| dbpprop:abstract
|
- The Scythians or Scyths
- Als Skythen werden einige der frühesten Reiternomadenvölker bezeichnet, die im 1. Jahrtausend v. Chr. in dem eurasischen Steppengürtel nördlich des Schwarzen Meeres lebten und in Gebieten des heutigen Südrussland und der Ukraine bis zum Dnepr ansässig waren. Sie hinterließen keinerlei schriftliche Aufzeichnungen, und alles, was man über sie weiß, ist in fremder Zunge und Sprache überliefert. Laut dem antiken griechischen Geschichtsschreiber Herodot nannte sich der herrschende Clan „Skoloten“ (= die Königlichen) die Bezeichnung „Skythen“ stammt aus griechischen Quellen. Es wird in der Regel davon ausgegangen, dass die Skythen eine nordiranischen Sprache sprachen. Zu den „Skythen“ sollen unter anderem die Saken, Sarmaten und Massageten gehört haben. Ihnen werden auch Vertreter von archäologischen Kulturen, wie z.B. die Tagar-Kultur, Pasyryk-Kultur, Aldy-Bel-Kultur in Arschan und Tes-Kultur zugerechnet, die jedoch nicht aus Schriftquellen bekannt sind.
- Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador. Sorgits a l'Àsia Central van emigrar cap a l'Iran i l'Àsia Menor; i després al Caucas, a les estepes del sud de Rússia, i a la moderna Romania. Els escites són un poble indoeuropeu situat a les estepes del nord del mar Caspi (actual Ucraïna) que procedia originàriament de l’Àsia Central (Estepes) i del Mar Negre que es va arribar a estendré fins a 6.000 quilòmetres i que es van desplaçar cap a Europa Oriental (Euràsia) durant el segle VII ac. La font principal d’aquest poble és precisament Heròdot però també n’hi han de xineses (on se’ls denomina sai), perses i fins i tot bíbliques. Bàsicament era un poble nòmada: caçadors-recol·lectors i depredadors que desplaçaven les seves cabanes amb els carros arrossegats per bous. Eren bons arquers i guerres que dominaven la roda i el cavall (veure les imatges de la vuit a la deu de l’apartat de recursos gràfics). Aquest darrer era summament important per la seva versatilitat: guerra, desplaçaments i fins i tot alimentació . Culturalment tenen una llengua iraniana tot i que no tenen escriptura, dominen l’ús del cannabis com a lli i com a bany de vapor, eren poliginics per raons econòmiques i d’alta mortaldat dels homes per la divisió de genera del treballs (homes la caça i guerra, i les dones l’alimentació, el tèxtil...). Les tradicions funeràries son descrites per Heròdot on relaciona els escites i amb els grecs durant el segle V ac. en referència als Kurgans (tombes grans dels cabdills escites) on podem trobar sacrificis de cavalls i persones, objectes de metalls preciosos (copes, vaines d’espases... ) amb motius escites o grecs. Això fa pensar en l’intercanvi cultural d’escites instal·lats en ciutats gregues o almenys encàrrecs. En aquests territoris de contacte, com Olbia, els mercats estaven més segmentats que a Grècia: l’agricultura exportava, les manufactures tenien un mercat intern tant les ciutats gregues com les tribus escites (Ruzé i Amouretti, 1987). Durant el segle IV ac, els escites van desenvolupar el seu punt culminant polític, cultural i econòmic. De fet es va donar un canvi a la sedentarietat a través de l’agricultura (principalment al Mar de Azov i alguns a la zona de Altai) convertint-se en un poble semi-nomàdic. Es coneix alguna divinitat escita, la principal Tabiti (Ταβίτι) equivalent al grec Histia que era la més adorada. Altres deïtats eren Apia (la Terra), Oetosyros, Artimpasa, i Thamimasada adorat especialment pels escites reials. Mart i Hèrcules eren també adorats sota noms escites. Es sacrificaven als déus captius i animals, però mai porcs. Els cranis dels enemics eren usats com a copes; els guerrers que mataven més enemics eren homenatjats. Algunes tombes de reis que s'han trobat mostren un luxe considerable. Els aspisis i els Frurs foren pobles escites.
