| dbpprop:abstract
|
- The Rugii, also Rugians, Rygir, Ulmerugi, or Holmrygir were an East Germanic tribe, who in the first century lived at the southern shore of the Baltic Sea in what is now Pomerania, and in the 5th century lived in a kingdom in what is now Austria, which at times was a client of the Hun empire. Rugii also lived in Norwegian Rogaland, yet the connection to the continental Rugii is unknown. The Rugii joined the Ostrogoths in the late 5th century.
- Die Rugier waren ein zwischen Weichsel und Oder ansässiger ostgermanischer („Weichselgermanen“) Stamm. Während der Völkerwanderung schlossen sich die Rugier den Hunnen an, errichteten anschließend ein Reich im heutigen Niederösterreich und zogen schließlich mit den Ostgoten nach Italien.
- Els rugis (llatí rugii o rugh, grec Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava a ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Ptolemeu els esmenta com Ῥουτίκλειοι, però cal suposar que parla dels rugis. Després de ser esmentats per Tàcit van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots; cap al 375 es van sotmetre als huns però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), en l'època del qual es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, anomenant-se al país Rúgia, on van format un regne. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 que el seu rei Eroric va ser assassinat, desapareixent com poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rugen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.
- Rugiové byli východogermánský kmen, pocházející z Rogalandu v Norsku. Postupem času se usadili v ústí řek Odra a Visla, odkud byli později vytlačeni Góty. Rugiové, kteří zůstali v Pomořansku, pojmenovali ostrov Rügen. V průběhu 4. století se přesunuli na území dnešního Maďarska podél řeky Tisy. Později byli podřízeni Hunům, po Atilově smrti se vzbouřili a založili vlastní království v tzv. Rugilandu (území v dnešním Rakousku). V roce 487 dobyl Rugiland Odoaker. Později se Rugiové připojili k Ostrogótům, když král Theodorich Veliký vtrhl do Itálie.
- Los rugios eran una tribu germánica cuyo origen se remonta a la región de Rogaland en el sur de Noruega, significando literalmente "tierra arrugada", debido al relieve accidentado de los fiordos nórdicos. Del Siglo III a. C. hasta fines del Siglo I a. C. , la población de esta área migra para el sur en búsqueda de áreas más calientes, debido a la bajada de las temperaturas de Europa en este periodo. Se establecen en la isla de Rügen, en el mar Báltico, dando su nombre a esta isla. La tribu es mencionada por el escritor romano Tácito en el siglo I, en su libro Germania. Según Tácito, los Rugii habitaban la costa del mar Báltico entre los ríos Vístula y Oder, eran vecinos de los godos y utilizaban escudos redondos y espadas cortas. Existe un gran intervalo de registro histórico, con los rugios siendo citados después de Tácito solamente en el siglo V. Sin embargo, se pueden suponer indirectamente algunos eventos. Presionado por guerras contra los godos en a finales del siglo I, los rugios son encontrados desplazándose hacia el sur, hacia la región del Danubio y los Cárpatos entre los años 200 y 300. En el 390 se hacen un pueblo vasallo de los hunos invasores, junto a otras naciones germánicas, como los ostrogodos. Se convierten al cristianismo arriano. En el 451 participan, al lado de Átila, en la invasión de la Galia y en la Batalla de los Campos Cataláunicos (batalla de Chalôns). Después de la muerte de Átila, en el 454 ocurre la Batalla de Nedao, donde una federación de pueblos germánicos derrota a los hunos y alcanza la independencia.
