| dbpprop:abstract
|
- A reliquary (also referred to as a shrine or by the French term chasse) is a container for relics. These may be the physical remains of saints, such as bones, pieces of clothing, or some object associated with saints or other religious figures. The authenticity of any given relic is often a matter of debate; for that reason, some churches require documentation of the relic's provenance. A philatory is a transparent reliquary designed to contain and exhibit the bones and relics of saints. Another form of reliquary is called a monstrance. This style of reliquary has a viewing portal by which to view the relic contained inside. Relics have long been important to both Hindus and Buddhists. In these cultures, reliquaries are often preserved in stupas or temples, to which the faithful make pilgrimages in order to gain merit. In Central West Africa, reliquaries used in the Bwete rituals contain objects considered magical, or the bones of ancestors, and are commonly constructed with a guardian figure attached to the reliquary. The use of reliquaries became an important part of Christian ritual from at least the 4th century. Relics are venerated in the Oriental Orthodox, Eastern Orthodox, Roman Catholic and some Anglican Churches. Reliquaries provide a means of protecting and displaying relics, which many believe are endowed by God with the grace of miraculous powers. They range in size from simple pendants or rings to coffin-like containers, to very elaborate ossuaries. Many were designed with portability in mind, often being exhibited in public or carried in procession on the saint's feast day or on other holy days. Pilgrimages often centered around the veneration of relics. The faithful often venerate relics by bowing before the reliquary or kissing it. Those churches which observe the veneration of relics make a clear distinction between the honor given to the saints and the worship that is due to God alone. The earliest reliquaries were essentially boxes, either simply box-shaped or based on an architectural design (e.g. taking the form of a model of a church); these were known as shrines or chasses. Relics of the True Cross became very popular from the 9th century onwards and were housed in magnificent gold and silver cross-shaped reliquaries, decorated with enamels and precious stones. From about the end of the 10th century, reliquaries in the shape of the relics they housed also became popular; hence, for instance, Pope Alexander I's skull was housed in a head-shaped reliquary. Similarly, the bones of saints were often housed in reliquaries that recalled the shape of the original body part, such as an arm or a foot. The feretrum was a medieval form of reliquary or shrine containing the sacred effigies and relics of a saint. During the later Middle Ages, the monstrance was introduced—a form of reliquary which housed the relic in a rock crystal or glass capsule mounted on a rod, enabling the relic to be displayed to the faithful. Reliquaries in the form of jewellery also appeared around this time, housing tiny relics such as pieces of the Holy Thorn. 16th-century reformers such as Martin Luther opposed the use of relics and regarded them as idolatrous. Many reliquaries, particularly in northern Europe, were destroyed during the Reformation, being melted down or pulled apart to recover precious metals and gems. Nonetheless, the use and manufacture of reliquaries continues to this day, especially in Roman Catholic and Orthodox Christian countries. Post-Reformation reliquaries have tended to take the form of glass-sided caskets to display relics such as the bodies of saints.
