The Roman calendar changed its form several times in the time between the foundation of Rome and the fall of the Roman Empire. This article generally discusses the early Roman or 'pre-Julian' calendars. The calendar used after 46 BC is discussed under Julian calendar.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • The Roman calendar changed its form several times in the time between the foundation of Rome and the fall of the Roman Empire. This article generally discusses the early Roman or 'pre-Julian' calendars. The calendar used after 46 BC is discussed under Julian calendar.
  • Der römische Kalender bestand aus mehreren lokalen Kalendern mit zunächst lunarem Charakter, die im römischen Reich immer wieder modifiziert und an das lunisolare Kalenderprinzip angepasst wurden. Die Herkunft der zahlreichen Kalenderformen ist zwar nicht sicher geklärt, jedoch zeigt Form, Stil und Länge der Schaltmonate deutlich etruskisch-latinische Merkmale, wobei in der Frühzeit der etruskische Einfluss dominierte. Zeitgenössische Kalendertexte aus der Gründungszeit Roms fehlen. Der älteste Nachweis eines Kalenders ist mit den Fasti Antiates maiores erst ab dem Jahr 173 v. Chr. belegt. Die Auswertungen der erst relativ spät schriftlich fixierten Überlieferungen macht die Annahme wahrscheinlich, dass die Etrusker zunächst regionale Mondkalender mit einem 354-tägigen Jahr einführten, die von den Römern später auf 355 Tage erweitert wurden. Andere äußere Einflüsse auf die Kalendergestaltung können ebenfalls nicht ausgeschlossen werden. Die für den römischen Kalender zweifelsfrei unhistorisch-römische Tradition wies dessen Einführung Roms legendären Stadtgründer Romulus zu.
  • El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracció major, i el dia la menor, encara que després es va dividir en hores. Els romans consideraven que el dia s'iniciava a mitjanit. A l'establir-se l'any (de annus = anell) li van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i ¾ d'un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint o agregant dies. Així es va establir un any que començava a la primavera (en el mes dedicat a Mart, és a dir el mes Martius = març), després seguia el mes que s'obre (Aprilis = abril), el del creixement (Majus = maig) i la de la florida (Junius = juny). Després els mesos seguien per ordre del cinquè al desè: Quinctilis (juliol), Sextilis (agost), September (setembre), October (octubre), November (novembre) i December (desembre); seguia el mes d'obertura dels treballs agrícoles (Januarius = gener) i el mes de les purificaciones (Februarius = febrer). Si s'afegia un altre mes, aquest no tenia nom però se l'anomenava Mercedonius per estar consagrat a la paga. Amb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31 dies (març, maig, juliol i octubre), de 28 dies (febrer, que cada quatre anys tènia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada dos anys. Així, el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun; el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, és a dir, en total 1474 dies. Cada mes es dividia en setmanes d'entre 4 i 9 dies; la segona i quarta setmana del mes eren de 8 dies, la tercera de 9 dies menys el febrer que eren 8 i en l'intercalar que eren 7) i la primera setmana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els altres. L'anunci de la durada de la primera setmana es deia anunci de les Calendes i a les setmanes de nou dies el novè dia es deia Nonae o Nones; el primer dia de la tercera setmana se li deia Idus o Ides. A cada període de cinc anys se li deia lustre a causa que es feien sacrificis l'any després de la revisió del cens que era cada cinc anys. El calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d'un altre. Per adaptar-se a aquesta situació i al cicle àtic de vuit anys, en lloc d'afegir 59 dies cada quatre anys es van afegir 90 dies cada vuit anys. El mes de febrer de 29 dies va ser reduït a 24 dies (i quan febrer tenia tan sols 28 dies va passar a tenir-ne 23), de manera que l'any solar romà va passar a tenir 366 dies i un quart d'un altre.
  • Pojmem římský kalendář se v tomto článku rozumí způsob počítání a označování dnů, jak vznikl v římské říši a jak se v Evropě udržel po celý středověk. Římský kalendář je (přibližně od Julia Caesara založen na slunečním kalendáři s 365,25 dny . Zavedení tohoto systému nebylo snadné, ale nakonec se ujalo jako tzv. juliánský kalendář.
