| dbpprop:abstract
|
- Reality, in everyday usage, means "the state of things as they actually exist. " In a sense it is what is real. The term reality, in its widest sense, includes everything that is, whether or not it is observable or comprehensible. Reality in this sense includes being and sometimes is considered to include nothingness, where existence is often restricted to being. The term 'reality' First appeared in the English language in 1550, originally a legal term in the sense of "fixed property. " It originated from the Modern Latin term 'realitatem' which was from Late Latin 'realis'; The meaning such as "real existence" is from 1647 onwards."
- Als Realität (lat. realitas, von res „Ding“) oder Wirklichkeit wird im allgemeinen Sprachgebrauch die Gesamtheit des Realen bezeichnet. Real ist dabei das, was auch außerhalb des Denkens existiert, d.h. unabhängig vom nur Gedacht-Sein: Inhalte von Vorstellungen, Gefühlen, Wünschen, Wahrnehmungen u. ä. gelten im Alltagsverständnis zunächst einmal als nicht der Realität zugehörig. Das genaue Verständnis dessen, was unter real, irreal und Realität zu verstehen ist, beruht auf den jeweils vorausgesetzten philosophischen Grundannahmen ontologischer und metaphysischer Art; dies gilt auch für das Realitätsverständnis der einzelnen Wissenschaften. In der Philosophie können die Begriffe „Realität" und „Wirklichkeit" in unterschiedlicher Weise gebraucht werden. Für die Naturwissenschaften ist Realität das, was der wissenschaftlichen Betrachtung und Erforschung zugänglich ist. Dinge, die nicht messbar sind, können keine Basis für wissenschaftliche Theorienbildungen sein.
- La realitat és el conjunt de tot allò que existeix. Segons les escoles filosòfiques que analitzin el concepte, la realitat pot incloure o no entitats fora de l'abast de la percepció o en canvi pot ser el regne d'allò mesurable, accessible mitjançant la raó o els sentits i per tant susceptible de ser usat com a prova per a les hipòtesis o judicis. Real pot usar-se com a sinònim de cert, de existent o fins i tot d'ésser i sol usar-se com a antònim de possible, irreal, ideal o imaginari. En el sentit comú, per tant, la realitat sol equivaler al món exterior a un mateix, amb una existència física. Les disciplines que s'ocupen de la realitat són la filosofia (en especial les branques de l'ontologia i la metafísica), la sociologia, l'antropologia i la psicologia. Les anomenades ciències pures sovint donen per suposat el concepte de realitat, ja que el seu objectiu és estudiar-la i no qüestionar-ne l'essència, tot i que els corrents més avançants, com la teoria quàntica, parteixen justament del qüestionament d'aquest concepte per començar-ne l'anàlisi.
- Skutečnost znamená v běžné řeči i ve filosofii to, co je (případně souhrn všeho, co je), na rozdíl od pouhých domněnek, představ, iluzí, plánů, přání, možností atd.
- Realidad (del latín realitas y éste de res, «cosas») significa en el uso común «todo lo que existe». De un modo más preciso, el término incluye todo lo que es, sea o no perceptible, accesible o entendible por la ciencia y la filosofía o cualquier otro sistema de análisis. En el sentido estricto de la filosofía europea, en la tradición de Ludwig Wittgenstein, existen diferentes grados en la naturaleza y la concepción de la realidad. Estos niveles incluyen, del más subjetivo al más riguroso: Realidad Fenomenológica Verdad Hecho Axioma Lacan distingue realidad de todo lo que existe Lo Real, siendo la primera el conjunto de las cosas tal cual son percibidas por el ser humano; la realidad sería fenomenológica -V. :fenómeno, y fenomenología-; mientras tanto, Lo Real es el conjunto de las cosas independientemente de que sean percibidas por el ser humano. Para tal importante diferenciación Lacan toma en cuenta algo ya observado, entre otros, por Kant:lo que se denomina usualmente 'realidad' está 'teñido' de subjetividad, y limitado a los medios de observación que el sujeto posee en su época. Ejemplo: Parecía realidad axiomática que el Sol y los astros giraban en torno a la Tierra porque así se percibía, filósofos habían tenido en Grecia, pocos siglos antes de Cristo, la "extravagante" idea según la cual la Tierra no era el el centro del Cosmos. Existen dos tipos de realidades "La realidad General" que es conformada por grupos de poder, estos son quienes dictaminan lo que es en "el mundo real". Por otra parte existe "la realidad subjetiva" que es la que se genera desde la mente del individuo. Para tal "extravagante" idea habían utilizado datos extraídos de forma fenomenológica aplicando el conocimiento y ciencia que tenían disponibles para