| dbpprop:abstract
|
- The photoelectric effect is a phenomenon in which electrons are emitted from matter (metals and non-metallic solids, liquids, or gases) after the absorption of energy from electromagnetic radiation such as X-rays or visible light. The emitted electrons can be referred to as photoelectrons in this context. The effect is also termed the Hertz Effect, due to its discovery by Heinrich Rudolf Hertz, although the term has generally fallen out of use. Hertz observed and then showed that electrodes illuminated with ultraviolet light create electric sparks more easily. The photoelectric effect takes place with photons with energies from about a few electronvolts to, in some cases, over 1 MeV. At the high photon energies comparable to the electron rest energy of 511 keV, Compton scattering, another process, may take place, and above twice this (1.022 MeV) pair production may take place. Study of the photoelectric effect led to important steps in understanding the quantum nature of light and electrons and influenced the formation of the concept of wave–particle duality. The term may also, but incorrectly, refer to related phenomena such as the photoconductive effect, the photovoltaic effect, or the photoelectrochemical effect which are, in fact, distinctly different.
- Unter dem Begriff photoelektrischer Effekt (beziehungsweise fotoelektrischer Effekt, auch lichtelektrischer Effekt oder kurz Photoeffekt beziehungsweise Fotoeffekt) werden vier nahe verwandte, aber unterschiedliche Phänomene in der Physik zusammengefasst. In allen vier Fällen wird ein Photon von einem Elektron, das – z. B. in einem Atom oder im Leitungsband eines metallischen Körpers – gebunden ist, absorbiert und das Elektron dadurch aus der Bindung gelöst. Die Energie des Photons muss dazu mindestens so groß wie die Bindungsenergie dieses Elektrons sein. Je nach dem Zustand des Elektrons vor der Energieübertragung unterscheidet man vier Arten des photoelektrischen Effekts: Als äußeren photoelektrischen Effekt (auch Photoemission oder Hallwachs-Effekt) bezeichnet man das Herauslösen von Elektronen aus Metalloberflächen durch Bestrahlung mit Licht bestimmter Frequenzen. Dieser Effekt wurde bereits im 19. Jahrhundert entdeckt und 1905 von Albert Einstein erstmals quantenphysikalisch gedeutet. Der innere photoelektrische Effekt tritt in Halbleitern auf, man unterscheidet dabei zwei Fälle: Als Photoleitung (auch Fotoleitung) bezeichnet man die steigende Leitfähigkeit von bestimmten Halbleitern bei Lichteinfall. Darauf aufbauend ermöglicht der photovoltaische Effekt die Umwandlung von Lichtenergie in elektrische Energie. Unter Photoionisation (auch atomarer oder molekularer Photoeffekt) schließlich versteht man die Ionisierung von Atomen durch Bestrahlung mit Licht genügend hoher Frequenzen.
