An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Understood in a narrow sense, philosophical logic is the area of logic that studies the application of logical methods to philosophical problems, often in the form of extended logical systems like modal logic. Some theorists conceive philosophical logic in a wider sense as the study of the scope and nature of logic in general. In this sense, philosophical logic can be seen as identical to the philosophy of logic, which includes additional topics like how to define logic or a discussion of the fundamental concepts of logic. The current article treats philosophical logic in the narrow sense, in which it forms one field of inquiry within the philosophy of logic.

Property Value
dbo:abstract
  • La lògica filosòfica fa referència a aquelles àrees de la filosofia en què s'han utilitzat mètodes de lògica amb el propòsit de resoldre o avançar en la discussió de problemes filosòfics. Entre ells, Sybil Wolfram en destaca l'estudi de l'argument, el significat i la veritat, mentre que Colin McGinn presenta la identitat, l'existència, la necessitat i la veritat com els temes principals. La lògica filosòfica també aborda extensions i alternatives a la lògica clàssica coneguda com a «lògica no clàssica». Philosophical Logic de John P. Burgess introdueix cinc tipus de lògica no clàssica, lògica temporal, lògica modal, lògica condicional, lògica pertinent i lògica intuïcionista. Aquests reben més atenció en llibres com el Blackwell Companion to Philosophical Logic i Handbook of Philosophical Logic, editat per Dov M. Gabbay i Franz Guenthner. (ca)
  • المنطق الفلسفي هو عبارة عن مصطلح ألفه الفيلسوف برتراند رسل لتقديم فكرته أن نتاج اللغات الطبيعية والفكر لا يمكنها أن تصور إلا عن طريق الاصطناعية وكان ذلك أساسا لبرنامجه إضفاء الطابع الرسمي على اللغة الطبيعية. ويستخدم هذا المصطلح في العصر الحديث للدلالة على معاني أخرى متعددة. (ar)
  • Der Ausdruck „philosophische Logik“ wird in der Philosophie auf mehrfache Weise verwendet: 1. * Er bezeichnet die Logik als Teilgebiet der Philosophie, im Unterschied zur mathematischen Logik, mit der sie sich jedoch stark überschneidet. In der Philosophie wird die Logik im Allgemeinen stärker als Beitrag zu einer allgemeinen Theorie des (korrekten) Argumentierens aufgefasst, die auch pragmatische Aspekte umfassen kann. Dieser Aspekt ist nicht Gegenstand der Mathematik. In der Philosophie werden im Rahmen der Disziplin Logik auch vielfach Fragen der Logikrechtfertigung u. ä. behandelt, die außerhalb des Untersuchungsgegenstandes der Mathematik liegen und die man der Klarheit halber der Philosophie der Logik als eigener Disziplin zurechnen kann. Es gibt jedoch keinen allgemeinen Konsens darüber, wie diese Disziplinen voneinander und von der Sprachphilosophie abzugrenzen sind. 2. * Die moderne Logik beginnt mit Gottlob Frege (1879), setzte sich aber in der Philosophie eher zögerlich durch. Vor der allgemeinen Anerkennung der modernen, „symbolischen“ Logik (die anfangs auch mit dem heute veralteten Ausdruck „Logistik“ bezeichnet wurde) in der Philosophie wurde unter „philosophischer Logik“ oft die traditionelle, überwiegend aus Syllogistik bestehende Logik verstanden, die so von der „anderen“, neuen Logik abgegrenzt werden sollte. „Mathematische Logik“ und „philosophische Logik“ bedeuten dann nicht verschiedene Disziplinen, sondern nur verschiedene Entwicklungsstufen derselben Logik. Dieser Sprachgebrauch ist heute praktisch verschwunden. 3. * Als terminus technicus bezeichnet „philosophische Logik“ heute meist verschiedene formale Logiken, die die Aussagen- und Prädikatenlogik in unterschiedlicher Weise erweitern, in der Regel indem sie deren Sprache um weitere Operatoren für bestimmte Redebereiche anreichern. Dazu zählen die deontische Logik, epistemische Logik, (alethische) Modallogik, Interrogativlogik, illokutionäre Logik u.v.m. Die Bezeichnung „philosophische Logik“ erklärt sich vor allem daraus, dass diese Logiken sich meist auf substanzielle philosophische Problemfelder anwenden lassen sollen (z. B. die deontische Logik auf die Ethik). Nichtsdestoweniger handelt es sich um formale Logiken, die auch in der mathematischen Logik untersucht werden. 4. * Mitunter werden auch nichtklassische Logiken, die aufgrund philosophischer Überlegungen einige Schlussregeln gegenüber der klassischen Logik verändern, als „philosophische Logiken“ bezeichnet. Standardbeispiele sind die intuitionistische Logik, die parakonsistente Logik und die Relevanzlogik. Bücher wie John P. Burgess' Philosophical Logic, der Blackwell Companion to Philosophical Logic oder das mehrbändige Handbook of Philosophical Logic (hrsgg. von Dov M. Gabbay und Franz Guenthner) beschäftigen sich mit philosophischer Logik im Sinne von 3. und 4. Dieser Zweig der Logik hat durch neuere Entwicklungen in der künstlichen Intelligenz und theoretischen Informatik erheblich an Bedeutung gewonnen. Auch solche Logiken werden in der mathematischen Logik untersucht. (de)
