The planh or plaing is a funeral lament used by the troubadours, modeled on the medieval Latin planctus. It differed from the planctus in that it was intended for a secular audience. Alfred Jeanroy noticed three different types: those dedicated to grandes personnages (great patrons), those to family and friends, and those to ladies and lovers.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • The planh or plaing is a funeral lament used by the troubadours, modeled on the medieval Latin planctus. It differed from the planctus in that it was intended for a secular audience. Alfred Jeanroy noticed three different types: those dedicated to grandes personnages (great patrons), those to family and friends, and those to ladies and lovers.
  • Der Planh ist ein Klagelied der altprovenzalischen Trobadordichtung. Er beklagt den Tod eines Freundes, der Geliebten, eines Fürsten oder Gönners, manchmal auch ein öffentliches Unglück. In seiner Themenwahl ist er damit ähnlich wie die Complainte breit gefächert. Er entwickelte sich analog zum mittelalterlichen Planctus, der zwar ursprünglich eine gestaltete Totenklage war, aber auch andere Inhalte aufnehmen konnte, wie z. B. in Konrads von Megenberg politischer Klageschrift Planctus ecclesiae in Germaniam (1337) oder Konrads von Zimmern Planctus Augiae. Der Planh ist als Kanzonenstrophe geformt und wird – trotz seiner Bauform – meist zur Gattung der Sirventes gezählt bzw. überschneidet sich mit diesen, da anders als in panegyrischen Klagen eine objektive Kritik des Toten Platz hatte, nicht nur Lob, sondern auch Tadel zuließ. Es sind ca. 40 Werke dieser Art überliefert, unter ihnen Gaucelms Planh auf den Tod von Richard Löwenherz (Ende des 12. Jahrhunderts), ein Lied des Giraut de Bornelh über den Tod Heinrichs V. , des Vizegrafen von Limoges (2. Hälfte des 12. Jahrhunderts), sowie eines von Bertran de Born.
  • Un plany és un estil trobadoresc consistent en una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, etc. Teòricament, també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una ciutat a causa de la guerra, però no es conserva cap plany (planh) d'aquesta modalitat. El plany sol tenir la següent estructura temàtica: Invitació al plany. Llinatge del difunt. Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort. Elogi de les virtuts del difunt-que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort. Aquest sol ser el motiu principal. Oració per demanar la salvació de l'ànima del difunt. Dolor produït per la seva mort. Evidentment, cal considerar, en termes generals, que el plany és més sincer com més s'aparta d'aquest esquema. En alguns casos, després de l'elogi, si el mort era un rei o un gran senyor, és possible que el trobador canti les característiques del successor per tal de conservar els beneficis que ja tenia o rebre'n de nous. Amb motiu de la mort de Ponç de Mataplana el 1185, Guillem de Berguedà li va dedicar un plany que es considera dels més sincers que es poden trobar en la literatura trobadoresca. Fugint dels esquemes convencionals, el sempre orgullós Berguedà s'acusa -i no en tenia necessitat- d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu destí sigui una mena de paradís terrenal -molt diferent del concepte de cel ortodox- en el qual Mataplana es trobi amb els amics del trobador que ja són morts i amb aquells herois inqüestionables a l'època, i sense que faltin unes "dames gentils" perquè la felicitat sigui completa. Potser, doncs, els sirventesos anteriors tenien molts components de pura retòrica? Realment el trobador era un personatge que en casos extrems tenia necessitat de mostrar la seva noblesa? Podia compensar amb aquest plany, d'alguna manera, el mal que abans havia causat al seu enemic?
  • El planto (o llanto), también llamado endecha, es un tipo de elegía, propio de la Edad Media, en que el poeta lamenta el fallecimiento de un ser querido. Si es de carácter popular y surgido de la lírica tradicional, se denomina endecha; si el autor es de carácter culto, planto.
  • Planh（プロヴァンス語）とは、中世ラテン語のプランクトゥス（Planctus）を手本とした、トルバドゥールが歌った葬式のラメント（哀歌）のこと。世俗的な聴衆に向けられた点でプランクトゥスは異なる。 アルフレッド・ジャンロワ（Alfred Jeanroy）は哀悼を捧げた相手によって、Planhを3つのタイプに分けた。 grandes personnages（偉大なパトロン）に捧げたもの。 家族または友人捧げたもの。 淑女または恋人捧げたもの。
dbpprop:hasPhotoCollection
rdfs:comment
  • The planh or plaing is a funeral lament used by the troubadours, modeled on the medieval Latin planctus. It differed from the planctus in that it was intended for a secular audience. Alfred Jeanroy noticed three different types: those dedicated to grandes personnages (great patrons), those to family and friends, and those to ladies and lovers.
  • Der Planh ist ein Klagelied der altprovenzalischen Trobadordichtung. Er beklagt den Tod eines Freundes, der Geliebten, eines Fürsten oder Gönners, manchmal auch ein öffentliches Unglück. In seiner Themenwahl ist er damit ähnlich wie die Complainte breit gefächert. Er entwickelte sich analog zum mittelalterlichen Planctus, der zwar ursprünglich eine gestaltete Totenklage war, aber auch andere Inhalte aufnehmen konnte, wie z. B.
  • Un plany és un estil trobadoresc consistent en una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, etc. Teòricament, també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una ciutat a causa de la guerra, però no es conserva cap plany (planh) d'aquesta modalitat. El plany sol tenir la següent estructura temàtica: Invitació al plany. Llinatge del difunt. Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort.
  • El planto (o llanto), también llamado endecha, es un tipo de elegía, propio de la Edad Media, en que el poeta lamenta el fallecimiento de un ser querido. Si es de carácter popular y surgido de la lírica tradicional, se denomina endecha; si el autor es de carácter culto, planto.
rdfs:label
  • Planh
  • Planh
  • Plany
  • Planto
  • Planh
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page