- L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per alliberar electrons d'una superfície metàl·lica. Aquest electrons deixen el metall a una velocitat que no depèn de la intensitat de la llum, sinó de la longitud d'ona. L'efecte fotoelèctric és un cas particular d'un més general: la interacció de la radiació electromagnètica amb les partícules amb càrrega elèctrica. Una altra manifestació d'aquesta interacció és la radiació del cos negre. L'explicació de l'efecte fotoelèctric estaria lligada, com veurem més endavant, a la de la radiació del cos negre. Fins a 1899 les dades obtingudes sobre la radiació del cos negre experimentalment estaven d'acord amb la Llei de Wien, proposada tres anys abans. Però a la tardor de 1900 els experiments realitzats per Heinrich Rubens i Ferdinand Kurlbaum a Berlín amb longituds d'ona més llargues feren evident que la concordança no era real, la qual cosa confirmava les sospites de Otto Lummer, Ernst Pringsheim, i altres. Pocs dies després Max Planck va trobar una nova fórmula que explicava totes les observacions. En la sessió del 19 d'octubre exposà la nova Llei de Planck davant la Societat Alemanya de Física. Només algunes setmanes després, el 14 de desembre de 1900 llegia, en el mateix lloc, la seva memòria: "Sobre la Teoria de la Llei de la Distribució de l'Energia en l'Espectre Normal", on oferia una justificació teòrica de la seva llei. Max Planck, basant-se en les observacions esmentades, arribà a la conclusió de què un cos calent emet llum d'una determinada freqüència (o color) en porcions indivisibles que va denominar quàntums, per la qual cosa Planck introduí la seva constant h en les seves equacions, cèlebres perquè descrivien la radiació del cos negre de forma correcta, la qual cosa no s'havia pogut explicar partint de la hipòtesi clàssica, segons la qual la llum era una ona. Per arribar a les seves conclusions Planck ideà un model segons el qual un cos que emetia o absorbia radiació s'assimilava a un conjunt de partícules carregades elèctricament en oscil·lació permanent, que, en definitiva, causaven l'emissió i absorció de les radiacions electromagnètiques. El tractament d'aquests oscil·ladors segons la física clàssica no portava a la llei de Planck, per la qual cosa cercà alternatives que obtinguessin l'explicació cercada a qualsevol preu. Fou així com Planck, "en un acte de desesperació", decidí aplicar els mètodes estadístics de Boltzmann. Si bé no ho feu de bon grat, ja que implicaven que les lleis de la termodinàmica tenien caràcter probabilístic, en contra de sa seva adhesió al caràcter absolut de les lleis de la física. Per afegitó, els oscil·ladors planckians de freqüència ν no podien absorbir o emetre qualsevol quantitat d'energia, com es podria esperar seguint els dictats de la mecànica clàssica: només quantitats múltiples d'una unitat elemental, com ja s'ha esmentat: <math>E=h\nu</math> L'any 1905 Albert Einstein postulà el comportament corpuscular de la llum, en un famós article titulat: "Sobre un Punt de Vista Heurístic Referent a la Emissió i Transformació de la Llum", que incloïa tres aplicacions, una de les quals era l'efecte fotoelèctric. Experiments posteriors van confirmar l'explicació einsteniana del efecte fotoelèctric, per la qual cosa li va ser concedit el premi Nobel de física l'any 1921, "pels seus serveis a la física teòrica i, especialment, pel seu descobriment de la llei de l'efecte fotoelèctric". El raonament d'Einstein era el següent: en primer lloc calculà la variació de l'entropia d'un gas ideal com a conseqüència d'una transformació reversible del seu volum, a temperatura constant. Després repetí el càlcul, però per radiació, en lloc del gas, i suposant vàlida la ja esmentada Llei de Wien. Tot això permeté a Einstein arribar a la conclusió de què la radiació es comporta com si estigués constituïda per quanta d'energia independents uns dels altres, de magnitud <math> h\nu </math> .
- Fotoelektrický jev či fotoefekt je fyzikální jev, při němž jsou elektrony uvolňovány (vyzařovány, emitovány) z látky v důsledku absorpce elektromagnetického záření látkou. Emitované elektrony jsou pak označovány jako fotoelektrony a jejich uvolňování se označuje jako fotoelektrická emise (fotoemise). Pokud jev probíhá na povrchu látky, tzn. působením vnějšího elektromagnetického záření se elektrony uvolňují do okolí látky, hovoří se o vnějším fotoelektrickém jevu. Fotoelektrický jev však může probíhat i uvnitř látky, kdy uvolněné elektrony látku neopouští, ale zůstávají v ní jako vodivostní elektrony. V takovém případě se hovoří o vnitřním fotoelektrickém jevu. Pokud na látku dopadají elektrony, které způsobují vyzařování fotonů, mluví se o inverzním (obráceném) fotoelektrickém jevu. Studium fotoelektrického jevu mělo vliv na pochopení duality vln a částic.
