Pope Innocent IV, born Sinibaldo Fieschi, was pope from June 28, 1243, to December 7, 1254.

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/birthDate
  • 1195-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/birthName
  • Sinibaldo Fieschi
dbpedia-owl:Person/birthPlace
dbpedia-owl:Person/deathDate
  • 1254-12-07 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/individualisedPnd
  • 118555650
dbpedia-owl:Person/predecessor
dbpedia-owl:Person/successor
dbpedia-owl:birthDate
  • 1195-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthName
  • Sinibaldo Fieschi
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:deathDate
  • 1254-12-07 (xsd:date)
dbpedia-owl:predecessor
dbpedia-owl:successor
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:[aged59]Deathplace
dbpprop:abstract
  • Pope Innocent IV, born Sinibaldo Fieschi, was pope from June 28, 1243, to December 7, 1254.
  • Innozenz IV. , geboren als Sinibaldo de Fieschi, war Papst von 1243 bis 1254. Er entstammte einer der ersten Familien der Oberschicht von Genua und zählte nach seinem Studium in Parma und Bologna zu den bedeutendsten Kanonisten seiner Zeit. Sein unmittelbarer Vorgänger war Coelestin IV. , der jedoch das Pontifikat lediglich 17 Tage innehatte. Nach einer Sedisvakanz von 19 Monaten wurde endlich durch ein in Anagni tagendes Konklave Kardinal Fieschi zum Papst gewählt. Mit der Wahl Innozenz' am 28. Juni 1243 schlug die Freundschaft des römisch-deutschen Kaisers Friedrich II. zu einem Kardinal um in eine Feindschaft zu einem Papst. In dem Brief an die Kurie äußerte er jedoch respektvoll die Erwartung, dass die Differenzen zwischen dem Reich und dem Heiligen Stuhl freundschaftlich ausgeräumt werden könnten. Die kurze Zeit später beginnenden Verhandlungen zeigten aber, dass Friedrich II. sich den Ansprüchen des Papstes nicht unterwerfen wollte, ebenso wie der Papst Friedrichs Wünschen nicht entgegenkam.
  •  Innocenci IV. Papa de l'Església catòlica del 1243 al 1254. De nom Sinibaldo Fieschi, el que serà últim representant de la teocràcia pontifícia es va formar a Parma i Bolonya, sent professor de dret canònic en aquesta última ciutat. El 23 de setembre del 1227 va ser nomenat Cardenal-Rector de San Lorenzo a Lucina; el 28 de juliol del 1228, vicecanceller de Roma, en 1235 Bisbe d'Albenga i llegat al nord d'Itàlia i, finalment, escollit Papa el 25 de juny del 1243 després de més d'any i mig amb la seu vacant per la mort de Celestí IV. En ocasió de la celebració del conclave que havia d'elegir-lo Papa, Frederic II controlava tots els voltants de Roma, sent de facto qui dominava els Estats Pontificis. Amb aquesta situació va pretendre controlar l'elecció papal, a la qual cosa la majoria dels cardenals es va oposar. Elegit Innocenci IV, Frederic II va enviar emissaris per recolzar la pau. Frederic II havia estat proscrit per Gregori IX i buscava tant sí com no un acord amb l'Església, però renunciava al seu poder i influeix en les decisions eclesiàstiques. Per la seva part, Innocenci era un home convençut de què el poder de l'Església, i en concret de la figura papal, havia d'estar per sobre dels governants i els reis. En aquesta situació Innocenci va exigir a Frederic el reconeixement del mal que havia causat a l'Església. Finalment van arribar ambdues parts a un acord el 31 de març del 1244. En el mateix es restituïa a l'església en les seves possessions, especialment els Estats pontificis, i s'alliberava els prelats favorables al Papa que mantenia presos l'emperador. Encara que havia firmat la pau amb ell gràcies a la mediació del rei de França, es va sentir incòmode a Itàlia per la presència de la milícia imperial i va decidir refugiar-se a Lió amb el suport dels genovesos. Va convocar el 3 de gener del 1245, tot just arribar a la ciutat, el Concili de Lió I malgrat l'oposició de l'emperador. Sentint-se fort, Innocenci va procedir a realitzar noves acusacions durant la celebració del concili contra l'emperador i va acabar per excomunicar-lo el 17 de juliol per no organitzar una nova croada i va dictar la bula Agni sponsa nobilis per declarar el poder suprem de l'Església