Poor Folk, sometimes translated as Poor People, was the first novel by Fyodor Dostoevsky, which he wrote over the span of nine months. First published in 1846, it was lauded by the influential critic Vissarion Belinsky as being socially conscious literature, who (among others) hailed him as the new Gogol. However, Dostoevsky broke with him shortly thereafter. This book was partly inspired by Nikolai Gogol's short story The Overcoat, whose male protagonist is also a copy clerk.

PropertyValue
dbpedia-owl:Book/country
dbpedia-owl:Book/isbn
  • NA
dbpedia-owl:Book/mediaType
dbpedia-owl:Work/author
dbpedia-owl:Work/genre
dbpedia-owl:Work/language
dbpedia-owl:author
dbpedia-owl:country
dbpedia-owl:genre
dbpedia-owl:isbn
  • NA
dbpedia-owl:language
dbpedia-owl:mediaType
dbpprop:abstract
  • Poor Folk, sometimes translated as Poor People, was the first novel by Fyodor Dostoevsky, which he wrote over the span of nine months. First published in 1846, it was lauded by the influential critic Vissarion Belinsky as being socially conscious literature, who (among others) hailed him as the new Gogol. However, Dostoevsky broke with him shortly thereafter. This book was partly inspired by Nikolai Gogol's short story The Overcoat, whose male protagonist is also a copy clerk. This novel is written in the form of letters of correspondence between the two main characters. Like "The Overcoat", the novel gives a profound account of the lives of low income Russians in the mid-nineteenth century.
  • Arme Leute ist der erste Roman des russischen Schriftstellers Fjodor Dostojewski. Der Briefroman wurde zwischen 1844 und 1845 geschrieben und begründete Dostojewskis Ruhm. Er erreichte eine ungewöhnlich breite Leserschaft und wurde auch von einflussreichen zeitgenössischen Kritikern wie Wissarion Grigorjewitsch Belinski teilweise euphorisch aufgenommen.
  • Pobra gent és el títol de la primera novel·la que va escriure Fiódor Dostoievski, que va escriure en el lapse de nou mesos. Publicat per primera vegada l'any 1846, va ser elogiat per l'influent crític Vissarion Belinski com l'iniciador de la literatura social i, entre altres, el va aclamar com el nou Nikolai Gógol. Tanmateix, Dostoievski va trencar amb ell poc després. Aquest llibre va ser inspirat en part per l'obra de Gógol del conte El capot; el protagonista masculí és un empleat exemplar. Aquesta novel·la està escrita en forma de cartes, de correspondència, entre els dos personatges principals. Igual que a El capot, la novel·la dóna compte de la dura vida de la classe amb pocs recursos a la Rússia de mitjans del segle XIX. Belinski explicava el procés íntim a través del qual l'escriptor havies elevat el seu vol fins a aquesta alçada, mitjançant la seva intuïció creadora. Dostoievski havia procedit com a artista i no com a pensador ni desenvolupador de tesi, una profunda apreciació a la qual fan justícia els crítics i biògrafs posteriors del novel·lista. En l'edició alemanya de les seves Obres completes, el seu compilador, Moeller van den Brück, encapçala la versió de Pobra gent amb un proemi en el qual ressalta també com Dostoievski planteja en aquestes pàgines un problema social i ho resol intuïtivament en nom de l'amor, amb la efusiva vidència de l'art, i no a la manera dels filòsofs racionalistes, que intenten assolir aquest amor o filantropia mitjançant uns raonaments llargs i freds. Tampoc a la manera de Marx i els seus partidaris, que només s'atenen a la consideració del fet econòmic de la història i la psicologia. Dostoievski, que posseïa un esperit cristià, assidu lector de l'Evangeli, desborda aquí el seu amor innat cap a totes les criatures, fent de l'amor el seu imperatiu social. Una actitud romàntica, per descomptat, que s'allunya molt de la filosofia del superhome que Nietzsche proclamarà més tard, i en la que l'amor quedarà aixafat sota la voluntat de viure i dominar. A Pobra gent Dostoievski inicia una literatura evangèlica, en la qual els pobres d'esperit seran uns personatges predilectes i destacats, els mansos, les cortesanes abnegades i els pecadors penedits. Una exaltació de la renúncia de si mateix, del sacrifici en pro dels altres, de l'expiació que ens val la smirenie o pau de l'ànima. A anàlogues conclusions arribarà Tolstoi, després d'haver indagant llargament el sentit de la nostra vida. Però el més admirable és que aquestes conclusions han estat els principis de Dostoievski i que aquest hagi començat per descomptat la seva obra amb un acte d'amor. Més endavant, en nom d'aquest mateix amor, el novel·lista arribarà a sentir l'odi i a expressar-lo; però en aquesta primera etapa de la seva carrera se'ns mostra com un líric per a qui el fet d'estimar no es barreja amb problemes socials ni polítics.