- El efecto fotoeléctrico consiste en la emisión de electrones por un material cuando se le ilumina con radiación electromagnética (luz visible o ultravioleta, en general). A veces se incluyen en el término otros tipos de interacción entre la luz y la materia: Fotoconductividad: es el aumento de la conductividad eléctrica de la materia o en diodos provocada por la luz. Descubierta por Willoughby Smith en el selenio hacia la mitad del siglo XIX. Efecto fotovoltaico: transformación parcial de la energía luminosa en energía eléctrica. La primera célula solar fue fabricada por Charles Fritts en 1884. Estaba formada por selenio recubierto de una fina capa de oro. El efecto fotoeléctrico fue descubierto y descrito por Heinrich Hertz en 1887. La explicación teórica solo fue hecha por Albert Einstein en 1905 quien basó su formulación de la fotoelectricidad en una extensión del trabajo sobre los cuantos de Max Planck. Más tarde Robert Andrews Millikan pasó diez años experimentando para demostrar que la teoría de Einstein no era correcta, para finalmente concluir que sí lo era. Eso permitió que Einstein y Millikan compartiesen el premio Nobel en 1921 y 1923 respectivamente.
- Valosähköinen ilmiö tarkoittaa sähkömagneettisen säteilyn, kuten näkyvän valon tai röntgensäteilyn, kykyä irrottaa elektroneja pinnoista. Ilmiö havaitaan useimmin metalleilla.
- En physique, l'effet photoélectrique (EPE) désigne en premier lieu l'émission d'électrons par un matériau soumis à l'action de la lumière. Par extension, il regroupe parfois l'ensemble des phénomènes électriques d'un matériau provoqués par l'action de la lumière. On distinguera alors deux effets : des électrons sont éjectés du matériau (émission photoélectrique) et une modification de la conductivité du matériau (photoconductivité, effet photovoltaïque lorsqu'il est en œuvre au sein d'une cellule photovoltaïque, effet photoélectrochimique, effet photorésistif). Lorsque l'EPE se manifeste, toute l'énergie du photon incident se transmet à l'électron périphérique sous forme d'énergie cinétique. Une absorption partielle est caractérisée par la diffusion Compton.
- A fotoelektromos hatás (fotoeffektus, fényelektromos jelenség) a küszöbszintnél nagyobb frekvenciájú elektromágneses sugárzás által egy anyag felszínéből elektronok kiváltása. Nincs elektron kibocsátás a határfrekvencia alatt, mert a foton nem tud elég energiát biztosítani ahhoz, hogy kilépjenek az atomos kötésből. A kibocsátott elektronokat gyakran fotoelektron néven említik a tankönyvek. A fotoelektromos hatás tovább segítette a hullám-részecske kettősség felismerését, mely szerint a a részecskék mind hullámszerű, mind a részecskeszerű tulajdonságokkal rendelkeznek, ezek az elképzelések a kvantummechanika kialakításában fontos szerepet játszottak. A fotoelektromos hatást matematikailag Albert Einstein bizonyította be, kiterjesztve munkáját, további kutatásokat végzett Max Planck.
- L'effetto fotoelettrico rappresenta l'emissione di elettroni da una superficie, solitamente metallica, quando questa viene colpita da una radiazione elettromagnetica avente una certa frequenza. Tale effetto, oggetto di studi da parte di molti fisici, è stato fondamentale per comprendere la natura quantistica della luce.