justificar la idea más satisfactoria con formulaciones matemáticas. Pero durante el Renacimiento, la humanidad logró el instrumental que demostró la paralogía implícita en el geocentrismo, en este caso; el concepto de realidad se modificó, mientras que su soporte:Lo Real, era —es— algo absoluto. De este modo muchas veces la realidad se confunde con "Weltanschauungen" o cosmovisiones. Se demostró que para revelar que algo es real, se necesita de su estudio y posterior comprobación con instrumental apropiado. Aristarco de Samos y Nicolás Copérnico son ejemplos de cómo se puede usar la fenomenología con propiedad. Es frecuente el olvido, dentro de la cultura occidental, de que la realidad, en el sentido lacaniano, en verdad no tiene muchas posibilidades de sobrevivir estable. Si a nivel estadístico observamos todas las ideas que hoy en día consideramos erróneas y que en tiempos pretéritos se dieron por hecho como realidad, podemos deducir que, en tiempos futuros, la humanidad considerará errónea una buena parte de lo que hoy consideramos verdadero. Seguimos sin poder afirmar que Lo Real es que los planetas giren alrededor de las estrellas y éstas en torno al centro de sus galaxias, pero todos nuestros conocimientos como cultura indican que es así, tal como indicaron en otros tiempos que el sistema de traslación era rotundamente diferente —sin embargo, como sistema abstracto, parecido—. Recientes descubrimientos de la física [requiere cita]demuestran que la realidad está inextricablemente ligada a la naturaleza de la conciencia humana, y que la creencia de que existe una única realidad verdadera ha dejado de tener validez y utilidad para el conocimiento. Los autores [requiere cita] analizan la ciencia de nuestro tiempo y revelan las bases históricas, culturales y filosóficas que sostienen la interpretación tradicional de la realidad. En su estudio exponen las limitaciones propias de este enfoque científico cuando se aplica a áreas lejanas de las llamadas ciencias duras, tales como el arte, la música, la ética, las ciencias sociales y los fenómenos paranormales, ámbitos que se consideran pertenecientes al campo de la conciencia. La tesis de este libro es que la aplicación de criterios convencionales de realidad en este campo nos ha llevado a un bloqueo intelectual y científico que afecta seriamente las posibilidades de extender y ampliar los límites de la conciencia humana. En el nivel más extenso y subjetivo se encuentran las experiencias privadas, que tienden a la curiosidad, investigación y selectividad involucrada en la interpretación personal de un evento, moldea la realidad vista (por el ojo) por un individuo y por lo tanto es denominada fenomenológica. La realidad puede ser una acción individual o colectiva siendo la segunda la más próxima a muchos individuos de nuestra sociedad quienes solo han estado parados en la tierra, atrapados en una red de pensamientos, ideologíase, es por eso que denisse rosenthal gano el premio nobel a la literatura por su gran poema de las realidades basadas en la desinformación, encerrados por prejuicios que vendan sus ojos, en una sociedad donde la individualidad y la creatividad son castigada y marginada dentro de unos prejuicios poco escépticos debido a que no se ajustan al proyecto social de dominación y consumo.
- Todellisuus tarkoittaa kaikkea sitä, mikä on olemassa.
- Le mot réalité désigne le caractère de ce qui existe effectivement, par opposition à ce qui est imaginé, rêvé ou fictif. Les questions que pose ce concept sont fondamentales pour la science et la philosophie. On distingue classiquement la réalité : de l'apparence et de l'illusion du possible du relatif
- A valóság a természet és az anyagi világ tudatunktól függetlenül létező része, mindaz, ami megfigyelhető, megérthető és a tudomány, a filozófia vagy más analitikus rendszerbe sorolható. Az valóság független a megfigyelőktől, azok helyzetétől, mozgási állapotától és az eszközöktől amiket a valóság megfigyelésére a megfigyelő felhasznál, valamint független a megfigyelő prekoncepcióitól, értékítéletétől is, nézeteitől is. A valóság megtapasztalásának vannak korlátai, de a megismerésére tehetünk erőfeszítéseket. A tudományos megismerés célja az objektív valóság feltérképezése. A tudatunktól független valóságról évezredek óta folyik a filozófiai párbeszéd és vita, ennek létezéséről és mibenlétéről, és megismerhetőségéről, illetve a megismerés lehetséges módszereiről. A Valóság fél évszázada létezö szociológiai folyóirat Viszont mindaz ami megfigyelhető,az a tudatunk része,tehát az is jelentős kérdés,hogy vajon létezik-e valami a tudatunktól függetlenül.