  • Entendida en un sentido estricto, la lógica filosófica es el área de la filosofía que estudia la aplicación de métodos lógicos a problemas filosóficos, a menudo en forma de sistemas lógicos extendidos como la lógica modal. Algunos teóricos conciben la lógica filosófica en un sentido más amplio como el estudio del alcance y la naturaleza de la lógica en general. En este sentido, la lógica filosófica puede considerarse idéntica a la filosofía de la lógica, que incluye temas adicionales como la definición de la lógica o la discusión de los conceptos fundamentales de la lógica. El presente artículo trata la lógica filosófica en el sentido estricto, en el que constituye un campo de investigación dentro de la filosofía de la lógica. Un tema importante para la lógica filosófica es la cuestión de cómo clasificar la gran variedad de sistemas lógicos no clásicos, muchos de los cuales son de origen bastante reciente. Una forma de clasificación que se encuentra a menudo en la literatura es distinguir entre lógicas extendidas y lógicas desviadas. La lógica misma puede definirse como el estudio de la inferencia válida. La lógica clásica es la forma dominante de la lógica y articula reglas de inferencia de acuerdo con intuiciones lógicas compartidas por muchos, como el principio del tercero excluido, la eliminación de la doble negación y la bivalencia de la verdad. Las lógicas extendidas son sistemas lógicos que se basan en la lógica clásica y sus reglas de inferencia, pero la extienden a nuevos campos introduciendo nuevos símbolos lógicos y las correspondientes reglas de inferencia que rigen estos símbolos. En el caso de la lógica modal alética, estos nuevos símbolos se utilizan para expresar no solo lo que es verdadero simpliciter, sino también lo que es posible o necesariamente verdadero. A menudo se combina con la semántica de los mundos posibles, que sostiene que una proposición es posiblemente verdadera si es verdadera en algún mundo posible, mientras que es necesariamente verdadera si es verdadera en todos los mundos posibles. La lógica deóntica pertenece a la ética y proporciona un tratamiento formal de las nociones éticas, como la obligación y el permiso. La lógica temporal formaliza las relaciones temporales entre proposiciones. Esto incluye ideas como si algo es verdadero en algún momento o todo el tiempo y si es verdadero en el futuro o en el pasado. La lógica epistémica pertenece a la epistemología. Puede usarse para expresar no solo lo que es el caso, sino también lo que alguien cree o sabe que es el caso. Sus reglas de inferencia articulan lo que se desprende del hecho de que alguien tiene estos tipos de estados mentales. Las lógicas de orden superior no aplican directamente la lógica clásica a ciertos subcampos nuevos dentro de la filosofía, sino que la generalizan al permitir la cuantificación no solo sobre individuos sino también sobre predicados. Las lógicas desviadas, en contraste con estas formas de lógicas extendidas, rechazan algunos de los principios fundamentales de la lógica clásica y a menudo son vistas como sus rivales. La lógica intuicionista se basa en la idea de que la verdad depende de la verificación a través de una prueba. Esto la lleva a rechazar ciertas reglas de inferencia encontradas en la lógica clásica que no son compatibles con esta suposición. La lógica libre modifica la lógica clásica para evitar los presupuestos existenciales asociados al uso de términos singulares posiblemente vacíos, como nombres y descripciones definidas. Las lógicas plurivalentes permiten valores de verdad adicionales además de verdadero y falso. Por lo tanto, rechazan el principio de bivalencia de la verdad. Las lógicas paraconsistentes son sistemas lógicos capaces de lidiar con contradicciones. Lo hacen evitando el principio de explosión que se encuentra en la lógica clásica. La lógica relevante es una forma prominente de lógica paraconsistente. Rechaza la interpretación puramente funcional de verdad del condicional material al introducir el requisito adicional de relevancia: para que el condicional sea verdadero, su antecedente tiene que ser relevante para su consecuente. (es)
  • Logika filosofikoa kontzeptua filosofiako arlo bati dagokio, problema filosofikoak ebatzi edo eztabaidatzeko logikako metodoak erabiltzen dituen arloari. Horien artean, Sybil Wolfram-ek argumentuaren, esanahiaren eta egiaren azterketa nabarmentzen du, eta Colin McGinn-ek, berriz, nortasunaren, existentziaren, predikatuaren, premia-egoeraren eta egiaren nozioak aurkezten ditu gai horri buruzko bere liburuan. Logika gurekin zerikusia duten izakinei buruzko pentsamenduetarako baino ez da erabiltzen; filosofiaren kasuan, hori imajinatiboa izan daitekeen guztiari dagokio. Logika filosofikoak logika tradizionalaren hedapenak eta alternatibak ere aztertzen ditu, da ezagunena. Azken hori zenbait testutan landu da, besteak beste, Logika Filosofikoa, John Blackwell-ena, P. Burgess-en logika filosofikoarako gida eta Dov M. Gabbay-k eta Franz Guenthner-rek argitaratutako Logika filosofikoaren eskuliburua. Logika filosofikoak ohiko gertaeren deskribapen formalak aztertzen ditu, zehaztu gabeko hizkuntza naturalean, beste filosofia batzuen adarretan argudioei buruz guztiz berezia dena. Filosofo gehienek uste dute eguneroko arrazonamenduaren zatirik handiena logikan atzeman daitekeela baldin eta hizkuntza arrunta logika horretara itzultzeko metodo bat aurkitzerik balego. Logika filosofikoa, funtsean, logika