- Skythové, taktéž Skýtové, je souhrnné pojmenování pro příslušníky kočovných kmenů íránského původu, obývajících ve starověku značnou část východní Evropy, přibližně území dnešní Ukrajiny a Ruska, popřípadě dalších států. Podle některých zdrojů přišli Skythové do tohoto prostoru z Asie, odkud byli vypuzeni jinou skupinou kmenů. Do 6. století př. n. l. ovládali Skythové také část severního Íránu. V oblasti severně od Černého moře vytvořili Skythové silný kmenový svaz, který zahrnoval i kmeny usídlené zde již dříve. Toto území, které podle některých pozdějších antických a středověkých zdrojů označovalo celou východní Evropu, se nazývalo Skythie (řec. Skythiá). Od 6. století př. n. l. představovali Skythové značnou vojensko-politickou sílu, v 6./5. stol. př. n. l. tak Skythové pronikli ke Karpatům a do Sedmihradska, porazili Peršany. Později byli sami poraženi Thráky. V čele vojenského svazu byl kmen tzv. královských Skythů, tvořící jádro skythské populace. V polovině 4. stol. př. n. l. se na severním Krymu a při dolním Dněpru vytvořilo tzv. skythské království, jehož pozdějším centrem se stalo krymské město Neapol. Ve 4. stol. př. n. l. se většiny Skythie zmocnila nová skupina kmenů - Sarmaté. Ke konci 1. tisíciletí př. n. l. tak zůstalo v moci Skythů zhruba jen území skythského království. Skythové však nadále podnikali vojenské výpravy zaměřené zvláště proti řeckým obchodním osadám v severním Černomoří. Konflikty Skythové později vyvolávali i s římskými legiemi, zvláště pak na Krymu. V průběhu stěhování národů ve 3. století n. l. byla skythská moc vyvrácena Góty a následně Huny.
- El escita fue un antiguo pueblo y cultura indoeuropea de las estepas del norte del mar Caspio cuya lengua, el antiguo osetio o alánico, pertenecía a la de las lenguas iranias. Originario de la cuenca del río Volga o del Asia central, los escitas avanzaron hacia Europa oriental hacia el 700 a. C. , llevando consigo el uso del cánnabis (cáñamo), que usaban como tela muy similar al lino, y para un baño de vapor descrito por Heródoto, especie de “sauna de marihuana”: Los escitas constituyeron un pueblo seminómada que habitó en el norte del Mar Negro —hoy Ucrania— y más al este, entre el mar Caspio y el Aral. Como estas tribus no poseían escritura se ha sabido de ellos a través de otras fuentes (Heródoto entre otros, además de fuentes persas, latinas y chinas). Se sabe que tuvieron sus antecedentes desde el año 2000 a. C. , pero su primera aparición en la historia es una alianza con los asirios en el siglo VII a. C. Siglos más adelante colaboraron con los medos —tribu irania emparentada con los persas— para desmembrar al imperio asirio.
- Skyytit olivat muinaisia paimentolais- ja maanviljelijäheimoja, jotka antiikin aikoina asuivat aroalueilla Altain ja nykyisen Bulgarian välillä. Nykyisin alueella sijaitsevat mm. Ukraina, Kazakstan ja Etelä-Venäjän arot. Skyyttien valtakausi oli noin 600 eaa. – 300 jaa. antiikin Kreikan ja Rooman aikoina. Skyytit olivat sotaisia, hevosella liikkuvia ja teltoissa asuvia paimentolaisia. Luultavasti he olivat Iranista levittäytyneitä indoeurooppalaisia. Skyytit osasivat tehdä kullasta taidokkaita veistoksia, joita on löydetty skyyttien päälliköiden suurista kumpuhaudoista kurgaaneista.
