| dbpprop:abstract
|
- Presbyterianism refers to a number of different Christian churches adhering to the Calvinist theological tradition within Protestantism, and organized according to a characteristic Presbyterian polity. Presbyterian theology typically emphasizes the sovereignty of God, the authority of the Scriptures, and the necessity of grace through faith in Christ. Presbyterianism evolved primarily in Scotland before the Act of Union in 1707. Most of the few Presbyteries found in England can trace a Scottish connection. Although some adherents hold to the theology of Calvin and his immediate successors, there are a range of theological views within contemporary Presbyterianism. Modern Presbyterianism traces its institutional roots back to the Scottish Reformation. Local congregations are governed by Sessions made up of representatives of the congregation, a conciliar approach which is found at other levels of decision-making. Theoretically, there are no bishops in Presbyterianism; however, some groups in Eastern Europe, and in ecumenical groups, do have bishops. The office of elder is another distinctive mark of Presbyterianism: these are specially commissioned non-clergy who take part in local pastoral care and decision-making at all levels. The roots of Presbyterianism lie in the European Reformation of the 16th century, with the example of John Calvin's Geneva being particularly influential. Most Reformed churches who trace their history back to Scotland are either Presbyterian or Congregationalist in government. In the twentieth century, some Presbyterians have played an important role in the Ecumenical Movement, including the World Council of Churches. Many Presbyterian denominations have found ways of working together with other Reformed denominations and Christians of other traditions, especially in the World Alliance of Reformed Churches. Some Presbyterian churches have entered into unions with other churches, such as Congregationalists, Lutherans, Anglicans, and Methodists.
- Presbyterianismus (von griechisch πρεσβύτερoς presbyteros, der Ältere) ist eine Form von Kirchenverfassung, bei der die Kirche durch ein Gremium von Ältesten geleitet wird. Die presbyterianische Kirchenverfassung ist besonders bei reformierten Kirchen gebräuchlich. Presbyterianismus steht zwischen dem hierarchischen Episkopalismus und dem Kongregationalismus, bei dem die Gemeinden völlig selbständig sind. Im Presbyterianismus gibt es Leitungsgremien auf drei oder vier Stufen, die jeweils Mitglieder an das nächsthöhere Gremium delegieren: die Sitzung (englisch session), die Leitung der lokalen Gemeinde das Presbyterium (englisch presbytery), das eine Gruppe von Gemeinden in einem begrenzten lokalen Umkreis leitet in größeren Kirchen regionale Synoden eine Generalversammlung oder Generalsynode als oberstes Leitungsgremium der Kirche. Jedes Leitungsgremium setzt sich aus ordinierten Geistlichen und Laien zusammen. In der lokalen Gemeinde hat der ordinierte Gemeindepfarrer den Vorsitz, in höheren Gremien sind Geistliche und Laien gleichberechtigt. Die einzelne Gemeinde ist rechtlich und finanziell selbständig, aber der Kirchenverfassung und dem Bekenntnis der Kirche verpflichtet. Die Laienältesten einer Gemeinde werden von der Gemeinde gewählt. Ordinierte Pfarrer werden ebenfalls von der Gemeinde gewählt, müssen aber vom Presbyterium bestätigt werden. Theologisch stehen presbyterianische Kirchen gewöhnlich in der Tradition des Calvinismus, wobei es sämtliche Varianten zwischen streng calvinistisch und liberal gibt. In großen Kirchen gibt es gewöhnlich liberale und konservative Flügel. Kirchen mit presbyterianischer Kirchenverfassung sind z.B. : die Church of Scotland die Presbyterian Church in America (zweitgrößte presbyterianische Kirche in den USA – konservativ) die Presbyterian Church (USA) (größte presbyterianische Kirche in den USA – mainline) die Reformierte_Kirche mit zwei größeren Kirchen-Verbünden der Evangelisch-reformierte Kirche (Synode evangelisch-reformierter Kirchen in Bayern und Nordwestdeutschland) und der Lippische Landeskirche als Landeskirchen in der EKD sowie diversen Einzelgemeinden innerhalb der EKD die reformierten Landeskirchen der Schweiz die Presbyterian Church in Korea die Presbyterian Church in Ireland die Non-Subscribing Presbyterian Church of Ireland, welche im 18. und 19. Jahrhundert aus einer innerkirchlichen Protestbewegung gegen verpflichtende Bekenntnisse entstand die Evangelical Presbyterian Church, Ghana
