| dbpprop:abstract
|
- Romanos IV Diogenes or Romanus IV Diogenes was Byzantine emperor from 1068 to 1071.
- Romanos IV. Diogenes war von 1068 bis 1071 byzantinischer Kaiser. Romanos stammte aus einer angesehenen anatolischen Adelsfamilie und war Gouverneur von Serdica. Seine militärische Laufbahn begann unter Kaiser Konstantin X. , wobei er sich im Kampf gegen die Petschenegen auszeichnete. Im Jahre 1067 wurde er angeklagt, an einer Verschwörung gegen Konstantin X. teilgenommen zu haben, nach Konstantinopel berufen und zum Tode verurteilt. Das Urteil wurde dann in Verbannung umgewandelt und nach Konstantins Tod am 21. Mai 1067 aufgehoben. In erster Ehe war er mit Anna, Tochter von Alusian, Zar der Bulgaren, verheiratet. Mit ihr hatte er einen Sohn, Konstantin Diogenes, welcher aber früh verstarb. Nach dem Tod von Konstantin X. heiratete er 1068 dessen Witwe Eudokia und wurde zum Mit-Kaiser erhoben. Die Söhne Konstantins wurden an der Regierung beteiligt, während die einflussreiche Familie der Dukas in Opposition zu ihm stand. Romanos kämpfte anfangs glücklich gegen die Seldschuken in Kleinasien, wurde aber 1071 in der Schlacht von Mantzikert von Sultan Alp Arslan besiegt und gefangengenommen. Er wurde zwar gegen das Versprechen von Lösegeld und einen Friedensvertrag bald wieder freigelassen, jedoch hatten inzwischen seine Feinde den Sohn Konstantins X. , Michael VII. , auf den Thron gehoben. Romanos versuchte, gegen ihn vorzugehen, wurde aber besiegt, gefangen genommen und schließlich Ende Juni 1072 geblendet. Ihm wurde dreimal ein glühendes Eisen in die Augenhöhle gestoßen, die Wunde entzündete sich. Michael Attaliates berichtet, wie ihm in der Folge Maden vom Gesicht fielen. Er starb wenige Tage später. Der von Romanos IV. abgeschlossene Vertrag wurde nach seinen Sturz seitens der Seldschuken und ihren türkischen Untertanen nicht mehr anerkannt. Romanos IV. war der erste Kaiser in der byzantinischen Geschichte, der von einen fremden Heer gefangen genommen wurde.
- Romà IV Diògenes (Romanus Diogenes, Ῥωμανὸς ὁ Διογένης) fou emperador de Bizanci del 1067 al 1071. Era fill d'un noble de nom Constantí Diògenes que va conspirar contra Romà III però es va lliurar del càstig mercès a les influencies de la seva dona. Romà era besnebot de Romà III per via materna i gaudia d'influència a la cort, arribant a patrici i duc de Sardica o Triaditza. Sota Constantí X Ducas va demanar el càrrec de magnus vestiarius que no li fou concedit per manca de mèrits; llavors va retornar a Sardica, va atacar a una partida de petxenegs, i va enviar el seus caps a la capital, i finalment el càrrec li fou concedit. Durant algun temps va planejar revoltes i conspiracions per accedir al tron, i a la mort de Constantí i la pujada al tron de la seva dona Eudòxia estava a punt de passar a l'acció però fou arrestat, jutjat i condemnat a mort. Abans de l'execució fou presentat a l'emperadriu i com que era un home molt guapo li va causar una gran impressió, i la seva condemna fou commutada per exili a Capadòcia; als dos dies de sortir, un missatgers de l'emperadriu el van fer retornar a la capital on al arribar fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit i finalment Eudòcia i Romà es van casar i als tres dies fou proclamat emperador. Constantí X havia deixat tres fills que es van considerar perjudicats i van iniciar complots contra el nou emperador, però la mare va aconseguir dominar-los i imposar la seva autoritat. Tot i així un fort partit de descontents va romandre a la cort. Romà va introduir mesures de reforma radical de l'administració i es va escapar de l'autoritat de la seva dona traslladant la seva pròpia cort a l'altra costat del Bòsfor (a la part asiàtica). Mentre els seljúcides s'havien acostat a la mar Càspia i al nord de Pèrsia sota Alp Arslan i un dels seus lloctinents va atacar Síria. Romà va encapçalar un exèrcit contra els invasors i es va dirigir a Síria i ja quasi hi era quan se'l va informar de