Ragtime – also spelled rag-time or rag time – is a musical style that enjoyed its peak popularity between 1895 and 1919. Its cardinal trait is its syncopated or "ragged" rhythm.

Property Value
dbo:abstract
  • موسيقى الراجتايم هو نوع من الموسيقى، يستخدم فيها اللحن الرخيم القوي مع الإيقاع المتسق المنتظم.كانت المقطوعات الموسيقية المعزوفة على البيانو تصاحبها دائما نغمات إيقاعية منتظمة من الجانب الأيسر، ولحن شديد الاتساق من الجانب الأيمن. ومصطلح الراجتايم أصبح يستخدم تدريجيًا للأشكال الأولى من موسيقى الجاز كما في فرقة راجتايم الإسكندر الخاصة بإيرفنج في برلين. (ar)
  • Ragtime (odvozeno od anglického to rag – roztrhat, rozervat) je osobitý a specifický způsob klavírní hry, který je považován za poslední mezistupeň mezi tradiční a jazzem. Začal se formovat koncem 19. století (1885), kdy se také nazýval dobovým pojmem cake-walk nebo coon-song. Základní hudební prvky převzal ragtime z tzv. minstrel shows. To byla představení bělošských kabaretů v USA, která parodovala hudbu a život amerických černochů. V těchto představeních hráli běloši s načerněnými obličeji. Po zrušení otroctví začali hudbu těchto kabaretů oficiálně hrát i černoši. Původním nástrojem tohoto stylu hry bylo bendžo, které ale movitější a vzdělanější černošští hudebníci začali v průběhu 19. století sami opouštět a stále více používali klasické fortepiano. Ragtime je vlastně pravidelný rytmus v polkovém či pochodovém tempu s oktávovým basem na těžkých dobách s bohatě synkopovanou melodií. Melodie je zde jakoby rytmicky roztrhána či rozcupována, to vše v jediném přísném základním dvoučvrťovém metru. Od toho také vznikl název tohoto hudebního stylu. V rytmu ještě není patrná žádná nepravidelnost ani náznaky mnohem pozdějšího swingu. Mnoho černošských pianistů považovalo ragtime za vážnou hudbu a doufali, že ho tak bude veřejnost přijímat. V té době byla taková představa poněkud nereálná, ale v 70. letech 20. století si veřejnost na ragtime opět vzpomněla – jeho desky na nějaký čas obsadily špičková místa na žebříčcích nejprodávanější vážné hudby v USA. Za všechno mohl film Podraz (The Sting), ve kterém zazněl asi nejslavnější ragtime Scotta Joplina – česky s názvem Komika, ovšem známější je jeho původní název (1902). (cs)
  • El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra. El compositor més famós de rags per a piano va ser Scott Joplin (1868-1917) i entre les composicions destacades es troben: Maple Leaf Rag (1899), (1902) i The Entertainer (1902). El ragtime és un estil procedent d'Europa i les seves característiques pròpies (és una música totalment escrita que exclou la improvisació i que dóna independència a les dues mans) van ser elements importants en l'aparició del jazz. Stravinsky va compondre dues peces inspirades en el ragtime: Ragtime per a onze instruments (1918) i Piano-Rag-Music (1919). George Gershwin també compta amb una obra anomenada Rialto Ripples rag. El ragtime (acrònim dels mots anglesos time, que significa 'temps', i rag, que significa 'esquinçat, destrossat') és un gènere musical sorgit en els últims anys del segle XIX i vinculat a la cultura negra o afroamericana que, a diferència del blues, el gospel i els espirituals del sofriment per la condició esclava, gèneres caracteritzats per l'espontaneïtat, nasqué com una elaboració rigorosa, relacionada amb el piano i els ritmes sincopats. De fet, el ragtime fou el producte cultural d'una elit de persones afroamericanes cultivades i intel·lectuals, coneixedores de la música i influïdes per les composicions romàntiques