- Les Scythes (en grec ancien Σκὐθαι, Skúthai) sont un ensemble de peuples nomades, d'origine indo-européenne, ayant vécu entre le VII siècle et le III siècle av. J. -C. dans les steppes eurasiennes. C'est une très vaste zone allant de l'Ukraine à l'Altaï, en passant par le Kazakhstan. Les Perses désignaient ces mêmes peuples par le nom de Saka, francisé en Saces. Les sources assyriennes mentionnent les Saces dès 640 avant l'ère chrétienne. La culture scythe est essentiellement connue grâce aux récits d'Hérodote, et, d'une manière générale, les connaissances que nous avons de ces peuples anciens nous proviennent en grande partie des Grecs. Les écrits d'Hérodote constituent véritablement une source d'information très riche, mais ce « coup de projecteur » jeté sur les Scythes d'Ukraine pourrait faire penser que le phénomène scythe était essentiellement européen. Il n'en est rien. Les Scythes ont joué un rôle aussi important en Asie centrale qu'en Europe. Pour les étudier, on dispose aussi des vestiges archéologiques, les nomades scythes nous ont légué leurs tombes, ainsi que des « pierres à cerfs », roches gravées de motifs animaliers. Le consensus scientifique actuel est que les Scythes parlaient une langue indo-iranienne. De nombreux groupes ethniques continuent par ailleurs de se réclamer d'une ascendance scythe.
- Fájl:Scythia-Parthia 100 BC. png Szkítia területe, ami nem csak a szkíták területe Fájl:Scythian Warriors. jpg Szkíta harcosok rajza a Kul Oba szkíta kurgánban talált arany-ezüst ötvözetű vázáról Fájl:Scythian comb. jpg Szkíta fésű a Solocha-kurgánból A szkíták az iráni nyelvű népek csoportjába tartozó ókori lovas nomád nép voltak. Az i. e. 7. századtól – amikor a valószínűleg rokon, általuk elűzött kimmerek helyére települtek – a Fekete-tengertől északra a Duna és a Don közötti sztyeppe volt a szállásterületük, amit az i. e. 3. században az ugyancsak rokon szarmaták foglaltak el tőlük. A Donon túl mellettük a sztyeppén a szarmaták, a Kaszpi-tengeren túl pedig a szakák, szogdok és más iráni népek éltek az ő idejükben.
- Gli Sciti (o Scythi) furono una popolazione seminomade probabilmente di origine iranica, mitologicamente nata dall'unione tra un eroe greco e una donna serpente tra l'VIII ed il VII secolo a.C.
- スキタイ（Scythae, Skythai, 希: Σκύθαι）は紀元前8世紀～紀元前3世紀にかけて、南ウクライナを中心に活動していた世界最古の遊牧騎馬民族国家。スキタイはギリシアの歴史家による呼称で、英語ではスキティアScythiaとも言う。言語はヘロドトスの記録からインド・イラン語派と考えられているが詳細は不明である。彼らは壁画や銅像を見る限り現在ではコーカソイドであったとされている。遊牧スキタイ人と農耕スキタイ人、王族スキタイ人の三種類のスキタイ人が居たとされている。西シベリアからカスピ海、黒海地方にまで居住し、ヘロドトスによればシベリアやウクライナの森林地帯から西・南方の草原と農耕地帯を結ぶ毛皮の道が存在し、スキタイ人はそこで毛皮の交易に従事していた。有名なシベリア・コレクションやイシク古墳・パジリク古墳から出土した黄金製の美術工芸品は、アッシリア・ルリスタンの東方古代様式、ついでアケメネス朝ペルシアのイラン様式の意匠を帯びる。その動物意匠はスキタイと交易したギリシアの職人がスキタイ人の好みをうけて創造したもので、東方騎馬遊牧民匈奴をはじめとした北方遊牧民の広く継承するところとなった。これらの文化は、総じてスキト・シベリア文化と呼ばれている。
