| dbpprop:abstract
|
- Racism is the belief that race is the primary determinant of human traits and capacities and that racial differences produce an inherent superiority of a particular race. In the case of institutional racism, certain racial groups may be denied rights or benefits, or get preferential treatment, while Reverse discrimination favours members of a historically disadvantaged group at the expense of those of a historically advantaged group. Racial discrimination typically points out taxonomic differences between different groups of people, even though anybody can be racialised, independently of their somatic differences. According to the United Nations conventions, there is no distinction between the term racial discrimination and ethnic discrimination.
- Rassismus in der einfachsten, biologistischen Bedeutung deutet „Rasse“ als grundsätzlichen bestimmenden Faktor menschlicher Fähigkeiten und Eigenschaften. Der Begriff Rassismus entstand zu Beginn des 20. Jahrhunderts in der kritischen Auseinandersetzung mit auf Rassentheorien basierenden politischen Konzepten. In anthropologischen Theorien über den Zusammenhang von Kultur und rassischer Beschaffenheit wurde der biologische Begriff der Rasse mit dem ethnisch-soziologischen Begriff „Volk“ vermengt. Rassismus zielt dabei nicht auf subjektiv wahrgenommene Eigenschaften einer Gruppe, sondern stellt deren Gleichrangigkeit und im Extremfall die Existenz der anderen in Frage. Rassische Diskriminierung versucht typischerweise auf (projizierte) phänotypische und davon abgeleitete persönliche Unterschiede zu verweisen. Unabhängig von seiner Herkunft kann Rassismus jeden Menschen betreffen. Die Konvention der Vereinten Nationen unterscheidet nicht zwischen rassischer und ethnischer Diskriminierung. Ein erweiterter Rassismusbegriff kann auch eine Vielzahl anderer Kategorien mit einbeziehen. Menschen mit rassistischen Vorurteilen diskriminieren andere aufgrund solcher Zugehörigkeit, institutioneller Rassismus verweigert bestimmten Gruppen Vorteile und Leistungen oder privilegiert andere. Rassistische Theorien und Argumentationsmuster dienen der Rechtfertigung von Herrschaftsverhältnissen und der Mobilisierung von Menschen für politische Ziele. Die Folgen von Rassismus reichen von Vorurteilen und Diskriminierung über Rassentrennung, Sklaverei und Pogrome bis zu sogenannten «Ethnischen Säuberungen» und Völkermord.
- El racisme és l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altres. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l'etnocentrisme i el 'chauvinisme' cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d'equitat de valor. Però l'aplicació d'aquesta creença al bregar amb membres d'aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les "races", és conegut com prejudici racial. El racisme és generalment un terme aplicat a les accions d'un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups més febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme públicament en contra d'un grup més poderós per raons pràctiques. Atorgar o retenir drets o privilegis basant-se en la raça o refusar associar-se amb persones per la seva raça es coneix com discriminació racial. El mateix terme "racisme" és confús. Les primeres classificacions de raça, com va fer Linnaeus en el seu moment, sostenien que havia quatre races: la blanca (europea); la negra (africana); la vermella (americana) i la groga (asiàtica). Amb posterioritat alguns antropòlegs van proposar altres classificacions, basades en combinacions de les seves característiques. Així, segons el proponent, es van arribar a trobar fins a vint-i-nou races. Altres autors més actuals, formen solament tres grans grups humans: caucasoides, mongoloides i negroides, que es descompondrien, al seu torn, en múltiples races i sub-races. Ara comença a acceptar-se més el criteri ètnic i no pas el racial per a classificar a l'home i el seu comportament social. En els escrits de Charles Darwin, es troben apreciacions que avui ens resulten sorprenentment racistes, donada la categoria intel·lectual de l'investigador. Descriu als indis 'fueguinos' (yámanas) de la següent forma: "Les criatures més abjectes i miserables que mai veiés" (... ) "empastifaven de blanc els seus rostres repelencs, la seva pell era bruta i grasosa, els seus cabells un embull, les seves veus eren dissonants, el seu idioma inarticulat, els seus gestos violents, mancats de dignitat" (... ) "el seu instint mereix ser comparat amb el de l'animal". Els reconeixia, això sí, algunes qualitats: "... eren hàbils per a la caça i la pesca" i tenien una "notable capacitat per a imitar els gestos dels anglesos i repetir les seves frases". Com diu un estudiós en el tema: "Però imitar no