europees, especialment les obres pianístiques de Chopin, Liszt i Schubert, entre d'altres. Malgrat aquestes diferències amb els gèneres citats anteriorment, el ragtime forma part dels orígens del jazz, malgrat que alguns dels seus més destacats autors intentaren separar-se d'aquest últim gènere i oblidar les arrels culturals africanes. L'expansió del ragtime, als Estats Units, se situa entre 1880 i 1920, encara que d'aquesta etapa no en resten documents enregistrats. Com dèiem, la síncope és un tret distintiu d'aquest gènere, característica a la qual incorporà ritmes encreuats d'origen netament africà; així ho feren llurs creadors, com , i , entre d'altres, els quals viatjaren pel territori estatunidenc interpretant al piano les seves pròpies composicions. La musicologia actual distingeix quatre corrents dintre el ragtime, de fet amagades entre si: l'escola de Harlem, especialment notable pel seu estil pianístic vigorós, el subgènere stride, que va tenir autors importants en Fats Waller, , i un iniciat Duke Ellington, autor de la coneguda peça Soda fountain rag (1918), que recolliren l'herència de precursors dels quals a penes queda rastre documental (, , , Eubie Blake, etc.); l'escola de (Missouri), organitzada al redós d'un dels pares indiscutibles del ragtime, Scott Joplin, qui ha llegat peces com Original Rags, The entertainer, etc., difoses pels seus deixebles , , etc.; l'escola de Nova Orleans, més pròpiament jazzística, i vinculada a la persona de dos grans autors i intèrprets, , autor de la cèlebre peça Naked dance, i , conegut amb el pseudònim de Jelly Roll Morton, que enregistrà nombroses peces entre 1923 i 1940 (entre aquestes, la famosa Perfect rag), i finalment l'escola de Saint Louis, que girà a l'entorn de l'editor , el qual animà nombrosos músics com , autor de St. Louis rag i Buffalo rag; , autor de Pastime rag, , , , Joseph Lamb, etc. Des del seu epicentre estatunidenc, el ragtime, per la seva sensualitat, va tenir ràpida i fàcil difusió a Europa, especialment en ciutats com Londres, Berlín, Budapest, Barcelona, París, Roma i Praga, poc temps abans d'esclatar la Primera Guerra mundial (1914), en una etapa en què, junt amb el piano, començà a actuar l'acordió i el banjo. Per aquells mateixos anys, el ragtime evolucionà vers la creació d'orquestres, especialment a Nova Orleans i Nova York, on proliferaren nombrosos conjunts entre 1900 i 1920. De totes aquelles orquestres, la més cèlebre fou la d', destacada pel seu domini de la síncope, malgrat que la de va tenir grans èxits a Europa, i formà part dels programes inaugurals de l'exposició universal celebrada a París el 1900. Després de la Primera Guerra mundial (1918) el ragtime es consolidà --igual que les jazz-band-- i algunes de les seves peces foren adoptades per orquestres militars i orquestres zíngares, mentre la seva fusió amb el jazz pròpiament dit no es produí fins al període 1940-1950, i fou Fats Waller un dels seus màxims impulsors. (ca)
  • Ragtime ist ein in den USA entstandener Vorläufer des Jazz, der seine Blütezeit zwischen 1899 und 1914 hatte. Er gilt als „Amerikas klassische Musik“ und wird heute im Wesentlichen als Klavierstil wahrgenommen und praktiziert, wurde aber auch auf anderen Instrumenten, besonders auf dem Banjo, aber auch in klein- und mittelformatigen Ensembleformationen gespielt. (de)