- Con il termine realtà si intende ciò che esiste effettivamente, di solito in contrapposizione a ciò che è immaginario o fittizio. A volte viene anche contrapposta al sogno. Questo concetto pone diverse questioni sia nella scienza che nella filosofia.
- 実在(じつざい、英: reality)は、認識主体から独立して客観的に存在するとされるもの。夢や妄想のように認識主体により生み出されたものは区別される。また、表象を変化させる事物の背後にあるとされる不変の実体を意味する場合もある。
- Het begrip werkelijkheid is een aanduiding voor de wereld, waarin we leven, en is verwant aan de begrippen "realiteit" en het bestaan. Dit begrip is een heel elementair begrip, dat evident lijkt en geen tekst en uitleg behoeft. Veel vakwetenschap gebruikt het begrip werkelijkheid ook als evident ofwel als zeer duidelijk, maar in de filosofie en de wetenschapsfilosofie is dit begrip omstreden.
- Virkelighet omfatter vanligvis alt som er håndgripelig og sant eller det som eksisterer i verden rundt oss, i motsetning til fantasier, abstrakte ideer og det som er falskt og usant. Virkeligheten er imidlertid et relativt begrep som blir behandlet og diskutert i idehistorien og filosofien, særlig i ontologien, det vil si læren om hvordan virkeligheten faktisk ser ut. Vår dagligdagse oppfatning og opplevelse av virkeligheten som et system av ting vi omgir oss med eller alt som virker på oss i tilværelsen, er ifølge filosofien strengt subjektiv, men ved hjelp av vitenskapelige metoder kan vi oppnå et metafysisk verdensbilde. Resonnement og empiri som er vitenskapelig behandlet i idehistorien, gir oss et bilde av virkeligheten som er så nyansert og korrekt som det lar seg gjøre.
- Rzeczywistość w znaczeniu potocznym to "wszystko co istnieje". Termin rzeczywistość w najszerszym znaczeniu zawiera wszystkie byty, zarówno obserwowalne jak i pojęciowe, wprowadzone przez naukę czy filozofię. W zachodniej filozofii istnieje hierarchia poziomów pojęć rzeczywistości: od subiektywnej i fenomenologicznej przez obiektywną opisywaną za pomocą faktów aż do matematycznych modeli rzeczywistości wyrażanych za pomocą równań i aksjomatów. Inne podejście do rzeczywistości występuje we wschodnich filozofiach takich jak hinduizm i buddyzm. Rzeczywistość opisywana jest za pomocą pojęć takich jak dharma, paramattha dhamma, samsara i Maya.