és aprendre, i remet a l'instint animal, més que a l'humà". Així, amb aportacions d'aquest tipus, va forjar-se el racisme modern, amb pretensions "científiques". Ja deixaven de ser prejudicis, passant a la categoria de 'irrefutables proves científiques'. Darwin condemnava als indis a una sort de "subespècie" destinada, segons el seu parer, probablement a desaparèixer. Efectivament, els indis que Darwin havia estudiat es van extingir, però no per les suposades debilitats biològiques dels autòctons, sinó com a conseqüència de l'acció dels conquistadors en aquelles terres. Una curiosa, per no dir divertida tesi, va ser oferta per Jeff Hanks, un missioner d'una comunitat de l'església Mormona d'Estats Units. "Jo no sóc racista, però la nostra doctrina considera que els negres són éssers que tenen aquest color de pell a causa de la seva imperfecció. Quan es vagin purificant aniran tornant-se blancs. De la mateixa manera, els blancs que no són bons es reencarnen amb la pell fosca, fins i tot completament negra. " La UNESCO va donar clara doctrina: "Els grups nacionals, religiosos, geogràfics, lingüístics i culturals no coincideixen necessàriament amb els grups racials i els aspectes culturals d'aquests grups no tenen cap relació demostrable amb els caràcters propis de la raça". Es defineix llavors la identitat ètnica com una versió no biològica de la identitat racial: es tracta, en el cas dels individus, d'una actitud personal positiva d'integració amb un grup amb el qual es comparteixen característiques socioculturals i lingüístiques. Els estudis biològics han destruït totes les concepcions "científiques" del racisme. Malauradament, encara queden molts exponents d'aquestes teories "científiques" que es neguen a veure la realitat. A la major part del món han quedat marginades les idees simplistes sobre "races humanes pures", el determinisme genètic dels caràcters racials, les jerarquies racials, i la idea que el mestissatge produïx degradació física i moral. En l'actualitat, les argumentacions per a justificar les pràctiques agressives posen l'accent en les diferències culturals. Sota aquesta premissa es persegueix a grups dels quals, les formes de vida, tradicions i costums es consideren distintes, més primitives o inferiors que les del país receptor d'immigrants, o del grup dominant en la societat. Les actituds segregacionistes i xenòfobes acaben, a la pràctica, per confondre el racisme pròpiament dit, amb les diferències culturals. Algunes vegades racisme es refereix a creences, pràctiques i institucions que discriminen contra la gent sobre la base de la seva agrupació racial percebuda o afirmada. Hi ha una opinió creixent, però una mica controvertida, que el racisme és un sistema d'opressió, una xarxa de creences racistes (ja siguin aquestes explícites, tàcites o inconscients), pràctiques, organitzacions i institucions que es combinen per a discriminar i marginalitzar una classe de persones que comparteixen la mateixa designació racial, basant-se en aquesta designació. També es diu racisme a la pseudociència, com doctrina antropològica o ideologia política, que defensa l'existència de diverses races d'éssers humans i la inferioritat d'unes respecte a unes altres. En alguns països es diu que les acusacions de racisme provenen dels simpatitzants del relativisme cultural i el políticament correcte per a estigmatitzar als seus adversaris a causa de l'associació entre racisme i la violència extrema viscuda en parts del Segle XX. Des de l'últim quart del Segle XX, hi ha hagut pocs, en els països desenvolupats, que es descriuen a si mateixos com racistes, de manera que la identificació d'un grup o persona com racista és gairebé sempre controvertit. El racisme és vist per molts com una afrontament a la dignitat humana bàsica i una violació dels drets humans. Un elevat nombre d'acords internacionals han tractat d'acabar amb el racisme. Les Organització de les Nacions Unides utilitza una definició de discriminació racial assentada en la Declaració sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial No existeix consens entre els historiadors respecte a quan va emergir el concepte de "raça". Alguns pensen que aspectes de la idea sempre han existit entre els humans, mentre que uns altres ho situen com un concepte separat a la desconfiança general en les "diferències" (en aquest cas hauria sorgit en l'Era dels descobriments o inclusivament tot just al segle XIX). En tot cas, molt abans que es formés qualsevol tipus d'estigma ja es practicava la divisió de la gent en grups distintius, generalment a partir de característiques anatòmiques externes o suposat origen geogràfic, així com teories sobre com "classificar" aquestes races entre si, o quantes n'hi havia.