- 光電効果（こうでんこうか、Photoelectric effect）は、物質が光を吸収した際に物質内部の電子が励起されること、もしくはそれに伴って電子が飛び出したり、光伝導や光起電力が現れることを指す。励起された電子は光電子と呼ばれる。光電子が物質の表面から放出される外部光電効果(external photoelectric effect)と、光照射によって物質内部の伝導電子（これも光電子と呼ぶ）が増加する内部光電効果(internal photoelectric effect)に分けられる。単に光電効果という場合は外部光電効果を指す場合が多いが、内部光電効果も光センサなどで広く利用される。
- Het foto-elektrisch effect is het verschijnsel dat elektronen, die niet zo sterk gebonden zijn aan een atoom, loskomen nadat ze voldoende energie opnamen van een invallende lichtgolf. Het fenomeen werd ontdekt door Heinrich Hertz in 1887 tijdens zijn experimenten met elektromagnetische golven. Door een metaal te bestralen kon er elektrische stroom opgewekt worden. Later zou Philipp Lenard een verband zien tussen de frequentie van de gebruikte straling en de grootte van de opgewekte stroom (in dit geval het aantal uitgestoten elektronen). In de gedachtegang van de toenmalige fysici was er enkel een verband mogelijk met de intensiteit van de straling, maar niet met de stralingsfrequentie. Dit was niet het enige vreemde gedrag van de elektronen: de spanning die nodig was om de uitgestoten elektronen te stoppen (de remspanning) bleek enkel afhankelijk van de frequentie en niet van de intensiteit. Dit was volledig in tegenspraak met de golftheorie op dat moment.
- Den fotoelektriske effekt opptrer når et metall gir fra seg elektroner under påvirkning av lys. Denne effekten har et stort teknisk anvendelsesområde, blant annet i slike lysmålere som benyttes i fotografering. Man får da lyset som skal måles til å falle inn mot en liten metallplate. Når lyset treffer denne, frigjøres elektroner, som produserer en elektrisk strøm i en en tilkoblet strømkrets. Ved å lese av strømstyrken kan man slutte seg til hvor sterkt lyset er. Se under lysstyrke.
- Efekt fotoelektryczny (zjawisko fotoelektryczne, fotoefekt) – zjawisko fizyczne polegające na emisji elektronów z powierzchni przedmiotu (zjawisko fotoelektryczne zwane również zjawiskiem fotoelektrycznym zewnętrznym dla odróżnienia od wewnętrznego); na przeniesieniu nośników ładunku elektrycznego pomiędzy pasmami energetycznymi (tzw. zjawisko fotoelektryczne wewnętrzne), w wyniku naświetlania promieniowaniem elektromagnetycznym (na przykład światłem widzialnym) o odpowiedniej częstotliwości, zależnej od rodzaju przedmiotu. Emitowane w zjawisku fotoelektrycznym elektrony nazywa się czasem fotoelektronami. Energia kinetyczna fotoelektronów nie zależy od natężenia światła a jedynie od jego częstotliwości. Gdy oświetlanym ośrodkiem jest gaz, zachodzi zjawisko fotojonizacji, gdy zachodzi zjawisko fotoelektryczne wewnętrzne mówi się o fotoprzewodnictwie. Odkrycie i wyjaśnienie efektu fotoelektrycznego przyczyniło się do rozwoju korpuskularno-falowej teorii materii, w której obiektom mikroświata przypisywane są jednocześnie własności falowe i materialne (korpuskularne). Wyjaśnienie i matematyczny opis efektu fotoelektrycznego zawdzięczamy Albertowi Einsteinowi, który w 1905 roku wykorzystał hipotezę kwantów wysuniętą przez Maxa Plancka w 1900 roku.