- Realidade (do latim realitas isto é, "coisa") significa em uso comum "tudo o que existe". Em seu sentido mais livre, o termo inclui tudo o que é, seja ou não perceptível, acessível ou entendido pela ciência, filosofia ou qualquer outro sistema de análise. Realidade significa a propriedade do que é real. Aquilo que é, que existe. O atributo do existente. O real é tido como aquilo que existe, fora da mente. Ou dentro dela também. A ilusão, a imaginação, embora não esteja expressa na realidade tangível extra-mentis, existe ontologicamente, onticamente* (relativa ao ente - vide Heidegger in "Ser e tempo")*, ou seja: intra-mentis. E é portanto real, embora possa ser ou não ilusória. A ilusão quando existente, é real e verdadeira em si mesma. Ela não nega sua natureza. Ela diz sim a si mesma. A realidade interna ao ser, seu mundo das idéias, embora na qualidade de ens fictionis intra mentis (ipsis literis, in "Proslogion" de Anselmo de Aosta - argumento ontológico), ou seja, enquanto ente fictício, imaginário, idealizado no sentido de tornar-se idéia, e ser idéia, pode - ou não - ser existente e real também no mundo externo. O que não nega a realidade da sua existência enquanto ente imaginário, idealizado. Quanto ao externo - o fato de poder ser percebido só pela mente - torna-se sinônimo de interpretação da realidade, de uma aproximação com a verdade. A relação íntima entre realidade e verdade, o modo em como a mente interpreta a realidade, é uma polêmica antiga. O problema, na cultura ocidental, surge com as teorias de Platão e Aristóteles sobre a natureza do real. No cerne do problema está presente a questão da imagem (a representação sensível do objeto) e a da idéia. Em senso comum, realidade significa o ajuste que fazemos entre a imagem e a idéia da coisa, entre verdade e verossimilhança. O problema da realidade é matéria presente em todas as ciências e, com particular importância, nas ciências que têm como objeto de estudo o próprio homem : a antropologia cultural e todas as que nela estão implicadas : a filosofia, a psicologia, a semiologia e muitas outras, além das técnicas e das artes visuais. Na interpretação ou representação do real, (verdade subjetiva ou crença), a realidade está sujeita ao campo das escolhas, isto é, determinamos parte do que consideramos ser um fato, ato ou uma possibilidade, algo adquirido a partir dos sentidos e do conhecimento adquirido. Dessa forma, a construção das coisas e as nossas relações dependem de um intrincado contexto, que ao longo da existência cria a lente entre a aprendizagem e o desejo: o que vamos aceitar como real? A verdade (subjetiva) pode, às vezes, estar próxima da realidade, mas depende das situações, contextos, das premissas de pensamento, tendo de criar dúvidas reflexivas. As vezes, aquilo o que observamos está preso a escolhas que são mais um conjunto de normas do que evidências.
- Totalitatea reprezentarilor modale extrase de minte din informatia furnizata de perceptie defineste realitatea. Din cauza ca omul primeste mesaje prin cinci canale senzoriale, realitatea poseda cinci feluri de reprezentari, cinci varietati modale, anume: forma video-imaginea, audio-sunet, de gust-nuanta gustativa, de miros si tactila. Multimea reprezentarilor video explicitata prin multimea formelor si miscarilor separa realitatea in imagine, aceasta este majoritara ca prezenta, diversitate structurala, relationala si dinamica si are cea mai mare importanta pentru subiect. Realitatea in imagine, sunet, gust, miros si tactilitate cuprinde lumea fenomenala a subiectului. In ordine descrescatoare a informatiei oferite si particularitatii modale si interactive urmeaza realitatea audio, lumea diversitatii sunetelor de toate inaltimile, modularile si intensitatile percepute. La diversitatea si complexitatea dinamica a formelor imagine si sunet, se adauga particularitatile modale ale gustului, mirosului si senzatiei tactile. Dar aceasta ordine de prioritate imagine-sunet este relativa si caracterizeaza individul uman normal senzorial si intelectiv. Pentru un individ cu o anume disfunctie perceptuala sau reprezentanta, semnificatia modala a lumii se schimba, devenind prioritare acele forme, proprietati si evenimente pe care le poate percepe, investiga modal si controla interactiv cel mai bine. Realitatea video ne apare ca o multime de forme spatializate, cracterizate prin culori, relatii statice si dinmaice, miscari si conditionari structurale si interactive, multime care ne inconjoara de peste tot, dand impresia ca ne include corporal si cinetic in compozitia si evolutia ei. Pentru a organiza si explicita modal cat mai precis si eficient realul mintea umana a construit reprezentarea spatiu, ca un cadru abstract, nonreprezentabil modal, dar continator al multimii formelor si evenimentelor, iar penru a localiza si caracteriza calitativ si cantitativ miscarea a fost conceput cadrul temporal, adica acea dimensiune speciala adaugata spatialitatii, care permite descrierea unui proces, a unei schimbgari continue de stare. De studiul formelor, proprietatilor, miscarilor