| dbpprop:abstract
|
- The Rus'-Byzantine War of 941 took place during the reign of Igor of Kiev. The Khazar Correspondence reveals that the campaign was instigated by the Khazars, who wished revenge on the Byzantines after the persecutions of the Jews undertaken by Emperor Romanus I Lecapenus. The Rus' and their allies, the Pechenegs, disembarked on the northern coast of Asia Minor and swarmed over Bithynia in May 941. As usual, they seemed to have been well informed that the Imperial capital stood defenseless and vulnerable to attack: the Byzantine fleet had been engaged against the Arabs in the Mediterranean, while the bulk of the Imperial army had been stationed along the eastern borders. Lecapenus arranged a defense of Constantinople by having 15 retired ships fitted out with throwers of Greek fire fore and aft. Igor, wishing to capture these Greek vessels and their crews but unaware of the fire-throwers, had his fleet surround them. Then, at an instant, the Greek-fire was hurled through tubes upon the Rus and their allies: Liudprand of Cremona wrote: "The Rus, seeing the flames, jumped overboard, preferring water to fire. Some sank, weighed down by the weight of their breastplates and helmets; others caught fire. " The captured Rus were beheaded. The Byzantines thus managed to dispel the Rus' fleet but not to prevent the pagans from pillaging the hinterland of Constantinople, venturing as far south as Nicomedia. Many atrocities were reported: the Rus' were said to have crucified their victims and to have driven nails into their heads. In September, John Kourkouas and Bardas Phokas, two leading generals, speedily returned to the capital, anxious to repel the invaders. The Kievans promptly transferred their operations to Thrace, moving their fleet there. When they were about to retreat, laden with trophies, the Byzantine navy under Theophanes fell upon them. Greek sources report that the Rus' lost their whole fleet in this surprise attack, so that only a handful of boats returned back to their bases in the Crimea. The captured prisoners were taken to the capital and beheaded. Khazar sources add that the Rus' leader managed to escape to the Caspian Sea, where he met his death fighting the Arabs. These reports might have been exaggerated, because Igor was able to mount a new naval campaign against Constantinople as early as 944/945. The Chersonese Greeks alerted the emperor about the approaching Kievan fleet. This time, the Byzantines hastened to buy peace and concluded a treaty with Kievan Rus. Its text is quoted in full in the Primary Chronicle.
- La Guerra Ruso-Bizantina de 941 va tenir lloc durant el regnat Igor de Kíev. La correspondència jázara revela que la campanya va ser iniciada pels khàzars, que desitjaven venjar-se dels bizantins després de les persecucions dels jueus empreses per l'emperador Romà I Lecapè. Els russos i els seus aliats, els petxenegs, van desembarcar en la costa nord de l'Àsia Menor i es van fer amb Bitínia al maig de 941. Com de costum, sembla que havien estat ben informats que la capital imperial estava desguarnecida i era vulnerable als atacs: la flota bizantina lluitava contra els àrabs en el Mediterrani, mentre que la major part de l'exèrcit imperial s'havien estacionat al llarg de les fronteres orientals. Lecapeno va organitzar la defensa de Constantinoble retirant un conjunt de quinze bucs equipats amb foc grec. Igor desitjava de capturar els vaixells grecs i de les seves tripulacions, però desconeixien els llançaflames, i la seva flota va ser envoltada. Després, en un instant, el foc grec va ser llançat a través de tubs als russos i els seus aliats: Liutprand de Cremona va escriure: "Els rus, veient les flames, van saltar per la broda, i preferint l'aigua al foc. Alguns es van enfonsar, aclaparats pel pes de les seves cuirasses i cascos, uns altres es van cremar". Els presoners van ser decapitats. D'aquesta manera, els bizantins van assolir dispersar la flota rus, però no van poder impedir que els pagans saquegessin els afores de Constantinoble, s'aventuressin al sud, a Nicomèdia. Moltes atrocitats van ser reportades: Es diu que els rus van crucificar a les seves víctimes i que els-hi van clavar els claus al cap. Al setembre, Joan I Zimisces i Bardas Phocas, dos dels millors generals, van regressar ràpidament a la capital, ansiosos per repel·lir als invasors. Els russos ràpidament van traslladar les seves operacions a Tràcia, juntament amb la seva flota. Quan van estar a punt de retirar-se, carregat de trofeus, l'armada bizantina baix Teofanes va caure sobre ells. Fonts gregues informen que els russos van perdre la totalitat de la flota en aquest atac sorpresa, de manera que només un grapat de vaixells van regressar a les seves bases en la Crimea. Els presoners capturats van ser traslladats a la capital i decapitats. Les fonts jázaras afegixen que el líder rus va assolir escapar a el Mar Caspi, on va trobar la mort lluitant contra els àrabs. Aquests informes poden haver estat exagerats, perquè Igor va ser capaç de muntar una nova campanya naval contra Constantinoble ja en 944/945. Els Quersonesos va alertar a l'emperador sobre la flota de Kíev. Aquesta vegada, els bizantins es van apressar a comprar la pau i van arribar a la conclusió d'un tractat amb Kíev. El seu text és citat íntegrament en la Crònica de Nèstor.