  • Según la tradición romana, el origen mítico del antiguo sistema para dividir el tiempo se debió al primero de los reyes, Rómulo. Se utilizó en la Antigua Roma hasta el 46 a. C. con la implementación del calendario juliano
  • Roomalainen kalenteri muuttui useita kertoja Rooman perustamisen ja Länsi-Rooman tuhon välillä.
  • L'expression calendrier romain désigne l'ensemble des calendriers utilisés par les Romains jusqu'à la création du calendrier julien en 45 av. J. -C.. Il serait, selon la tradition entre autres rapportée par Ovide dans Les Fastes, l'invention de Romulus, fondateur de Rome vers 753 av. J. -C.. Il semble cependant avoir été basé sur le calendrier lunaire grec.
  • Il Calendario romano cambiò forma diverse volte fra la fondazione di Roma e la caduta dell'impero romano; ce ne dà testimonianza Macrobio nella I giornata dei Saturnalia. All'inizio era un calendario lunare diviso in 10 mesi con inizio alla luna piena di marzo (il 15), tradizionalmente inventato dal fondatore di Roma Romolo nel 753 a.C. , ma che tuttavia sembra fosse basato sul calendario lunare greco. I mesi all'epoca erano: marzo (31 giorni), aprile (30 giorni), maggio (31 giorni), giugno (30 giorni), quintile (31 giorni), sestile (30 giorni), settembre (30 giorni), ottobre (31 giorni), novembre (30 giorni) e dicembre (31 giorni). Perciò l'anno del calendario durava 305 giorni e c'erano circa 60 giorni di inverno che non vi trovavano posto .
  • ローマ暦（ローマれき）は、古代ローマで使用されていた暦法。狭義には、古代ギリシアの太陰暦を元にしてつくられた暦法を言う。広義には、その後使用されたユリウス暦もローマ暦に含める。さらに広義には、ユリウス暦を改変して使用されたグレゴリオ暦も含む。本項では、ユリウス暦より以前のローマ暦について述べる。
  • De Romeinse kalender of Latijnse kalender is gebaseerd op de maanstanden en verdeelt het jaar onder in 12 maanden. De week was in Romeinse tijd niet bekend, deze werd in Europa pas rond 400 na Christus ingevoerd, samen met de namen van de weekdagen. Een datum werd in de Romeinse tijd aangegeven door het aantal dagen te noemen voor een vast punt: de Calendae (1e dag van de maand) de Nonae (5e dag van de maand of de 7e in de maanden maart, mei, juli en oktober) de Idus (13e dag van de maand of de 15e in de maanden maart, mei, juli en oktober) Vanaf deze vaste punten telde men in een maand de dagen terug waarbij begin- en einddagen ook meegeteld werden. Zo wordt bijvoorbeeld 13 oktober "ante diem III Id. Oct. " en 30 oktober "a.d. III Kal. Nov. " Maar de dag voor een vast punt werd geen a.d. II genoemd; zo wordt 31 oktober "pridie Kal. Nov. " (i.e. de dag voor de Calendae van november). Het oude Romeinse jaar begon overigens niet in januari, maar in maart (gewijd aan Mars), een feit dat nog steeds in de namen "September" (zevende maand), "Oktober" (achtste maand), "November" (negende maand) en "December" (tiende maand) voortbestaat. Juli en augustus hebben eerst Quintilis (vijfde maand) en Sextilis (zesde maand) geheten, maar werden later naar Julius Caesar en Augustus genoemd, Jaren werden aangegeven door de namen te vermelden van degenen die in dat jaar consul waren. De Romeinse kalender bevatte een opsomming van fasti en nefasti, geluksdagen en ongeluksdagen. Ondernemingen werden bij voorkeur op een geluksdag begonnen en het gold als een stommiteit of zelfs een affront om een belangrijke onderneming op een nefastus te beginnen. Zo roept Aulus Vitellius bijvoorbeeld de toorn van Publius Cornelius Tacitus over zich af door op de dag van de nederlaag in Allia tegen de Galliërs zichzelf tot Pontifex Maximus uit te roepen. In de tijd van Gaius Julius Caesar is de discrepantie tussen de maankalender en de seizoenen echter zo groot geworden dat Caesar de kalender hervormt en het op de zon laat baseren. Op een correctie door Paus Gregorius XIII na is deze kalender, de Juliaanse kalender, tot op heden nog in gebruik.
