| dbpprop:abstract
|
- Propaganda is communication aimed at influencing the attitude of a community toward some cause or position. As opposed to impartially providing information, propaganda in its most basic sense, presents information primarily to influence an audience. Propaganda often presents facts selectively (thus lying by omission) to encourage a particular synthesis, or uses loaded messages to produce an emotional rather than rational response to the information presented. The desired result is a change of the attitude toward the subject in the target audience to further a political agenda. The English term is an 18th century coinage, from the Latin feminine gerund of propagare "to propagate", originally in Congregatio de Propaganda Fide "Congregation for Propagating the Faith," a committee of cardinals established 1622 by Gregory XV. In its turn, the word propagare is related to the word propages, "a slip, a cutting of a vine" and refers to the gardener's practice to disseminate plants by planting shoots. The term is not pejorative in origin, the political sense dates to World War I.
- Propaganda bezeichnet einen absichtlichen und systematischen Versuch, Sichtweisen zu formen, Erkenntnisse zu manipulieren und Verhalten zu steuern, zum Zwecke der Erzeugung einer vom Propagandisten erwünschten Reaktion. Der Begriff „Propaganda“ wird vor allem in politischen Zusammenhängen benutzt; in wirtschaftlichen spricht man eher von „Werbung“, in religiösen von „Missionierung“. Nicht jedes politisch werbende Handeln ist Propaganda; z. B. werden Sichtweisen auch unbeabsichtigt durch erfahrene Wohltaten oder beobachtete Verdienste geformt. Propaganda im modernen Sinne ist demgegenüber eine eigens zur Beeinflussung, Manipulation und Herrschaftssicherung eingesetzte Werbetechnik. Entscheidend ist dabei die geschickte Auswahl und gegebenenfalls die Manipulation der Nachricht und nicht ihr Wahrheitscharakter. Durch die Monopolisierung der Propaganda in diktatorischen Regimen − insbesondere des Nationalsozialismus und Stalinismus − erhielt der Terminus einen stark pejorativen Charakter. Dennoch ist die gezielt einseitige Darstellung von Informationen eine gängige Praxis, auch in Demokratien. Auf Grund seiner negativen Konnotation ist der Begriff Propaganda weitgehend dem der Öffentlichkeitsarbeit (oder dem englischen Public Relations) gewichen.
- La propaganda és una informació presentada i difosa amb el fi de recolzar una determinada agenda o promocionar un producte. Encara que el missatge contingui informació verídica, és possible que sigui partidària, no presentant un quadre complet i equilibrat de l'objecte en qüestió. L'ús primari prové dels context comercial i del polític, referint-se generalment als esforços patrocinats per governs o partits. La fi de la propaganda política és augmentar el suport (o el rebuig) a una certa posició, abans que presentar simplement aquesta posició. L'objectiu de la propaganda és l'opinió de la gent, no la seva informació. Degut a això, la informació transmesa presentada sovint amb una alta carrega emocional, apel·lant de manera comú a sentiments patriòtics. En anglès, la paraula propaganda sol tenir fortes connotacions negatives (i també polítiques). No és necessàriament així en altres llengües, i l'ús del terme pot portar a malentesos. Per exemple, al Brasil i alguns països de parla hispana, especialment a Amèrica del Sud, propaganda usualment significa la forma més comú de manipulació de la informació: la publicitat. En realitat la propaganda intenta modificar la voluntat amb intenció política mentre la publicitat té uns objectius, to i estètica diferents. La propaganda repercuteix generalment a les emocions més que no pas a l'intelecte. Comparteix tècniques amb la publicitat i el sector de les relacions públiques. Habitualment la propaganda té un caire pejoratiu quan concerneix el món de la política i la difusió de mentides com a veritats. O, si més no, "mitges veritats". El problema rau quan s'utilitzen tècniques de la propaganda política per comercialitzar productes o serveis.
