Pieter van Musschenbroek was a Dutch scientist. He was a professor in Duisburg, Utrecht, and Leiden, where he held positions in mathematics, philosophy, medicine, and astrology. He is credited with the invention of the first capacitor in 1746: the Leyden jar.

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/almaMater
dbpedia-owl:Person/birthDate
  • 1692-03-14 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/birthPlace
dbpedia-owl:Person/deathDate
  • 1761-09-19 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/deathPlace
dbpedia-owl:Person/individualisedPnd
  • 118785516
dbpedia-owl:Person/knownFor
dbpedia-owl:Person/nationality
dbpedia-owl:Scientist/doctoralAdvisor
dbpedia-owl:Scientist/notableStudent
dbpedia-owl:almaMater
dbpedia-owl:birthDate
  • 1692-03-14 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:deathDate
  • 1761-09-19 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:doctoralAdvisor
dbpedia-owl:knownFor
dbpedia-owl:nationality
dbpedia-owl:notableStudent
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Pieter van Musschenbroek was a Dutch scientist. He was a professor in Duisburg, Utrecht, and Leiden, where he held positions in mathematics, philosophy, medicine, and astrology. He is credited with the invention of the first capacitor in 1746: the Leyden jar.
  • Pieter (auch Petrus) van Musschenbroek [mʌsxənˈbɾuk], war ein niederländischer Naturwissenschaftler.
  • Pieter van Musschenbroek, fou un un metge, matemàtic, físic i astrònom neerlandès conegut per la seva contribució a la invenció de l'ampolla de Leiden, precursora dels condensadors actuals. Va néixer dins d'una família d'òptics, va estudiar i exercir la medicina, el 1718 obté el doctorat. Durant una estada a Londres va llegir John Theophilus Desaguliers i Isaac Newton cosa que tindria una gran influència en la seva trajectòria científica. El 1719 finalitza els seus estudis de filosofia i marxa a Duisburg on seria professor de matemàtiques, filosofia i medicina a la Universitat entre 1719 i 1723, durant aquest temps va mantenir contactes i una correspondència constant amb Daniel Gabriel Fahrenheit. El 1723 esdevé professor a la Universitat d'Utrecht. El 1739 retorna a Leiden com a professor de la seva Universitat. Va ser membre de les Acadèmies de Ciències de París, Londres, Montpeller, Berlín i Estocolm. El 1754 va ser nomenat professor honorari de la de Sant Petersburg. A través de les seves lliçons, els seus descoberiments i la seva obra escrita va influir decisivament a la difusió de la filosofia experimental i les idees de Newton a Holanda i a Europa. És conegut especialment pels descobriment del precursor dels actuals condensadors, l'ampolla de Leiden, però el seu treball també fou rellevant en el camp de l'electricitat, el magnetisme, la capil·laritat i la mesura de la temperatura. També va estudiar la resistència a la tracció i a la compressió dels materials i els seus treballs al respecte van tenir una influència notable entre els enginyers a través de les seves publicacions. Tanmateix les seves mesures serien rebatudes més tard per Georges-Louis Leclerc. Musschenbroek es va interessar en l'electrostàtica i va estudiar els efectes del fregament i l'electrificació posant en evidència la influència de les superfícies de contacte. En aquell temps era possible produir electricitat amb els generadors electrostàtics però no es podia emmagatzemar. Musschenbroek i el seu estudiant Andreas Cunaeus van descobrir que era possible guardar una certa quantitat d'energia en forma de càrrega elèctrica a una ampolla de vidre amb aigua recoberta de metall i amb un elèctrode en contacte amb l'aigua. I que aquesta energia emmagatzemada podia ser recuperada en tancar el circuit entre l'elèctrode que eixia de l'interior i la part metàl·lica exterior de l'ampolla, originalment la seva mà. Va comunicar la seva descoberta a René Réaumur el gener del 1746, però seria Jean-Antoine Nollet qui en traduir al llatí les observacions de Musschenbroek donaria el nom d' ampolla de Leiden que ha arribat a nosaltres, en detriment del d'ampolla de Kleist que va utilitzar el primer descobridor, Ewald Georg von Kleist