  • Pobres gentes fue la primera obra que escribió Dostoyevski. Según Belinski, en esta su primera obra, Dostoyevski había creado la novela social. El agudo crítico explicaba el proceso íntimo por el cual el escritor habíase elevado en su vuelo hasta esa altura, mediante su intuición creadora. Dostoyevski había procedido como artista y no como pensador ni desarrollador de tesis: profunda apreciación a la que hacen justicia los críticos y biógrafos posteriores del novelista. En la edición alemana de sus Obras completas, el compilador Moeller van den Bruck encabeza la versión de Pobres gentes con un proemio en el que hace resaltar también cómo Dostoyevski plantea en estas páginas un problema social y lo resuelve intuitivamente en nombre del amor, con la efusiva videncia del arte, y no al modo de los filósofos racionalistas, que se elevan a ese amor o filantropía mediante largos y fríos razonamientos. Tampoco a la manera de Marx y sus partidarios, que solo se atienen a la consideración del hecho económico en la historia y la psicología. Dostoyevski, espíritu cristiano, asiduo meditador del Evangelio, desborda aquí su amor innato a las criaturas todas, haciendo del amor su imperativo social. Actitud romántica, desde luego, que dista un abismo de la filosofía del superhombre que Nietzsche proclamará más tarde, y en la que el amor quedará aplastado bajo la voluntad de vivir y dominar. Con "Pobre gentes" inicia Dostoyevski una literatura evangélica, en la que serán personajes predilectos y descollantes los pobres de espíritu, los mansos, las cortesanas abnegadas y los pecadores arrepentidos. Exaltación de la renuncia de sí mismo, del sacrificio en pro de los demás, de la expiación que nos vale la Smirenie o paz del alma. A análogas conclusiones llegará Tolstoi, después de haber indagado largamente el sentido de nuestra vida. Pero lo admirable es que esas conclusiones hayan sido los principios de Dostoyevski y que este haya empezado desde luego su obra por un acto de amor. Más adelante, en nombre de este mismo amor, el novelista llegará a sentir el odio y a expresarlo; pero en esta primera etapa de su carrera se nos muestra como un lírico para quien el hecho de amar no se complica con problemas sociales ni políticos. Juventud.
  • Köyhää väkeä (ven. Бедные люди, Bednyje ljudi) on Fjodor Dostojevskin vuonna 1846 ilmestynyt ensimmäinen romaani. Kirjeromaani kertoo pietarilaisen pikkuvirkamiehen rakkaudesta naapurin ompelijattareen. Kirjan uusin suomennos ilmestyi Otavalta 2008 kääntäjänä Martti Anhava.
  • Les Pauvres Gens (en russe Бедные люди) est le premier roman de Fédor Dostoïevski. Il commença à l'écrire en 1844, après avoir quitté l'armée. Le texte parut en 1846 dans le Recueil pétersbourgeois.
  • Biedni ludzie – debiutancka powieść Fiodora Dostojewskiego. Pisarz pracował nad utworem od stycznia 1844 do maja 1855 roku, natomiast w druku Biedni ludzie ukazali się w 1846. Początkowo powieść miała być pisana w formie pamiętnika i opisywać losy młodej prowincjuszki, przeprowadzającej się do Petersburga, ostatecznie jednak autor zdecydował się nadać utworowi formę powieści epistolarnej, a tematem uczynić miłość i kłopoty życiowe dwojga ubogich ludzi – Makarego Diewuszkina i Wareńki Dobrosiełowej. Utwór inspirowany był twórczością Mikołaja Gogola i Aleksandra Puszkina. Powieść zyskała uznanie współczesnych, pozytywnie wypowiadał się o niej poeta Mikołaj Niekrasow, a krytyk Wissarion Bieliński po przeczytaniu rękopisu nazwał autora "nowym Gogolem" i uznał go za nadzieję zaangażowanej społecznie literatury.