- Ruugit olivat itägermaaninen heimo, jonka alkukoti on paikannettu Norjaan Rogalandin lääniin, missä luultavasti asuivat Ruugit, joita Jordanes sanoo Scandzaan jääneeksi heimoksi. Tätä mahdollisuutta tukee se, että läänin entinen nimi on Rygiafylke. Kuitenkin Jordaneen aikoina Italiassa oli paljon ruugeja, joiden heimo oli siirtynyt kauas synnyinseudultaan. Huomattavasti ennen tätä mainintaa Skandinaviassa asuvista ruugeista, osa heistä oli asettunut asumaan Oderin ja Veikselin suistoalueille, mistä goottien kerrotaan ajaneen heidät pois saavuttuaan Skandinaviasta. Ruugit asuivat jonkin aikaa Pommerissa, missä heidän uskotaan antaneen nimensä Rügenille. 300-luvun alkupuolella he muuttivat etelään Tisza-joen yläjuoksulle nykyisessä Unkarissa. Myöhemmin Ruugit joutuivat hunnien valloittamiksi ja osallistuivat Attilan sotaretkeen vuonna 451. Attilan kuoltua ruugit nousivat kapinaan ja perustivat oman valtakunnan nykyisen Itävallan alueelle. Joitakin ruugien kuninkaita vuosilta 451-487 tunnetaan nimeltä: Flaccitheus (hallitsi vuoteen 475) Feletheus, Flaccitheuksen poika (hallitsi 475-487, joutui Odovakarin vangiksi) Fredericus, Feletheuksen poika Tämän valtakunnan kukisti ja liitti omaan kuningaskuntaansa ostrogoottien kuningas Odovakar vuonna 487. Uusien isäntiensä alaisina ruugit ottivat osaa kuningas Teoderik Suuren hyökkäykseen Italiaan vuonna 489. Italiassa ruugit muodostivat yhden ostrogoottien haaroista ja katosivat Italiasta näiden mukana. Latinankieliset kirjailijat sekoittavat toisinaan ruugit ja rusit. Tämän artikkelin lähteenä on käytetty Nordisk Familjebokia, ruotsalaista tietosanakirjaa, joka julkaistiin vuosina 1904-1926 ja on nykyään vapaasti käytettävissä ns. Public domainissa
- Les Ruges sont un peuple germanique provenant de la Baltique. Arrivés à proximité de l'Empire romain vers le IV siècle après J. -C, ils remontent l'Oder et passent en Silésie, puis, après avoir chassé les Quades en 406, en Moravie. Après l'effondrement de l'empire d'Attila, ils se séparent en deux groupes : un premier groupe s'établit en Thrace et entre au service de l'Empire d'Orient (Jordanès, Getica, 266). un second groupe, plus nombreux s'installe dans un territoire difficile à délimiter au nord du Danube entre la Basse-Autriche et la Moravie. Après l'effondrement de l'empire d'Attila en 453, les Ruges vivent sous la pression du royaume ostrogothique de Pannonie. Le roi des Ruges, Flaccitheus se joint alors à la coalition de peuples germaniques dirigée contre les Ostrogoths (Eugippe, Vita sancti Severini, 5,2). La coalition subit une défaite sur la Bolia en 469. Il faut attendre le retrait volontaire des Ostrogoths en 472 pour voir la situation des Ruges s'améliorer. Ils peuvent alors étendre leur influence dans cette région danubienne du Norique, notamment sous le règne du roi Feletheus (aussi appelé Feva ou Fewa).
- I Rugi erano una delle principali stirpi stanziate dal re ostrogoto Teodorico tra Venezia e l'Istria. Provenivano dalla regione di Rogaland, presso Stavanger, sul Borknefjord. Secondo gli storici sarebbero di origine scandinava, come tutti i Germani. Stando a Tacito, erano simili, nell'armamento e nelle istituzioni, ai Goti. Spostatisi nel III secolo nella valle del Tibisco, a seguito della pressione gota, nel IV secolo caddero sotto il dominio degli Unni e poi, dalla seconda metà di questo secolo, si stabilirono nella Bassa Austria. Nel 487 Odoacre li sconfisse. L'anno seguente una loro rivolta fu stroncata dal fratello di Odoacre, Unulf. Allora questo popolo si unì, nei pressi dell'odierna Svistov, alla gens di Teodorico, che stavano migrando verso l'Italia.