- De Scythen waren een Indo-Europees nomadisch volk van Iraanse afkomst dat leefde op de steppen van Centraal-Azië en die zich van daaruit richtte op de gebieden aan de Zwarte Zee. Later werden ze door de Sarmaten verdreven. Hun gebied reikte tot Zuid-Palestina en Klein-Azië. De Scythen bedreven niet alleen akkerbouw, ze hadden ook grote kuddes vee, waarmee ze van het noorden (het binnenland van Oekraïne en de zuidkant van Rusland) naar het zuiden trokken. Ook hielden ze paarden, waarop ze in tijden van nood ten strijde konden trekken. De superioriteit van de Scythen berustte op de strijdtechniek van de steppe: ruiters met lichte bewapening, bestaande uit hoornen bogen en pijlen met driekantige spitsen uit steen, bot, brons of ijzer. Later ontstonden door de invallende Sarmaten twee groepen Scythen. De ene groep trok rond in huifkarren en plunderde steden langs de Zwarte Zee en huisvestte zich in het zuiden van Rusland. Ze leefden van veeteelt en handel in pelzen. Een andere groep leefde van akkerbouw en bouwde ommuurde steden met een fijn stratenplan; zij leefden ten westen van de Dnestr. Zij beheersten een lange tijd de Pontische steppe en een groot deel van Zuidoost-Europa en ze waren vaardig in het bewerken van goud en zilver en brons. In de 7e eeuw v. Chr. achtervolgden ze Cimmeriërs naar Klein-Azië en stuitten ze op de Assyriërs en de Meden. In 628 v. Chr. wierp Cyaxares hen terug. Van 514 tot 512 v. Chr. hielden de Perzische koningen Cyrus en Darius veldtochten tegen de Scythen ten noorden van de Zwarte Zee. Over de Djnestr drongen de Scythen de Balkan binnen langs de benedenloop van de Donau, de Pannonische vlakte en het gebied ten zuiden van de Karpaten. Een latere uitval bracht hen in de huidige mark Brandenburg. De aanvallen richtten zich op de culturen van het zuiden en tevens op het westen. Scythen en Cimmeriërs drongen door tot in het huidige Oost-Duitsland, Beieren en Noord-Italië.
- Skytia var et område i Eurasia befolket i antikken av iranere kjent som skytere. Lokaliteten og utstrekningen av Skytia varierte over tid, fra Altai-regionen hvor Mongolia, Kina, Russland og Kasakhstan møtes til området rundt de nedre delene av Donau-elven og Bulgaria. Sakaene var asiatiske skytere og var kjent som sai i Kina. Den mest betydelige skytiske stammen nevnt i antikke kilder bodde på steppene mellom Dneper og Don-elvene. Folkene i perifere steppene blir vanligvis kalt «skytere», men de snakket ikke iranske språk som ekte skytere gjorde. Priskus, den bysantiske utsendingen til Attila, henviser stadig til tilhengerne av Atilla som skytere, noen av dem må ha vært av skytisk opphav. Men siden betydelige områder for en lang tid var bebodd av iranske grupper, blir det vanligvis antatt at skyterne var av iransk opphav. Deres språk, skytisk, har store likheter med de østlige iranerne. Så langt en vet, var skyternes kultur uten et skriftssystem. Mesteparten av kunnskapen om skyterne kommer fra antikke greske tekster. Det gammelpersiske Saka, greske skythai og sogdianske sughde (også selve navnet for sogdianere), samt det bibelske hebreiske ashkenaz (via det syriske askuzai) ser ut til å stamme fra skuza, et indo-europeisk ord i antikken for bueskytter, jf det norske ordet skyte.
- Scytowie – koczownicze ludy irańskie wywodzące się z obszarów pomiędzy Ałtajem a dolną Wołgą, zamieszkujące od schyłku VIII lub od VII wieku p.n.e. północne okolice Morza Czarnego. Byli spokrewnieni z Sakami i Sarmatami.