l'entrada dels seljúcides pel nord. Va deixar llavors Síria i es va dirigir cap al Pont amb tanta rapidesa que va sorprendre als invasors i en va derrotar a alguns cossos aïllats; així el principal cos de l'exèrcit seljúcida va haver de sortir de Pèrsia per anar en ajut dels seus companys. Romà va tornar a Síria i va fer una victoriosa campanya entre Antioquia i l'Eufrates derrotant a l'enemic arreu, però un dels seus generals fou sorprès i derrotat i va perdre la meitat de l'exèrcit; Romà va córrer en el seu ajut i va derrotar els turcs en una gran batalla nocturna el 20 de novembre del 1068. Llavors va marxar a l'Eufrates cap a Dara, fustigat per les tropes enemigues i va establir als seus soldats en seguretat als quarters de hivern. Va tornar a Constantinoble on es va reconciliar amb Eudòxia i van governar junts en harmonia. La campanya es va renovar el 1069 i altre cop l'exèrcit imperial fou victoriós en general encara que els seljúcides van poder ocupar i saquejar Iconium. El 1070, en la tercera campanya, el general en cap fou Manel Comnè que fou derrotat i fet presoner. L'emperador, aconsellat per alguns nobles, va agafar el comandament . El seljúcida Torkish estava enfrontat a Alp Arslan i Manel Comnè el va convèncer de desertar i marxar amb ell a Constantinoble, amb la promesa de què l'ajudaria a obtenir el tron. Així que sobtadament Comnè es va presentar a la capital acompanyat del general turc, sense ser necessari per Romà d'agafar el comandament. El 1071 Romà va agafar altre cop la direcció de l'exèrcit; molts dels que l'acompanyaven no eren molt favorables a l'emperador. L'exèrcit bizantí va avançar cap a l'Araxes vencent la resistència dels turcs i amb algunes derrotes parcials. El soldà li va oferir la pau que Romà va refusar, però la seva posició no era optima. El 26 d'agost de 1071 es va lliurar la decisiva batalla de Manzikert en la que els bizantins foren aniquilats per la traïció d'alguns oficials bizantins. Romà fou fet presoner. Alp Arslan el va tractar amb correcció. Li va preguntar que hauria fet si la situació sigues a l'inrevés i Romà va dir que l'hauria matat; Arslan va dir "jo faré una cosa diferent i d'acord als mateixos principis de la vostre religió tractaré als presoner i ferits humanament"; li va donar 10000 peces d'or i el va deixar marxar amb tots els presoners que volgués; després d'això es va acordar la pau en termes justos, però l'Imperi va haver de pagar un rescat de 1500000 peces anyals i 360000 peces d'or de tribut. Romà va poder marxar a Constantinoble. Però les noticies de la greu derrota ja havien arribat a Constantinoble i s'havia produït una revolució que va portar al tron a Miquel VII Ducas Parapinaces; quan Romà es va presentar li fou refusada l'entrada; va voler lluitar però no fou afortunat i derrotat en dues batalles es va haver de rendir i fou executat per orde de Parapinaces. Va deixar tres fills.
- Roman IV. Diogenes byl byzantským vojevůdcem a později v letech 1068–1071 císařem. Na byzantský trůn se dostal sňatkem s císařovnou vdovou Eudokií, jejímž prvním manželem byl Konstantin X. Dukas. Říše byla v té době vážna ohrožena útoky italských Normanů ze západu a seldžuckých Turků z východu. Kromě toho projevovaly odstředivé tendence podmaněné slovanské národy na Balkáně. Válka se Seldžuky se stala pro Romana osudnou. Po dvou vítězných bitvách utrpěla jeho vojska roku v sprnu 1071 těžkou porážku u Mantzikertu a císař byl zajat. Brzy se mu však podařilo uzavřít s tureckým náčelníkem Alp Arslanem celkem výhodný mír, jímž se zavázal k zachování stávajícího stavu, to znamená potvrdil Seldžukům zisky z jejich výbojů, a k zaplacení vyšší peněžní částky. Poté byl propuštěn ze zajetí. V Konstantinopoli proti němu vystoupila opozice ihned poté, co došly zprávy o výsledcích bitvy, a prohlásila císařem Michaela VII. Duku, syna Konstantina X. Mezi novým panovníkem a Romanem IV. došlo k občanské válce, během níž byl Roman zajat a oslepen. Krátce na to zemřel.