  • Το ράγκταϊμ αποτέλεσε το πρώτο στιλ τζαζ, χορευτική, οργανική ή φωνητική μουσική κυρίως για σόλο πιάνο και λιγότερο για ορχήστρα. Το βασικό μουσικό χαρακτηριστικό του είναι ο συγκοπτόμενος ρυθμός, συνήθως δύο ή τεσσάρων τετάρτων. Σύμφωνα με τον Μάρσαλ Στερνς αποτελεί ένα είδος ροντό που κατάγεται από το μενουέτο και το εμβατήριο. Το ύφος του ράγκταϊμ προσαρμόστηκε από τον πιανίστα, ενορχηστρωτή και διευθυντή ορχήστρας Φέρντιναντ "Τζέλι-Ρολ" Μόρτον. Οι συνθέσεις ράγκταϊμ, τα αποκαλούμενα και ράγκς, αποτέλεσαν επίσης μέρος του ρεπερτορίου της τζαζ της Νέας Ορλεάνης αλλά και της λευκής σχολής του Ντίξιλαντ. Αναπτύχθηκε ιδιαίτερα την περίοδο 1900 - 1915. Το ράγκταϊμ παίζεται και σήμερα από παραδοσιακές ορχήστρες. (el)
  • Ragtime – also spelled rag-time or rag time – is a musical style that enjoyed its peak popularity between 1895 and 1919. Its cardinal trait is its syncopated or "ragged" rhythm. (en)
  • Ragtimo estas speco de sinkopa muziko populara en Usono en la komenco de la 20-a jarcento. Ĝiaj pioniroj estis nigruloj. Ekzemple estis grava la pionireco fare de Artie Matthews. (eo)
  • Ragtime (ragged-time, «tiempo rasgado»), abreviado en ocasiones como «rag», es un género musical estadounidense que se popularizó a finales del siglo XIX derivado de la marcha, caracterizado por una melodía sincopada y un ritmo acentuado en los tiempos impares (primer y tercero). Entre sus raíces aparecen elementos de marcha en el estilo de John Philip Sousa y de ritmos provenientes de la música africana.​ Es una de las primeras formas musicales verdaderamente estadounidenses y una de las influencias en el desarrollo del jazz.​ Su principal compositor fue Scott Joplin, quien saltó a la fama tras la publicación en 1899 del Maple Leaf Rag, el cual, junto con otros éxitos posteriores, contribuyó a definir la forma conocida como ragtime clásico, con una armonía, estructura y métrica particular, en contraste con las formas más primitivas de ragtime caracterizadas por una mayor flexibilidad. (es)
  • Ragtime musika estiloak bere gailurra 1899 eta 1918 urteen bitartean izan zuen Ameriketako Estatu Batuetan. Egia esan, ragtimea izan zen EE.BB.-tako lehen egiazko musika mota, jazza ekarriko zuena geroago. Gehienbat pianoarekin edo lotutako estiloa da. Mota honetan sartzen diren lanei rag deritze. Rag-ek ez zuten inprobisaziorako lekurik uzten, dena baitzegoen idatzita. (eu)
  • Ceol sioncóipithe ó na Stáit Aontaithe a bhí coitianta i 1890-1920, nuair a tháinig snagcheol chun cinn ina ionad, faoi anáil an ragcheoil. I gcontrárthacht le hamhrán coitianta , Alexander's Rag-Time Band (Banna Ragcheoil Alastair, 1911), don phianó is mó a cumadh dreasa ragcheoil, agus scaipeadh ragcheol i measc an phobail ag is pianódóirí/cumadóirí eile. Ba é an scoláire, pianódóir is cumadóir a bhí go mór taobh thiar d'athbheochan an ragcheoil ó 1970 ar aghaidh. (ga)
  • Le ragtime (parfois écrit rag-time) est un genre musical ayant émergé aux États-Unis, extrêmement populaire entre 1897 et 1918. Le cake-walk et les musiques de salon adoptent une forme primitive de ragtime, mais l'émergence du ragtime classique est généralement situé en 1897, année où sont publiées plusieurs compositions importantes de ragtime (communément appelées rags). Le plus célèbre compositeur de ragtime est Scott Joplin. Le ragtime est généralement considéré comme l'un des principaux précurseurs du jazz. À partir des années 1920, le jazz a rapidement supplanté le ragtime, même si celui-ci a pu continuer à se développer au travers de dérivés tels que le novelty piano. Le ragtime a par la suite connu un regain d'intérêt dans les années 1950 et les années 1970 (notamment avec la musique du film L'Arnaque, The Entertainer, empruntée à Scott Joplin). Le ragtime est principalement associé au piano, mais est aussi joué avec d'autres instruments, tels que la guitare ou le banjo, et peut être interprété par des ensembles de jazz New-Orleans. (fr)