- Der Ausdruck Reliquienschrein bezeichnet einen Schrein, in dem die Reliquien eines oder mehrerer Heiliger aufbewahrt werden. Reliquienschreine kennt man in vielen Religionen: Katholizismus, Buddhismus, Hinduismus etc. Bekannte Reliquienschreine in Deutschland sind im Aachener Dom: Marienschrein mit Windeln und Lendentuch Jesu, Kleid von Maria und dem Enthauptungstuch von Johannes dem Täufer im Kölner Dom: Reliquien der Heiligen Drei Könige in der Pfarrkirche St. Hildegard und St. Johannes d. T. in Eibingen im Rheingau: Reliquien der Hildegard von Bingen. in der Marburger Elisabethkirche: Reliquienschrein der Heiligen Elisabeth (der allerdings seit 1539 keine Reliquien mehr enthält) im Kloster Bentlage in Rheine der Schrein im Breisacher Stephansmünster Bild:Aachen_cathedral 007. JPG|Marienschrein im Aachener Dom Bild:Dreikönigsschrein im Dom1. JPG|Dreikönigenschrein im Kölner Dom Bild:Antoniusaltaar3. JPG|Schrein des Hl. Antonius der Große in der Eremitenkirche zu Warfhuizen. Bild:Reliquary Cologne 13th century. jpg|Reliquienschrein, Köln, 13. Jh. (heute im Landesmuseum Württemberg, Stuttgart) Bild:Hildegard3. jpg|Schrein mit den Gebeinen der heiligen Hildegard von Bingen in der Pfarrkirche von Eibingen Bild:Breisacher Munster Silberschrein. jpg|Silberschrein im Breisacher Stephansmünster
- S'anomena reliquiari a la capsa o estoig per guardar relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels. Van estar en ús amb el nom de encólpium als primers segles de l'Església, encara que en aquell temps tenien caràcter privat i es portaven penjants del coll en forma de capsetes o de medalles amb figures i inscripcions. Consten exemplars almenys del segle IV i són cèlebres els que es troben del segle VI al Tresor de Monza, regalats per Sant Gregori a la reina Teodolina. Entre ells, es troben unes certes ampolletes molt comunes en aquella època, que només contenien cotó xop en oli beneït o pres de les làmpades que cremaven junt al sepulcre d'algun màrtir. Per a la veneració pública de les relíquies en aquells primers segles bastaven els sepulcres i altars que les contenien. Però des del segle IX van començar a col·locar-se a més a més sobre l'altar reliquiaris en forma de capsetes o arquetes. Aquesta forma de reliquiari va continuar als segles posteriors fins l'època d'art ogival sent preferides les arquetes més o menys riques, segons la magnitud de les relíquies i la magnificència del donant i aprofitant-se amb freqüència per a l'objecte arquetes d'ús profà. D'aquestes, es poden citar: l'Arca santa de les Relíquies de la catedral d'Oviedo l'Arca de Sant Millán el cofret de fusta xapat d'argent repussat i amb figures de sants a la parròquia d'Abárzuza l'arqueta de bronze esmaltat i amb figures de relleu al monestir de Silos i el Museu de Burgos l'arqueta de Colònia l'arqueta de Llemotges El reliquiari va prendre des del segle XIII formes molt variades i artístiques, estant les principals: la d'arqueta i templet, imitant un temple amb les seves arcuacions ogivals i la seva cresteria la d'ostensori, amb el seu peu i la seva torreta la de bust i estàtua, amb la imatge del Sant a que pertany la relíquia que allà es recull. A la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya es troba el reliquiari d'argent daurat del fèmur de Sant Jordi, realitzada per l'argenter Felip Ros i donada la relíquia per Guillem de Sant Climent, ambaixador de França a les Corts de Felip II de Castella.
- Relikviář je schránka na relikvie. Jsou v ní uloženy, a často i vystaveny, části těl světců nebo předměty, nějakým způsobem související s Ježíšem Kristem.