- O efeito fotoelétrico é a emissão de elétrons por um material, geralmente metálico, quando exposto a uma radiação eletromagnética de frequência suficientemente alta, que depende do material. Ele pode ser observado quando a luz incide numa placa de metal, literalmente arrancando elétrons da placa. Os Elétrons que giram à volta do núcleo são aí mantidos por forças de atração. Se a estes for fornecida energia suficiente, eles abandonarão as suas órbitas. O efeito fotoelétrico implica que, normalmente sobre metais, se faça incidir um feixe de radiação com energia superior à energia de remoção dos elétrons do metal, provocando a sua saída das órbitas: sem energia cinética (se a energia da radiação for igual à energia de remoção) ou com energia cinética, se a energia da radiação exceder a energia de remoção do elétrons. A grande dúvida que se tinha a respeito do efeito fotoelétrico era que quando se aumentava a intensidade da luz, ao contrário do esperado, a luz não arrancava os elétrons do metal com maior energia cinética. O que acontecia era que uma maior quantidade de elétrons era ejetado. Por exemplo, a luz vermelha de baixa intensidade estimula os elétrons para fora de uma peça de metal. Na visão clássica, a luz é uma onda contínua cuja energia está espalhada sobre a onda. Todavia, quando a luz fica mais intensa, mais elétrons são ejetados, contradizendo, assim a visão da física clássica que sugere que os mesmos deveriam se mover mais rápido (energia cinética) do que as ondas. Quando a luz incidente é de cor azul, essa mudança resulta em elétrons muito mais rápidos. A razão é que a luz pode se comportar não apenas como ondas contínuas, mas também como feixes discretos de energia chamados de fótons. Um fóton azul, por exemplo, contém mais energia do que um fóton vermelho. Assim, o fóton azul age essencialmente como uma "bola de bilhar" com mais energia, desta forma transmitindo maior movimento a um elétron. Esta interpretação corpuscular da luz também explica por que a maior intensidade aumenta o número de elétrons ejetados - com mais fótons colidindo no metal, mais elétrons têm probabilidade de serem atingidos. A explicação satisfatória para esse efeito foi dada em 1905, por Albert Einstein, que em 1921, deu ao cientista alemão o prêmio Nobel de Física.
- Efectul fotoelectric extern este emiterea de electroni din materie în urma absorbţiei de radiaţie electromagnetică, de exemplu radiaţie ultravioletă sau raze X. Un termen învechit pentru efectul fotoelectric este efectul Hertz. Importanţa acestui fenomen în dezvoltarea domeniului fizicii constă în a sprijini dualitatea undă-corpuscul a radiaţiei electromagnetice. Explicaţia matematică a fenomenului a fost dată de Albert Einstein, pe baza unor ipoteze cuantice formulate de Max Planck.
- Файл:Versuch zum Fotoeffekt. png Схема эксперимента по исследованию фотоэффекта. Из света берется узкий диапазон частот и направляется на катод внутри вакуумного прибора. Напряжением между катодом и анодом устанавливается энергетический порог между ними. По току судят о достижении электронами анода. Фотоэффе́кт — это испускание электронов веществом под действием света (и, вообще говоря, любого электромагнитного излучения). В конденсированных веществах (твёрдых и жидких) выделяют внешний и внутренний фотоэффект.
- Fotoelektrisk effekt är beteckningen på det fenomen där elektroner emitterar från ett ämne då det belyses med elektromagnetisk strålning av tillräckligt hög frekvens. Förklarandet av den fotoelektriska effekten visade på att ljus är kvantiserat och ledde till att Våg-partikeldualiteten infördes som förklaringsmodell.
