Nikator soyadını almıştır) Yunanca: Σέλευκος Νικάτωρ Büyük İskender'in Makedon kumandanı. İskender'in ölümünden sonra başlayan Diadoki Savaşları'nda Selevkos, Selevkos hanedanını ve Selevkos İmparatorluğu'nu kurmuştur. Krallığı İskender'den sonra kurulan devletler arasında Romalılara en fazla dayanan ülkelerden biridir.
- Селевк І Нікатор, грец. Σέλευκος Νικάτωρ — Селевк Переможець — діадох, начальник кінноти Александра Македонського. Засновник династії та держави Селевкідів.
- 塞琉古一世（胜利者）（希腊语：Σέλευκος ό Νικάτωρ，约前358年~前281年）古马其顿政治家，塞琉古帝國的创始人。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