  • Pieter van Musschenbroek, físico holandés Dio clases de física en Duisburg, Utrecht y en Leyden a partir de 1740. Realizó varios experimentos sobre la electricidad. Uno de ellos llegó a ser famoso: se propuso investigar si el agua encerrada en un recipiente podía conservar cargas eléctricas. Durante esta experiencia unos de sus asistentes, cogió la botella y recibió una fuerte descarga eléctrica. De esta manera fue descubierta la botella de Leyden y la base de los actuales capacitores. En el 1746 descubre el primer capacitor, y lo llama en honor a la Universidad y Ciudad de donde era oriundo "Botella de Leyden". Aunque simultáneamente el mismo aparato fuera descubierto por el inventor alemán Ewald Georg von Kleist, el nombre de la "Botella de Leyden" quedó en la historia como uno de los grandes descubrimientos de la ciencia. El primer capacitor consistía en una botella de vidrio parcialmente llena con agua y tapada con un corcho atravesada en su centro por un cable con uno de sus extremos sumergido en el agua. Cuando se conectaba el cable a una fuente de energía estática la botella se cargaba, y podía descargarse conectando su borne central a un punto de potencial cero (tierra). La "Botella de Leyden" evolucionó rápidamente hacia un recipiente de vidrio con delgadas láminas metálicas dentro y fuera. Una varilla metálica atravesaba la tapa aislante haciendo contacto con la lámina interna. Entre las placas interna y externa se aplicaba una diferencia de potencial que hacía que la "Botella de Leyden" se cargara. Una vez cargada se la podía descargar acercando el conductor central a la placa externa, produciendo la perforación dieléctrica del aire mediante una chispa. La "Botella de Leyden" pronto encontró interesantes aplicaciones prácticas para almacenar energía estática, una de las más tradicionales fue la máquina de Wimshurst. En aquella época fueron tan importantes las aplicaciones de la "Botella de Leyden" que se pueden ver distintos modelos y diseños en muchos museos del mundo de la especialidad, pero todas conservan el mismo principio de funcionamiento.
  • Pieter (Petrus) van Musschenbroek [mʌsxənˈbɾuk] oli alankomaalainen luonnontieteilijä. Nuorena Pieter van Musschenbroek oli Willem Jacob 's Gravesanden oppilas ja sittemmin tämän ystävä. Vuosina 1719–1723 Musschenbroek opetti Duisburgin yliopistossa matematiikkaa, filosofiaa ja lääketiedettä. Tuona aikana hän oli jatkuvassa kirjeenvaihdossa Daniel Gabriel Fahrenheitin kanssa keskustellen tämän luonnontieteellisistä tiedoista ja tutkimuksista. 1721 hänet nimitettiin lääketieteen professoriksi. 1723 hän otti vastaan professuurin Leidenin yliopistossa. Fysiikan professorina hän oli Leidenissä 1739–1761 eli kuolemaansa saakka. Vuonna 1754 hän noudatti kutsua kunniaprofessuuriin keisarilliseen tiedeakatemiaan Pietariin. Pieter van Musschenbroek teki laajoja lujuusopillisia tutkimuksia selvittäen monien eri materiaalien vahvuuksia. Kaikkein tunnetuin hän on kuitenkin sähkön tutkimuksen historiassa, sillä häntä pidetään Leidenin pullon, ensimmäisen kondensaattorin, keksijänä. Musschenbroek ja hänen oppilaansa Andreas Cunaeus kehittivät Leidenissä tämän ensimmäisen sähkön varastointiin tarkoitetun laitteen ja saivat sen toimimaan. Hän tiedotti löydöstään Réne Réaumurille tammikuussa 1746, ja kirjeen latinasta kääntänyt Jean-Antoine Nollet antoi laitteelle nimen sen syntykaupungin mukaan. Myöhemmin ilmeni, että Ewald von Kleist oli Pommerissa koonnut samanlaisen laitteen Musschenbroekin ja tämän oppilaan työstä tietämättä jo hiukan aiemmin, muttei ollut ilmoittanut sitä julkisuuteen ajoissa. Niinpä keksintö tunnetaan Musschenbroekiin viittaavalla nimellään. Pieter van Musschenbroek oli myös erityisen merkittävä newtonilaisten näkemysten levittäjä fysiikassa. Hänen kuuluisin kirjansa Elementa Physica ilmestyi 1726, kirja vaikutti suuresti Newtonin ajatusten leviämiseen Euroopassa.