- Rasismus je teorie i ideologie hierarchizující sociální skupiny na základě etnického klíče. Moderní forma vznikla v době romantické reakce na osvícenské teorie o občanské rovnosti. Tehdejší rasismus souvisí s rozvojem etnického nacionalismu a později transpozicí evoluční teorie do tzv. sociálního darwinismu. Jedná se o teorii, jež tvrdí, že odlišný vývoj různých lidských ras a etnik, podmíněný geografickou diverzitou, determinuje schopnosti a vlastnosti jejich jednotlivých příslušníků. V praxi pak tato teorie v řadě případů vedla (vedla či vede) k rasové segregaci, veřejnoprávní či soukromoprávní diskriminaci či ve výjimečných případech i pokusům o vyhlazení nepřátelských skupin. Všechny tyto jevy však mají obvykle i další příčiny a to, zda je znepřátelená skupina vnímána jako vyšší či nižší rasa, hraje mnohdy vedlejší roli. Rasismus zatím nebyl nikde přesně definován. Možné jsou různé definice: 1. Rasismus je názor, že různé lidské rasy, plemena a etnika se vyvíjely na různých místech, v různých podmínkách, (tropický prales, poušť, savana, tropy, mírné pásmo, polární kruh …) různou rychlostí různým směrem (v různých podmínkách byly zapotřebí různé vlastnosti). Důsledkem těchto různých vývojů jsou různé Gaussovy křivky jejich vlastností a schopností. 2. Rasismus je nenávist k jedinci opodstatněná pouze jeho příslušností k jiné rase. Mezi těmito definicemi je obrovské spektrum možností jak definovat rasismus.
- El racismo es una forma de discriminación de las personas recurriendo a motivos raciales, tono de piel u otras características físicas de las personas, de tal modo que unas se consideran superiores a otras. El racismo tiene como fin intencional o como resultado, la disminución o anulación de los derechos humanos de las personas discriminadas.
- Rasismi eli rotusyrjintä tai rotusorto on aate tai toiminta, jossa ihmisten väitetyn rotuluonteen ja siihen liittyvien fyysisten piirteiden erilaisuudella perustellaan eriarvoista kohtelua eli syrjintää. Rasismiksi voidaan kutsua myös toimintatapoja ja yhteiskunnallisia rakenteita, jotka johtavat näihin seikkoihin perustuvaan eriarvoisuuteen. Arkikielessä sanaa rasismi käytetään joskus myös puhuttaessa muusta syrjinnästä, kuten ikärasismista. Rasismi yhdistetään usein etnisten konfliktien lietsontaan, rotuerotteluun ja joskus myös käsitykseen ihmislajin biologista jakautumisesta eri ihmisrotuihin. Nykyisin tämän kaltaista rasismia pidetään yleisesti sekä moraalisesti että lainsäädännöllisesti tuomittavana ja siksi yksilöt pääsääntöisesti kieltävät asenteidensa tai toimintansa rasistisuuden. Joidenkin tutkijoiden mukaan rasistisen aatteen yleisimmäksi muodoksi toisen maailmansodan jälkeen onkin noussut kulttuurinen rasismi, joka perustelee etnisten ryhmien eriarvoisuutta näiden kulttuurisilla eroilla. Tähän keskeisesti liittyvät myös yleiset etniset stereotyypit ja ennakkoluulot. Rasismiin perustuva syrjintä on länsimaissa joissain tapauksissa rikos. Rasismi on Suomessa myös peruste rangaistuksen koventamiselle rikoksista tuomittaessa. Rasismiin yhdistetään toisinaan ajatus jonkin rodun tai etnisen ryhmän vallasta tai ylivallasta. On esimerkiksi valkoista ylivaltaa (englanniksi esimerkiksi white power tai white supremacy) ja mustaa ylivaltaa (esimerkiksi black power) ajavia tahoja. Rodullista tai etnistä ylivaltaa ajavat liikkeet haluavat yleensä muodostaa yhteiskunnan, jossa vallitsee rotujen välinen arvojärjestys ja epätasa-arvoiset olosuhteet. Toinen rasismin muoto liittyy rotupuhtauteen, jonka kannattajat pyrkivät estämään kielloin rotujen tai kulttuurien sekoittumisen.