matematikoa asmatu aurretik "logika" izeneko diziplina tradizionalaren jarraipena da. Logika filosofikoak interes handiagoa du hizkuntza naturalaren eta logikaren arteko loturarekin. Horren ondorioz, logika filosofikoek logika ez-konbentzionala garatzen lagundu dute (adibidez, logika askeak, denbora-logika, etab.), logika klasikoaren zenbait luzapen bezala (adibidez, logika modala) eta logika horietarako semantika ez-konbentzionala (adibidez, superbaluazionismoa logikaren semantikan). Hizkuntzaren filosofia eta logika estu lotuta daude. Hizkuntzaren filosofiak zerikusia du gure hizkuntza gure pentsamenduarekin nola inplikatzen eta elkarreragiten den aztertzearekin. Logikak berehalako eragina du beste azterketa-eremu batzuetan. Logikaren eta adierazpide arruntaren arteko logika eta harremana aztertzeak lagun diezaioke pertsona bati bere argudioak hobeto egituratzen eta beste pertsona baten argudioak kritikatzen (edo aztertzen). Herri-argudio asko akatsez beteta daude; izan ere, pertsona asko ez dira logikan adituak eta ez dakite nola formulatu argudio bat behar bezala. (eu)
  • La logique philosophique est un domaine de la philosophie dans lequel les méthodes de la logique ont traditionnellement été utilisées pour résoudre ou faire avancer la discussion des problèmes philosophiques. Parmi les contributeurs à ce domaine, Sibyl Wolfram souligne l'étude de l'argumentation, du sens et de la vérité[citation nécessaire], tandis que Colin McGinn présente l'identité, l'existence, la prédication, la nécessité et la vérité comme les thèmes principaux de son livre sur le sujet. La logique philosophique traite également des extensions et des alternatives de la logique traditionnelle, connues comme logiques « non-classiques ». Ces logiques ont été présentées dans des ouvrages tels que la Logique philosophique, le Blackwell Companion to Philosophical Logic, ou dans le Manuel de Logique Philosophique de John P. Burgess, édité en plusieurs tomes par Dov M. Gabbay et Franz Guenthner. (fr)
  • Understood in a narrow sense, philosophical logic is the area of logic that studies the application of logical methods to philosophical problems, often in the form of extended logical systems like modal logic. Some theorists conceive philosophical logic in a wider sense as the study of the scope and nature of logic in general. In this sense, philosophical logic can be seen as identical to the philosophy of logic, which includes additional topics like how to define logic or a discussion of the fundamental concepts of logic. The current article treats philosophical logic in the narrow sense, in which it forms one field of inquiry within the philosophy of logic. An important issue for philosophical logic is the question of how to classify the great variety of non-classical logical systems, many of which are of rather recent origin. One form of classification often found in the literature is to distinguish between extended logics and deviant logics. Logic itself can be defined as the study of valid inference. Classical logic is the dominant form of logic and articulates rules of inference in accordance with logical intuitions shared by many, like the law of excluded middle, the double negation elimination, and the bivalence of truth. Extended logics are logical systems that are based on classical logic and its rules of inference but extend it to new fields by introducing new logical symbols and the corresponding rules of inference governing these symbols. In the case of alethic modal logic, these new symbols are used to express not just what is true simpliciter, but also what is possibly or necessarily true. It is often combined with possible worlds semantics, which holds that a proposition is possibly true if it is true in some possible world while it is necessarily true if it is true in all possible worlds. Deontic logic pertains to ethics and provides a formal treatment of ethical notions, such as obligation and permission. Temporal logic formalizes temporal relations between propositions. This includes ideas like whether something is true at some time or all the time and whether it is true in the future or in the past. Epistemic logic belongs to epistemology. It can be used to express not just what is the case but also what someone believes or knows to be the case. Its rules of inference articulate what follows from the fact that someone has these kinds of mental states. Higher-order logics do not directly apply classical logic to certain new sub-fields within philosophy but generalize it by allowing quantification not just over individuals but also over predicates. Deviant logics, in contrast to these forms of extended logics, reject some of the fundamental principles of classical logic and are often seen as its rivals. Intuitionistic logic is based on the idea that truth depends on verification through a proof. This leads it to reject certain rules of inference found in classical logic that are not compatible with this assumption. Free logic modifies classical logic in order to avoid existential presuppositions associated with the use of possibly empty singular terms, like names and definite descriptions. Many-valued logics allow additional truth values besides true and false. They thereby reject the principle of bivalence of truth. Paraconsistent logics are logical systems able to deal with contradictions. They do so by avoiding the principle of explosion found in classical logic. Relevance logic is a prominent form of paraconsistent logic. It rejects the purely truth-functional interpretation of the material conditional by introducing the additional requirement of relevance: for the conditional to be true, its antecedent has to be relevant to its consequent. (en)