  • Gente Pobre é o primeiro romance de Dostoiévski, escrito em 1846 quando tinha 25 anos e tem como personagens humildes habitantes de São Petersburgo. O livro revela uma impressionante maturidade se considerarmos a idade do autor. Podemos vê-lo como um manifesto da sua concepção de literatura, porque encontramos aqui presentes as especificidades que o distinguiriam ao longo de toda a sua obra. Ainda antes da sua publicação, este primeiro romance foi alvo dos elogios entusiastas do crítico literário Belinski, que vaticinou o surgimento de um gigante da literatura e defendeu que Gente Pobre constituía a primeira manifestação do romance social no país dos Czares. Mas Dostoiévski é mais do que um romancista social - ele entra dentro das suas personagens e sonda as profundezas das suas almas, pensando, sentindo e falando como elas. Gente Pobre é um romance epistolar, genialmente construído com um mínimo de descrição, o que obriga o leitor a reinventar tudo aquilo que não é dito.
  • «Бе́дные лю́ди» — первый роман Фёдора Михайловича Достоевского, начатый им в 1844 году и после многочисленных переделок законченный в мае 1845 года.
  • Arma människor, är en roman skriven av Fjodor Dostojevskij 1846. Detta var Dostojevskijs debutroman, som blev mycket uppmärksammad. Romanen är skriven som en brevväxling mellan de två huvudpersonerna, en man och den kvinna han älskar.
  • İnsancıklar, 19. yüzyıl Rus yazarlarından Dostoyevski'nin ilk romanı. İlk Rus toplumsal romanı sayılır. Romanın ana teması diğer Dostoyevski romanlarında olduğu gibi "acıma" dır. Eserin ortaya çıkışı ilginçtir: Yazar eseri bitirir bitirmez bir arkadaşına (Grigoroviç) okutur, o da eserden o kadar etkilenir ki romanı hemen gecenin bir yarısı döneminin önemli şairlerinden Nekrasov'a götütür. Romanı "başyapıt" olarak tanımlayan Nekrasov, ertesi gün romanın el yazmalarını yakın arkadaşı ve döneminin saygın eleştirmenlerinden Belinski'ye götürür. Belinski de romanı kısa sürede okur ve roman hakkında şunları yazar: İki gündür kendimi bu kitaptan uzaklaştıramıyorum. Yeni bir yazar, yeni bir yeteneğin kalemi bu; onu tanımıyorum, kimdir, neye benzer bilmiyorum ama bu roman Rusya`da hayatın sınırlarını öyle kahramanlara veriyor ki bize, bundan önce hiçbir yazar bu kadarını düşlerinde bile göremezdi... Rusya yeni bir Gogol kazandı" . Olaylar o kadar hızlı gelişir ki Dostoyevski bile buna şaşırır. Roman Dostoyevski'nin büyük umutlarıyla yayımlanır ve Dostoyevski bir anda tanınan bir yazar durumuna gelir. Böylece daha ilk eserinde başarıyı yakalar. İnsancıklar, mektup-roman tarzında kaleme alınmış kısa ve toplumsal içerikli bir romandır. Dostoyevski'nin acıma duygusu daha bu ilk eserinde bile belirgindir. Roman, yaşlı bir katibin küçük bir kıza olan aşkını ve bu kıza karşı gösterdiği saygınlık çabalarını konu alır. İnsancıklar Dostoyevski'nin ilk yapıtı olmasına rağmen en önemli romanlarından biri sayılır.
dbpprop:author
dbpprop:country
dbpprop:genre
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:imageCaption
  • First English language edition
dbpprop:isbn
  • NA
dbpprop:language
dbpprop:mediaType
  • Print
dbpprop:name
  • Poor Folk
dbpprop:reference
dbpprop:releaseDate
  • 1846 (xsd:integer)
dbpprop:titleOrig
  • Bednye Lyudi
dbpprop:translator
  • Lena Milman
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
rdf:type
rdfs:comment
  • Poor Folk, sometimes translated as Poor People, was the first novel by Fyodor Dostoevsky, which he wrote over the span of nine months. First published in 1846, it was lauded by the influential critic Vissarion Belinsky as being socially conscious literature, who (among others) hailed him as the new Gogol. However, Dostoevsky broke with him shortly thereafter. This book was partly inspired by Nikolai Gogol's short story The Overcoat, whose male protagonist is also a copy clerk.