  • Ragtime (dieja juga sebagai rag-time atau rag time) adalah sebuah gaya musik yang menikmati popularitas puncaknya antara tahun 1895 sampai 1918. Sifat utamanya adalah , atau ritme "ragged". (in)
  • Il ragtime (talvolta scritto rag-time o rag time) è un genere musicale, nato come musica da ballo nei quartieri a luci rosse di alcune città statunitensi (Saint Louis e New Orleans). Raggiunse la massima notorietà tra la fine del XIX secolo e i primi due decenni del XX. Suonato prevalentemente al pianoforte honky-tonk, talvolta accompagnato da orchestra, era caratterizzato da un ritmo binario sincopato, che ha contribuito alla formazione del jazz. La parola ragtime, in inglese, significa "tempo stracciato", "a brandelli". (it)
  • ラグタイム (ragtime) は、19世紀末から20世紀初頭(記載ある楽譜の出版年とされる1897年ごろから第一次大戦ごろまで)にかけて、アメリカを中心として流行した、黒人音楽に強い影響を受けた音楽ジャンルである。ジャズのルーツの一つとされている。リズムのシンコペーション(強調)が大きな特徴である。有名なラグタイムの演奏家には、スコット・ジョプリンがいた。スコット・ジョプリンはアフロアメリカンである。 (ja)
  • 래그타임(Ragtime)은 1880년대부터 미국의 미주리주를 중심으로 유행한 피아노 음악이다. 이 많은 것이 특징이고 재즈의 전신으로 보는 이론이 많다. 대표적인 곡으로 영화 <스팅-sting>의 주제곡인 <디 엔터테이너-The entertainer>가 있다. (ko)
  • Ragtime is een laatnegentiende-eeuwse Amerikaanse muziekvorm, die gekenmerkt wordt door syncopische melodie en begeleiding. Ragtime is een van de muzikale bronnen van de jazz. In 1918 kwam het stuk Rag-Time, door Igor Stravinsky, uit; een stuk voor elf instrumenten, gebaseerd op de jazzmuziek van New Orleans. Ragtime mag zelf echter niet als jazz beschouwd worden. Het ging aan de jazz vooraf. Wel zijn rags veelvuldig in door orkesten van oude stijl jazz gespeeld. Ook in de jazzrevivalperiode in de vijftiger jaren van de twintigste eeuw was de muziek uit de ragtimeperiode vaak te horen, bewerkt voor dixielandorkest. In Europa heeft met name de Engelsman Chris Barber zich sterk ingezet voor de ragtime, door het met zijn dixielandorkest regelmatig ten gehore brengen van muziek uit de ragtimeperiode. Hit the note twice is de lijfspreuk voor de ragtime. Ragtime is oorspronkelijk uitsluitend gemaakt voor piano, en werd gespeeld in clubs en bars in New Orleans, door zwarte pianisten. Later zijn ook wel bewerkingen voor blaasorkest gemaakt, ook nog voordat de jazz in ontwikkeling kwam. De stijl kenmerkt zich door een strakke baspartij terwijl de melodie hier ritmisch tegenin gaat. Het klinkt alsof de melodie net voor de begeleiding uitloopt of juist achter de begeleiding aangaat. Ze sporen in ieder geval niet samen. Hierdoor ontstaat het gevoel van ragged time: verscheurde maat. Als dansmuziek past de ragtime bij de cakewalk.De beroemdste ragtime-componisten waren Scott Joplin, en . De nu wereldwijd bekendste compositie is . In Nederland is de rag The Entertainer het bekendst geworden, door de film The Sting. (nl)
  • Ragtime – forma muzyczna wywodząca się z formy tanecznej. Metrum parzyste 2/4 (z wyjątkami), tempo umiarkowane, rytm złożony i kunsztowny, silnie synkopowany (stąd nazwa pochodząca od angielskich słów ragged time – poszarpane metrum), z jednostajnym, zazwyczaj ósemkowym akompaniamentem w partii basowej (faktura homofoniczna). Ragtime do poziomu sztuki wyniósł afroamerykański kompozytor i pianista Scott Joplin. Ragtime standardowo był grany na solowym instrumencie klawiszowym (pianino, fortepian, pianola) i z tymi instrumentami najczęściej jest utożsamiany, jednak Big Bandy w takich ośrodkach jak Nowy Orlean i Nowy Jork, powstały właśnie na tej formie muzycznej. (pl)