  • Pieter van Musschenbroek, physicien hollandais. Il exerça d'abord la médecine, puis fut successivement professeur de philosophie, de mathématiques et de médecine à Duisbourg, à Utrecht, et enfin à Leyde en 1740. Il était l'élève et l'ami de Willem Jacob 's Gravesande. Il contribua puissamment par ses leçons, ses découvertes et ses ouvrages à introduire en Hollande la philosophie expérimentale et le newtonianisme; on estime surtout ses recherches sur l'électricité, le magnétisme, la capillarité, le pyromètre; il eut part à la célèbre expérience de la bouteille de Leyde. Tandis que Réaumur tâchait d'améliorer la qualité des fontes en testant la résistance à la traction de fils métalliques, Musschenbroek essaya de mesurer directement la résistance d'échantillons sous forme de barres; il lui fallait pour cela mettre en œuvre des efforts de traction accrus, ce qu'il parvint à faire en exploitant les propriétés du levier. La machine qu'il construisit est décrite dans ses Dissertationes de 1729. Il mesura la résistance de plusieurs essences de bois et de plusieurs pierres et métaux, consignant les résultats dans ses Institutiones en 1734. Il mit en évidence la différence de résistance des matériaux en traction et en compression. Ce livre, traduit en français en 1751, eut une influence considérable sur les ingénieurs et notamment sur Coulomb, qui emmena ce livre lorsqu'il partit en mission pour la Martinique. Les mesures de Musschenbroek furent critiquées par Buffon parce qu'il n'utilisait que des barres de section réduite, même si ce n'étaient plus des fils. Mesurant la rupture des barres en flexion, Buffon constata simplement que la résistance des bois d'une même essence est très variable et augmente en gros avec la masse volumique. Musschenbroek poursuivit les travaux d'Amontons sur le frottement, et mit en évidence l'influence de la surface de contact. Il attira l'attention sur la roideur des cordes, un phénomène dangereux et paradoxal observé à bord des voiliers sur les poulies. L'abbé Bossut poursuivit les recherches sur ce problème et Coulomb proposa une formule rendant compte des observations. Musschenbroek était correspondant des académies des sciences de Paris, Berlin, Saint-Petersbourg, Londres, etc.
  • Nasce da una famiglia di ottici a Leida; tra il 1718 e il 1723 insegnò fisica presso l'Università di Duisburg, quindi fino al 1739 in quella di Utrecht per poi tornare quello stesso anno a Leida. Sempre nel 1739 divenne membro dell'Accademia delle Scienze di Parigi. Ispirandosi soprattutto alla figura di Isaac Newton, si occupò principalmente di ottica ed elettricità, studiando la rifrazione della luce e realizzando, nel 1745, un po' per caso, uno dei primi condensatori della storia della fisica, più tardi perfezionato e noto come giara o bottiglia di Leida. Si racconta che, mentre stava realizzando un esperimento, sorreggendo con una mano la bottiglia, tocca inavvertitamente il reoforo con la mano libera, ricevendone una tale scossa da fargli dire che nemmeno per diventare re ne avrebbe presa un'altra. Inventore, anche, del pirometro, scrisse una Introduzione alla filosofia naturale e le Dissertationes physicae et geometriae.
  • ピーテル・ファン・ミュッセンブルーク（Pieter van Musschenbroek、1692年3月14日 - 1761年9月19日）はオランダの科学者。彼はデュースブルク、ユトレヒト、ライデンで数学、哲学、医学、占星術の教授の地位にあった。彼は最初のキャパシタであるライデン瓶を1746年に発明したことで知られている。 姓の日本語表記は他にミュッセンブルック、ムスケンブルックなどあり一定しない。名の"Pieter"（ピーテル / ピーター）はしばしばラテン語化された"Petrus"（ペトルス）の形で言及される。
  • Petrus (Pieter) van Musschenbroeck was een medicus, wis- en natuurkundige en astronoom. Hij was de zoon van Johann Joosten die in de Nederlanden toentertijd allerlei nieuwe technische instrumenten vervaardigde, zoals telescopen en microscopen. Van Musschenbroeck hield zich vooral empirisch bezig met de leer van de elektriciteit en capillaire werkingen. Verder deed hij proefnemingen om de juiste verdeling van krachten te kunnen bepalen. Hierbij maakte hij gebruik van katrollen en weegschalen. Hij is ook bekend om zijn meteorologische metingen. Hij was de uitvinder van verschillende natuurkundige instrumenten zoals de wrijvingsmeter (om de kracht van wrijving te kunnen meten), de pyrometer (een thermometer voor het meten van hoge temperaturen) en de Leidse fles (de voorloper van de condensator). Deze laatste uitvinding had hij samen met Cunaeus ontwikkeld. Georg von Kleist had echter al eerder een soortgelijke uitvinding gedaan. Van Musschenbroeck is waarschijnlijk de eerste persoon die kunstmatig een elektrische schok heeft gekregen. Hij heeft een aantal lesboeken geschreven die gebaseerd waren op de ideeën en denkbeelden van Isaac Newton. In het begin van de achttiende eeuw had hij een aantal colleges van laatstgenoemde gevolgd. Ook heeft hij in Duisburg met Gabriel Fahrenheit samengewerkt.