- Le racisme est une idéologie consistant à hiérarchiser des groupes naturels humains, désignés souvent sous le terme de races, à partir d'attributs naturels, visible ou non des caractéristiques morales ou intellectuelles s'appliquant à l'ensemble de ce groupe. Cette idéologie peut entraîner une attitude d'hostilité systématique à l'égard d'une catégorie déterminée de personnes. Ces actes d'hostilités se traduisent par la discrimination, une forme de xénophobie ou d'ethnocentrisme. Certaines formes d'expression du racisme, comme les injures racistes, la diffamation raciale, la discrimination (embauche, service,…), sont considérées comme des délits dans un certain nombre de pays. Les thèses racistes ont servi de support à certaines idéologies politiques pour pratiquer des discriminations sociales, des ségrégations ethniques et commettre des violences, dont des génocides.
- A rasszizmus olyan gondolkodásmódot jelent, amely az emberek külsejében megfigyelhető eltéréseket kiemeli, ezekhez morális, társadalmi és politikai különbségeket rendel hozzá, és az így létrehozott csoportok között – feltételezett tulajdonságaik vagy értékeik alapján – hierarchiát állít fel. A rasszizmus nyelvi alapon megnyilvánuló formája a lingvicizmus.
- Nella sua definizione più semplice, per razzismo si intende la convinzione che la specie umana sia suddivisa in razze biologicamente distinte e caratterizzate da diversi tratti somatici e diverse capacità intellettive, e la conseguente idea che sia possibile determinare una gerarchia di valore secondo cui una particolare razza possa essere definita "superiore" o "inferiore" a un'altra. Più analiticamente si possono distinguere diverse accezioni del termine: storicamente rappresenta un insieme di teorie con fondamenti anche molto antichi (ma smentite dalla scienza moderna) e manifestatesi in ogni epoca con pratiche di oppressione e segregazione razziale, che sostengono che la specie umana sarebbe un insieme di razze, biologicamente differenti, e gerarchicamente ineguali. Tra gli ispiratori ideologici degli aspetti contemporanei di questa teoria vi fu l'aristocratico francese Joseph Arthur de Gobineau, autore di un Essai sur l'inégalité des races humaines. Nel XIX secolo quello che sarebbe stato poi definito razzismo nel secolo successivo ebbe rilevanza scientifica, al punto da venire oggi chiamata dagli storici razzismo scientifico. Intorno al 1850 il razzismo esce dall'ambito scientifico e assume una connotazione politica, diventando l'alibi con cui si cerca di giustificare la legittimità di prevaricazioni e violenze. Una delle massime espressioni di questo uso è stato il nazionalsocialismo. in senso colloquiale definisce ogni atteggiamento attivo di intolleranza (che può tradursi in minacce, discriminazione, violenza) verso gruppi di persone identificabili attraverso la loro cultura, religione, etnia, sesso, sessualità, aspetto fisico o altre caratteristiche. In tale senso, però, sarebbero più corretti, anche se sono raramente usati nel linguaggio popolare corrente, termini come xenofobia o meglio ancora etnocentrismo in senso più lato, e di uso non appropriato, comprende anche ogni atteggiamento passivo di insofferenza, pregiudizio, discriminazione verso persone che si identificano attraverso la loro regione di provenienza, cultura, religione, etnia, sesso, sessualità, aspetto fisico, accento dialettale o pronuncia difettosa, abbigliamento, modo di socializzarsi o altre caratteristiche.
- ファイル:Racistcampaignposter1. jpg 1866年の人種差別主義によるポスター 人種差別（じんしゅさべつ、Racial discrimination、discrimination）とは、人種による差別のこと。
- Onbekende tag "imagemap"Racisme is de verzamelterm voor alle opvattingen die aan het begrip 'ras' een doorslaggevende betekenis toekennen bij het vaststellen of veronderstellen van karaktereigenschappen, fysieke capaciteiten en geestelijke vermogens.