- El presbiterianisme és el nom donat a la doctrina d'algunes esglésies protestants, principalment les Esglésies Reformades, basades en els ensenyaments de la Bíblia, que tenen a Joan Calví com un dels comentaristes més importants. El presbiterianisme té els seus orígens en la Reforma Escocesa, especialment en aquella que fou dirigida per John Knox. Avui dia existeixen diverses esglésies presbiterianes separades en diferents nacions. El nom de la denominació prové del grec presbyteros, que significa "ancià", en referència al títol donat al dirigent o pastor, en oposició al títol de "bisbe". Aquest sistema d'administració o govern eclesiàstic té els seus orígens en la Reforma de Suïssa. A Anglaterra, Escòcia i Irlanda, les esglésies protestants van adoptar el sistema presbiterià en lloc del sistema episcopal. John Knox (1505-1572), qui havia estudiat sota Joan Calví a Ginebra, va retornar a Escòcia i va dirigir el Parlament Escocès cap a l'acceptació de la Reforma Protestant el 1560. Els presbiterians es distingeixen d'altres denominacions per la seva doctrina i per l'organització institucional, anomenada per ells "ordre eclesiàstic". L'origen i la base de la doctrina és la Bíblia. Els presbiterians es caracteritzen per la seva doctrina del baptisme infantil (en oposició al baptisme adult predicat pels anabaptistes), per cantar exclusivament els salms de la Bíblia en la litúrgia, per l'ús d'una copa única per la comunió, per la prohibició de l'ordenació de dones, i per la seva acceptació completa de la doctrina de la salvació bíblica. No obstant això, hi ha hagut diferències que han provocat la secessió d'alguns grups del presbiterianisme.
- Las iglesias presbiterianas forman parte de la familia de iglesias reformadas - dentro del protestantismo - basadas en las enseñanzas de la Biblia y con Juan Calvino como uno de los comentaristas más destacados, que tiene sus raíces institucionales en la Reforma escocesa, especialmente por la liderada por John Knox. Hay muchas entidades institucionales separadas pertenecientes al presbiterianismo en diferentes naciones alrededor del mundo. Además de las distinciones nacionales, también ha habido división entre los presbiterianos por razones doctrinales, especialmente en el comienzo de la Ilustración.
- Presbyteerikirkko on Skotlannin kansalliskirkko, josta puhuttaessa tarkoitetaan yleensä reformoitua kirkkoa. Presbyteerikirkko on hylännyt perinteisen papillisen virka-asteikon sekä seurakuntien ja kirkon itsehallinnon. Koko maan kirkkoa edustaa yleissynodi, josta alempana ovat maakuntasynodit, ja seurakuntien yhteyttä pitävät piirisynodit.
- Le presbytérianisme est une forme du protestantisme liée à l'Écosse. Le presbytérianisme rejette la hiérarchisation du clergé de l'Église catholique (diacre, prêtre, évêque, etc. ) pour lui substituer des paliers décisionnels (du local au national). Chaque communauté locale possède son conseil ou consistoire. Dans les Églises organisées selon le système presbytérien synodal, une assemblée générale de leurs représentants forme le synode national. Cette forme d'organisation est censée permettre une meilleure représentation des fidèles dans la direction de l'Église. Sa raison d'être n'est pas le souci de démocratie, comme on le pense parfois depuis le XIX siècle, mais l'idée que tous les fidèles sont prêtres, et qu'ils sont appelés par Dieu à des ministères ecclésiastiques différents, dont celui d'Ancien pour la direction matérielle et spirituelle. Le presbytérianisme apparaît pour la première fois avec Calvin à Genève. Il se développe par la suite au XVI siècle en Écosse, mais aussi en France et dans les Pays-Bas espagnols. L'appellation d'Église presbytérienne est associée à l'Écosse afin de bien distinguer cette Église protestante de celle d'Angleterre où l'épiscopalisme domine (avec le maintien d'une hiérarchie ecclésiastique comme dans le catholicisme). Le presbytérianisme a donné forme aux Églises qui se nomment plus couramment (et peut-être plus justement et clairement) Églises réformées dans le monde francophone actuel, et à la plupart des Églises évangéliques.