davant els governants. Frederic va organitzar tropes per a enfrontar-se al papat; Innocenci, per la seva part, va pretendre organitzar una croada contra el propi emperador mobilitzant els prínceps alemanys. En aquest camí va pretendre l'elecció d'Enric Raspe i, encara que va ser proclamat emperador el 22 de maig del 1246, mai no va ser reconegut com tal. Alhora va provocar l'alçament contra l'emperador de moltes ciutats del nord d'Itàlia, obtenint la victòria les tropes papals el 26 de maig de 1249. Mort Frederic II en 1250, va continuar la seva lluita contra Conrad IV d'Alemanya, fill i successor d'aquest, proposant per als alemanys Guillem d'Holanda. Va recuperar el Regne de Sicília per al papat, oferint-ho successivament a Ricard de Cornualla, germà d'Enric III d'Anglaterra, al seu fill Edmund i a Carles d'Anjou. Tots el van rebutjar mentre Conrat IV i Manfred (bastard de Federic II) controlaven per la força de les armes Nàpols i Sicília. A la mort de Conrat, la posició del seu fill Conradit era tan precària que negocia amb el Papa. Per un tractat signat el setembre de 1254, Apulia va passar a ser propietat papal. El governant d'Apulia, Manfred, va sospitar de la conducta del pontífex quan va visitar la seva nova terra, pel que va fugir amb els sarraïns, que el van ajudar a derrotar les tropes papals a Foggia el 2 de desembre de 1254. Innocenci, malalt, va morir a Nàpols el 7 de desembre, com a conseqüència de l'efecte que la notícia de la derrota va tenir en la seva malgirbada salut. A més dels seus enfrontaments amb la dinastia Hohenstaufen, va intervenir en la política d'Anglaterra protegint Enric III; en la d'Àustria, Hongria i Portugal. Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Comes laurentius (El comte de Llorenç), citació que fa referència al títol nobiliari que ostentava en ser elegit pontífex, Comte de Lavagne de Sant Llorenç.
  • Inocenc IV. , vlastním jménem Sinibaldo de Fieschi, byl papežem v letech 1243 až 1254. Vzhledem ke svým studiím práva v Parmě a Bologni patřil k nejvýznamnějším církevním právníkům své doby. Předchůdcem Inocence IV. byl Celestýn IV. , který vládl pouhých 18 dní. Počínání Inocence IV. tedy spíše navazuje na pontifikát Řehoře IX. Ten měl s německým císařem Fridrichem II. vážné spory, jež pramenily ze zápasu o nezávislost církve a neochoty císaře podvolit se papežské moci. Po úmrtí Řehoře IX. Fridrich vkládal velké naděje do kardinála de Fieschi, který byl 25. června 1243 zvolen papežem jako Inocenc IV. Jeho očekávání se však nenaplnilo, Inocenc IV. nehodlal slevit na svých požadavcích vůči císaři. Následujícího roku pak svolal do Lyonu koncil, známý jako 1. lyonský koncil, který měl císaře sesadit. Císař dostal možnost se hájit, ale když nestihl do 17. července 1245 předstoupit před koncil a obhájit své jednání, nechal papež koncilem vyhlásit konstituce, které sesazovaly císaře. Tento koncil také nařídil novou křížovou výpravu (sedmou) proti Saracénům a Mongolům. Mezi další důležitá rozhodnutí patřily odvody dvacetiny z každého obročí po tři roky na podporu Svaté země a odvody poloviny příjmu obročí, jejichž tituláři v nich nesídlili alespoň šest měsíců v roce, ve prospěch Latinského císařství. Po vyřízení hlavního sporu s císařem se papež soustředil na potírání rozličných heretických skupin. Na jeho podporu vydal 15. května 1252 bulu Ad extirpanda, která stanovila některé normy pro inkvizici. Poprvé se zde zmiňuje tortura jako způsob výslechu, prostředek, který byl v následujících staletích běžně využíván a zneužíván při výslechu obžalovanách heretiků. Zároveň však papež stanovil poměrně přísná kritéria pro vynášení konfiskačních, doživotních a hrdelních rozsudků, které inkviziční tribunál nesměl vynést bez souhlasu místního biskupa. Zároveň ale Inocenc IV. vydal roku 1247 bulu, která zakazovala křesťanům provozovat akty zvůle vůči Židům, jakkoli je fyzicky napadat, připravovat o jmění, vyrušovat o sobotních bohoslužbách, znesvěcovat jejich pohřebiště atp. Jedná se de facto o první právní dokument, který Židy brání před nařčením z rituální manipulace s krví a krádeže dětí, což byla ve středověku rozšířená pověra.