- Fotoelektrik etki, bir kaynaktan yayılan ışık veya daha yüksek enerjili elektromanyetik dalganın bir madde (metaller, metal olmayan katılar, sıvılar veya gazlar) yüzeyine düşmesi sonucu maddeden elektron yayınlanması olayıdır. Maddeden yayınlanan bu elektronlar fotoelektron olarak adlandırılır. Olayı ilk olarak Heinrich Rudolf Hertz, elektromanyetik dalgaların varlığını deneysel olarak göstermeye çalışırken gözlemlemiş olduğundan bu olaya Hertz etkisi de denir ancak günümüzde bu isim kullanılmamaktadır. Olay deneysel olarak gözlenmiş fakat 1905 yılında Albert Einstein tarafından açıklanana kadar olaya klasik fizik yasaları ile bir anlam verilememiştir. Maxwell'in klasik dalga teorisine göre; yayılan elektronların enerjisi, çarpan ışığın şiddeti ile orantılı olmalıydı. Ancak gözlemler sonucu yayılan elektronların enerjilerinin ışık şiddetinden bağımsız olduğu ortaya çıkmıştı. Einstein, Planck'ın foton hipotezinden yola çıkarak buna bir açıklama getirmiştir. Buna göre gelen ışık dalga değil, foton adında ve her biri <math>E = h \nu</math> enerjisine sahip parçacıklardan oluşuyordu. Bu modele göre ışığın şiddetini artırmak birim zamanda yayılan foton sayısını artırıyor, ancak frekans ışığın şiddetinin sabit tutulması sonucunda her fotonun enerjisi de sabit kalıyordu. Foton madde yüzeyindeki bir elektrona çarptığında <math>h\nu</math> enerjisinin bir kısmı elektronu madde yüzeyinden sökmek için harcanmakta (bu enerjiye maddenin iş fonksiyonu denir ve <math>\phi</math> ile gösterilir. ) geri kalanı ise elektronun kinetik enerjisi olarak aktarılmaktadır. Bu etkinin tam tersi de, benzer şekilde gözlemlenebilirdi. Bir elektron bir yüzeye çarptığı zaman o yüzeyden bir elektromanyetik dalga yayılır. Eğer Enerjinin Korunumu yasasını bu durum için incelersek, şu ilişki ortaya çıkar: Çarpışmadan önceki toplam enerji = Çarpışmadan sonraki toplam enerji bu ilişkiyi şu şekilde gösterebiliriz; <math>E_{k} = h \nu - \phi \,</math> ....... (1) Burada <math>E_{k}</math>, elektronun kinetik enerjisi, <math>h \nu</math> yayılan dalganın enerjisi, ve iş, maddeye özgü bir sabit olan, elektronu maddeden dışarı atmak için gereken enerjidir. Bu sabit çoğu zaman çok küçük olduğu için <math>E_{k} = h \nu</math> diyebiliriz. Buradaki <math>h \nu</math>'de, h Planck sabiti, <math>\nu</math> ise dalga'nın frekansıdır. Bu formul sayesinde bir elektron bir maddeye çarptığında ortaya çıkan dalganın frekansını, ya da bir dalga bir maddeye çarptığı zaman saçtığı elektron'un kinetik enerji'sini bulabiliriz. (1) ifadesinden görüldüğü gibi ışığın kinetik enerjisi yalnızca ışığın frekansıyla lineer bir bağlılık gösterir. Metalin eşik frekansı da φ iş fonksiyonu tanımından <math>\nu_{0} = \phi / h \,</math> şeklinde ifade edilir. Eşik frekansı veya iş fonksiyonu cinsinden hν<φ ise elektron koparılamayacaktır. Böylece eşik frekansı doğrulanmıştır. Elektron kopartılması ancak hν>φ durumunda mümkündür. Böyle bir durumda hν-φ > 0 olacağından, buradan açığa çıkan katkı kopan elektronun kinetik enerjisi olacaktır. Einstein tarafından verilen bu kuramsal olay, Millikan tarafından yapılan deneylerle doğrulanmıştır.
- Фотоефе́кт — явище «вибивання» світлом електронів із металів. Для вильоту електронів із металу їм необхідно набрати енергію, більшу за роботу виходу. Теоретичне пояснення явища дав Альберт Ейнштейн, за що отримав Нобелівську премію. Ейнштейн використав гіпотезу Макса Планка про те, що світло випромінюється порціями із енергією, пропорційною частоті. Припустивши, що світло і поглинається такими ж порціями, він зміг пояснити залежність швидкості вибитих електронів від довжини хвилі опромінення. <math> h\nu = \frac{mv^2}{2} + A </math>, де ν — частота світла, h — стала Планка, m — маса електрона, v — його швидкість, A — робота виходу. Робота Ейнштейна мала велике значення для розвитку ідей квантової механіки взагалі та квантової оптики зокрема.