- Se llama relicario a la caja o estuche para guardar reliquias o recuerdos de los santos y exponerlas a la veneración de los fieles. Estuvieron en uso con el nombre de encólpium ya en los primeros siglos de la Iglesia, aunque por entonces tenían carácter privado y se llevaban pendientes del cuello en forma de cajitas o de medallas con figuras e inscripciones. Constan ejemplares por lo menos del siglo IV y son célebres los que se hallan del siglo VI en el Tesoro de Monza, regalados por San Gregorio a la reina Teodolina. Entre ellos, se encuentran ciertas botellitas muy comunes en aquella época, que sólo contenían algodón empapado en aceite bendecido o tomado de las lámparas que ardían junto al sepulcro de algún mártir. Para la veneración pública de las reliquias en aquellos primeros siglos bastaban los sepulcros y altares que las contenían. Pero desde el siglo IX empezaron a colocarse además sobre el altar relicarios en forma de cajitas o arquetas. Esta forma de relicario continuó en los siglos posteriores hasta la época de arte ojival siendo preferidas las arquetas más o menos capaces y ricas, según la magnitud de las reliquias y la magnificencia del donante y aprovechándose con frecuencia para el objeto arquetas de uso profano. De éstas, se pueden citar: el Arca santa de las Reliquias de la catedral de Oviedo el Arca de San Millán el cofrecillo de madera chapeado de plata repujada y con figuras de Santos en la parroquia de Abárzuza la arqueta de bronce esmaltado y con figuras de relieve en el monasterio de Silos y en el Museo de Burgos la arqueta de Colonia la arqueta de Limoges El relicario tomó desde el siglo XIII formas muy variadas y artísticas, siendo las principales: la de arqueta y templete, imitando un templo con sus arquerías ojivales y su crestería la de ostensorio, con su pie y su torrecilla la de busto y estatua, con la imagen del Santo a que pertenece la reliquia que allí se recoge.
- Un reliquaire est au départ une sorte de coffret destiné à abriter une ou plusieurs reliques. Les reliquaires sont en fait d'une grande variété de forme et d'usage.
- Un reliquiario è un contenitore di reliquie di santi. I reliquiari cominciarono a essere impiegati, per la conservazione di reliquie di santi, intorno al IV secolo. Servivano a proteggere e mostrare le sacre reliquie in essi contenute ed erano considerati capaci di ottenere miracoli e guarigioni per mezzo dell'intercessione dei santi ai quali erano appartenute. I reliquiari hanno varie forme in funzione del tipo di reliquia che devono contenere e sono degli oggetti molto preziosi costruiti con metalli preziosi lavorati in maniera artistica. Vengono esposti alla venerazione dei fedeli, normalmente nei giorni della ricorrenza del loro festeggiamento o portati in processione negli stessi periodi. I primi reliquiari erano molto semplici, spesso delle cassette di legno o anche delle riproduzioni di chiese e prendevano il nome di scrigno. Reliquie della croce sulla quale era morto Gesù Cristo divennero molto comuni dal IX secolo ed erano contenute in reliquiari a forma di croce riccamente lavorati in oro e argento e decorati con smalti e pietre preziose. Dal X secolo cominciarono ad apparire reliquiari aventi la forma esterna del tipo di reliquia in essi contenuta, e pertanto apparvero reliquiari a forma di mano, teschio, braccio ed altre parti del corpo umano. Ad esmpio il cranio di Papa Alessandro I venne conservato in un reliquiario trasparente che consentiva la visione della reliquia contenuta al suo interno. Il feretrum fu una forma medioevale di reliquiario o scrigno, contenente l'effige sacra o la reliquia di un santo. Dal tardo medioevo i reliquiari assunsero una fattura che consentiva la visione, attraverso un cristallo di rocca o una capsula di vetro, delle reliquie contenute. Questo per rendere più reale l'effetto sui fedeli. Nello stesso periodo iniziò la produzione di reliquiari preziosi che divennero presto oggetti di splendida oreficeria. La Riforma protestante realizzata da Martin Lutero si oppose all'uso dei reliquiari considerandoli oggetto di idolatria. Molti reliquiari, particolarmente in nord Europa, vennero distrutti durante la Riforma per toglierli di mezzo e recuperare i metalli preziosi contenuti dei reliquiari. Nonostante ciò, l'uso e la produzione di reliquiari continua ad essere attuale nella Chiesa Cattolica ed in quella Ortodossa. I reliquiari realizzati dopo la Post-Riforma, hanno la tendenza ad avere un lato in vetro in modo da mostrare il loro contenuto.