- Propaganda (lat. propagare = rozhlašovat, rozšiřovat, rozmnožovat) je rozšiřování názorů a informací za účelem vyvolání nebo zesílení určitých postojů nebo jednání. Je to systematické vytváření žádoucího společenského vědomí pomocí prezentování systematicky uspořádaných idejí, teorií, názorů, doktrín nebo ideologií. Součástí propagandy je tendenční vysvětlování a modifikace postojů podle aktuální situace a přesvědčování o správnosti propagované myšlenky. Propagandu je třeba odlišovat od jiných forem prezentace, ovlivňování nebo manipulace s veřejným míněním např. propagace, agitace, reklama, osvěta a public relations.
- La propaganda o publicidad política consiste en el lanzamiento de una serie de mensajes que busca influir en el sistema de valores del ciudadano y en su conducta.
- Propaganda on tietoa, jota levitetään tarkoituksena muokata kohteen mielipidettä. Propaganda saattaa olla valheellista tai tosipohjaista, mutta on usein yksipuolista ja saattaa valaista asiaa ainoastaan propagandan tuottajalle hyödyllisistä puolista.
- La propagande désigne un ensemble d'actions psychologiques effectuées par une institution ou une organisation déterminant la perception publique des évènements, des personnes ou des enjeux, de façon à endoctriner ou embrigader une population et la faire agir d'une certaine manière. Entendu en ce sens, ce phénomène, propre en général aux forces politiques ou militaires, est souvent désigné par l'expression de « propagande politique » (« political propaganda » en anglais), et peut se retrouver mis en œuvre par divers moyens. Mais la propagande ne commence à se penser comme ensemble de pratiques et techniques coordonnées qu'au XX siècle. L'apparition des médias de masse, les guerres mondiales et la promotion de l'individu dans les systèmes politiques, ont été à ce titre déterminants. La description et l'étude des différents types de propagandes ont connu un grand développement à la même époque. C'est ainsi qu'en temps de guerre ou de période insurrectionnelle peut être mis en place un système d'embrigadement sous forme de « propagande d'agitation », qui cherche avant tout à provoquer l'action. De manière plus diffuse mais non moins impérieuse, la propagande peut aussi chercher à faire adhérer l'individu et les masses à un ensemble d'idées et de valeurs, à les mobiliser, bref à les intégrer dans une société donnée. On parle dans ce cas de « propagande sociologique » (« social propaganda » en anglais) ou encore « d'intégration » par opposition à « d'agitation » selon la typologie proposée par Jacques Ellul. Il s'agit là d'un phénomène nouveau que la psychologie sociale a particulièrement analysé. La publicité partage des techniques et moyens mis en œuvre par ce type de propagande diffuse pour produire un acte d'achat et présenter de manière positive des comportements. Elle s'inscrit pleinement dans cet environnement social. Les techniques de propagande modernes reposent sur les recherches conduites dans le domaine de la psychologie, de la psychologie sociale et dans celui de la communication. De manière schématique, elles se concentrent sur la manipulation des émotions, au détriment des facultés de raisonnement et de jugement.
- A propaganda a propagare latin szóból ered, melynek jelentése: „terjeszteni”. A propaganda célja az emberek véleményének befolyásolása, meggyőzése. Leggyakrabban a politika használja, de egy termék, sport, vagy szemlélet (felfogás) népszerűsítésére is használják.