  • Logika filosofis atau bisa juga disebut logika filsafat, logika sebagai cabang filsafat; Filsafat adalah kegiatan/hasil pemikiran /perenungan yang menyelidiki sekaligus mendasari segala sesuatu yang berfokus pada makna dibalik kenyataan atau teori yang ada untuk disusun dalam sebuah system pengetahuan rasional. (in)
  • 哲学的論理学(英: Philosophical logic)は、論理学の方法を用いて哲学的な問題を扱う論理学の一分野である。 論理学の哲学が論理学についての考察であれば、哲学的論理学は認識論的、形而上学的な問題について論理学の知識をもとに検討するものと考えることができる。しかし哲学的論理学は立場が曖昧で、とくに日本では「哲学的論理学」という用語でもって特別の分野を意味することは少ない。また哲学的論理学は、19世紀末フレーゲに始まる数理論理学の発達以前の、ギリシアより続く伝統的な論理学の伝統を継続するものと考えることもできる。 (ja)
  • 철학적 논리학은 철학적 문제들을 풀거나 논의를 진전시키는데 사용하는 전통적인 논리적 방법론들을 가리킨다. 울프람(Sybil Wolfram)은 철학적 논리학을 주장과 의미, 진리에 관한 연구라고 강조하고 있으며, 맥긴(Collin McGinn)은 동일성, 존재, 술어적 서술, 필연성, 진리를 철학적 논리학의 주요 주제로 삼고있다. 또한 철학적 논리학은 전통적인 "고전" 논리학의 확장과 대안으로서 "비-고전적" 논리학을 다룬다. 버지스(John P. Burgess)의 Philosophical Logic, the Blackwell Companion to Philosophical Logic, 혹은 가베이(Dov M. Gabbay)와 구엔트너(Franz Guenthner)가 편집한 Handbook of Phiosophical Logic 시리즈 등의 텍스트에서 관심있게 다루어지고 있다. (ko)
  • Secondo è possibile distinguere tra una logica filosofica e una filosofia della logica. In genere, con logica filosofica s'intende una certa tipologia di discorso filosofico vertente sull'esame della teoria logica (per es. porsi il problema veritativo nei calcoli logici significa porsi un problema di logica filosofica; ovvero considerare in modo filosofico le teorie logiche, il discorso compiuto dalla logica); invece, con filosofia della logica si indica una maniera, pure essa filosofica, non di considerare la logica, quanto piuttosto di condurre una filosofia della logica, ovvero un tirar fuori le problematiche filosofiche (le "questioni") che il "fare logica" comporta (per es. porsi la questione "cosa significa (filosoficamente) 'verità'?" è un tipo di indagine compiuta secondo l'ottica della filosofia della logica). In realtà, l'autrice sostiene che mentre la logica filosofica non esiste (nel senso che non esiste una maniera filosofica di considerare la logica), la filosofia della logica si verifica sempre in quanto "fare logica" suscita sempre questioni (teoretiche) interessanti. Grosso modo, possiamo pure ritenere essere, e considerare, logica filosofica un (certo) tipo di discorso che prende in considerazione e le questioni filosofiche (direttamente) prodotte dalla logica e una maniera (filosofica) di considerare la logica, lasciando alla sensibilità, e all'onestà intellettuale, di ciascuno scegliere tra l'una e l'altra prospettiva. D'altra parte, infatti, si parla di logica filosofica tutte le volte che la si intende come distinta dalla, se non opposta alla, logica matematica. La ratio della distinzione risiede nell'interesse, meno marcato nel primo caso e più nel secondo, sullo statuto (logico) della strutturazione formale (quindi: simbolica; assiomatica; regole di formazione/derivazione; etc.).Infatti, con logica matematica s'intende, grosso modo, una logica che tematizza l'aspetto formale dei calcoli logici che rendono conto delle proprietà dei numeri, mentre con logica filosofica si presta attenzione alle problematiche filosofiche che il procedere della logica matematica (anche: formale) comporta (per es. qual è lo statuto di verità delle proposizioni?; oppure: qual è la natura del riferimento proposizione - realtà?; e così via). (it)
  • Entendida em um sentido estrito, a lógica filosófica é a área da filosofia que estuda a aplicação de métodos lógicos a problemas filosóficos, muitas vezes na forma de sistemas lógicos estendidos como a lógica modal. Alguns teóricos concebem a lógica filosófica em um sentido mais amplo como o estudo do escopo e da natureza da lógica em geral. Neste sentido, a lógica filosófica pode ser vista como idêntica à filosofia da lógica, que inclui temas adicionais como a definição da lógica ou uma discussão dos conceitos fundamentais da lógica. O presente artigo trata a lógica filosófica no sentido estrito, no qual forma um campo de investigação dentro da filosofia da lógica. Uma questão importante para a lógica filosófica é a questão de como classificar a grande variedade de sistemas lógicos não clássicos, muitos dos quais são de origem bastante recente. Uma forma de classificação frequentemente encontrada na literatura distingue entre lógicas estendidas e lógicas desviantes. A lógica mesma pode ser definida como o estudo de inferência válida. A lógica clássica é a forma dominante de lógica e articula regras de inferência de acordo com intuições lógicas compartilhadas por muitos, como a lei do terceiro excluído, a eliminação da dupla negação e a bivalência da verdade. As lógicas estendidas são sistemas lógicos que se baseiam