  • Inocencio IV,. Papa nº 180 de la Iglesia católica de 1243 a 1254. De nombre Sinibaldo Fieschi, el que será último representante de la teocracia pontificia se formó en Parma y Bolonia, siendo profesor de derecho canónico en esta última ciudad. El 23 de septiembre de 1227 fue nombrado Cardenal-Párroco de San Lorenzo en Lucina; el 28 de julio de 1228, vice-canciller de Roma, en 1235 Obispo de Albenga y legado en el norte de Italia y, finalmente, elegido Papa el 25 de junio de 1243 tras más de año y medio con la sede vacante por la muerte de Celestino IV. Con ocasión de la celebración del cónclave que había de elegirle Papa, Federico II controlaba todos los alrededores de Roma, siendo de facto quién dominaba los Estados Pontificios. Con esta situación pretendió controlar la elección papal, a lo que la mayoría de los cardenales se opuso. Elegido Inocencio IV, Federico II envió emisarios para acodar la paz. Federico II había sido proscrito por Gregorio IX y buscaba a toda costa un acuerdo con la Iglesia, pero sin renunciar a su poder e influencia en las decisiones eclesiásticas. Por su parte, Inocencio era un hombre convencido de que el poder de la Iglesia, y en concreto de la figura papal, debía estar por encima de los gobernantes y los reyes. En esta situación Inocencio exigió de Federico el reconocimiento del daño que había causado a la Iglesia. Finalmente llegaron ambas partes a un acuerdo el 31 de marzo de 1244. En el mismo se restituía a la iglesia en sus posesiones, especialmente los Estados pontificios, y se liberaba a los prelados favorables al Papa que mantenía presos el emperador. Aunque había firmado la paz con él gracias a la mediación del rey de Francia, se sintió incómodo en Italia por la presencia de la milicia imperial y decidió refugiarse en Lyon con el apoyo de los genoveses. Convocó el 3 de enero de 1245, nada más llegar a la ciudad, el Concilio de Lyon I pese a la oposición del emperador. Sitiéndose fuerte, Inocencio procedió a realizar nuevas acusaciones durante la celebración del concilio contra el emperador y terminó por excomulgarlo el 17 de julio por no organizar una nueva cruzada y dictó la bula Agni sponsa nobilis para declarar el poder supremo de la Iglesia frente a los gobernantes. Federico organizó tropas para enfretarse al papado; Inocencio, por su parte, pretendió organizar una cruzada contra el propio emperador movilizando a los príncipes alemanes. En ese camino pretendió la elección de Enrique Raspe y, aunque fue proclamado emperador el 22 de mayo de 1246, nunca fue reconocido como tal. Al mismo tiempo provocó el alzamiento contra el emperador de muchas ciudades del norte de Italia, obteniendo la victoria las tropas papales el 26 de mayo de 1249. Muerto Federico II en 1250, continuó su lucha contra Conrado IV, hijo y sucesor de aquél, proponiendo para los alemanes a Guillermo de Holanda. Recuperó el Reino de Sicilia para el papado, ofreciéndolo sucesivamente a Ricardo de Cornwall, hermano de Enrique III de Inglaterra, a su hijo Edmundo el Jorobado y a Carlos de Anjou. Todos lo rechazaron mientras Conrado IV y Manfredo (bastardo de Federico II) controlaban por la fuerza de las armas Nápoles y Sicilia. A la muerte de Conrado, la posición de su hijo Conradino era tan precaria que neoció con el Papa. Por un tratado signado en septiembre de 1254, Apulia pasó a ser propiedad papal. El gobernante de Apulia, Manfredo, sospechó de la conducta del pontífice cuand visitó su nueva tierra, por lo que huyó con los sarracenos, que le ayudaron a derrotar a las tropas papales en Foggia el 2 de diciembre de 1254. Inocencio, enfermo, falleció en Nápoles el 7 de diciembre, como consecuencia del efecto que la noticia de la derrota tuvo en su desastrada salud. Además de sus enfrentamientos con la dinastía Hohenstaufen, intervino en la política de Inglaterra protegiendo a Enrique III; en la de Austria, Hungría y Portugal. Las profecías de San Malaquías se refieren a este papa como Comes laurentius (El conde de Lorenzo), cita que hace referencia al título nobiliario que ostentaba al ser elegido pontífice, Conde de Lavagne de San Lorenzo.