- Een reliekhouder (Reliquiarium in het Latijn) is een voorwerp om relieken, de resten van heiligen, te bewaren. Het kan gaan om het volledige stoffelijke overschot van een heilige, maar ook om kleine gedeelten daarvan, zogenaamde partikels. Vaak is een dergelijke houder in de vorm van een schrijn en wordt dan reliekschrijn genoemd (van het Latijn scrinium = brievenkistje). Het kan heel bescheiden tot zeer groot zijn. De oudste reliekschrijnen waren meestal beurzen van kostbare stof met een draagriem en kwasten. De huidige bursa, waarin vóór en na de heilige Mis de corporale wordt bewaard, is er nog aan verwant, maar heeft een meer vierkante vorm. In verschillende musea worden nog exemplaren bewaard. Een volgend stadium was een reliekenbeurs, maar nu in metaal, meestal verguld zilver. Langzamerhand kregen de meeste reliekschrijnen de vorm van kleine kerkjes, eerst versierd met blauw emaille, later vooral met veel goud en bergkristal. Een andere populaire vorm was een schrijn in de vorm van een doos die met ivoor was bezet, in allerlei vormen. Dit was vooral geëigend voor kleinere relieken. In de tijd dat de gelovigen erom vroegen de relieken ook werkelijk te kunnen zien, kwamen houders in de mode die in feite de voorlopers waren van de monstrans die nu nog gebruikt wordt voor uitstalling van het Allerheiligste. Sinds die tijd worden kleinere relieken ook bewaard in ronde metalen doosjes met een glaasje, zogenaamde theca's.
- Relikvarium, relikvieskrin, relikviegjemme, er en beholder for relikvier som oppfattes som viktige i en religion. Innen kristendommen kan slike være fra en kristen helgen, eller være en gjenstand med tilknytning til Jesus. I buddismen kan den ha tilknytting til Buddha eller lignende. Fra 600-tallet av skulle enhver kristen kirkebygning ha et relikvarium.
- Relikwiarz [łac. ] - naczynie kultu religijnego w kształcie krzyża, monstrancji, puszki lub skrzynki do przechowywania doczesnych szczątków - relikwii. Wykonany zazwyczaj z metalu szlachetnego lub kości słoniowej, często zdobiony drogimi kamieniami lub malowidłami.
- Relicário é um objeto que permita guardar relíquias de um santo. Modernamente vem sendo utilizado como algo que se destine a guardar também hóstias e/ou imagens de santos.
- Файл:Gurii (icon whis relic). jpg Мощевик в иконе святителя Гурия Мощевик — общее название ёмкостей для хранения частиц мощей. Мощевики изготавливаются в различных формах: крест-мощевик; энколпион ковчежец; мощевики в иконах. Малые частицы мощей при помещении в мощевик заливаются воскомастикой, предохраняющей их от выпадения или повреждения. В мощевик могут помещатся мощи как одного святого, так и многих.
- Relikvarium, relikskrin, relikgömma, är en behållare för relikerna från ett kristet helgon, från något föremål med anknytning till Jesus, Buddha o.s.v. Under 600-talet och framåt skulle varje kristen kyrkobyggnad ha ett relikvarium. Med konsthantverkets utveckling ledde detta till alltmer konstfulla relikvarier så att de ursprungligen enkla behållarna, som förmodligen utgick från sarkofager, blev alltmer utsmyckade och fick allt rikare former. Relikvarier för händer, fötter och huvuden efterliknade de kroppsdelar relikerna stammade från.
|
| rdfs:comment
|
- A reliquary (also referred to as a shrine or by the French term chasse) is a container for relics. These may be the physical remains of saints, such as bones, pieces of clothing, or some object associated with saints or other religious figures. The authenticity of any given relic is often a matter of debate; for that reason, some churches require documentation of the relic's provenance. A philatory is a transparent reliquary designed to contain and exhibit the bones and relics of saints.