- La propaganda è un tipo di messaggio mirato a influenzare le opinioni o il comportamento delle persone. Spesso, invece di fornire informazioni imparziali la propaganda è deliberatamente mistificatoria o fa uso di fallacità che, sebbene talvolta possano risultare convincenti, non necessariamente si rivelano valide. Ma in cosa consiste esattamente "la propaganda"? Il carattere fondamentale della propaganda dei nostri giorni,ma applicabile anche al passato, è che i "media", oltre a "divertire, intrattenere e informare", abbiano il compito di "imprimere negli individui valori, credenze e codici di comportamento atti a integrarli nelle strutture istituzionali della società di cui fanno parte". In parole povere, una società caratterizzata da determinate strutture economiche, sociali e istituzionali, avrà bisogno di media che non vadano a interferire con tali strutture; al contrario, saranno chiamati a rafforzarle. E questo è particolarmente evidente nei casi in cui le élite politiche ed economiche della società in esame siano in grado di controllare direttamente i mezzi di comunicazione. I media hanno dietro, generalmente "grosse imprese economiche, controllate da persone molto ricche e da altre forze orientate al mercato e al profitto, o verso una fede politica". Dunque, l’informazione fornita da quei media che sono maggioritari (è bene ricordarlo) non potrà non risentire degli interessi di chi li finanzia. In tardo latino, propaganda significa "cosa da propagare" o "che deve essere diffusa".
- プロパガンダ（Propaganda）とは、特定の思想・世論・意識・行動へ誘導する宣伝行為。通常情報戦、心理戦もしくは宣伝戦、世論戦と和訳され、しばしば大きな政治的意味を持つ。最初にプロパガンダと言う言葉を用いたのは、カトリック教会の布教聖省（Congregatio de Propaganda Fide）の名称である。ラテン語のpropagare（繁殖させる）に由来する。
- Propaganda is het beïnvloeden van de publieke opinie om aanhangers te winnen voor bepaalde opvattingen of standpunten. Het omvat alle activiteiten waarmee mensen proberen anderen over te halen om hen te steunen. Het woord propaganda vindt zijn oorsprong in het Latijnse propagare wat uitbreiden of voortplanten betekent. Oorspronkelijk betekende propaganda dan ook het verbreiden van een boodschap. Het eerste gebruik van het woord is waarschijnlijk geweest in de naam van de Congregatio de propaganda fide door paus Paus Gregorius XV: de congregatie ter verbreiding van het geloof. Lange tijd werd het woord slechts in godsdienstige zin gebruikt, pas in de laatste 200 jaar ook daarbuiten.
- Propaganda betegner i moderne språkforståelse en ensidig fremstilling av informasjon for at mennesker skal ta stilling til en sak på en bestemt måte; ikke egentlig forskjellig fra reklame i sin metode, men som regel knyttet til politiske og/eller religiøse spørsmål i motsetning til reklame. Propaganda er også betegnelsen på én av fire modeller for utøvelse av informasjon og samfunnskontakt/PR. Før nazismens og kommunismens tid hadde begrepet propaganda ikke noen negativ ladning, men ble oppfattet mer i samsvar med grunnordets leksikalske betydning. utbredelse, spredning.
- Propaganda (od łac. propagare - rozszerzać, rozciągać, krzewić) - celowe działanie zmierzające do ukształtowania określonych poglądów i zachowań zbiorowości lub jednostki, polegające na perswazji intelektualnej i emocjonalnej (czasem z użyciem jednostronnych, etycznie niewłaściwych lub nawet całkowicie fałszywych argumentów). Gdy propaganda zmierza do upowszechnienia trwałych postaw społecznych, poprzez narzucenie lub zmuszenie odbiorców do przyjęcia określonych treści, wtedy stanowi jeden z elementów indoktrynacji. W języku potocznym utrwaliło się wartościujące znaczenie terminu propaganda jako synonimu stosowania, kłamstw, półprawd, manipulacji – przeciwieństwo informacji, refleksji, dyskusji. Często nazywa się tak zabiegi marketingu politycznego. Propaganda obejmuje szeroki zakres form. Może być to sztuka wizualna, polegająca na przekazywaniu jasnych i powszechnie znanych symboli, przedmiotów, fotografia, muzyka i radio, język ciała oraz taniec, literatura (praktycznie w każdej znanej formie, także ulotki), teatr oraz kino. Historia propagandy liczy sobie kilka tysięcy lat, jednak jej szczególny rozwój możemy obserwować dopiero współcześnie od XIX wieku (wraz z rozwojem demokracji parlamentarnej, a co za tym idzie walki wyborczej). Równocześnie powstała opinia publiczna. Stała się szczególnym narzędziem gry politycznej, walki wyborczej zarówno w rządach totalitarnych, masowych ruchach politycznych, ideologicznych jak i we współczesnej walce o władzę w krajach demokratycznych. Bardzo dużą rolę odegrała w narodowo-socjalistycznym i komunistycznym ustroju totalitarnym, gdzie pojawiła się w formie propagandy totalnej, wykluczając jakąkolwiek samodzielność w tworzeniu opinii widza czy słuchacza. „Propaganda może łatwiej manipulować publicznością, która nie czyta, nie jest zaangażowana” - stwierdza powieściopisarz amerykański T. C. Boyle komentując badania dotyczące czytelnictwa w Stanach Zjednoczonych.
