| dbpprop:abstract
|
- Rebecca Clarke (Friskin) (27 August 1886 – 13 October 1979) was an English classical composer and violist best known for her chamber music featuring the viola. She is considered by one commentator to be one of the most important British composers in the interwar period between World War I and World War II; she has also been described as the most distinguished British female composer of her generation. Though she wrote little, due in part to her ideas about the role of a female composer, her work was recognized for its compositional skill. Most of Clarke's works have yet to be published (or have only recently been published), and her work was largely forgotten after she stopped composing. Scholarship and interest in her work revived when she reached her ninetieth birthday in 1976.
- Rebecca Clarke war eine englische Komponistin und Bratschistin amerikanisch-deutscher Herkunft. Sie gilt heute als eine der wichtigsten Komponistinnen Englands in der Zwischenkriegszeit.
- Rebecca Helferich Clarke fou una compositora anglesa. El seu pare Joseph Thatcher Clarke i la mare Agnes Paulina Marie Amalie Helferich. Aquesta compositora està considerada com una de les més importants del període entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, i també ha estat descrita com la més distingida compositora britànica de la seva generació. Malgrat d'haver escrit poc, degut a llurs idees sobre el paper de la dona compositora, el seus treballs són reconeguts per la seva habilitat de composició. La majoria dels seus treballs no s'havien publicat i restaven en gran mesura oblidats desprès que ella deixà de compondre. Començà l'interès per aquests, quan ella complí els 90 anys el 1976 i creà una beca. Estudià en la London's Royal College of Music. Va créixer amb dues llengües l'anglès i alemany. Entre els familiars i amics era coneguda amb el malnom de Beccle. Els camins de la seva vida es veieren afectats fortament pel seu gènere (femení). Inicià llurs estudis en la Royal Academy of Music a instàncies del professor Percy Hilder Miles (que li deixà el seu violí Stradivarius en llur testament), però el seu pare la retirà d'aquest establiment musical. Llavors assistí a la Royal College of Music, convertint-se en la primera dona que ocupava una plaça de composició com alumna de Sir Charles Stanford. Precisament a instàncies de Stanford canvià el violí per la viola. Estudià amb Lionel Tertis, que era considerat per a molts com el millor violinista d'aquell temps. Més tard se la seleccionà per a tocar en la Queen's Hall Orquestra i Rebecca es convertí en una de les primeres dones professionals de la música d'orquestra. Desprès de suportar un pare abusiu i massa crític amb els seu afers extra-matrimonials marxà de casa seva desprès de sentir-se violada en la seva voluntat interpretativa quan va sortir del Royal College, i es mudà als Estats Units el 1916 per portar a fi les seves voluntats musicals. La seva carrera en la composició assolí el punt màxim en molt poc temps, començant amb la Sonata per a viola, el 1919 entrà en un concurs patrocinat per la mecenes de les art Elizabeth Sprague Coolidge, de la que Clarke n'era veïna, la vinculació per el primer premi amb una participació de 72 obres va fer que Coolidge Bloch més tard declares. (Dos jutges del concurs havien afavorit a Clarke, però va estar bé que ella no guanyes, a fi d'evitar l'aparició de Coolidge a favor de la seva veïna i amiga i destruir la reputació del llavors nou concurs. ) S'ha especulat pels reporters que precisament sota el guanyador s'amagava Rebecca Clarke i que el guanyador signà sota pseudònim, perquè no es concebia encara en aquells temps, que una dona desconeguda pogués escriure una peça com aquella. La sonata fou ben rebuda i va tenir la seva primera interpretació en el festival de música de Berkshire el 1919. El 1921 feu una mostra encara més impressionant, malgrat encara no acabava de prendre el premi anterior, presentà el seu trio per a piano. El 1923 una Rapsòdia per a violoncel i piano, patrocinat per Coolidge, i aquesta la feu beneficiaria del seu mecenatge. Aquestes tres obres representarien l'apogeu de la seva carrera de compositora. A partir de llavors feia sortides esporàdiques. Anava composant, malgrat que es va emprar com a nursery (minyona) va anar composant alguna petita peça. Rebecca patia distímia, una forma crònica de la depressió, li faltava l'alè, a vegades aquest simple descoratjament restava reflectit en la seva ploma. Tal vegada el major obstacle per la composició era la seva idea del propi paper en la vida. El 1944 es casà amb l'instructor de piano Juilliard James Friskin. Clarke no es considerava a si mateixa capaç d'equilibrar la vida familiar i la composició: "No puc fer-ho a menys que sigui el primer que penso pel matí quan desperto i l'últim que penso totes les nits abans d'anar a dormir", deixà escrit. Clarke prengué les responsabilitats de la vida familiar, que considerà que eren més importants que la composició, malgrat que ella continuà treballant en arranjaments, fins poc abans de la seva mort. També va estar un temps sense composar desprès de les seves noces. Llur última composició fou la cançó titulada "Déu, va fer un arbre", escrita el 1954 i publicada el 2002. Clarke, va vendre l'Stradivarius que li havia estat llegat, i establí el premi May Muklé (violoncel·lista amb el que la Clarke feia les seves gires) en la Reial Acadèmia. I que només pot ser concedit a un molt bon violoncel·lista. Desprès de la mort del seu marit el 1967, Clarke començà a escriure una autobiografia, titulada Jo tenia un pare (o també La cullera de mostassa), que s'acabà el 1973 però mai es publicà. En ell descriu llurs primeres etapes de la vida, caracteritzades per freqüents pallisses del seu pare i tenses relacions de família, que li passà a afectar la seva percepció del seu adequat lloc en la vida, del seu pare i la desaprovació de les seves ambicions musicals, així com els mals tractes amb ella i els seus tres germans, tot això de ben segur que afectà la seva carrera de compositora. Clarke morí el 1979 en la seva casa de la ciutat de Nova York a l'edat de 93 anys, i fou incinerada.
