Philip the Chancellor was a French theologian and Latin lyric poet. He was the illegitimate son of Philippe, Archdeacon of Paris (born 1125), and was part of a family of powerful clerics. He was born and studied theology in Paris. He was chancellor of Notre Dame de Paris starting in 1211 until his death, and was also Archdeacon of Noyon. Philip is portrayed as an enemy to the Mendicant orders becoming prevalent at the time, but this has been greatly exaggerated.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • Philip the Chancellor was a French theologian and Latin lyric poet. He was the illegitimate son of Philippe, Archdeacon of Paris (born 1125), and was part of a family of powerful clerics. He was born and studied theology in Paris. He was chancellor of Notre Dame de Paris starting in 1211 until his death, and was also Archdeacon of Noyon. Philip is portrayed as an enemy to the Mendicant orders becoming prevalent at the time, but this has been greatly exaggerated. He may have even joined the Franciscan order soon before his death. Philip was one of the most prolific Medieval lyric poets. He was the subject of Henri d'Andeli's Dit du Chancelier Philippe. Philip's most influential work was his Summa de Bono. Philip may have been a composer as well as a poet, although it is not certain, since many of his works are set to pre-existing tunes. He put text to many of Pérotin's works, creating some of the first Motets. His poems were available to many composers in the Notre Dame school, and his works were a moving force within that artistic movement.
  • Philipp der Kanzler war Poet, Kanzler des Kapitels von Notre-Dame in Paris und ein bedeutender scholastischer Philosoph und Theologe, der u.a. für die Formulierung der Transzendentalienlehre bekannt ist. Philipp der Kanzler wurde seit Josse Bade 1523 mit Philipp von Grève identifiziert, mit dem er aber nicht identisch ist.
  • Felip el Canceller, en francès, Philippe le Chancelier, en llatí Philippus Cancellarius Parisienses, fou un filòsof, poeta i músic francès. Fill il·legítim de l'Arxiduc de París, es convertí en canceller de Notre-Dame de París el 1217 i fins la seva mort fou ardiaca de Noyon. En un principi lluità contra l'autonomia dels estudiants i professors universitaris respecte la clerecia, però actuà al seu costat durant una vaga en la Universitat de París el 1229. Se'l sol presentar com a enemic de les ordres mendicants, però és possible que abans de la seva mort abraces l'hàbit franciscà. Fou un gran coneixedor del pensament grec i àrab i va escriure una sèrie de llibres molt utilitzats en les universitats de l'època, d'entre els que destaca la Summa gratuita o de Bono, sobre la naturalesa de la propietat. Com a músic compta en el seu haver amb prop de 80 cançons, algunes de les quals són Carmina Burana o Cançons de Beuern, i altres són de contingut religiós i satíric. Moltes de llurs peces es conserven en els manuscrits de Nostra Senyora de Florència. Degut a que la majoria dels treballs que es conserven són musicalitzacions de lletres ja existents, per exemple de Pérotin, alguns autors dubten de què Chancelier fos un vertader compositor. Va escriure en llatí i la llengua vernacla.
  • Philippus Cancellarius Parisiensis o Felipe el Canciller (en francés, Philippe Chancelier) fue un filósofo, poeta y músico francés. Hijo ilegítimo del Archiduque de París, se convirtió en Canciller de Notre Dame en 1217 y hasta su muerte fue archidiácono de Noyon. Al principio luchó en contra de la autonomía de los estudiantes y profesores universitarios respecto al clero, pero actúa a su lado durante una huelga en la Universidad de París en 1229. Se le suele presentar como enemigo de las órdenes mendicantes, pero es posible que antes de su muerte abrazara el hábito franciscano. Fue un gran conocedor del pensamiento griego y árabe y escribió una serie de libros muy utilizados en las universidades de la época, de entre los que destaca la Summa gratuita o de Bono, sobre la naturaleza de la propiedad. Como músico cuenta en su haber con cerca de 80 canciones, algunas de las cuales son Carmina Burana o Canciones de Beuern y otras son de contenido religiosas y satíricas. Muchas de sus piezas se conservan en los manuscritos de Nuestra Señora de Florencia. Debido a que la mayoría de los trabajos que se conservan son musicalizaciones de letras ya existentes, por ejemplo de Pérotin, algunos autores dudan de que Chancelier fuera un verdadero compositor. Escribió en latín y la lengua vernácula.