- Propaganda é um modo específico de se apresentar uma informação, com o objetivo de servir a uma agenda. Mesmo que a mensagem traga informação verdadeira, é possível que esta seja partidária, não apresentando um quadro completo e balanceado do objecto em questão. Seu uso primário advém de contexto político, referindo-se geralmente aos esforços patrocinados por governos e partidos políticos. Uma manipulação semelhante de informações é bem conhecida, a publicidade, mas normalmente não é chamada de propaganda, ao menos no sentido mencionado acima. No canal SBT é transmitido comerciais de programas da emissora de madrugada das 3:00 às 4:02.
- Denumirea de Propagandă îşi are originea în Congregaţia pentru Răspândirea Credinţei, înfiinţată în 1622 de Biserica Catolică, cu scopul de a coordona activităţile misionarilor în America Centrală, America de Sud, Caraibe, Filipine, Japonia, China şi India, fără însă a se limita la aceste ţări, şi de a organiza o bibliotecă şi o şcoală pentru preoţii misionari, toate acestea cu scopul de a restaura catolicismul în ţările protestante şi ortodoxe şi de a-l răspândi prin convertirea celor care practicau religii necreştine. Propaganda îşi are însă începuturile în negura istoriei. De exemplu, împăratul roman Augustus i-a comandat poetului Vergiliu să scrie Eneida cu scopul de a glorifica măreţia Romei, de a inocula sentimentul de mândrie pentru trecutul Romei şi pentru a cultiva virtuţile romane tradiţionale, precum loialitatea faţă de familie, Imperiu şi zeii acestuia. Unii se întreabă dacă aceasta este propagandă sau patriotism. În prezent, termenul are o conotaţie mai curând negativă, referindu-se la răspândirea deliberată a unor informaţii, zvonuri, idei şi lucrări de artă, cu scopul de a dăuna altor grupuri specifice, mişcări, credinţe, instituţii sau guverne. Astfel de exemple sunt propaganda revoluţionară şi propaganda nazistă. În Doctrina pentru operaţii psihologice a forţelor armate ale SUA din 2003 se poate găsi una din puţinele definiţii "oficiale" ale propagandei, înscrisă într-un document doctrinar militar: Orice formă de comunicare în sprijinul unor obiective naţionale în scopul influenţării opiniilor, emoţiilor, atitudinilor sau comportamentelor oricărui grup de oameni în beneficiul direct sau indirect al sponsorului acestei comunicări. Tot aici, propaganda este clasificată în Propagandă Neagră, în care se lasă să se înţeleagă că informaţia ar emana de la altă sursă decât cea reală; Propagandă Gri, în care nu este identificată sursa; şi Propagandă Albă, în care sursa sau sponsorul este cunoscut publicului. Relaţia între noţiunile de "Propagandă" şi "Relaţii publice" este complexă şi - în funcţie de interesele de moment şi de concepţia despre lume - poate să fie structurată în diverse feluri. În urma ultimelor evenimente desfăşurate pe plan mondial, chiar şi deosebirile între propagandă şi relaţii publice sunt greu de sesizat. În funcţie de punctul de vedere al celor interesaţi, propaganda poate fi opusul relaţiilor publice, în măsura în care relaţiile publice "informează", în timp ce propaganda "dezinformează" şi "manipulează", sau poate fi o formă specială a relaţiilor publice, în măsura în care propaganda foloseşte, într-o măsură mai mare, mijloace de manipulare şi de distorsionare a realităţii. Ambele noţiuni sunt foarte strâns legate de noţinile de "Publicitate", "Informare", "Manipulare" şi "Cenzură". Din punct de vedere