- La Guerra Rus-Bizantina de 941 tuvo lugar durante el reinado de Igor de Kiev. La correspondencia jázara revela que la campaña fue iniciada por los jázaros, que deseaban vengarse de los bizantinos después de las persecuciones de los judíos emprendidas por el emperador Romano I Lecapeno. Los rus y sus aliados, los pechenegos, desembarcaron en la costa norte de Asia Menor y se hicieron con Bitinia en mayo de 941. Como de costumbre, parece que habían sido bien informados de que la capital imperial estaba desguarnecida y era vulnerable a los ataques: la flota bizantina luchaba contra los árabes en el Mediterráneo, mientras que la mayor parte del ejército imperial se habían estacionado a lo largo de las fronteras orientales. Lecapeno organizó la defensa de Constantinopla retirando un conjunto de quince buques equipados con fuego griego. Igor deseaba de capturar los barcos griegos y sus tripulaciones, pero desconocían los lanzallamas, y su flota fue rodeada. Luego, en un instante, el fuego griego fue arrojado a través de tubos a los rus y sus aliados. Liutprando de Cremona escribió: "Los rus, viendo las llamas, saltaron por la borda, prefiriendo el agua al fuego. Algunos se hundieron, abrumados por el peso de sus corazas y cascos, otros se quemaron". Los prisioneros fueron decapitados. De esta manera, los bizantinos lograron dispersar la flota rus, pero no pudieron impedir que los paganos saquearan las afueras de Constantinopla, se aventuraran al sur, a Nicomedia. Muchas atrocidades fueron reportadas: Se dice que los rus crucificaron a sus víctimas y que clavaron los clavos en la cabeza. En septiembre, Juan Tzimisces y Bardas Focas, dos de los mejores generales, regresaron rápidamente a la capital, ansiosos por repeler a los invasores. Los rus rápidamente trasladaron sus operaciones a Tracia, junto con su flota. Cuando estuvieron a punto de retirarse, cargados de trofeos, la armada bizantina bajo Teófanes cayó sobre ellos. Fuentes griegas informan de que los rus perdieron la totalidad de la flota en este ataque sorpresa, de modo que sólo un puñado de barcos regresaron a sus bases en Crimea. Los prisioneros capturados fueron trasladados a la capital y decapitados. Las fuentes jázaras añaden que el líder rus logró escapar al Mar Caspio, donde encontró la muerte luchando contra los árabes. Estos informes pueden haber sido exagerados, porque Igor fue capaz de montar una nueva campaña naval contra Constantinopla ya en 944/945. El Quersoneso Taúrico alertó al emperador acerca de la flota de Kiev. Esta vez, los bizantinos se apresuraron a comprar la paz y llegaron a la conclusión de un tratado con Kiev. Su texto es citado íntegramente en la Crónica de Néstor.
- La guerre entre les Rus' et les Byzantins de 941 se déroule sous le règne de Igor de Kiev. La Correspondance khazare révèle que la campagne a été initiée par les Khazars, qui souhaitent se venger des Byzantins après les persécutions des Juifs entreprises par l'empereur Romain Lécapène. Les Rus' et leurs alliés, les Petchenègues débarquent sur la côte nord de l'Asie Mineure et envahissent la Bithynie en mai 941. Comme à l'accoutumé, ils semblent avoir été bien informé: la capitale impériale est sans défense et vulnérable à une attaque. En effet la flotte byzantine est engagée contre les Arabes dans la Méditerranée, tandis que la majorité de l'armée impériale demeure stationnée le long des frontières orientales. Romain I organise la défense de Constantinople avec 15 navires équipés à l'avant et à l'arrière pour lancer le feu grégeois. Igor, désirant capturer ces navires byzantins ainsi que leurs équipages, encercle ceux-ci au moyen de sa flotte. Cependant il ignore la dangerosité de ces "lancers de feu". En un instant, par le biais de tubes, le feu grégeois est violemment jeté, sur les navires rus' et ceux de leurs alliés : Liutprand de Crémone écrit: « Les Rus', en voyant les flammes, sautent par-dessus bord, préférant l'eau au feu. Quelque uns coulent, alourdis par le poids de leurs équipements, d'autres encore prennent feu ». Les Rus' qui sont ainsi capturés sont décapités. Les Byzantins réussissent, certes, à dissiper la flotte des Rus', mais ne parviennent pas à empêcher le pillage par les païens de l'arrière-pays de Constantinople, qui s'aventurent profondément dans le sud jusqu'à Nicomédie. On rapporte de nombreuses atrocités : les Rus' auraient crucifié leurs victimes, plantant même des clous dans leurs têtes. En septembre, Jean Kourkouas et Bardas Phocas, deux généraux de premier plan, rentrent rapidement à la capitale, impatients de repousser les envahisseurs. Les Kiéviens transfèrent promptement leurs opérations en Thrace, en y déplaçant leur flotte. Sur le point de se retirer, chargés de trophées, la marine byzantine commandée par Théophane leur tombe dessus. Les écrits byzantins rapportent que les Rus' perdent l'ensemble de leur flotte dans cette attaque surprise, au point que seul une poignée de bateaux arrive à rentrer à leurs bases en Crimée. Les prisonniers sont emmenés à la capitale et décapités. Les sources khazares ajoutent que le chef de Rus' réussit à s'échapper en mer Caspienne, où il trouve la mort en se battant contre les Arabes. Ces informations semblent avoir été exagérés, car Igor de Kiev aurait été en mesure de lancer une nouvelle campagne navale contre Constantinople dès le début de l'année 944-945. De même les Grecs de Chersonèsos ont alerté l'empereur lors de l'approche de la flotte kiévienne. Cependant cette fois-ci, les Byzantins se sont empressés d'acheter la paix et de conclure un traité avec la Rus' de Kiev. Ce texte est d'ailleurs cité dans son intégralité dans la Chronique des temps passés.