- Der Ausdruck Reliquienschrein bezeichnet einen Schrein, in dem die Reliquien eines oder mehrerer Heiliger aufbewahrt werden. Reliquienschreine kennt man in vielen Religionen: Katholizismus, Buddhismus, Hinduismus etc. Bekannte Reliquienschreine in Deutschland sind im Aachener Dom: Marienschrein mit Windeln und Lendentuch Jesu, Kleid von Maria und dem Enthauptungstuch von Johannes dem Täufer im Kölner Dom: Reliquien der Heiligen Drei Könige in der Pfarrkirche St. Hildegard und St. Johannes d.
- S'anomena reliquiari a la capsa o estoig per guardar relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels. Van estar en ús amb el nom de encólpium als primers segles de l'Església, encara que en aquell temps tenien caràcter privat i es portaven penjants del coll en forma de capsetes o de medalles amb figures i inscripcions.
- Relikviář je schránka na relikvie. Jsou v ní uloženy, a často i vystaveny, části těl světců nebo předměty, nějakým způsobem související s Ježíšem Kristem.
- Se llama relicario a la caja o estuche para guardar reliquias o recuerdos de los santos y exponerlas a la veneración de los fieles. Estuvieron en uso con el nombre de encólpium ya en los primeros siglos de la Iglesia, aunque por entonces tenían carácter privado y se llevaban pendientes del cuello en forma de cajitas o de medallas con figuras e inscripciones.
- Un reliquaire est au départ une sorte de coffret destiné à abriter une ou plusieurs reliques. Les reliquaires sont en fait d'une grande variété de forme et d'usage.
- Un reliquiario è un contenitore di reliquie di santi. I reliquiari cominciarono a essere impiegati, per la conservazione di reliquie di santi, intorno al IV secolo. Servivano a proteggere e mostrare le sacre reliquie in essi contenute ed erano considerati capaci di ottenere miracoli e guarigioni per mezzo dell'intercessione dei santi ai quali erano appartenute.
- Een reliekhouder (Reliquiarium in het Latijn) is een voorwerp om relieken, de resten van heiligen, te bewaren. Het kan gaan om het volledige stoffelijke overschot van een heilige, maar ook om kleine gedeelten daarvan, zogenaamde partikels. Vaak is een dergelijke houder in de vorm van een schrijn en wordt dan reliekschrijn genoemd (van het Latijn scrinium = brievenkistje). Het kan heel bescheiden tot zeer groot zijn.
- Relikvarium, relikvieskrin, relikviegjemme, er en beholder for relikvier som oppfattes som viktige i en religion. Innen kristendommen kan slike være fra en kristen helgen, eller være en gjenstand med tilknytning til Jesus. I buddismen kan den ha tilknytting til Buddha eller lignende. Fra 600-tallet av skulle enhver kristen kirkebygning ha et relikvarium.
- Relikwiarz [łac. ] - naczynie kultu religijnego w kształcie krzyża, monstrancji, puszki lub skrzynki do przechowywania doczesnych szczątków - relikwii. Wykonany zazwyczaj z metalu szlachetnego lub kości słoniowej, często zdobiony drogimi kamieniami lub malowidłami.
- Relicário é um objeto que permita guardar relíquias de um santo. Modernamente vem sendo utilizado como algo que se destine a guardar também hóstias e/ou imagens de santos.
- Файл:Gurii (icon whis relic). jpg Мощевик в иконе святителя Гурия Мощевик — общее название ёмкостей для хранения частиц мощей. Мощевики изготавливаются в различных формах: крест-мощевик; энколпион ковчежец; мощевики в иконах.
- Relikvarium, relikskrin, relikgömma, är en behållare för relikerna från ett kristet helgon, från något föremål med anknytning till Jesus, Buddha o.s.v. Under 600-talet och framåt skulle varje kristen kyrkobyggnad ha ett relikvarium. Med konsthantverkets utveckling ledde detta till alltmer konstfulla relikvarier så att de ursprungligen enkla behållarna, som förmodligen utgick från sarkofager, blev alltmer utsmyckade och fick allt rikare former.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