istoric, cenzura a fost pusă în relaţie cu propaganda, dar în ultima vreme, mai ales după începerea războiului din Golful Persic, instanţele politico-militare ale SUA au aplicat cenzura şi în legătură cu relaţiile publice. În esenţă, propaganda reprezintă o propagare sistematică a unei doctrine, ideologii sau idei, care reprezintă o valoare pentru vorbitor (un exemplu poate fi şi propaganda electorală). Cuvântul-cheie al definiţiei este "sistematic". Simpla expunere a unei ideologii sau doctrine nu reprezintă propagandă. Pentru a deveni propagandă, ideologia şi doctrina trebuie să fie răspândite printr-un sistem de comunicare, printr-o serie de evenimente organizate pe o perioadă lungă de timp, cu scopul de a face ca auditoriul să adopte un nou fel de a gândi. În lucrarea sa Aphorismes du temps présent 1913, Gustave Le Bon spunea că: Este mult mai uşor să sugestionezi o colectivitate, decât un individ. Credinţa în puterea sa şi lipsa de răspundere, îi dau gloatei o intoleranţă şi un orgoliu excesive. Înaintea sa, în lucrarea De la Démocratie en Amérique I 1835, Alexis de Tocqueville opina că: În general, concepţiile simple pun stăpânire pe spiritul poporului. O idee falsă, dar exprimată clar şi precis, va avea întotdeauna o putere mai mare în lume decât o idee adevărată, dar complexă. Prin urmare, partidele - care sunt un fel de mici naţiuni în sânul uneia mari - se grăbesc mereu să adopte ca simbol un nume sau un principiu, care adesea reprezintă foarte imperfect scopul pe care şi-l propun, şi mijloacele pe care le folosesc, dar fără de care nu ar putea nici să subziste, nici să acţioneze. Propaganda, împreună cu măsurile militare, economice şi/sau politice, reprezintă şi o parte componentă a războiului psihologic. Războiul psihologic constă în folosirea propagandei în aşa fel încât să zdrobească rezistenţa inamicului, să demoralizeze forţele armate a le acestuia şi să sprijine moralul forţelor poprii. Profesorul Paul Linebarger considera că: Propaganda militară constă dintr-o anumită formă de comunicare, planificată din timp, destinată să influenţeze spiritul şi atitudinea inamicului, a unui grup neutru sau a maselor străine cu atitudini ostile, în interesul unui scop strategic sau tactic bine definit.
- Файл:AH! MOTHERLAND!. gif Советская пропаганда 20-х годов Пропага́нда (лат. propaganda — подлежащее распространению) — распространение информации: фактов, аргументов, слухов и других сведений, в том числе заведомо ложных, для оказания воздействия на общественное мнение или иную целевую аудиторию. От пропаганды следует отличать агитацию.
- Propaganda (av det latinska propagare, ’fortplanta, utbreda’), meddelande eller framställning avsedd att föra fram en agenda. Den som sänder budskapet är som regel part i målet. Syftet är inte att informera utan att påverka, och innehållet brister ofta i saklighet, och/eller är avsiktligt ofullständigt eller rentav falskt. Termen avser framför allt politiska kampanjer och budskap. Ordet har på svenska liksom i de flesta västerländska kulturer en starkt laddad innebörd, även om det ibland kan ses som ett positivt ord – som regel är propaganda ett positivt epitet bara under förutsättning att en person samtycker till innehållet i det meddelande som avses. Innebörden skiljer sig något i olika länder och språk trots att ordet är mycket internationellt – i brasiliansk portugisiska och sydamerikansk spanska avses till exempel som regel betydelsen "reklam".