na lógica clássica e suas regras de inferência, mas a estendem a novos campos, introduzindo novos símbolos lógicos e as correspondentes regras de inferência que regem esses símbolos. No caso da lógica modal alética, esses novos símbolos são usados para expressar não apenas o que é verdadeiro simpliciter, mas também o que é possível ou necessariamente verdadeiro. É frequentemente combinado com a semântica de mundos possíveis, que sustenta que uma proposição é possivelmente verdadeira se é verdadeira em algum mundo possível, enquanto é necessariamente verdadeira se é verdadeira em todos os mundos possíveis. A lógica deôntica pertence à ética e fornece um tratamento formal de noções éticas, como obrigação e permissão. A lógica temporal formaliza as relações temporais entre proposições. Isto inclui ideias como se algo é verdade em algum momento ou o tempo todo e se é verdade no futuro ou no passado. A lógica epistêmica pertence à epistemologia. Pode ser usada para expressar não apenas o que é o caso, mas também o que alguém acredita ou sabe que é o caso. Suas regras de inferência articulam o que decorre do fato de alguém ter esses tipos de estados mentais. As lógicas de ordem superior não aplicam diretamente a lógica clássica a certos novos subcampos dentro da filosofia, mas a generalizam ao permitir a quantificação não apenas sobre indivíduos, mas também sobre predicados. As lógicas desviantes, em contraste com essas formas de lógicas estendidas, rejeitam alguns dos princípios fundamentais da lógica clássica e são frequentemente vistas como suas rivais. A lógica intuicionista baseia-se na ideia de que a verdade depende da verificação através de uma prova. Isto a leva a rejeitar certas regras de inferência encontradas na lógica clássica que não são compatíveis com esta suposição. A lógica livre modifica a lógica clássica a fim de evitar pressupostos existenciais associados ao uso de termos singulares possivelmente vazios, como nomes e descrições definitivas. As lógicas plurivalentes permitem valores adicionais de verdade além de verdadeiro e falso. Assim, rejeitam o princípio da bivalência da verdade. As lógicas paraconsistentes são sistemas lógicos capazes de lidar com contradições. Fazem isso evitando o princípio de explosão encontrado na lógica clássica. A lógica relevante é uma forma proeminente de lógica paraconsistente. Rejeita a interpretação puramente funcional de verdade do condicional material ao introduzir o requisito adicional de relevância: para que o condicional seja verdadeiro, seu antecedente deve ser relevante para seu consequente. (pt)
  • Logika filozoficzna to dział filozofii zajmujący się: * Filozoficznymi problemami logiki, * Zastosowaniem logiki do zagadnień filozoficznych, * Zagadnieniami filozofii języka. Dla realizacji pierwszego celu szczególne znaczenie ma badanie i stosowanie niektórych logik nieklasycznych, takich jak logiki modalnej, która bada pojęcia konieczności i możliwości oraz jej wariantu, czyli , która formalizuje pojęcia wiedzy oraz przekonania. Wśród zagadnień podejmowanych w ramach filozofii logiki wymienić można problem właściwości logiki - tj. pytanie o to, która logika jest właściwa. Do zagadnień filozofii języka, które leżą w zakresie logiki filozoficznej należy, m.in.: * problem zdań języka naturalnego * analiza pojęć znaczenia, presupozycji, implikatury. Arystoteles, podjął problemy zaliczane obecnie do logiki. Zajmował się m.in. tym co obecnie nazywa się , stworzył pierwszy systematyczny opis podstawowych praw myślenia oraz podejmował zagadnienia wartości logicznej zdań o przyszłości. Inny grecki filozof - Chryzyp w swoich badaniach nad logiką zdań wprowadził jako pierwszy pojęcie ścisłej implikacji. Logika filozoficzna osiągnęła rozkwit w średniowieczu. Jednak prawdziwy renesans przyniósł jej wiek XX. Pojawiły się pierwsze opracowania logik nieklasycznych (logika wielowartościowa Jana Łukasiewicza i Emila Posta) i systemów Leśniewskiego. Zaczęto badać antynomie semantyczne i rozwijać teorię desykrypcji Russella, teorię mnogości oraz dowiedziono twierdzenia Gödla. Nie bez znaczenia okazał się także wpływ empiryzmu logicznego, który postulował potrzebę logicznej rekonstrukcji wyników nauk przyrodniczych. W związku z tym postulatem, w ramach logiki filozoficznej zaczęto zajmować się zagadnieniem formalizacji teorii naukowych. Wielki przełom w logice filozoficznej przyniosły lata pięćdziesiąte XX w. Szczególne znaczenie miało powstanie . Dzięki pracom Ruth Barcan Marcus, Rudolfa Carnapa, , Jaakko Hintikki oraz Richarda Montague semantyka indeksowa znalazła zastosowanie w logikach modalnych, logikach temporalnych, logikach epistemicznych oraz w . Od lat pięćdziesiątych datuje się także rosnące zainteresowanie klasyczną problematyką filozoficzną, która okazuje się być w wielu wypadkach blisko związana z filozofią logiki - warto wspomnieć tu o zagadnienich: * esencjalizmu, * przyczynowości (którą analizuje się często w terminach ), * możliwości redukcji własności mentalnych do własności fizycznych (wykorzystywane jest tu pojęcie ). Oryginalnym wkładem polskim do logiki filozoficznej jest logika niefregowska Romana Suszki oraz logika pytań Andrzeja Wiśniewskiego. Od kilkudziesięciu lat najważniejsze prace z dziedziny logiki filozoficznej ukazują się w piśmie 'Journal of Philosophical Logic' wydawanym przez Kluwer Academic Publishers. (pl)