  • Pieter van Musschenbroek – holenderski fizyk. Był kolejno profesorem uniwersytetów w Duisburgu, Utrechcie i Lejdzie. Członek Royal Society w Londynie. Zajmował się problematyką elektryczności, ciepła i optyki. Pod koniec 1745 roku niezależnie od E.J. Kleista skonstruował pierwszy kondensator - tzw. butelkę lejdejską.
  • Pieter van Musschenbroek foi o cientista responsável pela invenção do primeiro condensador. Estudou Medicina na Universidade de Leiden e passou a interessar-se por electrostática. Naquela época, a energia eléctrica transitória podia ser gerada por máquinas de fricção mas como não havia forma de armazená-la, Musschenbroek e o seu aluno Andreas Cunaeus descobriram a possibilidade de armazenar energia numa garrafa cheia de água, onde estava mergulhada uma haste de bronze; a mão do experimentador fechava o circuito. A esta invenção deu-se o nome de Garrafa de Leyden.
  • Питер ван Мушенбрук (Pieter van Musschenbroek, 1692—1761) — голландский физик, изучал в Лейпцигском университете медицину, физику и математику, потом жил в Лондоне, где лично познакомился с Ньютоном. Позже был профессором физики и математики в Дуйсбурге, Утрехте и Лейдене. К числу наиболее известных изобретений Мушенбрука принадлежит Лейденская банка.
  • Petrus van Musschenbroek, född 1692 i Leiden, död där 1761, var en nederländsk fysiker. van Musschenbroek fick efter hand flera lärostolar i olika ämnen vid nederländska högskolor (sedan 1740 i sin födelsestad Leiden). Hans största betydelse ligger i hans experiment angående den statiska elektriciteten, den magnetiska kraften, kapillärkraften och luftens egenskaper. Märklig är hans användning av den grafiska framställningen av observationer. van Musschenbroek var ledamot av (svenska) Kungliga Vetenskapsakademien. Av hans skrifter kan nämnas Introductio ad philosophiam naturalem (postumt utgiven 1762), den fullständigaste sammanfattningen av de resultat, som vid den tiden vunnits på de fysikaliska vetenskapernas område.
  • Pieter (Petrus) van Musschenbroek Hollandalı bilim adamı. Musschenbroek, Leyden Üniversitesi'nde tıp okudu, daha sonra elektrostatik ilgisini çekti.
dbpprop:almaMater
dbpprop:birthPlace
dbpprop:caption
  • Portrait of Pieter van Musschenbroek
dbpprop:date
  • April 2009
dbpprop:dateOfBirth
dbpprop:dateOfDeath
dbpprop:deathPlace
dbpprop:doctoralAdvisor
dbpprop:fields
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:imageSize
  • 250px
dbpprop:knownFor
dbpprop:name
  • Pieter van Musschenbroek
dbpprop:nationality
dbpprop:notableStudents
dbpprop:reference
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
rdf:type
rdfs:comment
  • Pieter van Musschenbroek was a Dutch scientist. He was a professor in Duisburg, Utrecht, and Leiden, where he held positions in mathematics, philosophy, medicine, and astrology. He is credited with the invention of the first capacitor in 1746: the Leyden jar.
  • Pieter (auch Petrus) van Musschenbroek [mʌsxənˈbɾuk], war ein niederländischer Naturwissenschaftler.
  • Pieter van Musschenbroek, fou un un metge, matemàtic, físic i astrònom neerlandès conegut per la seva contribució a la invenció de l'ampolla de Leiden, precursora dels condensadors actuals. Va néixer dins d'una família d'òptics, va estudiar i exercir la medicina, el 1718 obté el doctorat. Durant una estada a Londres va llegir John Theophilus Desaguliers i Isaac Newton cosa que tindria una gran influència en la seva trajectòria científica.