- Romano IV Diógenes, emperador de Bizancio del 1068 al 1071, conocido sobre todo por su derrota en la batalla de Manzikert. Romano pertenecía a una distinguida familia de Capadocia, y se había distinguido como militar. Subió al trono al contraer matrimonio con Eudoxia, viuda de Constantino X Ducas. Fue coronado emperador el 1 de enero de 1068. Tras su coronación, dirigió tres exitosas campañas contra los selyúcidas en el este de Anatolia, expulsándoles al este del Éufrates. En marzo de 1071 emprendió una nueva campaña con un ejército de unos 60.000 ó 70.000 hombres. Dejó la mayor parte de ellos a las órdenes de su general José Tarcaniotes, y él, con el resto de las tropas, se apoderó de la fortaleza de Manzikert. Poco después se enfrentó con el ejército selyúcida, mandado por Alp Arslan, en tanto que Tarcaniotes, por tración o por cobardía, escapaba en lugar de prestarle auxilio. Romano fue vencido y hecho prisionero. Fue conducido a presencia de Alp Arslan, quien le ordenó besar el suelo ante él, y le puso simbólicamente un pie sobre el cuello. Sin embargo, después fue tratado como un huésped, y firmó con el sultán un tratado de paz, por el cual pasaban a control selyúcida las ciudades de Manzikert, Hierópolis, Edesa y Antioquía, y Bizancio se comprometía a pagarle un oneroso tributo. Después, el emperador fue dejado en libertad. Sin embargo, en Constantinopla, una conspiración entronizó a Miguel, hijo de Constantino X Ducas y de Eudocia. Aunque Romano trató de reunir lo que quedaba de su ejército, fue derrotado pro el general Andrónico Ducas, y aceptó renunciar al trono y retirarse a un monasterio, a cambio de que fuera respetada su vida. Esta promesa, sin embargo, no fue respetada: se le sacaron los ojos y fue paseado sobre una bestia de carga durante varios días. Murió en la isla de Proti, en un monasterio que él mismo había ordenado construir, a consecuencia de la infección de sus heridas, pero antes, su enemigo, el cronista Miguel Psellos, le escribió una cruel carta felicitándole por su buena suerte al haber sido cegado, ya que era seguramente porque Dios le había encontrado digno de una luz superior. Durante su reinado los normandos conquistaron Bari, lo que significó el final de la presencia bizantina en Italia.
- Romanos IV Diogenes oli Bysantin keisari 1067—1071. Romanos kuului erääseen tunnettuun kappadokialaiseen sukuun. Hän palveli armeijassa kunnes hänet tuomittiin petturuudesta Konstantinos X Dukasin poikia vastaan. Odottaessaan teloitustaan Romanos pääsi Konstantinoksen lesken Eudokia Makrembolitissan puheille. Keisarinna armahti Romanuksen ja pian he menivät naimisiin. Romanus taisteli seldžukkeja vastaan ja ajoi heidät Eufratin taakse. Mutta vuonna 1071 sulttaani Alp Arslan kukisti Romanuksen kohtalokkaassa Manzikertin taistelussa. Romanus itse jäi Alp Arslanin vangiksi. Seldžukit päästivät kuitenkin Romanoksen palaamaan Konstantinopoliin jossa Mikael VII oli ottanut vallan käsiinsä. Romanos joutui maksamaan seldžukeille suuria lunnaita ja hän joutui allekirjoittamaan rauhansopimuksen heidän kanssaan. Romanus yritti palata valtaan, mutta Mikaelin joukot kukistivat hänet. Romanos vetäytyi luostariin jossa hän pian kuoli.