  • Den romerske kalender ble ifølge legenden innført av Romulus ca. år 753 og brukt av romerne fram til den julianske kalender erstattet den i år 46 f. Kr..
  • Kalendarz rzymski - kalendarz typu księżycowego stosowany w imperium rzymskim do reformy Juliusza Cezara, czyli do 46 r. p.n.e. włącznie. Za początek ery rzymskiej tzw. ab Urbe condita = 'od założenia miasta' uznano rok 753 p.n.e. (miało to wszakże znaczenie tylko dla obliczeń historycznych, Rzymianie zwykle nie oznaczali lat kolejnymi liczbami).
  • O calendário romano data da fundação de Roma e mudou sua forma diversas vezes até a queda do Império Romano. Este artigo discute os primeiros calendários romanos também chamados de calendários pré-julianos utilizados até 46 a.C. O calendário usado após esta data foi o calendário juliano, que continuou sendo utilizado até o ano 1582 quando foi substituído pelo calendário gregoriano
  • Den romerska kalendern var en lunisolarkalender. Den styrdes alltså av månen och solen. Den ersattes enligt påbud av diktatorn Julius Caesar med den julianska kalendern år 46 f. Kr.. Den första romerska kalendern från 753 f. Kr. var uppdelad i följande tio (10) månader: Martius - Mars var årets första månad. Mars var romarnas krigsgud, och man offrade djur till honom varje år under denna tid för att bringa tur i de krig som skulle komma under året. Aprilis - April har fått sitt namn efter två tänkbara ord. Antingen ordet "apricus", som betyder 'solig'. Eller ordet "aperire", som betyder 'öppna' (t. ex. blom- och bladknoppar som slår ut). Maius - Maj. Markens och växternas gudinna hette Maia. När växtlighet och jordbruk tog fart på vårkanten, offrade man till henne för att få en god skörd. Iunius - Juni är gudinnan Junos månad. Quintilis, den femte månaden. Fick sedermera namnet Juli efter Julius Caesar som var född denna månad. Sextilis, den sjätte månaden. Fick sedermera namnet Augusti efter den förste romerske kejsaren Augustus. Namnet kommer från ordet "augere" (lat. öka) och översätts vanligen 'den lysande' eller 'den upphöjde'. September är månad nummer sju, "septem" är latin och betyder 'sjunde'. Oktober är månad nummer åtta, "octo" är latin och betyder 'åtta'. November är månad nummer nio, "novem" är latin och betyder 'nionde'. December är månad nummer tio, "decem" är latin och betyder 'tionde'. Att ha endast tio månader med totalt 304 dagar innebar att året blev 61 dagar för kort. Omkring 713 f. Kr. lades två månader till i slutet av kalendern: Ianuarius - Januari är guden Janus månad, en gud med två ansikten. Ett som ser framåt (framtiden) och ett som ser bakåt (historien). Februarius - Februari blev årets sista månad. Namnet kommer från ordet "februare", som betyder 'att rena'. Den 15:e februari firade romarna en stor högtid för förlåtelse av synder. Februari var förlåtelsens, reningens och den nya börjans månad. Här har vi förklaringen till varför februari är den månad som får en extra dag under skottår. Det är helt logiskt att man lägger till en extra dag i slutet av årets sista månad. Då behöver man inte göra om hela kalendern.
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
rdf:type
rdfs:comment
  • The Roman calendar changed its form several times in the time between the foundation of Rome and the fall of the Roman Empire. This article generally discusses the early Roman or 'pre-Julian' calendars. The calendar used after 46 BC is discussed under Julian calendar.
  • Der römische Kalender bestand aus mehreren lokalen Kalendern mit zunächst lunarem Charakter, die im römischen Reich immer wieder modifiziert und an das lunisolare Kalenderprinzip angepasst wurden. Die Herkunft der zahlreichen Kalenderformen ist zwar nicht sicher geklärt, jedoch zeigt Form, Stil und Länge der Schaltmonate deutlich etruskisch-latinische Merkmale, wobei in der Frühzeit der etruskische Einfluss dominierte. Zeitgenössische Kalendertexte aus der Gründungszeit Roms fehlen.
