| dbpprop:abstract
|
- "Requete" redirects here. For the Spanish superlative prefix, see Spanish adjectives. For the French term, see Maître des requêtes. The Requetés (from the French requêté, “hunting call”) were the Carlist militia during the Spanish Civil War. Wearing red berets, they mostly came from Navarre and were highly religious with many regarding the war as a Crusade. They were often accompanied by priests as field chaplains, who were known for risking their lives to perform the Last Sacrament on the battlefield, and who also urged the men on. A Spanish encyclopedia of 1965 defines the Requetés as a “group of traditionalists whose object is to encourage amongst themselves the goals of the political party, valorous sentiments, physical prowess, initiative, spirit of resistance, and the acceptance of responsibility, and who during the civil wars of Spain, fought in corps (tercios) in defense of the religious and monarchical traditions. ” The earliest use of the term was applied to the Third Battalion of Navarre (Tercer Batallón de Navarra), in 1835, during the First Carlist War, and was later applied generally to all Carlist combatants. The Carlist Requetés had been receiving military training during the Second Spanish Republic. During the early and central periods of the war the Requeté units were well known as highly motivated and (comparatively) well trained assult troops for the nationalists. Carlist units were instrumental in several nationalist victories, notably during the tough fighitng in the and around the basque country during the Northern Campaign in 1937 However, the negotiations with the conspiring generals were tough. But by July 1936, Carlism unanimously supported the nationalist side on the Spanish Civil War. From the start there were serious troubles, between the Carlists, especially their then political head Manuel Fal Conde, and the military government. On 8 December 1936, Manuel Fal had to leave temporarily for Portugal, after a major clash with Franco. On 19th April 1937 their political branch was "unified" with the Falange party. Both Fal, and the regent Javier de Borbón protested this move, and, after a meeting with Francisco Franco, Javier de Borbón was expelled from Spain. Due to the necessities of the war, actions against the Unification did not go much further, but meant the loss of all material wealth of the party (buildings, newspapers, etc.).
- Der Requeté wurde 1907 von Joan Maria Roma als Jugendorganisation des Carlismus gegründet. Ab 1913 verwandelte er sich dann zunehmend in den paramilitärischen Arm der carlistischen Bewegung, der aber bis zur Gründung der zweiten spanischen Republik bedeutungslos blieb, da ein militärischer Erfolg des Carlismus unwahrscheinlich war. Unter den veränderten Verhältnissen nach 1931 wuchs diese Organisation jedoch bedeutend an, allein in Navarra, dem Stammland der Carlisten, zählte der Requeté 1931 10.000 Milizionäre. Ab 1932 wurden sie zudem von dem damaligen Oberst und späteren bekannten General des Spanischen Bürgerkrieges José Varela taktisch geschult und ausgebildet. Waffen konnten problemlos und von der spanischen Regierung weitgehend unbehelligt über die französische Grenze geschmuggelt werden. Bei Ausbruch des spanischen Bürgerkrieges zählte der Requeté 30.000 Mann und spielten eine bedeutende Rolle beim Sieg der Nationalisten an der spanischen Nordfront. Die erste Navarradivision, in der die meisten Requetés vereint waren, galt als Eliteeinheit. Während des gesamten Krieges stellten die Carlisten so 41 "Tercios": 10 aus Navarra, 8 aus dem Baskenland, 8 aus Kastilien, 7 aus Andalusien, 6 aus Aragon, und je eines aus Asturien und Katalonien. Von den 60.000 Requetés, die den Krieg in diesen Bataillonen erlebten, kehrten circa 6.000 nicht mehr zurück.