- A Cítia foi uma região na Eurásia habitada na antiguidade por um grupo de povos iranianos falantes de línguas iranianas conhecidos como citas. A localização e extensão da Cítia varia com o tempo, da região dos Montes Altai onde as fronteiras de Mongólia, China, Rússia e Cazaquistão se encontram à região do baixo Danúbio na Bulgária. Os sacas eram citas asiáticos e eram conhecidos como sai pelos chineses. Os citas são citados pela primeira vez nos anais assírios como Ishkuzai, onde são registrados como vindos do norte em algum momento por volta de 700 a.C. , se estabelecendo na Ascânia e no moderno Azerbaijão até o sudeste do lago Urmia. Os citas eram possivelmente um ramo dos Gimirru mencionados nos anais assírios aproximadamente na mesma época, da mesma forma que o historiador grego Heródoto de Halicarnasso descreveu os Kimmerioi, ou cimérios, como uma tribo distinta, a população autóctone da costa norte do Mar Negro, que foram expulsos pelos citas. A mais importante tribo cita mencionada nas fontes gregas residia nas estepes entre os rios Dniepre e Don. Não existem textos em cita, mas os nomes pessoais da literatura grega e textos epigráficos sugerem que a língua dos citas e dos sármatas (que falavam um dialeto cita de acordo com Heródoto, Hist. 4.117), tinha forte similaridade com os bem documentados dialetos iranianos orientais como o sogdiano e o moderno osseto. Os povos subalternos nas estepes periféricas também eram referidos como citas, mas isso não significa necessariamente que eles falassem línguas iranianas como os citas verdadeiros. Prisco, o emissário bizantino a Átila, se referiu repetidamente aos seguidores de Átila como citas. Alguns dos hunos devem ter tido ancestralidade cita. Restos arqueológicos de citas incluem elaboradas tumbas contendo ouro, seda, cavalos e sacrifícios humanos. Técnicas de mumificação e camadas de terra congeladas tem ajudado na relativa preservação de alguns restos.
- Os citas (do grego antigo Σκύθης, transl. Skythēs, pl. Σκύθοι, Skythoi) eram um antigo povo iraniano de pastores nômades equestres que por toda a Antiguidade Clássica dominaram a estepe pôntico-cáspia, conhecida à época como Cítia. Na Antiguidade Tardia os sármatas, povo com o qual os citas tinham forte parentesco, acabaram por dominar a região. A maior parte das informações que perduraram a respeito dos citas vem do historiador grego Heródoto, que os descreveu em sua obra Histórias e pelos achados arqueológicos, como as belas obras em ouro encontradas nos kurgans na Ucrânia e sul da Rússia. O nome "cita" foi usado também para se referir aos diversos povos vistos, ao longo da história, como semelhantes aos citas, ou que viveram em qualquer lugar da imensa área que era conhecida até a Idade Média como Cítia.
- Numele de sciţi era folosit de scriitorii antici pentru a denumi şi alte popoare de la răsărit, aşa că trebuie să considerăm totalitatea sciţilor de care se vorbeşte ca un conglomerat de popoare. Veniţi dinspre răsărit, poporul vechi al sciţilor, a ocupat în secolul IX î. Hr. regiunea Moldovei de azi, întinzându-se pe câmpia Dunării şi în Dobrogea, luând locul cimerienilor aşezaţi aici din timpuri preistorice. Sciţii consideraţi cei adevăraţi, erau sciţii regeşti de care vorbeşte Herodot, sau "socoloţi" (scoloţi) de rasă indo-iraniană, amestecaţi intr-o oarecare măsură cu alte neamuri asiatice. Triburile rătăcitoare ale sciţilor au ocupat părţi din Dacia până prin secolul II î. Hr, când urma lor se pierde printre geţi. La rasarit de triburile dacice,in stepele din nordul Marii Begre,locuiau scitii,un neam de pastori,foarte buni luptatori. Calareti neinfricati,ei se foloseau mai ales de arc aruncand sageti din fuga calului. Navala lor era inspaimantatoare. se abateau ca un uragan acolo unde nimeni nu stia ca vor lovi. atrasi de bogatiile dacilor,scitii au incercat sa supuna Dacia. Trambe de calareti au reusit sa ajunga in Transilvania,iar altele au patruns in Dobrogea. Timp de trei sute de ani s-au dat lupte intre sciti si daci iar biruitori au iesit dacii.. Agatarsii,un trib de sciti care au izbutit sa se aseze in Transilvania,fusesera dacizati. Atrasi de bogatiile transilvaniei,agatarsii,in momentul in care s-au stabilit temeinic,au folosit aurul si argintul care se gasea acolo pentru podoabe,iar barbatii erau inzorzonati cu tot feleu de podoabe si bijuterii,mesterii sciti find foarte priceputi in aceasta priviinta. Din luptatori de temut,agatarsii au devenit,din pricina bogatiei,cei mai gingasi barbati,a caror preocupare principala nu mai era arma de lupta ci podoaba din metal pretios.