- Romain Diogène fut empereur byzantin sous le nom de Romain IV. À la mort de Constantin X, en 1067, sa femme Eudoxie devint impératrice. Elle épousa peu de temps après Romain Diogène, né en 1032 qui fut couronné empereur sous le nom de Romain IV le 1 janvier 1068. De cette union naissent Nicéphore Diogène et Léon Diogène. Membre de la grande famille des Diogenai, c'était un administrateur compétent et soldat courageux qui mesurait pleinement la gravité de la menace seldjoukide, il entreprit avec ardeur de restaurer la puissance de l'Empire mais il échoua en raison de l'opposition à son égard de la famille Doukas, autant que de l'état de l'armée. En 1068 et 1069, il mena des expéditions en Orient où il renforça considérablement les positions byzantines. Sous son règne, les Normands s'installèrent en Sicile et dans la région de Naples, finissant par en chasser les Byzantins en 1071. Romain dut mener de nombreuses campagnes dans l'est de l'Empire à cause de la présence des Turcs Seldjoukides, qui finirent par le vaincre lors de la bataille de Manzikert, en août 1071; Romain IV fut capturé par leur chef Alp Arslan. De retour à Constantinople, il fut déposé par son beau-fils Michel VII Doukas, qui fit exiler l'Impératrice Eudoxie. Michel VII lui fit crever les yeux et le fit enfermer dans un monastère, où il mourut quelques jours après. Romain IV fut inhumé dans l'île de Proti. Sous son règne l'Empire byzantin connaît sa première grande crise financière (1068-1080); le manque de métaux précieux le conduit à dévaluer les monnaies d'or et d'argent.
- IV. Rómanosz, eredeti nevén Rómanosz Diogenész (? – 1072 nyara) a Bizánci Birodalom császára, Eudokia Makrembolitissza császárné férje volt. Bár tehetséges hadvezér volt, nevéhez fűződik a birodalmat megrengető manzikerti csatavesztés.
- Fu basileus dei romei dal 1 gennaio 1068 al 26 agosto 1071.
- ロマノス4世ディオゲネス（：Ρωμανός Δ' Διογένης （Rōmanos IV Diogenēs）、？ - 1072年）は、東ローマ帝国ドゥーカス王朝の第3代皇帝（在位：1068年 - 1071年）。 即位前は、カッパドキアで帝国の将軍を務めていた。1067年のコンスタンティノス10世ドゥーカスの死後、皇后のエウドキア・マクレンボリティサが女帝として即位したが、国民や貴族層はセルジューク朝の侵攻により、強力な軍事政権の成立を望んでいた。このため1068年、エウドキアはロマノスと結婚し、彼を皇帝として新たに即位させた。これが、ロマノス4世である。 即位後、ロマノス4世は北方から侵攻してきたベチェネグ族やロシア人、ノルマン人と和睦して彼らを傭兵として取り込み、軍備を増強したうえでセルジューク朝と会戦し、ある程度の戦果を得た。 1071年にはロマノス4世自らが6万の兵を率いて親征した。兵力の少ないセルジューク朝は和議を望んでいたが、ロマノスはこれを拒否してマンズィケルト（マラズギルト）にてセルジューク軍と戦った。帝国軍は数こそ多かったものの傭兵の寄せ集めで練度が低く、味方の裏切りもあって大敗を喫し、ロマノスも捕虜となってしまった。ローマ皇帝が捕虜となったのは、3世紀のウァレリアヌス以来のことであった。この敗戦で小アジアはトルコ人に占領され、後のオスマン帝国による東ローマ帝国滅亡の遠因となった。 一方、妻のエウドキアは夫が敗戦して捕虜となったことを知ると、夫を廃して前夫との間に生まれていた息子ミカエル7世ドゥーカスを新たに皇帝として即位させた。同年のうちにセルジューク朝から釈放されたロマノス4世は、このミカエル7世の皇位継承を認めず抵抗したが、捕らえられて盲目にされたうえで追放された。そして1072年、失意のうちに死去した。
- Romanos IV, bijgenaamd Diogenes, was Byzantijns keizer van 1067 tot 1071. Romanos Diogenes werd geboren in Cappadocië (jaar onbekend). Hij was oorspronkelijk een van de legeraanvoerders van keizer Constantijn X. Na diens dood in 1067 trad hij in het huwelijk met de keizerin-weduwe Eudokia (Grieks Evdokía), waardoor hij keizer werd. De grondige verwaarlozing van het leger leidde o.m. in 1071 tot een nederlaag tegen de Turkse Seltsjoeken in de buurt van de Armeense grensstad Manzikert (thans Malazgirt), waardoor een groot deel van Klein-Azië voor het Byzantijnse Rijk verloren ging. Omdat men in Constantinopel Romanos' smadelijke verdrag met de Turken niet wilde onderschrijven, werd de keizer door zijn stiefzoon en opvolger Michaël VII de ogen uitgebrand, wat hem niet alleen in de onmogelijkheid tot regeren bracht, maar ook zijn dood tot gevolg had. Romanos Diogenes overleed te Constantinopel in de zomer van 1072.
