| dbpprop:abstract
|
- Pōmare II, King of Tahiti, fully Tu Tunuieaiteatua Pomare II or in modern orthography Tū Tū-nui-ʻēʻa-i-te-atua Pōmare II (historically misspelled as Tu Tunuiea'aite-a-tua), was the second king of Tahiti between 1782 and 1821. He was installed by his father Pōmare I at Tarahoi, 13 February 1791. He ruled under regency from 1782 to 1803. Initially recognised as supreme sovereign and Ariʻi-maro-ʻura by the ruler of Huahine, he was subsequently forced to take refuge in Moʻorea 22 December 1808, but returned and defeated his enemies at the Battle of Te Feipī, 15 November 1815. He was thereafter recognised as undisputed king (Te Ariʻi-nui-o-Tahiti) of Tahiti, Moʻorea and its dependencies. Pōmare II was married first before March 1797 (betrothed January 1792) to Queen Tetua-nui Taro-vahine Ariʻi of Vaiari, who died at ʻArue, 21 July 1806. He was baptised 16 May 1819 at the Royal Chapel, Papeʻete - Christianity and the support of English missionaries aided the centralisation of monarchic power. Pomare II died of drink-related causes at Motu Uta, Moʻorea, 7 December 1821. He was succeeded by Teriʻi-ta-ria Pōmare III, who reigned 1821-1827.
- Pomaré II. war ein König auf Französisch-Polynesien zur Zeit der Pomaré-Dynastie. Ihm wurde eine Briefmarke von Französisch-Polynesien gewidmet.
- Pōmare II, rei de Tahití fou un monarca del Regne de Tahití entre 1791 i 1821. Nascut amb el nom de Tū Tūnui’ē’aiteatua, el seu pare, el rei Pōmare I, el va nomenar als nou anys ari’i rahi i li va transferir el títol de Tū seguint la tradició tahitiana on els poders passaven immediatament al fill i el pare n'era el regent. De totes formes, la filiació paterna va ser controvertida ja que Pōmare I vivia amb dues dones i Itia, la mare de Pōmare II, havia declarat que «el déu Tane l'havia freqüentat mentre dormia». Considerat el darrer gran cap tahitià, hagué de fer front a diverses guerres contra els altres caps recelosos del poder creixent de la família Pōmare. Durant la seva infantesa, mentre el seu pare regent surt victoriós de dues rebel·lions amb l'ajuda de navegants i mercenaris europeus, el fill rep la instrucció dels dos caps religiosos més influents: Temarri, cap del clan dels Teva, i Haamanimani, gran sacerdot de l'illa sagrada de Raiatea. Sota el seu consell l'empenyen a emancipar-se de la tutela del pare que protegeix als missioners. La crisi i la guerra entre els dos Pōmare esclata el 1798 fins que Temarri mort d'accident amb una arma de foc. Itia, la mare de Pōmare II, aconsegueix reconciliar pare i fill i fa assassinar Haamanimani. El 1802 es produeix una altra rebel·lió en intentar traslladar el gran ídol del déu Oro d'un districte a un altre. A la mort del seu pare, el 1803, tots els caps de l'illa reconeixen a Pomare II el títol d'ari’i rahi, però no regna a les federacions de districtes d'Ahoroa i de Teva-i-uta. En una nova rebel·lió s'ha de refugiar a Moorea i, entre 1808 i 1815, Tahití viu sota el règim del hau manahune, el govern autònom i tradicional de cada districte. Posant en joc les aliances matrimonials preparades per la seva mare Itia, aconseguí obtenir el reforç de Raiatea, Huahine i Bora Bora, i imposar-se definitivament el 15 de novembre de 1815 a la batalla de te Feipī. A partir d'aleshores es va autoproclamar sobirà absolut de Tahití, Mo’orea i les dependències de les illes del Vent, les illes occidentals de les Tuamotu, part de Tubuai. En un altre ordre de les coses, Pōmare II fou el primer rei tahitià que abraçà el cristianisme, per tal com era una manera d'enfortir la monarquia i el seu poder personal dins una societat que progressivament s'havia cristianitzat per mitjà dels missioners britànics. Doncs, el monarca rebé el baptisme el 16 de maig de 1819 a la capella reial de Pape’ete. A més de ser el primer a convertir-se al cristianisme, va ser el primer a aprendre a llegir i escriure. Va corregir els evangelis que havien traduït els missioners al tahitià, i va fer un diccionari. Pōmare II es casà al 1797 amb la reina de Papeari Tetua-nui Taro-vahine, que morí a ’Arue el 21 de juliol de 1806 sense fills. La seva mare Itia va organitzar un casament polític amb Teriitaria, la filla gran del cap de Raiatea. Però la núvia va arribar uns dies tard i Pōmare ja s'havia casat amb la germana petita de la núvia. Per evitar que l'ofensa es convertís en una crisi política es va acordar que Teriitaria fos la concubina de Pōmare amb el títol de Pōmare Vahine. Molt aviat, però, Pōmare es va desentendre de les dues germanes fins al punt de declinar tota responsablilitat en el naixement de ’Aimata, la futura Pōmare IV. El rei morí segurament per culpa del seu alcoholisme el 7 de desembre de 1821 a Motu Uta, Mo’orea. Pōmare Vahine es va convertir en regent de Pōmare III que tenia un any.
- Pomare II est un souverain de Tahiti, héritier de Pomare I.
- Помаре II — король Таити из династии Помаре. Правил в 1803—1821 годах. Объединил под своей властью Острова Общества, также захватил западную часть островов Туамоту и острова Тубуаи.
|
| rdfs:comment
|
- Pōmare II, King of Tahiti, fully Tu Tunuieaiteatua Pomare II or in modern orthography Tū Tū-nui-ʻēʻa-i-te-atua Pōmare II (historically misspelled as Tu Tunuiea'aite-a-tua), was the second king of Tahiti between 1782 and 1821. He was installed by his father Pōmare I at Tarahoi, 13 February 1791. He ruled under regency from 1782 to 1803.
- Pomaré II. war ein König auf Französisch-Polynesien zur Zeit der Pomaré-Dynastie. Ihm wurde eine Briefmarke von Französisch-Polynesien gewidmet.
- Pōmare II, rei de Tahití fou un monarca del Regne de Tahití entre 1791 i 1821. Nascut amb el nom de Tū Tūnui’ē’aiteatua, el seu pare, el rei Pōmare I, el va nomenar als nou anys ari’i rahi i li va transferir el títol de Tū seguint la tradició tahitiana on els poders passaven immediatament al fill i el pare n'era el regent.
- Pomare II est un souverain de Tahiti, héritier de Pomare I.
- Помаре II — король Таити из династии Помаре. Правил в 1803—1821 годах. Объединил под своей властью Острова Общества, также захватил западную часть островов Туамоту и острова Тубуаи.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