- Ски́фы — экзоэтноним греческого происхождения, применявшийся к некоторым племенам и народам, обитавшим в Восточной Европе, Средней Азии и Сибири в эпоху античности и времена Великого переселения народов. В наше время под скифами обычно понимают ираноязычных кочевников, занимавших в прошлом территории Украины, Молдавии, Южной России, Казахстана и части Сибири. Информация о скифах происходит преимущественно из «Истории» Геродота и археологических раскопок на землях от низовий Дуная до Сибири и Алтая. Скифо-сарматский язык (или языки) входил в северо-восточную ветвь иранских языков и, вероятно, был предком современного осетинского языка, на что указывают сотни скифских личных имен, названий племен, рек сохранившихся в греческих записях. Древние греки называли страну, где обитали скифы, Скифией. Позднее, начиная с раннего Средневековья, слово "скифы" использовалось в греческих (византийских) источниках для наименования совершенно различных по-происхождению народов, населявших евразийские степи и северное Причерноморье: в источниках III—IV веков нашей эры «скифами» часто называются германоязычные готы, в более поздних византийских источниках скифами назвали восточных славян - русь, тюркоязычных хазар и печенегов, а также ираноязычных алан.
- Skyterna var under antiken en geografisk, politisk och kulturell enhet snarare än en etnisk folkgrupp, som levde omkring Kaspiska havet, på de ryska stäpperna, i norra och östra Iran och vid Altaibergen i Centralasien. Stäppen mellan Dnestr och Don har under lång tid bebotts av boskapsskötande indo-iranska folk vilka anses vara en av de mest betydelsefulla skytiska grupperna. Omkring 800 f. Kr. spred de sig mot Svarta havet, Rumänien, Ungern och Bulgarien. Skyterna återfinns för första gången i historiska källor i slutet av 700-talet f. Kr. då de invandrade till östra Anatolien i nuvarande Turkiet. De skytiska kungagravarna i Altaibergen är berömda för rika fynd av välbevarat organiskt material som bl.a. dräkter, sadlar och resterna av en tatuerad man. Tack vare permafrosten (ständig tjäle) har materialet kunnat bevaras så väl. Den typiska skytiska djurornamentiken med kronhjorten som huvudmotiv påverkade bl.a. den keltiska konsten. Även bruket av hästen i krigiska sammanhang och följaktligen förknippad utrustning som till exempel långbyxan anses vara ett resultat av kontakten med skyterna.
- İskitler, M. Ö. 7. yüzyılda Avrupa ile Asya'nın batı kesiminde, Tanrı Dağları ve Fergana Vadisi arasındaki bölgede yaşamış Sakalar diye de anılan Hint-Avrupa dili konunşan İranî bir halk İskitler hakkındaki bilgilerin çoğunluğu Yunan kaynaklarından gelmektedir. Herodot Tarih eserinde İskitlerin Asya'dan geldiklerini ve Massagetlerin baskısı ile batıya göç etmeye zorlandıklarını belirtmektedir
- Мапа розселення Скіфських племен Скіфи або скити — група племен, які жили у 7-3 ст. до н. е. на території теперішньої України, Росії та Середньої Азії, згодом, до 3 ст. н. е. , в Криму і називали себе «сколотами». Згідно найбільш розповсюдженої версії вони були спорідні з північно-східною іранською групою народів індоєвропейської сім'ї (версія заснована на аналізі слів з мови скіфів, які зустрічаються в писемних пам'ятках тих часів, переважно грецьких. Кількість слів — близько 200, переважно імена людей. ) . Існують також версії про їх зв'язок з слов'янськими або тюркськими народами.