- Rebecca Clarke oli englantilainen alttoviulisti ja säveltäjä. Clarke syntyi Lontoon Harrow'ssa ja kasvoi kaksikieliseksi: hän puhui englantia ja saksaa. Hän opiskeli Royal Academy of Musicissa ja sitten Sir Charles Villiers Stanfordin johdolla sävellystä Royal College of Musicissa. Hän soitti alun perin viulua, mutta siirtyi Stanfordin kehotuksesta alttoviuluun. Hän opiskeli alttoviulunsoittoa Lionel Tertisin johdolla. Clarke muutti vuonna 1916 Yhdysvaltoihin. Hänen tunnetuimpiin sävellyksiinsä kuuluvat alttoviulusonaatti ja pianotrio sekä rapsodia pianolle ja sellolle. Hän esiintyi ja sävelsi toisen maailmansodan jälkeen hyvin satunnaisesti. Clarke meni vuonna 1944 naimisiin James Friskinin kanssa. Miehen kuoltua vuonna 1967 Clarke alkoi työstää muistelmateosta, joka valmistui vuonna 1973, mutta jota ei koskaan julkaistu. Teoksessa Clarke kuvasi lapsuutensa heikkoja perhesuhteita ja ankaraa isäänsä, joka oli aikoinaan suhtautunut kielteisesti hänen musiikkiopintoihinsa. Clarken viimeinen sävellys oli todennäköisesti laulu God Made a Tree, joka sävellettiin 1954 ja julkaistiin 2002. Clarke kärsi ainakin aktiivisimman sävellyskautensa jälkeen dystymiasta. Clarke menehtyi 93-vuotiaana New Yorkissa ja tuli polttohaudatuksi. Moni hänen teoksensa on julkaistu vasta postuumisti. Hänen tunnetuimmat työnsä ovat kamarimusiikkia, josta suuressa osassa on keskeisessä osassa alttoviulu.
- Rebecca Helferich Clarke est une compositrice de musique classique et une altiste britannique surtout connue pour ses œuvres de musique de chambre avec alto. Elle est considérée comme l'un des plus importants compositeurs du Royaume-Uni de l'entre-deux-guerres. Son œuvre réduite est largement tombée dans l'oubli après qu'elle eût arrêté de composer. Elle connaît toutefois depuis le 90 anniversaire de Clarke un regain d'intérêt. Une Société Rebecca Clarke a été fondée en septembre 2001 pour promouvoir l'exécution et la publication de sa musique.
- レベッカ・クラーク（Rebecca Helferich Clarke [Friskin], 1886年8月27日 - 1979年10月13日）はイギリスのヴィオラ奏者。作曲家としては、ヴィオラを主役にした室内楽を手懸けた。第一次世界大戦と第二次世界大戦のはざまの戦間期に活躍したイギリスの作曲家のうちで、最も重要な一人に数えられている。また、同世代の女性作曲家に、彼女ほど個性的な作品を生み出した人物は他にいないとも評されてきた。 クラークは、女性作曲家についてのジェンダー認識のせいで、少ししか作曲しなかったが、それでもなお彼女の作品は、作曲技術ゆえに認められていた。クラーク作品は、今なお大半が出版待ちの状態であり、後半生に作曲を止めてからほとんどが忘れられていた。1970年代後半に彼女の作品に対する研究や関心が蘇った時、作曲者はすでに90歳という高齢に達していた。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