- Propaganda çok sayıda insanın düşünce ve davranışlarını etkilemek amacını taşıyan önceden planlanmış bir mesajlar bütünüdür. Propaganda tarafsız bilgi sağlama yerine, en temelde kendi kitlesini etkileyecek bilgiyi sunar. Mesaj doğru olsa da yönlü olabilir ve olayın tümünü dengeli bir şekilde sunmayabilir. Genellikle politikada kullanılır ve hükümetler ve politik partiler tarafından desteklenir. Bilginin benzer bir manipülasyonu örneğin reklamda kullanılır ama buna genellikle propaganda denilmez. Propaganda kelimesi reklamın tersine kuvvetli bir olumsuz anlam taşır.
- Пропага́нда — поширення певних ідей, поглядів чи ідеології. Найчастіше, пропаганда є засобом певної політики. Головними інструментами пропаганди є засоби масової інформації та комунікації.
- 宣傳是一種专门為了服務特定議題（议事日程）的訊息表现手法。今天中文中的“宣传”，已经杂糅了东西方对于“宣传”和“Propaganda”的传统含义(自戊戌变法和辛亥革命以来)，正在形成较为统一的概念。在西方，宣傳原本的含意是「散播哲學的論點或見解」，但現在最常被放在政治脈絡（环境）中使用，特別是指政府或政治團體支持的運作。同樣的手法用於企業或產品上時，通常則被稱為公關或廣告，
|
| rdfs:comment
|
- Propaganda is communication aimed at influencing the attitude of a community toward some cause or position. As opposed to impartially providing information, propaganda in its most basic sense, presents information primarily to influence an audience. Propaganda often presents facts selectively (thus lying by omission) to encourage a particular synthesis, or uses loaded messages to produce an emotional rather than rational response to the information presented.
- Propaganda bezeichnet einen absichtlichen und systematischen Versuch, Sichtweisen zu formen, Erkenntnisse zu manipulieren und Verhalten zu steuern, zum Zwecke der Erzeugung einer vom Propagandisten erwünschten Reaktion. Der Begriff „Propaganda“ wird vor allem in politischen Zusammenhängen benutzt; in wirtschaftlichen spricht man eher von „Werbung“, in religiösen von „Missionierung“. Nicht jedes politisch werbende Handeln ist Propaganda; z. B.
- La propaganda és una informació presentada i difosa amb el fi de recolzar una determinada agenda o promocionar un producte. Encara que el missatge contingui informació verídica, és possible que sigui partidària, no presentant un quadre complet i equilibrat de l'objecte en qüestió. L'ús primari prové dels context comercial i del polític, referint-se generalment als esforços patrocinats per governs o partits.
- Propaganda (lat. propagare = rozhlašovat, rozšiřovat, rozmnožovat) je rozšiřování názorů a informací za účelem vyvolání nebo zesílení určitých postojů nebo jednání. Je to systematické vytváření žádoucího společenského vědomí pomocí prezentování systematicky uspořádaných idejí, teorií, názorů, doktrín nebo ideologií.
- La propaganda o publicidad política consiste en el lanzamiento de una serie de mensajes que busca influir en el sistema de valores del ciudadano y en su conducta.
- Propaganda on tietoa, jota levitetään tarkoituksena muokata kohteen mielipidettä. Propaganda saattaa olla valheellista tai tosipohjaista, mutta on usein yksipuolista ja saattaa valaista asiaa ainoastaan propagandan tuottajalle hyödyllisistä puolista.
- La propagande désigne un ensemble d'actions psychologiques effectuées par une institution ou une organisation déterminant la perception publique des évènements, des personnes ou des enjeux, de façon à endoctriner ou embrigader une population et la faire agir d'une certaine manière.