- Rasisme refererer normalt til en oppfatning av at menneskers rettigheter og plass i samfunnet varierer avhengig av deres rase, og til handlinger og politikk som bygger på en slik oppfatning. Rasisme forutsetter at arten menneske kan deles inn i forskjellige raser, hvor genetiske forskjeller er av mindre betydning enn den følte eller opplevde forskjellen. Hvilke av disse rasene rasismen retter seg mot kan variere, gjerne avhengig av demografiske og politiske forhold. Rasisme kan også defineres mer snevert, til et system som medfører undertrykking basert på rasemessig forskjellsbehandling. Den personlige oppfatningen betyr i en slik definisjon lite, det er systemet (staten, organisasjonen osv. ) som står for rasismen. Dette er en mindre vanlig definisjon. Se forøvrig etnokrati. Konseptet rasisme oppsto som en følge av fremveksten av raseteorier basert på en oppfatning av det finnes forskjellige menneskerraser med biologiske forskjeller i det 19. århundre. Rasismen er eldre enn den vitenskapelige raseforskningen. Rasismen hadde sitt høydepunkt i europeisk nyere historie, med den britiskamerikanske slavehandelen med afrikanere, belgiernes folkemord i Kongo, holocaust og apartheid som noen eksempler. I løpet av siste fjerdedel av det 20. århundre har det vært en dreining vekk fra at regimer og organisasjoner åpent kaller seg rasistiske, og rasisme regnes av det store flertall som en krenkelse av menneskets verdighet og rettigheter. Det er gjort forsøk på å begrense rasisme gjennom flere internasjonale traktater. De forente nasjoner vedtok i 1966 Den internasjonale konvensjon om utryddelse av alle former for rasediskriminering, hvor definisjonen på rasisme er: «... enhver distinksjon, ekskludering, restriksjon eller preferanse basert på rase, farge, avstamning eller nasjonalt eller etnisk opphav som har til formål eller effekt å nullifisere eller svekke anerkjennelse, nytelse eller utøvelse på like vilkår av menneskerettigheter og fundamentale friheter i det politiske, økonomiske, sosiale, kulturelle eller noe annet område i det offentlige liv. » Rasisme forekommer også ofte der hvor det er store forskjeller mellom minoritet og majoritet.
- Rasizm, dyskryminacja rasowa (z fr. le racisme od la race – ród, rasa, grupa spokrewnionych) – pseudonaukowa ideologia oraz wypływające z niej zachowania przyjmujące założenie wyższości niektórych ras ludzi nad innymi. Przetrwanie tych "wyższych" ras staje się wartością nadrzędną i z racji swej wyższości dążą do dominowania nad rasami "niższymi". Rasizm opiera się na przekonaniu, że różnice w wyglądzie ludzi niosą za sobą niezbywalne różnice osobowościowe i intelektualne (ten pogląd znany jest w jęz. ang. jako racialism). Rasizm został potępiony przez UNESCO, oraz Zgromadzenie Ogólne ONZ, a także wiele innych organizacji międzynarodowych. Rasizm nigdy nie był ideologią jednolitą, zmieniał się i ewoluował, toteż nie istnieje modelowy wzór rasizmu – jego istotę można badać wyłącznie poprzez historię.
- O racismo é a tendência do pensamento, ou do modo de pensar em que se dá grande importância à noção da existência de raças humanas distintas e superiores umas às outras. Onde existe a convicção de que alguns indivíduos e sua relação entre características físicas hereditárias, e determinados traços de caráter e inteligência ou manifestações culturais, são superiores a outros. O racismo não é uma teoria científica, mas um conjunto de opiniões pré concebidas onde a principal função é valorizar as diferenças biológicas entre os seres humanos, em que alguns acreditam ser superiores aos outros de acordo com sua matriz racial. A crença da existência de raças superiores e inferiores foi utilizada muitas vezes para justificar a escravidão, o domínio de determinados povos por outros, e os genocídios que ocorreram durante toda a história da humanidade.