- 斯基泰人(Scythians)，又譯西古提人、西徐亞人或赛西亚人；古代波斯人稱之為 Saka 塞克人，分為戴尖帽塞克人、飲豪麻汁塞克人、海那邊的塞克人；中國《史記》、《漢書》稱之為塞種、尖帽塞人或薩迦人，是南俄草原上印欧语系东伊朗语族之游牧民族，其隨居地從今日俄羅斯東部的歐洲部分一直到內蒙古和鄂爾多斯沙漠，是史载最早之游牧民族，善于养马，据信骑术与奶酪等皆出於其发明；公元前7世纪曾对高加索、小亚细亚、亚美尼亚、米底以及亚述帝国大举入侵，威胁西亚近七十年，其骑兵馳騁於卡帕多细亚到米底、高加索到叙利亚之间，寻找掠夺物；其後逐渐衰落，分为众多部落，公元四、五世纪民族大迁徙时随匈奴入侵欧洲之阿兰人即为其中之一部。有人說在咸海以北戴尖帽那支後來成為突厥阿史那部 斯基泰人没有文字。
|
| rdfs:comment
|
- The Scythians or Scyths
- Als Skythen werden einige der frühesten Reiternomadenvölker bezeichnet, die im 1. Jahrtausend v. Chr. in dem eurasischen Steppengürtel nördlich des Schwarzen Meeres lebten und in Gebieten des heutigen Südrussland und der Ukraine bis zum Dnepr ansässig waren. Sie hinterließen keinerlei schriftliche Aufzeichnungen, und alles, was man über sie weiß, ist in fremder Zunge und Sprache überliefert.
- Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador. Sorgits a l'Àsia Central van emigrar cap a l'Iran i l'Àsia Menor; i després al Caucas, a les estepes del sud de Rússia, i a la moderna Romania.
- Skythové, taktéž Skýtové, je souhrnné pojmenování pro příslušníky kočovných kmenů íránského původu, obývajících ve starověku značnou část východní Evropy, přibližně území dnešní Ukrajiny a Ruska, popřípadě dalších států. Podle některých zdrojů přišli Skythové do tohoto prostoru z Asie, odkud byli vypuzeni jinou skupinou kmenů. Do 6. století př. n. l. ovládali Skythové také část severního Íránu.
- El escita fue un antiguo pueblo y cultura indoeuropea de las estepas del norte del mar Caspio cuya lengua, el antiguo osetio o alánico, pertenecía a la de las lenguas iranias. Originario de la cuenca del río Volga o del Asia central, los escitas avanzaron hacia Europa oriental hacia el 700 a. C.
- Skyytit olivat muinaisia paimentolais- ja maanviljelijäheimoja, jotka antiikin aikoina asuivat aroalueilla Altain ja nykyisen Bulgarian välillä. Nykyisin alueella sijaitsevat mm. Ukraina, Kazakstan ja Etelä-Venäjän arot. Skyyttien valtakausi oli noin 600 eaa. – 300 jaa. antiikin Kreikan ja Rooman aikoina. Skyytit olivat sotaisia, hevosella liikkuvia ja teltoissa asuvia paimentolaisia. Luultavasti he olivat Iranista levittäytyneitä indoeurooppalaisia.
- Les Scythes (en grec ancien Σκὐθαι, Skúthai) sont un ensemble de peuples nomades, d'origine indo-européenne, ayant vécu entre le VII siècle et le III siècle av. J. -C. dans les steppes eurasiennes. C'est une très vaste zone allant de l'Ukraine à l'Altaï, en passant par le Kazakhstan. Les Perses désignaient ces mêmes peuples par le nom de Saka, francisé en Saces. Les sources assyriennes mentionnent les Saces dès 640 avant l'ère chrétienne.
- Fájl:Scythia-Parthia 100 BC. png Szkítia területe, ami nem csak a szkíták területe Fájl:Scythian Warriors. jpg Szkíta harcosok rajza a Kul Oba szkíta kurgánban talált arany-ezüst ötvözetű vázáról Fájl:Scythian comb. jpg Szkíta fésű a Solocha-kurgánból A szkíták az iráni nyelvű népek csoportjába tartozó ókori lovas nomád nép voltak. Az i. e. 7.