  • El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracció major, i el dia la menor, encara que després es va dividir en hores. Els romans consideraven que el dia s'iniciava a mitjanit.
  • Pojmem římský kalendář se v tomto článku rozumí způsob počítání a označování dnů, jak vznikl v římské říši a jak se v Evropě udržel po celý středověk. Římský kalendář je (přibližně od Julia Caesara založen na slunečním kalendáři s 365,25 dny . Zavedení tohoto systému nebylo snadné, ale nakonec se ujalo jako tzv. juliánský kalendář.
  • Según la tradición romana, el origen mítico del antiguo sistema para dividir el tiempo se debió al primero de los reyes, Rómulo. Se utilizó en la Antigua Roma hasta el 46 a. C. con la implementación del calendario juliano
  • Roomalainen kalenteri muuttui useita kertoja Rooman perustamisen ja Länsi-Rooman tuhon välillä.
  • L'expression calendrier romain désigne l'ensemble des calendriers utilisés par les Romains jusqu'à la création du calendrier julien en 45 av. J. -C.. Il serait, selon la tradition entre autres rapportée par Ovide dans Les Fastes, l'invention de Romulus, fondateur de Rome vers 753 av. J. -C.. Il semble cependant avoir été basé sur le calendrier lunaire grec.
  • Il Calendario romano cambiò forma diverse volte fra la fondazione di Roma e la caduta dell'impero romano; ce ne dà testimonianza Macrobio nella I giornata dei Saturnalia. All'inizio era un calendario lunare diviso in 10 mesi con inizio alla luna piena di marzo (il 15), tradizionalmente inventato dal fondatore di Roma Romolo nel 753 a.C. , ma che tuttavia sembra fosse basato sul calendario lunare greco.
  • ローマ暦（ローマれき）は、古代ローマで使用されていた暦法。狭義には、古代ギリシアの太陰暦を元にしてつくられた暦法を言う。広義には、その後使用されたユリウス暦もローマ暦に含める。さらに広義には、ユリウス暦を改変して使用されたグレゴリオ暦も含む。本項では、ユリウス暦より以前のローマ暦について述べる。
  • De Romeinse kalender of Latijnse kalender is gebaseerd op de maanstanden en verdeelt het jaar onder in 12 maanden. De week was in Romeinse tijd niet bekend, deze werd in Europa pas rond 400 na Christus ingevoerd, samen met de namen van de weekdagen.
  • Den romerske kalender ble ifølge legenden innført av Romulus ca. år 753 og brukt av romerne fram til den julianske kalender erstattet den i år 46 f. Kr..
  • Kalendarz rzymski - kalendarz typu księżycowego stosowany w imperium rzymskim do reformy Juliusza Cezara, czyli do 46 r. p.n.e. włącznie. Za początek ery rzymskiej tzw. ab Urbe condita = 'od założenia miasta' uznano rok 753 p.n.e. (miało to wszakże znaczenie tylko dla obliczeń historycznych, Rzymianie zwykle nie oznaczali lat kolejnymi liczbami).
  • O calendário romano data da fundação de Roma e mudou sua forma diversas vezes até a queda do Império Romano. Este artigo discute os primeiros calendários romanos também chamados de calendários pré-julianos utilizados até 46 a.C. O calendário usado após esta data foi o calendário juliano, que continuou sendo utilizado até o ano 1582 quando foi substituído pelo calendário gregoriano
  • Den romerska kalendern var en lunisolarkalender. Den styrdes alltså av månen och solen. Den ersattes enligt påbud av diktatorn Julius Caesar med den julianska kalendern år 46 f. Kr.. Den första romerska kalendern från 753 f. Kr. var uppdelad i följande tio (10) månader: Martius - Mars var årets första månad. Mars var romarnas krigsgud, och man offrade djur till honom varje år under denna tid för att bringa tur i de krig som skulle komma under året.
rdfs:label
  • Roman calendar
  • Römischer Kalender
  • Calendari romà
  • Římský kalendář
  • Calendario romano
  • Roomalainen kalenteri
  • Calendrier romain
  • Ókori római naptár
  • Calendario romano
  • ローマ暦
  • Romeinse kalender
  • Romersk kalender
  • Kalendarz rzymski
  • Calendário romano
  • Римский календарь
  • Romerska kalendern
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of