  • O ragtime (também ragged-time) é um gênero musical norte-americano que teve seu pico de popularidade entre os anos 1897 e 1918. Tal gênero tem tido vários períodos de renascimento, ainda hoje são produzidas composições. O ritmo foi o primeiro gênero musical autêntico norte-americano.Começou como música de dança com cunho mais popular, anos antes de ser publicado como partitura popular para piano. Sendo uma modificação da marcha foi primeiramente escrita na tempos 2/4 ou 4/4 com uma predominância da mão esquerda, em um padrão de notas graves em batidas com tempos diferentes e acordes em números de batidas pares, acompanhando uma melodia sincopada na mão direita. Uma composição nesse estilo é chamada de "rag". Uma rag escrita em 3/4 é uma "valsa ragtime". Ragtime não é um "tempo" (métrica no mesmo sentido que a métrica marcial é 2/4e a valsa com métrica 3/4). No entanto, é um gênero musical que usa um efeito que pode ser aplicado a qualquer métrica. A característica que define a música ragtime é um tipo específico de sincopação na qual os acentos melódicos ocorrem entre as batidas métricas. Isso resulta em uma melodia que parece evitar algumas batidas na métrica do acompanhamento, através da ênfase de notas que tanto antecipam ou seguem a batida. A última e (intencional) efeito no ouvinte é de fato acentuar a batida, sendo assim induzindo o ouvinte a vibrar com a música. Scott Joplin, o compositor e pianista conhecido como o "Rei do Ragtime", chamou o efeito de "estranho e intoxicante". Ele também usou o termo "swing" quando descrevia a maneira de tocar ragtime:"Toque devagar até você pegar o swing...". O nome swing posteriormente veio a ser utilizado a um gênero mais antigo de jazz que se desenvolveu a partir do ragtime. Converter uma peça musical qualquer em uma ragtime através da mudança da métrica da melodia é algo conhecido como "aplicar o rag" a uma música. Músicas originais de ragtime usualmente contêmvários temas distintos, quatro é o número mais comum. De acordo com o New Grove Dictionary of jazzessa forma musical foi originalmente chamada "ragged time" que por elisão se tornou "ragtime". (pt)
  • Ragtime (uttal: /'rægtajm/) är en musikgenre som uppstod i USA i slutet på 1800-talet och hade sin storhetstid mellan 1897 och 1918. Den räknas som föregångare till jazz. (sv)
  • Регтайм (англ. ragtime) — жанр американской музыки, особенно популярный с 1900 по 1918 год. Это танцевальная форма, имеющая размер 2/4 или 4/4, в которой бас звучит на нечётных, а аккорды — на чётных долях такта, что придаёт звучанию типичный «маршевый» ритм; мелодическая линия сильно синкопированная. Многие регтаймовые композиции состоят из четырёх различных музыкальных тем. Регтайм считается одним из предшественников джаза. Джаз унаследовал от регтайма ритмическую остроту, создаваемую несовпадением ритмически свободной, как бы «разорванной» мелодии. Некоторое время после Первой мировой войны регтайм вновь был моден как салонный танец. От него произошли и другие танцы, в том числе и фокстрот. Своеобразие ритма этой формы очень широко используется в профессиональной музыке — сочинения Антонина Дворжака на американскую тему (симфония «Из Нового Света» и струнный «Американский квартет»), а также «Регтайм» (1918) Игоря Стравинского для одиннадцати инструментов. Происхождение слова «регтайм» до сих пор неясно. Возможно, оно происходит от англ. ragged time («разорванное время», то есть синкопированный ритм). (ru)