  • Arme Leute ist der erste Roman des russischen Schriftstellers Fjodor Dostojewski. Der Briefroman wurde zwischen 1844 und 1845 geschrieben und begründete Dostojewskis Ruhm. Er erreichte eine ungewöhnlich breite Leserschaft und wurde auch von einflussreichen zeitgenössischen Kritikern wie Wissarion Grigorjewitsch Belinski teilweise euphorisch aufgenommen.
  • Pobra gent és el títol de la primera novel·la que va escriure Fiódor Dostoievski, que va escriure en el lapse de nou mesos. Publicat per primera vegada l'any 1846, va ser elogiat per l'influent crític Vissarion Belinski com l'iniciador de la literatura social i, entre altres, el va aclamar com el nou Nikolai Gógol. Tanmateix, Dostoievski va trencar amb ell poc després.
  • Pobres gentes fue la primera obra que escribió Dostoyevski. Según Belinski, en esta su primera obra, Dostoyevski había creado la novela social. El agudo crítico explicaba el proceso íntimo por el cual el escritor habíase elevado en su vuelo hasta esa altura, mediante su intuición creadora. Dostoyevski había procedido como artista y no como pensador ni desarrollador de tesis: profunda apreciación a la que hacen justicia los críticos y biógrafos posteriores del novelista.
  • Köyhää väkeä (ven. Бедные люди, Bednyje ljudi) on Fjodor Dostojevskin vuonna 1846 ilmestynyt ensimmäinen romaani. Kirjeromaani kertoo pietarilaisen pikkuvirkamiehen rakkaudesta naapurin ompelijattareen. Kirjan uusin suomennos ilmestyi Otavalta 2008 kääntäjänä Martti Anhava.
  • Les Pauvres Gens (en russe Бедные люди) est le premier roman de Fédor Dostoïevski. Il commença à l'écrire en 1844, après avoir quitté l'armée. Le texte parut en 1846 dans le Recueil pétersbourgeois.
  • Biedni ludzie – debiutancka powieść Fiodora Dostojewskiego. Pisarz pracował nad utworem od stycznia 1844 do maja 1855 roku, natomiast w druku Biedni ludzie ukazali się w 1846.
  • Gente Pobre é o primeiro romance de Dostoiévski, escrito em 1846 quando tinha 25 anos e tem como personagens humildes habitantes de São Petersburgo. O livro revela uma impressionante maturidade se considerarmos a idade do autor. Podemos vê-lo como um manifesto da sua concepção de literatura, porque encontramos aqui presentes as especificidades que o distinguiriam ao longo de toda a sua obra.
  • «Бе́дные лю́ди» — первый роман Фёдора Михайловича Достоевского, начатый им в 1844 году и после многочисленных переделок законченный в мае 1845 года.
  • Arma människor, är en roman skriven av Fjodor Dostojevskij 1846. Detta var Dostojevskijs debutroman, som blev mycket uppmärksammad. Romanen är skriven som en brevväxling mellan de två huvudpersonerna, en man och den kvinna han älskar.
  • İnsancıklar, 19. yüzyıl Rus yazarlarından Dostoyevski'nin ilk romanı. İlk Rus toplumsal romanı sayılır. Romanın ana teması diğer Dostoyevski romanlarında olduğu gibi "acıma" dır. Eserin ortaya çıkışı ilginçtir: Yazar eseri bitirir bitirmez bir arkadaşına (Grigoroviç) okutur, o da eserden o kadar etkilenir ki romanı hemen gecenin bir yarısı döneminin önemli şairlerinden Nekrasov'a götütür.
rdfs:label
  • Poor Folk
  • Arme Leute
  • Pobra gent
  • Pobres gentes
  • Köyhää väkeä
  • Les Pauvres Gens
  • Biedni ludzie
  • Gente Pobre
  • Бедные люди
  • Arma människor
  • İnsancıklar
owl:sameAs
skos:subject
foaf:name
  • Poor Folk
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of