- Con il termine presbiterianesimo si intende quella forma di organizzazione della chiesa cristiana che nasce soprattutto dalla riforma calvinista e che prevede l'applicazione del modello neotestamentario alla comunità cristiana locale. Alla base di questa organizzazione vi sono gli "anziani" o presbiteri, responsabili della comunità cristiana locale, eletti dall'assemblea dei suoi membri. A loro volta questi "anziani" così eletti, si riuniscono in un organismo regionale superiore che li raccoglie, chiamato presbiterio che così amministra l'insieme delle comunità. Un'entità ancora superiore a questo secondo livello e chiamato sinodo o "assemblea generale", che raccoglie i rappresentanti dei diversi presbiteri. Questa forma organizzativa della chiesa si differenzia dall'episcopalismo che concepisce sia nella versione cattolica che in quella anglicana il clero organizzato gerarchicamente, come pure dal congregazionalismo che prevede l'assoluta autonomia della comunità cristiana locale. Il termine presbiterianesimo passa poi storicamente a designare le chiese che sono organizzate in questo modo tanto da chiamarsi "chiese presbiteriane".
- 長老派教会（ちょうろうはきょうかい、英語：Presbyterianism, Presbyterian Church）は、キリスト教のプロテスタント、カルヴァン派の教派。長老教会、長老派、日本以外の漢字圏では長老教とも訳される。
- Presbyterianisme is een vorm van calvinisme die ontstaan is in Schotland en Engeland gedurende de Schotse Reformatie, welke vooral door John Knox geleid werd. De Presbyteriaanse Kerk komt dan ook grotendeels in Schotland en Engelssprekende gebieden voor. De Presbyteriaanse Kerk is de evenknie van de Nederlandse gereformeerde kerken. Kenmerkend voor deze kerken is dat taken die in episcopaalse kerken zijn voorbehouden aan een bisschop, hier worden uitgeoefend door leken. Deze leken worden presbyters of ouderlingen genoemd. De opvattingen van presbyterianen zijn gebaseerd op het gedachtegoed van Johannes Calvijn en vallen dan ook onder het calvinisme.
- Presbyterianisme (fra gresk πρεσβύτερος, «eldre») er en form av protestantisk kristendom såvel som en form for kirkestyre (hvor lederne er valgte eldre, ikke f. eks. biskoper). Grunnlaget for denne retningen er de fem solaer (fra latin sola, «kun»): Skriften, troen, Kristus, nåde og Guds ære. Den praktiseres av mange protestantiske kirker som historisk fulgte Jean Calvins lære. Presbyterianisme har røtter tilbake til den skotske reformasjonen, særlig under John Knox. Det er mange uavhengige presbyterianske kirker i verden, både av geografiske og doktrinære grunner. Teologisk vektlegger presbyterianerne Guds allmektighet i alle ting, også frelse, høy aktelse for Skriften og nødvendigheten av personlig omvendelse gjennom troen på Jesus Kristus.
- Prezbiterianizm - forma organizacji kościołów protestanckich. Władze w kościołach sprawują wybierani przez wiernych starsi, czyli prezbiterzy. Główne kościoły prezbiteriańskie: Kościół Szkocki, Kościół Prezbiteriański w USA. Doktrynalnie najczęściej przyjmują kalwinizm. Za początek ruchu przyjmuje się ogłoszenie tzw. Księgi Dyscypliny w 1560 r. na powszechnym zgromadzeniu Kościoła Szkockiego. Ogłoszona w niej doktryna: znosiła urząd episkopalny oraz tworzyła urząd ministra i prezbitera, czyli starszego głosiła hasła "oczyszczenia" Kościoła anglikańskiego
- O Presbiterianismo faz parte da família das igrejas reformadas dentro das denominações do Protestantismo Cristão e é baseado nos ensinamentos de João Calvino, tais como eles foram institucionalizados na Escócia por John Knox. Há muitas entidades autônomas em países por todo o mundo que subscrevem igualmente o presbiterianismo. Para além de distinções traçadas entre fronteiras nacionais, os presbiterianos também se dividiram por razões doutrinais, em especial no seguimento do Iluminismo. Apesar da Igreja Presbiteriana ser oriunda da Reforma Protestante do Séc. XVI, ela mantém o carácter católico da Igreja (traduzida literalmente e especificamente só como "Igreja Universal"), como declarado no Credo Niceno-Constantinopolitano, ainda que não submissa à autoridade do Bispo de Roma. É uma denominação cristã comprometida com valores éticos e morais. Sua actuação no contexto social brasileiro, por exemplo, é marcante, através de instituições de ensino desde o infantil até o superior, que têm alcançado excelência e reconhecimento internacional, como por exemplo, Universidade Presbiteriana Mackenzie, Instituto Presbiteriano Gammon, entre outras.