- 外光电效应是指物质吸收光子并激发出自由电子的行为。當金屬表面在特定的光輻照作用下，金屬會吸收光子並發射電子，发射出来的电子叫做光电子。光的波長需小於某一臨界值（相等於光的频率高於某一臨界值）時方能發射電子，其臨界值即极限频率和极限波长。臨界值取決於金屬材料，而發射電子的能量取決於光的波長而非光的強度，这一点无法用光的波动性解释。还有一点与光的波动性相矛盾，即光电效应的瞬时性，按波动性理论，如果入射光较弱，照射的时间要长一些，金属中的电子才能积累住足够的能量，飞出金属表面。可事实是，只要光的频率高於金属的极限频率，光的亮度无论强弱，电子的产生都几乎是瞬时的，不超过十的负九次方秒。正確的解釋是光必定是由與波長有關的嚴格規定的能量單位所組成。這種解釋為愛因斯坦所提出。光電效應由德國物理學家赫茲於1887年發現，對發展量子理論及波粒二象性起了根本性的作用。
|
| rdfs:comment
|
- The photoelectric effect is a phenomenon in which electrons are emitted from matter (metals and non-metallic solids, liquids, or gases) after the absorption of energy from electromagnetic radiation such as X-rays or visible light. The emitted electrons can be referred to as photoelectrons in this context. The effect is also termed the Hertz Effect, due to its discovery by Heinrich Rudolf Hertz, although the term has generally fallen out of use.
- Unter dem Begriff photoelektrischer Effekt (beziehungsweise fotoelektrischer Effekt, auch lichtelektrischer Effekt oder kurz Photoeffekt beziehungsweise Fotoeffekt) werden vier nahe verwandte, aber unterschiedliche Phänomene in der Physik zusammengefasst. In allen vier Fällen wird ein Photon von einem Elektron, das – z. B. in einem Atom oder im Leitungsband eines metallischen Körpers – gebunden ist, absorbiert und das Elektron dadurch aus der Bindung gelöst.
- L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per alliberar electrons d'una superfície metàl·lica. Aquest electrons deixen el metall a una velocitat que no depèn de la intensitat de la llum, sinó de la longitud d'ona. L'efecte fotoelèctric és un cas particular d'un més general: la interacció de la radiació electromagnètica amb les partícules amb càrrega elèctrica. Una altra manifestació d'aquesta interacció és la radiació del cos negre.
- Fotoelektrický jev či fotoefekt je fyzikální jev, při němž jsou elektrony uvolňovány (vyzařovány, emitovány) z látky v důsledku absorpce elektromagnetického záření látkou. Emitované elektrony jsou pak označovány jako fotoelektrony a jejich uvolňování se označuje jako fotoelektrická emise (fotoemise). Pokud jev probíhá na povrchu látky, tzn.
- El efecto fotoeléctrico consiste en la emisión de electrones por un material cuando se le ilumina con radiación electromagnética (luz visible o ultravioleta, en general). A veces se incluyen en el término otros tipos de interacción entre la luz y la materia: Fotoconductividad: es el aumento de la conductividad eléctrica de la materia o en diodos provocada por la luz. Descubierta por Willoughby Smith en el selenio hacia la mitad del siglo XIX.
- Valosähköinen ilmiö tarkoittaa sähkömagneettisen säteilyn, kuten näkyvän valon tai röntgensäteilyn, kykyä irrottaa elektroneja pinnoista. Ilmiö havaitaan useimmin metalleilla.
- En physique, l'effet photoélectrique (EPE) désigne en premier lieu l'émission d'électrons par un matériau soumis à l'action de la lumière. Par extension, il regroupe parfois l'ensemble des phénomènes électriques d'un matériau provoqués par l'action de la lumière.
- A fotoelektromos hatás (fotoeffektus, fényelektromos jelenség) a küszöbszintnél nagyobb frekvenciájú elektromágneses sugárzás által egy anyag felszínéből elektronok kiváltása. Nincs elektron kibocsátás a határfrekvencia alatt, mert a foton nem tud elég energiát biztosítani ahhoz, hogy kilépjenek az atomos kötésből. A kibocsátott elektronokat gyakran fotoelektron néven említik a tankönyvek.