  • Filosofisk logik är ett begrepp som används med flera delvis olika innebörder inom filosofin: 1. * Logik som ett delområde inom filosofin, till skillnad mot matematisk logik, dock med ett stort överlapp mellan filosofisk logik och matematisk logik. Inom filosofin används logiken ofta som ett bidrag till en allmän , som även kan ha inslag av pragmatik. Denna aspekt av logiken är inte en del av matematiken. Inom filosofin behandlas också frågor om bl.a. logikens berättigande som ligger utanför matematikens intressesfär och som kan betraktas som en "logikens filosofi". Dessa frågor ligger nära språkfilosofin. 2. * Den moderna logik som tog sin början med Gottlob Frege (1879) infördes relativt sent inom filosofin. Till skillnad mot den moderna "symboliska" logiken har "filosofisk logik" tidigare används som en beteckning för den traditionella logiken som huvudsakligen bestod av syllogism. I denna betydelse är filosofisk logik och matematisk logik inte olika ämnesområden, utan olika utvecklingsfaser av logiken. Denna innebörd av begreppet filosofisk logik är dock ovanlig idag. 3. * Som fackterm betecknar filosofisk logik idag mestadels olika formella logiker som i olika avseenden utökar satslogik och predikatlogik, ofta med ytterligare operatorer för användning inom olika områden. Här ingår bland andra deontisk logik, , modallogik, och . Beteckningen filosofisk logik beror framför allt på att dessa logiker mest är avsedda för användning inom olika områden av filosofin, exempelvis etik i fallet deontisk logik. Det handlar dock om formella logiker som även undersöks inom den matematiska logiken. 4. * Ibland används filosofisk logik som beteckning på som via filosofiska resonemang modifierar några slutledningsregler inom klassisk logik. Exempel är intuitionistisk logik, parakonsistent logik och relevanslogik. Böcker som Philosophical Logic, Blackwell Companion to Philosophical Logic eller den flerbandiga Handbook of Philosophical Logic (utgiven av och ) handlar om filosofisk logik i betydelserna nummer 3 och 4 ovan. Dessa områden av logiken har fått ökad betydelse genom utvecklingar inom artificiell intelligens och . (sv)
  • 哲学逻辑(英文:Philosophical logic), 指传统上使用公认的逻辑方法来解决或推进哲学问题讨论的哲学领域。 是对逻辑更特定于哲学的方面的研究。 其中,西比尔·沃尔夫拉姆(Sybil Wolfram)强调了对论证、和真理的研究,而科林·麦金恩(Colin McGinn)则将同一性、存在、预测、必然性和真理作为他关于哲学逻辑的书的主要主题。 被理解为包含并专注于非经典逻辑,尽管该术语还有其他含义。 非经典逻辑是对传统的经典逻辑的扩展和替代, 其介绍可见于 的《哲学逻辑》。 该著作描述非经典逻辑的五个中心分支(时间逻辑、模态逻辑、、相干逻辑和直觉逻辑),重点关注形式化模型和直觉动机之间有时存在问题的关系。进一步的介绍可见其它有关文献。 哲学逻辑术语相对于数理逻辑,因为数理逻辑开发于19世纪晚期,已经包含了传统上一般由逻辑学处理的大多数主题。它关心的是尽可能的以最基础的方式刻画如推论、理性思维、真理和思维内容这样的概念,并尝试使用现代形式逻辑建模它们。 哲学逻辑並不关心与思维、情感、想象和类似事物相关的心理过程。它只关心那些有能力为真和假的实体 — 思维、句子、命题,並把這些概念應用在心灵哲学和语言哲学上。弗雷格被认为是现代哲学逻辑的缔造者。 (zh)
  • Поскольку философия состоит из рациональных рассуждений, логика является первичным атрибутом философии. Для анализа различных философских концепций, для их сопоставления друг с другом необходимо проведение критического анализа различных философских утверждений и теорий. В связи с тем, что человеческое мышление формулируется текстуально, логика тесно связана с анализом текстов и языков. Логика формализует текстуальное рассуждение и определяет его формы, которые приемлемы для анализа. Первым шагом к логической формализации рассуждения послужило выявление силлогизмов, или рассуждений вида: Корректное использование силлогизмов открывает дорогу для доказательных рассуждений в философии, в математике, в естественных науках или для формализации дедуктивного мышления. При всей своей кажущейся простоте выделение силлогизмов из обычной человеческой речи произошло не сразу и не везде. Выделению силлогизмов как способа доказательства способствовало сочетание философии и математики, распространённое в Древней Греции. Первое формальное изложение понятия силлогизма и простейшей логической системы было сделано Аристотелем. Логика Аристотеля оставалась неизменной две тысячи лет, до начала XX века, когда исследования в математике и аналитической философии открыли дорогу для развития логики. Была формализована «логика первого порядка» или «логика предикатов», которая к настоящему моменту хорошо изучена. Однако, как оказалось, для полноценного анализа философской аргументации, а тем более естественной человеческой речи требуется применение модальной логики и логик более высоких порядков, в частности логики второго порядка. Кроме этого взаимосвязь формального символического языка и естественной речи исследуют логическая семантика и семиотика. Эти дисциплины в совокупности с модальной логикой более высоких порядков продолжают оставаться областью активных междисциплинарных исследований. Современная логика состоит из нетривиальных, глубоко математических концепций, которые изучаются философами, математиками, лингвистами, а в последнее время ещё и программистами и специалистами в области теории решений и искусственного интеллекта. Логика, таким образом, является как одной из самых древних, так и одной из самых современных дисциплин. (ru)