- De Rugiërs waren een Oost-Germaans volk dat oorspronkelijk in Noorwegen, en later in een gebied tussen de Oder en de Vistula woonde. Vandaar werden zij verdreven toen de Goten verschenen vanuit Scandinavië. Ze waren een oud en wijs volk, ze hielden niet erg van geweld maar hadden wel de technologie om de beste zwaarden en wapens te vervaardigen. De schilden van de Rugiërs werden van staal gemaakt en met leer bekleed. Slaven hielden ze niet en ze handelden in gouderts en hun mooiste voorwerpen. De Rugiërs verbleven een tijdlang in Pommeren, waar de naam van het eiland Rügen nog aan hun verblijf doet herinneren. In het begin van de 4de eeuw trokken zij zuidwaarts en vestigden zich aan de bovenloop van de Tisza in wat nu modern Hongarije is. Zij werden later vazallen van de Hunnen en namen deel aan Attila's campagnes in 451, maar na diens dood kwamen zij in opstand en zagen kans tussen 480 en 482 zich meester te maken van Vindelicia en het gedeelte van Noricum (nu Oostenrijk) dat aan de Donau lag. Onder leiding van Feva vestigden zij hier een eigen koninkrijk. De koning van Italië Odoaker liet twee strafexpedities tegen de Rugiërs houden en behaalde beide keren een overwinning. In 488 werd hun rijk door Odoaker vernietigd. De Rugiërs sloten zich daarop aan bij de Ostrogoten. Zij steunden de Ostrogotische koning Theodorik de Grote toen deze Italië in 489 binnenviel. In Italië vormden zij een eigen legeronderdeel. Ze verdwenen tezamen met de Ostrogoten uit de geschiedenis in de tweede helft van de 6e eeuw.
- Rugier, var opprinnelig en germansk stamme fra sørvest-Norge. Omkring år 500 e. Kr. hersket rugierkongen Roduulf over denne folkegruppen. Utvandrede rugier er videre kjent som en østgermansk stamme som før folkevandringstiden levde i området mellom Oder og Wisła (tyske Weichsel). Deretter skal de en periode ha levd i Pommern og har trolig gitt navn til den nordtyske øya Rügen. Omkring år 200 e. Kr. hadde de flyttet til sydlige Wisła. Ved inngangen til 300-tallet ble de fordrevet av goterne sørover og kom til øvre Tisza i nåværende Ungarn. De deltok i hunnernes felttog, men brøt etter en tid ut og slo seg i stedet ned i Pannonia der de grunnla ett rike. Omkring år 480 e. Kr. invaderte de nordlige Italia, men ble beseiret av Odovakar med hele dennes romersk-germanske hær. Odovakar antas imidlertid bare å ha oppløst rugiernes hær taktisk sett, og dermed kunne mennene vende tilbake til Pannonia. Denne artikkelen inneholder stoff fra Nordisk familjebok, et klassisk svensk oppslagsverk publisert mellom 1904–1926 nå i Offentlig eiendom.
- Rugiowie – plemiona germańskie w starożytności zamieszkujące m. in. wyspę Rugię, swe najdawniejsze siedziby mające prawdopodobnie w zachodniej Norwegii (Rōgiland).
- Os rugios eram uma tribo germânica cuja origem remonta à região de Rogaland no sul da Noruega, significando literalmente 'terra enrrugada', devido ao relevo acidentado dos fiordes noruegueses. Do século III a.C. até fins do século I a.C. , a população desta área migra para o sul em busca de áreas mais quentes, devido ao abaixamento das temperaturas da Europa deste período. Estabelecem-se na ilha de Rügen, no mar Báltico, dando seu nome ao lugar. Fixam-se também na costa do mar Báltico, hoje Polônia. A tribo é primeiramente mencionada pelo escritor romano Tácito no século I, em seu livro Germania. Segundo Tácito, os Rugii habitavam a costa do mar Báltico entre os rios Vístula e Oder, eram vizinhos a leste dos godos e utilizavam escudos redondos e espadas curtas. Existe um grande intervalo de registro histórico, com os rugios citados após Tácito somente no século V. No entanto, podem-se supor indiretamente alguns eventos. Pressionado por guerras contra os godos no fim do século I, os rugios deslocaram-se para o sul, para a região do Danúbio e dos Cárpatos entre os anos 200 e 300. Em 390, tornaram-se vassalos dos hunos invasores, junto a outros povos germânicos, como os ostrogodos. Convertem-se ao cristianismo ariano. Em 451, participaram, ao lado de Átila, na invasão à Gália e na Batalha dos Campos Cataláunicos (batalha de Chalôns). Após a morte de Átila, em 454, ocorre a Batalha do Rio Nedao, onde uma federação de povos germânicos derrotou os hunos e alcançou a independência.