- L'effetto fotoelettrico rappresenta l'emissione di elettroni da una superficie, solitamente metallica, quando questa viene colpita da una radiazione elettromagnetica avente una certa frequenza. Tale effetto, oggetto di studi da parte di molti fisici, è stato fondamentale per comprendere la natura quantistica della luce.
- Het foto-elektrisch effect is het verschijnsel dat elektronen, die niet zo sterk gebonden zijn aan een atoom, loskomen nadat ze voldoende energie opnamen van een invallende lichtgolf. Het fenomeen werd ontdekt door Heinrich Hertz in 1887 tijdens zijn experimenten met elektromagnetische golven. Door een metaal te bestralen kon er elektrische stroom opgewekt worden.
- Den fotoelektriske effekt opptrer når et metall gir fra seg elektroner under påvirkning av lys. Denne effekten har et stort teknisk anvendelsesområde, blant annet i slike lysmålere som benyttes i fotografering. Man får da lyset som skal måles til å falle inn mot en liten metallplate. Når lyset treffer denne, frigjøres elektroner, som produserer en elektrisk strøm i en en tilkoblet strømkrets. Ved å lese av strømstyrken kan man slutte seg til hvor sterkt lyset er. Se under lysstyrke.
- Efekt fotoelektryczny (zjawisko fotoelektryczne, fotoefekt) – zjawisko fizyczne polegające na emisji elektronów z powierzchni przedmiotu (zjawisko fotoelektryczne zwane również zjawiskiem fotoelektrycznym zewnętrznym dla odróżnienia od wewnętrznego); na przeniesieniu nośników ładunku elektrycznego pomiędzy pasmami energetycznymi (tzw.
- O efeito fotoelétrico é a emissão de elétrons por um material, geralmente metálico, quando exposto a uma radiação eletromagnética de frequência suficientemente alta, que depende do material. Ele pode ser observado quando a luz incide numa placa de metal, literalmente arrancando elétrons da placa. Os Elétrons que giram à volta do núcleo são aí mantidos por forças de atração. Se a estes for fornecida energia suficiente, eles abandonarão as suas órbitas.
- Efectul fotoelectric extern este emiterea de electroni din materie în urma absorbţiei de radiaţie electromagnetică, de exemplu radiaţie ultravioletă sau raze X. Un termen învechit pentru efectul fotoelectric este efectul Hertz. Importanţa acestui fenomen în dezvoltarea domeniului fizicii constă în a sprijini dualitatea undă-corpuscul a radiaţiei electromagnetice.
- Файл:Versuch zum Fotoeffekt. png Схема эксперимента по исследованию фотоэффекта. Из света берется узкий диапазон частот и направляется на катод внутри вакуумного прибора. Напряжением между катодом и анодом устанавливается энергетический порог между ними.
- Fotoelektrisk effekt är beteckningen på det fenomen där elektroner emitterar från ett ämne då det belyses med elektromagnetisk strålning av tillräckligt hög frekvens. Förklarandet av den fotoelektriska effekten visade på att ljus är kvantiserat och ledde till att Våg-partikeldualiteten infördes som förklaringsmodell.
- Fotoelektrik etki, bir kaynaktan yayılan ışık veya daha yüksek enerjili elektromanyetik dalganın bir madde (metaller, metal olmayan katılar, sıvılar veya gazlar) yüzeyine düşmesi sonucu maddeden elektron yayınlanması olayıdır. Maddeden yayınlanan bu elektronlar fotoelektron olarak adlandırılır.
- Фотоефе́кт — явище «вибивання» світлом електронів із металів. Для вильоту електронів із металу їм необхідно набрати енергію, більшу за роботу виходу. Теоретичне пояснення явища дав Альберт Ейнштейн, за що отримав Нобелівську премію.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