  • Pieter van Musschenbroek, físico holandés Dio clases de física en Duisburg, Utrecht y en Leyden a partir de 1740. Realizó varios experimentos sobre la electricidad. Uno de ellos llegó a ser famoso: se propuso investigar si el agua encerrada en un recipiente podía conservar cargas eléctricas. Durante esta experiencia unos de sus asistentes, cogió la botella y recibió una fuerte descarga eléctrica.
  • Pieter (Petrus) van Musschenbroek [mʌsxənˈbɾuk] oli alankomaalainen luonnontieteilijä. Nuorena Pieter van Musschenbroek oli Willem Jacob 's Gravesanden oppilas ja sittemmin tämän ystävä. Vuosina 1719–1723 Musschenbroek opetti Duisburgin yliopistossa matematiikkaa, filosofiaa ja lääketiedettä. Tuona aikana hän oli jatkuvassa kirjeenvaihdossa Daniel Gabriel Fahrenheitin kanssa keskustellen tämän luonnontieteellisistä tiedoista ja tutkimuksista.
  • Pieter van Musschenbroek, physicien hollandais. Il exerça d'abord la médecine, puis fut successivement professeur de philosophie, de mathématiques et de médecine à Duisbourg, à Utrecht, et enfin à Leyde en 1740. Il était l'élève et l'ami de Willem Jacob 's Gravesande.
  • Nasce da una famiglia di ottici a Leida; tra il 1718 e il 1723 insegnò fisica presso l'Università di Duisburg, quindi fino al 1739 in quella di Utrecht per poi tornare quello stesso anno a Leida. Sempre nel 1739 divenne membro dell'Accademia delle Scienze di Parigi.
  • Petrus (Pieter) van Musschenbroeck was een medicus, wis- en natuurkundige en astronoom. Hij was de zoon van Johann Joosten die in de Nederlanden toentertijd allerlei nieuwe technische instrumenten vervaardigde, zoals telescopen en microscopen. Van Musschenbroeck hield zich vooral empirisch bezig met de leer van de elektriciteit en capillaire werkingen. Verder deed hij proefnemingen om de juiste verdeling van krachten te kunnen bepalen. Hierbij maakte hij gebruik van katrollen en weegschalen.
  • Pieter van Musschenbroek – holenderski fizyk. Był kolejno profesorem uniwersytetów w Duisburgu, Utrechcie i Lejdzie. Członek Royal Society w Londynie. Zajmował się problematyką elektryczności, ciepła i optyki. Pod koniec 1745 roku niezależnie od E.J. Kleista skonstruował pierwszy kondensator - tzw. butelkę lejdejską.
  • Pieter van Musschenbroek foi o cientista responsável pela invenção do primeiro condensador. Estudou Medicina na Universidade de Leiden e passou a interessar-se por electrostática.
  • Питер ван Мушенбрук (Pieter van Musschenbroek, 1692—1761) — голландский физик, изучал в Лейпцигском университете медицину, физику и математику, потом жил в Лондоне, где лично познакомился с Ньютоном. Позже был профессором физики и математики в Дуйсбурге, Утрехте и Лейдене.
  • Petrus van Musschenbroek, född 1692 i Leiden, död där 1761, var en nederländsk fysiker. van Musschenbroek fick efter hand flera lärostolar i olika ämnen vid nederländska högskolor (sedan 1740 i sin födelsestad Leiden). Hans största betydelse ligger i hans experiment angående den statiska elektriciteten, den magnetiska kraften, kapillärkraften och luftens egenskaper. Märklig är hans användning av den grafiska framställningen av observationer.
  • Pieter (Petrus) van Musschenbroek Hollandalı bilim adamı. Musschenbroek, Leyden Üniversitesi'nde tıp okudu, daha sonra elektrostatik ilgisini çekti.
rdfs:label
  • Pieter van Musschenbroek
  • Pieter van Musschenbroek
  • Pieter van Musschenbroek
  • Pieter van Musschenbroek
  • Pieter van Musschenbroek
  • Pieter van Musschenbroek
  • Pieter van Musschenbroek
  • ピーテル・ファン・ミュッセンブルーク
  • Pieter van Musschenbroeck
  • Pieter van Musschenbroek
  • Pieter van Musschenbroek
  • Мушенбрук, Питер ван
  • Petrus van Musschenbroek
  • Pieter Van Musschenbroek
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:name
  • Pieter van Musschenbroek
foaf:page
is dbpedia-owl:Person/influencedBy of
is dbpedia-owl:influencedBy of
is dbpprop:influences of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of