- Русско-византийская война 941—944 годов — неудачный поход князя Игоря на Византию в 941 и повторный поход в 943, закончившийся мирным договором в 944. 11 июня 941 флот Игоря был рассеян у входа в Босфор византийской эскадрой, применившей греческий огонь, после чего боевые действия продолжались ещё 3 месяца на черноморском побережье Малой Азии. 15 сентября 941 русский флот был окончательно разгромлен у берегов Фракии при попытке прорваться на Русь. В 943 князь Игорь собрал новое войско с участием печенегов и повёл в поход на Дунай к северным границам Византийской империи. До военных столкновений дело на этот раз не дошло, Византия заключила мирный договор с Игорем, выплатив дань.
- Rus-Bizans Savaşı 941 I. Igor (Kiev)'in hükümdarlık döneminde yer aldı. Hazar Kağanlığı muhaberesi, seferin Bizanslılar'dan intikam almak için Hazar Kağanlığı tarafından kışkırtıldığını açıkladı. Ruslar ve onların müttefikleri olan Peçenekler, Anadolu'nun kuzey sahillerinde karaya çıkartıldılar ve 941 yılı Mayıs ayında o zaman Bitinya olarak adlandırılan bölgede (Kocaeli, Sakarya, Bilecik, Düzce, Yalova.. kapsar) yoğunlaşarak toplandılar. Genel olarak, onlar imparartorluk şehrinin saldırı için korumadan yoksun ayakta durduğuna ve savunmasız olduğuna bilgilendirilmiş görünüyorlardı. İmparatorluk ordusunun en büyük kısmı doğu sınırları boyunca görevlendirildiğinde, Bizans deniz filosu Akdeniz'de Araplar'a karşı angaje edilmişti. Lecapenus, İstanbul'un savunmasını sahip olduğu emekliye ayrılmış 15 gemiye ve Yunan Ateşi' ni geminin ön tarafından ve arkasından faaliyete geçirecek askeri birliğe bağlamıştı. Igor, bu Yunan gemilerini ele geçirmek isteyerek ve onların ateş fırlatıcılarının farkında olmadan filosuyla onların etrafını çevirtti. Daha sonra, hemen Yunan Ateşi Rusların ve müttefiklerinin üzerine hızla fırladı. Cremeno piskoposu Liudprand (y.922-972), "Alevi gören Ruslar, suyu ateşe tercih ederek gemiden denize atladı. Bazıları battı. Göğüslük zırh ve miğferlerin ağırlığıyla yere eğildiler, diğerleri ateşe yakalandı" şeklinde yazdı. Ele geçirilen Rusların başı kesildi. Rus deniz filosunu püskürten Bizanslılar, kafirlerin İstanbul'un iç bölgelerini yağmalamasına engel olamadı. Pekçok vahşetin yapıldığı rapor edildi. Rusların kurbanlarını çarmıha gerdiği ve onların başlarına çivilerin sapladığı bunlar arasındadır. Eylül ayında, I. Yannis Çimiskes ve Bardas Phocas iki general istilcıları püskürtmek için istekle acele bir şekilde şehre geri döndüler. Kievli'ler acele bir şekilde operasyonlarını Trakya'ya transfer ettiler ve filolarını da oraya hareket ettirdiler. Yunan kaynakları Rusların bu sürpriz saldırıda tüm filolarını kaybettiğini ve sadece çok az bir kısmının ana üs olan Kırım' a geri dödüğünü rapor eder. Esirler şehre götürüldü ve başları kesildi.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