  • Philippe le Chancelier est philosophe, poète et compositeur français. Fils illégitime de l'archidiacre de Paris, il devint archidiacre de Noyon puis chancelier de Notre-Dame en 1217 où il fut responsable l'enseignement à l'Université. Dans un premier temps il lutta contre l'autonomie de ses élèves et des maîtres vis-à-vis du clergé, mais se rangea au côté de ces derniers lors de la grève de l'Université de Paris en 1229. Il fut également un grand connaisseur de la pensée grecque et arabe et écrivit un certain nombre d'ouvrages dont le plus connu est le Summa de bono, portant sur la nature du bien. On lui doit près de 80 chants dont certains font partie des Carmina Burana et comportent des œuvres religieuses, satyriques ou morales. D'autres pièces ont été conservées dans le manuscrit de Notre-Dame de Florence. Il écrivit en latin et en langue vernaculaire.
  • Philippe le Chancelier francia költő, filozófus, teológus. A 12. században született, 1218-ban lett a párizsi egyetem vezetője. E minőségében a tanárságra pályázó koldulórendekkel több ízben is összetűzésbe került. Az ágostoni újplatonikus filozófiai irányzat befolyásos skolasztikus tanára volt. Fő műve a Summa quaestionum theologicarum (A teológiai kérdések summája). Vitairataiban szerzetesekkel és a pápával vitázott egyetemi kérdésekről. Korábban több kutató is Philippe de Grèvevel azonosította, de ez tévedés, amely Philippe le Chancelior Distinctiones super psalterium (Maghatározások a zsoltárokat illetően) című munkája 1523-as első nyomtatott kiadásának előszaván alapszik. Philippe le Chancelier a 13. század első felének egyik legkiemelkedőbb költője volt, nem csupán vallásos, hanem világi költeményei okán is. A latin nyelven kívül anyanyelvén, franciául is alkotott, bár az utókor inkább latin alkotásait ismeri. Költészetére a metrikus ügyesség és a gondolati tisztaság jellemző, himnuszain már kora világi lírájának hatásai is megfigyelhetők. A nemours-i Péter párizsi püspökké iktatására írhatta 1208-ban a Christus assistens pontifex… kezdetű ódát, amelyben a főpap kötelességeit foglalta össze. Ismert három, Mária Magdolnához intézett szép ódája is, az egyik részlete: Óh Mária, jer, ne sírjál, és tovább ne várj, ne less! Itt a Kertész, itt van Ő már, ki a lelkekben míves. A szívnek kertjében gyomlál: az leli, ki ott keres. A középkorban népszerű mulandóság-toposzt variálta a világ hívságáról írott antifónája: Cum sit omnis caro foenum (Ember, tested fű a réten). A Crux, de te volo conqueri (Kereszt, rólad szereznék panaszkodni) párbeszéd Szűz Mária és a Kereszt között: Mária anyai fájdalmára a kereszt ad megnyugtató választ: az anyától a fiút számon kérőket Mária utasítsa a Kereszthez, itassák fel ott a kiontott vért. Nitimur in vetitum (A tiltottra törekszünk) című verse kora társadalmi visszásságait ostorozza, a Planctus Christi de malis praesulibus (Krisztus panasza a rossz püspökökről) a rossz főpapok ellen íródott. A pápai hatalom ellen kel ki a Bulla fulminante (Dörgedelmes bullával) című alkotása: a kúria elnyomja az igazságot, a pápa ajtónállói megvesztegethetőek stb. Korában divatos vetélkedő verseket is írt: a Disputatio membrorum (A testrészek vitája) ismét a pápát ostorozza, a gyomor a pápai kincstár, szükséges ugyan, de neki is vannak kötelességei a testtel, a katolikus egyházzal szemben. Az Altercadio cordis et oculi (A szív és a szem vitatkozása) dallama és francia szövege is fennmaradt. A két testrész vitáját a műben az értelem dönti el azzal, hogy mindkettő bűnös: mert a bűn alkalma a szem, viszont a szív a bűn oka. Latin költeményei is többnyire dallammal együtt maradtak fenn, de nem biztos, hogy mindnek ő volt a szerzője. Munkái egy része a conductus és a motet fejlődéstörténetében játszik szerepet.
  • Dal XV secolo fino all'inizio del XX secolo, l'identità del Cancelliere è stata confusa con quella di Filippo di Grève, che fu canonico di Notre-Dame e decano di Sens.