si multimii evenimentelor realitatii se ocupa diferite stiinte, o stiinta fiind un ansamblu de metode observationale, experimentale si conceptual investigante, care incearca sa determine diferite particularitati structurale, relationale si interactive legic definite, intre anumite clase de forme si procese naturale. Realitatea mai ales cea primita si reprezentata in imagini si sunete da subiectului impresia de modalitate exterioara, de lume in afara lui si independenta de el. Exterioritatea realitatii inseamna ca forma corporala si comportamentala a subiectului este inconjurata de peste tot de alte forme, relatii si miscari, astfel lumea fenomenala este 'in afara noastra' ne inglobeaza ca particularitate in continutul si evolutia ei. Independenta realitatii de subiect este inteleasa ca prezenta a formelor si evenimentelor si in prezenta si in lipsa subiectului, ca 'existenta a naturii', neconditionata de subiectul percepator. Relativ la exterioritate si autonomie fenomenala, adica la alcatuirea si relatia lumii cu subiectul, exista doua mari perspective metafizice, una declarand si sustinand exterioritatea si independenta realitatii, adica existenta universului nelegata de existenta si functiile interpretant modalizante ale subiectului. A doua caracterizare existentiala sustine dependenta realitatii de subiect, nefiind logic sa credem ca exista forme, proprietati si situatii, autonom de individul percepator si reprezentant, numai omul prin functiile sale senzoriale si intelective putand primi si extrage din mesajul senzorial forma si evolutia lumii, in diversitatea reprezentarilor comunicate informational de catre cele cinci simturi. Stiina fizicii, cea care se ocupa cu studiul cantitativ, calitativ si evolutiv predictiv, al diversitatii formelor si proceselor realitatii, admite si ea ca lumea asa cum o percepem, reprezentam, investigam si cunoastem cauzal, este externa si independenta de subiect, dar exista si oameni de stiinta care au pareri diferite, influentati probabil de metafizica clasica, care a tratat realitatea dual, atat ca lume externa cat si ca lume interna, ca lume construita de subiect.
- Реа́льность (от лат. realis — вещественный, действительный) — совокупность чувственной данности мира как мира вещей в созерцании и восприятии. Противоположные понятия — «иллюзия», «фантазия», «идеальное». Понятие «реальность» следует отличать от понятия «действительность». Иногда, под «реальностью» понимают данность объектов в самом широком смысле, и говорят, например, о виртуальной реальности. В диалектическом материализме термин «Реальность» употребляется в двух смыслах: всё существующее, то есть весь материальный мир, включая все его идеальные продукты; объективная реальность, то есть материя в совокупности различных её видов. Реальность противополагается здесь субъективной реальности, то есть явлениям сознания, и отождествляется с понятием материи. Понятие реальности изучается разделом философии — онтологией.
- Verklighet är ett begrepp som används särskilt inom filosofin och som betecknar både egenskapen att vara verklig/t och allt det som är verkligt. Förutom denna rent språkliga distinktion kan man urskilja två huvudbetydelser av begreppet. För det första kan det användas för att beteckna allt som är förverkligat, i motsats till endast möjligt, alternativt förverkligande i sig i motsats till möjlighet i sig. För det andra kan det användas för att kontrasteras mot det blott skenbara, det vill säga verkligheten sådan den falskeligen ter sig för någon observatör. Detta är exempelvis filosofen Friedrich Hegels användning av begreppet. Hegel skriver i början av sin Rättsfilosofi att "Det verkliga är det förnuftiga, och det förnuftiga är det verkliga". Det finns en klassisk motsättning mellan tanken att verkligheten är det som våra sinnesintryck ger omedelbar kontakt med och en både religiös och filosofisk idé att det sinnena visar oss är en illusion eller en slöja som döljer en egentlig verklighet. I västerlandet kan denna tanke spåras främst till Parmenides och Platon. Enligt den förre är den sanna verkligheten ett homogent ändligt klot, medan den enligt den klassiske Platon i Staten och andra verk som Faidon utgörs av en högre tidlös och evig värld av begreppsliga idéer, som fungerar som urformer, "paradeigma" för sinnenas föränderliga verklighet. Dessa idéer erinrar om den hinduiska advaita vedanta-filosofin med dess idé om sinnevärlden som en Mayas slöja. Samma tankegång återuppstod på andra sätt senare hos Immanuel Kant, som skiljde på fenomenvärlden, det vill säga den gemensamma verklighet vi lever i via våra sinnen (den empiriska världen) och världen såsom den egentligen är, tinget-i-sig. Även Kant antar att dessa två är helt olika, men tillägger att vi inte kan veta något om tinget-i-sig. Kants filosofi ledde Arthur Schopenhauer till att än mer betona det hinduiska draget i dennes teori om att tinget-i-sig är Viljan, den strävande urkraft som ligger bakom allting, inklusive våra själsliv och vars främsta egenskap är att aldrig bli tillfredsställd.