- Руги — германское племя эпохи Великого переселения народов, последние известия о котором относятся к середине VI века. В X—XII веках ругами именовали в Западной Европе жителей Киевской Руси.
- Rugier är en östgermansk folkstam som ska ha utvandrat norrifrån till området mellan Oder och Wisła, och tvingats därifrån när goterna senare anlände. Därefter skall de en period ha levt i Pommern och möjligen ha givit namn till den nordtyska ön Rügen. Omkring 200 e. Kr. hade de flyttat till södra Wisla. Vid 300-talets början flyttade de åter söderut och kom till övre Tisza i nuvarande Ungern. De kuvades av hunnerna och deltog i deras fälttåg men efter slaget vid Katalauniska fälten gjorde de uppror och slog sig istället ner i Pannonien där de skapade ett rike. Omkring år 480 e. Kr. invaderade de norra Italien, men besegrades av Odovakar, men för detta behövde han hela sin romersk-germanska här. Ändå lyckades han bara upplösa rugiernas här, varefter en del av dessa återvände till Pannonien. Mellan 451 och 487 är några av de rugiska kungarnas namn kända ur Eugippus' liv av Severinus av Noricum: Flaccitheus (regerade till 475) Feletheus, Flaccitheus son (regerade 475 - 487, tillfångatagen av Odovakar) Fredericus, Feletheus son (tvangs fly till Theoderik 488) Odovakar krossade det rugiska riket 487 och många rugier kom att förena sig med ostrogoterna under Theoderik den store då denne invaderade Italien 489. De försvann från Italien samtidigt som ostrogoterna krossades.
- Ругії, руги, ругіани (Rugier) — відомі з I сторіччя (про них повідомляє римський історик Таціт), а в історичний час — як населення південно-західного узбережжя Варязького моря в межиріччі нижніх течій Одри і Вісли і острова Рюген.
|
| rdfs:comment
|
- The Rugii, also Rugians, Rygir, Ulmerugi, or Holmrygir were an East Germanic tribe, who in the first century lived at the southern shore of the Baltic Sea in what is now Pomerania, and in the 5th century lived in a kingdom in what is now Austria, which at times was a client of the Hun empire. Rugii also lived in Norwegian Rogaland, yet the connection to the continental Rugii is unknown. The Rugii joined the Ostrogoths in the late 5th century.
- Die Rugier waren ein zwischen Weichsel und Oder ansässiger ostgermanischer („Weichselgermanen“) Stamm. Während der Völkerwanderung schlossen sich die Rugier den Hunnen an, errichteten anschließend ein Reich im heutigen Niederösterreich und zogen schließlich mit den Ostgoten nach Italien.
- Els rugis (llatí rugii o rugh, grec Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava a ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Ptolemeu els esmenta com Ῥουτίκλειοι, però cal suposar que parla dels rugis.
- Rugiové byli východogermánský kmen, pocházející z Rogalandu v Norsku. Postupem času se usadili v ústí řek Odra a Visla, odkud byli později vytlačeni Góty. Rugiové, kteří zůstali v Pomořansku, pojmenovali ostrov Rügen. V průběhu 4. století se přesunuli na území dnešního Maďarska podél řeky Tisy. Později byli podřízeni Hunům, po Atilově smrti se vzbouřili a založili vlastní království v tzv. Rugilandu (území v dnešním Rakousku).
- Los rugios eran una tribu germánica cuyo origen se remonta a la región de Rogaland en el sur de Noruega, significando literalmente "tierra arrugada", debido al relieve accidentado de los fiordos nórdicos. Del Siglo III a. C. hasta fines del Siglo I a. C. , la población de esta área migra para el sur en búsqueda de áreas más calientes, debido a la bajada de las temperaturas de Europa en este periodo. Se establecen en la isla de Rügen, en el mar Báltico, dando su nombre a esta isla.