- Presbiterianism se referă la un număr de biserici creştine care au aderat la trediţia teologică calvinistă din cadrul schismei protestante. Teologia presbiteriană subliniază suveranitatea lui Dumnezeu, autoritatea Bibliei şi necesitatea graţie divine prin credinţa în Iisus Hristos. Presbiterianismul a evoluat iniţial în Scoţia înainte de Actul Uniunii din 1707. Majoritatea puţinilor prezbiterieni care mai pot fi găsiţi în Anglia de astăzi îşi pot găsi o conexiune scoţiană. Deşi unii aderenţi se menţin pe linia trasată de teologia lui Calvin şi a succesorilor săi direcţi, există o largă desfăşurare de viziuni teologice în cadrul prezbiterianismului contemporan. Modern Presbyterianism traces its institutional roots back to the Scottish Reformation. Local congregations are governed by Sessions made up of representatives of the congregation, a conciliar approach which is found at other levels of decision-making. Theoretically, there are no bishops in Presbyterianism; however, some groups in Eastern Europe, and in ecumenical groups, do have bishops. The office of elder is another distinctive mark of Presbyterianism: these are specially commissioned non-clergy who take part in local pastoral care and decision-making at all levels. The roots of Presbyterianism lie in the European Reformation of the 16th century, with the example of John Calvin's Geneva being particularly influential. Most Reformed churches who trace their history back to Scotland are either Presbyterian or Congregationalist in government. In the twentieth century, some Presbyterians have played an important role in the Ecumenical Movement, including the World Council of Churches. Many Presbyterian denominations have found ways of working together with other Reformed denominations and Christians of other traditions, especially in the World Alliance of Reformed Churches. Some Presbyterian churches have entered into unions with other churches, such as Congregationalists, Lutherans, Anglicans, and Methodists.
- Файл:John Knox. jpg Джон Нокс Пресвитериа́нство (от греч. πρεσβύτερoς — «старший») — одно из направлений протестантской религии и особенная форма церковной организации. Пресвитерианство опирается на учение Жана Кальвина и рассматривается таким образом как одна из ветвей кальвинизма и, в более широком понимании, реформатской церкви.
- Presbyterianism, även kallad synodalförfattning, är en kyrkoförfattning som praktiseras av bland andra de reformerta kyrkorna i engelskspråkiga delar av världen, där de vanligen kallas presbyterianska kyrkor. Man förkastar episkopalismen. Bakgrunden till de presbyterianska kyrkorna är kalvinismen, som inte längre betonas i några grenar. Presbyteriansk teologi understryker Guds suveränitet, Bibelns myndighet och behovet av nåd genom tron på Kristus. Presbyterianismen betraktas ibland som ett samfund i sig och ibland som en grupp samfund. Eftersom det inte finns någon absolut definition av "samfund" är båda dessa användningar av ordet acceptabla. Presbyterianismen utvecklades främst i Skottland innan Unionslagen 1707. De flesta av de få presbyterianska kyrkosamfunden i England kan spåras till en skotsk anslutning. Även om vissa anhängare bekänner sig till Calvins och hans närmaste efterträdares teologi, finns det en rad olika teologiska åsikter inom den samtida presbyterianismen. Vid början på 1800-talet hade många presbyterianska församlingar blivit unitariska. I praktiken innebär presbyterianismen att man inte vill att kyrkan skall styras av en påve, ärkebiskop eller av biskopar utan av valda lokala ledare, äldste, vilket man anser är mer i överensstämmelse med den första kristna församlingens tanke att alla kristna är präster och att alla tar del i de beslut som fattas. Varje