| dbpprop:abstract
|
- Salvador Seguí, known as El noi del sucre ("the sugar boy") for his habit of eating the sugar cubes served him with his coffee, was a Catalan Spanish anarcho-syndicalist in the Confederación Nacional del Trabajo (CNT) -a Spanish confederation of anarcho-syndicalist labor unions- active in Catalonia. Together with Ángel Pestaña, Seguí opposed the paramilitary and terrorist actions advocated and carried out by other members of the CNT. On March 10, 1923, while completing preparations to promote the idea of emancipation as a form of social empowerment among workers, he was assassinated at gunshot on Carrer de la Cadena, in Barcelona's Raval District, at the hands of gunmen working for the Catalan employers' organisation under protection of Catalonia's Civil Governor, Martínez Anido. At this same shooting, another anarcho-syndicalist, Francesc Comes, known as Perones, was wounded and was to die several days later. He has received many tributes since his death, and a foundation has been launched in his memory, the Fundación Salvador Seguí, based in Barcelona, Madrid and Valencia.
- Salvador Seguí Rubinat, conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX. Rep el seu sobrenom a la costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers pel cafè. De professió pintor, ja des de molt jove va mostrar inquietud per les idees llibertàries; seguidor de L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, en la seva formació autodidacta també va relacionar-se amb personatges culturals i polítics de l'època, con Francesc Layret, fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Va donar un fort impuls a la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats, i postulà com a armes revolucionàries la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors. En aquest sentit, va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer Ponent de Barcelona, on va organitzar la biblioteca i lloc on van assumir-se funcions de Centre Superior d'Estudis sindicalistes i anarquistes. Va impulsar la creació de Solidaridad Obrera, formant part del consell directiu com a vocal. El 1916 va iniciar negociacions per a un pacte d'unitat conjunta d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer, que convocaren plegats inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu dels comestibles, que va continuar amb una vaga general indefinida, el 1917, com a petició al govern espanyol per tal que garantís a la població obrera una mínima qualitat de vida i activitats emancipadores. Es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Fou escollit secretari general de la CNT a Catalunya al congrés de Sants del 1918, on va proposar que fos permesa l'actualització de mestres racionalistes (pedagogia llibertària seguidora de l'Escola Moderna) dins aspectes sindicals. A congressos posteriors, juntament amb Joan Peiró i Ángel Pestaña, va oposar-se a accions més exaltades i radicals portades a terme per altres membres de la CNT. També va recolzar la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, a congressos posteriors con el del Teatre de la Comèdia o el ple de Regionals de Saragossa. Va ser detingut moltes vegades per la seva activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres, però va ser alliberat el dia que es va desconvocar i va poder parlar a l'assemblea organitzada pel comitè de vaga a la plaça de braus "Las Arenas". El novembre del 1920, va ser deportat juntament amb Lluís Companys, el sindicalista Martí Barrera i 36 persones més al Castell de la Mola de Maó. El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor social, va ésser assassinat d'un tret al carrer de la Cadena, en el barri del Raval de Barcelona, a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure de la patronal catalana sota protecció del Governador Civil de Barcelona Martínez Anido, agrupada al voltant de la Lliga Regionalista. En el mateix tiroteig, van deixar malferit el també anarcosindicalista Francesc Comes conegut com a "Perones", que moriria pocs dies després. Ha rebut molts homenatges després de mort, com l'organització i posada en marxa de la Fundació Salvador Seguí.
- Salvador Seguí Rubinat, conocido como El noi del sucre ("El chico del azúcar"), fue uno de los líderes más destacados del anarcosindicalismo de Cataluña de principios del siglo XX. Buscó dar un nuevo impulso a la lucha proletaria sin olvidar las esencias de su ideario anarquista.
|
| rdfs:comment
|
- Salvador Seguí, known as El noi del sucre ("the sugar boy") for his habit of eating the sugar cubes served him with his coffee, was a Catalan Spanish anarcho-syndicalist in the Confederación Nacional del Trabajo (CNT) -a Spanish confederation of anarcho-syndicalist labor unions- active in Catalonia. Together with Ángel Pestaña, Seguí opposed the paramilitary and terrorist actions advocated and carried out by other members of the CNT.
- Salvador Seguí Rubinat, conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX. Rep el seu sobrenom a la costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers pel cafè.
- Salvador Seguí Rubinat, conocido como El noi del sucre ("El chico del azúcar"), fue uno de los líderes más destacados del anarcosindicalismo de Cataluña de principios del siglo XX. Buscó dar un nuevo impulso a la lucha proletaria sin olvidar las esencias de su ideario anarquista.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