  • 拉格泰姆(英語:Ragtime)也稱為抹布時間(rag-time),是一種原始的音樂風格,1897年至1918年間十分普及。其主要特點是切分音,“衣衫襤褸”的節奏。它最初是作為舞蹈音樂,在聖路易斯和新奧爾良内美國黑人社區的紅燈區十分流行。是幫助拉格泰姆發展音樂風格的關鍵先驅。拉格泰姆風格一词的使用也被归功于霍根。拉格泰姆是在約翰·菲利普·蘇薩帶動流行的进行曲的基础上,吸收了非洲音樂的复节奏进行改编。拉格泰姆作曲家斯科特·喬普林,藉由1899年发表的“楓葉拉格”和之后“”等一系列作品出名。在发表之后的12年内,“楓葉拉格”依然强烈影響隨後拉格泰姆作曲家的旋律線條、和声和节拍模式。 (zh)
  • Реґта́йм (від англ. rag — розірваний, англ. time — час) — жанр американської музики, початково виник як спосіб гри на фортепіано, який імітував звучання банджо, а в 90-х роках XIX століття розвинувся як інструментальна форма. Назва реґтайм поширилася завдяки п'єсі «Ragtime March» (1897). Поряд із блюзом, реґтайм є одним із найважливіших джерел, з яких виник джаз. (uk)
dbo:derivative
dbo:soundRecording
dbo:stylisticOrigin
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 26553 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 33569 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 981560119 (xsd:integer)
dbp:bgcolor
  • blue (en)
dbp:color
  • white (en)
dbp:culturalOrigins
  • 1890.0
dbp:derivatives
dbp:filename
  • Lyons and Yosco - Spaghetti Rag .ogg (en)
  • Maple Leaf RagQ.ogg (en)
dbp:format
dbp:name
  • Ragtime (en)
dbp:stylisticOrigins
dbp:title
  • Maple Leaf Rag (en)
  • Spaghetti Rag , by Lyons and Yosco (en)
dbp:type
  • music (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • موسيقى الراجتايم هو نوع من الموسيقى، يستخدم فيها اللحن الرخيم القوي مع الإيقاع المتسق المنتظم.كانت المقطوعات الموسيقية المعزوفة على البيانو تصاحبها دائما نغمات إيقاعية منتظمة من الجانب الأيسر، ولحن شديد الاتساق من الجانب الأيمن. ومصطلح الراجتايم أصبح يستخدم تدريجيًا للأشكال الأولى من موسيقى الجاز كما في فرقة راجتايم الإسكندر الخاصة بإيرفنج في برلين. (ar)
  • Ragtime ist ein in den USA entstandener Vorläufer des Jazz, der seine Blütezeit zwischen 1899 und 1914 hatte. Er gilt als „Amerikas klassische Musik“ und wird heute im Wesentlichen als Klavierstil wahrgenommen und praktiziert, wurde aber auch auf anderen Instrumenten, besonders auf dem Banjo, aber auch in klein- und mittelformatigen Ensembleformationen gespielt. (de)
  • Το ράγκταϊμ αποτέλεσε το πρώτο στιλ τζαζ, χορευτική, οργανική ή φωνητική μουσική κυρίως για σόλο πιάνο και λιγότερο για ορχήστρα. Το βασικό μουσικό χαρακτηριστικό του είναι ο συγκοπτόμενος ρυθμός, συνήθως δύο ή τεσσάρων τετάρτων. Σύμφωνα με τον Μάρσαλ Στερνς αποτελεί ένα είδος ροντό που κατάγεται από το μενουέτο και το εμβατήριο. Το ύφος του ράγκταϊμ προσαρμόστηκε από τον πιανίστα, ενορχηστρωτή και διευθυντή ορχήστρας Φέρντιναντ "Τζέλι-Ρολ" Μόρτον. Οι συνθέσεις ράγκταϊμ, τα αποκαλούμενα και ράγκς, αποτέλεσαν επίσης μέρος του ρεπερτορίου της τζαζ της Νέας Ορλεάνης αλλά και της λευκής σχολής του Ντίξιλαντ. Αναπτύχθηκε ιδιαίτερα την περίοδο 1900 - 1915. Το ράγκταϊμ παίζεται και σήμερα από παραδοσιακές ορχήστρες. (el)
  • Ragtime – also spelled rag-time or rag time – is a musical style that enjoyed its peak popularity between 1895 and 1919. Its cardinal trait is its syncopated or "ragged" rhythm. (en)
  • Ragtimo estas speco de sinkopa muziko populara en Usono en la komenco de la 20-a jarcento. Ĝiaj pioniroj estis nigruloj. Ekzemple estis grava la pionireco fare de Artie Matthews. (eo)
  • Ragtime musika estiloak bere gailurra 1899 eta 1918 urteen bitartean izan zuen Ameriketako Estatu Batuetan. Egia esan, ragtimea izan zen EE.BB.-tako lehen egiazko musika mota, jazza ekarriko zuena geroago. Gehienbat pianoarekin edo lotutako estiloa da. Mota honetan sartzen diren lanei rag deritze. Rag-ek ez zuten inprobisaziorako lekurik uzten, dena baitzegoen idatzita. (eu)