  • Inocencio IV,. Papa n. º 180 de la Iglesia católica de 1243 a 1254. De nombre Sinibaldo dei Fieschi, el que será último representante de la teocracia pontificia se formó en Parma y Bolonia, siendo profesor de derecho canónico en esta última ciudad. El 23 de septiembre de 1227 fue nombrado Cardenal-Párroco de San Lorenzo en Lucina; el 28 de julio de 1228, vice-canciller de Roma, en 1235 Obispo de Albenga y legado en el norte de Italia y, finalmente, elegido Papa el 25 de junio de 1243 tras más de año y medio con la sede vacante por la muerte de Celestino IV. Con ocasión de la celebración del cónclave que había de elegirle Papa, Federico II controlaba todos los alrededores de Roma, siendo de facto quién dominaba los Estados Pontificios. Con esta situación pretendió controlar la elección papal, a lo que la mayoría de los cardenales se opuso. Elegido Inocencio IV, Federico II envió emisarios para acodar la paz. Federico II había sido proscrito por Gregorio IX y buscaba a toda costa un acuerdo con la Iglesia, pero sin renunciar a su poder e influencia en las decisiones eclesiásticas. Por su parte, Inocencio era un hombre convencido de que el poder de la Iglesia, y en concreto de la figura papal, debía estar por encima de los gobernantes y los reyes. En esta situación Inocencio exigió de Federico el reconocimiento del daño que había causado a la Iglesia. Finalmente llegaron ambas partes a un acuerdo el 31 de marzo de 1244. En el mismo se restituía a la iglesia en sus posesiones, especialmente los Estados pontificios, y se liberaba a los prelados favorables al Papa que mantenía presos el emperador. Aunque había firmado la paz con él gracias a la mediación del rey de Francia, se sintió incómodo en Italia por la presencia de la milicia imperial y decidió refugiarse en Lyon con el apoyo de los genoveses. Convocó el 3 de enero de 1245, nada más llegar a la ciudad, el Concilio de Lyon I pese a la oposición del emperador. Sitiéndose fuerte, Inocencio procedió a realizar nuevas acusaciones durante la celebración del concilio contra el emperador y terminó por excomulgarlo el 17 de julio por no organizar una nueva cruzada y dictó la bula Agni sponsa nobilis para declarar el poder supremo de la Iglesia frente a los gobernantes. Federico organizó tropas para enfretarse al papado; Inocencio, por su parte, pretendió organizar una cruzada contra el propio emperador movilizando a los príncipes alemanes. En ese camino pretendió la elección de Enrique Raspe y, aunque fue proclamado emperador el 22 de mayo de 1246, nunca fue reconocido como tal. Al mismo tiempo provocó el alzamiento contra el emperador de muchas ciudades del norte de Italia, obteniendo la victoria las tropas papales el 26 de mayo de 1249. Muerto Federico II en 1250, continuó su lucha contra Conrado IV, hijo y sucesor de aquél, proponiendo para los alemanes a Guillermo de Holanda. Recuperó el Reino de Sicilia para el papado, ofreciéndolo sucesivamente a Ricardo de Cornwall, hermano de Enrique III de Inglaterra, a su hijo Edmundo el Jorobado y a Carlos de Anjou. Todos lo rechazaron mientras Conrado IV y Manfredo (bastardo de Federico II) controlaban por la fuerza de las armas Nápoles y Sicilia. A la muerte de Conrado, la posición de su hijo Conradino era tan precaria que neoció con el Papa. Por un tratado signado en septiembre de 1254, Apulia pasó a ser propiedad papal. El gobernante de Apulia, Manfredo, sospechó de la conducta del pontífice cuand visitó su nueva tierra, por lo que huyó con los sarracenos, que le ayudaron a derrotar a las tropas papales en Foggia el 2 de diciembre de 1254. Inocencio, enfermo, falleció en Nápoles el 7 de diciembre, como consecuencia del efecto que la noticia de la derrota tuvo en su desastrada salud. Además de sus enfrentamientos con la dinastía Hohenstaufen, intervino en la política de Inglaterra protegiendo a Enrique III; en la de Austria, Hungría y Portugal. Las profecías de San Malaquías se refieren a este papa como Comes laurentius (El conde de Lorenzo), cita que hace referencia al título nobiliario que ostentaba al ser elegido pontífice, Conde de Lavagne de San Lorenzo.
  • Innocentius IV syntymänimeltään Sinibaldo de Fieschi oli paavina 25. kesäkuuta 1243 – 7. joulukuuta 1254. Hän oli lähtöisin korkea-arvoisesta genovalaissuvusta, opiskeli Parmassa ja Bolognassa ja oli yksi oman aikansa parhaita kirkkojärjestyksen tuntijoita. Hänen edeltäjänsä Celestinus IV hallitsi vain kahdeksantoista päivää, joten Innocentius oli käytännössä Gregorius IX:n seuraaja. Fredrik II ei vaikuttanut alistuvan paavin ehdottomaan ylivaltaan, joten Innocentius pakeni Roomasta 1244 Genovaan ja Lyonsiin, ja palasi Roomaan vasta Frederikin kuoltua 1253. Loppuelämänsä hän käytti siihen, että yritti kammeta Frederikin poikaa vallasta.