- Rasismul reprezintă un grup de atitudini care îşi au sursa în convingerea că diferenţele sociale şi culturale se explică prin diferenţe biologice şi ereditare. Rasismul este procesul de discriminare datorat credinţelor şi ideologiilor, produse în secolele XIX şi XX de către francezii Jules Soury, Joseph Arthur de Gobineau şi Charles Maurras sau de germanul nazist Alfred Rosenberg, conform cărora rasele omeneşti pot fi clasificate de la inferior la superior în baza caracteristicilor biologice fundamental diferite cu care par a fi înzestrate. Rasismul presupune aşadar că oamenii sunt inegali în funcţie de etnia căreia îi aparţin sau de culoarea pielii, adică, mai global, convingerea că popoarele sunt inegale ca atare. Rasism constitue orice acţiune, practică sau convingere care reflectă o viziune despre lume bazată pe conceptul rasial, care la rândul lui defineşte convingerea că oamenii sunt împărţiţi în entităţi biologice separate şi exclusive numite „rase”, şi că există o legătură cauzală între caracteristicile fizice cu care se defineşte acest concept şi personalitatea, capacitatea intelectuală, aptitudinile morale sau alte caracteristici comportamentale umane, şi că anumite rase sunt prin naştere superioare altora. WC-uri separate pentru albi şi negri în Apartheid
- Слово «расизм» впервые было зафиксировано французским словарём Ларусса в 1932 году и трактовалось как «система, утверждающая превосходство одной расовой группы над другими». Нынешнее его значение неизменно, но в политическом дискурсе иногда расширяется, дополняя расовый критерий превосходства этническим, религиозным или иными. В Международной конвенции о ликвидации всех форм расовой дискриминации расовая дискриминация определяется как любое различие, исключение, ограничение или предпочтение, основанное на признаках расы, цвета кожи, родового, национального или этнического происхождения, имеющие целью или следствием уничтожение или умаление признания, использования или осуществления на равных началах прав человека и основных свобод в политической, экономической, социальной, культурной или любых других областях общественной жизни С окончания Второй мировой войны и поныне, расизм есть строжайшее общественное табу В западных странах расизм преследуется законом и иными государственными и частными учреждениями, а такие преследования не осуждаются как иные виды политических репрессий. Сам вопрос оправданности или пользы расизма не допускается к обсуждению
- Rasism är en indelning av människor i ett hierarkiskt system av raser, där vissa raser tillskrivs moralisk rätt att härska över andra. Det används för att beteckna ett synsätt, ett sätt att behandla människor, och/eller en samhällelig struktur. Liknande men inte fullt ut rasistiska synsätt kallas ofta för främlingsfientlighet. FN:s konvention om att eliminera alla former av rasdiskriminering definierar rasdiskriminering som ” ... varje skillnad, undantag, inskränkning eller företräde på grund av ras, hudfärg, härstamning eller nationellt eller etniskt ursprung, som har till syfte eller verkan att omintetgöra eller inskränka erkännandet, åtnjutandet eller utövandet, på lika villkor, av mänskliga rättigheter och grundläggande friheter på politiska, ekonomiska, sociala, kulturella eller andra områden av det offentliga livet. ” — FN:s konvention Man kan skilja mellan rasism och rasdiskriminering utifrån resonemanget att det senare inte nödvändigtvis behöver grunda sig i det förra. Det är teoretiskt möjligt att en institutionell rasdiskriminering föreligger utan att detta föregås av medvetna rasistiska beslut av dem som är ansvariga för utformningen av institutionen. I modern politik talar man ibland om kulturrasism. Detta innebär att dess förespråkare förordar segregation baserad på etnicitet, kultur eller religion. Etniciteten är ofta det ord som då får ersätta det gamla begreppet ras. Begreppet är emellertid problematiskt eftersom ordet ras inte helt utan vidare kan likställas med etnicitet. Kulturrasism specifikt riktad mot judar kallas antisemitism. Om den riktas mot romer kallas den antiziganism. Rasism förekommer från majoritetsbefolkningen mot minoriteter, från minoriteter mot majoriteten och mellan minoriteter. Rasism som går i icke förväntad riktning, det vill säga riktas mot majoritetsbefolkningen i ett land, kallas ofta omvänd rasism.