  • Ceol sioncóipithe ó na Stáit Aontaithe a bhí coitianta i 1890-1920, nuair a tháinig snagcheol chun cinn ina ionad, faoi anáil an ragcheoil. I gcontrárthacht le hamhrán coitianta , Alexander's Rag-Time Band (Banna Ragcheoil Alastair, 1911), don phianó is mó a cumadh dreasa ragcheoil, agus scaipeadh ragcheol i measc an phobail ag is pianódóirí/cumadóirí eile. Ba é an scoláire, pianódóir is cumadóir a bhí go mór taobh thiar d'athbheochan an ragcheoil ó 1970 ar aghaidh. (ga)
  • Ragtime (dieja juga sebagai rag-time atau rag time) adalah sebuah gaya musik yang menikmati popularitas puncaknya antara tahun 1895 sampai 1918. Sifat utamanya adalah , atau ritme "ragged". (in)
  • Il ragtime (talvolta scritto rag-time o rag time) è un genere musicale, nato come musica da ballo nei quartieri a luci rosse di alcune città statunitensi (Saint Louis e New Orleans). Raggiunse la massima notorietà tra la fine del XIX secolo e i primi due decenni del XX. Suonato prevalentemente al pianoforte honky-tonk, talvolta accompagnato da orchestra, era caratterizzato da un ritmo binario sincopato, che ha contribuito alla formazione del jazz. La parola ragtime, in inglese, significa "tempo stracciato", "a brandelli". (it)
  • ラグタイム (ragtime) は、19世紀末から20世紀初頭(記載ある楽譜の出版年とされる1897年ごろから第一次大戦ごろまで)にかけて、アメリカを中心として流行した、黒人音楽に強い影響を受けた音楽ジャンルである。ジャズのルーツの一つとされている。リズムのシンコペーション(強調)が大きな特徴である。有名なラグタイムの演奏家には、スコット・ジョプリンがいた。スコット・ジョプリンはアフロアメリカンである。 (ja)
  • 래그타임(Ragtime)은 1880년대부터 미국의 미주리주를 중심으로 유행한 피아노 음악이다. 이 많은 것이 특징이고 재즈의 전신으로 보는 이론이 많다. 대표적인 곡으로 영화 <스팅-sting>의 주제곡인 <디 엔터테이너-The entertainer>가 있다. (ko)
  • Ragtime (uttal: /'rægtajm/) är en musikgenre som uppstod i USA i slutet på 1800-talet och hade sin storhetstid mellan 1897 och 1918. Den räknas som föregångare till jazz. (sv)
  • 拉格泰姆(英語:Ragtime)也稱為抹布時間(rag-time),是一種原始的音樂風格,1897年至1918年間十分普及。其主要特點是切分音,“衣衫襤褸”的節奏。它最初是作為舞蹈音樂,在聖路易斯和新奧爾良内美國黑人社區的紅燈區十分流行。是幫助拉格泰姆發展音樂風格的關鍵先驅。拉格泰姆風格一词的使用也被归功于霍根。拉格泰姆是在約翰·菲利普·蘇薩帶動流行的进行曲的基础上,吸收了非洲音樂的复节奏进行改编。拉格泰姆作曲家斯科特·喬普林,藉由1899年发表的“楓葉拉格”和之后“”等一系列作品出名。在发表之后的12年内,“楓葉拉格”依然强烈影響隨後拉格泰姆作曲家的旋律線條、和声和节拍模式。 (zh)
  • Реґта́йм (від англ. rag — розірваний, англ. time — час) — жанр американської музики, початково виник як спосіб гри на фортепіано, який імітував звучання банджо, а в 90-х роках XIX століття розвинувся як інструментальна форма. Назва реґтайм поширилася завдяки п'єсі «Ragtime March» (1897). Поряд із блюзом, реґтайм є одним із найважливіших джерел, з яких виник джаз. (uk)
  • El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra. El compositor més famós de rags per a piano va ser Scott Joplin (1868-1917) i entre les composicions destacades es troben: Maple Leaf Rag (1899), (1902) i The Entertainer (1902). (ca)
  • Ragtime (odvozeno od anglického to rag – roztrhat, rozervat) je osobitý a specifický způsob klavírní hry, který je považován za poslední mezistupeň mezi tradiční a jazzem. Začal se formovat koncem 19. století (1885), kdy se také nazýval dobovým pojmem cake-walk nebo coon-song. (cs)
  • Ragtime (ragged-time, «tiempo rasgado»), abreviado en ocasiones como «rag», es un género musical estadounidense que se popularizó a finales del siglo XIX derivado de la marcha, caracterizado por una melodía sincopada y un ritmo acentuado en los tiempos impares (primer y tercero). Entre sus raíces aparecen elementos de marcha en el estilo de John Philip Sousa y de ritmos provenientes de la música africana.​ (es)