  • フィリップ・ル・シャンスリエ(仏 Philippe le Chancelier 1165年頃 - 1236年)は13世紀初頭のパリ大学の学長で、哲学者、詩人。 フィリップはピカルディー地方のノワイヨンの副司祭を務めた。この地はかつてシャルルマーニュが768年にフランク王国の国王として、また987年にユーグ・カペーがフランス王国の国王として戴冠式を行った由緒ある地である。その後1217年頃から、パリのノートルダム大聖堂の尚書局(文書管理局)の長として就任した。シャンスリエとはこの役職の事を指す。この職はまたパリ大学の学長も兼ねていた。 ノートルダム大聖堂の付属学校に起源を持ち、1215年頃にローマ教皇インノケンティウス3世の許可を受けて大学として発足したパリ大学は、ノートルダム大聖堂つまりパリ司教の管轄下にあって、フィリップが就任した頃は自治権の拡大を要求する教師や学生達と、それを拒むノートルダム側との対立が生じていた。当初フィリップはノートルダム側に立って自治権を要求する者達の大半を破門したらしい。これに対して当時のローマ教皇ホノリウス3世から回復命令が彼に出されたが、解決には長い年月がかかった。さらに1229年からパリ大学は市民と学生の間に生じた揉め事を発端としてストライキに入る。フィリップは今度はパリ大学の教師や学生達とそれを後押しするローマ教皇側に立って、影響力を残そうとするパリ司教や宮廷と対峙した。結局1231年にローマ教皇グレゴリウス9世が教書を出して止めさせるまでストライキが続いた。この間にフィリップはローマへこの収拾を図るために旅行した際、アリストテレスの著書の新訳を行っている。 「ジョングルール達の集まりに出かけて歌い、ヴィエラを演奏した。」と同世代の詩人が書き残している程に音楽好きであったらしい。 58曲の単声コンドゥクトゥス、9曲の多声コンドゥクトゥスがフィリップのものとされているが、曲は全て既存の旋律を利用したコントラファクトゥム(替え歌)であり、作曲はしなかったようである。ノートルダム楽派のペロティヌスを良く知っていたと思われ、ミサのオッフェルトリウムもしくはコンムニオの代替曲と思われる"Beata viscera"など幾つかの二人の共作と思われる作品が残されている。さらにフィリップの作品と思われるラテン詩の多くがカルミナ・ブラーナ等に残されている。
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
rdf:type
rdfs:comment
  • Philip the Chancellor was a French theologian and Latin lyric poet. He was the illegitimate son of Philippe, Archdeacon of Paris (born 1125), and was part of a family of powerful clerics. He was born and studied theology in Paris. He was chancellor of Notre Dame de Paris starting in 1211 until his death, and was also Archdeacon of Noyon. Philip is portrayed as an enemy to the Mendicant orders becoming prevalent at the time, but this has been greatly exaggerated.
  • Philipp der Kanzler war Poet, Kanzler des Kapitels von Notre-Dame in Paris und ein bedeutender scholastischer Philosoph und Theologe, der u.a. für die Formulierung der Transzendentalienlehre bekannt ist. Philipp der Kanzler wurde seit Josse Bade 1523 mit Philipp von Grève identifiziert, mit dem er aber nicht identisch ist.
  • Felip el Canceller, en francès, Philippe le Chancelier, en llatí Philippus Cancellarius Parisienses, fou un filòsof, poeta i músic francès. Fill il·legítim de l'Arxiduc de París, es convertí en canceller de Notre-Dame de París el 1217 i fins la seva mort fou ardiaca de Noyon. En un principi lluità contra l'autonomia dels estudiants i professors universitaris respecte la clerecia, però actuà al seu costat durant una vaga en la Universitat de París el 1229.
  • Philippus Cancellarius Parisiensis o Felipe el Canciller (en francés, Philippe Chancelier) fue un filósofo, poeta y músico francés. Hijo ilegítimo del Archiduque de París, se convirtió en Canciller de Notre Dame en 1217 y hasta su muerte fue archidiácono de Noyon. Al principio luchó en contra de la autonomía de los estudiantes y profesores universitarios respecto al clero, pero actúa a su lado durante una huelga en la Universidad de París en 1229.
  • Philippe le Chancelier est philosophe, poète et compositeur français. Fils illégitime de l'archidiacre de Paris, il devint archidiacre de Noyon puis chancelier de Notre-Dame en 1217 où il fut responsable l'enseignement à l'Université. Dans un premier temps il lutta contre l'autonomie de ses élèves et des maîtres vis-à-vis du clergé, mais se rangea au côté de ces derniers lors de la grève de l'Université de Paris en 1229.
  • Philippe le Chancelier francia költő, filozófus, teológus. A 12. században született, 1218-ban lett a párizsi egyetem vezetője. E minőségében a tanárságra pályázó koldulórendekkel több ízben is összetűzésbe került. Az ágostoni újplatonikus filozófiai irányzat befolyásos skolasztikus tanára volt. Fő műve a Summa quaestionum theologicarum (A teológiai kérdések summája). Vitairataiban szerzetesekkel és a pápával vitázott egyetemi kérdésekről.
  • Dal XV secolo fino all'inizio del XX secolo, l'identità del Cancelliere è stata confusa con quella di Filippo di Grève, che fu canonico di Notre-Dame e decano di Sens.
rdfs:label
  • Philip the Chancellor
  • Philipp der Kanzler
  • Felip el Canceller
  • Francis Vere
  • Philippe le Chancelier
  • Philippe le Chancelier
  • Filippo il Cancelliere
  • フィリップ・ル・シャンスリエ
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of