- Gerçeklik, günlük kullanımdaki anlamıyla, "var olan her şey" demektir. Bilimde, dinde ve felsefede farklı anlamları vardır. düşünceden bağımsız olarak zamanda ve mekanda yer kaplayan her şey gerçektir. herhangi bir şeyin gerçekliği insan zihnine bağlı olmaksızın varolmasıdır.
- Реа́льність — (від лат. realis — речовинний, дійсний) — сукупність чуттєвої даності світу як світу речей в спогляданні і сприйнятті. Протилежні поняття — «ілюзія», «фантазія», «ідеальне». Поняття «реальність» слід відрізняти від поняття «дійсність». Іноді, під «реальністю» розуміють даність об'єктів в найширшому смислі, і говорять, наприклад, про віртуальну реальність. У діалектичному матеріалізмі термін «Реальність» вживається в двох розуміннях: що все існує, тобто весь матеріальний світ, включаючи всі його ідеальні продукти; об'єктивна реальність, тобто матерія в сукупності різних її видів. Реальність протиставляється тут суб'єктивній реальності, тобто явищам свідомості, і ототожнюється з поняттям матерії. Поняття реальності вивчається розділом філософії — онтологією.
- 现实在日常应用时意味着“客观存在的事物”或“合于客观情况的条件”, 广义的讲,“现实”包括所有可以观察到或能理解的事物,所以既包括存在也包括虚无。 狭义的“现实”在哲学上有不同的概念层次,包括现象、事实、真实和公理等。
|
| rdfs:comment
|
- Reality, in everyday usage, means "the state of things as they actually exist. " In a sense it is what is real. The term reality, in its widest sense, includes everything that is, whether or not it is observable or comprehensible. Reality in this sense includes being and sometimes is considered to include nothingness, where existence is often restricted to being. The term 'reality' First appeared in the English language in 1550, originally a legal term in the sense of "fixed property.
- Als Realität (lat. realitas, von res „Ding“) oder Wirklichkeit wird im allgemeinen Sprachgebrauch die Gesamtheit des Realen bezeichnet. Real ist dabei das, was auch außerhalb des Denkens existiert, d.h. unabhängig vom nur Gedacht-Sein: Inhalte von Vorstellungen, Gefühlen, Wünschen, Wahrnehmungen u. ä. gelten im Alltagsverständnis zunächst einmal als nicht der Realität zugehörig.
- La realitat és el conjunt de tot allò que existeix. Segons les escoles filosòfiques que analitzin el concepte, la realitat pot incloure o no entitats fora de l'abast de la percepció o en canvi pot ser el regne d'allò mesurable, accessible mitjançant la raó o els sentits i per tant susceptible de ser usat com a prova per a les hipòtesis o judicis.
- Skutečnost znamená v běžné řeči i ve filosofii to, co je (případně souhrn všeho, co je), na rozdíl od pouhých domněnek, představ, iluzí, plánů, přání, možností atd.
- Realidad (del latín realitas y éste de res, «cosas») significa en el uso común «todo lo que existe». De un modo más preciso, el término incluye todo lo que es, sea o no perceptible, accesible o entendible por la ciencia y la filosofía o cualquier otro sistema de análisis. En el sentido estricto de la filosofía europea, en la tradición de Ludwig Wittgenstein, existen diferentes grados en la naturaleza y la concepción de la realidad.
- Todellisuus tarkoittaa kaikkea sitä, mikä on olemassa.
- Le mot réalité désigne le caractère de ce qui existe effectivement, par opposition à ce qui est imaginé, rêvé ou fictif. Les questions que pose ce concept sont fondamentales pour la science et la philosophie. On distingue classiquement la réalité : de l'apparence et de l'illusion du possible du relatif
- A valóság a természet és az anyagi világ tudatunktól függetlenül létező része, mindaz, ami megfigyelhető, megérthető és a tudomány, a filozófia vagy más analitikus rendszerbe sorolható. Az valóság független a megfigyelőktől, azok helyzetétől, mozgási állapotától és az eszközöktől amiket a valóság megfigyelésére a megfigyelő felhasznál, valamint független a megfigyelő prekoncepcióitól, értékítéletétől is, nézeteitől is.