- Roman IV Diogenes – cesarz bizantyjski od 1067 do 1071. W 1071 na czele 100 000 żołnierzy chciał powstrzymać w Armenii atak Turków Seldżuckich na Azję Mniejszą. Przegrał w bitwie pod Mantzikert na skutek zdrady Andronika Dukasa i wybuchu paniki. W konsekwencji Turcy opanowali znaczną część Anatolii, a ludność pochodzenia greckiego, która pozostała i nie uciekła na zachód - wymordowali. Zwolniony z niewoli pod warunkiem, że zrzeknie się roszczeń do Armenii, zapłaci okup, i będzie wspierać sułtana w przyszłości, został uznany za rebelianta przez frakcję Dukasów, która w międzyczasie przejęła władzę. Przegrał wojnę domową, która wybuchła i po poddaniu się został oślepiony na rozkaz cesarza. Zmarł niedługo później w klasztorze w 1072.
- Romano IV Diogenes, Imperador Bizantino de 1068 a 1071.
- Файл:Romanos et Eudoxie. JPG Роман IV Диоген с женой. Роман IV Диоген (греч. Ρωμανός Δ΄ Διογένης) — византийский император в 1067—1071 гг, сын Константина Диогена, погибшего при Романе Аргире. Происходил из Каппадокии; при императоре Константине Дуке был назначен правителем Средца. Принадлежа к военно-патриотической партии, Роман с ненавистью относился к партии придворно-бюрократической, во главе которой стояли брат покойного царя, кесарь Иоанн Дука, и Пселл. Уличённый в заговоре, с целью добиться престола, Роман был схвачен и привезён в столицу, где вдовствующая царица Евдокия, при допросе арестованного, была поражена его мощной фигурой и благородной осанкой. Роман получил прощение и вскоре был возведён в сан магистра и стратилата. Евдокия, наследовавшая престол вместе с 3 сыновьями Дуки, Михаилом, Андроником и Константином, вскоре убедилась, что ослабленному внешними и внутренними неурядицами государству может помочь только сильная рука воина, и решила вторично выйти замуж, хотя, по рассказу Скилиция, и дала обещание не вступать в новый брак. Придворный кружок, опасавшийся за своё влияние, ревниво следил за точным выполнением этого обещания, но патриоты наметили Романа как кандидата на престол. 31 декабря 1067 года Роман был тайно введён во дворец, и его противникам пришлось признать совершившийся факт. В силу договора, формально заключённого с Романом, титул царей носили, вместе с ним, и сыновья Дуки. Придворная партия ненавидела нового царя, мужественного, но малопроницательного и легко увлекавшегося. Её интриги проникли даже в армию, в среду высших офицеров. Стали ходить слухи, будто Роман намерен свергнуть Евдокию и сыновей Дуки, чтобы единовластно править государством.
- IV. Romanos Diogenes (Romen Diyojen olarak da bilinir) 1068 ile 1071 arasında hüküm süren Bizans Roman imparatorudur.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