- Irkçılık genel olarak çeşitli insan ırkları arasındaki biyolojik farklılıkların kültürel veya bireysel meseleleri de tayin etmesi gerektiğine ve doğal sebeplerle bir ırkın (çoğunlukla kendi ırkının) diğerlerinden üstün olduğuna ve diğerlerine hükmetmeye hakkı olduğuna duyulan inanç veya bu değerleri kabul eden doktrindir. Ortaya çıkış nedenleri arasında çoğunlukla ekonomik nedenleri olması yanısıra düşünsel nedenlere de dayanmaktadır. Irkçılık terimi çoğunlukla, kendi etnik kültür değerlerini tek kriter olarak belirlemek, farklılık korkusu, ırklar arasında birleşmelere ve ilişkilere karşıtlık ve milliyetçilik gibi kavramları da anlatıyor olabilir. Irkçılık, sosyal ayrımcılığı, ırklar arasında fark gözetilmesini ve soykırıma kadar varabilen şiddeti haklı göstermektedir. Irkçı terimi ise, normalde ırkçılığı destekleyen kimse anlamında kullanılırken, 1940 yıllarından itibaren aşağılayıcı bir kelime olarak kullanılır olmuştur, bu sebeple hangi grup veya düşüncenin ırkçı sayılabileceği her zaman tartışmalı bir konu halini almıştır. Irkçılık genel hatlarıyla incelendiğinde kendi kanını taşıyan, aynı dili konuşan, ve aynı soydan gelenlerin başka soylardan gelenleri aşağılaması olarak algılanır. Ancak eksik bir bakış açısıdır. Gelişen teknoloji ve gelişen ekonomik yapılar insanoğlunun tanımlarınada çeşitli farklılıklar getirmektedir. Bu farklılıklar ırkçılığın psikolojik, sosyal psikolojik, ve psikanalitik açıklamalarını anlama zorunluluğuyla birlikte ırkçılığın normal bir durum olmadığını bir "hastalık" olarak ele alınması gerektiği gerçeğini sergiler.
- Раси́зм (англ. racism; нім. Rassismus; угор. rasszizmus/ fajgyűlölet; рос. расизм. ) – світогляд, а також політичні теорії і практики що на ньому грунтуються, які засновано на уявленні про поділ людей на біологічно різні групи на основі видимих особливостей зовнішнього вигляду як от колір шкіри, структура та колір волосся, риси обличчя, будова тіла і т. п. , тобто на раси, і різному ставленні до людей та їх спільностей у залежності від їх приналежності до цих груп (рас). Згідно расистських теорій, люди різних рас розрізняються за соціально-біологічною поведінкою. Тобто до зовнішніх ознак "прив'язуються" важливі психологічні, розумові та фізичні особливості, або робляться грубі антинаукові, неправдиві узагальнення на зразок: "усі негри ліниві", "усі жиди жадібні" і т. п. Ця різниця, як стверджують послідовники расистських теорій, зумовлена механізмами спадковості, і не зникає повністю у результаті виховання, соціалізації і інших культурних процесів. Расова дискримінація означає будь-яке розрізнення, виняток, обмеження чи перевагу, основані на ознаках раси, кольору шкіри, родового, національного чи етнічного походження, метою або наслідком яких є знищення або применшення визнання, використання чи здійснення на рівних засадах прав людини та основних свобод у політичній, економічній, соціальній, культурній чи будь-яких інших галузях суспільного життя.
- 种族主义是一种自我中心的态度，认为种族差异决定人类社会历史和文化发展。 种族主义可以视作是一个社会问题，经常被政客作为政治工具来使用。种族主义从集合心理学的角度看，可以解释为一种情感上的现象。 有一种观点认为种族间存在行为上的差别，这种观点直到现在还经常引起争论，很难消除。一些概念，例如国民性格、精神、性情等都是这种观点的产物。 另一个种族主义者经常提到的观点是不同的种族存在着智力上的差异。科学家认为，既然不同种族间存在着遗传体质上的差异，例如肤色、髮色等，因此不同种族的智力也可能由于基因的不同而不同。更多的研究表明，智力确实受到基因的影响。 基因亦影响免疫力。某些基因导致人体对某些传染病的抵抗力上升或下降。某些基因本身即能造成疾病。但不同种族的人也可拥有相同的某些基因，典型例子是不同种族的唐氏综合症（先天愚型）患者，其容貌、症状都是惊人相似的。返祖多毛症“患者”，也是如此。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