  • Innocent IV, né Sinibaldo de Fieschi, « Comes Laurentius » dans la prophétie de Saint Malachie. Pape élu le 25 juin 1243, il appartenait à l'une des principales familles de Gênes. Formé à Parme et Bologne, il passait pour l'un des meilleurs canonistes de son époque.
  • IV. Ince uralkodói néven vált a katolikus egyház fejévé a történelem 180. pápája. Ince hosszas interregnum után foglalhatta el Szent Péter trónját, amely elődjének alig kéthetes pontifikátusa után nem is csoda. A konklávé igen nehéz helyzetben volt IV. Celesztin pápa halála után. II. Frigyes, német-római császár Tivolinál táborozó serege nagy nyomást gyakorolt a választókra. A közel két éves tanakodás után végül olyan egyházfő uralhatta Rómát, akit a császár ugyan örömmel üdvözölt, de hamarosan kiderült, hogy nem véletlenül vette fel az Ince nevet.
  • インノケンティウス4世(羅:Innocentius IV, 英:Innocent IV, 1195年頃 - 1254年12月7日)は、第180代ローマ教皇(在位:1245年 - 1254年)。
  • Innocentius IV, geboren als Sinibaldo dei Fieschi was paus van 25 juni 1243 tot 7 december 1254. Hij werd geboren te Genua als Sinibaldo dei Fieschi, graaf van Lavagna. Hij werd professor in het canoniek recht te Bologna waar hij behalve kerkelijk recht ook Romeins recht had gestudeerd. Hij werd in 1226 rechter bij de curie. In 1227 werd hij tot kardinaal gewijd. Tijdens het Eerste concilie van Lyon (1245) excommuniceerde hij de Duitse keizer Frederik II. Hij zette zich in voor de missie en probeerde diplomatieke relaties aan te gaan met de Mongolen. Hij gaf in 1252 met zijn bul Ad extirpanda toestemming om ketters door middel van foltering tot bekentenis te dwingen. Tussen alle werkzaamheden door schreef hij ook een commentaar op de Liber Extra, de decretalenverzameling van Gregorius IX, en hij gaf drie nieuwe decretalenverzamelingen uit. Hij stierf te Napels in 1254.
  • Innocent IV (Sinibaldo de Fieschi) var pave fra 25. juni 1243 til sin død drøyt elleve år senere, 7. desember 1254. Sinibaldo ble født i Lavagna ved Genova i en av Genovas fremste familier. Han ble sendt for å studere i Parma og Bologna og ble regnet som en av de fremste innen kirkerett i sin tid. Celestin IVs pontifikat varte bare 18 dager, og etter hans død 10. november 1241 skulle det gå halvannet år før man fikk valgt en etterfølger. Da Sibibaldo ble valgt og tok navnet Innocent IV den 25. juni 1243 skal den tysk-romerske keiseren Fredrik II ha sagt at han mistet sitt vennskap med en kardinal og fikk et fiendskap med en pave. Han uttrykte allikevel i et brev til sin tidligere venn at han håpet at man kunne komme fram til gode løsninger på de problemer som eksisterte mellom hans rike og Den hellige stol. Forhandlinger startet raskt etter, men brøt sammen da Fredik ikke kunne innfri alle de krav Innocent stilte. Pave Innocenti IV var henført av korstogtanken. Han etterfulgte den sykelige Celestin IV som ikke var pave lengre enn noen uker, men før den tid hadde Gregor IX vært en sterk pave som i sitt testamente ba sine etterfølgere om å forsvare Jerusalem som stadig ble angrepet av muslimene og for å sloss mot den tysk-romerske keiseren Fredrik II som hadde satt seg opp mot pavemakten. Den nye paven forsøkte å løse de oppgavene som den tidligere paven hadde etterlatt seg.
  • Innocenty IV (Sinibaldo Fieschi) (ur. w Genui-jako syn hrabiego de Lavagna stronnika Gibelinów opowiadających się za władzą cesarska we Włoszech - zm. 7 grudnia 1254 w Neapolu) – był papieżem w latach 1243-1254. W 1227 roku został wicekanclerzem Kościoła i kardynałem. Dążył do zyskania władzy powszechnej przez papiestwo. W 1245 roku zwołał Sobór Lyoński I. Pochodził z arystokratycznej rodziny - jego ojcem był Hugon, hrabia Lawanii. Nad jego wychowaniem pieczę sprawował stryj Opizjusz, biskup Parmy. Odebrał staranne wykształcenie prawnicze (prawo kanoniczne i rzymskie) na uniwersytetach w Bolonii i Parmie, gdzie potem wykładał. W 1243 wydał decyzję, na mocy której w kraju podbijanym przez Krzyżaków powstały cztery diecezje: chełmińska, pomezańska, warmińska i sambijska. W 1246 jego wysłannicy jako pierwsi Europejczycy przybyli do wielkiego chana mongolskiego z listem od niego. Papieskie poselstwo przekazali Jan di Piano Carpini i Benedykt Polak, a ich relacja jest najstarszym wiarygodnym źródłem wiedzy o państwie mongolskim. W 1248 roku nadał unikalny przywilej Chorwatom używania swojego ojczystego języka i głagolickiego pisma w katolickiej liturgii. Przywilej ten przetrwał 7 stuleci (inaczej niż np. chiński) — aż dopiero Sobór Watykański II w latach 1962-1965 dopuścił oficjalnie inne narodowe języki do katolickiej liturgii. W 1252 roku wydał bulle Ad exstirpanda, w której zezwolił sądom kościelnym na stosowanie tortur wobec osób podejrzanych o herezję. 8 września 1253 w uroczystość narodzenia NMP kanonizuje Stanisława ze Szczepanowa, biskupa krakowskiego.