- Ruugit olivat itägermaaninen heimo, jonka alkukoti on paikannettu Norjaan Rogalandin lääniin, missä luultavasti asuivat Ruugit, joita Jordanes sanoo Scandzaan jääneeksi heimoksi. Tätä mahdollisuutta tukee se, että läänin entinen nimi on Rygiafylke. Kuitenkin Jordaneen aikoina Italiassa oli paljon ruugeja, joiden heimo oli siirtynyt kauas synnyinseudultaan.
- Les Ruges sont un peuple germanique provenant de la Baltique. Arrivés à proximité de l'Empire romain vers le IV siècle après J. -C, ils remontent l'Oder et passent en Silésie, puis, après avoir chassé les Quades en 406, en Moravie. Après l'effondrement de l'empire d'Attila, ils se séparent en deux groupes : un premier groupe s'établit en Thrace et entre au service de l'Empire d'Orient (Jordanès, Getica, 266).
- I Rugi erano una delle principali stirpi stanziate dal re ostrogoto Teodorico tra Venezia e l'Istria. Provenivano dalla regione di Rogaland, presso Stavanger, sul Borknefjord. Secondo gli storici sarebbero di origine scandinava, come tutti i Germani. Stando a Tacito, erano simili, nell'armamento e nelle istituzioni, ai Goti.
- De Rugiërs waren een Oost-Germaans volk dat oorspronkelijk in Noorwegen, en later in een gebied tussen de Oder en de Vistula woonde. Vandaar werden zij verdreven toen de Goten verschenen vanuit Scandinavië. Ze waren een oud en wijs volk, ze hielden niet erg van geweld maar hadden wel de technologie om de beste zwaarden en wapens te vervaardigen. De schilden van de Rugiërs werden van staal gemaakt en met leer bekleed.
- Rugier, var opprinnelig en germansk stamme fra sørvest-Norge. Omkring år 500 e. Kr. hersket rugierkongen Roduulf over denne folkegruppen. Utvandrede rugier er videre kjent som en østgermansk stamme som før folkevandringstiden levde i området mellom Oder og Wisła (tyske Weichsel). Deretter skal de en periode ha levd i Pommern og har trolig gitt navn til den nordtyske øya Rügen. Omkring år 200 e. Kr. hadde de flyttet til sydlige Wisła.
- Rugiowie – plemiona germańskie w starożytności zamieszkujące m. in. wyspę Rugię, swe najdawniejsze siedziby mające prawdopodobnie w zachodniej Norwegii (Rōgiland).
- Os rugios eram uma tribo germânica cuja origem remonta à região de Rogaland no sul da Noruega, significando literalmente 'terra enrrugada', devido ao relevo acidentado dos fiordes noruegueses. Do século III a.C. até fins do século I a.C. , a população desta área migra para o sul em busca de áreas mais quentes, devido ao abaixamento das temperaturas da Europa deste período. Estabelecem-se na ilha de Rügen, no mar Báltico, dando seu nome ao lugar.
- Руги — германское племя эпохи Великого переселения народов, последние известия о котором относятся к середине VI века. В X—XII веках ругами именовали в Западной Европе жителей Киевской Руси.
- Rugier är en östgermansk folkstam som ska ha utvandrat norrifrån till området mellan Oder och Wisła, och tvingats därifrån när goterna senare anlände. Därefter skall de en period ha levt i Pommern och möjligen ha givit namn till den nordtyska ön Rügen. Omkring 200 e. Kr. hade de flyttat till södra Wisla. Vid 300-talets början flyttade de åter söderut och kom till övre Tisza i nuvarande Ungern.
- Ругії, руги, ругіани (Rugier) — відомі з I сторіччя (про них повідомляє римський історик Таціт), а в історичний час — як населення південно-західного узбережжя Варязького моря в межиріччі нижніх течій Одри і Вісли і острова Рюген.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