  • Філосо́фська ло́гіка — досить широка область логічних досліджень, які орієнтуються на і вимагають застосування філософських методів. Філософська логіка не є ні особливою філософською дисципліною, ні особливим розділом логіки. (uk)
dbo:wikiPageID
  • 304939 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 59995 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1114681064 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • المنطق الفلسفي هو عبارة عن مصطلح ألفه الفيلسوف برتراند رسل لتقديم فكرته أن نتاج اللغات الطبيعية والفكر لا يمكنها أن تصور إلا عن طريق الاصطناعية وكان ذلك أساسا لبرنامجه إضفاء الطابع الرسمي على اللغة الطبيعية. ويستخدم هذا المصطلح في العصر الحديث للدلالة على معاني أخرى متعددة. (ar)
  • Logika filosofis atau bisa juga disebut logika filsafat, logika sebagai cabang filsafat; Filsafat adalah kegiatan/hasil pemikiran /perenungan yang menyelidiki sekaligus mendasari segala sesuatu yang berfokus pada makna dibalik kenyataan atau teori yang ada untuk disusun dalam sebuah system pengetahuan rasional. (in)
  • 哲学的論理学(英: Philosophical logic)は、論理学の方法を用いて哲学的な問題を扱う論理学の一分野である。 論理学の哲学が論理学についての考察であれば、哲学的論理学は認識論的、形而上学的な問題について論理学の知識をもとに検討するものと考えることができる。しかし哲学的論理学は立場が曖昧で、とくに日本では「哲学的論理学」という用語でもって特別の分野を意味することは少ない。また哲学的論理学は、19世紀末フレーゲに始まる数理論理学の発達以前の、ギリシアより続く伝統的な論理学の伝統を継続するものと考えることもできる。 (ja)
  • 철학적 논리학은 철학적 문제들을 풀거나 논의를 진전시키는데 사용하는 전통적인 논리적 방법론들을 가리킨다. 울프람(Sybil Wolfram)은 철학적 논리학을 주장과 의미, 진리에 관한 연구라고 강조하고 있으며, 맥긴(Collin McGinn)은 동일성, 존재, 술어적 서술, 필연성, 진리를 철학적 논리학의 주요 주제로 삼고있다. 또한 철학적 논리학은 전통적인 "고전" 논리학의 확장과 대안으로서 "비-고전적" 논리학을 다룬다. 버지스(John P. Burgess)의 Philosophical Logic, the Blackwell Companion to Philosophical Logic, 혹은 가베이(Dov M. Gabbay)와 구엔트너(Franz Guenthner)가 편집한 Handbook of Phiosophical Logic 시리즈 등의 텍스트에서 관심있게 다루어지고 있다. (ko)
  • 哲学逻辑(英文:Philosophical logic), 指传统上使用公认的逻辑方法来解决或推进哲学问题讨论的哲学领域。 是对逻辑更特定于哲学的方面的研究。 其中,西比尔·沃尔夫拉姆(Sybil Wolfram)强调了对论证、和真理的研究,而科林·麦金恩(Colin McGinn)则将同一性、存在、预测、必然性和真理作为他关于哲学逻辑的书的主要主题。 被理解为包含并专注于非经典逻辑,尽管该术语还有其他含义。 非经典逻辑是对传统的经典逻辑的扩展和替代, 其介绍可见于 的《哲学逻辑》。 该著作描述非经典逻辑的五个中心分支(时间逻辑、模态逻辑、、相干逻辑和直觉逻辑),重点关注形式化模型和直觉动机之间有时存在问题的关系。进一步的介绍可见其它有关文献。 哲学逻辑术语相对于数理逻辑,因为数理逻辑开发于19世纪晚期,已经包含了传统上一般由逻辑学处理的大多数主题。它关心的是尽可能的以最基础的方式刻画如推论、理性思维、真理和思维内容这样的概念,并尝试使用现代形式逻辑建模它们。 哲学逻辑並不关心与思维、情感、想象和类似事物相关的心理过程。它只关心那些有能力为真和假的实体 — 思维、句子、命题,並把這些概念應用在心灵哲学和语言哲学上。弗雷格被认为是现代哲学逻辑的缔造者。 (zh)
  • Філосо́фська ло́гіка — досить широка область логічних досліджень, які орієнтуються на і вимагають застосування філософських методів. Філософська логіка не є ні особливою філософською дисципліною, ні особливим розділом логіки. (uk)
  • La lògica filosòfica fa referència a aquelles àrees de la filosofia en què s'han utilitzat mètodes de lògica amb el propòsit de resoldre o avançar en la discussió de problemes filosòfics. Entre ells, Sybil Wolfram en destaca l'estudi de l'argument, el significat i la veritat, mentre que Colin McGinn presenta la identitat, l'existència, la necessitat i la veritat com els temes principals. (ca)
  • Der Ausdruck „philosophische Logik“ wird in der Philosophie auf mehrfache Weise verwendet: 1. * Er bezeichnet die Logik als Teilgebiet der Philosophie, im Unterschied zur mathematischen Logik, mit der sie sich jedoch stark überschneidet. In der Philosophie wird die Logik im Allgemeinen stärker als Beitrag zu einer allgemeinen Theorie des (korrekten) Argumentierens aufgefasst, die auch pragmatische Aspekte umfassen kann. Dieser Aspekt ist nicht Gegenstand der Mathematik. In der Philosophie werden im Rahmen der Disziplin Logik auch vielfach Fragen der Logikrechtfertigung u. ä. behandelt, die außerhalb des Untersuchungsgegenstandes der Mathematik liegen und die man der Klarheit halber der Philosophie der Logik als eigener Disziplin zurechnen kann. Es gibt jedoch keinen allgemeinen Konsens d (de)
  • Entendida en un sentido estricto, la lógica filosófica es el área de la filosofía que estudia la aplicación de métodos lógicos a problemas filosóficos, a menudo en forma de sistemas lógicos extendidos como la lógica modal. Algunos teóricos conciben la lógica filosófica en un sentido más amplio como el estudio del alcance y la naturaleza de la lógica en general. En este sentido, la lógica filosófica puede considerarse idéntica a la filosofía de la lógica, que incluye temas adicionales como la definición de la lógica o la discusión de los conceptos fundamentales de la lógica. El presente artículo trata la lógica filosófica en el sentido estricto, en el que constituye un campo de investigación dentro de la filosofía de la lógica. (es)
  • Logika filosofikoa kontzeptua filosofiako arlo bati dagokio, problema filosofikoak ebatzi edo eztabaidatzeko logikako metodoak erabiltzen dituen arloari. Horien artean, Sybil Wolfram-ek argumentuaren, esanahiaren eta egiaren azterketa nabarmentzen du, eta Colin McGinn-ek, berriz, nortasunaren, existentziaren, predikatuaren, premia-egoeraren eta egiaren nozioak aurkezten ditu gai horri buruzko bere liburuan. Logika gurekin zerikusia duten izakinei buruzko pentsamenduetarako baino ez da erabiltzen; filosofiaren kasuan, hori imajinatiboa izan daitekeen guztiari dagokio. (eu)