- Requetè fou l'organització paramilitar del carlisme creada a principis del segle XX. L'ús més antic del terme "requetè" correspon al Tercer Batalló de Navarra, denominat del Requetè, el 1835, durant la Primera Guerra Carlina. El valor dels seus components va fer que, per extensió, aquesta denominació es generalitzés a tots els combatents carlins. A principis del segle XX diverses organitzacions carlines van utilitzar aquesta denominació per a elles o les seves publicacions periòdiques a diferents llocs d'Espanya: Catalunya, Aragó, Andalusia. Una d'elles va ser fundada per Joan Maria Roma com una organització juvenil del carlisme en 1907. Tenia com òrgan d'expressió a Lo Mestre Tites. Sota la direcció de Joaquín Llorens es va convertir a partir de 1913 en l'organització paramilitar del carlisme seguint l'exemple dels Camelots du Roi l'organització juvenil d'extrema dreta d'Action Française. Va mantenir escassa activitat en els anys de la Primera Guerra Mundial, reactivant-se el 1920 sota l'adreça de Juan Pérez Nájera i sobretot després de la proclamació de la Segona República Espanyola, fonamentalment a Navarra, on havia uns 10.000 requetès organitzats. El 1932 José Enrique Varela es va fer càrrec de la prefectura dels requetès, als quals va estructurar militarment: des de la unitat bàsica, la patrulla, que es componia de 5 boines vermelles i un cap, el requetè que formava una companyia de 246 homes i finalment el terç que estava format per tres companyies. Ricardo Rada es va posar al càrrec de l'organització el 1935 i al juliol de 1936 els requetès sumaven 30.000 homes. El 15 d'abril de 1934, es va celebrar l'Acte de Quintillo a Sevilla, que va consistir en la presentació i desfilada, públicament de la milícia armada carlina. En aquest acte, van participar 650 boines vermelles andalusos, uniformats i instruïts militarment, que va suposar una exhibició sense precedent a la qual van assistir els dirigents carlins nacionals, per a demostrar la força que tenia el requetè fora dels seus feus tradicionals. Durant la Guerra civil espanyola els terços de requetès, que van combatre al costat de Francisco Franco, van tenir una actuació destacada. En total es van constituir 41 terços: 10 compostos per navarresos, 8 per bascos, 8 per castellans, 7 per andalusos, 6 per aragonesos, 1 per asturians i 1 per catalans, el conegut com a Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Els noms de tots ells es troben gravats en les estacions del Via Crucis de Montejurra, i el del Terç de la Mare de Déu de Montserrat té una petita capella al monestir de Montserrat. Es calcula que al voltant de 60.000 requetés van participar en la guerra civil i d'ells uns 6.000 van morir.
- Los requetés fueron soldados carlistas navarros durante la Primera Guerra Carlista. A principios del siglo XX, la fuerza paramilitar carlista adoptó este nombre, siendo más tarde llamadas así las fuerzas navarras que participaron en el bando franquista durante la guerra civil de 1936–1939. Los primeros cuatro batallones carlistas que se formaron en el otoño de 1833 al iniciarse la Primera Guerra Carlista recibieron motes para distinguirse entre ellos, dada la ancestral costumbre existente en Navarra de dar mote a todo. Los motes de estos cuatro batallones fueron «Salada», «Morena», «Requeté» y «Hierbabuena». Sobre el extraño mote sin raíz «requeté», escritores contemporáneos dicen que, debido al pésimo estado en que se encontraba la vestimenta del tercer batallón tras las escaramuzas habidas a finales de 1833 en las montañas navarras cuajadas de matorrales, los de los otros batallones se reían de ellos y les cantaban: «Tápate soldado, tápate, que el culo se te ve». Los de este batallón tomaron a bien esta burla y la convirtieron en su canción. Pero al entrar en un pueblo, para no escandalizar a las mujeres, cambiaban la letra y cantaban: «Tápate soldado, tápate, que se te ve el requeté». A principios del siglo XX varias organizaciones carlistas utilizaron esta denominación para ellas o sus publicaciones periódicas en distintos lugares de España: Cataluña, Aragón, Andalucía. Una de ellas fue fundada por Joan Maria Roma como una organización juvenil del carlismo en 1907. Tenía como órgano de expresión a Lo Mestre Titas. Bajo la dirección de Joaquín Llorens se convirtió a partir de 1913 en la organización paramilitar del carlismo siguiendo el ejemplo de los Camelots du Roi la organización juvenil de extrema derecha del Action Française. Mantuvo escasa actividad en los años de la Primera Guerra Mundial, reactivándose en 1920 bajo la dirección de Juan Pérez Nájera y sobre todo tras la proclamación de la Segunda República Española, fundamentalmente en Navarra, donde había unos 10.000 requetés organizados. En 1932 José Enrique Varela se hizo cargo de la jefatura de los requetés, a los que estructuró militarmente: desde la unidad básica, la patrulla, que se componía de 5 boinas rojas y un jefe, el