församling i urkyrkan leddes av äldste. De flesta betydande kristna frikyrkor tillämpar detta styressätt. Presbyterianer fäster stor vikt vid utbildning och kontinuerlig studie av skrifterna, teologiska skrifter, och vid förståelse och tolkning av kyrkans doktriner som ingår i flera trosbekännelser och katekeser formellt antagna av olika grenar av kyrkan. Det anses allmänt att meningen med sådant lärande är att möjliggöra för de troende att sätta sin tro i praktiken, och vissa presbyterianer uppvisar i allmänhet sin tro i handling samt i ord av generositet, gästvänlighet och en ständiga strävan efter social rättvisa och reformer, och att förkunna evangeliet om Kristus. Enligt traditionell presbyteriansk liturgi finns det bara två sakrament: dopet (både vuxendop och barndop) och nattvarden. Presbyterianer tror att kyrkorna är byggnader som stödjer dyrkan av Gud och inredningen är därför i vissa fall allvarlig för att inte förringa denna dyrkan. Vanligtvis har presbyterianska kyrkor inga statyer av helgon eller utsmyckade altare mer typiska för den Romersk-katolska kyrkan. Presbyterianismen är den största protestantiska kyrkoförfattningen på Irland. Till Afrika kom presbyterianismen på 1800-talet genom skotska missionärer. Kyrkan är idag utbredd och finns representerad i åtminstone 23 afrikanska länder. Den presbyterianska kyrkan i Kenya är särskilt stor och har över 4 miljoner medlemmar.
- 長老教會（英語：Presbyterianism、Presbyterian church），簡稱長老會，又称长老宗，是基督教的更正教的一派，他們的根源是從十六世紀的西歐改革運動開始。 長老會的協會起源可以追蹤到英國蘇格蘭的改革，特別是依照由約翰·諾克斯的帶領下。 由於這背景，長老會通常在英國以前的殖民地像美國、加拿大、澳洲、紐西蘭、印度等地。 這個教派的名字是源自希臘文詞「πρεσβύτερος」（Presbyteros），就是“長老”之意。
|
| rdfs:comment
|
- Presbyterianism refers to a number of different Christian churches adhering to the Calvinist theological tradition within Protestantism, and organized according to a characteristic Presbyterian polity. Presbyterian theology typically emphasizes the sovereignty of God, the authority of the Scriptures, and the necessity of grace through faith in Christ. Presbyterianism evolved primarily in Scotland before the Act of Union in 1707.
- Presbyterianismus (von griechisch πρεσβύτερoς presbyteros, der Ältere) ist eine Form von Kirchenverfassung, bei der die Kirche durch ein Gremium von Ältesten geleitet wird. Die presbyterianische Kirchenverfassung ist besonders bei reformierten Kirchen gebräuchlich. Presbyterianismus steht zwischen dem hierarchischen Episkopalismus und dem Kongregationalismus, bei dem die Gemeinden völlig selbständig sind.
- El presbiterianisme és el nom donat a la doctrina d'algunes esglésies protestants, principalment les Esglésies Reformades, basades en els ensenyaments de la Bíblia, que tenen a Joan Calví com un dels comentaristes més importants. El presbiterianisme té els seus orígens en la Reforma Escocesa, especialment en aquella que fou dirigida per John Knox. Avui dia existeixen diverses esglésies presbiterianes separades en diferents nacions.
- Las iglesias presbiterianas forman parte de la familia de iglesias reformadas - dentro del protestantismo - basadas en las enseñanzas de la Biblia y con Juan Calvino como uno de los comentaristas más destacados, que tiene sus raíces institucionales en la Reforma escocesa, especialmente por la liderada por John Knox. Hay muchas entidades institucionales separadas pertenecientes al presbiterianismo en diferentes naciones alrededor del mundo.
- Presbyteerikirkko on Skotlannin kansalliskirkko, josta puhuttaessa tarkoitetaan yleensä reformoitua kirkkoa. Presbyteerikirkko on hylännyt perinteisen papillisen virka-asteikon sekä seurakuntien ja kirkon itsehallinnon. Koko maan kirkkoa edustaa yleissynodi, josta alempana ovat maakuntasynodit, ja seurakuntien yhteyttä pitävät piirisynodit.