  • Papa Inocêncio IV de nome Sinibaldo Fieschi. Foi eleito em 25 de Junho de 1243 e faleceu em 7 de Dezembro de 1254. Foi eleito depois de dois anos de sede vacante. Lutou duramente contra o imperador Frederico II. Por este motivo teve que abandonar Roma. O imperador faleceu em 1250 e Inocêncio pôde regressar para Roma. Durante seu pontificado houve a sétima cruzada, terminando com derrota para os cristãos.
  • Papa Inocenţiu al IV-lea a fost un papă al Romei.
  • Иннокентий IV (лат. Innocentius PP. IV, в миру — Синибальдо Фиески, граф Лаваньи, итал. Sinibaldo de Fieschi); ок. 1195, Генуя — 7 декабря 1254, Неаполь) — папа римский из рода Фиески с 25 июня 1243 по 7 декабря 1254. Получив юридическое образование, с 1218 занимал видные посты в Римской курии. Став папой, посвятил все силы борьбе с Фридрихом II Гогенштауфеном. Он вел борьбу как дипломатией, так и своими литературными произведениями. Внешне выражая готовность к примирению, папа одновременно предъявлял императору невыполнимые требования, нарушив заключенный в 1244 мир. Папа возобновил с ним борьбу, низложил его на Лионском соборе и предложил избрать нового императора. Сперва был избран Генрих Распе, затем Вильгельм Голландский. Однако, они не обладали ни властью, ни авторитетом. После смерти Фридриха продолжал бороться с его сыновьями Конрадом и Манфредом. Даже когда Манфред признал себя вассалом церкви, это не примирило папу с ним. Предлагал сицилийскую корону английскому королю Генриху III, Карлу Анжуйскому, Ричарду Корнуэльскому. В 1245 году, озабоченый вторжением монголов, Иннокентий IV направил на Восток три дипломатические миссии. Францисканец Джованни Плано Карпини достиг Каракорума, столицы великого хана, а доминиканцы Асцелин и Андре де Лонжюмо побывали на Ближнем Востоке. Папа не оставлял планов о подчинении восточных церквей, так как Лонжюмо было поручено вести переговоры с яковитами и несторианами. В булле Cum hora undecima 1254 года перечисляются народы, к которым должны идти монахи-миссионеры. Кроме мусульман и язычников, это греки, сирийцы, армяне, грузины, копты, марониты, несториане и другие.
  • Innocentius IV, född Sinibaldo de Fieschi cirka 1190 i Genua, död 7 december 1254, var påve från den 25 juni 1243 till sin död drygt elva år senare, 7 december 1254. Påven Innocentius IV var hänförd av korstågstanken. Han efterträdde den sjuklige Celestinus IV som inte hann vara påve mer än några veckor, men före dess hade Gregorius IX varit en stark påve, som i sitt testamente bad sin efterträdare att försvara Jerusalem som ständigt attackerades av islamiterna och att slåss mot tyskromerske kejsaren Fredrik II som hade satt sig emot påvemakten. Den nye påven sökte lösa de uppgifter som den tidigare påven hade lämnat.