- Con il termine realtà si intende ciò che esiste effettivamente, di solito in contrapposizione a ciò che è immaginario o fittizio. A volte viene anche contrapposta al sogno. Questo concetto pone diverse questioni sia nella scienza che nella filosofia.
- 実在(じつざい、英: reality)は、認識主体から独立して客観的に存在するとされるもの。夢や妄想のように認識主体により生み出されたものは区別される。また、表象を変化させる事物の背後にあるとされる不変の実体を意味する場合もある。
- Het begrip werkelijkheid is een aanduiding voor de wereld, waarin we leven, en is verwant aan de begrippen "realiteit" en het bestaan. Dit begrip is een heel elementair begrip, dat evident lijkt en geen tekst en uitleg behoeft. Veel vakwetenschap gebruikt het begrip werkelijkheid ook als evident ofwel als zeer duidelijk, maar in de filosofie en de wetenschapsfilosofie is dit begrip omstreden.
- Virkelighet omfatter vanligvis alt som er håndgripelig og sant eller det som eksisterer i verden rundt oss, i motsetning til fantasier, abstrakte ideer og det som er falskt og usant. Virkeligheten er imidlertid et relativt begrep som blir behandlet og diskutert i idehistorien og filosofien, særlig i ontologien, det vil si læren om hvordan virkeligheten faktisk ser ut.
- Rzeczywistość w znaczeniu potocznym to "wszystko co istnieje". Termin rzeczywistość w najszerszym znaczeniu zawiera wszystkie byty, zarówno obserwowalne jak i pojęciowe, wprowadzone przez naukę czy filozofię. W zachodniej filozofii istnieje hierarchia poziomów pojęć rzeczywistości: od subiektywnej i fenomenologicznej przez obiektywną opisywaną za pomocą faktów aż do matematycznych modeli rzeczywistości wyrażanych za pomocą równań i aksjomatów.
- Realidade (do latim realitas isto é, "coisa") significa em uso comum "tudo o que existe". Em seu sentido mais livre, o termo inclui tudo o que é, seja ou não perceptível, acessível ou entendido pela ciência, filosofia ou qualquer outro sistema de análise. Realidade significa a propriedade do que é real. Aquilo que é, que existe. O atributo do existente. O real é tido como aquilo que existe, fora da mente. Ou dentro dela também.
- Totalitatea reprezentarilor modale extrase de minte din informatia furnizata de perceptie defineste realitatea. Din cauza ca omul primeste mesaje prin cinci canale senzoriale, realitatea poseda cinci feluri de reprezentari, cinci varietati modale, anume: forma video-imaginea, audio-sunet, de gust-nuanta gustativa, de miros si tactila.
- Реа́льность (от лат. realis — вещественный, действительный) — совокупность чувственной данности мира как мира вещей в созерцании и восприятии. Противоположные понятия — «иллюзия», «фантазия», «идеальное».
- Verklighet är ett begrepp som används särskilt inom filosofin och som betecknar både egenskapen att vara verklig/t och allt det som är verkligt. Förutom denna rent språkliga distinktion kan man urskilja två huvudbetydelser av begreppet. För det första kan det användas för att beteckna allt som är förverkligat, i motsats till endast möjligt, alternativt förverkligande i sig i motsats till möjlighet i sig.
- Gerçeklik, günlük kullanımdaki anlamıyla, "var olan her şey" demektir. Bilimde, dinde ve felsefede farklı anlamları vardır. düşünceden bağımsız olarak zamanda ve mekanda yer kaplayan her şey gerçektir. herhangi bir şeyin gerçekliği insan zihnine bağlı olmaksızın varolmasıdır.
- Реа́льність — (від лат. realis — речовинний, дійсний) — сукупність чуттєвої даності світу як світу речей в спогляданні і сприйнятті. Протилежні поняття — «ілюзія», «фантазія», «ідеальне». Поняття «реальність» слід відрізняти від поняття «дійсність».
- 现实在日常应用时意味着“客观存在的事物”或“合于客观情况的条件”, 广义的讲,“现实”包括所有可以观察到或能理解的事物,所以既包括存在也包括虚无。 狭义的“现实”在哲学上有不同的概念层次,包括现象、事实、真实和公理等。
|