  • La logique philosophique est un domaine de la philosophie dans lequel les méthodes de la logique ont traditionnellement été utilisées pour résoudre ou faire avancer la discussion des problèmes philosophiques. Parmi les contributeurs à ce domaine, Sibyl Wolfram souligne l'étude de l'argumentation, du sens et de la vérité[citation nécessaire], tandis que Colin McGinn présente l'identité, l'existence, la prédication, la nécessité et la vérité comme les thèmes principaux de son livre sur le sujet. (fr)
  • Understood in a narrow sense, philosophical logic is the area of logic that studies the application of logical methods to philosophical problems, often in the form of extended logical systems like modal logic. Some theorists conceive philosophical logic in a wider sense as the study of the scope and nature of logic in general. In this sense, philosophical logic can be seen as identical to the philosophy of logic, which includes additional topics like how to define logic or a discussion of the fundamental concepts of logic. The current article treats philosophical logic in the narrow sense, in which it forms one field of inquiry within the philosophy of logic. (en)
  • Secondo è possibile distinguere tra una logica filosofica e una filosofia della logica. In genere, con logica filosofica s'intende una certa tipologia di discorso filosofico vertente sull'esame della teoria logica (per es. porsi il problema veritativo nei calcoli logici significa porsi un problema di logica filosofica; ovvero considerare in modo filosofico le teorie logiche, il discorso compiuto dalla logica); invece, con filosofia della logica si indica una maniera, pure essa filosofica, non di considerare la logica, quanto piuttosto di condurre una filosofia della logica, ovvero un tirar fuori le problematiche filosofiche (le "questioni") che il "fare logica" comporta (per es. porsi la questione "cosa significa (filosoficamente) 'verità'?" è un tipo di indagine compiuta secondo l'ottica (it)
  • Logika filozoficzna to dział filozofii zajmujący się: * Filozoficznymi problemami logiki, * Zastosowaniem logiki do zagadnień filozoficznych, * Zagadnieniami filozofii języka. Dla realizacji pierwszego celu szczególne znaczenie ma badanie i stosowanie niektórych logik nieklasycznych, takich jak logiki modalnej, która bada pojęcia konieczności i możliwości oraz jej wariantu, czyli , która formalizuje pojęcia wiedzy oraz przekonania. Wśród zagadnień podejmowanych w ramach filozofii logiki wymienić można problem właściwości logiki - tj. pytanie o to, która logika jest właściwa. (pl)
  • Entendida em um sentido estrito, a lógica filosófica é a área da filosofia que estuda a aplicação de métodos lógicos a problemas filosóficos, muitas vezes na forma de sistemas lógicos estendidos como a lógica modal. Alguns teóricos concebem a lógica filosófica em um sentido mais amplo como o estudo do escopo e da natureza da lógica em geral. Neste sentido, a lógica filosófica pode ser vista como idêntica à filosofia da lógica, que inclui temas adicionais como a definição da lógica ou uma discussão dos conceitos fundamentais da lógica. O presente artigo trata a lógica filosófica no sentido estrito, no qual forma um campo de investigação dentro da filosofia da lógica. (pt)
  • Поскольку философия состоит из рациональных рассуждений, логика является первичным атрибутом философии. Для анализа различных философских концепций, для их сопоставления друг с другом необходимо проведение критического анализа различных философских утверждений и теорий. В связи с тем, что человеческое мышление формулируется текстуально, логика тесно связана с анализом текстов и языков. Логика формализует текстуальное рассуждение и определяет его формы, которые приемлемы для анализа. Первым шагом к логической формализации рассуждения послужило выявление силлогизмов, или рассуждений вида: (ru)
  • Filosofisk logik är ett begrepp som används med flera delvis olika innebörder inom filosofin: 1. * Logik som ett delområde inom filosofin, till skillnad mot matematisk logik, dock med ett stort överlapp mellan filosofisk logik och matematisk logik. Inom filosofin används logiken ofta som ett bidrag till en allmän , som även kan ha inslag av pragmatik. Denna aspekt av logiken är inte en del av matematiken. Inom filosofin behandlas också frågor om bl.a. logikens berättigande som ligger utanför matematikens intressesfär och som kan betraktas som en "logikens filosofi". Dessa frågor ligger nära språkfilosofin. 2. * Den moderna logik som tog sin början med Gottlob Frege (1879) infördes relativt sent inom filosofin. Till skillnad mot den moderna "symboliska" logiken har "filosofisk logik" ti (sv)
rdfs:label
  • Philosophical logic (en)
  • منطق فلسفي (ar)
  • Lògica filosòfica (ca)
  • Philosophische Logik (de)
  • Lógica filosófica (es)
  • Logika filosofiko (eu)
  • Logika filosofis (in)
  • Logique philosophique (fr)
  • Logica filosofica (it)
  • 哲学的論理学 (ja)
  • 철학적 논리학 (ko)
  • Logika filozoficzna (pl)
  • Lógica filosófica (pt)
  • Философская логика (ru)
  • Filosofisk logik (sv)
  • 哲学逻辑 (zh)
  • Філософська логіка (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:academicDiscipline of
is dbo:knownFor of
is dbo:mainInterest of
is dbo:notableIdea of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:discipline of
is dbp:mainInterests of
is dbp:notableIdeas of
is dbp:subDiscipline of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License