  • Іннокентій IV (лат. Innocentius PP. IV) — Папа Римський. Спавжнє ім'я Сінібальдо де Фіескі (іт. Sinibaldo de Fiesch). Граф де Лаваньї. Файл:Innocent IV - Council of Lyon - 002r detail. jpg Папа Іннокентій IV на Ліонському Соборі. Отримав юридичну освіту, з 1218 року займав чільні посади у Римській Курії. Вів боротьбу проти німецького імператора Фрідріха II Гогенштауфена та його наступників — Конрада і Манфреда. Пропонував сицилійську корону англійскому королю Генріху III, Карлу Анжуйскому, Річарду Корнуельскому. У 1245 скликав Вселенський собор у Ліоні, на якому брав участь архієпископ руський (український) Петро Акерович. На соборі вирішено організувати оборону Східної Європи від монголо-татарської навали. Інокентій IV робив спроби приєднати до Риму східну православну церкву, вислав послів до Золотої Орди, Володимиро-Суздальського і Галицько-Волинського князівств. У 1246-1247 роках листувався з князем Данилом Романовичем Галицьким з метою створення антиординської коаліції та відновлення церковної єдності. У 1253 передав Данилові Галицькому королівську корону, видав буллу в закликом до хрестового походу проти монголо-татар, але він не відбувся.
  • 教宗英諾森四世(拉丁语:Innocentius IV,約1180年或1190年—1254年12月7日),1243年6月28日至1254年12月7日在位。
dbpprop:birthName
  • Sinibaldo Fieschi
dbpprop:birthPlace
dbpprop:dateOfBirth
  • c. 1195
dbpprop:dead
  • dead
dbpprop:deathDate
dbpprop:englishName
  • Innocent IV
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:other
  • Innocent
dbpprop:predecessor
dbpprop:successor
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
dbpprop:years
  • 1243–54
rdf:type
rdfs:comment
  • Pope Innocent IV, born Sinibaldo Fieschi, was pope from June 28, 1243, to December 7, 1254.
  • Innozenz IV. , geboren als Sinibaldo de Fieschi, war Papst von 1243 bis 1254. Er entstammte einer der ersten Familien der Oberschicht von Genua und zählte nach seinem Studium in Parma und Bologna zu den bedeutendsten Kanonisten seiner Zeit. Sein unmittelbarer Vorgänger war Coelestin IV. , der jedoch das Pontifikat lediglich 17 Tage innehatte. Nach einer Sedisvakanz von 19 Monaten wurde endlich durch ein in Anagni tagendes Konklave Kardinal Fieschi zum Papst gewählt.
  •  Innocenci IV. Papa de l'Església catòlica del 1243 al 1254. De nom Sinibaldo Fieschi, el que serà últim representant de la teocràcia pontifícia es va formar a Parma i Bolonya, sent professor de dret canònic en aquesta última ciutat.
  • Inocenc IV. , vlastním jménem Sinibaldo de Fieschi, byl papežem v letech 1243 až 1254. Vzhledem ke svým studiím práva v Parmě a Bologni patřil k nejvýznamnějším církevním právníkům své doby. Předchůdcem Inocence IV. byl Celestýn IV. , který vládl pouhých 18 dní. Počínání Inocence IV. tedy spíše navazuje na pontifikát Řehoře IX. Ten měl s německým císařem Fridrichem II.
  • Inocencio IV,. Papa n. º 180 de la Iglesia católica de 1243 a 1254. De nombre Sinibaldo dei Fieschi, el que será último representante de la teocracia pontificia se formó en Parma y Bolonia, siendo profesor de derecho canónico en esta última ciudad.
  • Inocencio IV,. Papa nº 180 de la Iglesia católica de 1243 a 1254. De nombre Sinibaldo Fieschi, el que será último representante de la teocracia pontificia se formó en Parma y Bolonia, siendo profesor de derecho canónico en esta última ciudad.
  • Innocentius IV syntymänimeltään Sinibaldo de Fieschi oli paavina 25. kesäkuuta 1243 – 7. joulukuuta 1254. Hän oli lähtöisin korkea-arvoisesta genovalaissuvusta, opiskeli Parmassa ja Bolognassa ja oli yksi oman aikansa parhaita kirkkojärjestyksen tuntijoita. Hänen edeltäjänsä Celestinus IV hallitsi vain kahdeksantoista päivää, joten Innocentius oli käytännössä Gregorius IX:n seuraaja.
  • Innocent IV, né Sinibaldo de Fieschi, « Comes Laurentius » dans la prophétie de Saint Malachie. Pape élu le 25 juin 1243, il appartenait à l'une des principales familles de Gênes. Formé à Parme et Bologne, il passait pour l'un des meilleurs canonistes de son époque.
  • IV. Ince uralkodói néven vált a katolikus egyház fejévé a történelem 180. pápája. Ince hosszas interregnum után foglalhatta el Szent Péter trónját, amely elődjének alig kéthetes pontifikátusa után nem is csoda. A konklávé igen nehéz helyzetben volt IV. Celesztin pápa halála után. II. Frigyes, német-római császár Tivolinál táborozó serege nagy nyomást gyakorolt a választókra.