requeté que formaba una compañía de 246 hombres y por último el tercio que estaba formado por tres compañías. Ricardo Rada se puso al cargo de la organización en 1935 y en julio de 1936 los requetés sumaban 30.000 hombres. El 15 de abril de 1934, se celebró el Acto de Quintillo en Sevilla, que consistió en la presentación y desfile, públicamente de la milicia armada carlista. En dicho acto, participaron 650 boinas rojas andaluces, uniformados e instruidos militarmente, que supuso una exhibición sin precedente a la que asistieron los dirigentes carlistas nacionales, para demostrar la fuerza que tenía el requeté fuera de sus feudos tradicionales. Durante la Guerra civil española los tercios de requetés, que combatieron junto a Franco, tuvieron una actuación destacada. En total se constituyeron 41 tercios: 10 compuestos por navarros, 8 por vascos, 8 por castellanos, 7 por andaluces, 6 por aragoneses, 2 por asturianos y 1 por catalanes. Los nombres de todos ellos se encuentran grabados en las estaciones del Via Crucis de Montejurra. Se calcula que alrededor de 60.000 requetés participaron en la guerra civil y de ellos unos 6.000 murieron.
- Les requetés sont les miliciens carlistes espagnols, reconnaissables à leur béret rouge, essentiellement paysans et artisans, défendant « Dieu, la Patrie et le Roi ». Les Requetés ont été des carlistes navarrais pendant la Première Guerre Carliste. Au début du XX siècle, la force paramilitaire carliste a adopté ce nom, et appelés plus tard les forces navarraises car ils avaient pris part du côté franquiste pendant la guerre civile de 1936-1939. Les quatre premiers bataillons carlistes qui se sont formés à l'automne 1833 au début de la Première Guerre Carliste ont reçu des surnoms pour être distingués entre eux. Ceci vient de la coutume ancestrale qui existait en Navarre de donner un surnom à tout. Les surnoms de ces quatre bataillons ont été Salada, Morena, Requeté et Hierbabuena. En ce qui concerne le surnom inconnu, sans racine, de requeté, des auteurs contemporains disent que, étant donné l'état désastreux dans lequel on trouvait leurs vêtements du troisième bataillon après les escarmouches à la fin de 1833 dans les montagnes navarraises envahies de bruyères, ceux des autres bataillons se sont moqués d'eux et chantaient : "Tápate soldado, tápate, que el culo se te ve. " "Couvre toi soldat, couvre toi, qu'on vois ton cul. " Ceux de ce bataillon ont bien pris cette moquerie et ont transformée leur chanson. Mais en entrant dans un village, pour ne pas scandaliser les femmes, ils changeaient les paroles et chantaient : "Tápate soldado, tápate, que se te ve el requeté. " "Couvre toi soldat, couvre toi, qu'on te vois le requeté. " Au début du XX siècle plusieurs organisations carlistes ont utilisé cette dénomination pour elles ou leurs publications périodiques dans différents lieux de l'Espagne : Catalogne, Aragon, Andalousie. Une d'elles a été fondée par Joan Maria Roma comme une organisation de la jeunesse du carlisme en 1907. Il avait comme organe d'expression Lo Mestre Titas. Sous la direction de Joaquin Llorens l'organisation s'est transformée, à partir de 1913, en organisation paramilitaire du carlisme en suivant l'exemple des Camelots du Roi- la branche militante de l'Action française de Charles Maurras- a maintenu une faible activité durant les années de la Première Guerre mondiale, se réactivant en 1920 sous la direction Juan Pérez Nájera et surtout après la proclamation de la Seconde République espagnole, principalement en Navarre, où il y avait quelque 10 000 requetés organisés. En 1932 José Enrique Varela s'est chargé du quartier général des requetés, lesquels il a militairement structuré : depuis l'unité de base, la patrouille, qui était composée de 5 bérets rouges et un chef. Le requeté formait une compagnie de 246 hommes et finalement le tiers qui était formé par trois compagnies. Ricardo Rada s'est mis à la charge de l'organisation en 1935 et en juillet 1936 les requetés comptaient 30 000 hommes. Le 15 avril 1934, a eu lieu l'Acto de Quintillo à Séville, qui a consisté publiquement à la présentation et le défilé, de la milice armée carliste. Dans cet acte, ont pris part 650 bérets rouges Andalous, uniformisés et instruits militairement, qu'a supposés une exposition sans précédent à celle qui ont assisté les dirigeants carlistes nationaux, pour démontrer la force qu'avait le requeté en dehors de leur fiefs traditionnels. Pendant la Guerre civile espagnole les tiers de requetés, qui ont combattu avec Franco, ont eu une activité importante. Au total on a constitué 41 tiers : 10 composés de navarrais, 8 par des basques, 8 par des castillans, 7 par des Andalous, 6 par des Aragonais, 2 par des asturiens et 1 par des catalans. Les noms de tous sont gravés dans les stations de la Via Crucis de Montejurra. On calcule qu'environ plus de 60 000 requetés ont pris part à la guerre civile dont quelque 6 000 sont morts.