- A propaganda a propagare latin szóból ered, melynek jelentése: „terjeszteni”. A propaganda célja az emberek véleményének befolyásolása, meggyőzése. Leggyakrabban a politika használja, de egy termék, sport, vagy szemlélet (felfogás) népszerűsítésére is használják.
- La propaganda è un tipo di messaggio mirato a influenzare le opinioni o il comportamento delle persone. Spesso, invece di fornire informazioni imparziali la propaganda è deliberatamente mistificatoria o fa uso di fallacità che, sebbene talvolta possano risultare convincenti, non necessariamente si rivelano valide.
- プロパガンダ（Propaganda）とは、特定の思想・世論・意識・行動へ誘導する宣伝行為。通常情報戦、心理戦もしくは宣伝戦、世論戦と和訳され、しばしば大きな政治的意味を持つ。最初にプロパガンダと言う言葉を用いたのは、カトリック教会の布教聖省（Congregatio de Propaganda Fide）の名称である。ラテン語のpropagare（繁殖させる）に由来する。
- Propaganda is het beïnvloeden van de publieke opinie om aanhangers te winnen voor bepaalde opvattingen of standpunten. Het omvat alle activiteiten waarmee mensen proberen anderen over te halen om hen te steunen. Het woord propaganda vindt zijn oorsprong in het Latijnse propagare wat uitbreiden of voortplanten betekent. Oorspronkelijk betekende propaganda dan ook het verbreiden van een boodschap.
- Propaganda betegner i moderne språkforståelse en ensidig fremstilling av informasjon for at mennesker skal ta stilling til en sak på en bestemt måte; ikke egentlig forskjellig fra reklame i sin metode, men som regel knyttet til politiske og/eller religiøse spørsmål i motsetning til reklame. Propaganda er også betegnelsen på én av fire modeller for utøvelse av informasjon og samfunnskontakt/PR.
- Propaganda (od łac. propagare - rozszerzać, rozciągać, krzewić) - celowe działanie zmierzające do ukształtowania określonych poglądów i zachowań zbiorowości lub jednostki, polegające na perswazji intelektualnej i emocjonalnej (czasem z użyciem jednostronnych, etycznie niewłaściwych lub nawet całkowicie fałszywych argumentów).
- Propaganda é um modo específico de se apresentar uma informação, com o objetivo de servir a uma agenda. Mesmo que a mensagem traga informação verdadeira, é possível que esta seja partidária, não apresentando um quadro completo e balanceado do objecto em questão. Seu uso primário advém de contexto político, referindo-se geralmente aos esforços patrocinados por governos e partidos políticos.
- Файл:AH! MOTHERLAND!. gif Советская пропаганда 20-х годов Пропага́нда (лат.
- Propaganda (av det latinska propagare, ’fortplanta, utbreda’), meddelande eller framställning avsedd att föra fram en agenda. Den som sänder budskapet är som regel part i målet. Syftet är inte att informera utan att påverka, och innehållet brister ofta i saklighet, och/eller är avsiktligt ofullständigt eller rentav falskt. Termen avser framför allt politiska kampanjer och budskap.
- Propaganda çok sayıda insanın düşünce ve davranışlarını etkilemek amacını taşıyan önceden planlanmış bir mesajlar bütünüdür. Propaganda tarafsız bilgi sağlama yerine, en temelde kendi kitlesini etkileyecek bilgiyi sunar. Mesaj doğru olsa da yönlü olabilir ve olayın tümünü dengeli bir şekilde sunmayabilir. Genellikle politikada kullanılır ve hükümetler ve politik partiler tarafından desteklenir.
- Пропага́нда — поширення певних ідей, поглядів чи ідеології. Найчастіше, пропаганда є засобом певної політики. Головними інструментами пропаганди є засоби масової інформації та комунікації.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