- Gli Sciti (o Scythi) furono una popolazione seminomade probabilmente di origine iranica, mitologicamente nata dall'unione tra un eroe greco e una donna serpente tra l'VIII ed il VII secolo a.C.
- De Scythen waren een Indo-Europees nomadisch volk van Iraanse afkomst dat leefde op de steppen van Centraal-Azië en die zich van daaruit richtte op de gebieden aan de Zwarte Zee. Later werden ze door de Sarmaten verdreven. Hun gebied reikte tot Zuid-Palestina en Klein-Azië. De Scythen bedreven niet alleen akkerbouw, ze hadden ook grote kuddes vee, waarmee ze van het noorden (het binnenland van Oekraïne en de zuidkant van Rusland) naar het zuiden trokken.
- Skytia var et område i Eurasia befolket i antikken av iranere kjent som skytere. Lokaliteten og utstrekningen av Skytia varierte over tid, fra Altai-regionen hvor Mongolia, Kina, Russland og Kasakhstan møtes til området rundt de nedre delene av Donau-elven og Bulgaria. Sakaene var asiatiske skytere og var kjent som sai i Kina. Den mest betydelige skytiske stammen nevnt i antikke kilder bodde på steppene mellom Dneper og Don-elvene.
- Scytowie – koczownicze ludy irańskie wywodzące się z obszarów pomiędzy Ałtajem a dolną Wołgą, zamieszkujące od schyłku VIII lub od VII wieku p.n.e. północne okolice Morza Czarnego. Byli spokrewnieni z Sakami i Sarmatami.
- A Cítia foi uma região na Eurásia habitada na antiguidade por um grupo de povos iranianos falantes de línguas iranianas conhecidos como citas. A localização e extensão da Cítia varia com o tempo, da região dos Montes Altai onde as fronteiras de Mongólia, China, Rússia e Cazaquistão se encontram à região do baixo Danúbio na Bulgária. Os sacas eram citas asiáticos e eram conhecidos como sai pelos chineses.
- Os citas (do grego antigo Σκύθης, transl. Skythēs, pl. Σκύθοι, Skythoi) eram um antigo povo iraniano de pastores nômades equestres que por toda a Antiguidade Clássica dominaram a estepe pôntico-cáspia, conhecida à época como Cítia. Na Antiguidade Tardia os sármatas, povo com o qual os citas tinham forte parentesco, acabaram por dominar a região.
- Numele de sciţi era folosit de scriitorii antici pentru a denumi şi alte popoare de la răsărit, aşa că trebuie să considerăm totalitatea sciţilor de care se vorbeşte ca un conglomerat de popoare. Veniţi dinspre răsărit, poporul vechi al sciţilor, a ocupat în secolul IX î. Hr. regiunea Moldovei de azi, întinzându-se pe câmpia Dunării şi în Dobrogea, luând locul cimerienilor aşezaţi aici din timpuri preistorice.
- Ски́фы — экзоэтноним греческого происхождения, применявшийся к некоторым племенам и народам, обитавшим в Восточной Европе, Средней Азии и Сибири в эпоху античности и времена Великого переселения народов.
- Skyterna var under antiken en geografisk, politisk och kulturell enhet snarare än en etnisk folkgrupp, som levde omkring Kaspiska havet, på de ryska stäpperna, i norra och östra Iran och vid Altaibergen i Centralasien. Stäppen mellan Dnestr och Don har under lång tid bebotts av boskapsskötande indo-iranska folk vilka anses vara en av de mest betydelsefulla skytiska grupperna. Omkring 800 f. Kr. spred de sig mot Svarta havet, Rumänien, Ungern och Bulgarien.
- İskitler, M. Ö. 7. yüzyılda Avrupa ile Asya'nın batı kesiminde, Tanrı Dağları ve Fergana Vadisi arasındaki bölgede yaşamış Sakalar diye de anılan Hint-Avrupa dili konunşan İranî bir halk İskitler hakkındaki bilgilerin çoğunluğu Yunan kaynaklarından gelmektedir. Herodot Tarih eserinde İskitlerin Asya'dan geldiklerini ve Massagetlerin baskısı ile batıya göç etmeye zorlandıklarını belirtmektedir
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