- Requetés – nazwa członków monarchistycznych milicji karlistowskich walczących w latach 1936-1939 w wojnie domowej w Hiszpanii po stronie gen. Francisco Franco Większość requetés pochodziła z obszaru Nawarry, a także Starej Kastylii, Katalonii i Andaluzji, gdzie karliści (hiszpańscy monarchiści, zrzeszeni we Wspólnocie Tradycjonalistycznej) mieli największe wpływy. Walkę z republikanami traktowali jako religijną krucjatę przeciwko bezbożnemu komunizmowi. Wyróżniali się czerwonymi beretami, noszonymi nawet pod hełmem. Hymnem karlistów była pieśń pt. "Oriamendi", a hasłem przewodnim "Dios, Patria, Fueros, Rey" ("Bóg, Ojczyzna, Prawa Lokalne, Król"). W ich szeregach było wielu księży i kapelanów wojskowych, odprawiających msze święte i rozdających komunikanty nawet na polu bitwy. Requetés podzieleni byli na tercios (korpusy). Stanowili – obok milicji falangistów i guardias de asalto – najważniejszą spósród ochotniczych nieregularnych formacji zbrojnych walczących po stronie nacjonalistycznej. W początkowym okresie wojny domowej, kiedy siły nacjonalistyczne zajęły jedynie terytorium Maroka Hiszpańskiego, Baleary i Wyspy Kanaryjskie, 60-70-tysięczne nieregularne oddziały requetés podzielone na 41 tercios przejęły na siebie główny ciężar walki z wojskami republikańskimi w kontynentalnej części Hiszpanii, ponosząc bardzo duże straty. Na ich czele stał gen. José Enrique Varela Iglesias, ale – wobec jego szybkiego aresztowania przez republikanów – oddziałami dowodził faktycznie do końca lipca Antonio Lizarza Iribarren, kiedy gen. J. E. Varela Iglesias został odbity z więzienia. Pomiędzy 19 i 24 lipca requetés samodzielnie opanowali Nawarrę, Huescę, Vizcayę i część Starej Kastylii. Jednocześnie krótko po rozpoczęciu rebelii przeciwko lewicowemu rządowi Frontu Ludowego doszło do silnego konfliktu pomiędzy odgrywającym coraz bardziej niezależną rolę politycznym przywódcą karlistów Manuelem Fal Conde i gen. F. Franco. Tłem była przede wszystkim ostra rywalizacja pomięzy monarchistyczną Wspólnotą Tradycjonalistyczną i nacjonalistyczną Falangą. W rezultacie wódz karlistów został zmuszony do opuszczenia Hiszpanii. Ostatecznym krokiem pacyfikującym ruch karlistowski było odgórne połączenie 19 kwietnia 1937 r. Wspólnoty Tradycjonalistycznej z Falangą w jedno ugrupowanie polityczne pod nazwą Tradycjonalistyczna Hiszpańska Falanga oraz Rady Frontu Narodowo-Syndykalistycznego. Jednocześnie wojskowe oddziały requetés zostały całkowicie podporządkowane dowództwu wojskowemu nacjonalistów.
|