- Le presbytérianisme est une forme du protestantisme liée à l'Écosse. Le presbytérianisme rejette la hiérarchisation du clergé de l'Église catholique (diacre, prêtre, évêque, etc. ) pour lui substituer des paliers décisionnels (du local au national). Chaque communauté locale possède son conseil ou consistoire. Dans les Églises organisées selon le système presbytérien synodal, une assemblée générale de leurs représentants forme le synode national.
- Con il termine presbiterianesimo si intende quella forma di organizzazione della chiesa cristiana che nasce soprattutto dalla riforma calvinista e che prevede l'applicazione del modello neotestamentario alla comunità cristiana locale. Alla base di questa organizzazione vi sono gli "anziani" o presbiteri, responsabili della comunità cristiana locale, eletti dall'assemblea dei suoi membri.
- 長老派教会（ちょうろうはきょうかい、英語：Presbyterianism, Presbyterian Church）は、キリスト教のプロテスタント、カルヴァン派の教派。長老教会、長老派、日本以外の漢字圏では長老教とも訳される。
- Presbyterianisme is een vorm van calvinisme die ontstaan is in Schotland en Engeland gedurende de Schotse Reformatie, welke vooral door John Knox geleid werd. De Presbyteriaanse Kerk komt dan ook grotendeels in Schotland en Engelssprekende gebieden voor. De Presbyteriaanse Kerk is de evenknie van de Nederlandse gereformeerde kerken. Kenmerkend voor deze kerken is dat taken die in episcopaalse kerken zijn voorbehouden aan een bisschop, hier worden uitgeoefend door leken.
- Presbyterianisme (fra gresk πρεσβύτερος, «eldre») er en form av protestantisk kristendom såvel som en form for kirkestyre (hvor lederne er valgte eldre, ikke f. eks. biskoper). Grunnlaget for denne retningen er de fem solaer (fra latin sola, «kun»): Skriften, troen, Kristus, nåde og Guds ære. Den praktiseres av mange protestantiske kirker som historisk fulgte Jean Calvins lære. Presbyterianisme har røtter tilbake til den skotske reformasjonen, særlig under John Knox.
- Prezbiterianizm - forma organizacji kościołów protestanckich. Władze w kościołach sprawują wybierani przez wiernych starsi, czyli prezbiterzy. Główne kościoły prezbiteriańskie: Kościół Szkocki, Kościół Prezbiteriański w USA. Doktrynalnie najczęściej przyjmują kalwinizm. Za początek ruchu przyjmuje się ogłoszenie tzw. Księgi Dyscypliny w 1560 r. na powszechnym zgromadzeniu Kościoła Szkockiego.
- O Presbiterianismo faz parte da família das igrejas reformadas dentro das denominações do Protestantismo Cristão e é baseado nos ensinamentos de João Calvino, tais como eles foram institucionalizados na Escócia por John Knox. Há muitas entidades autônomas em países por todo o mundo que subscrevem igualmente o presbiterianismo.
- Presbiterianism se referă la un număr de biserici creştine care au aderat la trediţia teologică calvinistă din cadrul schismei protestante. Teologia presbiteriană subliniază suveranitatea lui Dumnezeu, autoritatea Bibliei şi necesitatea graţie divine prin credinţa în Iisus Hristos. Presbiterianismul a evoluat iniţial în Scoţia înainte de Actul Uniunii din 1707.
- Файл:John Knox. jpg Джон Нокс Пресвитериа́нство (от греч. πρεσβύτερoς — «старший») — одно из направлений протестантской религии и особенная форма церковной организации.
- Presbyterianism, även kallad synodalförfattning, är en kyrkoförfattning som praktiseras av bland andra de reformerta kyrkorna i engelskspråkiga delar av världen, där de vanligen kallas presbyterianska kyrkor. Man förkastar episkopalismen. Bakgrunden till de presbyterianska kyrkorna är kalvinismen, som inte längre betonas i några grenar. Presbyteriansk teologi understryker Guds suveränitet, Bibelns myndighet och behovet av nåd genom tron på Kristus.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