  • インノケンティウス4世(羅:Innocentius IV, 英:Innocent IV, 1195年頃 - 1254年12月7日)は、第180代ローマ教皇(在位:1245年 - 1254年)。
  • Innocentius IV, geboren als Sinibaldo dei Fieschi was paus van 25 juni 1243 tot 7 december 1254. Hij werd geboren te Genua als Sinibaldo dei Fieschi, graaf van Lavagna. Hij werd professor in het canoniek recht te Bologna waar hij behalve kerkelijk recht ook Romeins recht had gestudeerd. Hij werd in 1226 rechter bij de curie. In 1227 werd hij tot kardinaal gewijd. Tijdens het Eerste concilie van Lyon (1245) excommuniceerde hij de Duitse keizer Frederik II.
  • Innocent IV (Sinibaldo de Fieschi) var pave fra 25. juni 1243 til sin død drøyt elleve år senere, 7. desember 1254. Sinibaldo ble født i Lavagna ved Genova i en av Genovas fremste familier. Han ble sendt for å studere i Parma og Bologna og ble regnet som en av de fremste innen kirkerett i sin tid. Celestin IVs pontifikat varte bare 18 dager, og etter hans død 10. november 1241 skulle det gå halvannet år før man fikk valgt en etterfølger.
  • Innocenty IV (Sinibaldo Fieschi) (ur. w Genui-jako syn hrabiego de Lavagna stronnika Gibelinów opowiadających się za władzą cesarska we Włoszech - zm. 7 grudnia 1254 w Neapolu) – był papieżem w latach 1243-1254. W 1227 roku został wicekanclerzem Kościoła i kardynałem. Dążył do zyskania władzy powszechnej przez papiestwo. W 1245 roku zwołał Sobór Lyoński I. Pochodził z arystokratycznej rodziny - jego ojcem był Hugon, hrabia Lawanii.
  • Papa Inocêncio IV de nome Sinibaldo Fieschi. Foi eleito em 25 de Junho de 1243 e faleceu em 7 de Dezembro de 1254. Foi eleito depois de dois anos de sede vacante. Lutou duramente contra o imperador Frederico II. Por este motivo teve que abandonar Roma. O imperador faleceu em 1250 e Inocêncio pôde regressar para Roma. Durante seu pontificado houve a sétima cruzada, terminando com derrota para os cristãos.
  • Papa Inocenţiu al IV-lea a fost un papă al Romei.
  • Иннокентий IV (лат. Innocentius PP. IV, в миру — Синибальдо Фиески, граф Лаваньи, итал. Sinibaldo de Fieschi); ок. 1195, Генуя — 7 декабря 1254, Неаполь) — папа римский из рода Фиески с 25 июня 1243 по 7 декабря 1254. Получив юридическое образование, с 1218 занимал видные посты в Римской курии.
  • Innocentius IV, född Sinibaldo de Fieschi cirka 1190 i Genua, död 7 december 1254, var påve från den 25 juni 1243 till sin död drygt elva år senare, 7 december 1254. Påven Innocentius IV var hänförd av korstågstanken.
  • Іннокентій IV (лат. Innocentius PP. IV) — Папа Римський. Спавжнє ім'я Сінібальдо де Фіескі (іт. Sinibaldo de Fiesch). Граф де Лаваньї. Файл:Innocent IV - Council of Lyon - 002r detail. jpg Папа Іннокентій IV на Ліонському Соборі. Отримав юридичну освіту, з 1218 року займав чільні посади у Римській Курії.
  • 教宗英諾森四世(拉丁语:Innocentius IV,約1180年或1190年—1254年12月7日),1243年6月28日至1254年12月7日在位。
rdfs:label
  • Pope Innocent IV
  • Innozenz IV.
  • Innocenci IV
  • Inocenc IV.
  • Goya en Burdeos
  • Inocencio IV
  • Innocentius IV
  • Innocent IV
  • IV. Ince pápa
  • Papa Innocenzo IV
  • インノケンティウス4世 (ローマ教皇)
  • Paus Innocentius IV
  • Innocent IV
  • Innocenty IV
  • Papa Inocêncio IV
  • Papa Inocenţiu al IV-lea
  • Иннокентий IV (папа римский)
  • Innocentius IV
  • Іннокентій IV
  • 諾森四世
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpedia-owl:Person/predecessor of
is dbpedia-owl:Person/successor of
is dbpedia-owl:Saint/beatifiedBy of
is dbpedia-owl:Saint/canonizedBy of
is dbpedia-owl:beatifiedBy of
is dbpedia-owl:canonizedBy of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpprop:beatifiedBy of
is dbpprop:canonizedBy of
is dbpprop:canonizedDate of
is dbpprop:convokedBy of
is dbpprop:predecessor of
is dbpprop:presidedBy of
is dbpprop:quoteProperty of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:successor of
is owl:sameAs of