  • Le ragtime (parfois écrit rag-time) est un genre musical ayant émergé aux États-Unis, extrêmement populaire entre 1897 et 1918. Le cake-walk et les musiques de salon adoptent une forme primitive de ragtime, mais l'émergence du ragtime classique est généralement situé en 1897, année où sont publiées plusieurs compositions importantes de ragtime (communément appelées rags). Le plus célèbre compositeur de ragtime est Scott Joplin. (fr)
  • Ragtime is een laatnegentiende-eeuwse Amerikaanse muziekvorm, die gekenmerkt wordt door syncopische melodie en begeleiding. Ragtime is een van de muzikale bronnen van de jazz. In 1918 kwam het stuk Rag-Time, door Igor Stravinsky, uit; een stuk voor elf instrumenten, gebaseerd op de jazzmuziek van New Orleans. Ragtime mag zelf echter niet als jazz beschouwd worden. Het ging aan de jazz vooraf. Wel zijn rags veelvuldig in door orkesten van oude stijl jazz gespeeld. Ook in de jazzrevivalperiode in de vijftiger jaren van de twintigste eeuw was de muziek uit de ragtimeperiode vaak te horen, bewerkt voor dixielandorkest. In Europa heeft met name de Engelsman Chris Barber zich sterk ingezet voor de ragtime, door het met zijn dixielandorkest regelmatig ten gehore brengen van muziek uit de ragtimep (nl)
  • Ragtime – forma muzyczna wywodząca się z formy tanecznej. Metrum parzyste 2/4 (z wyjątkami), tempo umiarkowane, rytm złożony i kunsztowny, silnie synkopowany (stąd nazwa pochodząca od angielskich słów ragged time – poszarpane metrum), z jednostajnym, zazwyczaj ósemkowym akompaniamentem w partii basowej (faktura homofoniczna). (pl)
  • O ragtime (também ragged-time) é um gênero musical norte-americano que teve seu pico de popularidade entre os anos 1897 e 1918. Tal gênero tem tido vários períodos de renascimento, ainda hoje são produzidas composições. O ritmo foi o primeiro gênero musical autêntico norte-americano.Começou como música de dança com cunho mais popular, anos antes de ser publicado como partitura popular para piano. Sendo uma modificação da marcha foi primeiramente escrita na tempos 2/4 ou 4/4 com uma predominância da mão esquerda, em um padrão de notas graves em batidas com tempos diferentes e acordes em números de batidas pares, acompanhando uma melodia sincopada na mão direita. Uma composição nesse estilo é chamada de "rag". Uma rag escrita em 3/4 é uma "valsa ragtime". (pt)
  • Регтайм (англ. ragtime) — жанр американской музыки, особенно популярный с 1900 по 1918 год. Это танцевальная форма, имеющая размер 2/4 или 4/4, в которой бас звучит на нечётных, а аккорды — на чётных долях такта, что придаёт звучанию типичный «маршевый» ритм; мелодическая линия сильно синкопированная. Многие регтаймовые композиции состоят из четырёх различных музыкальных тем. Происхождение слова «регтайм» до сих пор неясно. Возможно, оно происходит от англ. ragged time («разорванное время», то есть синкопированный ритм). (ru)
rdfs:label
  • Ragtime (en)
  • راجتايم (موسيقى) (ar)
  • Ragtime (ca)
  • Ragtime (cs)
  • Ragtime (de)
  • Ράγκταϊμ (el)
  • Ragtimo (eo)
  • Ragtime (es)
  • Ragtime (eu)
  • Ragtime (fr)
  • Ragcheol (ga)
  • Ragtime (in)
  • Ragtime (it)
  • ラグタイム (ja)
  • 래그타임 (ko)
  • Ragtime (pl)
  • Ragtime (nl)
  • Ragtime (pt)
  • Регтайм (ru)
  • Реґтайм (uk)
  • Ragtime (sv)
  • 拉格泰姆 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ragtime (en)
is dbo:derivative of
is dbo:genre of
is dbo:knownFor of
is dbo:occupation of
is dbo:stylisticOrigin of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbp:derivatives of
is dbp:era of
is dbp:form of
is dbp:genre of
is dbp:stylisticOrigins of
is foaf:primaryTopic of